92 \$<i(>] *• REVISTA DE GIHONA •* NÚM. 232 siniiMiiKi; - OCTUHUÍ; 2005 «f- CRÍTICA

Crítica ANSELMEMT, Monika. TV Wars. Girona:

Fundació Espais d'Art Contem-

poran¡,2005.12p.

BoER, A.G. de [editor]. Drug trans-

port(ers) and the diseaded

brain. Amsterdam/San Diego:

Elsevier, 2005.268 p.

CALUS I FRANCO, Josep [coord.|. Salva­

dor Sunyer i Aimeric. Aproxima­

do biográfica. Barcelona; Asso-

ciació de Mestres Rosa Sensat,

2005.124 p.

CflsiEUANo I COSTA. Josep. Hores d'íns-

titut a la forqa. Girona: CCG,

2005.67 p.

CoDiNA NEGRE, Joan, La ¡legenda del

tapis, una aventura de Siset.

Girona: AJuntament, 2005.72 p.

DIVERSOS AUTORS. Jomada técnica Les

noves dinamiques de la viticultu­

ra moderna. Girona: Associació

Catalana d'Enolegs, 2005.64 p.

DIVERSOS AUTORS, Garrotxa. Pables

medievals. Vaübona de les Mon-

ges: March Editor, 2005.119 p.

DIVERSOS AUTORS. Val! de Nuria. Imatges

i records. Barcelona: Columna,

2005.64 p.

FERNÁNDEZ I Con, Viceng. Els edificis de

correus de Gimna, segles XIX-XX-

XXI. Girona: AJuntament, 2005,

195 p,

FERRÉ, Jordi; SANTANÉ, Josep; BALLESTE­

ROS, Enric [ef a/.], tamunfanya a/

mar: Cadlretes-l'Ardenya, Sant

Feliu de Guíxols, Santa Cristina

d'Aro, Tossa de Mar, iloret de

Mar, Vidreres. Caldos de Malave-

lla i Ltagostera, Girona: Compe-

tium, 2005.129 p.

FLORIDO DEL CORRAL, David. Evolución

histórica y cultural de las alma­

drabas en el litoral atlántico

meridional (siglos XVI-XX). Giro-

na/Palamós: Universitat de Giro-

na/Ajuntament/Museu de la

Pesca, 2005.90 p.

FfiANQUESA I ARTES, Ramón, Las cofradí­

as en España. Papel económico

y cambios estructurales. Giro-

na/Palamós: Universitat de Giro­

na/AJuntament/Museu de la

Pesca, 2005.30 p.

GARCIA-ARBOS, Salvador. El Ilibre de

l'allioíi. Figueres: Brau Edicions,

2005.173 p.

HoMs I BRUGAROL/IS, M, Mercé. Elsindi-

cat remenea de l'any 1448. Giro­

na; AJuntament, 2005.691 p.

Un retrat de la burgesia catalana

Fotografiant cims r cíutats, Joan Xicart (1878-1954) CoHf^ i d"Ari|iiiteai-s di; C;il;iluiiy.i.

DL-IHÍLRÜI'ÍÓ de t l irori: i, 2(1(14

El Coi'legi d'Arquicecces de

G i r o n a es p r e o c u p a de

donar a conéixer els fons del

sen arxiu n'iitJ3ni;:ant actua-

cions diverses; la darrera és

r e x p o s i c i ó fotográf ica

acompanyada del catáleg de

Tobra de J o a n X i c a r t i

Rigiial (1878-1954).

Les responsables de

l'arxiLi del C O A C - D G ,

Rosa María Gil i G e m m a

Donienech, han realitzac una

casca d'iiivescigació modéli­

ca, ta lmeiir de t ec t ivesca ,

probablement el creball mes

engrescador per a qualsevol

invesdgador, sobretot veienc

els resultats assolits.

Parcint de la m í n i m a

inforniació, aconseguida en

el niomenc de l'adqiiisició

deis clixés, han vestir el que

tan sois era un c o g n o n i ,

Xicart, li han donat vida i, el

mes transcendental , li han

ficiiicat l 'entrada ais annals

de la historia de la fotografía.

La inciució, sumada a la

Cenacitat, ha pennes localit-

zar els descendenLs del focó-

graf a m a t e u r , rescatar de

l 'obli t els seus hohhics, ch

seus vineles associatius, aixi

coni identificar les persones i

els llocs retracaLs.

Ben segur que les mag­

nifiques imatges servades

devien empényer les arxive-

res a esbrinar les inquietuds i

eis móbiis de j 'autor —algiins

paccnts per reiteracius, com

ara 1 ínteres peí pa tn inom

artíst ic i CLiltLiral i pe r la

n a t u r a - , i p o r t a r - í e s a

d e d u i r, i p o s r e r i o r ni e n t

corroborar, els vineles anib

el móii de Texcursionisme i

amb l'enticac aglut inadora

d 'aquest esport al principi

del segle X X a Barcelona, el

C e n t r e Excu r s ion i s t a de

Ca ta lunya . Act ivi ta t que ,

gracies al d i n a m i s m e de

Xica r t . va c o m p l e m e n t a r

amb la practica fotográfica

en esdevenir membre acciu

de TAgrupació Fotográfica

de Catalunya, tnis al punt

d'assolir el carree de director

de laboratori de fotografía.

El recull consta d 'unes

pagines introdnctóries amb

tex tos del p res iden t del

CoMegi, Josep Riera, de les

responsables de TArxiu i de

Josep M. Ainaud de Lasarte;

rot segLiic, podeni gandir de

la magnif ica r e p r o d u c c i ó

d'imatges curosanient docu­

menta d e s. I encara q u e ,

malauradament. una pait del

llegat fotografié de Xicart es

va des t ru i r , d i sposem de

nieravelloses i arrísriques vis­

tes, en perfeecc estat de con-

servació. de la plana i les urbs

- d e Catalunya a Palma de

Mallorca, de Franca a A!e-

manya-, i deis cims i mun-

canyes -Nuria, Aneto, la gla-

cera d'Argentiére o la Mer

de Glace (Mont-Blanc)... Les

imatges que bem tingut oca-

sió de veure son obres d'ait.

fruit de la c o n t e n i p l a c i ó ,

d'un espectador atent que ha

volgut captar les Uums ¡ les

ombres de la natura i deis

monuments, i Taniniació i el

m o v i m e n t de les capitals

e u r o p e e s i de la práct ica

d'alguns cspom de moda.

Xicar t , mitjan(,"ant els

bons enquadranients de la

camera, ens proporciona un

resum de les seves v iven-

cies. és a dir, una autobio­

grafía visual immortalitzada

sobre vid re.

Manilevant unes páran­

les de la in t roducc ió , «les

imatges de Xicart ens oferei-

xen un retrat d'aquella petita

burgesia iMustrada que, fins

a l'esclat de la Guerra Civil,

recorría el país a la redesco-

berta del nostre patrimoní i

albora viatjava per tot Euro­

pa c o m a s í m p t o n i a de

modeniítat», pero tot i amb

aíxó, només els íntrépids,

obstinats i bons coneixedors

de la t écn ica fotográf ica

aconsegueixen prénier els

objectíns amb resultats esté-

rics í arcísrics com els llegats

perjoan Xicart.

Inés Padrosa Gorgot

^

Nou diccionari de butxacó

FAI I I I IOL, |:ilMlli.'.

Rapsodia d'un país. Recull de textos (1961-2003) Editió .i fur.i iÍ(.'Jordi G.ilofrc.

Ajunti i i i i tnt de Uaiiyoli-s i Rigau

Editors. Bnnyolts, 2004.

A b a n s d e c o t n e n f a r : Ja

tocava poder accedír facil-

ment a les obres mes impor-

tants d ' en J a u m e Farr iol !

Gracies, en nom de tots els

ta r r ío l i ans (o farr iolers)

CRÍTICA •* PjiVlSTA DE GlHONA * NÚM. 232 SLTliMlilli; - OCTUiilU; 200^ «• IsSyl 93

-consciencs o inconscients-,

a qui ho ha fec possible.

Autor: Farriol i Mont ­

serra t , Jauí i ic (Banyo lcs ,

1932-2003). Enííinyer textil

i escriptor. Autor d'oiize lli-

bres, diverses obres teatrak i

d'iin niunt d'articlcs a diaris

i revistes, com Horizontes/

Reuista de Banyolcs, El Correo

Catalán, Ainti, Diari de Giro-

tia, El Pnm, El 9 Esporiiu,

Tclestcl, GraiwUers C.C.,

Figneres VP, El BIIIJÍÍJÍ/,

Presencia, El 9 Non...

C o M a b o r a d o r de R a d i o

Banyoles i Banyoles Televi-

sió. Un deis creadors de la

Colla Pa anib T o m a q u e t .

enticat d'animació cultural a

la Valí del Tenes. Aficionat

al t ea t re d ' a f i c iona t s , on

actuava com un professional.

President de) Cieneni. Casat

i amb tres filis. Avi.

Comproin í s : En el seu

cas, res a v e u r e a m b la

c o i n p r a - m a n i p u i a c i ó del

c o n c u r s a Miss Espanya ,

sino amb la licngua catalana

(el comproniís, no la mani-

pulació, és ciar), la seva, la

de cots. Va presidir durant

deu anys ( 1 9 8 7 - 1 9 9 7 ) el

Centre Inteniacioiial Escar-

ré per a les Minories Étni-

qucs i les N a c i o n s ( C i e -

neni). Ferm defensor, amb

la pa rau la , els actes i els

escrits, de la llengua i deis

drets del poblé cátala, tal i

com es pot comprovar en el

Ilibre que estcui diccioiía-

riant, Conipro incs auib si

m a t e i x i a m b els a l t r e s .

Coheren t amb el que pre­

dica. Honest en el que diu.

E d i c i ó : T é la m i d a ,

volum, paper i tapes dignes

d 'una obra completa d 'un

autor classic. Costa trobar

on comencen i on acaben

els Uibres recoUits; els capi-

tols, a vegades, tan ballaru-

gues; les fonts de la lletra no

sempre son coberents; t ro -

bes numeració de notes que

notes que és difícil de trobar

i. quan ho t r o b e s , j a no

récordes a que es referia. Els

textos han estat agrupats en

tres parts: Banyoles, El món

des de Banyoles i H u m o r

amb in t enc ió . L 'ano iador

d'aquest diccionari no acaba

d ' en tendre les raons reals,

de pes, d'aqiiesta divisió tri­

partita (deu ser cosa del tri-

par t i t , i n o d e la divis ió ,

suposo ) . L ' a n o t a d o r d ' a ­

ques t d i cc iona r i es volia

endur el Ilibre per Uegir-lo

vora el Uac, pero, a mes de

no cabre-Ii a la butxaca, li

va dificultar la circulació en

bicicleta i va posar en perill

la seva integritat i la d'altri.

N o es podia haver creat, en

diversos voliims, la Bibliote­

ca Jaume Farriol?

Estil: «De ploma incisi­

va i pessigollaire». segons

Rigau. Plania, que no vol

dir planer. BrÜlant, que no

vol dir enlluemador. Irónic,

que sí vol dir inteMigent .

E t i c , q u e . . . q u e . . . que a

veure si n'aprenem i no ens

d e i x e m ar rossegar pels

"gamarussos, capsigranys»

que ens envaeixen subti l-

ment. Tan amant de l'adjec-

du precís, que sembla haver-

s'bi casat.

H u m o r : Necessari per

vi i i re a m b d i g n i t a t els

darrers 50 anys del segle

passat. El seu h u m o r neix

s c m p r e de la i r o n i a , la

distancia amb qué es mira e!

m ó n . M a i és un h u m o r

g ro l l e r , ni s a r d ó n i c . Per

ridiculs i pretensiosos que

s i g u e m els h u m a n s en

general i els banyolins en

pa r t i cu l a r , la seva i ron ia

amoroseix els contorns i ens

fa m í n i m a m e n t p resen ta ­

bles. Grácies. Jaume.

Ironia; Es la millor vía

per fer cami. I en Farriol la

va aplicar admirab lement ,

sáviament. Es l'esséncia de la

seva obra, del seu estil litera-

ri i vital. Tanmateix, cal que

els saberuts, cretins, capsi­

granys i altres especies en

expansió vagin en conipte:

l'obra de Farriol els podria

obrir els uiis i humanitzar-

los en excés.

L o c a l i s m e : Si to thom

accep ta q u e ex i s te ix un

"Mapamundi de Bilbao», no

ens ha d 'estranyar que en

Farriol , la pr imera secció

periodística del qual s 'ano-

mena «Desde el Meridiano

de la Plaza de los Turers»,

dcfmcixi al seu Dicdonari de

butxacó la paraula cosmopolita

com «que considera tot el

món com a patria sevan. Era

localista conven^ut perqué H

interessava tot i tothom.

Obra: Del llatí opera, que

vol dir «treballs». O sigui,

que s'ho ha suat amb la suor

del seu p rop i front . En

aquesta obra hi apareixen

senceres les seves obres claus,

algunesja introbables: Banyo­

les vora el Uac, El ciar país,

Batenvic, R.apsódia en si fa no

fa, Noi'cnari, Foruiidan d'ora-

ciotis i jaculalóries per a ntiltlat i

refrigeri del nacionalista caíala.

També s'editen diversos arti-

cles, mai aplegats en Ilibres

fins ara. Es fa una antología

de! seu banyolinament famós

Diccionari de butxacó (al qual és

un humil homenatge aquesta

ressenya). N o hi ha frag-

ments de cap deis seus quatre

darrers Ilibres, entre els quals

destaca la seva autobiografía

Una vegada era jo. Memories de

nen per a geni gran. Tampoc

hi ha cap exemple de la seva

creació teatral, ni cap frag-

ment del seu Ilibre mes ree­

dita!. La volta en carro ais Pai-

sos Calalans.

Ult ima recomanac ió :

En paraules de Joan Solana,

de qui es publica un article a

rinici del volum, just després

de la prcsentació de l'alcalde

i del próleg d'en Galofré:

«En aquest temps frenétic

que ens toca fer aixó que en

d i em v i u r e , on c a m p e n ,

impunes, dissolvents d 'é t i -

ques i de moráis, amb una

capacitat corrosiva fonnida-

ble [...] Ilegir bons Ilibres

pot convertir-se en Túltima

esperani;:a». Queda dit.

Xavi Xargay í Oliva

94 tx'i J *• REVISTA DE GIRONA •* NÚM. 2.52 siin-Miüui - oci UIÜÍF: 200^ -f- CRÍTICA

JovÉ, Teodor; FABREGAT, Ramón [edi-tors]. IV Workshop in G/MPLS Networks. Girona: Documenta Univereitária, 2005.222 p.

La pintura impressionista russa. Entre el realisme i íavantguarda. Giro­na: Csixa de Girona, 2005.164 p.

ÜEDO, Diana. El medi natural de Pala-frugell. Palafrugeil/Girona: Ajun-tament/Diputació, 2005.232 p.

MASÓ, Mireya. Pagarem per escoltar silenci. Girona: Caixa de Girona, 2005.80 p.

MERCÉ. Martí ¡traducció de textos de Joan Solana i Marta Foix]. La casa i les fíors. Treballs fiarais. Girona: Rigau, 2005.108 p.

PRATS, ModesL La paraula i les parau-les. Girona: Universttat de Giro­na, 2005.26 p.

PUJOL, David; JUANOLA, Joan. Breu historia de l'AIt Empordá. Girona: Balee Uibres, 2005.72 p.

RAMOS, M. Lluísa [redacció]; JUAN, Xavier de; PÉREZ, Anna [edició]. Catedrals, monestirs i grans edi-ficis religiosos. Barcelona: Geo-estel, 2005.308 p.

RODRÍGUEZ, Zisko; PINSACH, Joan. Denali, la realitat d'un somni. Girona: Diputado, 2005.125 p.

ROMAGUERA I RAMIO, Joaquím. Silenci, mdem! Historia del cinema a les comarques gironines. Girona: CoMegi de Periodistes de Cata­lunya, 2005.709 p.

ROMBEHG, Marcela; SARDA, Francesc. El sector pesquero y sus nor­mativas. Gifona/Palamós: Uni-versitat de Girona/Ajunta-ment/Museu de la Pesca, 2005. 19 p.

RorjTE, Dieter[et3/.l. MaxErnst. invi­sible a primera vista: graváis. Uibres ll-lustrats, escultures. Barcelona/Bonn: La Caixa/ Kunstmuseum Bonn, 2005 . 195 p.

SÁEZ, Marc; SIURANA, Carme (editors). Condicionantes en la utilización de los servicios de atención pri­maria. Girona: Documenta Uni­versitaria, 2005.215 p.

SAGUER, Enric |coord.]; ALVARADD, Joa­quím [ef al.]. Els últims hereus. Historia oral deis propietarís rurals gironins (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Cata­lunya, 2005.466 p.

El T^anspírínenc en imatges

El ferrocarril Transpírinenc. Fons fotografíe de Nicoiau Coma i Llitjós. Cünscll Cüiiiarc.ii del H-ipolK-s. Ripoll. 2(104,

Amb aqucst volum s'enceca

I;i c o M e c c i ó Ima tges de

l'Arxiu, editada per l'Arxiu

Comarcal de Ripoll amb la

fiíialitat, eiiipraiit les parau-

!cs del scu d i rec to r , Joan

Ferrcr, «de divulgar el t'oiis

d ' i m a t g e s d e N i c o i a u

C o m a , sense descar ta r la

possibilirac d ' i i i c l n u r e - h i

altres íoiis íotoyratics custo-

diats a l ' A C R I » . A c t u a l -

mcnt, l'Arxiu disposa d'una

quatititat d'imatges conside­

rable, grácies al fet que s'bi

ha ap lega t els fons de

l 'Arxiu His tor ie de Santa

iVlaria de Ripol l (o Arxiii

de Saiit Pere) i de l'Arxiu

Municipal de Ripol l , acu-

mulats al llarg del scglc XX.

Gratifica veure els rcsul-

tats assolits després d 'una

col la d ' a n y s de t e ina

e smer i l ada . L ' a d q u i s i c i ó

d 'aqucst fons - q u e sobre -

passa els 4 .400 clixés— es

rcmunta a 1996 i respoii a

la tasca de recupcració del

patr inioni etnofógic de la

c o m a r c a en to ts el.s seus

vessants, una tasca iniciada

pels responsables del Musen

Etnogra tTc de R i p o l l i

transniesa peí seu Patronal a

l'Arxiu Comarca! per conti-

luiar el trebail de nete ja .

conservació i descripció.

Es sorprenent compro^

var c o m enca ra soni a

tenips de localitzar i recu­

perar mater ia l c o m el de

N i c o i a u C o m a Ll i t jós ,

Fautor d'aquestes imatges,

que va treballar de rellotger,

fotógraf i editor de postáis a

Ripoll.

O p o r t u n a i ad ien t ha

esta t l ' e d i c i ó d ' a q u e s t a

selecció d'imatges del fons

Coma a tall de cloenda deis

actes c o m m e m o r a t i u s del

75é anivenari de la conne-

xió ferroviaria internacional

amb Franca des del Ripollés

a través de la Cerdanya; un

moment transcendental que

va comportar que la serrala-

da pirinenca dei.xés de ser

un obstacle per ais habitants

d'anibdós cosiats deis Piri-

neus.

D u r a n t el mes de

s e t e m b r e de 2 0 0 4 , varen

teñir lloc a Ripoll diversos

actes per celebrar Tefeméri-

de, a inscáncies del C E H F E

(Centro de Estudios Histó­

ricos del Ferrocarril Espa­

ñ o l ) , i la p r esen t a ci ó

d'aqucst recull totográtic no

pod ia ser m i l l o r c o l o f ó .

L'obra inclou !a prcsentació

de la presidenta del Consell

C o m a r c a l . Jose f ina del

l 'ozo . la "Justificació» del

director de l'Arxiu Comar­

cal, Joan Ferrer, i la intro-

ducció histórica del ferroca­

rril al Ripollés i a la C e r ­

danya, de josep Clara, autor

de la monografía El Iriinspi-

riuciic calilla. S c g u c i x a

aqucsts escrits la selecció

d'imatges, amb peus de tbto

expHcatius, a carree de Joan

Ferrer i Agusd Dalmau.

La construcció d'aquest

nou mitja de c o m u n i c a d o

va representar l 'obertura a

nous horitzons i la projecció

a r e x t e r i o r : 1 ' apor t ad ó

d'aires nous deis treballadoi-s

i els seus costums. En defnii-

tiva, el ferrocarril va suposar

sortir de raillamcnt, amb la

consegüent convulsió social

de les comarques atectades.

Les imatges fetes per Coma,

entre 1914 i 1920, son el

testimoni de la construcció

de la línea ferria, pas a pas:

les ob re s d ' e n g i n y e r i a ,

d ' a r q u i t e c t n r a , els m o v Í -

ments de terres, els canvis de

paisatge, l'afluencia i con­

centrado de treballadors, les

dures tasques deis obrers i les

trobades populars i festives.

Inés Padrosa Corgot

^

Per alentir el pas a les Gavarres

ViÑ.^s. X,: SAÜATIÍK. D ,

Les Gavarres, espaí natural. Guía d'ítineraris.

Figueres, 20(15.

Xavier Viñas i Oani Sabater

—autors d 'aquest Ilibre, en

qué també han coMaborat

Enric Bisbe, J a u m e Abel ,

Poní; Feliu i Xavier Corta-

dellas- ens han deixat algu­

na cosa mes que no pas la

guia d'ítineraris amb qué es

defmeix el volum a la por­

t ada . S e g u r a m e n t , qui

coiieix de noni o de fets les

persones que han participaC

en la redacció del text ja

s'ho podia esperar.

Ei I l ibre és, e fec t iva-

ment , una guia d'ítineraris

que proposa nou rutes dife-

CRÍTICA -y *- líJZVISTA DE GlKONA •» NÜM. 232 SIllLMURL - DCTlJIlHi; 2OO5 *-ls5yl95

rents per coneixer a peu la

diversicat natural i cultviral

de les m u n t a n y e s de les

Gavarrcs. Se n'hi afegeixen,

pero, diies inés: una per fer

en B T T i una altra - q u e en

realitat no és cap ru ta - en

q u é es p r e s e n t e n n o u

indrets que queden fora deis

i t ineraris, pe ro que teñen

elements patrinionials ince-

ressants i ais quals s'arriba

bé en cotxe. I, com a Uibre

d'itineraris que és, ofereix al

lector un mapa, fotografíes i

informacions sobre l'accés,

la distancia, el tenips i la

dificultat de cada proposta.

Tal com bem dit abans,

p e r o , bi ba un plus en

aquesta guia: el c o n e i x c -

ment que teñen de rencorn

de les Gavarres les persones

q u e han pa r t i c ipa r en la

redacció del text. I aquest

p lus es p r o j e c t a en cada

página, des del principi fins

al final. La introdúcelo, per

exemple, no és un texc breu

-s 'acosta a la c inquantena

de pagines, una tercera part

del v o i u m - i no parla

superficialment del territori,

n o : després de fer-ne una

breu descripció, dedica 2f)

pagines a parlar del patr i -

moni natural - l ' apar ta t de

flora i vegetació és esplen-

d id - i 15 al patrimoni cul­

tural.

D ' a l t r a b a n d a , a les

mateixcs rutes - q u e formen

el nucli del l i i b re - també

s'hi veu aquest valor afegit

q u e bi han p r o j e c t a t els

autors. Cada itinerari for-

neix el lector d 'una infor­

m a d o p rec iosa sob re els

e l e m e n t s q u e va t r o b a n t

ment re transita peí massís:

aques t a i n f o r m a c i ó p o t

remetre al món de ¡a litera­

tura, a la crónica social, a la

prehistoria, a la historia i a

la microhistória, a la geolo-

gia, a l ' ap rof i t ament deis

recursos , a les formes de

v ida , a la t o p o n i m i a , a

l 'economia, a la vegetació,

a les agressions al territori,

ais cursos d'aigua, a les lle-

gendes, a !a fauna o simple-

ment aJ paisatge, D'aquesta

manera, cada ruta es c o n -

v e r t e i x - d ' u n a m a n e r a

entretinguda i en tenedora-

en una via de descober ta

del massís de les Gavarres,

en un camí paiisat de pene-

tració en aquest petit un i -

vers. Un univers que sorto-

sament, grácies a inicíatives

com aquesta, és cada vegada

menys oblidat.

Pitu Basart

Absents ben presents

FikRiíRÓs, jonn, Benvolguts absents II.

Rci^duria de Cultuní

de TAjuncnment de Figneres /

Edicürial Empord.i.

Figiicrcs. 20114.

Aquest volum, continuació

del p u b l i c a t l ' any 20(12,

ap lega les s e m b l a n c e s

biográfiques de v in t - i - se t

personatges figuerencs que

l 'autor va presentar en la

secció del niateix títol del

Sctmanari tic l'All Empoi-da,

scguint la serie iniciada a la

revista el g e n e r de l 'any

2(HHI. Aiub els dos volums

de l'obra Joan Perreros ens

ap rox ima a c inquan ta - se t

personatges empordanesos,

f i gue rencs la niajor par t

d'ells. que iian t ingut una

certa importancia en la vida

de la ciutat, majoritáriament

en el tuón de la cultura, si

bé hi ha persones d'acrivitat

i significació niolt diversa.

C e r t a m e n t , c o m en

qualsevo! antología, a gust

d'alguns hi mancaran per­

sonatges que tinguercn un

pes i n q ü e s t i o n a b l e en la

vida ciutadana, mentre que

en o p i n i ó d 'a l t res po t se r

a lguns deis p ro tagon i s t a s

r e t r a t a t s en aqucs t s dos

interessants volums no acu­

mula ren niéri ts suficients

per figurar entre els esco-

Uits. Aques t és el risc de

l 'autor en fer la tria, pero

en qualsevol cas el conjunt

de biografies compriniides

en la cabuda d ' un art icle

recordcn una serie de per­

sones, totes ciles desapare-

g u d e s , q u e va ren d e i x a r

una empremca profunda en

hi vida de la ciutat i que ,

d ' una manera o altra, en

varen escriure la historia.

Un deis mérits de Perreros

rau a liaver usat els testimo-

nis oráis deis qui els cone-

gueren per recons t ru i r la

vida deis personatges, algims

deis quals varen morir fa ja

a lguns anys sense de ixar

obra escrita, artística o mate­

rial significativa pero en e!

seu moment foren impres­

cindibles a la ciutat, com és

el cas, per e s tuen ta r uns

exemples , de Narcis Sala,

Joan Alsina o Lluís Vega.

A! costat de figures tan

c o n e g u d e s c o m Salvador

Dalí, Met MiravitUes, Fre-

d e r i c M a r e s , Ale xa nd re

Deulofeu , R a m ó n R e i g i

alguns altres, la fama deis

quals ba traspassat el Pluvia,

al recull també hi t robem

retratáis ainb aproximació

r emarcab le i e n t r a n y a b l e

una serie de pe r sona tges

- « e m p o r d a n e s o s menorsu,

en pod r i em d i r - que luai

t i n d r a n dues rat l les a la

Gran enciclopedia catalana

pero que foren molt impor-

tants per a la vida cultural,

social i e c o n ó m i c a de la

ciutat i de la comarca en la

segona meitat del segle XX.

Aquest és el gran encert

d'aquests dos volums: evo­

car amb esti! ágil, planer i

atractiu - i per tant efica»;:-

un c o n j u n t de c iu t adans

figuerencs absents abans que

el seu record , en un país

desmemor ia t de mena , es

vagi diluint en el temps, i

fer-ho amb mal dissimulat

a fec te , c o m lio fa J o a n

Perreros,

Eduard Puig i Vayreda

pú IS60Í *• lí^VISTA DE GlRONA •* NÚM. 2}2 SLTLMKHll - OCIUlíUn 200S * • CRÍTICA

Historia amena í saborosa

VA1,LS I GüAU.Josfp.

Comer; a/de Figueres. Comerf Fifíiiea-s Associació. Ed. El ürau. FigiicTcs, 2(105,

A Figueres el c o m e n ; ii;i

escat l'aciivitat mes impor-

tant de la ciutat al llarg de

tota la historia; la capital de

l ' E m p o r d a nasqué c o m a

víla reial, és a dir, burgesa,

al niarge deis feudals p r o -

pers de Castelló o de Besa-

lú. O de Peralada. La seva

situació, a rencreuament de

la vella via Augusta amb el

c a m í q u e un ia R o s e s i

Besalú - m a r i mun tanya - ,

unit al posterior relleu que

p r e n g i i é a C a s t e l l ó

d'Empúries com a població

mes rellevant de la comarca

(s. XVIII), la dotaren de les

condicions mes favorables

p e r d e d i c a r - s e , els seus

vei'ns, a¡ comen;. Uns veiiis

que de seguida t ingueren

industriosos jueus que —tot

un s í m p t o m a - , aprofi tant

les faci l i ta ts o fe r tes p e r

«l 'estat», s ' ins ta l - la ren el

carrer M a g r e , el mini-calí

figuerenc.

Ara C o m e r f F igueres

Associació. encapfalada per

Josep Fajol i Miquel Roig ,

ha empés el carro que ha

conduVt a r e s s e n y a r els

quaranta-cinc establiments

mes ant ics i en act iu , de

mes d ' u n segle d 'activitat

documentada. El Ilibre que

els aplega porta com a sub-

títol Historia i vida d'eslabli-

metits cenlenaris i ha estat

e sc r i t p e r J o s e p Valls i

Grau , que ha disposat de

l 'assessorament de i 'h is to-

riador Jaume Santaló. Alex

Gi f r eu ha d i s s e n y a t el

vo lum i To t i Ferrer n 'ha

fet les fotos actuáis. L'obra

fa goig: a mes de l'essencial

cext de Valls , el d i sseny

i m p e c a b l e p resen ta fotos

a n t i g ü e ? d ' e s t a b l i n i e n t s ,

mobles , objectes diversos

dei món també diversíssim

del comer í ; , i apa rado r s ,

paper d'enibolicar i carcells,

toe de disseny d'abaiis que

se n' inventés el mot.

Valls i Santa ló a r r e n -

quen a m b una necessaria

«Introdúcelo histórica», un

bel l repás deis m o m e n t s

crucials de la població: la

Carta Pobla de Jaume 1; el

gran mestre jueu Cresques

Elies; I 'impuls que dona a

la vila el marit de la veina

Sibilda de Fortia, Pere el

C e r i m o n i ó s ; el g ó t i c de

Sant Pe re ; la Posada del

senyor R e i ; el mat r imoni

de Felip V a Figueres; el

Castel l i el takc off urha;

l ' a l t r e m e t g e i m p o r t a n c ,

Josep de Masdevall , de la

nissaga de can Fina —llence-

ria Masdevall—, precisament

l'establiment mes antic, de

1753. Els segles X I X i X X

hi son Cractats a m b mes

deta l l p e r q u é son t e m p s

que acompanyen la majoria

d'escabliments: les guerre.s

amb els írancesos i les carli-

nes, el federalisme, l 'Insti-

tuc i el Casino, les repúbli-

ques , la Gue r r a Civ i l , la

frontera...

I s e g u i d a m e n t J o s e p

Valls ens ofereix el tall gros.

resukat de mesos de creball:

entrevistes amb els propie-

taris, consignació d 'anécdo-

tes i "pag ines v i scudes» ,

examen de factures, alba-

rans, publ ic i ta t , «actes de

fundació», papers vells que

a vegades son presentats lli-

gats amb una veta. . . Tota

aques ta a p o r t a d o deis

actuáis descendents de cada

comcri;, Valls ens Tofereix

amb la amenitai literaria i el

punt de vista proper que li

son canicterístics, i les com­

pleta amb referéncies pun­

tuáis deis h i s to r i adors E.

Rodeja, J. M. Bernils o A.

Egea , q u e i l ' l u s t r e n els

moments. Vet ací un Ilibre

atract iu i sabe ros , pie de

sorpreses a vegades épiques

i de curiositats costumistes,

mes testimoniáis que no pas

d'história, d 'un tema inedit.

eix de la vida i la historia de

Figueres.

Joan Perreros

^

Una obra de capotera

ViLA. Ai i toni.

Els servéis socials a Catalunya. Una visió histórica. IJipiiiaciií de Girona. Col'k'cciú

Fni ictsi : Ei.XLmL-nis, 5.

Girona, 2(1II.S.

446 pá[¡iin;s.

U n ilibre de mes de 400

pagines, d'entrada, espanta.

I aquest és el primer entre-

banc que cal dissoldre: mal-

grat les apa rences , es tem

davant d'un Ilibre entretin-

gut, l legidor. interessant i

atractiu.

La formació juridica de

Fau to r el fa especialmenc

acurac en l'ús deis concep-

tes, en Tanalisi de liéis i

no rmes i en la descripció

deis ámbits competencials i

organitzatius. La seva llarga

dedicació docent es posa de

manifest en un texc espe­

cialmenc aciaridor i ordenat

i en les mes de 50 taules,

qu adres i gráfics q u e

l ' a c o m p a n y e n . I la seva

intensa i dilatada experien­

cia l a b o r a l , en uns

m o m e n t s s i n g u l a r m e n t

decisius per al disseny i el

desenvolupament deis ser-

veis socials de ia democra­

cia, cxplicarien la proximi-

tat, els macisos i la c o m -

prensió que impregnen les

pagines d'aquest treball.

La realització d'aquesta

obra de l 'An ton i Vila ha

estat fruit d 'un treball de

recerca rigorós i fet a cons-

ciéncia (en son una mostra

les 343 notes a peu de pagi­

na i els mes de 400 arricies,

llibres i documencs referen-

ciats), i s 'ar t icula en tres

CRITICA - * f . REVISTA DE GiRüNA •* NM. 2.12 SLriiMiíiíL-. - Dci uniíi; zoos •f-l.'ii'iilyy

grans apartats. El p r imer ,

que és el mes bren, explica

i descriii rot un scgiiit de

concepces relacionats anib

els servéis socials (caricat,

b e 11 e fi c t' n c i a, a s s i s t e n c i a

social, solidaritat, etc.).

El segon és un estudi

diacrónic del que han escat

els servéis socials a Catalu­

nya i Espanya , des de la

ca r i t a t m e d i e v a l fins a

l'auxili social franquista. És,

probablenient, l'apartat mes

atractiu des de la perspecti­

va de l ' e r u d i c i ó . Les

refercncics al gironí F. Eixi-

m e n i s i al va lenc ia J . L.

Vives están e spec ia lmen t

aconseguides; les descr ip-

cions deis hospitals medie-

vals, de les pies almoines i

deis bacins deis pobres ver-

gonyants no per conegudes

son menys coiivincents; per

no parlar de les pagines que

Tautor dedica a¡s diversos

equipainents pensars per ais

infants (hospicis, cases de

m i s e r i c o r d i a , " inc luses» ,

cases d'expósits, coMegis de

desemparats, beateris, cases

de penedides, etc).

El capítol tercer, sobre

els servéis socials actuáis,

des de la t ransició fins al

canvi de segle, és el niés

extens i analític. Peí que fa

a Catalunya, és interessant

veure l'evolució de les poH~

tiques al respecte, des de les

antigües direccions generáis

d'assisténcia social i de pro-

moció social de la Generali-

tat provisional a la creació

del Departament de Benes-

tar Socia l l ' any 19^8

( reconver t i t , j a en aques t

segle, en Benestar i Fami­

lia), passant peí paper que

ban e x e r c i t i e x e r c e i x e n

encara diputacions i ajunta-

ments . En un altre sentit,

aquesr apartat és imprescin­

dible per al p ro ía que es

vulgui moure sense prendre

mal pels d iversos nivel ls

d ' a t e n c i ó , p r o g r a m e s i

e q u i p a m e n t s deis servéis

socials ca ta lans i p e r un

auténtic mar de siglcs (pro­

ven si no de desxi f ra r

a q ü e s t e s t r es : U B A S P ,

EAIA i ICASS).

En fi, un I l ibre de

capi, 'alera p e r ais qu i es

mouen en l'órbita del que

son els servéis socials a casa

nos t r a (po l í t i c s , t é c n i c s .

volunraris , invest igadors i

treballadorí) i niolt recoma-

nable per a lectors curiosos

i ciutadans infonnars.

Xavier Besalú

^

De la descoberta a la ref lexió

LLI-DÓ, Diana i RoQUÉ, Caries.

El medí natural

de Patafrugell. Qiiadfrin lie l'.il.ilriii't'l]. AjiiiKaiiicnt IIL' l'alafnigfl!. Diputació ík Giroiia, 2I1II5. 236 pagines.

L 'c s t ruc tu r a del Il ibre és

molt completa i ben orde­

nada. Comeni;a per parlar­

nos del clima, que és el que

lia condicional revolució de

la vida que s'ha desenvolu-

pat a! territori. Després parla

del medi que ha suporlat la

vida i que lógicament també

l'ha condicionada, el medi

g e o l ó g i c . A c o n t i n u a c i ó

tracta el medí biológic, és a

dir, eis éssers vius que t ro-

bem al terr i tor i fruit deis

condicionaments previs i de

i'acció posterior de l 'home.

I finalment, unes perspecti-

ves de flitur de cap on pot

anar el medí natural en el

sen conjunt.

D'entrada eiis podríem

imaginar que el llenguatge

d'un Ilibre que parla sobre

medi ambient és niés aviat

avorrit i complicat, usat per

fer ia descripció sistemática

de cada un deis eleii ients

del m e d i d ' u n a tna ñera

científica i acurada. Dones

bé, sense perdre ni un bri

del rigor científic que tot

Ilibre d'aquesta temática ha

de t eñ i r , l ' ob ra esta feta

amb una estructura i un to

d'una banda planers i didac-

tics, pe[isats per arribar a tot

el públic en general i que

inci ten cons t an tmen t a la

descoberta de l 'entorn, i de

faltra, amb una contextua-

lització clarament bumanit-

zada, senipre re lac ionada

amb les persones que viuen

i han viscut al territori pala-

f ruge i l enc i a m b la seva

historia.

D ' a q u e s t a m a n e r a , i

sense esmentar-ho expres-

sament, estableix una clara

relació entre natura i cultu­

ra, una r e l ac ió e n t r e el

medi i l 'economia, els cos-

tnms, les festes. Des de la

fabricació de les ámfores,

teules i rajóles en l 'época

romana fins a l 'explotació

turística mol t Iligada a la

qualitat paisatgística, passant

El mélsí na tura l de PalaÜniKell

per la industria surera rela­

c ionada amb l ' exp lo tac ió

deis hoscos, peis diferenis

tipus de conreus mediterra-

nis, com l'ohvera i la vinya,

o bé per la pesca ( t ipus ,

quantia i causes de la seva

disminució).

Pero la inci tació a les

reflexions no és noinés cap

al passat, cap a les arrels que

han ana t forjant els t rets

mes característics de Paia-

frugell coni a poblé , sino

que també está projectada

cap al futur, tot avaluant la

press ió q u e rep el m e d í ,

fent-la mes evident si cal,

d ' u n a m a n e r a r i g o rosa i

documentada, amb dades i

exemples.

La conckisió no esmen­

tada, p e r o sí buscada , és

clara: si alterem el medi de

manera inconscient, estem

a t acan t les nos t res arrels

culturáis , les que ens han

forjat com a poblé; estem

atacant l'espai que permet

despertar i fer fruir els nos-

tres serítiments; estem ata­

cant el que ens ha dona t

s u p o r t e c o n ó m i c ; e s t e m

h i p o t e c a n t el fu tur deis

nostres filis.

Emili /lAató