2017� 16 � 20 d'ag�t� 16 � 20 d'ag�t� 16 � 20 d'ag�t

2017� 16 � 20 d'ag�t

MONOGRÀFICMONOGRÀFIC

monogràficintroducció

Biel Pubill i Soler | Josep Maria Raduà i Serra

SENYORS DEL CASTELL DURANT CINC SEGLES HOSPITALERS,ELS

Quan un any més se'ns brinda l'oportunitat d'encetar el programa de la festa major, ens plantegem de què es pot parlar en aquest convit a fer una mirada enrere a la nostra història, a les tradicions compartides, al patrimoni a preservar. Enguany aquesta mirada té un caire històric tot aprofitant dues efemèrides que es commemoren aquest 2017.

Comencem traslladant-nos al castell, cap de la comanda d'Ascó. Per què? Doncs perquè ara fa set-cents anys que hi va arribar l'orde religiós i militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i que va encarregar-se del territori que estava sota el control del castell d'Ascó durant cinc segles.

El 10 d'agost de 1317, el papa Joan XXII, a Avinyó, dictà una butlla ordenant el lliurament dels béns del Temple existents a la Corona d'Aragó, a fra Martí Pérez de Orós, castellà d'Amposta, de l'Orde de Sant Joan. El 6 de desembre de 1317, al castell de la vila, prenia possessió de la comanda d'Ascó passant a mans de l'Orde de l'Hospital.

La persecució als templers s'explica sobretot per les reticències amb què eren vistos per alguns monarques europeus –com per exemple el nostre rei Jaume II- per l'acumulació de poder i riquesa. Els templers van capitular al castell d'Ascó el 12 de gener de 1309 després de patir un llarg setge de les tropes del rei català.

Probablement els hospitalers no ens han arribat amb aquella aura de misteri i llegenda que ha envoltat de sempre l'orde templera, però sens dubte bona part de la història medieval i moderna d'Ascó s'explica a partir de com l'orde de l'Hospital va organitzar les seves propietats –que no eren poques- de la comanda d'Ascó i de quina manera va impulsar una regulació jurídica pròpia.

Fins i tot l'escut d'Ascó recull la presència hospitalera, ja que a part del castell de la vila –en tant que cap de comanda- també s'hi representa una creu de Malta, que és un dels símbols de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i que consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre.

De l'època dels hospitalers podem parlar, entre d'altres, de les cases dels comanadors dins del poble atès que el mal estat de les estances del castell, a causa de diversos conflictes bèl·lics, van obligar a traslladar-se a dins del poble: seria el cas de cal Fortí, a la plaça de l'església, però també la casa del comanador Çapata, de qui encara es pot contemplar l'escut al carrer de la plaça nova.

Finalment no volem passar per alt un fet històric relativament recent, l'arribada del ferrocarril a Ascó ara fa 125 anys, però que és innegable que va canviar la perspectiva i les comunicacions. D'una banda, va suposar el declivi del transport fluvial de mercaderies per l'Ebre que va anar veient com any rere any s'anaven perdent embarcacions, i per tant, moltes de les feines vinculades al riu. D'una altra banda, s'obria una nova via de comunicació que aproximava aquests pobles d'interior de la Ribera d'Ebre amb ciutats properes com Reus i Tarragona, a la vegada que quedaven connectats amb capitals com Barcelona i Saragossa. En certa manera, la modernitat i el progrés va arribar a casa nostra amb tren.

Si les efemèrides ens lliguen al passat, ens donen identitat, i expliquen el que som; la celebració de la festa major és un ritual que ve de l'ahir però que renovem any rere any i mira al futur. Per tant, que en aquesta festa major que estem a punt de celebrar hi trobem el passat, el present i el futur d'Ascó i ho visquem amb intensitat.

Bona Festa Major!

introducció

Biel Pubill i Soler | Josep Maria Raduà i Serra

monogràficintroducció

Biel Pubill i Soler | Josep Maria Raduà i Serra

SENYORS DEL CASTELL DURANT CINC SEGLES HOSPITALERS,ELS

Quan un any més se'ns brinda l'oportunitat d'encetar el programa de la festa major, ens plantegem de què es pot parlar en aquest convit a fer una mirada enrere a la nostra història, a les tradicions compartides, al patrimoni a preservar. Enguany aquesta mirada té un caire històric tot aprofitant dues efemèrides que es commemoren aquest 2017.

Comencem traslladant-nos al castell, cap de la comanda d'Ascó. Per què? Doncs perquè ara fa set-cents anys que hi va arribar l'orde religiós i militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i que va encarregar-se del territori que estava sota el control del castell d'Ascó durant cinc segles.

El 10 d'agost de 1317, el papa Joan XXII, a Avinyó, dictà una butlla ordenant el lliurament dels béns del Temple existents a la Corona d'Aragó, a fra Martí Pérez de Orós, castellà d'Amposta, de l'Orde de Sant Joan. El 6 de desembre de 1317, al castell de la vila, prenia possessió de la comanda d'Ascó passant a mans de l'Orde de l'Hospital.

La persecució als templers s'explica sobretot per les reticències amb què eren vistos per alguns monarques europeus –com per exemple el nostre rei Jaume II- per l'acumulació de poder i riquesa. Els templers van capitular al castell d'Ascó el 12 de gener de 1309 després de patir un llarg setge de les tropes del rei català.

Probablement els hospitalers no ens han arribat amb aquella aura de misteri i llegenda que ha envoltat de sempre l'orde templera, però sens dubte bona part de la història medieval i moderna d'Ascó s'explica a partir de com l'orde de l'Hospital va organitzar les seves propietats –que no eren poques- de la comanda d'Ascó i de quina manera va impulsar una regulació jurídica pròpia.

Fins i tot l'escut d'Ascó recull la presència hospitalera, ja que a part del castell de la vila –en tant que cap de comanda- també s'hi representa una creu de Malta, que és un dels símbols de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i que consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre.

De l'època dels hospitalers podem parlar, entre d'altres, de les cases dels comanadors dins del poble atès que el mal estat de les estances del castell, a causa de diversos conflictes bèl·lics, van obligar a traslladar-se a dins del poble: seria el cas de cal Fortí, a la plaça de l'església, però també la casa del comanador Çapata, de qui encara es pot contemplar l'escut al carrer de la plaça nova.

Finalment no volem passar per alt un fet històric relativament recent, l'arribada del ferrocarril a Ascó ara fa 125 anys, però que és innegable que va canviar la perspectiva i les comunicacions. D'una banda, va suposar el declivi del transport fluvial de mercaderies per l'Ebre que va anar veient com any rere any s'anaven perdent embarcacions, i per tant, moltes de les feines vinculades al riu. D'una altra banda, s'obria una nova via de comunicació que aproximava aquests pobles d'interior de la Ribera d'Ebre amb ciutats properes com Reus i Tarragona, a la vegada que quedaven connectats amb capitals com Barcelona i Saragossa. En certa manera, la modernitat i el progrés va arribar a casa nostra amb tren.

Si les efemèrides ens lliguen al passat, ens donen identitat, i expliquen el que som; la celebració de la festa major és un ritual que ve de l'ahir però que renovem any rere any i mira al futur. Per tant, que en aquesta festa major que estem a punt de celebrar hi trobem el passat, el present i el futur d'Ascó i ho visquem amb intensitat.

Bona Festa Major!

introducció

Biel Pubill i Soler | Josep Maria Raduà i Serra

monogràfic

L'Orde de Sant Joan de Jerusalem (de nom complet Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta) va ser un orde, inicialment de caire religiós i posteriorment militar, fundat al segle XI per ajudar els pelegrins que viatjaven a Terra Santa.

Els orígens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any 1048, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi (Nàpols) establerts a Jerusalem van decidir fundar-hi un hospital per a pelegrins sota l'advocació de Sant Joan Baptista tot observant la regla de Sant Agustí. Després de la conquesta de la Ciutat Santa pels croats el 1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de Sant Geniés, nascut a Provença, va estendre l'obra al llarg de tot l'arc nord mediterrani, creant una sèrie d'hospitals al llarg de la ruta del pelegrinatge a Terra

1Santa.

Tal era la tasca d'ajut i protecció que feien els Hospitalers cap als pelegrins que un grup de cavallers que es trobaven a Palestina, encapçalat per

Uch de Payens, van creure oportú fundar un nou orde, en aquest cas religiós i militar, que tingués per objecte acompanyar als pelegrins des que desembarcaven a Palestina fins arribar a Jerusalem. És així com es crea la Milícia del Temple de Salomó aprovat el 1128 pel Papa i el Concili de Troyes. El Temple naixia amb una organització de caràcter més militar que no monacal i va ser així com des del primer moment va captar l'interès de cavallers i nobles i, en poc temps, va començar a rebre més donacions que no pas l'Hospital, quedant eclipsat aquest darrer davant l'ordre militar.

Ramón del Puy, llavors prior de Jerusalem, no va veure millor solució per a recuperar el poder de l'orde hospitalari que transformar el seu

2inicial caràcter religiós i caritatiu en, també, militar.

S'havien creat doncs dues ordes religioses i militars gairebé idèntiques, amb iguals objectius que, com veurem, poc a poc van anar entrant en competència.

SENYORS DEL CASTELL DURANT CINC SEGLES HOSPITALERS,ELS

PERÒ... QUÈ ERA L’ORDE DE L’HOSPITAL?

orígens

La nova transformació en orde militar va esperonar molts cavallers d'actitud més bel·ligerant i aventurera a agafar l'hàbit de l'Hospital, doncs ara l'orde tenia també per objecte combatre l'infidel alhora que protegir i donar seguretat als pelegrins que anaven a Terra Santa.

L'augment de membres va obligar a reorganitzar l'orde creant diverses categories depenent si es dedicaven els uns a la vessant més religiosa (al culte, a la caritat i a la cura dels malalts i pelegrins), o bé s'adreçaven a un caire militar i bel·licós (guerra contra l'infidel i protecció armada, entre d'altres, de pelegrins). És així com van aparèixer les següents categories:

1. Cavallers , o sigui tots los confrares destinats especialment al servei militar o ús de les armes. No podien ésser descendents de jueu o mahometà i havien de justificar el seu naixement de legítim matrimoni i de família noble.

2. La segona categoria era formada pels capellans o clergues, encarregats de les funcions purament religioses i eren conventuals o simplement d'obediència, en els establiments i capelles de l'orde, tant a Orient com a Occident.

3. La tercera fou la dels servents, dedicats més especialment que no la resta al servei de l'hospici o dels malalts i pelegrins refugiats als hospitals de l'orde. Aquests servents no podien promocionar cap a cavallers.

4. La quarta categoria la formaven els anomenats donats. La formaven aquelles persones que feien donació d'una part dels seus béns a l'Hospital de Jerusalem alhora que prometien no entrar en cap altre orde que no fos aquella. Els donats podien fer una vida meitat secular, meitat religiosa, i finalment podien optar a entrar en l'orde.

5. Encara podríem establir un cinquè grup o categoria que la formarien aquelles persones que sense pertànyer pròpiament a l'orde de l'Hospital, romanien sota la seva dependència. Per exemple serien les dones donades, aquelles que sentien vocació per cuidar dels malalts del sexe femení i que vivien en els hospitals de l'orde per atendre les dones forasteres sense medis i que passaven en pelegrinatge cap a Roma o cap a Jerusalem. Més endavant, i degut a situacions d'agressions o abusos, les donades van ser excloses dels hospitals creant-se autèntics convents de

3religioses de l'Hospital.

organitzaciómonogràfic

L'Orde de Sant Joan de Jerusalem (de nom complet Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta) va ser un orde, inicialment de caire religiós i posteriorment militar, fundat al segle XI per ajudar els pelegrins que viatjaven a Terra Santa.

Els orígens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any 1048, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi (Nàpols) establerts a Jerusalem van decidir fundar-hi un hospital per a pelegrins sota l'advocació de Sant Joan Baptista tot observant la regla de Sant Agustí. Després de la conquesta de la Ciutat Santa pels croats el 1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de Sant Geniés, nascut a Provença, va estendre l'obra al llarg de tot l'arc nord mediterrani, creant una sèrie d'hospitals al llarg de la ruta del pelegrinatge a Terra

1Santa.

Tal era la tasca d'ajut i protecció que feien els Hospitalers cap als pelegrins que un grup de cavallers que es trobaven a Palestina, encapçalat per

Uch de Payens, van creure oportú fundar un nou orde, en aquest cas religiós i militar, que tingués per objecte acompanyar als pelegrins des que desembarcaven a Palestina fins arribar a Jerusalem. És així com es crea la Milícia del Temple de Salomó aprovat el 1128 pel Papa i el Concili de Troyes. El Temple naixia amb una organització de caràcter més militar que no monacal i va ser així com des del primer moment va captar l'interès de cavallers i nobles i, en poc temps, va començar a rebre més donacions que no pas l'Hospital, quedant eclipsat aquest darrer davant l'ordre militar.

Ramón del Puy, llavors prior de Jerusalem, no va veure millor solució per a recuperar el poder de l'orde hospitalari que transformar el seu

2inicial caràcter religiós i caritatiu en, també, militar.

S'havien creat doncs dues ordes religioses i militars gairebé idèntiques, amb iguals objectius que, com veurem, poc a poc van anar entrant en competència.

SENYORS DEL CASTELL DURANT CINC SEGLES HOSPITALERS,ELS

PERÒ... QUÈ ERA L’ORDE DE L’HOSPITAL?

orígens

La nova transformació en orde militar va esperonar molts cavallers d'actitud més bel·ligerant i aventurera a agafar l'hàbit de l'Hospital, doncs ara l'orde tenia també per objecte combatre l'infidel alhora que protegir i donar seguretat als pelegrins que anaven a Terra Santa.

L'augment de membres va obligar a reorganitzar l'orde creant diverses categories depenent si es dedicaven els uns a la vessant més religiosa (al culte, a la caritat i a la cura dels malalts i pelegrins), o bé s'adreçaven a un caire militar i bel·licós (guerra contra l'infidel i protecció armada, entre d'altres, de pelegrins). És així com van aparèixer les següents categories:

1. Cavallers , o sigui tots los confrares destinats especialment al servei militar o ús de les armes. No podien ésser descendents de jueu o mahometà i havien de justificar el seu naixement de legítim matrimoni i de família noble.

2. La segona categoria era formada pels capellans o clergues, encarregats de les funcions purament religioses i eren conventuals o simplement d'obediència, en els establiments i capelles de l'orde, tant a Orient com a Occident.

3. La tercera fou la dels servents, dedicats més especialment que no la resta al servei de l'hospici o dels malalts i pelegrins refugiats als hospitals de l'orde. Aquests servents no podien promocionar cap a cavallers.

4. La quarta categoria la formaven els anomenats donats. La formaven aquelles persones que feien donació d'una part dels seus béns a l'Hospital de Jerusalem alhora que prometien no entrar en cap altre orde que no fos aquella. Els donats podien fer una vida meitat secular, meitat religiosa, i finalment podien optar a entrar en l'orde.

5. Encara podríem establir un cinquè grup o categoria que la formarien aquelles persones que sense pertànyer pròpiament a l'orde de l'Hospital, romanien sota la seva dependència. Per exemple serien les dones donades, aquelles que sentien vocació per cuidar dels malalts del sexe femení i que vivien en els hospitals de l'orde per atendre les dones forasteres sense medis i que passaven en pelegrinatge cap a Roma o cap a Jerusalem. Més endavant, i degut a situacions d'agressions o abusos, les donades van ser excloses dels hospitals creant-se autèntics convents de

3religioses de l'Hospital.

organització

vestimenta

Cavallers, capellans, servents, donats... feta aquesta reorganització interna de l'orde calia procedir a la diferenciació dels seus membres, és així com en el temps es van anar dictant diverses disposicions que afectaven a les vestidures i senyals o símbols externs que els identificaven. La primera d'aquestes disposicions queda recollida als Capítols generals celebrats a la ciutat d'Acre el 1278 i presidida pel Gran Mestre Nicolau de Lorgue on s'acordà:

“Establit es que tots los frares del Hospital degen portar mantells negres, la creu blanque. Establit es que tots los frares que traspassaran daquest segle degen esser sebolits ab lurs mantells. Establit es que tots los frares darmes degen portar en fet darmes sobre senyals vermells ab la creu blanque. Establit es que frares no degan portar color de seda sino blanque o negra et bermella; et orlladures et obres de fil dor o dargent en armadures son despeses que frares no les deuen portar sobre ells”.

En posteriors Capítols es va anar concretant, més i més, els tipus de vestimenta, guarniments que afecten les cavalleries, armes i complements objectes d'ús personal dels hospitalers. Veiem-ne alguns exemples:

“Establit es quels frares puxen portar mantell de pluuia tot redon de tot drap negre ubert dauant, ab botons del matex drap, ab gorgera et oltramar tot clos ei sie la creu devant el que volra portar capes si les pora portar. Item cotardies ab puntes son defeses que frare nols dege portar” (Acre, 1288)

“Primerament, es establit que frare no cavalch sella turquesca descuberta sino cuberta de cuyr blanch o negre. Es establit que frare daçi avant no face clauar cuyraces sobre drap dor ni de seda et ço que es estat fet si romangue. Establit es que tots frares cauallers qui vendran deçamar amenen ab ells tot lur arnes conplit, ço es a saber tres besties et qui menara menys que hom faça tornar a ultramar arrere. Es establit que el Gran Comanador del Hospital quan el yra per la terra no dege menar sino 18 besties, saluant quan el sera en frontera de serrayns o guerra se leuas en la terra sie en sa discrecio de merarne pus” (Alímico, 1292)

“Establit es que frare no dega portar ultramar cofres ni forchiers lonchs sobre azembles sino laylius per Capitol general deçamar, senes conget del Mestre. Establit és que frare no puxe portar touallo obrat ni tenir en son cap dalta color que de blanch ne orellet sino cubert de blanch.

Establit es que la creu quels frares portaran en lurs mantels o en gramayes o en capes sie de un palm de lonch”. (Alímico, 1292)

“Establit es que hom deu donar a cascun frare per tot layn per robes de li et de lançols et de costures IX besants* blanchs et VI besants per lauar

4totes lurs robes”. (1302)

A mesura que van passant els anys l'orde intentarà incidir més, encara, en mostrar una imatge sòbria i senzilla dels seus membres davant la societat, regulant la qualitat dels teixits dels hàbits i qualsevol mostra externa de sumptuositat:

*Lo besant era una moneda d'argent que encunyaren los emperadors de Constantinopla y que fóu imitada després per los alarbs.

monogràfic

“Item es establit que nengun frare de nostra Religio saluant batllius per capitol general no face ni porte roba de nengun drap que coste pus de dos florins la cana si ella no li fos donada per algun parent o amich et qui fallira sie en setena et perda la roba” (1325). “Item es establit que nengun frare de qualque condicio sie no port guoarniment dor ni dargent en cintes, espases, cotells sino en fet darmes e no porten vestidures sino de tayl veyl et ancia de la mayso, la qual lo guarda cors o garnaxa sie ampla per lo cors et lonch entro a mich braç totes redones; el cabeç sia ab porta honesta et poch escollada. Et per caualquar o a temps de plubia puxquen portar mantos redons de tot clos dauant o hubert de cominal lonch o gramaya ab longues ales que passen los colzes” (1337).“Item quels frares en totes coses se porten honestament ço es establiment es comanat et que no porten daçi avant jubons et cotardies curtes sino en fet darmes o a cauall et que aquells passen lo genoyl, ni capirons botonats, ni longua cugulla, -ni çabates ni estiuals ab longua polanya et qui fallira sie en XL et perde la roba la qual sie donada als pobres”

5(1366) .

Més enllà d'aquestes referències i disposicions la iconografia que ens queda del monjo militar hospitaler és la d'un home amb l'hàbit negre i amb una creu blanca i, en el camp de batalla, abillat amb una cota vermella amb creu també blanca.

vestimenta

Cavallers, capellans, servents, donats... feta aquesta reorganització interna de l'orde calia procedir a la diferenciació dels seus membres, és així com en el temps es van anar dictant diverses disposicions que afectaven a les vestidures i senyals o símbols externs que els identificaven. La primera d'aquestes disposicions queda recollida als Capítols generals celebrats a la ciutat d'Acre el 1278 i presidida pel Gran Mestre Nicolau de Lorgue on s'acordà:

“Establit es que tots los frares del Hospital degen portar mantells negres, la creu blanque. Establit es que tots los frares que traspassaran daquest segle degen esser sebolits ab lurs mantells. Establit es que tots los frares darmes degen portar en fet darmes sobre senyals vermells ab la creu blanque. Establit es que frares no degan portar color de seda sino blanque o negra et bermella; et orlladures et obres de fil dor o dargent en armadures son despeses que frares no les deuen portar sobre ells”.

En posteriors Capítols es va anar concretant, més i més, els tipus de vestimenta, guarniments que afecten les cavalleries, armes i complements objectes d'ús personal dels hospitalers. Veiem-ne alguns exemples:

“Establit es quels frares puxen portar mantell de pluuia tot redon de tot drap negre ubert dauant, ab botons del matex drap, ab gorgera et oltramar tot clos ei sie la creu devant el que volra portar capes si les pora portar. Item cotardies ab puntes son defeses que frare nols dege portar” (Acre, 1288)

“Primerament, es establit que frare no cavalch sella turquesca descuberta sino cuberta de cuyr blanch o negre. Es establit que frare daçi avant no face clauar cuyraces sobre drap dor ni de seda et ço que es estat fet si romangue. Establit es que tots frares cauallers qui vendran deçamar amenen ab ells tot lur arnes conplit, ço es a saber tres besties et qui menara menys que hom faça tornar a ultramar arrere. Es establit que el Gran Comanador del Hospital quan el yra per la terra no dege menar sino 18 besties, saluant quan el sera en frontera de serrayns o guerra se leuas en la terra sie en sa discrecio de merarne pus” (Alímico, 1292)

“Establit es que frare no dega portar ultramar cofres ni forchiers lonchs sobre azembles sino laylius per Capitol general deçamar, senes conget del Mestre. Establit és que frare no puxe portar touallo obrat ni tenir en son cap dalta color que de blanch ne orellet sino cubert de blanch.

Establit es que la creu quels frares portaran en lurs mantels o en gramayes o en capes sie de un palm de lonch”. (Alímico, 1292)

“Establit es que hom deu donar a cascun frare per tot layn per robes de li et de lançols et de costures IX besants* blanchs et VI besants per lauar

4totes lurs robes”. (1302)

A mesura que van passant els anys l'orde intentarà incidir més, encara, en mostrar una imatge sòbria i senzilla dels seus membres davant la societat, regulant la qualitat dels teixits dels hàbits i qualsevol mostra externa de sumptuositat:

*Lo besant era una moneda d'argent que encunyaren los emperadors de Constantinopla y que fóu imitada després per los alarbs.

monogràfic

“Item es establit que nengun frare de nostra Religio saluant batllius per capitol general no face ni porte roba de nengun drap que coste pus de dos florins la cana si ella no li fos donada per algun parent o amich et qui fallira sie en setena et perda la roba” (1325). “Item es establit que nengun frare de qualque condicio sie no port guoarniment dor ni dargent en cintes, espases, cotells sino en fet darmes e no porten vestidures sino de tayl veyl et ancia de la mayso, la qual lo guarda cors o garnaxa sie ampla per lo cors et lonch entro a mich braç totes redones; el cabeç sia ab porta honesta et poch escollada. Et per caualquar o a temps de plubia puxquen portar mantos redons de tot clos dauant o hubert de cominal lonch o gramaya ab longues ales que passen los colzes” (1337).“Item quels frares en totes coses se porten honestament ço es establiment es comanat et que no porten daçi avant jubons et cotardies curtes sino en fet darmes o a cauall et que aquells passen lo genoyl, ni capirons botonats, ni longua cugulla, -ni çabates ni estiuals ab longua polanya et qui fallira sie en XL et perde la roba la qual sie donada als pobres”

5(1366) .

Més enllà d'aquestes referències i disposicions la iconografia que ens queda del monjo militar hospitaler és la d'un home amb l'hàbit negre i amb una creu blanca i, en el camp de batalla, abillat amb una cota vermella amb creu també blanca.

monogràfic

Els Comtes de Barcelona i Urgell van veure en ambdues ordes religiosomilitars un potencial imprescindible per a la consolidació de fronteres, fortaleses i conquesta de territori peninsular als sarraïns. La preparació i organització militar d'aquests guerrers va donar una empenta important a la consolidació de territoris en direcció a l 'Ebre . Hospita lers i templers prenien protagonisme cabdal en les conquestes a canvi, cada cop més, d'importants i innombrables privilegis i donacions de béns, drets, diners, terrenys i edificacions -la primera donació d'un castell feta pel Comte de Barcelona fou el de Granyena als Templers el 1130 i, des d'aleshores, aquest tipus de donacions no deixà d'augmentar.

Quant als hospitalers destaquem que, anys més tard, van rebre de part de Ramon Berenguer IV un gran recompensa per l'ajut prestat en la conquesta de Tortosa. Entre d'altres els feu donació del castell d'Amposta amb pràcticament tots els seus termes fins a la mar, a més del dret de pesca en els estanys i d'assecar terres baixes, el delme de la sal... Amb el castell d'Amposta els hospitalers establiren així una de les més importants cases el prior del qual, Gaufred de Braydil, passava a ostentar el 1157 el títol de Castellà d'Amposta.

La gelosia i declarada antipatia existent, des del principi, entre hospitalers i templers era difícil d'apaivagar.

“La noble emulació dels primers jorns per fer majors serveys a la religió cristiana, prompte's transformà en gelosia per qüestions de béns materials, o sía, per cobdícia y ambició. Les riqueses y privilegis que adquirien los uns despertaven nous desigs en los altres, y com les seves respectives cases y béns estaven quasi sempre, a poca distancia, se produhíen ab deplorable freqüència plets i empenyades controvèrsies, ja sobre us d'aygues y cequies, ja sobre prestacions de certs vassalls (...) A Palestina arrivaren fins a la lluyta armada y a matarse Templers y Hospitalers, obligant a intervindré al

6Papa Alexandre III.

El protagonisme en alça que els templers havien aconseguit a principis de segle XIV va despertar el recel de monarques d'arreu on s'havia assentat aquesta ordre militar. Tal era el poder i la riquesa que havien aglutinat que l'any 1312 el papa Climent V, aconsellat per monarques i nobles, dicta la butlla papal (Vox in excelso) que extingia definitivament aquest orde militar i religiós. Amb l'extinció del Temple assistim a la fi d'una etapa de més de cent anys de la història d'Ascó i a l'inici d'un nou episodi protagonitzat per l'orde de l'Hospital que abraçarà més de cinc segles.

rivalitat amb l’orde del templeUn cop dissolta l'orde del Temple a la Corona d'Aragó i al regne de Mallorca-Rosselló, tots els seus béns van passar en bloc a l'orde de l'Hospital: fortaleses, terres, cases, molins i altres immobles. Per la seva part, la major part del patrimoni existent al regne de València va passar a l'orde de Montesa. Així ho recull Josep Serrano:

(…) entre les darreries del 1317 i primeries del 1318, s'havia produït el total traspàs del domini sobre les possessions del Temple a l'Hospital. I havent-se de repartir els territoris sant-joanistes a la Corona d'Aragó en dos Priorats, les antigues Comandes Templeres de l'Ebre com la d'Ascó s'integrarien en el de la Castellania d'Amposta. I efectivament, el 6 de desembre de 1317, fra Martí Pérez d'Orós, castellà d'Amposta, personalment constituït a Ascó, prenia possessió del castell d'aquesta vila i del de Riba-roja d'Ebre, així com de les viles, llocs i termes d'ells depenents. En el propi acte rebia homenatge i el jurament de fidelitat (de 'ore et manibus'), a ell i els seus successors en la mateixa, acatant les disposicions papal i reial de traspàs del domini Templer a l'Hospitaler,

7dels jurats representants dels vassalls de la Comanda d'Ascó.

No hem de pensar que aquest traspàs fos plàcid i exempt de complicacions. De cop i volta l'Hospital es troba que ha d'administrar 41 comandes noves a més de les 28 que ja posseïa i, totes, sota la direcció del Castellà d'Amposta. Aquest fet no passà per alt al rei Jaume II que va entendre que, en el futur, podia esdevenir un potencial enemic. D'altra banda la ràpida cessió d'aquests béns obliga als Hospitalers a buscar gent preparada per administrar tal patrimoni i, a més, mancat d'efectius per a protegir i mantenir castells i cases. Ambdós fets, el 1319, van donar peu a una reorganització:

· la Castellania d'Amposta s'encarregava de l'administració i control de totes les cases d'Aragó a més d'Ascó i Horta de Sant Joan.

· i alhora es creava el Gran Priorat de Catalunya que s'encarregaria de totes les de Catalunya, Rosselló i Mallorca.

El nou espai geogràfic dibuixat comprenia les següents, aleshores, importants nuclis habitats:

· Castellania d'Amposta: Almunia de Doña Godina, Alfambra, Aliaga, Ambel, Anyón, Ascó, Barbastre, Calatayud, Caspe, Castellot, Cantavella, Castiliscar, Chalamera, Amposta, Encinacorva, Mallén, Miravet, Mirambel, Monzó, Novillas, Orrios, Orta, Osca, Saragossa, Sant Per de Calanda, Sigena, Torrente de Valencia, Torrente de Cinca, Ulldecona, València, Villel, Villarluengo.

· Gran Priorat de Catalunya: Aiguaviva, Alguaire, Avinyonet, Bajoles, Barberà, Barbens, Barcelona, Castelló d'Empúries, Celma, Cervera, Corbins, Espluga de Francolí, Gardeny, Granyena, Lleida, Mallorca, Masdeu, Orla, Palau de Vallés, Sant Llorens de les Arenes, Siscar, Susterris, Térmens, Torres de Segre, Tortosa, Vallfogona, Vilafranca.

L’ORDE DE L’HOSPITAL A LA CASTELLANIA D’AMPOSTAmonogràfic

Els Comtes de Barcelona i Urgell van veure en ambdues ordes religiosomilitars un potencial imprescindible per a la consolidació de fronteres, fortaleses i conquesta de territori peninsular als sarraïns. La preparació i organització militar d'aquests guerrers va donar una empenta important a la consolidació de territoris en direcció a l 'Ebre . Hospita lers i templers prenien protagonisme cabdal en les conquestes a canvi, cada cop més, d'importants i innombrables privilegis i donacions de béns, drets, diners, terrenys i edificacions -la primera donació d'un castell feta pel Comte de Barcelona fou el de Granyena als Templers el 1130 i, des d'aleshores, aquest tipus de donacions no deixà d'augmentar.

Quant als hospitalers destaquem que, anys més tard, van rebre de part de Ramon Berenguer IV un gran recompensa per l'ajut prestat en la conquesta de Tortosa. Entre d'altres els feu donació del castell d'Amposta amb pràcticament tots els seus termes fins a la mar, a més del dret de pesca en els estanys i d'assecar terres baixes, el delme de la sal... Amb el castell d'Amposta els hospitalers establiren així una de les més importants cases el prior del qual, Gaufred de Braydil, passava a ostentar el 1157 el títol de Castellà d'Amposta.

La gelosia i declarada antipatia existent, des del principi, entre hospitalers i templers era difícil d'apaivagar.

“La noble emulació dels primers jorns per fer majors serveys a la religió cristiana, prompte's transformà en gelosia per qüestions de béns materials, o sía, per cobdícia y ambició. Les riqueses y privilegis que adquirien los uns despertaven nous desigs en los altres, y com les seves respectives cases y béns estaven quasi sempre, a poca distancia, se produhíen ab deplorable freqüència plets i empenyades controvèrsies, ja sobre us d'aygues y cequies, ja sobre prestacions de certs vassalls (...) A Palestina arrivaren fins a la lluyta armada y a matarse Templers y Hospitalers, obligant a intervindré al

6Papa Alexandre III.

El protagonisme en alça que els templers havien aconseguit a principis de segle XIV va despertar el recel de monarques d'arreu on s'havia assentat aquesta ordre militar. Tal era el poder i la riquesa que havien aglutinat que l'any 1312 el papa Climent V, aconsellat per monarques i nobles, dicta la butlla papal (Vox in excelso) que extingia definitivament aquest orde militar i religiós. Amb l'extinció del Temple assistim a la fi d'una etapa de més de cent anys de la història d'Ascó i a l'inici d'un nou episodi protagonitzat per l'orde de l'Hospital que abraçarà més de cinc segles.

rivalitat amb l’orde del templeUn cop dissolta l'orde del Temple a la Corona d'Aragó i al regne de Mallorca-Rosselló, tots els seus béns van passar en bloc a l'orde de l'Hospital: fortaleses, terres, cases, molins i altres immobles. Per la seva part, la major part del patrimoni existent al regne de València va passar a l'orde de Montesa. Així ho recull Josep Serrano:

(…) entre les darreries del 1317 i primeries del 1318, s'havia produït el total traspàs del domini sobre les possessions del Temple a l'Hospital. I havent-se de repartir els territoris sant-joanistes a la Corona d'Aragó en dos Priorats, les antigues Comandes Templeres de l'Ebre com la d'Ascó s'integrarien en el de la Castellania d'Amposta. I efectivament, el 6 de desembre de 1317, fra Martí Pérez d'Orós, castellà d'Amposta, personalment constituït a Ascó, prenia possessió del castell d'aquesta vila i del de Riba-roja d'Ebre, així com de les viles, llocs i termes d'ells depenents. En el propi acte rebia homenatge i el jurament de fidelitat (de 'ore et manibus'), a ell i els seus successors en la mateixa, acatant les disposicions papal i reial de traspàs del domini Templer a l'Hospitaler,

7dels jurats representants dels vassalls de la Comanda d'Ascó.

No hem de pensar que aquest traspàs fos plàcid i exempt de complicacions. De cop i volta l'Hospital es troba que ha d'administrar 41 comandes noves a més de les 28 que ja posseïa i, totes, sota la direcció del Castellà d'Amposta. Aquest fet no passà per alt al rei Jaume II que va entendre que, en el futur, podia esdevenir un potencial enemic. D'altra banda la ràpida cessió d'aquests béns obliga als Hospitalers a buscar gent preparada per administrar tal patrimoni i, a més, mancat d'efectius per a protegir i mantenir castells i cases. Ambdós fets, el 1319, van donar peu a una reorganització:

· la Castellania d'Amposta s'encarregava de l'administració i control de totes les cases d'Aragó a més d'Ascó i Horta de Sant Joan.

· i alhora es creava el Gran Priorat de Catalunya que s'encarregaria de totes les de Catalunya, Rosselló i Mallorca.

El nou espai geogràfic dibuixat comprenia les següents, aleshores, importants nuclis habitats:

· Castellania d'Amposta: Almunia de Doña Godina, Alfambra, Aliaga, Ambel, Anyón, Ascó, Barbastre, Calatayud, Caspe, Castellot, Cantavella, Castiliscar, Chalamera, Amposta, Encinacorva, Mallén, Miravet, Mirambel, Monzó, Novillas, Orrios, Orta, Osca, Saragossa, Sant Per de Calanda, Sigena, Torrente de Valencia, Torrente de Cinca, Ulldecona, València, Villel, Villarluengo.

· Gran Priorat de Catalunya: Aiguaviva, Alguaire, Avinyonet, Bajoles, Barberà, Barbens, Barcelona, Castelló d'Empúries, Celma, Cervera, Corbins, Espluga de Francolí, Gardeny, Granyena, Lleida, Mallorca, Masdeu, Orla, Palau de Vallés, Sant Llorens de les Arenes, Siscar, Susterris, Térmens, Torres de Segre, Tortosa, Vallfogona, Vilafranca.

L’ORDE DE L’HOSPITAL A LA CASTELLANIA D’AMPOSTA

Unes primeres dades sobre la població d'aleshores les recollim de J. M. Pons del fogatjament del 1358, la “Comenadoria d'Ascho” –“de la terra del Hospital en la Castellania d'Emposta”- determina pel lloc de “la Fatarella”, 83 focs; per “Camposines”, 16; per “Ascho”, 75; per “Ribarroja”, 24; per “la Torra d'en Spanyol”, 11; per “Vinebre”, 26; i per “Vilalba”, 116.

Aquestes les podem comparar amb les que ens ofereix Esther Redondo a partir del fogatge general de 1378 el qual distribueix els focs en funció del braç al qual pertanyien: reials, aloers, ciutadans, nobles i eclesiàstics. En el cas de la comanda d'Ascó, tots els focs pertanyien al braç eclesiàstic, en tractar-se de poblacions que pertanyien a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

L'ORDE HOSPITALER A ASCÓ

habitants de la comanda al s.XIV

Comanda d’Ascó (1378)

Topònim actual Focs eclesiàstics

Ascó 45

Camposines 14

La Torre de l’Espanyol 8

Riba-roja d’Ebre 17

Vilalba dels Arcs 82

La Fatarella 66

Vinebre 18

Berrús 4

monogràfic

1358 1378 1553 1718

Ascó 75 focs 45 focs 158 focs 530 habitants

Vinebre 18 44 256 habitants

La Torre de l’Espanyol 11 8 253 habitants

La Fatarella 83 66 112 289 habitants

Vilalba dels Arcs 116 82

Riba-roja d’Ebre 23 17 62

Evolució de la població a la comanda

Unes primeres dades sobre la població d'aleshores les recollim de J. M. Pons del fogatjament del 1358, la “Comenadoria d'Ascho” –“de la terra del Hospital en la Castellania d'Emposta”- determina pel lloc de “la Fatarella”, 83 focs; per “Camposines”, 16; per “Ascho”, 75; per “Ribarroja”, 24; per “la Torra d'en Spanyol”, 11; per “Vinebre”, 26; i per “Vilalba”, 116.

Aquestes les podem comparar amb les que ens ofereix Esther Redondo a partir del fogatge general de 1378 el qual distribueix els focs en funció del braç al qual pertanyien: reials, aloers, ciutadans, nobles i eclesiàstics. En el cas de la comanda d'Ascó, tots els focs pertanyien al braç eclesiàstic, en tractar-se de poblacions que pertanyien a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

L'ORDE HOSPITALER A ASCÓ

habitants de la comanda al s.XIV

Comanda d’Ascó (1378)

Topònim actual Focs eclesiàstics

Ascó 45

Camposines 14

La Torre de l’Espanyol 8

Riba-roja d’Ebre 17

Vilalba dels Arcs 82

La Fatarella 66

Vinebre 18

Berrús 4

monogràfic

1358 1378 1553 1718

Ascó 75 focs 45 focs 158 focs 530 habitants

Vinebre 18 44 256 habitants

La Torre de l’Espanyol 11 8 253 habitants

La Fatarella 83 66 112 289 habitants

Vilalba dels Arcs 116 82

Riba-roja d’Ebre 23 17 62

Evolució de la població a la comanda

monogràfic

La reorganització del territori va suposar repensar la seva administració i control. Calia un sistema eficaç de gestió que permetés, lògicament, recaptar prou com per poder mantenir tots els béns i alhora assegurar-se rendes periòdiques. Els historiadors Ventura Castellvell, Felip Fucho i Joan Ramon Vinaixa resumeixen perfectament quatre vies a través de les quals l'orde de Sant Joan de Jerusalem obtenia aquestes rendes:

· Reserva senyorial: a partir d'aquella sèrie de finques agrícoles o edificis sobre els que l'orde es reservava el domini directe i útil (...). El 1535 el comanador d'Ascó disposava d'un hort a Vinebre i diverses finques a Ascó. Amb la conversió religiosa dels moros asconencs, alguns béns que havien estat propietat de la mesquita d'aquest poble van passar a mans del comanador, que les va rebre “como señor directo”. A més, el comanador d'Ascó tenia una casa a Vinebre i un castell i una botiga a Ascó (p. 60)

· Els monopolis senyorials (mitjans de producció): del molí fariner de barques d'Ascó, al qual restaven obligats a moldre tots els pobles de la Comanda, l'orde rebia 1/6 de la mòlta i els veïns d'aquests pobles havien de proporcionar obligatòriament l'ajut necessari sempre que s'hagués de canviar el moló de lloc.

Les condicions del molí d'oli d'Ascó consistien en l'obligació dels veïns d'emprar el molí que l'orde posseïa en aquesta comanda, tot lliurant 6 lliures d'oli per cada molinada, per dret del molí i, a més, el comanador es reservava la primera “barsa”.

Quant als forns sabem que, pel seu ús, el comanador percebia en emfiteusi 60 sous catalans dels cristians vells d'Ascó.

Fixem-nos com l'orde dominava tot el cicle productiu i de transformació dels blats en gaudir també, directa o indirectament, de la propietat dels forns de pa. Al costat dels cereals, l'oli i el vi eren els altres productes més importants, completant així la trilogia dels conreus mediterranis.

· En relació als drets sobre la terra i els conreus, l'Orde obtenia rendes a partir dels censos. Per exemple, l'any 1535 els cristians vells d'Ascó havien de cedir ¼ del que produïen “todas la mijanas y r i v e r o s q u e s o n e s t a b l e c i d a s p o r l o s comendadores”, 1/5 de les “mijanas devaxo las vinyas que son del camino abaxo”, 1/6 de l'hora i 1/8 dels “montes ques lo alto”. A aquestes proporcions, segons la localització geogràfica de les terres dintre del terme d'Ascó, calia afegir les quotes pel tipus de collita: així per les vinyes i figueres s'havia de lliurar ¼ i per les olives 1/6.

· Quant a drets diversos relacionats amb el comerç... Entre d'altres:

· Pel dret de peatge es pagaven 17 diners i “malla jaquesa” per cada 12 “rovas primes” que travessessin el terme i 7 diners més per “casa muda” que passés per terra o aigua sense carta de franquícia. Aquest dret anomenat també “lleuda” s'aplicava sobre les mercaderies que passessin pel riu, tret de les ciutats de Saragossa i Tortosa, que n'estaven exemptes, i dels habitants de la Batl l ia de Miravet, de

l’administració de la comanda Mequinensa i Lleida, que solament pagaven la meitat de l'impost.

· El dret de “relego” –en altres indrets conegut com “la mesada del vi”- pel qual el comanador es reservava durant un període l'any la venda del seu vi en tots els llocs de la comanda, al preu que ell fixés i sense competència.

· Un altre dret era el “pes i les mesures”, generalitzat 8en diferents comandes.(p. 69)

Veiem que d'una manera o altra el control econòmic de la comanda estava assegurat i que els privilegis dels

senyors no s'escatimaven. Un bon exemple d'aquestes prerrogatives el tenim en el següent acord, de 21 de setembre de 1439, en què s'estableix amb la vila un acord per a proveir l'aliment al Prior del Castell d'Ascó en els següents termes:

15 lliures cada any, pagadores el dia de Sant Joan Baptista per part de l'Aljama dels Moros d'Ascó, per tal de poder dir tres misses cada setmana al Castell i 'para alumbrar la Capilla del Castillo han sido señalados ciertos censos de cera sobre ciertas casas y ferreginales, que tiene que cobrar el Prior y los diezmos de dos o tres heredades en la partida de Vispella que entre las 15 libras, diezmos y censos, no llegarían a 22 libras cada año

9imposible para sustentarse el Prior'

monogràfic

La reorganització del territori va suposar repensar la seva administració i control. Calia un sistema eficaç de gestió que permetés, lògicament, recaptar prou com per poder mantenir tots els béns i alhora assegurar-se rendes periòdiques. Els historiadors Ventura Castellvell, Felip Fucho i Joan Ramon Vinaixa resumeixen perfectament quatre vies a través de les quals l'orde de Sant Joan de Jerusalem obtenia aquestes rendes:

· Reserva senyorial: a partir d'aquella sèrie de finques agrícoles o edificis sobre els que l'orde es reservava el domini directe i útil (...). El 1535 el comanador d'Ascó disposava d'un hort a Vinebre i diverses finques a Ascó. Amb la conversió religiosa dels moros asconencs, alguns béns que havien estat propietat de la mesquita d'aquest poble van passar a mans del comanador, que les va rebre “como señor directo”. A més, el comanador d'Ascó tenia una casa a Vinebre i un castell i una botiga a Ascó (p. 60)

· Els monopolis senyorials (mitjans de producció): del molí fariner de barques d'Ascó, al qual restaven obligats a moldre tots els pobles de la Comanda, l'orde rebia 1/6 de la mòlta i els veïns d'aquests pobles havien de proporcionar obligatòriament l'ajut necessari sempre que s'hagués de canviar el moló de lloc.

Les condicions del molí d'oli d'Ascó consistien en l'obligació dels veïns d'emprar el molí que l'orde posseïa en aquesta comanda, tot lliurant 6 lliures d'oli per cada molinada, per dret del molí i, a més, el comanador es reservava la primera “barsa”.

Quant als forns sabem que, pel seu ús, el comanador percebia en emfiteusi 60 sous catalans dels cristians vells d'Ascó.

Fixem-nos com l'orde dominava tot el cicle productiu i de transformació dels blats en gaudir també, directa o indirectament, de la propietat dels forns de pa. Al costat dels cereals, l'oli i el vi eren els altres productes més importants, completant així la trilogia dels conreus mediterranis.

· En relació als drets sobre la terra i els conreus, l'Orde obtenia rendes a partir dels censos. Per exemple, l'any 1535 els cristians vells d'Ascó havien de cedir ¼ del que produïen “todas la mijanas y r i v e r o s q u e s o n e s t a b l e c i d a s p o r l o s comendadores”, 1/5 de les “mijanas devaxo las vinyas que son del camino abaxo”, 1/6 de l'hora i 1/8 dels “montes ques lo alto”. A aquestes proporcions, segons la localització geogràfica de les terres dintre del terme d'Ascó, calia afegir les quotes pel tipus de collita: així per les vinyes i figueres s'havia de lliurar ¼ i per les olives 1/6.

· Quant a drets diversos relacionats amb el comerç... Entre d'altres:

· Pel dret de peatge es pagaven 17 diners i “malla jaquesa” per cada 12 “rovas primes” que travessessin el terme i 7 diners més per “casa muda” que passés per terra o aigua sense carta de franquícia. Aquest dret anomenat també “lleuda” s'aplicava sobre les mercaderies que passessin pel riu, tret de les ciutats de Saragossa i Tortosa, que n'estaven exemptes, i dels habitants de la Batl l ia de Miravet, de

l’administració de la comanda Mequinensa i Lleida, que solament pagaven la meitat de l'impost.

· El dret de “relego” –en altres indrets conegut com “la mesada del vi”- pel qual el comanador es reservava durant un període l'any la venda del seu vi en tots els llocs de la comanda, al preu que ell fixés i sense competència.

· Un altre dret era el “pes i les mesures”, generalitzat 8en diferents comandes.(p. 69)

Veiem que d'una manera o altra el control econòmic de la comanda estava assegurat i que els privilegis dels

senyors no s'escatimaven. Un bon exemple d'aquestes prerrogatives el tenim en el següent acord, de 21 de setembre de 1439, en què s'estableix amb la vila un acord per a proveir l'aliment al Prior del Castell d'Ascó en els següents termes:

15 lliures cada any, pagadores el dia de Sant Joan Baptista per part de l'Aljama dels Moros d'Ascó, per tal de poder dir tres misses cada setmana al Castell i 'para alumbrar la Capilla del Castillo han sido señalados ciertos censos de cera sobre ciertas casas y ferreginales, que tiene que cobrar el Prior y los diezmos de dos o tres heredades en la partida de Vispella que entre las 15 libras, diezmos y censos, no llegarían a 22 libras cada año

9imposible para sustentarse el Prior'

Sovint s'ha esmentat la plàcida convivència en una vila com Ascó amb dos comunitats (sarraïna i cristiana). Sense anar més lluny, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va conquerir aquest territori als àrabs a mitjans del segle XII, se'ls va concedir una carta de seguretat que tractava els antics pobladors amb certa generositat: se'ls va permetre constituir aljames que funcionaven amb els seus propis càrrecs i les seves pròpies lleis, a més se'ls respectava la religió i no se'ls obligava a pagar impostos diferents als que estaven acostumats.

En tot cas, amb els hospitalers al capdavant de la comanda d'Ascó les relacions no sembla que fossin tan fluïdes, ni molt menys. Quan l'Hospital es féu càrrec de la nostra comanda, tot i que el mestre hospitaler havia confirmat els privilegis de què havien gaudit l'Aljama d'Ascó durant l'època templera fruit de la carta de seguretat concedida a mitjans del segle XII, el comanador local no sembla que estigués molt per aquesta tasca fins al punt de deteriorar-se la convivència i el respecte entre totes dues comunitats “segons una querella de l'Aljama d'Ascó, tant contra els jurats cristians com contra el comanador de la batllia que els afavoria. Les dos comunitats apareixen ara ja no tan sols diferenciades orgànicament, s inó enfrontades i

10contraposades obertament”.

Tot venia arran de la voluntat dels sarraïns de poder jutjar i castigar els delinqüents de la seva religió, segons els seus usos i costums, privilegi que el comanador no els reconeixia. A més, també es queixaven “de la costum de la 'çofra', en

11allò que feia referència al fet de portar el blat a l'era”.

És evident que quelcom havia canviat amb l'arribada dels hospitalers i probablement es notava també una progressió demogràfica dels cristians. De totes maneres, els conflictes s'anaven succeint: “Aviat sorgiren noves discrepàncies entre l'Aljama d'Ascó i el comanador hospitaler, ara per la qüestió de la lliure propietat dels béns adscrits a la mesquita (inclosa a la Carta de Seguretat de Ramon Berenguer IV). L'origen de les diferències radica en què el comanador de l'Hospital no veia prou clar quins eren realment els 'honors i heretats' afectes a la mesquita d'Ascó,

12i per tant, exempts de tota tributació a l'orde.”

Aquestes topades entre sarraïns i hospitalers es van anar repetint, ja que mentre els sarraïns brandaven els privilegis del comte de Barcelona atorgats segles enrere, els diferents comanadors hospitalers no sempre n'estaven d'acord.

Cal dir però, que l'any 1382, sí que tingué lloc un acord en què el comanador establia una terra (“l'algira del Senyor”) en favor d'una dotzena de llauradors sarraïns, “sembla tractar-se d'un establiment col·lectiu i qualificat, donada la personalitat dels seus concessionaris; i el preu d'entrada satisfet pels mateixos (100 florins d'or d'Aragó) demostra

13un nivell de prosperitat per part de l'Aljama”.

De totes maneres, els conflictes s'anaven reproduint, com per exemple el 1501 pels drets dominicals (els drets que els vassalls estan obligats al senyor feudal) sobre la mesquita, “el comanador es mantenia en l'antiga pretensió d'imposar censos sobre les heretats de la mesquita d'Ascó, dret que negaven els representants de l'Aljama que invocaven

14encara el privilegi de Ramon Berenguer IV.”.

Ens trobem ja al segle XVI, quan els sarraïns acaben convertint-se al cristianisme. Tot i això, encara coexisteixen dues comunitats: la vila de dins (on vivien els moriscos o cristians nous) i la vila de fora (habitada pels cristians vells).

LES TOPADES ENTRE ELS HOSPITALERS I ELS SARRAÏNS monogràfic

El fet de la conversió al cristianisme va tenir com a efecte que el comanador va prendre la mesquita (1520), i més endavant sabem que en el capbreu de 1558, el comanador “declara una casa dins la vila, dita la mesquita, al carrer Major i prop de la plaça, “que

15antiquitus ante conversionem infidelus” era la seva mesquita”.

Aquesta organització de dues comunitats polítiques (dues universitats) es manté fins l'any 1594, quan finalment Ascó esdevé una única comunitat sota el control del comanador:

El 24 de gener de 1594 s'ha redactat una concòrdia entre les dos universitats que estableix la seva fusió: els cristians vells aporten un forn, establint-se que es mantindria “una almoyna que la Vila de fora te per a donzelles a maridar”, a càrrec de dos censals (6 lliures en total); i els cristians nous aporten “la Casa del Consell, carnisseria y botigues y peytes, excepte un dret te sobre certes terres de

Sovint s'ha esmentat la plàcida convivència en una vila com Ascó amb dos comunitats (sarraïna i cristiana). Sense anar més lluny, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va conquerir aquest territori als àrabs a mitjans del segle XII, se'ls va concedir una carta de seguretat que tractava els antics pobladors amb certa generositat: se'ls va permetre constituir aljames que funcionaven amb els seus propis càrrecs i les seves pròpies lleis, a més se'ls respectava la religió i no se'ls obligava a pagar impostos diferents als que estaven acostumats.

En tot cas, amb els hospitalers al capdavant de la comanda d'Ascó les relacions no sembla que fossin tan fluïdes, ni molt menys. Quan l'Hospital es féu càrrec de la nostra comanda, tot i que el mestre hospitaler havia confirmat els privilegis de què havien gaudit l'Aljama d'Ascó durant l'època templera fruit de la carta de seguretat concedida a mitjans del segle XII, el comanador local no sembla que estigués molt per aquesta tasca fins al punt de deteriorar-se la convivència i el respecte entre totes dues comunitats “segons una querella de l'Aljama d'Ascó, tant contra els jurats cristians com contra el comanador de la batllia que els afavoria. Les dos comunitats apareixen ara ja no tan sols diferenciades orgànicament, s inó enfrontades i

10contraposades obertament”.

Tot venia arran de la voluntat dels sarraïns de poder jutjar i castigar els delinqüents de la seva religió, segons els seus usos i costums, privilegi que el comanador no els reconeixia. A més, també es queixaven “de la costum de la 'çofra', en

11allò que feia referència al fet de portar el blat a l'era”.

És evident que quelcom havia canviat amb l'arribada dels hospitalers i probablement es notava també una progressió demogràfica dels cristians. De totes maneres, els conflictes s'anaven succeint: “Aviat sorgiren noves discrepàncies entre l'Aljama d'Ascó i el comanador hospitaler, ara per la qüestió de la lliure propietat dels béns adscrits a la mesquita (inclosa a la Carta de Seguretat de Ramon Berenguer IV). L'origen de les diferències radica en què el comanador de l'Hospital no veia prou clar quins eren realment els 'honors i heretats' afectes a la mesquita d'Ascó,

12i per tant, exempts de tota tributació a l'orde.”

Aquestes topades entre sarraïns i hospitalers es van anar repetint, ja que mentre els sarraïns brandaven els privilegis del comte de Barcelona atorgats segles enrere, els diferents comanadors hospitalers no sempre n'estaven d'acord.

Cal dir però, que l'any 1382, sí que tingué lloc un acord en què el comanador establia una terra (“l'algira del Senyor”) en favor d'una dotzena de llauradors sarraïns, “sembla tractar-se d'un establiment col·lectiu i qualificat, donada la personalitat dels seus concessionaris; i el preu d'entrada satisfet pels mateixos (100 florins d'or d'Aragó) demostra

13un nivell de prosperitat per part de l'Aljama”.

De totes maneres, els conflictes s'anaven reproduint, com per exemple el 1501 pels drets dominicals (els drets que els vassalls estan obligats al senyor feudal) sobre la mesquita, “el comanador es mantenia en l'antiga pretensió d'imposar censos sobre les heretats de la mesquita d'Ascó, dret que negaven els representants de l'Aljama que invocaven

14encara el privilegi de Ramon Berenguer IV.”.

Ens trobem ja al segle XVI, quan els sarraïns acaben convertint-se al cristianisme. Tot i això, encara coexisteixen dues comunitats: la vila de dins (on vivien els moriscos o cristians nous) i la vila de fora (habitada pels cristians vells).

LES TOPADES ENTRE ELS HOSPITALERS I ELS SARRAÏNS monogràfic

El fet de la conversió al cristianisme va tenir com a efecte que el comanador va prendre la mesquita (1520), i més endavant sabem que en el capbreu de 1558, el comanador “declara una casa dins la vila, dita la mesquita, al carrer Major i prop de la plaça, “que

15antiquitus ante conversionem infidelus” era la seva mesquita”.

Aquesta organització de dues comunitats polítiques (dues universitats) es manté fins l'any 1594, quan finalment Ascó esdevé una única comunitat sota el control del comanador:

El 24 de gener de 1594 s'ha redactat una concòrdia entre les dos universitats que estableix la seva fusió: els cristians vells aporten un forn, establint-se que es mantindria “una almoyna que la Vila de fora te per a donzelles a maridar”, a càrrec de dos censals (6 lliures en total); i els cristians nous aporten “la Casa del Consell, carnisseria y botigues y peytes, excepte un dret te sobre certes terres de

De l'estat en què els hospitalers van rebre el castell d'Ascó com de la seva estructura, espais i dependències en sabem ben poc o res. Si bé trobem referències a la donació del castell no disposem d'una relació o descripció d'aquest. Avançant molt en el temps disposem d'un Capbreu de 1761 en el què el comanador d'aleshores reconeix un seguit de possessions que tenia a la vila i dóna pistes sobre la superfície que tindria aquesta construcció a mitjans segle XVIII: “Una Dehesa junto al Castillo con algunos olivos y almendros la qual se llama la Costa del Castell que confronta por una parte con una fita o linde que se ha puesto delante de la Casa del Dr. Francº Domenech y dicho margen arriba y adelante hasta otra fita que ay delanta case los pupilos de Joseph del Forn, y casa de Pablo Alentorn a la punta de una margen y toda margen delante hasta una heredad que possehe el Dr. Francº Domenech que ay fita y contrafita. Y esta parte por el fundamento antiguo que ahun se conoce hasta la Esquina del Castillo y después todo el ámbito del Castillo comensando a las tapias o murada hasta otra fita cerca La Torreta y cerca la casa de dicho Dr. Francº Domenech y se prohibe a todos entrar y meter en ella ganados y animales baxo la pena

17de 60 sueldos por qualquier hombre o carres y animal que entrare”.

Per saber com es trobava aquesta construcció segles abans podem refiar-nos del comentari que fa en el seu diari de campanya Henrique Cock, notari del rei Felip II, qui el 1585 va acompanyar al monarca en el viatge que va fer des de Saragossa, passant per Lleida i Maials. En aquestes línies assenyala que el rei va baixar en barca des de Mequinensa i després d'aturar-se 2 dies a Flix passa per davant d'Ascó el dia 16 de desembre de 1585:

Salidos de la villa (Flix) fuimos por una llanura junta al rio, hacia levante, hasta Ascó, que está una pequeña legua de Flix. Mientras que caminamos nos llovió, y cresciendo el agua más y más hizo muy trabajoso camino para los caballos y dio á nosotros mucha pesadumbre.

Al fin venimos en Ascó, pueblo puesto en un alto de un collado no léxos de Ebro, el cual cuasi pasaba por la raíz del collado. Tiene el señorío deste pueblo don Luperio de Ixar, commendador de la orden de San Juan de Malta, residente en Zaragoza; los vecinos se cuentan docientos y entre ellos muy pocos christianos viejos, como se dice en España, que los más

son de la ley de Mahoma convertidos á la fe, y como dice el Evangelio, De sus frutos los conoscereis: digo esto burlando, porque esta generación de hombres como no comen tocino ni beben vino, cuasi se mantienen de fruta que comen. En un alto collado tiene un castillo por naturaleza del sitio bien fuerte. Del y de todas las casas de los vecinos hay una linda vista hacia el rio Ebro. Para hacer los aposentos en Asco cuasi teníamos asco, ansí por la mucha agua que caia como por las calles que baxaban y subían.

Vinieron aquí todos los compañeros por la tarde, cuasi muertos por la agua, no sabiendo qué hacer, sino lo que dice Virgilio, Delante de la lumbre si hace frio y que habían pasado un dia bien trabajoso. Reposando supimos en la tarde de nuestro teniente, lo que el siguiente dia pensaba de hacer, el cual propuso de ir adelante y que fuésemos á Pinell, que estaba de allí tres leguas.

Entendido bien el negocio, de madrugada, siendo claro el cielo y pasada la agua, fuimos adelante y caminamos por un camino angosto y muy difícil de hallar por los Ilercaones, entre sierras (donde no pueden ir carros) y el rio Ebro que tiene estas sierras á mano derecha. Habiendo caminado la primera legua hay una venta que se dice Campucinos, muy grande, en cuyo término se ven algunas otras quintas.

D'aquest dietari traiem força informació. En relació al castell destaca la situació i, pel què indica, intuïm un estat bo, sòlid, d'aparença “forta”. En aquest sentit no tenen pèrdua els comentaris que fa en relació al nombre d'habitants –al voltant de dos-cents i ben pocs cristians vells entre aquests-, i les referències al menjar ho diu tot –“no comen tocino ni beben vino”-. La descripció que fa tant de l'arribada al poble com la sortida cap a Pinell ens presenta un Ascó aïllat, mal comunicat a excepció feta, entenem, de la navegació per riu.

De la importància del castell en sí ens dóna notícia Joan Fuguet qui assenyala que a l'any 1535 aquest disposava, a l'interior, d'una capella important que a més custodiava importants relíquies de Terra Santa que probablement havien dut els templers:

”piedra de la casa donde nació Jesuchristo', 'piedra donde fue crucificado Jesuchristo', 'de la Figuera que se abrió y amagó a la Virgen María', 'de la fusta del árbol que fue la verga de Arón', 'cera enpremida en el dinero de Jesuchristo”.

EL CASTELL: DEL SUPOSAT ESPLENDOR AL DECLIVImonogràfic

D'aquell suposat esplendor arribem al declivi marcat per un altre transcendent fet històric, la guerra de separació d'Espanya, Portugal i Catalunya coneguda com a guerra dels Segadors. Recordem que si bé el 1641 el Gran Mestre de Malta ordenava la neutralitat als frares hospitalers, aquests van prometre fidelitat al rei francès Lluís XIII. Mesos més tard, al 1642, el Capítol acordà acceptar la taxa que la comanda hauria de satisfer per ajudar al sosteniment del batalló de 5.000 infants i 500 cavalls que hi havia a la zona. Entre les comandes que van col·laborar trobem la d'Ulldecona, la Sénia, Villalba, Horta de Sant Joan i Ascó. Finalment, la forta bel·ligerància

que hi hagué a la Ribera d'Ebre conduí al general La Motte a ordenar, el 1643, la destrucció del castell per evitar que s'hi fortifiquessin les tropes de Felip IV.

Però aquest fet d'armes i la inhabitabilitat de l'edifici no van suposar, ni de bon tros, la desaparició o pèrdua de poder dels hospitalers. Així al 1659 el comanador Fra Maurici Mercader va cercar nova residència primer al pla de l'Església, a cal Forti –lloc on hi ha actualment l'ajuntament- i, més endavant, prop de la Universitat d'Ascó, a la plaça Major, on encara es conserva l'escut del comanador Çapata.

De l'estat en què els hospitalers van rebre el castell d'Ascó com de la seva estructura, espais i dependències en sabem ben poc o res. Si bé trobem referències a la donació del castell no disposem d'una relació o descripció d'aquest. Avançant molt en el temps disposem d'un Capbreu de 1761 en el què el comanador d'aleshores reconeix un seguit de possessions que tenia a la vila i dóna pistes sobre la superfície que tindria aquesta construcció a mitjans segle XVIII: “Una Dehesa junto al Castillo con algunos olivos y almendros la qual se llama la Costa del Castell que confronta por una parte con una fita o linde que se ha puesto delante de la Casa del Dr. Francº Domenech y dicho margen arriba y adelante hasta otra fita que ay delanta case los pupilos de Joseph del Forn, y casa de Pablo Alentorn a la punta de una margen y toda margen delante hasta una heredad que possehe el Dr. Francº Domenech que ay fita y contrafita. Y esta parte por el fundamento antiguo que ahun se conoce hasta la Esquina del Castillo y después todo el ámbito del Castillo comensando a las tapias o murada hasta otra fita cerca La Torreta y cerca la casa de dicho Dr. Francº Domenech y se prohibe a todos entrar y meter en ella ganados y animales baxo la pena

17de 60 sueldos por qualquier hombre o carres y animal que entrare”.

Per saber com es trobava aquesta construcció segles abans podem refiar-nos del comentari que fa en el seu diari de campanya Henrique Cock, notari del rei Felip II, qui el 1585 va acompanyar al monarca en el viatge que va fer des de Saragossa, passant per Lleida i Maials. En aquestes línies assenyala que el rei va baixar en barca des de Mequinensa i després d'aturar-se 2 dies a Flix passa per davant d'Ascó el dia 16 de desembre de 1585:

Salidos de la villa (Flix) fuimos por una llanura junta al rio, hacia levante, hasta Ascó, que está una pequeña legua de Flix. Mientras que caminamos nos llovió, y cresciendo el agua más y más hizo muy trabajoso camino para los caballos y dio á nosotros mucha pesadumbre.

Al fin venimos en Ascó, pueblo puesto en un alto de un collado no léxos de Ebro, el cual cuasi pasaba por la raíz del collado. Tiene el señorío deste pueblo don Luperio de Ixar, commendador de la orden de San Juan de Malta, residente en Zaragoza; los vecinos se cuentan docientos y entre ellos muy pocos christianos viejos, como se dice en España, que los más

son de la ley de Mahoma convertidos á la fe, y como dice el Evangelio, De sus frutos los conoscereis: digo esto burlando, porque esta generación de hombres como no comen tocino ni beben vino, cuasi se mantienen de fruta que comen. En un alto collado tiene un castillo por naturaleza del sitio bien fuerte. Del y de todas las casas de los vecinos hay una linda vista hacia el rio Ebro. Para hacer los aposentos en Asco cuasi teníamos asco, ansí por la mucha agua que caia como por las calles que baxaban y subían.

Vinieron aquí todos los compañeros por la tarde, cuasi muertos por la agua, no sabiendo qué hacer, sino lo que dice Virgilio, Delante de la lumbre si hace frio y que habían pasado un dia bien trabajoso. Reposando supimos en la tarde de nuestro teniente, lo que el siguiente dia pensaba de hacer, el cual propuso de ir adelante y que fuésemos á Pinell, que estaba de allí tres leguas.

Entendido bien el negocio, de madrugada, siendo claro el cielo y pasada la agua, fuimos adelante y caminamos por un camino angosto y muy difícil de hallar por los Ilercaones, entre sierras (donde no pueden ir carros) y el rio Ebro que tiene estas sierras á mano derecha. Habiendo caminado la primera legua hay una venta que se dice Campucinos, muy grande, en cuyo término se ven algunas otras quintas.

D'aquest dietari traiem força informació. En relació al castell destaca la situació i, pel què indica, intuïm un estat bo, sòlid, d'aparença “forta”. En aquest sentit no tenen pèrdua els comentaris que fa en relació al nombre d'habitants –al voltant de dos-cents i ben pocs cristians vells entre aquests-, i les referències al menjar ho diu tot –“no comen tocino ni beben vino”-. La descripció que fa tant de l'arribada al poble com la sortida cap a Pinell ens presenta un Ascó aïllat, mal comunicat a excepció feta, entenem, de la navegació per riu.

De la importància del castell en sí ens dóna notícia Joan Fuguet qui assenyala que a l'any 1535 aquest disposava, a l'interior, d'una capella important que a més custodiava importants relíquies de Terra Santa que probablement havien dut els templers:

”piedra de la casa donde nació Jesuchristo', 'piedra donde fue crucificado Jesuchristo', 'de la Figuera que se abrió y amagó a la Virgen María', 'de la fusta del árbol que fue la verga de Arón', 'cera enpremida en el dinero de Jesuchristo”.

EL CASTELL: DEL SUPOSAT ESPLENDOR AL DECLIVImonogràfic

D'aquell suposat esplendor arribem al declivi marcat per un altre transcendent fet històric, la guerra de separació d'Espanya, Portugal i Catalunya coneguda com a guerra dels Segadors. Recordem que si bé el 1641 el Gran Mestre de Malta ordenava la neutralitat als frares hospitalers, aquests van prometre fidelitat al rei francès Lluís XIII. Mesos més tard, al 1642, el Capítol acordà acceptar la taxa que la comanda hauria de satisfer per ajudar al sosteniment del batalló de 5.000 infants i 500 cavalls que hi havia a la zona. Entre les comandes que van col·laborar trobem la d'Ulldecona, la Sénia, Villalba, Horta de Sant Joan i Ascó. Finalment, la forta bel·ligerància

que hi hagué a la Ribera d'Ebre conduí al general La Motte a ordenar, el 1643, la destrucció del castell per evitar que s'hi fortifiquessin les tropes de Felip IV.

Però aquest fet d'armes i la inhabitabilitat de l'edifici no van suposar, ni de bon tros, la desaparició o pèrdua de poder dels hospitalers. Així al 1659 el comanador Fra Maurici Mercader va cercar nova residència primer al pla de l'Església, a cal Forti –lloc on hi ha actualment l'ajuntament- i, més endavant, prop de la Universitat d'Ascó, a la plaça Major, on encara es conserva l'escut del comanador Çapata.

Després de cinc segles de presència hospitalera, amb el final del règim senyorial arriba també el final de la comanda d'Ascó. El 6 juny de 1811 se signa un decret que aboleix els senyorius jurisdiccionals convertint-los en propietat privada, així com el final dels vassallatges. L'article setè d'aquest decret diu:

7º Quedan abolidos los privilegios llamados exclusivos, privativos y prohivitivos que tengan el mismo origen de señorío, como son los de la caza, pesca, ornos, molinos, aprovechamientos de aguas, montes y demás, quedando al libre uso de los Pueblos, con arreglo al derecho común, y a las reglas municipales establecidas en cada Pueblo; sin que por esto los dueños se entiendan privados del uso que como particulares puedan hacer de los ornos, molinos y demás fincas de este especie, ni de los aprovechamientos comunes de aguas, pastos y demás, á que en el

18mismo concepto puedan tener derecho en razón de vecindad.

Cal dir, però, pocs anys abans, el 1806, l'aleshores comanador d'Ascó, Mariano Cascajares, va arrendar als germans de Flix Antoni i Felip Castellví Ambrós tots aquests béns, encara que es reservava l'exercici del dret i la jurisdicció:

“todas las rentas, frutos, diezmos, derechos dominicales, tierras, censos, heredades, hornos, molinos y demás bienes pertenecientes a la referida Encomienda de Ascon (...) [por] cinco mil ochocientas quarenta libras

19jaquesas”.

De totes maneres el règim senyorial acaba extingint-se vers el 1830 amb els processos de desamortització, que van consistir en subhastar aquelles propietats que fins aleshores havien estat en mans dels senyors. De totes maneres cal dir que en aquell moment, comprovem com l'orde de l'Hospital ja no disposava de propietats al terme municipal d'Ascó. En canvi sí que es van desamortitzar béns que pertanyien al clergat o bé al comú.

Aquells béns que es van desamortitzar pertanyents a l'estament religiós van ser unes 13 hectàrees que posseïa la parròquia (a les partides del camí de Flix, Ferratjot, la Vall, Canté i Andisc), i una altra partida del clergat, a la partida de Sant Miquel, que en aquest cas procedia de la capella de Sant Miquel.

En total eren vint-i-quatre finques rústiques o locals i solars urbans, dels quals se'n van alinear catorze.

En un treball de Salvador-J. Rovira i Gómez sobre la desamortització a Tarragona s'informa de qui van ser els adquiridors d'aquests béns, dos dels quals eren forasters, Joan Riba i Llop de Barcelona, i Joaquim Magarolas de Tarragona. Els compradors del poble van ser el pagès i propietari Agustí Alentorn i Ribes, el pagès Miquel Ferré i Montornés, l'industrial i propietari Antoni Serra i Rofín, el comerciant Josep Antoni Serra i March, el fuster Joan Margalef i Daura, el pagès Miquel Serrano i Domènech, el propietari Francesc Gironès i Grau, i el pagès Artemi Margalef i Daura. La subhasta del béns d'Ascó va iniciar-se a un preu de taxació de 11.522 pessetes, i finalment, per les catorze finques venudes es va ingressar 37.392 pessetes.

Si bé en les desamortitzacions de mitjans del segle XIX, la comanda hospitalera no disposava de propietats a Ascó, en canvi sí que n'apareixen el poblacions veïnes. És el cas de la Torre de l'Espanyol, on era propietària d'un solar al carrer de Dalt, un pati que rebia el nom de Forn Vell, que pel que sembla, no va ser venut. També en trobem a Vinebre, en aquest cas 27 finques rústiques a la partida de les Gorraptes

20de vinya, oliveres, ametllers, nogueres i sembradura.

L’EXTINCIÓ DE LA COMANDA monogràfic

relació de comanadors hospitalers d’ascó

1317 Martín Pérez d'Orós

1338 García González Bugía

1349 Ramon Desprats

1365 Pere d'Alba

1382 Arnau de Bardaxí

1428 Graciano de Torres

1447 Pere Ramon Sacosta

1428 Mateo de Albalat

1514 Joan de Vilagut

1517 Fra Martí de Lanuça

1547 Lluís de Talavera

1552-1562 Gabriel Àngel Sans

1571 Luperci d'Ixar

1594 Jaume de Montcada

1608 Pere Jaureche

1638 Miquel Zapata

1659 Maurici Mercader

1662 Enric de Rocafull

1667-1671 Lluís de Pujasons

1689 Agustí Sanz de Llosa

1703-1710 Gaspar de la Figuera

1725 Vicenç de Calataiud

1734 Vicenç Zapata

1745 Lluís Milà d'Aragó

1761 Anton Montserrat

1764 Miquel Doz

1772 Romuald Doz

1780 Josep de la Torre

1806 Mariano Cascajares

A partir de la diferent bibliografia consultada per la realització d'aquest monogràfic, hem elaborat un recull dels comanadors que hi apareixen, amb l'any del qual se'n té constància.

Després de cinc segles de presència hospitalera, amb el final del règim senyorial arriba també el final de la comanda d'Ascó. El 6 juny de 1811 se signa un decret que aboleix els senyorius jurisdiccionals convertint-los en propietat privada, així com el final dels vassallatges. L'article setè d'aquest decret diu:

7º Quedan abolidos los privilegios llamados exclusivos, privativos y prohivitivos que tengan el mismo origen de señorío, como son los de la caza, pesca, ornos, molinos, aprovechamientos de aguas, montes y demás, quedando al libre uso de los Pueblos, con arreglo al derecho común, y a las reglas municipales establecidas en cada Pueblo; sin que por esto los dueños se entiendan privados del uso que como particulares puedan hacer de los ornos, molinos y demás fincas de este especie, ni de los aprovechamientos comunes de aguas, pastos y demás, á que en el

18mismo concepto puedan tener derecho en razón de vecindad.

Cal dir, però, pocs anys abans, el 1806, l'aleshores comanador d'Ascó, Mariano Cascajares, va arrendar als germans de Flix Antoni i Felip Castellví Ambrós tots aquests béns, encara que es reservava l'exercici del dret i la jurisdicció:

“todas las rentas, frutos, diezmos, derechos dominicales, tierras, censos, heredades, hornos, molinos y demás bienes pertenecientes a la referida Encomienda de Ascon (...) [por] cinco mil ochocientas quarenta libras

19jaquesas”.

De totes maneres el règim senyorial acaba extingint-se vers el 1830 amb els processos de desamortització, que van consistir en subhastar aquelles propietats que fins aleshores havien estat en mans dels senyors. De totes maneres cal dir que en aquell moment, comprovem com l'orde de l'Hospital ja no disposava de propietats al terme municipal d'Ascó. En canvi sí que es van desamortitzar béns que pertanyien al clergat o bé al comú.

Aquells béns que es van desamortitzar pertanyents a l'estament religiós van ser unes 13 hectàrees que posseïa la parròquia (a les partides del camí de Flix, Ferratjot, la Vall, Canté i Andisc), i una altra partida del clergat, a la partida de Sant Miquel, que en aquest cas procedia de la capella de Sant Miquel.

En total eren vint-i-quatre finques rústiques o locals i solars urbans, dels quals se'n van alinear catorze.

En un treball de Salvador-J. Rovira i Gómez sobre la desamortització a Tarragona s'informa de qui van ser els adquiridors d'aquests béns, dos dels quals eren forasters, Joan Riba i Llop de Barcelona, i Joaquim Magarolas de Tarragona. Els compradors del poble van ser el pagès i propietari Agustí Alentorn i Ribes, el pagès Miquel Ferré i Montornés, l'industrial i propietari Antoni Serra i Rofín, el comerciant Josep Antoni Serra i March, el fuster Joan Margalef i Daura, el pagès Miquel Serrano i Domènech, el propietari Francesc Gironès i Grau, i el pagès Artemi Margalef i Daura. La subhasta del béns d'Ascó va iniciar-se a un preu de taxació de 11.522 pessetes, i finalment, per les catorze finques venudes es va ingressar 37.392 pessetes.

Si bé en les desamortitzacions de mitjans del segle XIX, la comanda hospitalera no disposava de propietats a Ascó, en canvi sí que n'apareixen el poblacions veïnes. És el cas de la Torre de l'Espanyol, on era propietària d'un solar al carrer de Dalt, un pati que rebia el nom de Forn Vell, que pel que sembla, no va ser venut. També en trobem a Vinebre, en aquest cas 27 finques rústiques a la partida de les Gorraptes

20de vinya, oliveres, ametllers, nogueres i sembradura.

L’EXTINCIÓ DE LA COMANDA monogràfic

relació de comanadors hospitalers d’ascó

1317 Martín Pérez d'Orós

1338 García González Bugía

1349 Ramon Desprats

1365 Pere d'Alba

1382 Arnau de Bardaxí

1428 Graciano de Torres

1447 Pere Ramon Sacosta

1428 Mateo de Albalat

1514 Joan de Vilagut

1517 Fra Martí de Lanuça

1547 Lluís de Talavera

1552-1562 Gabriel Àngel Sans

1571 Luperci d'Ixar

1594 Jaume de Montcada

1608 Pere Jaureche

1638 Miquel Zapata

1659 Maurici Mercader

1662 Enric de Rocafull

1667-1671 Lluís de Pujasons

1689 Agustí Sanz de Llosa

1703-1710 Gaspar de la Figuera

1725 Vicenç de Calataiud

1734 Vicenç Zapata

1745 Lluís Milà d'Aragó

1761 Anton Montserrat

1764 Miquel Doz

1772 Romuald Doz

1780 Josep de la Torre

1806 Mariano Cascajares

A partir de la diferent bibliografia consultada per la realització d'aquest monogràfic, hem elaborat un recull dels comanadors que hi apareixen, amb l'any del qual se'n té constància.

monogràfic

Carmel Biarnés, en la seva Guia d'Ascó, ens descobreix anècdotes curioses d'aquella època en què els hospitalers eren senyors de la comanda d'Ascó. És per això que sabem que va ser habitual trobar per les nostres terres l'hereu del rei Pere III el Cerimoniós, l'infant Joan, aficionat com era a la caça. Se'n té constància d'una estada els dies 29 i 30 d'octubre de 1364, amb cacera i sopar amb el comanador i altres prohoms de la vila:

'Dimecres XXIX diez del mes de Octubre lo señor In�ant partí de Xerta e annàs dinar Alpinell, sopar, jaure Scho. Aquest dia fo menada cena al comendador, jurats e prohomens del loch d'Eschó'.

Uns anys més tard el trobem de nou a Ascó com ho mostra una carta de 17 d'abril de 1383 que adreça al seu pare, el rei Pere III.

’...ans que jo agués señor la vostra letra, en la qual ma menavets que no'm mogués fins que altre manament jo hagués de vos señor, jo era partir de Çaragoça e era ben avall pero lo riu... Scrita en lo loch de Azcó...’

Es va quedar uns dies a la vila, on va convocar a caçar els seus amics Pere Ça Costa i Bartomeu Lunes:

'...Dehim vos e us manam que demà siats ab nos al loch d'Azcó... E açó per res no mudets...’

L'infant Joan, que va regnar la corona d'Aragó com a Joan I entre 1387 i 1396, històricament ha estat conegut com Joan el Caçador.

quan els infants caçaven a ascó

monogràfic

Probablement un dels moments històrics en què el castell d'Ascó va tenir el seu protagonisme en la història del país va ser quan va tenir empresonat a les seves estances el príncep Carles de Viana, fill de Joan II d'Aragó i de Blanca de Navarra.

El príncep era el legítim hereu de la Corona de Navarra i Aragó. Estava en tractes el seu casament amb Isabel de Castella, amb el qual s'hauria esdevingut una unitat dels regnes de no haver estat tot desfet per la seva madrasta, Joana Enríquez, segona esposa del seu pare, el rei Joan, i mare de Ferran el Catòlic. La reina consort Joana tenia tal animadversió cap al príncep de Viana que va enemistar-lo amb el seu pare, fent-li creure que estava conspirant contra ell.

Més endavant, durant les Corts de Lleida de 1460, el rei va fer creure al seu fill que li retornava l'amistat, i un cop allí, va ser fet presoner. El 5 de desembre de 1460 estava al castell d'Ascó i allí se li féu el judici, però els hospitalers no li van trobar cap motiu de delicte i el van declarar innocent. Aleshores, Joana Enríquez se'l va emportar a Fraga, on es trobava el 16 de desembre, i també va ser declarat innocent. D'allí va ser emportat al castell de Morella. Catalunya es revoltà i es va apoderar de Fraga i el rei, temorós, alliberà el príncep i el 12 de maig de 1461 entrava triomfant a Barcelona, i els conselleres el coronaren Príncep Governador General de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya.

Envejosa, Joana Enríquez es va confabular amb el metge del príncep i el va emmetzinar. Va morir el 23 de setembre i va ser enterrat a Poblet.

Això va fer esclatar la guerra. Flix, la Palma d'Ebre, Miravet, Ascó, Horta i altres comandes hospitaleres es posaren contra Joan II i a favor dels diferents reis elegits per Catalunya, tots ells de poca durada: Enric IV de Castella, Pere de Portugal, Reiner d'Anjou i de Provença...

El 1462 els hospitalers de Miravet i d'Ascó, atemorits, es posaren al costat de Joan II mentre la gent dels pobles continuava fidel a la memòria del Príncep de Viana.

Durant la guerra civil que es vivia a Catalunya, les forces de l’arquebisbe de Saragossa, joanistes, s'apoderaren d'Ascó, el 1466.

l’empresonament al castell del príncep de viana

monogràfic

Carmel Biarnés, en la seva Guia d'Ascó, ens descobreix anècdotes curioses d'aquella època en què els hospitalers eren senyors de la comanda d'Ascó. És per això que sabem que va ser habitual trobar per les nostres terres l'hereu del rei Pere III el Cerimoniós, l'infant Joan, aficionat com era a la caça. Se'n té constància d'una estada els dies 29 i 30 d'octubre de 1364, amb cacera i sopar amb el comanador i altres prohoms de la vila:

'Dimecres XXIX diez del mes de Octubre lo señor In�ant partí de Xerta e annàs dinar Alpinell, sopar, jaure Scho. Aquest dia fo menada cena al comendador, jurats e prohomens del loch d'Eschó'.

Uns anys més tard el trobem de nou a Ascó com ho mostra una carta de 17 d'abril de 1383 que adreça al seu pare, el rei Pere III.

’...ans que jo agués señor la vostra letra, en la qual ma menavets que no'm mogués fins que altre manament jo hagués de vos señor, jo era partir de Çaragoça e era ben avall pero lo riu... Scrita en lo loch de Azcó...’

Es va quedar uns dies a la vila, on va convocar a caçar els seus amics Pere Ça Costa i Bartomeu Lunes:

'...Dehim vos e us manam que demà siats ab nos al loch d'Azcó... E açó per res no mudets...’

L'infant Joan, que va regnar la corona d'Aragó com a Joan I entre 1387 i 1396, històricament ha estat conegut com Joan el Caçador.

quan els infants caçaven a ascó

monogràfic

Probablement un dels moments històrics en què el castell d'Ascó va tenir el seu protagonisme en la història del país va ser quan va tenir empresonat a les seves estances el príncep Carles de Viana, fill de Joan II d'Aragó i de Blanca de Navarra.

El príncep era el legítim hereu de la Corona de Navarra i Aragó. Estava en tractes el seu casament amb Isabel de Castella, amb el qual s'hauria esdevingut una unitat dels regnes de no haver estat tot desfet per la seva madrasta, Joana Enríquez, segona esposa del seu pare, el rei Joan, i mare de Ferran el Catòlic. La reina consort Joana tenia tal animadversió cap al príncep de Viana que va enemistar-lo amb el seu pare, fent-li creure que estava conspirant contra ell.

Més endavant, durant les Corts de Lleida de 1460, el rei va fer creure al seu fill que li retornava l'amistat, i un cop allí, va ser fet presoner. El 5 de desembre de 1460 estava al castell d'Ascó i allí se li féu el judici, però els hospitalers no li van trobar cap motiu de delicte i el van declarar innocent. Aleshores, Joana Enríquez se'l va emportar a Fraga, on es trobava el 16 de desembre, i també va ser declarat innocent. D'allí va ser emportat al castell de Morella. Catalunya es revoltà i es va apoderar de Fraga i el rei, temorós, alliberà el príncep i el 12 de maig de 1461 entrava triomfant a Barcelona, i els conselleres el coronaren Príncep Governador General de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya.

Envejosa, Joana Enríquez es va confabular amb el metge del príncep i el va emmetzinar. Va morir el 23 de setembre i va ser enterrat a Poblet.

Això va fer esclatar la guerra. Flix, la Palma d'Ebre, Miravet, Ascó, Horta i altres comandes hospitaleres es posaren contra Joan II i a favor dels diferents reis elegits per Catalunya, tots ells de poca durada: Enric IV de Castella, Pere de Portugal, Reiner d'Anjou i de Provença...

El 1462 els hospitalers de Miravet i d'Ascó, atemorits, es posaren al costat de Joan II mentre la gent dels pobles continuava fidel a la memòria del Príncep de Viana.

Durant la guerra civil que es vivia a Catalunya, les forces de l’arquebisbe de Saragossa, joanistes, s'apoderaren d'Ascó, el 1466.

l’empresonament al castell del príncep de viana

monogràfic

Ÿ BIARNÉS BIARNÉS, CARMEL. Guia d'Ascó. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1983.

Ÿ BIARNÉS, CARMEL I MASIP, FRANCESC: Història d'Ascó. Crònica il·lustrada. Ascó: Ajuntament d'Ascó, 1999.

Ÿ CASTELLVELL, VENTURA; FUCHO, FELIP; VINAIXA, JOAN RAMON VINAIXA. Un cens del segle XV. Els habitants de la batllia de Miravet i les comandes d'Ascó, Horta i Vilalba segons el maridatge de 1492. Tarragona: Centre d'Estudis de la Terra Alta i Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 1994.

Ÿ FONT I RIUS, JOSEP MARIA: La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII). Saragossa, 1977.

Ÿ FUGUET SANS, JOAN: L'arquitectura de les capelles templeres a la Catalunya Nova. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1989.

Ÿ MIRET SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrics. Barcelona: Impremta de la Casa Provincial de Caritat, 1910

Ÿ PONS I GURI, J.M.: Un fogatjament desconegut de l'any 1358. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1964.

Ÿ REDONDO GARCIA, ESTHER. El fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona: el Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals. Barcelona, 2002.

Ÿ ROVIRA GÓMEZ, SALVADOR-J.: La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1987.

Ÿ SERRANO DAURA, JOSEP: La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997.

Ÿ SERRANO DAURA, JOSEP: “Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre”, a Quaderns d'història tarraconense XII. Tarragona:Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1993.

Ÿ COCK, Henrique. Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia.

http://archive.org/stream/relacindelviaje01cockgoog/relacindelviaje01cockgoog_djvu.txt

Les fotografies han estat preses el juliol de 2017.

bibliografia

webgrafia

fotografia

monogràfic

1 www.viquipedia.cat2 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 163 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 204 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 362-3635 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 3646 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 1117 SERRANO DAURA, JOSEP. La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517 (1988).8 CASTELLVELL, VENTURA; FUCHO, FELIP; VINAIXA, JOAN RAMON. Un cens del segle XV. Els habitants de la batllia de Miravet i les comandes d'Ascó, Horta i Vilalba segons el maridatge de 1492. 9 Capbreu 1761, fol. 16.2, AHN, OO.MM.10 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)

11 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)12 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)13 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)14 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)15 SERRANO DAURA, JOSEP. Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre (1993)16 SERRANO DAURA, JOSEP. Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre (1993)17 Capbreu 1761, fol 12.1, AHN, OO.MM.18 Decret de 6 d'agost de 1811 de les Corts de Cadis.19 SERRANO DAURA, JOSEP: La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517 (1988).20 ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886)(1987).

referències de les notes al peu de pàgina

monogràficmonogràfic

Ÿ BIARNÉS BIARNÉS, CARMEL. Guia d'Ascó. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1983.

Ÿ BIARNÉS, CARMEL I MASIP, FRANCESC: Història d'Ascó. Crònica il·lustrada. Ascó: Ajuntament d'Ascó, 1999.

Ÿ CASTELLVELL, VENTURA; FUCHO, FELIP; VINAIXA, JOAN RAMON VINAIXA. Un cens del segle XV. Els habitants de la batllia de Miravet i les comandes d'Ascó, Horta i Vilalba segons el maridatge de 1492. Tarragona: Centre d'Estudis de la Terra Alta i Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 1994.

Ÿ FONT I RIUS, JOSEP MARIA: La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII). Saragossa, 1977.

Ÿ FUGUET SANS, JOAN: L'arquitectura de les capelles templeres a la Catalunya Nova. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1989.

Ÿ MIRET SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrics. Barcelona: Impremta de la Casa Provincial de Caritat, 1910

Ÿ PONS I GURI, J.M.: Un fogatjament desconegut de l'any 1358. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1964.

Ÿ REDONDO GARCIA, ESTHER. El fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona: el Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals. Barcelona, 2002.

Ÿ ROVIRA GÓMEZ, SALVADOR-J.: La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1987.

Ÿ SERRANO DAURA, JOSEP: La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997.

Ÿ SERRANO DAURA, JOSEP: “Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre”, a Quaderns d'història tarraconense XII. Tarragona:Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1993.

Ÿ COCK, Henrique. Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia.

http://archive.org/stream/relacindelviaje01cockgoog/relacindelviaje01cockgoog_djvu.txt

Les fotografies han estat preses el juliol de 2017.

bibliografia

webgrafia

fotografia

monogràfic

1 www.viquipedia.cat2 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 163 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 204 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 362-3635 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 3646 MIRET I SANS, JOAQUIM. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs (1910), p. 1117 SERRANO DAURA, JOSEP. La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517 (1988).8 CASTELLVELL, VENTURA; FUCHO, FELIP; VINAIXA, JOAN RAMON. Un cens del segle XV. Els habitants de la batllia de Miravet i les comandes d'Ascó, Horta i Vilalba segons el maridatge de 1492. 9 Capbreu 1761, fol. 16.2, AHN, OO.MM.10 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)

11 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)12 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)13 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)14 FONT I RIUS, JOSEP MARIA. La Carta de Seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera de Ebro (siglo XII) (1977)15 SERRANO DAURA, JOSEP. Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre (1993)16 SERRANO DAURA, JOSEP. Notes sobre els moriscos als dominis de l'orde de l'Hospital a la Ribera de l'Ebre (1993)17 Capbreu 1761, fol 12.1, AHN, OO.MM.18 Decret de 6 d'agost de 1811 de les Corts de Cadis.19 SERRANO DAURA, JOSEP: La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Història, regim senyorial i aspectes del seu antic dret local, en particular, les Costums, del 1517 (1988).20 ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886)(1987).

referències de les notes al peu de pàgina

monogràfic

DE L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL A ASCÓ aniversari125è

monogràfic

El 1.º del mes de Febrero próximo se abrirán al servicio público las nuevas estaciones de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayon, de la nueva línea en construcción de Barcelona á Zaragoza. Los trenes de viajeros que se expedirán entre Mora y Fayon son cuatro: mixto, número 822, que saldrá de Fayon, á las 6'6 minutos de la mañana y llegará á Mora á las 7'15; 823 que partirá de Mora á las 10'10 minutos de la mañana y estará en Fayon á las 11'49; 824 que saldrá de Fayon á las 2'43 de la tarde y llegará a Mora a las 3'52; 825 que partirá de Mora á las 7'45 de la noche y estará en Fayon á las 8'54.

Los trenes descendentes 822 y 824 enlazarán, respectivamente, en la estación de Mora la Nueva, con el ómnibus número 804 y correo 806 que llegan hasta Barcelona.

Los ascendentes 823 y 825 enlazarán también en Mora, el primero con el correo 801, y con el ómnibus 803 el segundo, que proceden de Barcelona. Los cuatro nuevos trenes se compondrán solo de coches de 2.ª y 3.ª clase.

Diario de Tarragona (28 de gener de 1892)

construcció i arribada

DE L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL A ASCÓ aniversari125è

monogràfic

El 1.º del mes de Febrero próximo se abrirán al servicio público las nuevas estaciones de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayon, de la nueva línea en construcción de Barcelona á Zaragoza. Los trenes de viajeros que se expedirán entre Mora y Fayon son cuatro: mixto, número 822, que saldrá de Fayon, á las 6'6 minutos de la mañana y llegará á Mora á las 7'15; 823 que partirá de Mora á las 10'10 minutos de la mañana y estará en Fayon á las 11'49; 824 que saldrá de Fayon á las 2'43 de la tarde y llegará a Mora a las 3'52; 825 que partirá de Mora á las 7'45 de la noche y estará en Fayon á las 8'54.

Los trenes descendentes 822 y 824 enlazarán, respectivamente, en la estación de Mora la Nueva, con el ómnibus número 804 y correo 806 que llegan hasta Barcelona.

Los ascendentes 823 y 825 enlazarán también en Mora, el primero con el correo 801, y con el ómnibus 803 el segundo, que proceden de Barcelona. Los cuatro nuevos trenes se compondrán solo de coches de 2.ª y 3.ª clase.

Diario de Tarragona (28 de gener de 1892)

construcció i arribada

construcció i arribada

Cinquanta anys després que s'inaugurés la primera línia ferroviària d'Espanya (Barcelona-Mataró, el 1848) arribava el tren a la Ribera d'Ebre. Era l'u d'octubre de 1891 que Móra la Nova esdevenia la primera població en gaudir d'aquest servei que la unia amb la capital del Baix Camp. L'empresa de la família Miarnau, de Reus, després de set anys d'obres apropava l'interior rural de la demarcació amb la societat burgesa, liberal i emprenedora del litoral.

Pocs mesos després, l'u de febrer de 1892, s'inaugurava l'estació d'Ascó que formava part de la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Madrid passant per Saragossa, una estació qualificada de tercera classe.

A partir de 1885 l'encarregat de dirigir aquesta, aleshores, magna obra va ser l'enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França Sr. Eduardo Maristany i Gibert (Barcelona, 1855-1941). I és que de Reus a Ascó no van ser pocs els esculls a salvar: túnel de l'Argentera (4.044m i aleshores el més llarg d'Espanya), pont de Garcia (250m) i, des d'aquella població, els nombrosos túnels del marge esquerra de l'Ebre fins Ascó (964,89m de túnels).

Las obras de prolongación del ferrocarril Directo que se están practicando cerca de Ascó, van tomando aquí incremento, aumentando el número de los jornaleros á medida que se van extendiendo los trabajos.

Diario de Tarragona (2 de juliol de 1891, p. 2)

Aquesta breu però explícita nota de premsa il·lustra el rebombori que es produïa en dur a terme aquest tipus d'obra d'enginyeria i, en el cas d'Ascó, hem d'intuir que aquesta va tenir més impacte donat que algunes construccions del terme van perllongar-se, en ocasions, més d'un any.

No cal dir que per a la instal·lació del traçat de la via va caldre expropiar terrenys, en aquest cas nombrosos horts que existien entre el poble i el riu en partides com els Reguers, els Andiscos o els Castellons. I fins i tot la construcció de la línia fèrria va obligar a traslladar la Capelleta de la Mare de Déu del Carme uns metres més amunt del seu lloc originari, a la vora mateixa del riu. Això ocorria l'any 1882. Encara faltaven deu anys perquè el pas del tren pel nostre poble fos una realitat, aquest fet exemplifica que el projecte no va ser ni ràpid ni senzill en la seva execució.

monogràfic

Túnels de la Secció 4a entre Ascó i Garcia de la línea entre Faió i Reus:

(R.O.P , 1892, núm. 8 pàg 121)http://www.spanishrailway.com/2012/02/28/ferrocarriles-de-tarragona-a-barcelona-y-francia-tbf-directos-de-barcelona-a-madrid-por-zaragoza/

Nombre Iniciado Terminado Longitud ml Coste total

Túnel de Ascó 08/08/1889 08/11/1890 302,04 m 160.996,00 pta

Túnel de la Fita 25/09/1889 05/10/1890 53,17 m 29.085,00 pta

Túnel de la Roca Ortiga 20/12/1889 30/09/1890 46,07 m 25.535,00 pta

Túnel del Pas del Ase 19/09/1889 30/09/1890 242,40 m 129.685,00 pta

Túnel de la Roca Alta 20/12/1889 15/07/1890 27,30 m 16.150,00 pta

Túnel del la Roca dels Coloms 20/11/1889 31/10/1890 293,91 m 167.753,62 pta

TOTAL 964,89 m 766.259,81 pta

construcció i arribada

Cinquanta anys després que s'inaugurés la primera línia ferroviària d'Espanya (Barcelona-Mataró, el 1848) arribava el tren a la Ribera d'Ebre. Era l'u d'octubre de 1891 que Móra la Nova esdevenia la primera població en gaudir d'aquest servei que la unia amb la capital del Baix Camp. L'empresa de la família Miarnau, de Reus, després de set anys d'obres apropava l'interior rural de la demarcació amb la societat burgesa, liberal i emprenedora del litoral.

Pocs mesos després, l'u de febrer de 1892, s'inaugurava l'estació d'Ascó que formava part de la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Madrid passant per Saragossa, una estació qualificada de tercera classe.

A partir de 1885 l'encarregat de dirigir aquesta, aleshores, magna obra va ser l'enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França Sr. Eduardo Maristany i Gibert (Barcelona, 1855-1941). I és que de Reus a Ascó no van ser pocs els esculls a salvar: túnel de l'Argentera (4.044m i aleshores el més llarg d'Espanya), pont de Garcia (250m) i, des d'aquella població, els nombrosos túnels del marge esquerra de l'Ebre fins Ascó (964,89m de túnels).

Las obras de prolongación del ferrocarril Directo que se están practicando cerca de Ascó, van tomando aquí incremento, aumentando el número de los jornaleros á medida que se van extendiendo los trabajos.

Diario de Tarragona (2 de juliol de 1891, p. 2)

Aquesta breu però explícita nota de premsa il·lustra el rebombori que es produïa en dur a terme aquest tipus d'obra d'enginyeria i, en el cas d'Ascó, hem d'intuir que aquesta va tenir més impacte donat que algunes construccions del terme van perllongar-se, en ocasions, més d'un any.

No cal dir que per a la instal·lació del traçat de la via va caldre expropiar terrenys, en aquest cas nombrosos horts que existien entre el poble i el riu en partides com els Reguers, els Andiscos o els Castellons. I fins i tot la construcció de la línia fèrria va obligar a traslladar la Capelleta de la Mare de Déu del Carme uns metres més amunt del seu lloc originari, a la vora mateixa del riu. Això ocorria l'any 1882. Encara faltaven deu anys perquè el pas del tren pel nostre poble fos una realitat, aquest fet exemplifica que el projecte no va ser ni ràpid ni senzill en la seva execució.

monogràfic

Túnels de la Secció 4a entre Ascó i Garcia de la línea entre Faió i Reus:

(R.O.P , 1892, núm. 8 pàg 121)http://www.spanishrailway.com/2012/02/28/ferrocarriles-de-tarragona-a-barcelona-y-francia-tbf-directos-de-barcelona-a-madrid-por-zaragoza/

Nombre Iniciado Terminado Longitud ml Coste total

Túnel de Ascó 08/08/1889 08/11/1890 302,04 m 160.996,00 pta

Túnel de la Fita 25/09/1889 05/10/1890 53,17 m 29.085,00 pta

Túnel de la Roca Ortiga 20/12/1889 30/09/1890 46,07 m 25.535,00 pta

Túnel del Pas del Ase 19/09/1889 30/09/1890 242,40 m 129.685,00 pta

Túnel de la Roca Alta 20/12/1889 15/07/1890 27,30 m 16.150,00 pta

Túnel del la Roca dels Coloms 20/11/1889 31/10/1890 293,91 m 167.753,62 pta

TOTAL 964,89 m 766.259,81 pta

monogràfic

Per a Ascó i pels pobles veïns (no oblidem que Vinebre, la Torre de l'Espanyol i la Fatarella han estat usuaris del tren) l'arribada del ferrocarril va suposar un revulsiu social, econòmic i cultural cabdal.

El nou i modern mitjà de transport va apropar la població cap al Baix Camp, esdevenint la seva àrea d'influència i produint-se una basculació demogràfica, comercial i econòmica vers la capital, Reus, en detriment de Tortosa. Aquesta obertura al mercat del Camp comportarà un relatiu augment de la comercialització i distribució dels seus productes (oli, vinya i ametlla).

L'arribada del tren també facilita i promou l'aparició d'una nova tendència que no tindrà marxa enrere i que anirà en augment: el desplaçament puntual a la capital per a l'adquisició d'un determinat tipus de productes que fins aleshores rarament es podien comprar als comerços locals (vestits de celebració, enginys mecànics, fotografies familiars...).

Per als riberencs s'obren noves expectatives laborals, que en alguns casos seran temporals –jornalers en els períodes de recol·lecció de fruits secs i noies joves que

anaven a servir- i en altres, implicarà l'establiment definitiu a la gran ciutat.

Coincidint amb un període d'ebullició cultural marcat pel Modernisme i el Noucentisme, el tren esdevindrà un mitjà idoni per a la transmissió de noves tendències i modes. El ferrocarril facilitarà el progrés també en el món de les idees i les innovacions. Gràcies a ell se n'accelera la difusió arribant en aquell món rural, tradicional, que fins aleshores s'havia acostumat a un ritme diari més rutinari que a la ciutat.

Lògicament també apareixen nous oficis relacionats amb el tren que generaran llocs de treball al poble com ara el de cap d'estació, els factors, els casillers... De totes maneres no tots els sectors econòmics van sortir guanyant amb l'arribada del ferrocarril, el cas més evident fou el del transport fluvial per l'Ebre pel qual l'entrada en funcionament del ferrocarril va suposar una disminució considerable del volum i tràfec de mercaderies pel riu que anà minvant inexorablement fins a la seva pràctica desaparició després de la Guerra Civil.

canvis i transformacionsepisodis a vora via! anem a veure el correu!

UNA DESGRACIAMora de Ebro, 1, 5'35 tarde. El primer tren procedente de Barcelona ha llegado hoy hasta Fayon. Al recorrer dicho tren la sección de Mora á Ascó, ha cogido á un guarda, mientras este cruzaba la vía, causándole graves heridas.

Esta desgracia ha sido doblemente sentida por coincidir con la inauguración de la línea de Mora la Nueva á Fayon.—Goye.

La Vanguardia (2 de febrer de 1892, p. 5)

A partir del febrer de 1892 l'estació d'Ascó esdevé, possiblement, el segon lloc de reunió i entreteniment més important de la població.

Sens dubte genera atracció i al seu voltant s'hi apleguen, especialment els diumenges i festius, dels més grans als més petits per anar a veure passar el correu, sense oblidar tampoc que a escassos metres hi havia el pas de barca, lloc de trobada i relació amb els pobles veïns.

Pont sobre la línia de ferrocarril Km 182 040 a Ascó 1932

monogràfic

Per a Ascó i pels pobles veïns (no oblidem que Vinebre, la Torre de l'Espanyol i la Fatarella han estat usuaris del tren) l'arribada del ferrocarril va suposar un revulsiu social, econòmic i cultural cabdal.

El nou i modern mitjà de transport va apropar la població cap al Baix Camp, esdevenint la seva àrea d'influència i produint-se una basculació demogràfica, comercial i econòmica vers la capital, Reus, en detriment de Tortosa. Aquesta obertura al mercat del Camp comportarà un relatiu augment de la comercialització i distribució dels seus productes (oli, vinya i ametlla).

L'arribada del tren també facilita i promou l'aparició d'una nova tendència que no tindrà marxa enrere i que anirà en augment: el desplaçament puntual a la capital per a l'adquisició d'un determinat tipus de productes que fins aleshores rarament es podien comprar als comerços locals (vestits de celebració, enginys mecànics, fotografies familiars...).

Per als riberencs s'obren noves expectatives laborals, que en alguns casos seran temporals –jornalers en els períodes de recol·lecció de fruits secs i noies joves que

anaven a servir- i en altres, implicarà l'establiment definitiu a la gran ciutat.

Coincidint amb un període d'ebullició cultural marcat pel Modernisme i el Noucentisme, el tren esdevindrà un mitjà idoni per a la transmissió de noves tendències i modes. El ferrocarril facilitarà el progrés també en el món de les idees i les innovacions. Gràcies a ell se n'accelera la difusió arribant en aquell món rural, tradicional, que fins aleshores s'havia acostumat a un ritme diari més rutinari que a la ciutat.

Lògicament també apareixen nous oficis relacionats amb el tren que generaran llocs de treball al poble com ara el de cap d'estació, els factors, els casillers... De totes maneres no tots els sectors econòmics van sortir guanyant amb l'arribada del ferrocarril, el cas més evident fou el del transport fluvial per l'Ebre pel qual l'entrada en funcionament del ferrocarril va suposar una disminució considerable del volum i tràfec de mercaderies pel riu que anà minvant inexorablement fins a la seva pràctica desaparició després de la Guerra Civil.

canvis i transformacionsepisodis a vora via! anem a veure el correu!

UNA DESGRACIAMora de Ebro, 1, 5'35 tarde. El primer tren procedente de Barcelona ha llegado hoy hasta Fayon. Al recorrer dicho tren la sección de Mora á Ascó, ha cogido á un guarda, mientras este cruzaba la vía, causándole graves heridas.

Esta desgracia ha sido doblemente sentida por coincidir con la inauguración de la línea de Mora la Nueva á Fayon.—Goye.

La Vanguardia (2 de febrer de 1892, p. 5)

A partir del febrer de 1892 l'estació d'Ascó esdevé, possiblement, el segon lloc de reunió i entreteniment més important de la població.

Sens dubte genera atracció i al seu voltant s'hi apleguen, especialment els diumenges i festius, dels més grans als més petits per anar a veure passar el correu, sense oblidar tampoc que a escassos metres hi havia el pas de barca, lloc de trobada i relació amb els pobles veïns.

Pont sobre la línia de ferrocarril Km 182 040 a Ascó 1932

el túnel llarg, improvisatrefugi de la guerra civil

és festa major

Durant la Batalla de l'Ebre el túnel llarg va convertir-se en refugi de soldats i improvisat lloc de comandament de les tropes republicanes. Aquí hi va ser el Tinent Coronel Juan Modesto Guilloto, Cap de l'Exèrcit de l'Ebre i possiblement, també, Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel en cap del XV Cos de l'Exèrcit amb el seu Estat Major.

Els dies previs a Festa Major l'anar i venir de l'estació era un ritual per tafanejar l'arribada dels forasters. El Correu arribava feixugament a l'andana, carregat de gent il·lusionada pel retrobament.

Els nouvinguts eren esperats amb els braços oberts, i és que semblava que una casa que no acollís forasters no feia tanta festa.

és temps d’estraperlo

Els anys immediatament posteriors al conflicte del 36 l'estació asconenca va ser una de les més concorregudes i conegudes pels estraperlistes que baixaven d'Aragó per bescanviar farina per oli, i fins a Ascó també en venien de Barcelona per comprar ambdós productes. L'únic que havien d'evitar els estraperlistes era la presència de la guàrdia civil o bé la dels “fiscaleros” que venien amb el tren. La gent de l'estraperlo, per saber si viatjava un fiscalero al tren, n'enviava un dels seus fins a Flix a agafar el tren. Si veia que hi viatjava un fiscalero, quan el tren arribava a la casilla d'Ascó –per on es troba actualment el pont que creua l'Ebre-, treien un mocador blanc per una de les finestres que donaven al riu i la gent, en veure-ho des de l'estació, desapareixia deixant les andanes desertes.

monogràficel túnel llarg, improvisatrefugi de la guerra civil

és festa major

Durant la Batalla de l'Ebre el túnel llarg va convertir-se en refugi de soldats i improvisat lloc de comandament de les tropes republicanes. Aquí hi va ser el Tinent Coronel Juan Modesto Guilloto, Cap de l'Exèrcit de l'Ebre i possiblement, també, Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel en cap del XV Cos de l'Exèrcit amb el seu Estat Major.

Els dies previs a Festa Major l'anar i venir de l'estació era un ritual per tafanejar l'arribada dels forasters. El Correu arribava feixugament a l'andana, carregat de gent il·lusionada pel retrobament.

Els nouvinguts eren esperats amb els braços oberts, i és que semblava que una casa que no acollís forasters no feia tanta festa.

és temps d’estraperlo

Els anys immediatament posteriors al conflicte del 36 l'estació asconenca va ser una de les més concorregudes i conegudes pels estraperlistes que baixaven d'Aragó per bescanviar farina per oli, i fins a Ascó també en venien de Barcelona per comprar ambdós productes. L'únic que havien d'evitar els estraperlistes era la presència de la guàrdia civil o bé la dels “fiscaleros” que venien amb el tren. La gent de l'estraperlo, per saber si viatjava un fiscalero al tren, n'enviava un dels seus fins a Flix a agafar el tren. Si veia que hi viatjava un fiscalero, quan el tren arribava a la casilla d'Ascó –per on es troba actualment el pont que creua l'Ebre-, treien un mocador blanc per una de les finestres que donaven al riu i la gent, en veure-ho des de l'estació, desapareixia deixant les andanes desertes.

monogràfic

SALUTACIONSSALUTACIONS

SALUTACIÓ DE LAPREGONERAJa s'apropa la Festa Major, un dels moments més esperats de l'estiu, dies de retrobament entre amics i familiars, de veïns que tornem al poble…

I el tret de sortida és el pregó, un element imprescindibles del primer dia de Festa Major, i en uns dies tindré l'honor d'adreçar-me a tots vosaltres, estimats veïns i veïnes, per a explicar alguna de les meves vivències tant com a veïna del poble com com a esportista d'alt nivell.

El programa d'actes està replet d'activitats a les que us animo a participar, perquè formant part d'elles fem més festa.

MOLT BONA FESTA MAJOR! Sònia Franquet Calvente

salutacions

SALUTACIÓ DE LAPREGONERAJa s'apropa la Festa Major, un dels moments més esperats de l'estiu, dies de retrobament entre amics i familiars, de veïns que tornem al poble…

I el tret de sortida és el pregó, un element imprescindibles del primer dia de Festa Major, i en uns dies tindré l'honor d'adreçar-me a tots vosaltres, estimats veïns i veïnes, per a explicar alguna de les meves vivències tant com a veïna del poble com com a esportista d'alt nivell.

El programa d'actes està replet d'activitats a les que us animo a participar, perquè formant part d'elles fem més festa.

MOLT BONA FESTA MAJOR! Sònia Franquet Calvente

salutacions

SALUTACIÓ DEL’ALCALDE

Josep Maria Buixeda RuanaALCALDE D’ASCÓ

salutacions

Benvolgudes asconenques, benvolguts asconencs,

És un plaer per a mi saludar-vos com a lca lde d 'Ascó i an imar-vos des d'aquestes pàgines a què participeu d'aquesta Festa Major. El programa que teniu a les mans és el fruit de l'esforç desinteressat de moltes persones que han treballat amb molta il·lusió perquè tothom, des dels més petits fins als més grans, us divertiu i us ho passeu bé amb les vostres famílies i amics.

Estem a l'estiu. Molts esteu de vacances, altres ja les heu fet i, potser, alguns les començareu d'aquí uns dies. Sigui com sigui, la Festa Major sempre és un parèntesi a la nostra vida quotidiana. És el moment de sortir al carrer, aprofitar el bon temps i gaudir de les activitats que s'han organitzat pels diferents espais del poble, algunes a l'aire lliure i altres als nostres equipaments , però totes pensades perquè aquests dies siguin uns dies d'alegria i de bona convivència.

Des que comença el bon temps, a la primavera, fins que arriba la tardor, són moltes les activitats que organitzem amb la voluntat de fer poble i omplir les hores d'esbarjo amb actes culturals i festius. Però la Festa Major és el colofó, és la festa

d'Ascó, del nostre poble. Comença quan s'enlairen els coets i acaba amb el castell de focs artificials. Però entre un acte i l'altre, tradició, música i diversió es barregen per aconseguir un escenari lúdic que ha de quedar a la nostra memòria durant tot l'any.

Voldria aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament les hores de feina que han dedicat la regidoria i la Comissió de Festes. Són moltes les accions que s'han de dur a terme perquè una Festa Major surti bé. Des de pensar quines orquestres volem per a les revetlles, a qui li podem encarregar el pregó o a senyalitzar els carrers que s'han de tallar perquè es puguin fer els actes de carrer. Tot ha d'estar preparat al mil·límetre. Per això és de justícia l'agraïment de tot l'esforç que han realitzat totes aquestes persones.

Sortiu al carrer, participeu de tots i cadascun dels actes que us hem programat, convideu els amics i gaudiu d'aquests dies tots plegats.

Que tingueu una molt bona Festa Major!

Josep Jaimot Jiménez

SALUTACIÓ DEL REGIDORDE FESTESL'estiu és sinònim de calor, platja, vacances, temps lliure i...de Festa Major. I a Ascó arriba tot just als inicis de la segona quinzena d'agost, quan el sol pica de valent i als vespres encara hi ha llum.

Les festes conviden a sortir al carrer, deixant els mals de cap i la rutina a casa, i a passar-s'ho bé. El jovent està relaxat veient lluny la tornada a les classes. I els adults, estiguin o no de vacances, per la Festa Major fan un parèntesi i aprofiten aquests dies per fer veïnat al voltant d'una taula o de les revetlles que amenitzen les vetllades.

Organitzar una Festa Major no seria possible sense tot un equip de persones més que eficient. Des dels col·laboradors de la Comissió de Festes, passant pels treballadors de la Brigada i de l'Ajuntament i totes les associacions i entitats que aporten el seu granet de sorra. A totes i a cadascuna d'elles els hem d'agrair la feina que fan cada any.

Des de la regidor ia de Festes organitzem els actes pensant en tothom. Des dels més petits que volen jocs, aigua i moviment, als més grans, que s'ho prenen amb més calma i

prefereixen els actes més tradicionals com els concerts de tarda al Casal Municipal. No ens oblidem del jovent, que vol ballar fins la matinada amb concerts i revetlles, i de les persones que estan a la Residència, lloc on també fem activitats pensades per a elles.

Dins aquest programa trobareu tot això i més. Enguany us presentem dos monogràfics que estem segurs que us agradaran: un que es titula “Els hospitalers, senyors del castell durant cinc segles” i, l'altre, que porta per nom “125è aniversari de l'arribada del tren a Ascó”. Tots dos tracten dues vessants diferents de la nostra història.

No cal dir que tot s'ha pensat i organitzat amb molta il·lusió i amb el desig que tingueu ganes que arribi la vespra el dia 16 d'agost i que quan tot acabi el diumenge sentiu una mica de nostàlgia i ganes que ja hagi passat l'any per tornar a viure uns nous dies de relax i de festa.

Viviu la Festa Major, participeu en tots els actes i feu que llueixi com cada any.

Visca Ascó i visca la nostra Festa Major!

salutacions

REGIDOR DE FESTES

SALUTACIÓ DEL’ALCALDE

Josep Maria Buixeda RuanaALCALDE D’ASCÓ

salutacions

Benvolgudes asconenques, benvolguts asconencs,

És un plaer per a mi saludar-vos com a lca lde d 'Ascó i an imar-vos des d'aquestes pàgines a què participeu d'aquesta Festa Major. El programa que teniu a les mans és el fruit de l'esforç desinteressat de moltes persones que han treballat amb molta il·lusió perquè tothom, des dels més petits fins als més grans, us divertiu i us ho passeu bé amb les vostres famílies i amics.

Estem a l'estiu. Molts esteu de vacances, altres ja les heu fet i, potser, alguns les començareu d'aquí uns dies. Sigui com sigui, la Festa Major sempre és un parèntesi a la nostra vida quotidiana. És el moment de sortir al carrer, aprofitar el bon temps i gaudir de les activitats que s'han organitzat pels diferents espais del poble, algunes a l'aire lliure i altres als nostres equipaments , però totes pensades perquè aquests dies siguin uns dies d'alegria i de bona convivència.

Des que comença el bon temps, a la primavera, fins que arriba la tardor, són moltes les activitats que organitzem amb la voluntat de fer poble i omplir les hores d'esbarjo amb actes culturals i festius. Però la Festa Major és el colofó, és la festa

d'Ascó, del nostre poble. Comença quan s'enlairen els coets i acaba amb el castell de focs artificials. Però entre un acte i l'altre, tradició, música i diversió es barregen per aconseguir un escenari lúdic que ha de quedar a la nostra memòria durant tot l'any.

Voldria aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament les hores de feina que han dedicat la regidoria i la Comissió de Festes. Són moltes les accions que s'han de dur a terme perquè una Festa Major surti bé. Des de pensar quines orquestres volem per a les revetlles, a qui li podem encarregar el pregó o a senyalitzar els carrers que s'han de tallar perquè es puguin fer els actes de carrer. Tot ha d'estar preparat al mil·límetre. Per això és de justícia l'agraïment de tot l'esforç que han realitzat totes aquestes persones.

Sortiu al carrer, participeu de tots i cadascun dels actes que us hem programat, convideu els amics i gaudiu d'aquests dies tots plegats.

Que tingueu una molt bona Festa Major!

Josep Jaimot Jiménez

SALUTACIÓ DEL REGIDORDE FESTESL'estiu és sinònim de calor, platja, vacances, temps lliure i...de Festa Major. I a Ascó arriba tot just als inicis de la segona quinzena d'agost, quan el sol pica de valent i als vespres encara hi ha llum.

Les festes conviden a sortir al carrer, deixant els mals de cap i la rutina a casa, i a passar-s'ho bé. El jovent està relaxat veient lluny la tornada a les classes. I els adults, estiguin o no de vacances, per la Festa Major fan un parèntesi i aprofiten aquests dies per fer veïnat al voltant d'una taula o de les revetlles que amenitzen les vetllades.

Organitzar una Festa Major no seria possible sense tot un equip de persones més que eficient. Des dels col·laboradors de la Comissió de Festes, passant pels treballadors de la Brigada i de l'Ajuntament i totes les associacions i entitats que aporten el seu granet de sorra. A totes i a cadascuna d'elles els hem d'agrair la feina que fan cada any.

Des de la regidor ia de Festes organitzem els actes pensant en tothom. Des dels més petits que volen jocs, aigua i moviment, als més grans, que s'ho prenen amb més calma i

prefereixen els actes més tradicionals com els concerts de tarda al Casal Municipal. No ens oblidem del jovent, que vol ballar fins la matinada amb concerts i revetlles, i de les persones que estan a la Residència, lloc on també fem activitats pensades per a elles.

Dins aquest programa trobareu tot això i més. Enguany us presentem dos monogràfics que estem segurs que us agradaran: un que es titula “Els hospitalers, senyors del castell durant cinc segles” i, l'altre, que porta per nom “125è aniversari de l'arribada del tren a Ascó”. Tots dos tracten dues vessants diferents de la nostra història.

No cal dir que tot s'ha pensat i organitzat amb molta il·lusió i amb el desig que tingueu ganes que arribi la vespra el dia 16 d'agost i que quan tot acabi el diumenge sentiu una mica de nostàlgia i ganes que ja hagi passat l'any per tornar a viure uns nous dies de relax i de festa.

Viviu la Festa Major, participeu en tots els actes i feu que llueixi com cada any.

Visca Ascó i visca la nostra Festa Major!

salutacions

REGIDOR DE FESTES

És un plaer per a mi com a president de la Comissió de Festes convidar-vos a la nostra Festa Major. Tot el que trobareu en aquest programa s'ha pensat i organitzat per tal que vosaltres, els asconencs, ho gaudiu des del primer dia i fins al final.

Concerts, revetlles, actes tradicionals i altres activitats configuren la Festa Major d'estiu. Participeu i gaudiu d'aquests dies i ajudeu-nos a que siguin tot un èxit. Només amb la vostra participació ho podrem aconseguir.

Que tingueu una molt bona Festa Major.

salutacions

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA COMISSIÓDE FESTES

Àlex Jaimot GiménezPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE FESTES

Josep Pau Gil i LlorensRECTOR DE LA PARRÒQUIA

SALUTACIÓ DE LA PARRÒQUIA

El nucli essencial de la raó original de la Festa Major és la veneració de Sant Miquel, patró del nostre poble, que sentien els nostres avantpassats. Nosaltres continuem honorant-lo, juntament amb els altres sants patrons, principalment en la celebració de l'Eucaristia, gràcies a la qual en fem memòria, no com si es tractés d'una peça de museu o d'un fet del passat, sinó com la realitat que, des de la fe cristiana, es fa present i es rememora en els moments actuals.

Sant Miquel Arcàngel, santa Paulina i sant Gregori van ser partidaris de la veritat, van defensar la veritat, van ser “profetes de la veritat”.

El profeta, lluny de predir el futur, diu allò que tothom sap però que ningú no s'atreveix a dir. Parla en nom de Déu. Denuncia la utilització del nom de Déu en va i la manipulació de la fe cristiana per reduir-la a mera ocasió per a festes o costums tradicionals, volgudament buidats del contingut de fe que els donava sentit.

El profeta, en el nostre món immers en la “postveritat”, en una forta crisi de valors i en la indiferència davant del que realment val la pena, assenyala allò que està contra la

voluntat de Déu i recorda que tots els humans, tots, som filles i fills de Déu, iguals en dignitat i en drets.

Els poderosos no poden suportar aquesta denúncia. Per això, el profeta és perseguit, desacreditat, empresonat, assassinat... És la sort de tot profeta, també en l'actualitat.

I si honoréssim els nostres sants essent “profetes de la veritat”?: venceríem al pare de la mentida, com sant Miquel, i donaríem, com els altres sants, testimoni de la veritat.

Amb un record especial per als que no poden estar de festa, demano a Déu que ens beneeixi a tots nosaltres, als que ens visitaran, al nostre país, en aquests moments tan transcendentals, i a tot el món, per tal que visquem la Festa Major amb joia, harmonia i pau.

Bona Festa Major!

salutacions

És un plaer per a mi com a president de la Comissió de Festes convidar-vos a la nostra Festa Major. Tot el que trobareu en aquest programa s'ha pensat i organitzat per tal que vosaltres, els asconencs, ho gaudiu des del primer dia i fins al final.

Concerts, revetlles, actes tradicionals i altres activitats configuren la Festa Major d'estiu. Participeu i gaudiu d'aquests dies i ajudeu-nos a que siguin tot un èxit. Només amb la vostra participació ho podrem aconseguir.

Que tingueu una molt bona Festa Major.

salutacions

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA COMISSIÓDE FESTES

Àlex Jaimot GiménezPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE FESTES

Josep Pau Gil i LlorensRECTOR DE LA PARRÒQUIA

SALUTACIÓ DE LA PARRÒQUIA

El nucli essencial de la raó original de la Festa Major és la veneració de Sant Miquel, patró del nostre poble, que sentien els nostres avantpassats. Nosaltres continuem honorant-lo, juntament amb els altres sants patrons, principalment en la celebració de l'Eucaristia, gràcies a la qual en fem memòria, no com si es tractés d'una peça de museu o d'un fet del passat, sinó com la realitat que, des de la fe cristiana, es fa present i es rememora en els moments actuals.

Sant Miquel Arcàngel, santa Paulina i sant Gregori van ser partidaris de la veritat, van defensar la veritat, van ser “profetes de la veritat”.

El profeta, lluny de predir el futur, diu allò que tothom sap però que ningú no s'atreveix a dir. Parla en nom de Déu. Denuncia la utilització del nom de Déu en va i la manipulació de la fe cristiana per reduir-la a mera ocasió per a festes o costums tradicionals, volgudament buidats del contingut de fe que els donava sentit.

El profeta, en el nostre món immers en la “postveritat”, en una forta crisi de valors i en la indiferència davant del que realment val la pena, assenyala allò que està contra la

voluntat de Déu i recorda que tots els humans, tots, som filles i fills de Déu, iguals en dignitat i en drets.

Els poderosos no poden suportar aquesta denúncia. Per això, el profeta és perseguit, desacreditat, empresonat, assassinat... És la sort de tot profeta, també en l'actualitat.

I si honoréssim els nostres sants essent “profetes de la veritat”?: venceríem al pare de la mentida, com sant Miquel, i donaríem, com els altres sants, testimoni de la veritat.

Amb un record especial per als que no poden estar de festa, demano a Déu que ens beneeixi a tots nosaltres, als que ens visitaran, al nostre país, en aquests moments tan transcendentals, i a tot el món, per tal que visquem la Festa Major amb joia, harmonia i pau.

Bona Festa Major!

salutacions

Per primer cop, un grup d’amics hem emprès la tasca per fer ballar els nostres gegants. També volem que ens acompanyin els capgrossos i uns cavallets per ensenyar a fer els diferents passos. Ens agradaria molt fer los ballar totes les festes del nostre poble i als actes que es fan durant l’ any.

La Festa Major ja és aquí i a petits i grans us farem ballar amb la xaranga dels nostres gegants.

Apa doncs! Felices festes! Aneu sempre amb el cap dret les donzelles ben honestes i, els xicots, el clatell net. Au, aneu a fer voltetes pels carrers engalanats. Ull viu, orelles netes, però res de fer maldats... I que la Festa Major ens faci bons a tots plegats!

Així és i així sigui.

Els Amics Geganters d’Ascó desitgem que gaudiu d’una molt BONA FESTA MAJOR 2017!

salutacions

AMICSGEGANTERS D’ASCÓ

Àlex Jaimot Giménez

CLUB ATLETISMEASCÓ - RIBERA D’EBRE

Un any més, ja està aquí la nostra Festa Major. El Club d'Atletisme Ascó organitza les curses tradicionals i pedestres del nostre poble. El dissabte de Festa Major toca córrer i animar els atletes de la població i animar tots aquests que, de fora vila, vénen a gaudir d'aquest dia d'esport.

La Comissió de Festes ens prepara un sortit d'activitats que de ben segur tots gaudirem. Nosaltres, des de la Junta, volem animar tota la gent a gaudir i participar de la Festa Major.

El Club Atletisme Ascó un any més organitza les curses pedestres. També vam organitzar la cursa popular i, aquest any, amb la novetat de la pista, hem fet diferents controls federats en què s'han aconseguit bones marques i inclús dos rècords de Catalunya que, de ben segur, tardaran a ser millorats.

Com cada any volem animar tothom a practicar esport i a formar part del nostre Club, on tenim una cantera de gent de totes les edats i entrenadors preparats i motivats per fer d'aquest un club destacat dins de l'àmbit català. Animeu-vos a fer esport i gaudiu amb nosaltres començant per aquesta festa tan fantàstica que tenim!

Molt bona Festa Major a tothom!

salutacions

Per primer cop, un grup d’amics hem emprès la tasca per fer ballar els nostres gegants. També volem que ens acompanyin els capgrossos i uns cavallets per ensenyar a fer els diferents passos. Ens agradaria molt fer los ballar totes les festes del nostre poble i als actes que es fan durant l’ any.

La Festa Major ja és aquí i a petits i grans us farem ballar amb la xaranga dels nostres gegants.

Apa doncs! Felices festes! Aneu sempre amb el cap dret les donzelles ben honestes i, els xicots, el clatell net. Au, aneu a fer voltetes pels carrers engalanats. Ull viu, orelles netes, però res de fer maldats... I que la Festa Major ens faci bons a tots plegats!

Així és i així sigui.

Els Amics Geganters d’Ascó desitgem que gaudiu d’una molt BONA FESTA MAJOR 2017!

salutacions

AMICSGEGANTERS D’ASCÓ

Àlex Jaimot Giménez

CLUB ATLETISMEASCÓ - RIBERA D’EBRE

Un any més, ja està aquí la nostra Festa Major. El Club d'Atletisme Ascó organitza les curses tradicionals i pedestres del nostre poble. El dissabte de Festa Major toca córrer i animar els atletes de la població i animar tots aquests que, de fora vila, vénen a gaudir d'aquest dia d'esport.

La Comissió de Festes ens prepara un sortit d'activitats que de ben segur tots gaudirem. Nosaltres, des de la Junta, volem animar tota la gent a gaudir i participar de la Festa Major.

El Club Atletisme Ascó un any més organitza les curses pedestres. També vam organitzar la cursa popular i, aquest any, amb la novetat de la pista, hem fet diferents controls federats en què s'han aconseguit bones marques i inclús dos rècords de Catalunya que, de ben segur, tardaran a ser millorats.

Com cada any volem animar tothom a practicar esport i a formar part del nostre Club, on tenim una cantera de gent de totes les edats i entrenadors preparats i motivats per fer d'aquest un club destacat dins de l'àmbit català. Animeu-vos a fer esport i gaudiu amb nosaltres començant per aquesta festa tan fantàstica que tenim!

Molt bona Festa Major a tothom!

salutacions

La temporada 2016/2017, en l'àmbit estrictament esportiu, ha estat històrica, amb uns èxits sense precedents en la nostra història com a Club. En relació amb la gestió, les dificultats, els problemes i les complicacions han estat nombrosos.

EQUIP DE TERCERA DIVISIÓ NACIONAL

L'equip ha fet una temporada excepcional. Després dels canvis en l'equip tècnic i en la meitat de la plantilla, els resultats han estat per sobre del previst. Durant moltes setmanes, l'equip ha estat a la zona de play o�, i finalment ha quedat 6è amb 57 punts i a 2 llocs de les places que donen dret a la promoció d'ascens a Segona B.

EQUIP DE QUARTA CATALANA

Aquest nou curs s'iniciava com una temporada de transició, tot esperant que els juvenils de 3r any, les noves incorporacions i els jugadors actuals formessin la plantilla per la temporada 2017-2018, amb l'objectiu d'estar entre els 3 primers. S'han fet incorporacions de tècnics i jugadors pensant en la propera temporada i els resultats han estat molt esperançadors.

FUTBOL BASE

Començàvem la temporada amb 200 jugadors i, com dèiem al principi, els resultats han estat excel·lents i històrics.- L'equip Juvenil A, després de lluitar moltíssim i de treballar per millorar i assimilar la categoria, s'ha mantingut a la categoria Preferent.- L'equip Cadet A ha estat campió de la lliga i ha participat amb uns resultats molt positius a la fase d'ascens a Cadet Preferent, tot i les moltes dificultats que han hagut de superar, entre elles l'abandonament de l'equip per part de l'entrenador quan s'estava duent a terme la competició de play o� d'ascens, vulnerant de manera flagrant el codi ètic del Club i les seves responsabilitats com a entrenador. Magnífic exemple pels jugadors que entrenarà

al futur i pel pròxim club on pertanyerà.- L'equip Infantil A ha estat campió de lliga i, després de jugar els partits de la fase d'ascens per primera vegada en la història del nostre Club, ha ascendit a Infantil Precedent, tot i tenir que afrontar la baixa de l'entrenador a meitat temporada.- L'equip Benjamí A ha estat campió del Torneig de Primavera que organitza la Federació Catalana de Futbol, a part d'una gran competició de lliga.- I tota la resta d'equips, és a dir, Juvenil B, Cadet B, Infantil B, Alevins A, B, C, Benjamí B i Prebenjamí, a banda dels jugadors Babys, han tingut una evolució i uns resultats excel·lents, superant tots els problemes i inconvenients.

Aquests resultats han estat possibles gràcies al treball dels coordinadors, tècnics, jugadors i al recolzament de socis i aficionats.

Volem agrair a tots els pares i mares que vénen de fora i als de casa que ens confieu els vostres fills. Som conscients del sacrifici que feu portant-los cada 2/3 dies a la setmana, a part del partit de dissabte o diumenge. Per això valorem molt el compromís que, any rere any, esteu tenint amb nosaltres. En realitat sou la columna vertebral d'aquesta entitat. Farem tot el possible per complir amb les vostres expectatives.

Com dèiem, al principi la gestió ha estat complicada aquesta temporada. Des del mes de setembre de 2016 la nostra entitat ha estat sotmesa a un control sense precedents per part de l'Agencia Tributària i d'Inspecció de Treball, cosa que ha fet trontollar tota la l'estructura del Club. Gràcies al recolzament de tots els grups polítics que formen la Corporació i, sobretot, al nostre alcalde, hem pogut superar una situació molt complicada. Per tant, em permeto demanar-vos que valoreu, en la justa mesura, els esforços que el poble d'Ascó, a través de l'Ajuntament, està fent amb la nostra entitat.

salutacions

FUTBOLCLUB ASCÓ

L CO LUBT B

UF

salutacions

Fa 2 temporades vam veure com un club de l'entorn, amb una carta als pares, criticava la nostra gestió envers la política d'incorporacions de jugadors de la zona. Els últims mesos, i durant la competició ordinària i les de play o�, hem assistit a un desembarcament per terra, mar i aire de representants d'aquest Club per incorporar jugadors que encara pertanyen a la disciplina del nostre club i que estaven en plena competició. I, ara, què podem dir? On està l'ètica que ells tan reclamaven? Per descomptat, nosaltres sempre recolzarem i respectarem la decisió de pares i jugadors. I,a més, sempre desitjarem el millor per als jugadors en l'àmbit esportiu i personal, i sempre respectarem la decisió que prenguin. A més, sempre tindran les portes obertes del nostre Club.

Hem comprovat també en els darrers mesos com, des de diversos sectors del Club, alguns han estat promovent la confusió, fent comentaris i crítiques, provocant dubtes i creant corrents d'opinió sobre decisions tècniques del Club sense conèixer-ne els motius ni els fonaments. És evident que aquestes formes i maneres tenen com a objectiu minar la fortalesa i la capacitat de la nostra entitat. Aquesta confusió o remor (soroll confús) hem de dissuadir-la. Un gran poeta català va escriure una poesia que, precisament, es diu 'Remor', i diu:Aquesta remor que se sent no és de pluja,ja fa molt temps que no plou.S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula, pels carrers i les cases.Aquesta remor que se sent no és de vent,han prohibit el vent perquè no s'alcila pols que hi ha per toti l'aire ho esdevingui, diuen irrespirable.Aquesta remor que se sent no és de paraules, han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire.Aquesta remor que se sent no és de pensaments, han estat prohibits perquè no engendrinla necessitat de parlari sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.I tanmateix, la remor persisteix.

És evident que ens equivoquem, que tenim errors de gestió i que no sempre encertem amb les nostres decisions. Però aquest Club ha anat creixent perquè després dels errors han vingut els canvis,

les rectificacions i les propostes de millora.

Continuarem treballant amb la mateixa il·lusió i el compromís de sempre. També continuarem amb l'ideari del Club, és a dir, potenciar la pràctica del futbol com a eina d'educació esportiva, formació integral i aprenentatge del futbol per aconseguir la millora esportiva i personal dels nostres jugadors, és a dir, dels vostres fills.

També volem dir a tècnics i jugadors que no oblideu que, quan aneu a jugar arreu cada setmana, més que els colors d'un Club, esteu defensant el bon nom d'un poble, és a dir, la generositat, el treball, l'esforç, el compromís i la il·lusió de ser cada dia una mica millors.

Per a la propera temporada, el Club té previst els canvis i activitats següents:- Iniciar l'activitat de futbol femení, modalitat f-7.- Posada en marxa de l'activitat extraescolar, d'acord amb l'AMPA.- Es proposarà als pares tecnificació, d'acord amb les condicions i objectius que es van presentar el passat 23-5. La tecnificació es farà amb la tecnologia Smartfootball, que aposta per treballar l'esport del futbol des d'una altra perspectiva. - Posada en marxa d'un himne del Club.- Iniciar un programa de formació contínua dels entrenadors de futbol base.- Nova estructura en la coordinació del futbol base per potenciar-lo.- Posada en marxa del nou web i del programa de gestió esportiva Gesdep.

Comença a partir d'avui un ambiciós projecte per a la temporada 2017-2018. Projecte que necessita del treball i de la col·laboració de tothom: Ajuntament, tècnics, jugadors, pares, socis i Junta Directiva.

Finalment, agrair a l'Ajuntament el recolzament institucional sense el qual no seria possible aconseguir les fites que el nostre Club està obtenint any rere any.

La Junta Directiva del Futbol Club Ascó desitja que passeu tots una molt bona Festa Major 2017.

Junta Directiva del Futbol Club Ascó

La temporada 2016/2017, en l'àmbit estrictament esportiu, ha estat històrica, amb uns èxits sense precedents en la nostra història com a Club. En relació amb la gestió, les dificultats, els problemes i les complicacions han estat nombrosos.

EQUIP DE TERCERA DIVISIÓ NACIONAL

L'equip ha fet una temporada excepcional. Després dels canvis en l'equip tècnic i en la meitat de la plantilla, els resultats han estat per sobre del previst. Durant moltes setmanes, l'equip ha estat a la zona de play o�, i finalment ha quedat 6è amb 57 punts i a 2 llocs de les places que donen dret a la promoció d'ascens a Segona B.

EQUIP DE QUARTA CATALANA

Aquest nou curs s'iniciava com una temporada de transició, tot esperant que els juvenils de 3r any, les noves incorporacions i els jugadors actuals formessin la plantilla per la temporada 2017-2018, amb l'objectiu d'estar entre els 3 primers. S'han fet incorporacions de tècnics i jugadors pensant en la propera temporada i els resultats han estat molt esperançadors.

FUTBOL BASE

Començàvem la temporada amb 200 jugadors i, com dèiem al principi, els resultats han estat excel·lents i històrics.- L'equip Juvenil A, després de lluitar moltíssim i de treballar per millorar i assimilar la categoria, s'ha mantingut a la categoria Preferent.- L'equip Cadet A ha estat campió de la lliga i ha participat amb uns resultats molt positius a la fase d'ascens a Cadet Preferent, tot i les moltes dificultats que han hagut de superar, entre elles l'abandonament de l'equip per part de l'entrenador quan s'estava duent a terme la competició de play o� d'ascens, vulnerant de manera flagrant el codi ètic del Club i les seves responsabilitats com a entrenador. Magnífic exemple pels jugadors que entrenarà

al futur i pel pròxim club on pertanyerà.- L'equip Infantil A ha estat campió de lliga i, després de jugar els partits de la fase d'ascens per primera vegada en la història del nostre Club, ha ascendit a Infantil Precedent, tot i tenir que afrontar la baixa de l'entrenador a meitat temporada.- L'equip Benjamí A ha estat campió del Torneig de Primavera que organitza la Federació Catalana de Futbol, a part d'una gran competició de lliga.- I tota la resta d'equips, és a dir, Juvenil B, Cadet B, Infantil B, Alevins A, B, C, Benjamí B i Prebenjamí, a banda dels jugadors Babys, han tingut una evolució i uns resultats excel·lents, superant tots els problemes i inconvenients.

Aquests resultats han estat possibles gràcies al treball dels coordinadors, tècnics, jugadors i al recolzament de socis i aficionats.

Volem agrair a tots els pares i mares que vénen de fora i als de casa que ens confieu els vostres fills. Som conscients del sacrifici que feu portant-los cada 2/3 dies a la setmana, a part del partit de dissabte o diumenge. Per això valorem molt el compromís que, any rere any, esteu tenint amb nosaltres. En realitat sou la columna vertebral d'aquesta entitat. Farem tot el possible per complir amb les vostres expectatives.

Com dèiem, al principi la gestió ha estat complicada aquesta temporada. Des del mes de setembre de 2016 la nostra entitat ha estat sotmesa a un control sense precedents per part de l'Agencia Tributària i d'Inspecció de Treball, cosa que ha fet trontollar tota la l'estructura del Club. Gràcies al recolzament de tots els grups polítics que formen la Corporació i, sobretot, al nostre alcalde, hem pogut superar una situació molt complicada. Per tant, em permeto demanar-vos que valoreu, en la justa mesura, els esforços que el poble d'Ascó, a través de l'Ajuntament, està fent amb la nostra entitat.

salutacions

FUTBOLCLUB ASCÓ

L CO LUBT B

UF

salutacions

Fa 2 temporades vam veure com un club de l'entorn, amb una carta als pares, criticava la nostra gestió envers la política d'incorporacions de jugadors de la zona. Els últims mesos, i durant la competició ordinària i les de play o�, hem assistit a un desembarcament per terra, mar i aire de representants d'aquest Club per incorporar jugadors que encara pertanyen a la disciplina del nostre club i que estaven en plena competició. I, ara, què podem dir? On està l'ètica que ells tan reclamaven? Per descomptat, nosaltres sempre recolzarem i respectarem la decisió de pares i jugadors. I,a més, sempre desitjarem el millor per als jugadors en l'àmbit esportiu i personal, i sempre respectarem la decisió que prenguin. A més, sempre tindran les portes obertes del nostre Club.

Hem comprovat també en els darrers mesos com, des de diversos sectors del Club, alguns han estat promovent la confusió, fent comentaris i crítiques, provocant dubtes i creant corrents d'opinió sobre decisions tècniques del Club sense conèixer-ne els motius ni els fonaments. És evident que aquestes formes i maneres tenen com a objectiu minar la fortalesa i la capacitat de la nostra entitat. Aquesta confusió o remor (soroll confús) hem de dissuadir-la. Un gran poeta català va escriure una poesia que, precisament, es diu 'Remor', i diu:Aquesta remor que se sent no és de pluja,ja fa molt temps que no plou.S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula, pels carrers i les cases.Aquesta remor que se sent no és de vent,han prohibit el vent perquè no s'alcila pols que hi ha per toti l'aire ho esdevingui, diuen irrespirable.Aquesta remor que se sent no és de paraules, han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire.Aquesta remor que se sent no és de pensaments, han estat prohibits perquè no engendrinla necessitat de parlari sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.I tanmateix, la remor persisteix.

És evident que ens equivoquem, que tenim errors de gestió i que no sempre encertem amb les nostres decisions. Però aquest Club ha anat creixent perquè després dels errors han vingut els canvis,

les rectificacions i les propostes de millora.

Continuarem treballant amb la mateixa il·lusió i el compromís de sempre. També continuarem amb l'ideari del Club, és a dir, potenciar la pràctica del futbol com a eina d'educació esportiva, formació integral i aprenentatge del futbol per aconseguir la millora esportiva i personal dels nostres jugadors, és a dir, dels vostres fills.

També volem dir a tècnics i jugadors que no oblideu que, quan aneu a jugar arreu cada setmana, més que els colors d'un Club, esteu defensant el bon nom d'un poble, és a dir, la generositat, el treball, l'esforç, el compromís i la il·lusió de ser cada dia una mica millors.

Per a la propera temporada, el Club té previst els canvis i activitats següents:- Iniciar l'activitat de futbol femení, modalitat f-7.- Posada en marxa de l'activitat extraescolar, d'acord amb l'AMPA.- Es proposarà als pares tecnificació, d'acord amb les condicions i objectius que es van presentar el passat 23-5. La tecnificació es farà amb la tecnologia Smartfootball, que aposta per treballar l'esport del futbol des d'una altra perspectiva. - Posada en marxa d'un himne del Club.- Iniciar un programa de formació contínua dels entrenadors de futbol base.- Nova estructura en la coordinació del futbol base per potenciar-lo.- Posada en marxa del nou web i del programa de gestió esportiva Gesdep.

Comença a partir d'avui un ambiciós projecte per a la temporada 2017-2018. Projecte que necessita del treball i de la col·laboració de tothom: Ajuntament, tècnics, jugadors, pares, socis i Junta Directiva.

Finalment, agrair a l'Ajuntament el recolzament institucional sense el qual no seria possible aconseguir les fites que el nostre Club està obtenint any rere any.

La Junta Directiva del Futbol Club Ascó desitja que passeu tots una molt bona Festa Major 2017.

Junta Directiva del Futbol Club Ascó

Veïns d'Ascó, dels pobles del voltant, amics i familiars que ens acompanyeu en les nostres festes majors, aquesta és, un cop més, una oportunitat, mitjançant el programa de Festa Major, per poder agrair-vos l'entrega i la participació de manera tan i tan solidària en totes les activitats que durant l'any anem organitzant.

Sabem que són molts els cops que ens retrobem per demanar-vos aquesta solidaritat.. . En som molt conscients, però les ganes de poder arribar a dominar aquesta malaltia i reduir la pena de tantes persones ens encoratja.

Els resultats són un fet: en el transcurs dels darrers anys millora la confiança que arriba als malalts i aquest és el vostre granet de sorra. Tanmateix, a nosaltres això ens encoratja i ens dóna força per seguir treballant en aquesta associació.

Us volem dir satisfets, gràcies, un cop més!, i que la Junta Local està oberta per tots els que vulgueu implicar-vos en l'organització de recollida solidària i de transmetre aquesta tasca.

No ho dubteu! La participació solidària del poble d'Ascó és molt i molt d'agrair.

Res més, solament desitjar una bona Festa Major 2017 a tothom, i que puguem gaudir de tots els actes juntament amb els nostres familiars i amics.

Junta AECC

salutacions

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

Àlex Jaimot Giménez

ASSOCIACIÓ CULTURAL PEL FOMENT

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES

DE LA JOTA D’ASCÓ

D’ALUMNES (AMPA)

Un any més, arriba ja la nostra Festa Major! Una festa marcada per multitud d'activitats de tot tipus, activitats en què col·labora tot el poble per fer de la Festa uns dies ben especials!

Des de l'Associació Cultural pel Foment de la Jota d'Ascó volem fer un crit per a què gaudiu de tots els actes que ens

tenen preparats. Nosaltres, com cada any, us despertarem el primer dia per a què no us en perdeu ni un segon!

Visca la Festa Major d'Ascó!!!

Com a pares i mares, l'educació dels nostres fills és una de les tasques més importants que tenim entre mans. Ningú va dir que seria fàcil. De vegades tenim dubtes, alguns cops ens equivoquem, però aprenem dels errors comesos i, en la mesura del possible, els rectifiquem. Però, en qualsevol cas, totes les decisions que prenem i consells que donem als nostres fills sempre ho fem amb la millor de les intencions.

La Junta de l'AMPA, dins d'un àmbit més global, també hem de prendre decisions per col·laborar, juntament amb el centre docent, en l'educació dels nostres fills i filles, de manera que puguin gaudir d'activitats i de serveis que ens facin conciliar la vida familiar, laboral i educativa. Qualsevol de les activitats que es promouen des de l'Associació es fan pensant en el bé del col·lectiu i, en aquest sentit, els membres que formem part de la junta animem la resta de

pares i mares a formar-ne part, a fer propostes, a implicar-se més en la nostra associació per millorar qualsevol dels aspectes relacionats en l'educació dels nostres fills i filles.

Tal com va dir el periodista Carles Capdevila, que ens va deixar el passat mes de juny: “No hi ha una recepta per educar millor, però el que sí hi ha és una actitud”.

I, pensant en les festes que en breu s'encetaran, que l'actitud sigui positiva, participativa i plena d'energia per acompanyar els més petits a conèixer i a gaudir els actes que hi ha programats.

Des de l'AMPA us desitgem, un any més, un bona Festa Major!

La Junta de l'AMPA

salutacions

Veïns d'Ascó, dels pobles del voltant, amics i familiars que ens acompanyeu en les nostres festes majors, aquesta és, un cop més, una oportunitat, mitjançant el programa de Festa Major, per poder agrair-vos l'entrega i la participació de manera tan i tan solidària en totes les activitats que durant l'any anem organitzant.

Sabem que són molts els cops que ens retrobem per demanar-vos aquesta solidaritat.. . En som molt conscients, però les ganes de poder arribar a dominar aquesta malaltia i reduir la pena de tantes persones ens encoratja.

Els resultats són un fet: en el transcurs dels darrers anys millora la confiança que arriba als malalts i aquest és el vostre granet de sorra. Tanmateix, a nosaltres això ens encoratja i ens dóna força per seguir treballant en aquesta associació.

Us volem dir satisfets, gràcies, un cop més!, i que la Junta Local està oberta per tots els que vulgueu implicar-vos en l'organització de recollida solidària i de transmetre aquesta tasca.

No ho dubteu! La participació solidària del poble d'Ascó és molt i molt d'agrair.

Res més, solament desitjar una bona Festa Major 2017 a tothom, i que puguem gaudir de tots els actes juntament amb els nostres familiars i amics.

Junta AECC

salutacions

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

Àlex Jaimot Giménez

ASSOCIACIÓ CULTURAL PEL FOMENT

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES

DE LA JOTA D’ASCÓ

D’ALUMNES (AMPA)

Un any més, arriba ja la nostra Festa Major! Una festa marcada per multitud d'activitats de tot tipus, activitats en què col·labora tot el poble per fer de la Festa uns dies ben especials!

Des de l'Associació Cultural pel Foment de la Jota d'Ascó volem fer un crit per a què gaudiu de tots els actes que ens

tenen preparats. Nosaltres, com cada any, us despertarem el primer dia per a què no us en perdeu ni un segon!

Visca la Festa Major d'Ascó!!!

Com a pares i mares, l'educació dels nostres fills és una de les tasques més importants que tenim entre mans. Ningú va dir que seria fàcil. De vegades tenim dubtes, alguns cops ens equivoquem, però aprenem dels errors comesos i, en la mesura del possible, els rectifiquem. Però, en qualsevol cas, totes les decisions que prenem i consells que donem als nostres fills sempre ho fem amb la millor de les intencions.

La Junta de l'AMPA, dins d'un àmbit més global, també hem de prendre decisions per col·laborar, juntament amb el centre docent, en l'educació dels nostres fills i filles, de manera que puguin gaudir d'activitats i de serveis que ens facin conciliar la vida familiar, laboral i educativa. Qualsevol de les activitats que es promouen des de l'Associació es fan pensant en el bé del col·lectiu i, en aquest sentit, els membres que formem part de la junta animem la resta de

pares i mares a formar-ne part, a fer propostes, a implicar-se més en la nostra associació per millorar qualsevol dels aspectes relacionats en l'educació dels nostres fills i filles.

Tal com va dir el periodista Carles Capdevila, que ens va deixar el passat mes de juny: “No hi ha una recepta per educar millor, però el que sí hi ha és una actitud”.

I, pensant en les festes que en breu s'encetaran, que l'actitud sigui positiva, participativa i plena d'energia per acompanyar els més petits a conèixer i a gaudir els actes que hi ha programats.

Des de l'AMPA us desitgem, un any més, un bona Festa Major!

La Junta de l'AMPA

salutacions

Agraïm un any més el poder saludar-vos i presentar el missatge que Càritas vol llançar amb aquesta campanya institucional 2016-2017: “Cridats a ser comunitat”.

La comunitat, a Càritas, és l'espai on creiem que podem acompanyar i ser acompanyats, generar presència, anunci, denúncia i un altre estil de vida que possibiliti espais alliberats on qui pateix troba consol; on qui té set troba fonts per saciar-se; on qui necessita consol troba acollida i afecte.

Treballem per la justícia, però la caritat transcendeix la justícia. No solament ens demana donar a cadascú el “seu”, sinó donar també del que és “nostre” per compartir amb l'altre el que tenim i som.

Volem caminar cap a un ser persones en societat, que treballen per un desenvolupament humà integral, fent el possible per satisfer les necessitats, el sentit vital de les persones i la participació en la construcció d'una comunitat humana que estableix les seves relacions des de la solidaritat, la comunió amb els altres i el diàleg fratern que fa possible la pau.

Volem una CASA COMUNA que estigui assentada sobre els fonaments dels VALORS que fan possible un altre món més JUST, FRATERN i SOLIDARI.

Qui es compromet a fer el que té a l'abast de la mà, de les seves possibilitats, per petit i insignificant que li sembli, delata que al seu interior hi habita una ànima gran.

Benvinguts, amics, esteu a casa vostra.

Molt Bona Festa Major!

salutacions

CÀRITAS

Àlex Jaimot Giménez

ASSOCIACIÓ DE LA GENT

BANC

GRAN D’ASCÓ

DE SANG D’ASCÓ

Ja hi tornem a ser! Ascó es vesteix de Festa Major, una festa que ens convida a tots a sortir al carrer, a participar i gaudir de totes les activitats, a retrobar-nos amb els veïns i veïnes, amics i amigues, gent del poble i forasters, tots junts fem una bona Festa Major.

Des de l'Associació de la Gent Gran d'Ascó us desitgem una Bona Festa Major.

VISCA ASCÓ I LA SEVA FESTA MAJOR!!!

La Junta

Donar sang és un acte altruista i desinteressat, per això treballem i col·laborem en difondre informació sobre la importància de donar sang de forma regular.

Com sabeu, no es pot fabricar i l'única manera de garantir recursos bàsics és gracies a les aportacions desinteressades dels donants de sang.

Les dones poden donar sang tres vegades en un any i els homes quatre. Us animem a continuar col·laborant amb nosaltres i a difondre aquesta informació entre els vostres amics i familiars. Com diu el nostre eslògan: “Amb una vegada no n'hi ha prou, vine a donar sang”.

Una vegada més us volem donar les gràcies i us desitgem una bona Festa Major d'estiu. Gaudiu-la i aprofiteu-ne cada instant.

Bona Festa Major 2017!!!

Delegació del Banc de Sang d'Ascó

salutacions

Agraïm un any més el poder saludar-vos i presentar el missatge que Càritas vol llançar amb aquesta campanya institucional 2016-2017: “Cridats a ser comunitat”.

La comunitat, a Càritas, és l'espai on creiem que podem acompanyar i ser acompanyats, generar presència, anunci, denúncia i un altre estil de vida que possibiliti espais alliberats on qui pateix troba consol; on qui té set troba fonts per saciar-se; on qui necessita consol troba acollida i afecte.

Treballem per la justícia, però la caritat transcendeix la justícia. No solament ens demana donar a cadascú el “seu”, sinó donar també del que és “nostre” per compartir amb l'altre el que tenim i som.

Volem caminar cap a un ser persones en societat, que treballen per un desenvolupament humà integral, fent el possible per satisfer les necessitats, el sentit vital de les persones i la participació en la construcció d'una comunitat humana que estableix les seves relacions des de la solidaritat, la comunió amb els altres i el diàleg fratern que fa possible la pau.

Volem una CASA COMUNA que estigui assentada sobre els fonaments dels VALORS que fan possible un altre món més JUST, FRATERN i SOLIDARI.

Qui es compromet a fer el que té a l'abast de la mà, de les seves possibilitats, per petit i insignificant que li sembli, delata que al seu interior hi habita una ànima gran.

Benvinguts, amics, esteu a casa vostra.

Molt Bona Festa Major!

salutacions

CÀRITAS

Àlex Jaimot Giménez

ASSOCIACIÓ DE LA GENT

BANC

GRAN D’ASCÓ

DE SANG D’ASCÓ

Ja hi tornem a ser! Ascó es vesteix de Festa Major, una festa que ens convida a tots a sortir al carrer, a participar i gaudir de totes les activitats, a retrobar-nos amb els veïns i veïnes, amics i amigues, gent del poble i forasters, tots junts fem una bona Festa Major.

Des de l'Associació de la Gent Gran d'Ascó us desitgem una Bona Festa Major.

VISCA ASCÓ I LA SEVA FESTA MAJOR!!!

La Junta

Donar sang és un acte altruista i desinteressat, per això treballem i col·laborem en difondre informació sobre la importància de donar sang de forma regular.

Com sabeu, no es pot fabricar i l'única manera de garantir recursos bàsics és gracies a les aportacions desinteressades dels donants de sang.

Les dones poden donar sang tres vegades en un any i els homes quatre. Us animem a continuar col·laborant amb nosaltres i a difondre aquesta informació entre els vostres amics i familiars. Com diu el nostre eslògan: “Amb una vegada no n'hi ha prou, vine a donar sang”.

Una vegada més us volem donar les gràcies i us desitgem una bona Festa Major d'estiu. Gaudiu-la i aprofiteu-ne cada instant.

Bona Festa Major 2017!!!

Delegació del Banc de Sang d'Ascó

salutacions

El Club Hípic Equus Ascó us volem desitjar una molt bona Festa Major!

Aquest any hem realitzat les següents activitats:

- Sortida fins l'ermita de Sant Antoni

- Sortida en benefici de La Marató de TV3, on vam recaptar 650 €

- Acompanyar al patge reial

- Col·laborar a les corrides de Sant Antoni

- Curs transport d'animals vius

- Iniciació a l'equitació, activitat inclosa a l'Escola d'Estiu

- Sortida pel terme d'Ascó, activitat inclosa a l'Escola d'Estiu

I ja estem preparant les pròximes activitats, tan formatives com sortides per fer durant l'estiu fins a final d’any.

Molt Bona Festa Major a tothom!

salutacions

CLUB HÍPIC EQUUS ASCÓ

Àlex Jaimot Giménez

ORFEÓ

CLUB

D’ASCÓ

NÀUTIC ASCÓ

Ja tornem a estar immersos en la nostra Festa Major d'agost i, per tant, ara és moment deixar la rutina diària per viure-les, per retrobar-nos amb els amics i per gaudir del nostre poble al màxim sortint al carrer i participant de tots i cadascun dels actes que s'han organitzat.

Des de l'Orfeó d'Ascó us invitem a gaudir de la nostra festa i de la música, que és el que ens agrada fer, i és part de l'empremta que deixem en cada festa major del nostre poble, delectant la vil·la cantant la missa del primer dia.

A gaudir! Visca la Festa Major d'Ascó!!!

Ep! Ja és agost!

Això sols pot significar que ja tenim a punt la nostra Festa Major!

I en aquests dies de festa no podem deixar passar desapercebut el nostre riu. Per això, i com en aquests últims anys, el Club Nàutic d'Ascó organitza i us invita a gaudir de la Festa del Riu. Una tarda per a gaudir del riu Ebre i calmar la calor de l'estiu remullant-vos a les seves aigües o refrescar-vos durant la Birranàutica.

Igualment, us invitem a gaudir de tots els actes que han organitzat totes les entitats, que de ben segur us faran passar una molt bona Festa Major.

Salut i visca la Festa Major d'Ascó!!!

salutacions

El Club Hípic Equus Ascó us volem desitjar una molt bona Festa Major!

Aquest any hem realitzat les següents activitats:

- Sortida fins l'ermita de Sant Antoni

- Sortida en benefici de La Marató de TV3, on vam recaptar 650 €

- Acompanyar al patge reial

- Col·laborar a les corrides de Sant Antoni

- Curs transport d'animals vius

- Iniciació a l'equitació, activitat inclosa a l'Escola d'Estiu

- Sortida pel terme d'Ascó, activitat inclosa a l'Escola d'Estiu

I ja estem preparant les pròximes activitats, tan formatives com sortides per fer durant l'estiu fins a final d’any.

Molt Bona Festa Major a tothom!

salutacions

CLUB HÍPIC EQUUS ASCÓ

Àlex Jaimot Giménez

ORFEÓ

CLUB

D’ASCÓ

NÀUTIC ASCÓ

Ja tornem a estar immersos en la nostra Festa Major d'agost i, per tant, ara és moment deixar la rutina diària per viure-les, per retrobar-nos amb els amics i per gaudir del nostre poble al màxim sortint al carrer i participant de tots i cadascun dels actes que s'han organitzat.

Des de l'Orfeó d'Ascó us invitem a gaudir de la nostra festa i de la música, que és el que ens agrada fer, i és part de l'empremta que deixem en cada festa major del nostre poble, delectant la vil·la cantant la missa del primer dia.

A gaudir! Visca la Festa Major d'Ascó!!!

Ep! Ja és agost!

Això sols pot significar que ja tenim a punt la nostra Festa Major!

I en aquests dies de festa no podem deixar passar desapercebut el nostre riu. Per això, i com en aquests últims anys, el Club Nàutic d'Ascó organitza i us invita a gaudir de la Festa del Riu. Una tarda per a gaudir del riu Ebre i calmar la calor de l'estiu remullant-vos a les seves aigües o refrescar-vos durant la Birranàutica.

Igualment, us invitem a gaudir de tots els actes que han organitzat totes les entitats, que de ben segur us faran passar una molt bona Festa Major.

Salut i visca la Festa Major d'Ascó!!!

salutacions

Des de la Llar d'Infants Municipal Vailets felicitem la Festa Major a tota la població. Encara que siguem els més petits de la vila, també ens agrada gaudir de la Festa, i des del nostre petit univers volem col·laborar a fer-la gran. Nosaltres, a la Llar, fem moltes activitats i, si voleu veure com ens ho passem, aquí teniu un recull fotogràfic:

salutacions

LLAR D’INFANTSVAILETS

Àlex Jaimot Giménez

salutacions

Àlex Jaimot Giménez

Des de la Llar d'Infants Municipal Vailets felicitem la Festa Major a tota la població. Encara que siguem els més petits de la vila, també ens agrada gaudir de la Festa, i des del nostre petit univers volem col·laborar a fer-la gran. Nosaltres, a la Llar, fem moltes activitats i, si voleu veure com ens ho passem, aquí teniu un recull fotogràfic:

salutacions

LLAR D’INFANTSVAILETS

Àlex Jaimot Giménez

salutacions

Àlex Jaimot Giménez

A finals de maig, l'Ajuntament editava el llibre Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar. La publicació, com bé sabeu, és resultat de la recopilació dels monogràfics que han anat apareixent els darrers deu anys en els programes de la Festa Major de la nostra vila i, com el títol indica, recopila encenalls del nostre passat (dades, documents, anècdotes, fragments o episodis viscuts).

L'edició d'aquest llibre, doncs, confirma la importància que tenen els programes de festes com a aparador de la dinàmica social, cultural i econòmica dels pobles i, per tant, com a font de consulta i de recerca per a conèixer el seu bategar i poder-ne fer un seguiment anual dels canvis que s'hi produeixen.

Aquesta reflexió ve a compte perquè, des de Lo Llaüt, vetllem per a organitzar, programar i promoure tot tipus d'activitats socials i culturals que, creiem, són un bon espill de la nostra comunitat: cursos de jotes, tallers de jocs (Gelat i jocs, Joc a joc de plaça a plaça, jocs per Sant Antoni...), presentacions de llibres, exposicions (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Ascó), sortides culturals i senderistes (enguany cal remarcar l'èxit de la primera sortida nocturna a la llum de la lluna!), plantada de l'arbre per part dels Quintos, participació en jornades de temàtica diversa on donem a conèixer el patrimoni asconenc (en són exemples la Jornada Carmel Biarnés, que enguany arribarà a la novena edició, o el II Simposi sobre Focs Festius a la Mediterrània), organització de

l'Aplec Sardanista, tallers de contes a l'Escola Sant Miquel, recuperació de la gimcana estiuenca amb una proposta innovadora i fresca com ha estat la cursa d'orientació amb mitjans tecnològics celebrada a finals de maig...

Aquest reguitzell d'activitats tendeixen, any rere any, a consolidar-se dins de la nostra programació anual i, per tant, són reflex de la nostra entitat i per tant de la vida dels asconencs. És en aquest sentit que ens il·lusiona pensar que amb la nostra tasca aportem també encenalls que ajuden a bastir la nostra història.

Vet aquí, doncs, que animem tots els asconencs i asconenques a participar en el nostre projecte, en la nostra associació, sumant idees i esforços que ens enriqueixin com a col·lectivitat, i aprofitem l'avinentesa per desitjar a tots els veïns i veïnes que gaudiu d'una bona Festa Major d'estiu.

salutacions

ASSOCIACIÓ CULTURAL LO LLAÜT

SOCIETAT DE PESCADORS ESPORTIUS

VÍDEO

LA TARTANYA

ASCÓ TELEVISIÓ

A l'agost, com cada any, arriba la Festa Major d'estiu del nostre poble. Des de la Societat de Pescadors Esportius La Tartanya volem desitjar a tots els veïns i veïnes del nostre poble que gaudiu de la FESTA MAJOR 2017!

Ja ha passat un any! Qui ho havia de dir, no? Ja tornem a tenir a tocar la Festa Major d'estiu. Tot i que són uns dies molt intensos de treball, nosaltres els gaudim des del primer minut fins al darrer segon perquè ens agrada estar en contacte amb tots vosaltres, participar de la festa i oferir-vos els reportatges de cada acte.

A Vídeo Ascó Televisió esperem sempre la Festa Major amb molta il·lusió. Es un anar i venir constant amb les càmeres al coll i els micròfons a les mans. Us trobem a tots pel carrer gaudint amb la família i els amics d'aquelles tertúlies que durant l'any escassegen per falta de temps. I quan podem ens afegim i petem la xerradeta, entre acte i acte, perquè en una Festa Major hi ha temps per a tot.

Els que esteu de vacances organitzeu-vos per anar a tot arreu, per relaxar-vos i agafar forces per quan acabi l'estiu i tornem a la rutina de la tardor i de l'hivern. I els que esteu treballant esgarrapeu el temps que pugueu als vespres i el

cap de setmana per aprofitar el que queda d'estiu amb energia. Nosaltres i els nostres col·laboradors no ens perdrem res, us ho garantim. Ho enfocarem i ho enregistrarem tot perquè després pugueu veure els resums a la tele.

L'equip de VAT us desitja una molt bona Festa Major!

salutacions

A finals de maig, l'Ajuntament editava el llibre Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar. La publicació, com bé sabeu, és resultat de la recopilació dels monogràfics que han anat apareixent els darrers deu anys en els programes de la Festa Major de la nostra vila i, com el títol indica, recopila encenalls del nostre passat (dades, documents, anècdotes, fragments o episodis viscuts).

L'edició d'aquest llibre, doncs, confirma la importància que tenen els programes de festes com a aparador de la dinàmica social, cultural i econòmica dels pobles i, per tant, com a font de consulta i de recerca per a conèixer el seu bategar i poder-ne fer un seguiment anual dels canvis que s'hi produeixen.

Aquesta reflexió ve a compte perquè, des de Lo Llaüt, vetllem per a organitzar, programar i promoure tot tipus d'activitats socials i culturals que, creiem, són un bon espill de la nostra comunitat: cursos de jotes, tallers de jocs (Gelat i jocs, Joc a joc de plaça a plaça, jocs per Sant Antoni...), presentacions de llibres, exposicions (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Ascó), sortides culturals i senderistes (enguany cal remarcar l'èxit de la primera sortida nocturna a la llum de la lluna!), plantada de l'arbre per part dels Quintos, participació en jornades de temàtica diversa on donem a conèixer el patrimoni asconenc (en són exemples la Jornada Carmel Biarnés, que enguany arribarà a la novena edició, o el II Simposi sobre Focs Festius a la Mediterrània), organització de

l'Aplec Sardanista, tallers de contes a l'Escola Sant Miquel, recuperació de la gimcana estiuenca amb una proposta innovadora i fresca com ha estat la cursa d'orientació amb mitjans tecnològics celebrada a finals de maig...

Aquest reguitzell d'activitats tendeixen, any rere any, a consolidar-se dins de la nostra programació anual i, per tant, són reflex de la nostra entitat i per tant de la vida dels asconencs. És en aquest sentit que ens il·lusiona pensar que amb la nostra tasca aportem també encenalls que ajuden a bastir la nostra història.

Vet aquí, doncs, que animem tots els asconencs i asconenques a participar en el nostre projecte, en la nostra associació, sumant idees i esforços que ens enriqueixin com a col·lectivitat, i aprofitem l'avinentesa per desitjar a tots els veïns i veïnes que gaudiu d'una bona Festa Major d'estiu.

salutacions

ASSOCIACIÓ CULTURAL LO LLAÜT

SOCIETAT DE PESCADORS ESPORTIUS

VÍDEO

LA TARTANYA

ASCÓ TELEVISIÓ

A l'agost, com cada any, arriba la Festa Major d'estiu del nostre poble. Des de la Societat de Pescadors Esportius La Tartanya volem desitjar a tots els veïns i veïnes del nostre poble que gaudiu de la FESTA MAJOR 2017!

Ja ha passat un any! Qui ho havia de dir, no? Ja tornem a tenir a tocar la Festa Major d'estiu. Tot i que són uns dies molt intensos de treball, nosaltres els gaudim des del primer minut fins al darrer segon perquè ens agrada estar en contacte amb tots vosaltres, participar de la festa i oferir-vos els reportatges de cada acte.

A Vídeo Ascó Televisió esperem sempre la Festa Major amb molta il·lusió. Es un anar i venir constant amb les càmeres al coll i els micròfons a les mans. Us trobem a tots pel carrer gaudint amb la família i els amics d'aquelles tertúlies que durant l'any escassegen per falta de temps. I quan podem ens afegim i petem la xerradeta, entre acte i acte, perquè en una Festa Major hi ha temps per a tot.

Els que esteu de vacances organitzeu-vos per anar a tot arreu, per relaxar-vos i agafar forces per quan acabi l'estiu i tornem a la rutina de la tardor i de l'hivern. I els que esteu treballant esgarrapeu el temps que pugueu als vespres i el

cap de setmana per aprofitar el que queda d'estiu amb energia. Nosaltres i els nostres col·laboradors no ens perdrem res, us ho garantim. Ho enfocarem i ho enregistrarem tot perquè després pugueu veure els resums a la tele.

L'equip de VAT us desitja una molt bona Festa Major!

salutacions

Ja és aquí!!!

Un any més s'acosta la Festa Major d'Ascó, que omplirà els carrers i places del nostre poble de vida, música, foc i somriures. Quedarem immersos durant aquests 4 dies en l'ambient i el caliu de la festa d'estiu.

Benvolguts asconencs, com a presidenta del Col·lectiu de Dones d'Ascó, i en nom de la Junta, volem agrair-vos la col·laboració, dedicació i esforç desinteressat, sigui del tipus que sigui, que hem tingut en totes les activitats que hem anat desenvolupant durant l'any.

Entre aquestes activitats volem destacar :

- La Festa de Sta. Àgueda, que va tenir lloc els dies 4 i 5 de febrer de 2017. Es va aprofitar per presentar la Dona Treballadora d'Ascó 2017.

- Celebració del Dia Internacional de la Dona, el dia 8 de març.

- Participació a la Festa Comarcal de la Dona Treballadora, que va tenir lloc el dia 10 de març a Rasquera, on es va fer la presentació de les dones treballadores escollides de les diferents poblacions de la comarca. La representant d'Ascó va ser la Sra. Olga Vilella.

- Teatre solidari amb la representació de la comèdia Fidel, Fidelito... Fidelón!, a càrrec de la Companyia Delta Teatre, de Deltebre, el dia 22 d'abril de 2017.

- Sopar solidari el dia 17 de juny de 2017.

- Sortides al Tren dels Llacs, Andorra i Barcelona.

- Diferents cursets i activitats de manualitats proposades pel col·lectiu.

La participació de tots i totes és fonamental per aconseguir l'èxit esperat.

És per això que volem desitjar-vos una molt bona Festa Major.

salutacions

COL·LECTIU DEDONES D’ASCÓ

NOVA AGRÍCOLA

ESCOLA

SANT ISIDRE

SANT MIQUEL

Benvolguts asconencs, benvolgudes asconenques,

La Festa Major ja és aquí i, com cada any, arriba amb un grapat d'activitats perquè tothom pugui gaudir d'aquests dies de disbauxa. Són dies de germanor i per a gaudir al màxim amb la família i els amics.

Des de la Nova Agrícola Sant Isidre d’Ascó, juntament amb els socis i els treballadors, us desitgem que passeu una molt bona Festa Major 2017!!!

Al juny, com al setembre, la nostra escola era plena de colors, de múltiples taquetes que corrien d'un lloc a l'altre i inundaven el recinte escolar amb la música més encisadora dels infants que com papallones enjogassades la van fer primavera tot el curs.

Sembla que és el mateix de sempre: comencem el curs al setembre i la roda ja no para, els esdeveniments es van trepitjant els uns als altres i les estacions se succeeixen al ritme de festes, projectes, proves, exposicions, visites, sortides, etc. Però no tot és igual que sempre. Algunes coses han canviat, com les millores en les instal·lacions, i també canvien els nois i noies: s'han fet una mica més grans, exactament un curs més grans. Això implica que no sols han crescut els seus cossos. Segurament també han millorat el vocabulari, són capaços de resoldre problemes més complicats i d'entendre alguns fenòmens de la naturalesa que no coneixien. Saben més cançons, són més àgils, potser

han descobert alguna afició que fins aleshores no coneixien i tenen més amics que el curs anterior.

Alguns, exactament catorze nois i noies, el curs vinent ja no estaran amb nosaltres. Els enyorarem i segur que ells també enyoraran l'escola on han passat nou cursos. Ens coneixem molt, hem viscut moltes experiències i això crea un vincle que esperem no s'acabi de trencar mai. Els hi augurem un futur ple de vivències enriquidores que, sens dubte, els faran més savis, però esperem que sobretot els ajudin a ser feliços al món.

I a tots, nens i nenes, pares, familiars, gent del poble... des de l'Escola us desitgem que gaudiu de la Festa Major i sigueu molt feliços!

salutacions

Ja és aquí!!!

Un any més s'acosta la Festa Major d'Ascó, que omplirà els carrers i places del nostre poble de vida, música, foc i somriures. Quedarem immersos durant aquests 4 dies en l'ambient i el caliu de la festa d'estiu.

Benvolguts asconencs, com a presidenta del Col·lectiu de Dones d'Ascó, i en nom de la Junta, volem agrair-vos la col·laboració, dedicació i esforç desinteressat, sigui del tipus que sigui, que hem tingut en totes les activitats que hem anat desenvolupant durant l'any.

Entre aquestes activitats volem destacar :

- La Festa de Sta. Àgueda, que va tenir lloc els dies 4 i 5 de febrer de 2017. Es va aprofitar per presentar la Dona Treballadora d'Ascó 2017.

- Celebració del Dia Internacional de la Dona, el dia 8 de març.

- Participació a la Festa Comarcal de la Dona Treballadora, que va tenir lloc el dia 10 de març a Rasquera, on es va fer la presentació de les dones treballadores escollides de les diferents poblacions de la comarca. La representant d'Ascó va ser la Sra. Olga Vilella.

- Teatre solidari amb la representació de la comèdia Fidel, Fidelito... Fidelón!, a càrrec de la Companyia Delta Teatre, de Deltebre, el dia 22 d'abril de 2017.

- Sopar solidari el dia 17 de juny de 2017.

- Sortides al Tren dels Llacs, Andorra i Barcelona.

- Diferents cursets i activitats de manualitats proposades pel col·lectiu.

La participació de tots i totes és fonamental per aconseguir l'èxit esperat.

És per això que volem desitjar-vos una molt bona Festa Major.

salutacions

COL·LECTIU DEDONES D’ASCÓ

NOVA AGRÍCOLA

ESCOLA

SANT ISIDRE

SANT MIQUEL

Benvolguts asconencs, benvolgudes asconenques,

La Festa Major ja és aquí i, com cada any, arriba amb un grapat d'activitats perquè tothom pugui gaudir d'aquests dies de disbauxa. Són dies de germanor i per a gaudir al màxim amb la família i els amics.

Des de la Nova Agrícola Sant Isidre d’Ascó, juntament amb els socis i els treballadors, us desitgem que passeu una molt bona Festa Major 2017!!!

Al juny, com al setembre, la nostra escola era plena de colors, de múltiples taquetes que corrien d'un lloc a l'altre i inundaven el recinte escolar amb la música més encisadora dels infants que com papallones enjogassades la van fer primavera tot el curs.

Sembla que és el mateix de sempre: comencem el curs al setembre i la roda ja no para, els esdeveniments es van trepitjant els uns als altres i les estacions se succeeixen al ritme de festes, projectes, proves, exposicions, visites, sortides, etc. Però no tot és igual que sempre. Algunes coses han canviat, com les millores en les instal·lacions, i també canvien els nois i noies: s'han fet una mica més grans, exactament un curs més grans. Això implica que no sols han crescut els seus cossos. Segurament també han millorat el vocabulari, són capaços de resoldre problemes més complicats i d'entendre alguns fenòmens de la naturalesa que no coneixien. Saben més cançons, són més àgils, potser

han descobert alguna afició que fins aleshores no coneixien i tenen més amics que el curs anterior.

Alguns, exactament catorze nois i noies, el curs vinent ja no estaran amb nosaltres. Els enyorarem i segur que ells també enyoraran l'escola on han passat nou cursos. Ens coneixem molt, hem viscut moltes experiències i això crea un vincle que esperem no s'acabi de trencar mai. Els hi augurem un futur ple de vivències enriquidores que, sens dubte, els faran més savis, però esperem que sobretot els ajudin a ser feliços al món.

I a tots, nens i nenes, pares, familiars, gent del poble... des de l'Escola us desitgem que gaudiu de la Festa Major i sigueu molt feliços!

salutacions

I ja la tornem a tindre aquí! La nostra Festa Major d'estiu que ens tindrà de ben segur tots els dies ocupats amb els actes que ens ha preparat la Comissió de Festes. Des del Club volem nombrar tots els actes que hem realitzat i els que ens queden per a fer aquest 2017.

La temporada va començar amb la sortida d'any nou. A l'abril, sortida a Santa Paulina amb bicicleta i a peu, on vam ser força gent, i el 7 de maig, tot i que ja portàvem força temps treballant per aquest esdeveniment, la Marxa de les Ermites, on vam reunir a 200 ciclistes vinguts d'arreu de les comarques tarragonines, una jornada en què la Rambla feia goig de veure tanta gent involucrada perquè tots els participants sortissin contents i s'enduguessin un bon record d'aquell dia. Com l'any passat també hem estat presents al programa de l'Escola d'Estiu realitzant quatre sortides per les tardes, la Sortida Nocturna pel terme i Lo Tour pels carrers d'Ascó.

Passades la Festa Major volem repetir la sortida a Montserrat per carretera, sortint des d'Ascó, la Festa de la Bicicleta, la Setmana de la Mobilitat, Sostenible i Segura i la Marató de TV3. També volem felicitar i agrair a tots els socis que van a diferents marxes cicloturistes i de BTT representant el nostre club i animar la gent del poble a què participi als actes que organitza el Club.

I ja sols ens queda dir MOLT BONA FESTA MAJOR!

SALUT I PEDALS!

salutacions

CLUBCICLISTA D’ASCÓ

RESIDÈNCIAD’AVIS D’ASCÓ

Un any més, des de la Residència d'Avis d'Ascó us volem desitjar una feliç Festa Major. Com ja sabeu, des de l'any 2002 les portes del nostre centre estan obertes perquè ens visiteu i, si us cal, utilitzeu els nostres serveis. A més, durant aquesta festa us convidem a compartir amb nosaltres aquests moments d'esbarjo i companyia.

La Residència d'Avis d'Ascó és un centre de titularitat íntegrament municipal i pertany al GRUP SAGESSA, compromès amb el benestar de la gent gran, i per això disposa d'un complet equip de professionals que ofereixen un tracte personalitzat i adaptat a cada necessitat. També incorpora el confort d'unes instal·lacions modernes, amb 16 habitacions individuals i 12 dobles, totes exteriors i equipades amb llits elèctrics, televisió, telèfon, climatització així com de mesures de seguretat que garanteixen el benestar dels nostres residents durant les 24 hores del dia.

La bona salut dels nostres avis és una prioritat i per això està controlada en tot moment per professionals especialitzats en l'atenció geriàtrica i gerontològica.

Des de l'any 2008 el nostre centre compta amb l'Acreditació de Qualitat Assistencial que atorga la Joint Commission International. La JCI és un segell de prestigi internacional que identifica les millors pràctiques de qualitat assistencial i

planteja solucions innovadores per a la millora contínua dels centres.

Des de l'any 2013 la Residència ofereix el Servei d'Ajuda a Domicili a tots els pobles de la Ribera d'Ebre. Aquests serveis estan orientats a l'atenció personal, domèstica, de suport familiar i de relacions amb l'entorn que, per diferents circumstàncies, necessiten ajut per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Des de la Residència d'Avis d'Ascó us agraïm la confiança que ens heu demostrat durant tot aquest temps i ens comprometem a continuar avançant pensant en el benestar de les persones grans.

Moltes gràcies pel vostre suport i molt bona Festa Major a tothom!!!

salutacions

I ja la tornem a tindre aquí! La nostra Festa Major d'estiu que ens tindrà de ben segur tots els dies ocupats amb els actes que ens ha preparat la Comissió de Festes. Des del Club volem nombrar tots els actes que hem realitzat i els que ens queden per a fer aquest 2017.

La temporada va començar amb la sortida d'any nou. A l'abril, sortida a Santa Paulina amb bicicleta i a peu, on vam ser força gent, i el 7 de maig, tot i que ja portàvem força temps treballant per aquest esdeveniment, la Marxa de les Ermites, on vam reunir a 200 ciclistes vinguts d'arreu de les comarques tarragonines, una jornada en què la Rambla feia goig de veure tanta gent involucrada perquè tots els participants sortissin contents i s'enduguessin un bon record d'aquell dia. Com l'any passat també hem estat presents al programa de l'Escola d'Estiu realitzant quatre sortides per les tardes, la Sortida Nocturna pel terme i Lo Tour pels carrers d'Ascó.

Passades la Festa Major volem repetir la sortida a Montserrat per carretera, sortint des d'Ascó, la Festa de la Bicicleta, la Setmana de la Mobilitat, Sostenible i Segura i la Marató de TV3. També volem felicitar i agrair a tots els socis que van a diferents marxes cicloturistes i de BTT representant el nostre club i animar la gent del poble a què participi als actes que organitza el Club.

I ja sols ens queda dir MOLT BONA FESTA MAJOR!

SALUT I PEDALS!

salutacions

CLUBCICLISTA D’ASCÓ

RESIDÈNCIAD’AVIS D’ASCÓ

Un any més, des de la Residència d'Avis d'Ascó us volem desitjar una feliç Festa Major. Com ja sabeu, des de l'any 2002 les portes del nostre centre estan obertes perquè ens visiteu i, si us cal, utilitzeu els nostres serveis. A més, durant aquesta festa us convidem a compartir amb nosaltres aquests moments d'esbarjo i companyia.

La Residència d'Avis d'Ascó és un centre de titularitat íntegrament municipal i pertany al GRUP SAGESSA, compromès amb el benestar de la gent gran, i per això disposa d'un complet equip de professionals que ofereixen un tracte personalitzat i adaptat a cada necessitat. També incorpora el confort d'unes instal·lacions modernes, amb 16 habitacions individuals i 12 dobles, totes exteriors i equipades amb llits elèctrics, televisió, telèfon, climatització així com de mesures de seguretat que garanteixen el benestar dels nostres residents durant les 24 hores del dia.

La bona salut dels nostres avis és una prioritat i per això està controlada en tot moment per professionals especialitzats en l'atenció geriàtrica i gerontològica.

Des de l'any 2008 el nostre centre compta amb l'Acreditació de Qualitat Assistencial que atorga la Joint Commission International. La JCI és un segell de prestigi internacional que identifica les millors pràctiques de qualitat assistencial i

planteja solucions innovadores per a la millora contínua dels centres.

Des de l'any 2013 la Residència ofereix el Servei d'Ajuda a Domicili a tots els pobles de la Ribera d'Ebre. Aquests serveis estan orientats a l'atenció personal, domèstica, de suport familiar i de relacions amb l'entorn que, per diferents circumstàncies, necessiten ajut per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Des de la Residència d'Avis d'Ascó us agraïm la confiança que ens heu demostrat durant tot aquest temps i ens comprometem a continuar avançant pensant en el benestar de les persones grans.

Moltes gràcies pel vostre suport i molt bona Festa Major a tothom!!!

salutacions

PUBILLESI HEREUSPUBILLESI HEREUS

PUBILLES

PubillaJudit Llop Borràs

1a Damisel·laLaia Hernández Tarragó

2a Damisel·laLaura Harguindey Sánchez

3a Damisel·laMireia Monforte García

ASCÓ 2017

PUBILLES

PubillaJudit Llop Borràs

1a Damisel·laLaia Hernández Tarragó

2a Damisel·laLaura Harguindey Sánchez

3a Damisel·laMireia Monforte García

ASCÓ 2017

HereuEdgar Puertas Nicolás

HEREUS

1r FadríNoé Montaña Margalef

2n FadríAbdalhac Bouakka

ASCÓ 2017

HereuEdgar Puertas Nicolás

HEREUS

1r FadríNoé Montaña Margalef

2n FadríAbdalhac Bouakka

ASCÓ 2017

Pubilla InfantilJana Ribes Montaña

PUBILLESINFANTILS

1a Damisel·la Infantil Cloe Jordà Fernández

2a Damisel·la InfantilRut Jordà Fernández

ASCÓ 2017

Pubilla InfantilJana Ribes Montaña

PUBILLESINFANTILS

1a Damisel·la Infantil Cloe Jordà Fernández

2a Damisel·la InfantilRut Jordà Fernández

ASCÓ 2017

Hereu InfantilJordi Serra Vila

HEREUSINFANTILS

1r Fadrí InfantilPau Barragán Belenguer

2n Fadrí InfantilÉrik Martínez Haboub

ASCÓ 2017

Hereu InfantilJordi Serra Vila

HEREUSINFANTILS

1r Fadrí InfantilPau Barragán Belenguer

2n Fadrí InfantilÉrik Martínez Haboub

ASCÓ 2017

PARELLES

Edgar i Judit

Noé i Laia

Abdalhac, Laura i Mireia

ASCÓ 2017

Jordi i Jana

Pau i Cloe

Érik i Rut

PARELLES

Edgar i Judit

Noé i Laia

Abdalhac, Laura i Mireia

ASCÓ 2017

Jordi i Jana

Pau i Cloe

Érik i Rut

GRUPS ASCÓ 2017

GRUPS ASCÓ 2017

PROGRAMAD’ACTES

PROGRAMAD’ACTES

12.00 h Repic de campanes i enlairada de coets d'inici de la Festa Major.

17.00 h Rua d'animació infantil, des de la plaça del Casal fins al Pla de Vallxiqué.

En arribar al Pla de Vallxiqué, es repartirà berenar per a tots els nens i nenes.

Dimecres 20.00 h Desfilada de pubilles i hereus des de l'Ajuntament fins al Casal Municipal, acompanyats pels Amics Geganters d'Ascó i la Xaranga Penya La Riberenya.

Pregó de Festa Major, a càrrec de la Sra. Sònia Franquet Calvente, esportista d'alt nivell.

Homenatge a la Sra. Maria Alentorn Serra, Àvia d'Ascó 2017.

Homenatge a la Sra. Olga Vilella Sanz, Dona Treballadora d'Ascó 2017.

Comiat i proclamació de les pubilles i hereus d'Ascó 2016-2017.

A la plaça del Casal, Taller de Circ per a tots els nens i nenes.

24.00 h Ball amb l'orquestra TANGARA, a la plaça del Casal. El primer ball de la nit està reservat a les pubilles i hereus.

En acabar el ball, Xaranga pels carrers de la població, a càrrec de la Xaranga Penya La Riberenya. Tant la sortida com l'arribada serà de davant del Casal Municipal.

A l'arribada es donarà un entrepà a tots els participants. També hi haurà inflables aquàtics a la zona de la Rambla.

16 12.00 h Repic de campanes i enlairada de coets d'inici de la Festa Major.

17.00 h Rua d'animació infantil, des de la plaça del Casal fins al Pla de Vallxiqué.

En arribar al Pla de Vallxiqué, es repartirà berenar per a tots els nens i nenes.

Dimecres 20.00 h Desfilada de pubilles i hereus des de l'Ajuntament fins al Casal Municipal, acompanyats pels Amics Geganters d'Ascó i la Xaranga Penya La Riberenya.

Pregó de Festa Major, a càrrec de la Sra. Sònia Franquet Calvente, esportista d'alt nivell.

Homenatge a la Sra. Maria Alentorn Serra, Àvia d'Ascó 2017.

Homenatge a la Sra. Olga Vilella Sanz, Dona Treballadora d'Ascó 2017.

Comiat i proclamació de les pubilles i hereus d'Ascó 2016-2017.

A la plaça del Casal, Taller de Circ per a tots els nens i nenes.

24.00 h Ball amb l'orquestra TANGARA, a la plaça del Casal. El primer ball de la nit està reservat a les pubilles i hereus.

En acabar el ball, Xaranga pels carrers de la població, a càrrec de la Xaranga Penya La Riberenya. Tant la sortida com l'arribada serà de davant del Casal Municipal.

A l'arribada es donarà un entrepà a tots els participants. També hi haurà inflables aquàtics a la zona de la Rambla.

16

10.15 h Cercavila matinal, a càrrec de l'Associació Cultural pel Foment de la Jota d'Ascó. Durant el recorregut es passarà a buscar les pubilles i hereus per acompanyar-los fins a l'església.

11.00 h Exhibició de grafits, al carrer Ribera d'Ebre. Inscripció oberta a tothom.

11.15 h Recol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer, a la plaça de l'Església.

12.00 h Missa en honor a l'arcàngel Sant Miquel, patró de la vila. Serà presidida per Mn. Josep, rector de la parròquia, amb l'assistència de les pubilles, hereus i autoritats.

L'Orfeó d'Ascó cantarà durant la Missa i, en finalitzar, oferirà un petit concert.

Tot seguit, inauguració de l'exposició Pintura Artística, de Ramon Aresté, a la sala polivalent del Casal d'Avis.

14.00 h Vermut de Festa Major, per a tots els veïns i veïnes del poble, al Casal Municipal.

17.00 h Jocs infantils, a la plaça de l'Església.

Es repartirà berenar per a tots els nens i nenes.

Dijous 18.00 h Recol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer, a la carretera Camposines.

19.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

19.00 h Fins les 22.00h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.30 h Partit de futbol femení, al Camp Municipal d'Esports (camp annex).

Futbol Club Ascó - Futbol Club Ginestar

19.30 h Ball amb l'orquestra AGORA, al Casal Municipal.

24.00 h Ball amb l'orquestra AGORA, al Casal Municipal.

00.30 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: EFECTO PASILLO Festa disco: LES CASTIZOS

17 10.15 h Cercavila matinal, a càrrec de l'Associació Cultural pel Foment de la Jota d'Ascó. Durant el

recorregut es passarà a buscar les pubilles i hereus per acompanyar-los fins a l'església.

11.00 h Exhibició de grafits, al carrer Ribera d'Ebre. Inscripció oberta a tothom.

11.15 h Recol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer, a la plaça de l'Església.

12.00 h Missa en honor a l'arcàngel Sant Miquel, patró de la vila. Serà presidida per Mn. Josep, rector de la parròquia, amb l'assistència de les pubilles, hereus i autoritats.

L'Orfeó d'Ascó cantarà durant la Missa i, en finalitzar, oferirà un petit concert.

Tot seguit, inauguració de l'exposició Pintura Artística, de Ramon Aresté, a la sala polivalent del Casal d'Avis.

14.00 h Vermut de Festa Major, per a tots els veïns i veïnes del poble, al Casal Municipal.

17.00 h Jocs infantils, a la plaça de l'Església.

Es repartirà berenar per a tots els nens i nenes.

Dijous 18.00 h Recol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer, a la carretera Camposines.

19.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

19.00 h Fins les 22.00h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.30 h Partit de futbol femení, al Camp Municipal d'Esports (camp annex).

Futbol Club Ascó - Futbol Club Ginestar

19.30 h Ball amb l'orquestra AGORA, al Casal Municipal.

24.00 h Ball amb l'orquestra AGORA, al Casal Municipal.

00.30 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: EFECTO PASILLO Festa disco: LES CASTIZOS

17

11.00 h Missa en honor a Santa Paulina, patrona d'Ascó.

11.00 h Concurs de Tir al Plat Local, organitzat pel Club de Tir al Plat Pla de l'Ovella.

11.30 h Curses de natació, a les piscines municipals.

12.30 h Festa Holi amb Pau Brull, a la pista de darrere de les Escoles.

17.00 h Festa del Riu 2017, a càrrec del Club Nàutic Ascó. Cursa de puntones, pal ensabonat, cursa de natació i tirada de melons i síndries.

19.30 h 4a Birra Nàutica, correbars amenitzat per la Xaranga Penya la Riberenya, des de la plaça del Riu i fins a la plaça del Casal.

#birranautica #festadelriuasco2017 Club Nàutic Ascó

Divendres18.00 h Fins les 21.00h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.30 h Concert amb l'orquestra NUEVA ALASKA, al Casal Municipal.

22.30 h Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove, a la plaça del Casal.

24.00 h Ball amb l'orquestra NUEVA ALASKA, al Casal Municipal.

24.00 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: MORAT Festa disco: EYES OF PROVIDENCE

1811.00 h Missa en honor a Santa Paulina, patrona d'Ascó.

11.00 h Concurs de Tir al Plat Local, organitzat pel Club de Tir al Plat Pla de l'Ovella.

11.30 h Curses de natació, a les piscines municipals.

12.30 h Festa Holi amb Pau Brull, a la pista de darrere de les Escoles.

17.00 h Festa del Riu 2017, a càrrec del Club Nàutic Ascó. Cursa de puntones, pal ensabonat, cursa de natació i tirada de melons i síndries.

19.30 h 4a Birra Nàutica, correbars amenitzat per la Xaranga Penya la Riberenya, des de la plaça del Riu i fins a la plaça del Casal.

#birranautica #festadelriuasco2017 Club Nàutic Ascó

Divendres18.00 h Fins les 21.00h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.30 h Concert amb l'orquestra NUEVA ALASKA, al Casal Municipal.

22.30 h Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove, a la plaça del Casal.

24.00 h Ball amb l'orquestra NUEVA ALASKA, al Casal Municipal.

24.00 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: MORAT Festa disco: EYES OF PROVIDENCE

18

09.00 h Torneig de petanca local, a les pistes municipals de petanca, organitzat per l'Associació de la Gent Gran d'Ascó.

11.00 h Missa en honor a Sant Gregori, copatró d'Ascó.

11.30 h Curses pedestres, a càrrec del Club Atletisme Ascó, a la Rambla.

Tot seguit, parc aquàtic, amb llançadora 50 metres, al voltant del Casal Municipal.

16.30 h Concurs de pesca infantil (fins a 15 anys) al riu, organitzat per la Societat de Pescadors Esportius La Tartanya. La concentració serà al Bar Anita a les 15.30 h.

18.00 h Animació de carrer, a la carretera Camposines.

Sidral Brass Band, Batek Batukada, El Petit Lilo, La Selva i Els Babarots.

Dissabte 18.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.00 h Futbol, al Camp Municipal d'Esports.

Primer partit de lliga de 3a Divisió Nacional:

Futbol Club Ascó - Pobla de Mafumet

19.30 h Concert amb l'orquestra SELVATANA, al Casal Municipal.

24.00 h Ball amb l'orquestra SELVATANA, al Casal Municipal.

00.30 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: M CLAN Festa disco: FESTA FLAIX

1909.00 h Torneig de petanca local, a les pistes municipals de petanca, organitzat per l'Associació de

la Gent Gran d'Ascó.

11.00 h Missa en honor a Sant Gregori, copatró d'Ascó.

11.30 h Curses pedestres, a càrrec del Club Atletisme Ascó, a la Rambla.

Tot seguit, parc aquàtic, amb llançadora 50 metres, al voltant del Casal Municipal.

16.30 h Concurs de pesca infantil (fins a 15 anys) al riu, organitzat per la Societat de Pescadors Esportius La Tartanya. La concentració serà al Bar Anita a les 15.30 h.

18.00 h Animació de carrer, a la carretera Camposines.

Sidral Brass Band, Batek Batukada, El Petit Lilo, La Selva i Els Babarots.

Dissabte 18.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h. Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

19.00 h Futbol, al Camp Municipal d'Esports.

Primer partit de lliga de 3a Divisió Nacional:

Futbol Club Ascó - Pobla de Mafumet

19.30 h Concert amb l'orquestra SELVATANA, al Casal Municipal.

24.00 h Ball amb l'orquestra SELVATANA, al Casal Municipal.

00.30 h A la carpa instal·lada al carrer Joan XXIII:

Concert: M CLAN Festa disco: FESTA FLAIX

19

10.30 h Missa dominical.

12.00 h Ball de vermut amb el Grup MALAMBO'S, al Casal Municipal.

17.00 h Xaranga per a petits i grans, pels carrers de la població, a càrrec de la xaranga La Mosca Negra. Se sortirà de la Rambla.

Tot seguit, xocolatada i coca a la plaça del Casal.

També hi haurà un parc aquàtic, amb llançadora 50 metres, al voltant del Casal Municipal.

18.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h . Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

Diumenge19.00 h Fer riure és un art, espectacle de Joan Pera.

Si riure és un art o no, ho sabrem després d'aquesta masterclass. Joan Pera parla d'ell mateix i dels seus 50 anys de carrera, trufant-ho tot amb acudits mig representats i fragments d'escenes hilarants a dalt o al darrere de l'escenari amb personatges com Paco Morán, Joan Capri o la seva estimadíssima Montserrat. Com qui no vol la cosa, es fica el públic a la butxaca...

23.30 h FOCS D'ARTIFICI aeroaquàtics, a la vora del riu.

24.00 h Ball de fi de festa, amb l'orquestra HIMALAYA, a la plaça del Casal.

2010.30 h Missa dominical.

12.00 h Ball de vermut amb el Grup MALAMBO'S, al Casal Municipal.

17.00 h Xaranga per a petits i grans, pels carrers de la població, a càrrec de la xaranga La Mosca Negra. Se sortirà de la Rambla.

Tot seguit, xocolatada i coca a la plaça del Casal.

També hi haurà un parc aquàtic, amb llançadora 50 metres, al voltant del Casal Municipal.

18.00 h Fins les 21.00 h. Parc infantil amb inflables, al carrer Unió.

18.00 h Fins les 22.00 h . Parc juvenil amb emocionants atraccions, davant del pavelló cobert.

Diumenge19.00 h Fer riure és un art, espectacle de Joan Pera.

Si riure és un art o no, ho sabrem després d'aquesta masterclass. Joan Pera parla d'ell mateix i dels seus 50 anys de carrera, trufant-ho tot amb acudits mig representats i fragments d'escenes hilarants a dalt o al darrere de l'escenari amb personatges com Paco Morán, Joan Capri o la seva estimadíssima Montserrat. Com qui no vol la cosa, es fica el públic a la butxaca...

23.30 h FOCS D'ARTIFICI aeroaquàtics, a la vora del riu.

24.00 h Ball de fi de festa, amb l'orquestra HIMALAYA, a la plaça del Casal.

20

NotesENTRADES Tots els actes de la Festa Major seran gratuïts, exceptuant l'espectacle de Joan Pera: Fer riure és un art, que tindrà un preu de 10 € .

El dia 20 d'agost, per a l'espectacle, la taquilla del Casal s'obrirà a les 18 h.

DIES D'OBERTURA DE BOTIGUESDIMECRES 16 OBERT TOT EL DIA DIJOUS 17 TANCAT DIVENDRES 18 TANCATDISSABTE 19 OBERT FINS A MIGDIADIUMENGE 20 TANCAT

NOTES COMPLEMENTÀRIESLA COMISSIÓ DE FESTES INFORMA QUE, EXCEPTE PER CAUSES ALIENES, TOTS ELS ACTES COMENÇARAN A L'HORA INDICADA.

LA COMISSIÓ DE FESTES ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR, PREVI AVÍS, ACTES O HORARIS D'AQUEST PROGRAMA.

Exposició “migratoebre”L'exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida” està produïda pel Museu de les Terres de l'Ebre per encàrrec dels socis promotors del projecte Life MigratoEbre. La mostra dóna a conèixer a la societat el projecte MigratoEbre i difon el context històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l'esturió, la saboga, la llampresa i l'anguila. El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar al tram final del riu Ebre unes poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors de l'Ebre: l'esturió, la saboga, la llampresa i l'anguila, al mateix temps millorar la connectivitat de l'Ebre català adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l'assut de Xerta-Tivenys, el d'Ascó i la presa de Flix.L'exposició inclou texts, fotografies, il·lustracions de gran format i maquetes que es complementaran amb un audiovisual amb imatges aèries i subaquàtiques del tram final del riu Ebre comprès entre Riba-roja d'Ebre i la desembocadura.

Del 10 al 20 d'agost Ajuntament d'Ascó Dies laborables: 09.00 h - 14.00 h Caps de setmana, festius i Festa Major: 11.30 h - 14.00 h

NotesENTRADES Tots els actes de la Festa Major seran gratuïts, exceptuant l'espectacle de Joan Pera: Fer riure és un art, que tindrà un preu de 10 € .

El dia 20 d'agost, per a l'espectacle, la taquilla del Casal s'obrirà a les 18 h.

DIES D'OBERTURA DE BOTIGUESDIMECRES 16 OBERT TOT EL DIA DIJOUS 17 TANCAT DIVENDRES 18 TANCATDISSABTE 19 OBERT FINS A MIGDIADIUMENGE 20 TANCAT

NOTES COMPLEMENTÀRIESLA COMISSIÓ DE FESTES INFORMA QUE, EXCEPTE PER CAUSES ALIENES, TOTS ELS ACTES COMENÇARAN A L'HORA INDICADA.

LA COMISSIÓ DE FESTES ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR, PREVI AVÍS, ACTES O HORARIS D'AQUEST PROGRAMA.

Exposició “migratoebre”L'exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida” està produïda pel Museu de les Terres de l'Ebre per encàrrec dels socis promotors del projecte Life MigratoEbre. La mostra dóna a conèixer a la societat el projecte MigratoEbre i difon el context històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l'esturió, la saboga, la llampresa i l'anguila. El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar al tram final del riu Ebre unes poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors de l'Ebre: l'esturió, la saboga, la llampresa i l'anguila, al mateix temps millorar la connectivitat de l'Ebre català adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l'assut de Xerta-Tivenys, el d'Ascó i la presa de Flix.L'exposició inclou texts, fotografies, il·lustracions de gran format i maquetes que es complementaran amb un audiovisual amb imatges aèries i subaquàtiques del tram final del riu Ebre comprès entre Riba-roja d'Ebre i la desembocadura.

Del 10 al 20 d'agost Ajuntament d'Ascó Dies laborables: 09.00 h - 14.00 h Caps de setmana, festius i Festa Major: 11.30 h - 14.00 h

RAMON ARESTÉ:

Els primers estudis són cursets per correspondència. Els anys 1980-82 assisteix, com a lliure, a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona. El 1997-98 assisteix a l'Escola d'Art del Tarragonès.

Ha impartit cursos de dibuix i pintura la Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Ha realitzat diferents exposicions individuals i col·lectives.

Alguns premis obtinguts:

- 1r Premi de Dibuix i 2n Premi de Pintura al concurs que patrocina l'Ajuntament de Flix (1968-1973)

- Finalista al Concurs de Pintura Ràpida del Serrallo de Tarragona (1993)

- 1r Premi Concurs de Pintura Ràpida a La Vilella Alta (1998)

- 1r Premi Concurs Pintura Ribera d'Ebre a Miravet (2001)

Col·leccions particulars: Espanya, França, Alemanya, Mèxic, Argentina, Israel, Rússia, Bèlgica, G. Bretanya, Itàlia, Islàndia, Holanda, Canada, Andorra, Rep. Dominicana, Colòmbia, etc.

Del 17 al 20 d'agost

Casal d'Avis Sant Miquel

12.00 h - 14.00 h

19.00 h - 21.00 h

Exposició de Pintura ArtísticaRAMON ARESTÉ:

Els primers estudis són cursets per correspondència. Els anys 1980-82 assisteix, com a lliure, a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona. El 1997-98 assisteix a l'Escola d'Art del Tarragonès.

Ha impartit cursos de dibuix i pintura la Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Ha realitzat diferents exposicions individuals i col·lectives.

Alguns premis obtinguts:

- 1r Premi de Dibuix i 2n Premi de Pintura al concurs que patrocina l'Ajuntament de Flix (1968-1973)

- Finalista al Concurs de Pintura Ràpida del Serrallo de Tarragona (1993)

- 1r Premi Concurs de Pintura Ràpida a La Vilella Alta (1998)

- 1r Premi Concurs Pintura Ribera d'Ebre a Miravet (2001)

Col·leccions particulars: Espanya, França, Alemanya, Mèxic, Argentina, Israel, Rússia, Bèlgica, G. Bretanya, Itàlia, Islàndia, Holanda, Canada, Andorra, Rep. Dominicana, Colòmbia, etc.

Del 17 al 20 d'agost

Casal d'Avis Sant Miquel

12.00 h - 14.00 h

19.00 h - 21.00 h

Exposició de Pintura Artística

GIMCANAGIMCANA

1

2

543

6

8

10

7

9

11

Aquest any us proposem un joc de números! Aquest any us toca sumar, restar, multiplicar i dividir... Què us sembla?

Què heu de fer?

Us hem preparat 11 preguntes que tenen, com a resposta, un número. Aquest número l'obtindreu de fer les operacions que us indiquem jugant amb finestres, escales, anys...

Aquest número l'heu de posar al lloc que li correspon a la butlleta, i la suma de tots us n'ha de donar un de sol: el resultat final!

Al vestíbul de l'Ajuntament, entre els dies 17 i 24 d’agost, hi trobareu l'urna on dipositar la butlleta.

Només hi haurà una persona guanyadora, i es proclamarà als anuncis de VAT.

El premi serà un sopar per a dues persones a un establiment local.

Us animem a passejar per Ascó, comptar... i guanyar!

� F�a �j�GIMCANA Sumeu els números de l'any que

apareixen a la façana de l'Antic Hospital. Multipliqueu-ho per les finestres que hi ha a la façana principal i, per acabar, resteu-hi el número de balcons, també de la façana principal.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella A.

Quantes escales hi ha al Perxe de Baijuncà, entre el c. de Baix i el c. Major? Resteu-ho pel número de llums a terra que hi ha.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella B.

Amb els anys, Cal Cavaller ha canviat de número de casa. Resteu el número nou de l'antic.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella C.

Les voltes i sitges van tenir un ús molt important d'emmagatzematge durant molt de temps. Multipliqueu el segle en què es van començar a construir pel número de sitges que es veuen des del carrer.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella D.

Quantes lletres estan pintades per dins el logo de l'Escola Municipal de Música d'Ascó?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a casella E.

A la façana fluvial d'Ascó, una rajola de ceràmica ens diu que som a Ca la Xillida. Quants animals podeu trobar a la façana? Multiplique-ho pel número de la casa.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella F.

Tant si pugeu com si baixeu pel carrer Sequerets, diversos testos amb l'escut d'Ascó us alegraran la vista. Però, sabeu quants n'hi ha, tots amb l'escut d'Ascó?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella G.

El carrer dels Clots, per Sant Antoni, es transforma per acollir les tradicionals curses de rucs però... Sabeu quantes arnelles, de les rodones, que servien per lligar-hi els animals, queden a les façanes de les cases?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella H.

A la sínia de la plaça del Riu hi ha una plaça amb una coneguda frase de Carmel Biarnés i la data d'inauguració. Sumeu els números de l'any, multipliqueu-los pel dia i resteu-hi el mes.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella I.

Quants ulls tenen les lletres d'Ascó de la parada del bus? Multipliqueu-los pel número de bancs.

Si el resultat es de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella J.

Multipliqueu el número de senyalitzacions de prohibit jugar a pilota de la plaça del Casal amb el número d'escuts institucionals que hi ha a la placa de la porta d'entrada del Casal Municipal.

Poseu el resultat a la casella K.

butlleta de participació

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

Nom i cognoms

Telèfon

1

2

543

6

8

10

7

9

11

Aquest any us proposem un joc de números! Aquest any us toca sumar, restar, multiplicar i dividir... Què us sembla?

Què heu de fer?

Us hem preparat 11 preguntes que tenen, com a resposta, un número. Aquest número l'obtindreu de fer les operacions que us indiquem jugant amb finestres, escales, anys...

Aquest número l'heu de posar al lloc que li correspon a la butlleta, i la suma de tots us n'ha de donar un de sol: el resultat final!

Al vestíbul de l'Ajuntament, entre els dies 17 i 24 d’agost, hi trobareu l'urna on dipositar la butlleta.

Només hi haurà una persona guanyadora, i es proclamarà als anuncis de VAT.

El premi serà un sopar per a dues persones a un establiment local.

Us animem a passejar per Ascó, comptar... i guanyar!

� F�a �j�GIMCANA Sumeu els números de l'any que

apareixen a la façana de l'Antic Hospital. Multipliqueu-ho per les finestres que hi ha a la façana principal i, per acabar, resteu-hi el número de balcons, també de la façana principal.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella A.

Quantes escales hi ha al Perxe de Baijuncà, entre el c. de Baix i el c. Major? Resteu-ho pel número de llums a terra que hi ha.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella B.

Amb els anys, Cal Cavaller ha canviat de número de casa. Resteu el número nou de l'antic.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella C.

Les voltes i sitges van tenir un ús molt important d'emmagatzematge durant molt de temps. Multipliqueu el segle en què es van començar a construir pel número de sitges que es veuen des del carrer.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella D.

Quantes lletres estan pintades per dins el logo de l'Escola Municipal de Música d'Ascó?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a casella E.

A la façana fluvial d'Ascó, una rajola de ceràmica ens diu que som a Ca la Xillida. Quants animals podeu trobar a la façana? Multiplique-ho pel número de la casa.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella F.

Tant si pugeu com si baixeu pel carrer Sequerets, diversos testos amb l'escut d'Ascó us alegraran la vista. Però, sabeu quants n'hi ha, tots amb l'escut d'Ascó?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella G.

El carrer dels Clots, per Sant Antoni, es transforma per acollir les tradicionals curses de rucs però... Sabeu quantes arnelles, de les rodones, que servien per lligar-hi els animals, queden a les façanes de les cases?

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella H.

A la sínia de la plaça del Riu hi ha una plaça amb una coneguda frase de Carmel Biarnés i la data d'inauguració. Sumeu els números de l'any, multipliqueu-los pel dia i resteu-hi el mes.

Si el resultat és de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella I.

Quants ulls tenen les lletres d'Ascó de la parada del bus? Multipliqueu-los pel número de bancs.

Si el resultat es de dos xifres, sumeu-les.

Poseu el resultat a la casella J.

Multipliqueu el número de senyalitzacions de prohibit jugar a pilota de la plaça del Casal amb el número d'escuts institucionals que hi ha a la placa de la porta d'entrada del Casal Municipal.

Poseu el resultat a la casella K.

butlleta de participació

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

Nom i cognoms

Telèfon

TELÈFONSD’INTERÈSTELÈFONSD’INTERÈS

TELÈFONSD’INTERÈS

telèfons

TELÈFONS MUNICIPALS

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRES

TELÈFONS D’EMERGÈNCIES

AJUNTAMENT (Oficines) 977 405 006

AJUNTAMENT (Servei de Vigilància) 629 740 840

BIBLIOTECA 977 404 019

DISPENSARI MÈDIC 977 405 385

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 977 404 022

ESCOLA SANT MIQUEL 977 405 114

JUTJAT DE PAU 977 404 034

LOCAL DE JOVES 977 404 025

LLAR D'INFANTS VAILETS 977 405 663

OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA 977 406 752

Ajuts i subvencions

OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL 977 406 067

OFICINA DE TURISME 977 406 583

PARRÒQUIA 977 405 039

PAVELLÓ COBERT 977 404 035

RESIDÈNCIA D'AVIS 977 406 505

VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ 977 405 314

VIVER D'EMPRESES 977 406 009

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE 977 401 851

ENDESA (Avaries) 800 760 706

ENDESA (Gestions) 800 760 909

RENFE 902 320 320

RENFE (Rodalies de Catalunya) 900 410 041

TELEFÒNICA (Avaries) 1002

AMBULÀNCIA 061

BOMBERS ASCÓ (Urgències) 977 404 080

BOMBERS ASCÓ 977 404 083

CAP FLIX 977 412 208

EMERGÈNCIES GENERALITAT 112

FARMÀCIA D'ASCÓ 977 406 109

HOSPITAL COMARCAL 977 401 863

MOSSOS D'ESQUADRA (Emergències) 088

MOSSOS D'ESQUADRA (Móra d'Ebre) 977 281 480

telèfons

ARTICLES DIVERSOS

ASSEGURANCES I ALTRES

BARS I RESTAURANTS

CARNISSERIES

CELLERS

DISSENY I IMPREMTA

DISSENY I IMPREMTA

ELECTRICITAT, FONTANERIA I CLIMATITZACIÓ

BARS I RESTAURANTS

ENTITATS BANCÀRIES

ESTANC

FARINERA

FARMÀCIA

FERRETERIA

FISIOTERÀPIA

FORNS I PASTISSERIES

DISSENY I IMPREMTA

Comercial Ma-jor 977 406 278

Assessors d'Empreses i Gestió 977 405 268 / 626 977 039

Borrell & Pinyol Associats, SL 973 278 655 / 675 063 800

Catalana Occident - Eduard Moliné 877 054 040 / 646 341 037

Mútua General de Seguros - Magda Biarnés 977 406 039

Bar - Restaurant El Caliu 977 406 609

Bar Anita 977 405 399

Bar Florida 659 010 621

Bar Núcleo 977 406 095

Bar Restaurant Pequeño Johnny 977 405 501

Casal d'Avis Sant Miquel 977 406 263

Dot Bar 977 406 757

Carnisseria - Cansaladeria M. del Carme 977 405 515

Carnisseria - Cansaladeria Monja 977 405 436

Carnisseria - Xarcuteria Paulina 977 405 408

Celler Serra 977 405 015

Nova Agrícola Sant Isidre d'Ascó 977 405 033

Henry Knight, Solucions Artístiques 650 172 782

Monsuton, SL 626 377 557

Òptim.gr, SCP 977 404 145

Ribera Comunicació Digital, SL 691 833 160

Fontelec 977 406 161 / 617 632 713

Innova Clima, SCP 626 523 181

Instal·lacions i Manteniments Rodri, SL 635 680 108

Servilec de la Ribera, SL 977 405 582

BBVA 977 405 140

"La Caixa” 977 408 540

Can Solfa Estanc 977 405 190

Farines Poquet, SL 977 405 003

Farmàcia M. Teresa Pallarès 977 406 109

Ferreteria Biarnés 977 405 038

Centre de Fisioteràpia - Emilio Arranz 679 048 487

Forn de Pa - Pastisseria Montaña 977 405 062

Forn i Pastisseria Gra Bo 977 404 024

TELÈFONSD’INTERÈS

telèfons

TELÈFONS MUNICIPALS

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRES

TELÈFONS D’EMERGÈNCIES

AJUNTAMENT (Oficines) 977 405 006

AJUNTAMENT (Servei de Vigilància) 629 740 840

BIBLIOTECA 977 404 019

DISPENSARI MÈDIC 977 405 385

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 977 404 022

ESCOLA SANT MIQUEL 977 405 114

JUTJAT DE PAU 977 404 034

LOCAL DE JOVES 977 404 025

LLAR D'INFANTS VAILETS 977 405 663

OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA 977 406 752

Ajuts i subvencions

OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL 977 406 067

OFICINA DE TURISME 977 406 583

PARRÒQUIA 977 405 039

PAVELLÓ COBERT 977 404 035

RESIDÈNCIA D'AVIS 977 406 505

VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ 977 405 314

VIVER D'EMPRESES 977 406 009

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE 977 401 851

ENDESA (Avaries) 800 760 706

ENDESA (Gestions) 800 760 909

RENFE 902 320 320

RENFE (Rodalies de Catalunya) 900 410 041

TELEFÒNICA (Avaries) 1002

AMBULÀNCIA 061

BOMBERS ASCÓ (Urgències) 977 404 080

BOMBERS ASCÓ 977 404 083

CAP FLIX 977 412 208

EMERGÈNCIES GENERALITAT 112

FARMÀCIA D'ASCÓ 977 406 109

HOSPITAL COMARCAL 977 401 863

MOSSOS D'ESQUADRA (Emergències) 088

MOSSOS D'ESQUADRA (Móra d'Ebre) 977 281 480

telèfons

ARTICLES DIVERSOS

ASSEGURANCES I ALTRES

BARS I RESTAURANTS

CARNISSERIES

CELLERS

DISSENY I IMPREMTA

DISSENY I IMPREMTA

ELECTRICITAT, FONTANERIA I CLIMATITZACIÓ

BARS I RESTAURANTS

ENTITATS BANCÀRIES

ESTANC

FARINERA

FARMÀCIA

FERRETERIA

FISIOTERÀPIA

FORNS I PASTISSERIES

DISSENY I IMPREMTA

Comercial Ma-jor 977 406 278

Assessors d'Empreses i Gestió 977 405 268 / 626 977 039

Borrell & Pinyol Associats, SL 973 278 655 / 675 063 800

Catalana Occident - Eduard Moliné 877 054 040 / 646 341 037

Mútua General de Seguros - Magda Biarnés 977 406 039

Bar - Restaurant El Caliu 977 406 609

Bar Anita 977 405 399

Bar Florida 659 010 621

Bar Núcleo 977 406 095

Bar Restaurant Pequeño Johnny 977 405 501

Casal d'Avis Sant Miquel 977 406 263

Dot Bar 977 406 757

Carnisseria - Cansaladeria M. del Carme 977 405 515

Carnisseria - Cansaladeria Monja 977 405 436

Carnisseria - Xarcuteria Paulina 977 405 408

Celler Serra 977 405 015

Nova Agrícola Sant Isidre d'Ascó 977 405 033

Henry Knight, Solucions Artístiques 650 172 782

Monsuton, SL 626 377 557

Òptim.gr, SCP 977 404 145

Ribera Comunicació Digital, SL 691 833 160

Fontelec 977 406 161 / 617 632 713

Innova Clima, SCP 626 523 181

Instal·lacions i Manteniments Rodri, SL 635 680 108

Servilec de la Ribera, SL 977 405 582

BBVA 977 405 140

"La Caixa” 977 408 540

Can Solfa Estanc 977 405 190

Farines Poquet, SL 977 405 003

Farmàcia M. Teresa Pallarès 977 406 109

Ferreteria Biarnés 977 405 038

Centre de Fisioteràpia - Emilio Arranz 679 048 487

Forn de Pa - Pastisseria Montaña 977 405 062

Forn i Pastisseria Gra Bo 977 404 024

telèfons

FOTOGRAFIA

FUNERÀRIA

FUSTERIA

IMMOBILIÀRIA

NETEJA I SERVEIS

LLIBRERIES

LLIBRERIES

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

CARNISSERIES

MODA I CONFECCIÓ

OBRES I SERVEIS

DISSENY I IMPREMTA

OBRES I SERVEIS

ELECTRICITAT, FONTANERIA I CLIMATITZACIÓ

ODONTOLOGIA

PEIXATERIA

BARS I RESTAURANTS

PERRUQUERIES I CENTRES DE BELLESA

PINTOR

PODOLOGIA

PROFESSIONALS DIVERSOS

QUEVIURES

Focus 977 406 034

Funerària Francisco Mena Margalef 977 178 363

Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta 977 400 399

Fusteria Vicent Serrano Borrell 977 405 112

Buscahabitat 671 575 560 / 647 491 247

Azconia, SL 977 405 031

Net Anni - Servei de Neteja 626 898 742

Can Solfa Llibreria Papereria 977 405 190

Comercial Serra, SCP 977 405 013

Galeria Pallejà 977 405 012

Construccions Martínez, SL 642 889 061

Constructora Edifisa Enter 977 404 166

Excavacions Borrell, SL 659 499 325 / 666 824 087

Excavacions Rafael Heredia 977 406 687

Marsein, S.A. 977 406 767 / 977 405 983

Obres, Contractes i Serveis Ocsadi 977 410 540 / 629 804 043

Obres Febial, SL 673 596 688

Paviebre, SL 616 558 536

Tsvetan Ivanov Manafchev (Froilán) 628 736 381

Clínica Dental Montedent, SL 977 405 166

Peixateria Escama d'Or 670 914 123

Centre de Bellesa Pink Style 977 406 642

Perruqueria Dúnia 977 406 019

Perruqueria Estils 977 406 146

Perruqueria M. Carme 977 406 033

Perruqueria Rosa M. Ramos 977 405 907

Victoriano Roigé Montornés 977 406 331

Centre Podològic - Iolanda Màdico 977 404 086

Arquitecta Anna Ferrús 977 405 383

Arquitectes Núria i Anna Serra Montaña 652 806 144

Masegosa & Sans Advocats 639 435 698

Alimentació Fina Serra 977 405 104

Cal Marcos 977 404 015

telèfons

QUEVIURES

REGALS I ALTRES

SERRALLERIES

SERVEIS AGRÍCOLES

SERVEIS INFORMÀTICS

SERVEIS MUSICALS

TALLERS

TAXI

ASSEGURANCES I ALTRES

ALTRES

BARS I RESTAURANTS

Spar 977 405 479

Comercial Ortiz 977 405 136

M. Teresa Martorell 977 406 034

Alberto Duarte 977 540 899

Agrícola Vall de Potxos - Arrend. de finques 691 833 160

David Ortiz Jordà 977 404 105

M. José Llop - Venta de Cereals i Farratges 977 404 039

Nemon Intelligence in Business, SL 657 564 803 / 977 406 009

Ass. C. pel Foment de la Jota d'Ascó 620 864 614 / 660 592 360

Grup Cultrum 610 533 159

Grup Malambo's 977 406 422

Orquestra Himalaya 977 405 946

Orquestra Tangara 656 355 986

Xaranga La Mosca Negra 608 134 735 / 977 404 015

Xaranga La Riberenya 654 883 748

Agrícola Miquel 977 405 474

Dotauto 977 405 603

Taller Bladé 977 405 137

Taxi Miquel Biarnés 659 479 771

Taxi Local Fernando 639 901 662

ACR Ingeniería y Servicios, S.L. 606 200 050

ANAV 977 415 000

Aplicontrol - Programació Industrial 977 404 145

Copimac, SL 977 326 147

Covicove, Sl 639 752 971

Enwesa-Navec UTE 977 406 324

Rodaments i Subministraments Cappont, SL 977 257 878

telèfons

FOTOGRAFIA

FUNERÀRIA

FUSTERIA

IMMOBILIÀRIA

NETEJA I SERVEIS

LLIBRERIES

LLIBRERIES

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

CARNISSERIES

MODA I CONFECCIÓ

OBRES I SERVEIS

DISSENY I IMPREMTA

OBRES I SERVEIS

ELECTRICITAT, FONTANERIA I CLIMATITZACIÓ

ODONTOLOGIA

PEIXATERIA

BARS I RESTAURANTS

PERRUQUERIES I CENTRES DE BELLESA

PINTOR

PODOLOGIA

PROFESSIONALS DIVERSOS

QUEVIURES

Focus 977 406 034

Funerària Francisco Mena Margalef 977 178 363

Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta 977 400 399

Fusteria Vicent Serrano Borrell 977 405 112

Buscahabitat 671 575 560 / 647 491 247

Azconia, SL 977 405 031

Net Anni - Servei de Neteja 626 898 742

Can Solfa Llibreria Papereria 977 405 190

Comercial Serra, SCP 977 405 013

Galeria Pallejà 977 405 012

Construccions Martínez, SL 642 889 061

Constructora Edifisa Enter 977 404 166

Excavacions Borrell, SL 659 499 325 / 666 824 087

Excavacions Rafael Heredia 977 406 687

Marsein, S.A. 977 406 767 / 977 405 983

Obres, Contractes i Serveis Ocsadi 977 410 540 / 629 804 043

Obres Febial, SL 673 596 688

Paviebre, SL 616 558 536

Tsvetan Ivanov Manafchev (Froilán) 628 736 381

Clínica Dental Montedent, SL 977 405 166

Peixateria Escama d'Or 670 914 123

Centre de Bellesa Pink Style 977 406 642

Perruqueria Dúnia 977 406 019

Perruqueria Estils 977 406 146

Perruqueria M. Carme 977 406 033

Perruqueria Rosa M. Ramos 977 405 907

Victoriano Roigé Montornés 977 406 331

Centre Podològic - Iolanda Màdico 977 404 086

Arquitecta Anna Ferrús 977 405 383

Arquitectes Núria i Anna Serra Montaña 652 806 144

Masegosa & Sans Advocats 639 435 698

Alimentació Fina Serra 977 405 104

Cal Marcos 977 404 015

telèfons

QUEVIURES

REGALS I ALTRES

SERRALLERIES

SERVEIS AGRÍCOLES

SERVEIS INFORMÀTICS

SERVEIS MUSICALS

TALLERS

TAXI

ASSEGURANCES I ALTRES

ALTRES

BARS I RESTAURANTS

Spar 977 405 479

Comercial Ortiz 977 405 136

M. Teresa Martorell 977 406 034

Alberto Duarte 977 540 899

Agrícola Vall de Potxos - Arrend. de finques 691 833 160

David Ortiz Jordà 977 404 105

M. José Llop - Venta de Cereals i Farratges 977 404 039

Nemon Intelligence in Business, SL 657 564 803 / 977 406 009

Ass. C. pel Foment de la Jota d'Ascó 620 864 614 / 660 592 360

Grup Cultrum 610 533 159

Grup Malambo's 977 406 422

Orquestra Himalaya 977 405 946

Orquestra Tangara 656 355 986

Xaranga La Mosca Negra 608 134 735 / 977 404 015

Xaranga La Riberenya 654 883 748

Agrícola Miquel 977 405 474

Dotauto 977 405 603

Taller Bladé 977 405 137

Taxi Miquel Biarnés 659 479 771

Taxi Local Fernando 639 901 662

ACR Ingeniería y Servicios, S.L. 606 200 050

ANAV 977 415 000

Aplicontrol - Programació Industrial 977 404 145

Copimac, SL 977 326 147

Covicove, Sl 639 752 971

Enwesa-Navec UTE 977 406 324

Rodaments i Subministraments Cappont, SL 977 257 878

CrÈDITS

COMISSIÓ DE FESTES D’ASCÓ

REGIDOR DE FESTESJosep Jaimot Jiménez

PRESIDENTÀlex Jaimot Giménez

MEMBRESÀlex Jurado Vila

Eduard Jaimot TomàsGerard Biarnés MartorellJaume Vilanova Gironés

M. Àngela Díez TortNatividad Parramón Fernández

Rafael Navarrete RomeroRamon Serra Serrano

Rosa M. Montaña Blázquez

DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓoptim.gr

CrÈDITS

COMISSIÓ DE FESTES D’ASCÓ

REGIDOR DE FESTESJosep Jaimot Jiménez

PRESIDENTÀlex Jaimot Giménez

MEMBRESÀlex Jurado Vila

Eduard Jaimot TomàsGerard Biarnés MartorellJaume Vilanova Gironés

M. Àngela Díez TortNatividad Parramón Fernández

Rafael Navarrete RomeroRamon Serra Serrano

Rosa M. Montaña Blázquez

DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓoptim.gr