temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 1

© Sílvia Poch

el quadern daurat

de Doris Lessing

adaptació i direcció Carlota Subirós

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 2

Si alguna obra reuneix els elements essencials de la narrativa de Doris Lessing

(1919‒2013), Premi Nobel de Literatura 2007, és sens dubte The Golden

Notebook [El quadern daurat, 1962].

La directora i dramaturga Carlota Subirós , que ja va indagar l’univers Lessing

amb el muntatge de Jugar amb un tigre l’any 2008 hi ha bussejat seguint la

trama de Free Women [Dones lliures] per situar a l’eix central de l’espectacle el

paper fonamental d’una dona que, en moments de dura crisi política i personal,

lluita sense parar per la seva integritat com a mare soltera, com a comunista

compromesa, com a amant que busca una relació sana i no sexista, i com a

artista. Una indagació per les diverses personalitats d’un mateix que

s’expressen a l’hora d’escriure.

The Golden Notebook va ser publicada el 1962 per

Michael Joseph.

L’any 2005, la revista TIME va classificar-la com una

de les millors novel·les en llengua anglesa escrites

des de 1923.

En castellà es va editar per primera vegada el 1979 a

la col·lecció Biblioteca Universal de Caralt Editores,

en traducció d’Helena Valentí.

En català es va editar el 2002 a la col·lecció MOLU

d’Edicions 62, en traducció de Víctor Compta, i

reeditada el 2007.

Doris Lessing parla del procés de creació de la novel·la a https://bit.ly/3c8gssg

Grup experimental de lectura online: http://www.thegoldennotebook.org

Aquest espectacle forma part de la branca &lliure, com també:

Les tres germanes

Anton Txékhov & Julio Manrique. Montjuïc. 3/05 a 14/06

Bonus Track

Carol López. Gràcia 20/05 a 21/06

PACK &lliure 32€ amb Les tres germanes

entrades addicionals a 16€ per a Bonus Track

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 3

Montjuïc. Sala Fabià Puigserver – del 5 de març al 12 d’abril

El quadern daurat

de Doris Lessing adaptació i direcció Carlota Subirós

intèrprets Guillem Barbosa Tommy / Javier Beltrán Saül / Mia Esteve Molly /

Montse Esteve Mare Sucre / Jordi Figueras Richard / Nora Navas Anna / Marta

Ossó Ella / Fèlix Pons Paul, Michael / Vanessa Segura Marion

intèrprets del Quadern negre Bella Agoussou Marie / Joan Amargós Stanley /

Babou Cham Jackson / Anna Güell Sra. Boothby / Alba José Maryrose / Joan

Marmaneu Ted / Marc Martin piano / Albert Prat Willy / Ramon Pujol Paul / Ernest

Villegas George

dramaturgista Ferran Dordal i Lalueza / escenografia Max Glaenzel / vestuari i

caracterització Marta Rafa / il·luminació Carlos Marquerie / so Damien Bazin / vídeo

Daniel Lacasa

ajudanta de direcció Raquel Cors / ajudant d'escenografia Josep Iglesias / ajudant de

vestuari Marc Udina / assessora de moviment Laia Duran / ajudanta de direcció del

rodatge Rebeca Sánchez / so del rodatge Elena Coderch / maquillatge i perruqueria

Anna Rosillo / alumne en pràctiques de direcció del MUET Erik Forsberg

construcció de mobiliari Òscar Hernández ‘Ou’ / confecció de vestuari Goretti Puente

i els equips del Teatre Lliure

producció Teatre Lliure

agraïments Ester Cucurella, Jaume Serarols, Carles Massip, Pau Matas i Nogué,

Valentina Viso, Cristina Sais, Nerea de Miguel, Monti Esteve, Gian Almi Duran,

Lali Bosch i Maimuna Cham

espectacle en català / durada aproximada primera part 1h. 30’ / pausa 20’ / segona part

1h. 20’ / seguiu a xarxes #ElQuadernDaurat / #CarlotaSubirós

DISSABTES SOBRETITULATS en castellà i anglès cada dissabte a partir del 14/03

DIVENDRES ACCESSIBLES 13/03 i 27/03 sobretítols adaptats per a persones amb discapacitat

auditiva // 20/03 i 03/04 audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

horaris 20h. de dimecres a dissabte / 18h. diumenge // preus 29€ / 24,50€ amb descompte /

22€ dimarts i dimecres (dies de l’espectador) / 21,50€ grups a partir de 15 persones / 16€ Tarifa

Plana Abonament Espectador (per a entrades fora d'abonament) / 14,50€ grups universitaris,

Carnet Jove, -30 & tarifa Última Fila / laterals (en determinades funcions) / 9€ Generació Lliure

(-30) / 7€ grups de secundària

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 4

quatre quaderns

A El quadern daurat, Anna Wulf, de soltera Anna Freeman, intenta contenir el

caos de la seva ànima i la sensació d’estar a punt de fer-se trossos tot anotant

el que li passa en quatre quaderns diferents. Al quadern negre escriu sobre la

seva activitat com a novel·lista, rememorant les experiències vitals d’infantesa i

joventut a Rhodèsia (la actual Zimbàbue),que són el material de la seva

escriptura (les “Fonts”) i ironitzant sobre els avatars de la seva obra en la

indústria editorial i televisiva (els “Diners”). El quadern vermell recull la seva

angoixada militància al Partit Comunista, just en els anys que la mort de Stalin

permet que comenci a sortir a la llum la barbàrie del seu règim i en què

l’omnipresent amenaça nuclear oprimeix qualsevol somni de futur. El quadern

groc és l’esborrany d’una nova novel·la, que recrea la seva pròpia vida

amorosa, marcada per un compromís radical amb la llibertat sexual. El

quadern blau és un diari del procés de piscoanàlisi que duu a terme amb la

terapeuta que, amb estima i burla alhora, anomena Mare Sucre.

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 5

Vaig llegir El quadern daurat quan tenia poc més de trenta anys i aquesta

lectura em va tocar profundament. Encara recordo la febre fascinada amb què

avançava entre la lletra petita i atepeïda d'aquella voluminosa novel·la, que

m'havia comprat atreta simplement pel resplendor del títol. Mentre anava

avançant en el magma de totes les seves capes superposades, s'anava fent

cada vegada més forta la sensació que estava assistint al desplegament d'una

intimitat com mai no havia trobat en la literatura.

Una dona se situa al centre de l'Univers i obre impúdicament totes les seves

llibretes, on tot allò que viu es cargola i recargola una vegada i una altra en

històries i més històries. L'Anna Wulf és una consciència ardent que necessita

donar sentit a la seva vida a través de l'escriptura. A finals dels anys 50 del

segle XX, es troba en plena crisi vital, política, amorosa, artística, existencial. És

una militant d'esquerres que ha buscat en el comunisme el seu espai de

pertinença, però que assisteix a l'esfondrament de tots els seus ideals a partir

de la mort de Stalin i la revelació de les atrocitats del seu règim a partir del 20è

Congrés del Partit Comunista Soviètic. És una escriptora que sent vergonya de

la seva primera novel·la, que ficcionalitza la seva experiència de joventut a

l'Àfrica colonial, durant la Segona Guerra Mundial. És una mare que puja sola

la seva filla, en una època en què el divorci encara tenia un fort estigma social.

És una dona que busca aferrissadament viure l'amor i la llibertat sexual des

d'una vivència intensament compromesa. És una persona que s'enfronta

obertament amb la creixent fragmentació i desintegració de la vida, en un

moment d'extrema tensió política i personal.

En els darrers anys, sento amb molta força que massa sovint hem vist a

escena els mateixos subjectes i les mateixes històries, contínuament marcades

per la lluita pel poder i per la primacia de diverses formes d'opressió. Avui se'm

fa imprescindible donar espai a moltes altres vivències, com ara la resistència

tenaç de l'amistat, els espais de dissidència, la vivència conscient de les

contradiccions, o la imperiosa necessitat de trobar una veu pròpia. I així obrir

nous quaderns, tal com va fer amb gosadia Doris Lessing el 1962, per explicar

el món i per explicar-se ella mateixa des de molts altres punts de vista,

poderosos i transformadors.

‒ Carlota Subirós Bosch

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 6

llegir una dona

Hi ha lectures que, d'alguna manera, semblen transcendir l'experiència literària

per proposar cruament una manera de percebre el món, una sensibilitat al

descobert. Associo aquesta impressió a les meves primeres lectures de

Cortázar, Dostoievski o Rilke. Però amb Doris Lessing, l'impacte de la lectura

es va ampliar amb una dimensió nova, extraordinària. En llegir El quadern

daurat , em va semblar que per primera vegada llegia una dona. No sabia ben

bé en què consistia aquesta sensació, ni tan sols si m'agradava la idea. Però la

sensació era indubtable: que mai abans no havia vist reflectida en una novel·la

tan complexa i ambiciosa alguna cosa impossible de definir però impossible de

no ser reconeguda com és el fet que hi ha una experiència del món de les

dones que és inconfusiblement pròpia, amb necessitats i pulsions i

associacions que un home mai no expressaria d'aquella manera… I que

aquesta experiència abasta i teixeix estretament la convicció política,

l'experiència sexual, la creació artística, l'anhel amorós, l'equilibri psíquic i la

quotidianitat domèstica.

No tinc cap intenció d'aventurar-me en cap generalització, que a mi mateixa em

semblaria reductora o fins i tot ofensiva. El que vull dir és que llegir Doris

Lessing és llegir profundament una dona, una dona excepcional. Una dona que

ha viscut com li ha donat la gana, en contra de molts cànons establerts, i

resistint-se a ser absorbida per qualsevol mena d'etiqueta. Amb la seva

compromesa lluita per anomenar les coses, per posar noms a l'experiència

personal, la seva escriptura transmet sobretot una honestedat visceral, que

recorre algunes de les dècades més convulses del segle XX.

Arran de la lectura d'El quadern daurat, vaig descobrir la peça teatral Jugar

amb un tigre, que Lessing va estrenar el 1962, el mateix any que es va publicar

la novel·la. Considerada una de les peces emblemàtiques del teatre feminista

dels 60, vaig traduir-la i dirigir-la a l'Espai Lliure el 2008. Moltes vegades he

tornat a pensar en aquest text, tan vell i tan vigent alhora. El tigre continua

assetjant les relacions entre homes i dones. La creació continua essent un joc

amb un tigre. Doris Lessing s'ha atrevit a jugar amb els tigres tota la vida. Sens

dubte, això li deu haver costat unes quantes esgarrapades, com a mínim. Avui,

que ens acomiadem d'ella, voldria celebrar la seva gosadia, tant per viure com

per descriure aquest joc i aquesta lluita.

‒ Carlota Subirós Bosch

publicat a la secció Cultura del diari Ara el 18/11/2013, en ocasió de la mort de Doris Lessing

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 7

llistat de fotos projectades

1952 - Ivy Mike

Detonació de la bomba H durant l’operació Ivy Mike a les Illes Marshall. /

Domini públic.

1955 - Pacte de Varsòvia

L’exèrcit soviètic marxa durant les celebracions del Primer de

Maig. / Drets reservats Keystone Press.

1953 - Mort de Stalin

El cos de Stalin al Kremlin, en la seva capella ardent, 5 de maig del

1953. / Drets reservats Keystone Press-France , Sovfoto, Rue des

Archives.

1949 - Berlín

Berlinesos a l’aeroport de Temp elhof miren un avió de càrrega

que els porta menjar durant el bloqueig de l’espai aeri per part

del bloc soviètic. / Drets reservats Hereus de Walter Sanders.

1957 - Fidel Castro a la jungla

Fidel Castro i els seus col·laboradors més propers a la jungla el

1957. / Drets reservats Bettmann.

1945 - Hiroshima i Nagasaki

Runes d’un cinema un mes després de la caiguda de la bomba

atòmica a Hiroshima. Drets reservats Popperfoto.

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 8

1954 - Mau Mau

Ajudants de la policia colonial aïllen la població local en la recerca de

terroristes del Mau Mau el 1954. / Drets reservats Popperfoto.

1950 - Guerra de Corea

Tanc americà a Seúl, després de la Segona Batalla de Seúl, durant

la Guerra de Corea. Tropes de l’ONU agrupen presos nordcoreans. /

Domini públic.

1953 – República Democràtica Alemanya

Tanc als carrers de Leipzig. / Bundesarchiv, B 285 Bild-14676 / autor

desconegut / CC-BY-SA 3.0.

1956 - Revolució hongaresa

Automòbil blindat en flames a Budapest el 1956. / Házy Zsolt.

1956 - Crisi de Suez

Soldats de l’IDF (unitat israeliana paramilitar) fan trinxeres i renten

les armes abans de la batalla. / Domini públic.

1962 – Crisi del Congo

Soldats de l’armada Young Baluba de Katanka. / Domini públic.

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 9

els intèrprets

Guillem Barbosa

Actor de teatre i televisió format a l’Institut del Teatre. Forma part del laboratori de

creació jove de la Sala Beckett Els Malnascuts, del qual és fundador i coordinador i

amb el qual ha presentat entre altres peces Collectivus, de Marta Aguiler; 35m², de

Pedro Morales, o HERE, de Marina Prados i Paula Knüpling. En teatre, va debutar

amb Gust de cendra de Guillem Clua (Sala Muntaner 2013) i ha participat en L’efecte

perfecte, de Carla Torres (Tantarantana 2014 i Sala Beckett 2015); Bonne, Belle,

Douce, un espectacle de creació d’Alejandro Curiel a partir de Les criades, de Jean

Genet (Sala Hiroshima 2016); LIKE SI LLORAS de Xavi Gamito, Elena Martín i Anna

Serrano (Sala Beckett 2016 i Volksbühne de Berlín 2017); All by miself, d’Alejandro

Curiel (Sala Hiroshima 2016 i Antic Teatre 2017), i WOHNWAGEN, de Remi Pradère

(La Seca Espai Brossa 2016 i Teatro Español 2017). El 2019 va performar Tender, una

creació de l’artista visual Duncan Gibbs a La Infinta de Hospitalet, i va participar en El

chico de la última fila, de Juan Mayorga (TNC). En televisió i cinema ha col·laborat en

Yo la busco (2018), Kubala, Moreno i Manchon (2012) i Codi 60 (2011).

Javier Beltran

És llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Format a

l’estudi d’actors Nancy Tuñón, ha seguit cursos d’interpretació amb Manuel Morón

(Estudio Corazza), Claudio Tolcachir, Julio Manrique i Javier Daulte, entre altres.

Debuta a l’escena professional dirigit per Josep Maria Pou. Ha estat membre de La

Kompanyia Lliure entre el 2013 i el 2016, i ha treballat sota la direcció de Lluís

Pasqual, Juan Carlos Martel Bayod, Josep Maria Mestres, Nao Albet i Marcel Borrás,

Jordi Casanovas, Oriol Tarrason, Pau Carrió i David Selvas, entre altres. En els últims

anys ha format part del repartiment de La cena del rey Baltasar, de Calderón de la

Barca, dir. Hermann Bonnin; Snorkel, d’Albert Boronat, dir. Aleix Furió; Don Joan, de

Molière, dir. David Selvas; L’hostalera, de Carlo Goldoni, dir. Oriol Broggi; Sol solet,

d’Àngel Guimerà, dir. Carlota Subirós i La tendresa, d’Alfredo Sanzol. En l’àmbit

audiovisual, destaquem la seva participació en les pel·lícules Little Ashes, de Paul

Morrison, i Animals, de Marçal Forés, i en les sèries Zoo, Tornarem, La Riera, La dona

del segle, El día de mañana, Si no t’hagués conegut, Com si fos ahir, Patria i La

templanza.

Mia Esteve

Actriu de teatre, cinema i televisió. Debuta als escenaris professionals el 1994 amb

MTM de la Fura dels Baus. El 1997 comença a col·laborar amb la companyia General

Elèctrica, sota la direcció de Roger Bernat, i participa en els espectacles 10.000kg,

Interior d'una rentadora, Àlbum, Joventut europea, Trilogia 70 i Bones intencions. Ha

treballat amb Calixto Bieito, Magda Puyo, Mario Gas, Ferran Madico, Carme Portaceli,

Ramon Simó, Jürgen Müller, Irene Papas, Carol lópez, Lurdes Barba, Xicu Masó o

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 10

Jordi Casanovas, entre d’altres. També ha col·laborat amb la companyia Societat

Doctor Alonso, dirigida per Tomàs Aragay i Sofía Asencio. En els últims anys ha format

part del repartiment de La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, dir. David Selvas;

El recanvi, de Roger Peña, dir. Mario Gas o La llista, de Jennifer Tremblay, dir. Allegra

Fulton. Amb Carlota Subirós ha treballat des del 2006 en els espectacles següents: Els

estiuejants, de Maksim Gorki; Alícia, un viatge al país de les meravelles, de Lewis

Carroll i Les tres germanes, d’Anton Txékhov. En cinema i televisió destaquem

especialment la participació en les sèries La saga de los Clark, Dinamita i El mort viu, i

en les pel·lícules El cuerpo d’Oriol Paulo i Los ojos de Julia, de Guillem Morales.

Montse Esteve

Actriu principalment de teatre.En actiu des de la dècada dels 80, ha treballat sota la

direcció de Núria Espert, Calixto Bieito, Xavier Albertí, Magda Puyo, Josep Montanyès,

Ramon Simó, Roger Bernat, Tamzin Townsend, Helena Pimenta, Àlex Rigola, Rafel

Duran, Càrol López, Carme Portaceli, José Sanchis Sinisterra, o Xavier Pujolràs, entre

altres. En els darrers anys, destaquem la seva participació en El carrer Franklin, de

Lluïsa Cunillé, dir. Josep Maria Miró; Vergonya eterna, escrita i dirigida per Ferran

Dordal i Albert Arribas; A tots els que heu vingut, escrita i dirigida per Marc Rosich, i

Stabat Mater, d’Antonio Tarantino, dir. Magda Puyo. Amb Carlota Subirós va treballar

la temporada 13/14 en La rosa tatuada, de Tennessee Williams. En l’àmbit audiovisual,

recentment ha col·laborat en la sèrie Com si fos ahir.

Jordi Figueras

Actor de teatre, cinema i televisió, des del 1988 ha treballat sota la direcció de Sergi

Belbel, Frederic Roda, Pau Monterde, Luis Miguel Climent, Domènech Reixach,

Calixto Bieito, Ramon Simó, Joan Castells, Josep Pere Peyró, Ferran Madico, Hansel

Cereza, Helena Pimenta, Antonio Simón, Miquel Górriz, Oriol Broggi, Boris Rotenstein,

Pep Pla, Thomas Sauerteig, Pau Carrió, Ricard Gázquez, Josep Maria Miró i Xavier

Albertí, entre d’altres. En els darrers anys ha participat en Al cel, de Narcís Comadira a

partir de J. Verdaguer, dir. Xavier Albertí; Al nostre gust, de Marc Artigau i Oriol Broggi,

dirigit per aquest darrer; Caïm i Abel, de Marc Artigau; Words & Music, de Samuel

Beckett i Morton Feldman, dir. Nao Albet; Escenes d'un matrimoni, d’Ingmar Bergman,

dir. Marta Gil; Històries d'Istanbul, a contrapeu, de Yeşim Özsoy, dir. Joan Arqué;

George Kaplan, de Frédéric Sontag, dir. Toni Casares, i La bona persona de Sezuan,

de Bertolt Brecht, dir. Oriol Broggi. Amb Carlota Subirós va treballar l’any 2016 en

Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. En televisió, ha col·laborat en Lo Cartanyà, Com si fos

ahir i Merlí. Sapere Aude, i en cinema destaquem la seva participació en La vida sense

la Sara Amat, de Laura Jou; 13 dies d’octubre, de Carles Marquès-Marcet i L’assaig,

de Lluís Baulida.

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 11

Nora Navas

En actiu professionalment des de 1997, ha treballat amb directors com Ramon Simó,

Gabriela Izcovich, Glòria Balañá, Javier Daulte, Ariel García Valdés, Xavier Albertí,

Pep Pla, Càrol López, Lluís Pasqual, Sílvia Munt, Jordi Prat i Coll, Josep M. Mestres,

Joan Ollé i Oriol Broggi, entre altres Dels seus espectacles més recents destaquem

Doña Rosita la soltera, de F. García Lorca, dir. Joan Ollé; Els veïns de dalt, de Cesc

Gay; Dansa d'agost, de Brian Friel, dir. Ferran Utzet; Les bruixes de Salem, d’Arthur

Miller, dir. Andrés Lima; Bodas de sangre, de Federico García Lorca, dir. Oriol Broggi, i

4D Òptic, de Javier Daulte. La seva carrera és tant o més extensa en l’àmbit

cinematogràfic, amb pel·lícules com Un banco en el parque, d’Agustí Vila; Las vidas de

Celia, d’Antonio Chavarrias; Pa negre, d’Agustí Villaronga; Dictado, d’Antonio

Chavarrias; Miel de naranjas, d’Imanol Uribe; Tots volem el millor per a ella, de Mar

Coll; Felices 140, de Gracia Querejeta; L’adopció, de Daniela Féjerman; Rumbos, de

Manuela Burló; El ciudadano ilustre, de Gastón Duprat i Mariano Cohn; Formentera

Lady, de Pau Durà; Ola de crímenes, de Gracia Querejeta; Durante la tormenta, d’Oriol

Paulo; Dolor y gloria, de Pedro Almodóvar; El sitio de Otto, d’Oriol Puig; Adú, de

Salvador Calvo, i Libertad de Clara Roquet i La vampira de Barcelona, de Pau Danés

(aquestes dues, en postproducció). En televisió ha participat en diverses sèries, com

ara Crims, Porca Misèria, El cor de la ciutat, Polseres vermelles, La catedral del mar,

El día de mañana i Les de l’hoquei, a banda d’algunes tvmovies com La dona del segle

o La llum d’Elna.

Marta Ossó

Formada en el Grau d’Estudis Literaris de la Universitat de Barcelona i del Grau en Art

Dramàtic de l’Escola Superior Eòlia. Ha treballat sota la direcció de Raimund Hoghe,

Pau Miró, Albert Arribas i Xavier Albertí, entre d’altres. Destaquem d’entre els seus

darrers espectacles L’hort de les oliveres, de Narcís Comadira, dir. Xavier Albertí;

F.R.A.U., d’Albert Arribas i Blasted (Rebentats) de Sarah Kane, dirigida per Alícia

Gorina. Amb Carlota Subirós va treballar en La rosa tatuada, de Tennessee Williams.

Internacionalment, ha participat com a actriu en el projecte UTOPIES, sota la direcció

d’Olivier Coloni i la dramatúrgia d’Anne-Sylve König, i com a assistent a la direcció, en

el projecte Wer hat Angst vor Hugo Wolf, dirigit per Herbert Fritsch i estrenat a la

Schauspielhaus de Zürich. En l’àmbit audiovisual destaquem la seva participació en

les sèries Cites i Sé quién eres.

Fèlix Pons

Debuta com a actor de teatre l’any 1995 amb Romeo y Julieta, de William

Shakespeare dirigit per Helena Pimenta. Ha treballat amb directors com Lurdes Barba,

Rafel Duran; Joan Castells, David Plana, Toni Casares, Ferran Madico, Pep Anton

Gómez, Hadi Kurich, Sergi Belbel, Sílvia ferrando, Àngel Alonso, Ramon Simó, àlex

Rigola, Joan Ollé, Marcial Di Fonzo Bo, Elise Vigier o David Selvas. Des del 2001 ha

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 12

dirigit també espectacles de creació pròpia, com Vacanze de zoco, Solo per a Ulisses,

El jaguar sentimental, Cassavetiana, 3 pintors: Twombly, 3 pintors: De Staäel i

Souvenir, i d’altres autors, com La tardor barcelonina, de Francesc Pujols o Consejos

de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, de Roberto Bolaño i Antoni García

Porta. En televisió ha participat en sèries com Des del balcó, El cor de la ciutat, El

comisario, Ventdelplà, Hospital Central, Vinagre, Les coses grans, La Riera i

Cuéntame, i en tvmovies com Valèria, de Sílvia Quer; Positius, de Judith Colell o 14

d’abril. Macià contra Companys, de Manel Huerga. En cinema ha treballat en Febrer,

de Sílvia Quer; El coronel Macià, de Josep Maria Forn; Floquet de neu, d’Andrés G.

Schaer i Melanie Simka, i Amnesia, de Barbet Schroeder.

Vanessa Segura

Formada a l’École International de Théâtre Jacques Lecoq de París. En teatre ha

treballat amb Stefan Metz, Sol Picó, Pepe Rubianes, Oriol Tarrason, Marilia Samper,

Israel Solà, Llàtzer Garcia i Claudio Tolcachir, entre d’altres. En els darrers anys,

destaquem la seva participació en L’última nit del món, de Llàtzer Garcia; Fairfly, de

Joan Yago; L’omissió de la família Coleman, de Claudio Tolcachir; Nit de Reis, de W.

Shakespeare, dir. Adrià Aubert, i en Sin título, de Jumon Erra, dir. Elena Fortuny. En

cinema i televisió, ha col·laborat a les sèries Xadom, Els convidats, L’inventari, La

Riera i Nit i dia, i en les tvmovies Habitaciones cerradas i De la ley a la ley.

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 13

l’autora

Doris Lessing

Doris Lessing va néixer el 22 d’octubre de 1919 a

Kermānshāh, l’actual Bakhtarān, a l’Iran. Quan

tenia sis anys es va traslladar amb la seva família a

Rhodèsia. Filla de pares britànics, va rebre una

educació molt estricta per part de la seva mare. Als

quinze anys va deixar els estudis i va començar a

publicar els seus primers relats en algunes revistes

sud-africanes. Així doncs, la seva formació va ser

autodidacta.

La seva carrera com a escriptora va començar quan es va traslladar a Londres

el 1949. Va escriure la seva primera novel·la, The Grass is Singing, la qual va

ser publicada l’any següent. La seva obra descriu les seves experiències

personals. S’hi poden reconèixer pinzellades de la seva infància a Àfrica i de

les seves idees polítiques, ja que va ser militant comunista durant anys, però va

abandonar el partit el 1954, en sentir-se’n decebuda.

Les seves obres tracten els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat

racial i la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític.

Normalment ho fa a través dels ulls de dones sensibles que aporten als seus

llibres la reflexió sobre la condició de la dona. La seva obra més coneguda, El

quadern daurat (1962; The Golden Notebook), traduïda al català per Víctor

Compta, va ser la seva consagració com a icona del feminisme. El 1966 va

tornar a l’Àfrica del Sud, on la van rebre amb els braços oberts després

d’haver-li prohibit l’entrada al país per culpa de les seves crítiques.

La seva bibliografia és extensa, però hi destaquen les cinc novel·les de la sèrie

Children of Violence (1952-69), i les cinc novel·les de ciència-ficció de la sèrie

Canopus in Argos (1979-83). També va publicar les seves memòries en dos

volums: Under my Skin (1994) i Walking in the Shade (1997).

Ha rebut nombrosos premis que avalen la seva trajectòria professional. Entre

d’altres, ha rebut els premis Grinzane Cavour (1989), Internacional de

Catalunya (1999) i Príncipe de Asturias (2001). El 2007 va ser guardonada amb

el Premi Nobel.

‒ Maria Torres Bauzà

publicat a Visat, n. 8. octubre de 2009

més informació https://bit.ly/2P9UoDK

https://bit.ly/39TT3c4 https://bit.ly/39N7Ips

temporada 2019/20 www.teatrelliure.cat 14

la directora

Carlota Subirós

És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia,

amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre, i

llicenciada en Filologia Italiana, amb el Premi

d’Honor de la Universitat de Barcelona. Va fer

pràctiques d’ajudant de producció de traductora de

l’anglès, l’italià i el castellà al Festival dei Due

Mondi de Spoleto, Itàlia, i v participar en la Royal

Court International Residency de Londres, amb

una beca del British Council. Va ser becada pel

Goethe-Institut i de la Generalitat de Catalunya per a una estada de quatre mesos

a Berlín, i va participar en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen,

Berlín, amb altres directors, autors, intèrprets i escenògrafs europeus.

El 1999, va fundar amb Oriol Broggi la companyia La Perla 29. Entre 2003 i 2011

va formar part de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure, amb responsabilitat

directa en la programació del teatre, així com en la direcció de la publicació DDT

(Documents de Dansa i Teatre). Ha col·laborat també en el programa de televisió

L’hora del lector, del Canal33, realitzat per Emili Manzano, i amb diversos

coreògrafs i companyies de dansa, com ara Mal pelo, Amèlia Boluda i el Ballet

Contemporani de Barcelona. El 2015, va escriure la cantata infantil Al bell mig de la

terra, amb música de Xavier Pagès i Corella, estrenada a L’Auditori de Barcelona

dins del projecte Cantània. Des de 2013, és membre del Comitè de Lectura del

Teatre Nacional de Catalunya, i professora del departament d’Escenificació,

Dramatúrgia i Coregografia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es

dedica també a la recerca acadèmica i artística.

Com a directora, entre el 1990 i el 1996 es forma com a ajudant de direcció

d’artistes com Peter Sellars, Franco di Francescantonio, Joan Ollé, Ariel Garcia

Valdés o Lluís Homar. El 1996 dirigeix La lliçó, d'Eugène Ionesco, i des de llavors

ha signat més d’una vintena d’espectacles i un nombre semblant de traduccions

teatrals. L’any 2008 estrena Jugar amb un tigre, de Doris Lessing, a Espai Lliure.

De la seva tasca escènica dels últims anys, destaquem Maria Rosa, d’Àngel

Guimerà (Sala Petita, TNC); With My WholeHeartMindBody, lectura escènica de

manifestos feministes del segle XX i XXI (Institut d’Humanitats, CCCB); La llavor del

foc. Vuit o nou històries sobre l’origen de la vida, espectacle sobre mites

cosmogònics ofert a totes les escoles públiques i concertades de Girona i Salt,

Temporada Alta 2016, 2017, 2018, i que va ser al Lliure la temporada 18/19 en el

marc del cicle El Lliure dels nens; Sol solet, d'Àngel Guimerà (Sala Petita, TNC);

Una lluita constant, coproducció Temporada Alta 2018 i La Ruta 40, companyia

resident a la Sala Beckett, i Grrrls!!!, manifestos feministes del segle XX i XXI,

coproducció Temporada Alta 2019, CCCB i Blanc Produccions.