ara DISSABTE, 28 DE SETEMBRE DEL 2019

THOMASMANN (1875-1955) VA PUBLICAR NOVEL· LES COM 'LAMUNTANYA MÁGICA', 'MORT A ~NECIA' 1 'JOSEP IELSSEUS GERMANS'. LASEVA PRIMERA GRAN NOVEL· LA, PUBLICADAALS 25 ANYS, VA SER 'ELS BUDDENBROOK', RECUPERADA ARA PERNAVONA

Una· obra mestra de l' art de· narrar

n ~

J

Thomas Mann vá publicar aquesta novel·la el 1901, quan tenia 25 anys. Pero el geni i el talent que atresora ens con­

tinuen admirant molt més d'un se­gle després. No hi enfila les llargues

· disquisicions fllosofiques, gairebé enciclopediques, que trobem a La muntanya magica (1924) iEl doctor Faustus(1947), totiquen'hihaalgu­nes de molt valuoses; sobretot al fi­nal, quan !'última baula masculina delafamília,eljoveJohannBudden­brook,Hanno, es va manifestant ca­da vegada més allunyat del món deis negocis deis seus predecessors. Ara bé, la raó narrativa és tan poderosa que tot l' edifici noveHístic -a dife­rencia de la imponent casa de la tic­ció, inaugurada l'any 1835 i malve­nuda el1872, reflex de tota una rus­saga- aguanta fermament fins avui.

Infltiit per Nietzsche, Thomas Mannja ens dona, al títol, una pista inequívoca: la de la decadencia. Ell mateix devia pouaridees .i records de

la seva propia família, una nissaga burgesa qe Lübeck, que també és la ciutat innominada on passa la histo­ria El relat comenc;a als anys trenta del segle XIX i s'acaba ell876, amb l'únic membre masculí supervivent de la gran saga tancat en un sanato­ri. L' observanc;a de la tradició fa que alternin dos noms per als hereus: els de Johann i Thomas. Des de temps immemorials es transmet, de pares a fills, aquesta maxima (consell o amenac;a): "Fill meu, dedica't amb de­lit als negocis de dia, pero fes tan sois aquells que de nit et deixin dormir tranquil". Notots els hereus n'hanfet cas. I, p.el que fa a l'últim, el jovenet Hanno,nitansolshacalgutquelatin­gués en compte, perquehamortde ti­fusabansd'arribaralavintena Tam­poc no n'hauria fet cap divisa de vi­da:enHannoestatocatperlamúsica, perque s'ha empeltat de la vena artís­ticadesamare.Ambelseupare,ésun dels personatges més fascinants de l' obra, i un ciar precedent deis cele­bres Tadzio i Hans Castorp.

Hanno encarna la tensió irresolu-. ble entre el deure familiar i la vocació artística (i, tant com aquesta, la vo­cació de llibertat). El se u oncle Chris­tian, l' ove.llanegra de lafamília, no ha tingut mai pro u coratge per plantar­se davant son germa: és uh pobre d'esperit, unhipocondríacirredempt i, a sobre, un baliga-balaga El dels Buddenbrook és un llinatge d'ordre, nodrítd'homes ben dotats per als ne­gocis i la política municipal. Pero el jove músic trenca definip.vament la cadena Com l'Estevet de Santiago Rusiñol, tot i que amb unadisti.ngida tendencia a la malenconia i una con­sistenciamoralquesónmoltllunydel protagonista de la popular Auca.

Lanovel·laésungoigdelcomenc;a­ment fins al final. L'Antonie, una de

Una mirada canina a l'amor Els afortunats que ja hagin llegit L'amic, de Sigrid

JORDI Nune~QNavona/ NOPCA Anagrama, 2019),

novel·la que ens recordaquelesdi-

. gressions inteHige:r;lts i l'emoció avancen molt bé plegades -narrati­v~ent paÍlant- , de u en estar alcor­rent que la protagonista és una es­criptora que acull el gran dan es d'un amic escriptor que s'acaba de sUici­dar. Viuen tots dos en un pis de 45 metres quadrats, a Manhattan, i mentre s'acostume:Jl.l'un a l'altre la narradora busca les semblances i di­ferencies amb 1~ situació que qescriu J .R Ackerley al volum de memories Mi perra Tulip (1956). Els dos llibres estan connectats perla devoció cani-

na -deis amos: la protagonista de a qui li feia mandra netejar sa majes­L'amic no arriba a establir-hi cap re- tat quan anava al lavabo va dir a un lació física, com s! que passa a lanar- gos negre que se 1' estima va molt: raciód'Ackerley.Esinevitablepensar . ''Llepa-li el cul ben net. Si ho fas, t'hi en aquests dos exemples recents podras casar". Al cap d'un temps de d'amor, sigui sublimat o terrenal, sovintejar aquesta practica, el gos va qú.an s' arriba a la tercera i últimanar- . raptar la princesa, se la va emportar ració d' El maritgos, de Yo k o Tawada al bosc i s'hi va casar. La Mitsuko no L'escriptora, nascuda a Toquio el · donagafreimportanciaalrelatfins 1960 pero resident a Alema- · que, al cap d'unes setmanes, nya des del1982 -publica '"\ apareixunhomeal'acade-en totes dues llengües-, mia amo qui acaba te-plantejaenaquestrelat · nintunarelaciósexual d'una cinquantena dé quefapens'arenlesha-pagines un viatge fins bilitats del gos negre. a una academia de re- A poc a poc, el lector pas on la seva ·propie- descobrira que el vin,. tirria, Mitsuko Kitamu- ele entre la Mitsuko i el ra, explica un conte sur- nouvingut és d'una ani-realista als seus alumnes. , malitat que recorda -pel Una serventa d'una princesa CRJSTiNACALOERER que fa a les habilitats més pri-

• . EI.S BUDDENBROOK THOMASMANN

NAVONA

TRADUCCIÓ DEJOAN FONTCUBERTAI GEL

886PÁ.G./ 39€

LA NOVEL·LA · DETHOMAS MANNÉS PLENA DE PAGINES D'ESTRICTA W~Ó NARRATIVA, DE PENETRANT OBSERVACIÓ MORAL, . EN TEMES COMLA MALALTIA ILAMORT

ELMARITGOS YOKO.TAWADA

GODAI,L EDICIONS

TRADU~IÓ DE , JORDI MAS I LÓPEZ

l64PÁ.G./18€ . \

45

arallegim

les germanes, marcada perla malas­truganc;a, va anotant els grans esde­veniments familiars en un llibre. Les festes sonades se celebren a la sala deis paisatges de la mansió. Mannre­trata,ambmamestra, unaciutatmit­jana: personatges que parlen en dia­lecte -el baix alemany-; la tensió en­tre el nord ( d' on procedeixen) i ~1 sud (on, de tant en tant, s'han de despla­c;ar); la manera diferent de viure fa fe · entre el protestantisme, tan arrelat en l' esperit de lafamília, i el catolicis­me. Quantes pagines d'estricta llic;ó narrativa, de penetrant obser\ració moral: sobre la malaltia, posem per cas, i la mort. Quina manera més ele­gantd'enunciarelsdiversos d~essos, sovint al final del capítol! L' autordes­criu anib una minuciositat gairebé obsessiva el cos deis personatges - les faccions, la pell, els cabells, les dents-, i quantes clarícies no ens en dona! De tant en tant, esquitlla en el seu relat una nota ironica per relaxar l'ambi­ent familiar, d'extrem rigorisme (aquellos dissecat, regalat als Bud­denbrook, que sosté unasafataen que deixen les claus~ aquelllloro de cal dentista Brecht, que diu "un mo­mang!" en lloc d"'un moment!").

Fonda meravella de l'escriptura, en la meritoria traducció recupera­dadeFontcuberta!"Séquemoltesve- · gades els signes i els símbols externs, visibles i tang:¡bles, de la felicitat i del progrés apareixen quan en realitat ja tot va costa avall", di u Thomas, lúcid de cop, a la seva germana Tony (aquest mateix és el tema de la seva novel·lacurtaL'enganyada). Capítols com el de la celebració de.Nadal o el delamortd'aquestmateixpersonat­ge són, ras i curt, obres mestres de l'artdenarrar. TotalanoveHa, defet, hoés,encaraquel:autorlaconsiderés "una obra de joventut''.e<>

manes- aquell conte que ex¡)licava als alumnes. A Yoko Tawada, inedita en ca tala fins ara -en castella li vam poder llegir Memorias de una osa po­lar (Anagrama, 2018)-li agrada bar­rejar quotidianitat amb elements que s.emblen trets de llegendes o faules . Passa a El maritgos, pero també aTa­lons extraviats, que també orbita al voltant del compromís impossible ambunhome(ambtotaunasimbolo­gia de panys i manyans digna de ser psicoanalitzada). La mascara, un altre tema fertil en interpretacions, té lJ,n protagonisme espe9ial al tram final de Persona, un con te sobre unajoveestu­diant japonesa de literatura instal·la­daaHamburgambelseugermaqueva descobrint una societat plena de pre­judicis, cínica i avorrida que l' escripto­ra es mira amb sentit de !'humor"*

.-

.,

ara DISSABTE, 28 DE SETEMBRE DEL 2019

THOMASMANN (1875-1955) VA PUBLICAR NOVEL· LES COM 'LAMUNTANYA MÁGICA', 'MORT A ~NECIA' 1 'JOSEP IELSSEUS GERMANS'.LASEVA PRIMERA GRAN NOVEL· LA, PUBLICADAALS 25 ANYS, VA SE}\ 'ELS BUDDENBROOK', RECUPERADA ARA PERNAVONA

Una· obra mestra de l' art de· narrar

Thomas Mann vá publicar aquesta novel·la el 1901, quan tenia 25 anys. Pero el geni i el talent que atresora ens con­

tinuen admirant molt més d'un se­gle després. No hi enfila les llargues

· disquisicions filosofiques, gairebé enciclopediques, que trobem a La muntanya magica (1924) iEl doctor Faustus(1947), totiquen'hihaalgu­nes de molt valuoses; sobretot al fi­nal, quan !'última baula masculina delafamília,eljoveJohannBudden­brook,Hanno, es va manifestant ca­da vega da més allunyat del món deis negocis dels seus predecessors. Ara bé, la raó narrativa és tan poderosa que tot 1' edifici noveHístic -a dife­rencia de la imponent casa de la tic­ció, inaugurada l'any 1835 i malve­nuda el1872, reflex de tota una nis­saga- aguanta fermament fins avui.

Influil per Nietzsche, Thomas Mann ja ens dona, al títol, una pista inequívoca: la de la decadencia. Ell mateix devia pouaridees_i records de

la seva propia família, una nissaga burgesa qe Lübeck, que també és la ciutat innominada on passa la histo­ria El relat comen~a als anys trenta del segle XIX i s'acaba el1876, amb l'únic membre masculí supervivent de la gtan saga tancat en un sanato­ri. L'observan~a de la tradició fa que altemin dos noms per als hereus: els de Johann i Thomas. Des de temps immemorials es transmet, de pares a fills, aquesta maxima (consell o amena~): "Fill meu, dedica't ambde­lit als negocis de dia, pero fes tan sois aquells que de nit et deixin dormir tranqUil". Notots els hereus n'hanfet cas. I, p.el que fa a l'últim, el jovenet Hanno, ni tansolshacalgutquela tin­gués en compte, perqúehamortde ti­fusabansd'arribaralavintena Tam­poc no n'hauria fet cap divisa de vi­da:enHannoestatocatperlamúsica, perque s'ha empeltat de la vena artís­ticade samare.Am:b elseu pare, és un dels personatges més fascinants de l' obra, i un clar precedent dels cele­bres Tadzio i Hans Castorp.

Hanno encarna la tensió irresolu-. ble entre el deure familiar i la vocació artística (i, tant com aquesta, lavo­cació de llibertat). El seuoncle Chris­tian,l'ove)J.anegradelafamília,noha tingut mai pro u coratge per plantar­se davant son germa: és uh pobre d'esperit, unhipocondriacirredempt i, a sobre, un baliga-balaga El dels Buddenbrook és un llinatge d'ordre, nodritd'homes ben dotats per als ne­gocis i la política municipal. Pero el jove músic trenca definip.vament la cadena Com l'Estevet de Santiago Rusiñol, tot i que amb unadistingida tendencia a la malenconia i una con­sistenciamoral que són moltllunydel protagonista de la popular Auca.

Lanovel·laésungoigdelcomen~­ment fins al final. L'Antonie, una de

Una ~ada canina a l'antor · Els afortunats que ja hagin llegit L~amic, de Sigrid

JORDI Nunez. (Navona / NOPCA Anagrama, 2019),

novel·la que ens recordaquelesdi-

. gressions inteHigeJ).ts i l'emoció avancen molt bé plegades -narrati­VaiJ).ent parlant- , de u en estar al COr­rent que la protagonista és una es­criptora que acull el gran danes d'un amic escriptor que s'acaba de sui'ci­dar. Viuen tots dos en un pis de 45 metres quadrats, a Manhattan, i mentre s'acostume:q.l'un a l'altre la narradora busca les semblances i di­ferencies amb 1~ situació que descriu J .R Ackerley al volum de memories Mi perra Tulip (1956). Els dos llibres estan connectats perla devoció cani-

na -dels amos: la protagonista de aquilifeiamandranetejarsamajes­L'amic no arriba a establir-hi cap re- tat quan anava al lavabo va dir a un laciófísica,comsíquepassaalanar- gos negre que se l'estimava molt: raciód'Ackerley.Ésinevitablepensar . ''Llepa-li el cul ben net Si ho fas, t'hi en aquests dos exemples recents podras casar". Al cap d'un temps de d'amor, sigui sublimat o terrenal, sovintejar aquesta practica, el gos va qú.an s'arriba a la tercera i última nar- . raptar la princesa, se la va emportar ració d' El maritgos, de Yo k o Tawada al bosc i s'hi va éasar. La Mitsuko no L' escriptora, nascuda a Toquio el · dona gafre importancia al relat fins 1960 pero resident a Alema- que, al cap d'unes setmanes, nya des dell982 -publica apareixunhomeal'acade-en totesduesllengües-, mia amo qui acaba te-plantejaenaquestrelat · nint una relació sexual d'una cinquantena dé que fa pens'arenlesha-pagines un viatge fins bilitats del gos negre. a una academia de re- A poc a poc, el lector pas on la seva 'propie- descob.rira que el vin,. taria, Mitsuko Kitamu- ele entre la Mitsuko i el ra, explica un conte sur- nouvingut és d'una ani-realista als seus alumnes. , malitat que recorda -pel Una serventa d'una princesa CRISilNACALoERER que fa a les habilitats més pri-

.

• EI.S BUDDENBROOK THOMASMANN NAVONA

TRADUCCIÓ DEJOAN FONTCUBERTAI GEL

886PÁ.G./ 39 €

LA NOVEL·LA · DETHOMAS MANNÉS PLENA DE PAGINES D'ESTRICTA LU~Ó NARRATIVA, DE PENETRANT OBSERVACIÓ MORAL, -EN TEMES COMLA MALALTIA ILAMORT

ELMARITGOS YOKO.TAWADA GODALL EDICIONS

TRADU~IÓDE • JORDI MAS I I.ÓPEZ

l64PÁ.G./18€ . \

45

arallegim

les germanes, marcada perla malas­trugan~ va anotant els grans esde­veniments familiars en un llibre. Les festes sonades se celebren a la sala dels paisatges de lamansió. Mannre­trata,ambmamestra, unaciutatmit­jana: personatges que parlen en dia­lecte -el baix alemany-; la tensió en­tre el nord ( d' on procedeixen) i ~1 sud (on, de tant en tant, s'han de despla­~ar); la manera diferent de viure fa fe · entre el protestantisme, tan arrelat en 1' esperit de la familia, i el catolicis­me. Quantes pagines d' estricta lli~ó narrativa, de penetrant obser\ració moral: sobre la malaltia, posem per cas, i la mort Quina manera més ele­gantd'enunciarels diversos d~sos, sovint al final del capítol! L'autordes­criu amb una minuciositat gairebé obsessiva el cos dels personatges -les faccions,lapell,elscabells, lesdents-, i quantes clarícies no ens en dona! De tant en tant, esquitlla en el se u relat una nota ironica per relaxar l'ambi­ent familiar, d'extrem rigorisme (aquellos dissecat, regalat als Bud­denbrook, que sostéunasafataen que deixen les claus; aquelllloro de cal dentista Brecht, que diu "un mo­mang!" en lloc d'"un moment!").

Fonda meravella de l' escriptura, en la meritoria traducció recupera­dadeFontcuberta! "Séquemoltesve­gades els signes i els simbols externs, visibles i tangibles, de la felicitat i del progrés apareixen quan en realitat ja totvacostaavall", diu Thomas, lúcid de cop, a la seva germana Tony (aquest mateix és el tema de la seva novel·IacurtaL'enganyada). Capítols com el de la celebració de.Nadal o el delamortd'aquestmateixpersonat­ge són, ras i curt, obres mestres de l'artdenarrar. TotalanoveHa, defet, ho és, encara que !'autor la considerés "una obra de joventut''.-o.

manes- aquell conte que ex¡jlicava als alumnes. A Yoko Tawada, inedita en catala fins ara -en castella li vam poder llegir Memorias de una osa po­lar (Anagrama, 2018)-li agrada bar­rejar quotidianitat amb elements que semblen trets de llegendes o faules. Passa a El maritgos, pero també aTa­lons extraviats, que també orbita al voltant del compromís impossible ambunhome(ambtotaunasimbolo­gia de panys i manyans digna de ser psicoanalitz;ada). La mascara, un altre tema fertil en interpretacions, té lJ,n protagonisme espe9ial al tram final de Persona, un con te sobre unajove estu­diant japonesa de literatura instal·la­daaHamburgambelseugermaqueva descobrint una societat plena de pre­judicis, cínica i avorrida que 1' escripto­ra es mira amb sentit de !'humor~

.-

..

;..

·.