dissabte, 27 de setembre del 2014 · ara dissabte, 27 de setembre del 2014 aracriatures c 3 el pare...

ara.cat DISSABTE, 27 DE SETEMBRE DEL 2014

http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat

CRISTINA CALDERER

Cadascú té el seu ritmeCada fill és un món i hem de saber quines coses li podem demanar o no

en cada moment en funció de l’edat P. 4-5

c2 aracriatures DISSABTE, 27 DE SETEMBRE DEL 2014 ara

La pitjor mare del món

Anna Manso

Amb la tribu

Aniversari

En faig 45, una xifra contundent i estupenda que no em dóna la gana d’amagar

SATISFETA. La pitjor mare celebra 45 anys ben contenta. És una dona amb sort que fa dels petits entrebancs episodis d’humor. GETTY

Avui és el meu aniversa-ri i he volgut aprofitar aquesta feliç coincidèn-cia per convertir aquest article en un fantàstic autoregal. En faig 45,

una xifra contundent i estupenda que no em dóna la gana d’amagar, i vull celebrar-ho amb les ulleres de 3D po-sades per seguir veient la vida de for-ma estroboscòpica, compartint amb vosaltres els regals que no cal que em doni ningú, perquè ja els he rebut.

Articles i altres regals Sóc una dona amb sort, malgrat que aquests articles puguin despistar més d’un fent pensar que el meu dia a dia és una col·lecció de laments i desgrà-cies. De fet tinc tanta sort que els pe-tits infortunis de la vida domèstica els puc transformar en matèria hu-morística per a aquests articles i un llibre, i a casa tothom ho accepta, és més, m’hi ajuden (“Va, mama, no t’en-fadis, això et pot servir per a un arti-cle”). Uns escrits amb uns efectes se-cundaris que han estat una autèntica meravella. Sí, l’humor cura, i quan he estat una digna pitjor mare del món i he portat fatal algun conflicte amb algun dels menors d’edat que tinc a càrrec (MEC) i després l’he escrit, el conflicte-bomba ha passat a ser un problema-llufa. Potser ja l’havia pa-ït i l’escriptura l’ha acabat de diluir i osmotitzar en el meu organisme. Pe-rò potser encara em coïa com un re-fotut mal de queixal i l’humor amb què salpebro l’article sí o sí ha acabat donant com a resultat... més humor!

Però la base d’aquest sentir-me afortunada són ells, els tres MEC. La psicòloga Carme Thió ha escrit

a Jamaica una setmana”. Perquè quan em veuen fotuda m’abracen i em porten al sofà per veure junts al-guna cosa que em faci petar de riu-re. O, si és molt greu, agafen un lli-bre i llegeixen, perquè són llestos i saben que la imatge m’estova fins a convertir-me en pasta de paper. Per-què són vitals, capaços de fer tot el que es proposin i tenen el cor molt gran. Perquè quan s’equivoquen, quan passen coses, per molt que s’amaguin rere un escut d’empre-nyamenta torracollònica, ells i jo sa-bem que és això, un escut, una dis-fressa que acaba per fondre’s.

Més regals Viure amb ells fa que el meu cervell vagi a velocitat ultrasònica i que la creativitat es dispari. Em diverteixo inventant mètodes per enredar-los amb les tasques domèstiques. Ells es diverteixen inventant maneres d’es-caquejar-se. Gràcies a tots tres estic hiperconnectada al món i m’ense-nyen milions de conceptes nous. Aquesta setmana, per exemple, he après que fer-se la L és rapar-se les parts laterals de la clepsa dibuixant una L al crani. I després hi ha l’acti-vitat física. Aviat penso presentar una proposta al COI perquè l’ofici de pro-genitor esdevingui esport olímpic.

Però el millor dels tres MEC no té nom. Són ells mateixos, la seva ener-gia i la seva existència, tot el que hem viscut i tot el que ens queda per viu-re. Sí, avui és el meu aniversari i con-firmo altre cop que fer anys al seu cos-tat és el millor regal. e Anna Manso és mare, escriptora i guionista

un llibre amb un títol molt bo: M’agrada la família que m’ha tocat. Doncs a mi també. I amb tota la se-va manera de funcionar, perquè quan em bloquegen al WhatsApp descobreixo que el meu esperit zen està més desenvolupat que no pen-sava. Perquè em fan massatges als peus per fer-se perdonar que no els ha donat la gana de recollir les di-vuit joguines escampades per terra, i els sap greu que ho hagi acabat fent jo mentre els dic “Acomiada’t de les joguines, que se’n van de vacances

La cua de Quiró

“Voler tornar-se un home millor fragmentàriament –va escriu-re Kant en la seva Antropologia–

és un intent va”. Efectivament, si volem ser de veritat ètics no podem marcar a la nostra agenda les hores setmanals en què haurem de ser-ho. La persona ètica està guiada per la unitat del principi intern que ordena la seva vida. Quan aquesta unitat està donada, hi descobrim un ca-ràcter moral, un estil ètic.

Pretendre ser ètics fragmentàriament sembla o una ingenuïtat o una broma. Pe-rò això és el que fem a l’escola quan en lloc de dotar-la d’un estil ètic ens limitem a do-

nar classes d’ètica o programar unes jor-nades d’educació en valors. L’escola ètica no es limita a tenir valors, sinó que s’orga-nitza al voltant d’un principi ètic intern que la converteix en una institució valuosa.

Què li confereix valor a un valor, el fet de ser UN valor o el fet de ser el NOSTRE valor? Al meu entendre, un valor no és valuós perquè visqui en el món ideal dels valors, sinó perquè ens permet valorar bé. De la mateixa manera que la bona llei no és la que viu en un codi legal sinó en la conducta de les persones, els valors va-luosos són els que hem incorporat a la nostra conducta. Això és aplicable a per-

sones i a institucions. L’escola és valuo-sa quan ensenya a valorar bé. Però per reeixir-hi hi ha una condició prèvia que ha de ser satisfeta: l’escola ha de ser con-siderada valuosa per tots aquells que constitueixen la comunitat escolar.

La condició de possibilitat d’una edu-cació en valors és que la mateixa comu-nitat escolar, en el seu conjunt, experi-menti quotidianament el valor de l’escola. Això vol dir que el manteniment de la dig-nitat de l’escola ha de ser el primer deu-re de tota la comunitat escolar.

No obstant això, veiem com una cosa normal que es llancin sobre l’escola to-

ta mena de crítiques. Bona part de la pe-dagogia moderna viu d’aquest negoci. L’escola real és una escola imperfecta, però és una institució noble. Hauríem de ser conscients que amb la nostra ac-titud cap a l’escola reforcem o bé les se-ves imperfeccions o bé la seva noblesa. Siguin quines siguin les seves imperfec-cions, continua sent un instrument fo-namental de la cohesió social i, llavors, subratllar la seva noblesa pot ser la ma-nera més eficaç de contribuir a reduir les seves imperfeccions. e Gregorio Luri és filòsof i pedagog

Gregorio Luri

El valor de l’escola

3caracriaturesara DISSABTE, 27 DE SETEMBRE DEL 2014

El pare que et va matricular

Canviar de pell

Sortia un dia d’una jornada de por-tes obertes on podies visitar ta-llers de joves creadors quan em

vaig trobar de morros amb un cistell ple de sobres tancats, tots diferents i decorats amb colors preciosos. Quan vaig preguntar que hi havia dins, l’ar-tista em va contestar que no ho sabia, que cadascun dels sobres amagava una postal feta a mà per ell i que to-tes eren diferents. No me’n vaig po-der estar i vaig demanar al meu nen que en tries una. Un cop pagat l’euro corresponent li vaig fer obrir i el que ens va sortir va ser una petita carto-lina solcada de sis ratlles taronges ex-actament iguals sobre un fons de co-lor pedra. Sota de la sisena ratlla hi havia una frase: “La repetició també és una manera de canvi”. Avui, mi-rant-me-la penjada a la paret pinta-da de pissarra imantada del menja-dor, penso que tot i agradar-me sempre, aquesta frase m’arriba espe-cialment ara, a finals de setembre.

Ja sé que no és massa popular aquesta sensació, però a mi m’agra-da el final de l’estiu i la tornada a les rutines quotidianes. M’agrada tornar a aixecar-me aviat i esmorzar inter-canviant mirades lleganyoses i còm-plices amb la meva parella mentre el nostre xerrameca professional ens aclapara amb el seu verb torrencial explicant les mil i una aventures que ha somiat durant la nit. M’agrada la sensació dolça de melangia que t’ar-riba quan repasses al mòbil les ins-tantànies de l’estiu; i sentir d’una ma-nera difícil d’explicar que aquesta pell tan morena i recremada que ensenyes a cada foto l’estàs canviant per una de nova, com un rèptil mandrós que es prepara per nous temps de dies més curts i flassades més llargues.

N’hi ha que fan les noves propos-tes el primer dia de gener, que es fan juraments per fer mil i un projectes aparcats durant l’any que s’acaba. Jo en canvi sempre he notat que el mo-ment de debò per encetar-ho tot, per iniciar tot allò del que ens sabem ca-paços és ara, quan encara ens espol-sem la mandra i la sorra d’aquest es-tiu tardorenc i plujós. Ja sé que molts deveu estar pensant que a més de tot això podem aviar d’una punyetera ve-gada el nen a escola. Però per a mi, ves quines coses, això és potser el que més enyoraré de debò, passejar a qualse-vol hora del dia i sentir-lo agafadet de la meva mà explicant-me amb pèls i senyals tot el que li passa pel cap. No li penso dir mai, però. Ja se’n aprofi-ta prou de tenir-me a la butxaqueta.

Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà és cantant

Així fa depare

Marc Casabosch “Educar és deixar fer”

Marc Casabosch és divulgador, formador, autor de llibres sobre natura i pare de l’Aran, de set mesos. Viuen en una masia entre muntanyes al Solsonès. Ha escrit ‘Un hort per ser feliç’, ‘El secret més ben guardat’ o ‘Deliciosa natura’. Ara presenta ‘El gran llibre dels bolets’ (Ara Llibres)

FRANCESC ORTEU FOTO: CRISTINA CALDERER

Jo ho vaig voler fer tot al revés i en un moment de la vida em vaig replantejar el que

em deien: que havia de treballar durant tota la vida per poder passejar el gos quan estigués jubilat. A mi això no m’encaixava gaire i d’alguna manera vaig fer com una jubilació avançada. I marxes de Barcelona i t’instal·les al Prepirineu. I m’he acabat convertint en divulgador de les meves passions. Sempre dic que tot el que explico als llibres sobre la natura és del tot veritat. Per exemple, demà tenia compromisos però torno a casa perquè he de fer conserva de tomàquets, i no hi ha res que pugui passar per sobre d’això. Però és un repte. Explica’m un altre repte més concret. Doncs ara que ja han pas-sat els primers sis mesos i la meva dona ha comen-çat a treballar, hi ha tres dies a la setmana que em quedo sol amb el nen. Hem començat fa poc. Ja

et diré com me’n surto. Però és el repte de conèi-xer-nos, el meu fill i jo. Amb temps això va sol. I després hi ha una altra cosa, i és que fer de pare és assumir un trastorn bipo-lar constant. Per què? Perquè resulta que hi ha moments en què plores amb una gran facilitat, d’altres en què t’amaga-ries perquè ets incapaç de fer dormir un nadó que plora i trobes a faltar els dos pits que els homes no tenim. I entens que el paper del pare –com a mínim durant els primers mesos– és fer d’acompa-nyant. De moment, per a l’Aran sóc el pallasso. Per al meu fill la mare és la mare i el pare és aquell que roda per allà, que és divertit i que sempre el fa riure. Els homes ens anem fent pares. De moment jo només en sóc un projecte. I quin és el teu projecte? La feina principal d’un pare és transmetre uns valors amb coherència. Quan llegeixo les teves

entrevistes, que es titulen genèricament Així fa de pare, penso: així intenta fer de pare. Jo ara començo a ser pare. Cada dia ho sóc una mica més i trobo que els homes estem perduts, que hem de trobar el nostre encaix. Però tranquils, que, en definitiva, educar es redu-eix a deixar fer. Deixar fer. Educar no és complicat si et trobes en el teu punt. Has de ser tu, has d’estar serè i centrat. Has de tenir també una certa sol-vència moral i ètica. Però no has de fer res en espe-cial. Educar és deixar fer, és acompanyar. El més difícil és que tu, com a persona, siguis coherent amb els teus valors. Quan recordo la meva infància, la incoherència és una de les coses que em dolen més, de les quals guardo més mal record. Em parles d’algú concret, esclar. Sí, et parlo d’una persona que sempre ho estava cri-ticant tot però que mai no va fer res per canviar les coses, una persona que mai va actuar en con-

seqüència. I ara que sóc pare em vénen molt al cap flaixos d’aquella època. Em vénen els mals records. ¿Has volgut copiar res, dels teus pares? Del meu pare m’he per-mès el luxe de no copiar res en absolut. O, en tot cas, em va ensenyar tot el que no havia de fer mai. És dur, això que dius. T’explicaré què passa amb el meu nom. Fins ara he firmat els llibres amb els dos cognoms, però a partir d’ara només faré servir el de la mare. Fins ara havies firmat Marc Estévez Casabosch. En moltes coses, qui em va fer de pare va ser l’avi, que em duia al bosc, a pes-car, a buscar plantes, i m’ensenyava a distingir el cant dels ocells. Suposo que jo intento fer de pare i d’avi perquè visc d’una manera que em permetrà anar a pescar amb el meu fill. És una feina que no vull delegar. No vull espe-rar a tenir néts per fer-la. El meu fill es diu Casa-bosch no per mi, sinó per l’avi Ton.e

DIRECTOR

CARLES CAPDEVILA

SUBDIRECTOR

JORDI CORTADA

COORDINACIÓ: AURE FARRAN

COL·LABORADORS:

TRINITAT GILBERT, XAVI TEDÓ,

LLUÍS GAVALDÀ, FRANCESC ORTEU,

CARLOS GONZÁLEZ, DAVID CIRICI,

MARIA JESÚS COMELLAS, EVA BACH,

GREGORIO LURI, XAVIER GUAL,

JAUME FUNES, JAUME CELA,

JULI PALOU, PALOMA ARENÓS,

GEMMA CASTANYER, AINHOA BOIX I

CRISTINA SERRET

ARA

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA

TELÈFON: 93 202 95 95

CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]


a la portada

PALOMA ARENÓS FOTO: CRISTINA CALDERER

Des que neix, un nadó depèn com-pletament dels seus pares. Sense

ells no podria viure. Però a mesura que els fills crei-xen van aprenent, de mica en mica, a ser autònoms i a aconseguir petites fites tant físiques com emocio-nals. Quan es tenen fills de diferents anys, se’ls ha d’anar oferint una res-posta a cada edat, tenint en compte la personalitat, la maduresa i el caràcter de cadascun.

Els pares han d’exercir de pares i, alhora, d’entre-nadors, com explica la codirectora de la granja escola La Granja, de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez, en el seu nou llibre Entrena’l per a la vida. D’aquesta manera han d’aconseguir el difícil equilibri entre la innata tendència a prote-gir els fills i anar deixant anar el fil perquè acabin valent-se per ells matei-xos. “Som els seus entre-nadors per a la vida des del mateix moment de néixer. Això sí, si som una mica bons en això d’entrenar, podem fer sortir a la llum tots els seus talents, tot el seu potencial, cosa que els permetrà ser allò que vul-guin ser [...]. Les nostres criatures tenen un món de possibilitats a les seves mans. I recordem que si

nosaltres pensem que no poden, ells també ho creuran i els limitarem”, hi subratlla Gutiérrez.

La pedagoga Mar Sán-chez, directora de l’Insti-tut Valencià de Pedagogia Creativa, també té clar el camí. “Si els infants apre-nen des de petits a ser autònoms i assumir peti-tes responsabilitats, quan creixin estaran preparats per afrontar-ne de més importants i resoldre els conflictes més greus que tindran al llarg de la seva vida –detalla–. Els pares han de deixar, a poc a poc, de ser imprescindibles i animar els nens a prendre les seves decisions”. “Això suposa que han ser res-ponsables dels seus actes, superar dificultats, assu-mir les frustracions i saber decidir i dir no davant de situacions que no desitgen”, argumenta.

No és una feina senzi-lla i, especialment, si hi ha fills d’edats diferents. Els terrassencs Júlia Pru-nés i Ferran Ventura són pares del Dídac (12 anys), l’Oriol (10) i el Jan (8) i en l’última dècada han pas-sat per les diferents eta-pes de criança i la seva gestió emocional. Ven-tura és professor de secundària i Prunés és doula, escriptora de con-tes i dinamitzadora de tallers sobre educació emocional i gestió de con-flictes. “A casa no faig ser-vir gaires recursos con-crets perquè l’educació emocional està integrada en el nostre dia a dia. Par-lem sovint sobre les emo-cions i de com ens ho fem per regular-les, però amb naturalitat, no ens cal forçar la conversa”.

Diu que accepta i estima els fills “tal com són”: “Procuro ser tan assertiva com puc quan hi ha alguna cosa que no m’ha agradat, cultivo la paciència i la tolerància, sense les quals això seria impossible”. La parella té un marc comú d’acció. “Els ajudem a descobrir els seus punts forts i així aconseguir èxits assegu-rats, i acompanyar-los en les frustracions. Els reco-neixem com a únics sense comparar-los amb ningú”. Prunés reconeix: “A casa no ens falten carí-cies ni abraçades. El con-tacte físic, respectuós i

Què podem demanar als fills segons l’edat que tenen?

sobretot consentit, reforça els vincles d’amor incondicional”.

Principi d’equitat La pedagoga i logopeda Maria Luisa Barceló aconsella als pares que en la criança “pensin com adequar el principi d’igualtat d’atenció en el temps al de qualitat en la dedicació, sota el prin-cipi d’equitat: a cada fill se l’atén segons les seves necessitats i circumstàn-cies”. L’experta els anima “a repartir les tas-ques entre tots dos, alternant l’atenció a cada un dels fills, a planificar molt bé els temps indele-gables per a cadascú, aprofitant totes les opor-tunitats”: “Per exemple, si un acompanya el gran a una activitat esportiva els dissabtes o l’altre recull el més petit a l’escola, és un bon moment per berenar ple-gats i parlar de les inqui-etuds del fill o jugar i estar per ells”. Barceló apunta: “És important que els nens sentin que compteu amb ells, per exemple per fer petits encàrrecs. Això farà que se sentin implicats com a família. No es tracta de dividir el temps pel nom-bre de fills sinó dedicar-los el temps segons les necessitats”.

La pedagoga proposa que el cap de setmana sigui el moment per orga-

A cada edat, una resposta

A mesura que la canalla va creixent ha d’anar agafant autonomia. A poc a poc pot anar assumint noves responsabilitats dins de la llar, de manera que cada vegada depengui menys dels seus pares. Ara bé, cada aprenentatge té la seva edat

ETAPES. Amb el pas dels anys hauran d’anar assumint noves responsabilitats. GETTY

Quan es tenen fills de diferents anys, se’ls ha d’anar oferint una resposta a cada edat

nitzar “plans familiars, excursions, jocs en comú en què tots participin”.

Dret a equivocar-se Com a mare de tres fills –un dels quals entrant a l’adolescència– Prunés té clar que en algun moment de la vida s’equivocaran i es frustraran. “És impossi-ble evitar-los que ho pas-sin. Del que es tracta és de validar aquesta emoció, d’ajudar-los a descobrir l’origen i a rectificar els errors, d’animar-los a tor-nar-ho a intentar. Evi-dentment, hi ha equivoca-cions que cal evitar perquè comporten un risc o per-què es poden prevenir fàcilment”. Per a ella i el seu marit és bàsic “no per-dre la confiança en la capa-citat dels nens i transme-tre’ls-ho”: “No sempre és fàcil. Procurem no jutjar-los pel que fan o per com ho han fet. No són dolents ni els diem mai que no ser-veixen per a res. No els eti-quetem. En tot cas, s’han despistat, no han anat prou amb compte, s’han equivocat... etc.” A més a més, afegeix: “És impor-tant que s’adonin que nos-altres, els adults, també ens equivoquem, que


L’explorador reprimit

Immersió a l’institut

La Marta va abandonant a poc a poc la seva infantesa. És el seu primer any d’institut. Era un ini-

ci il·lusionat, ple d’incògnites atracti-ves. Entrava en un altre món diferent del de la seva escola de sempre. Els pa-res m’expliquen com la felicitat pel nou món sembla apagar-se a poc a poc, com si no fos allò que esperava o com si aparegués l’angoixa pel desconegut i inesperat. Comenten que la presèn-cia a la seva classe d’uns quants repe-tidors un xic durs pot haver estat un dels detonants. L’estrena (escola, clas-se, temps vital) queda enterbolida per inesperats inconvenients.

No sempre prestem atenció a les transicions, a les transformacions evolutives que requereixen temps i no encaixen amb les ruptures que provoca el sistema escolar. Deixar de ser nen o nena i passar (físicament, emocionalment i socialment) a ser adolescent requereix el seu temps, els seus dols, descobriments i pro-gressives experimentacions.

Però l’institut ve a proposar una ruptura total, un món que ha de des-cobrir-se per immersió. Una nova or-ganització, un academicisme diferent, una orfandat d’adults a qui recórrer. Tanmateix, atendre adequadament els temps de canvi fa més possible adolescències en positiu i escolarit-zacions menys conflictives quan tot et tenyeix d’adolescència.

Nova etapa Els desconcerts de la Marta no tenen a veure exactament i totalment amb els repetidors, però hem de tenir clar que primer de secundària és un curs per acomodar de manera acollidora, per ajudar a descobrir noves formes d’aprendre de la mateixa manera que s’ajuda a acceptar les noves maneres de ser i es dóna suport a la conques-ta progressiva de la nova autonomia. Els pares i mares han de descobrir, en bona relació amb el tutor, que el seu fill ni s’espatlla ni canvia perquè ha canviat d’escola, sinó perquè entra progressivament en una nova etapa evolutiva, que requerirà noves for-mes d’educar.

Malgrat el que diguin les lleis que fan tornar l’escola d’abans, primer d’ESO no és, no pot ser, un curs esco-lar com un altre qualsevol. És el temps inicial d’un cicle de dos o tres anys, d’un període d’acompanyament edu-catiu. Una porta d’entrada que hauria de ser flexible i mai un punt per que-dar-s’hi per no haver aprovat o per ha-ver assajat si pot guanyar la batalla amb l’institut. Un curs re-bedor mai és un curs per repetir i fer de veterà amb els que hi arriben.

Jaume Funes

Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista

RECURSOS. La Júlia i el Ferran han educat els

seus fills tenint en compte les seves

necessitats i mantenint una bona comunicació.

també sentim frustració i vergonya quan això passa. Procurem compartir amb ells les nostres estratègies per gestionar aquestes emocions”.

Tots cinc són músics: el Dídac toca el trombó de vares; l’Oriol i la Júlia, la percussió, i el Jan i el Fer-ran toquen la guitarra (el pare també canta a la coral Gospel Vallès). Reconei-xen: “Compartir una afi-ció com aquesta fa que vis-quem moments molt macos”. Com quan van gravar plegats per al disc A flor de pell. Dins dels seus horaris atapeïts, miren de dinar i sopar plegats amb una norma d’or: els mòbils estan en silenci. També han pactat l’estona de pantalla al migdia i cap de setmana i cada nen té unes tasques diàries per mantenir l’ordre i la col·laboració a casa.e

Per a més informació Entrena’l per a la vida Cristina Gutiérrez (Plataforma Editorial) Que m’escoltes, Berta? Júlia Prunés (OmniaBooks) Hermanos, no rivales Adele Faber i Elaine Mazlish (Ed. Medici)

A cada edat, una responsabilitat Algunes pistes e Als 3 anys Poden començar a tenir hàbits d’independència. En aquesta edat comencen a fer ells algunes activitats relacionades amb l’alimentació o la higiene. e Als 5 anys Els nens poden vestir-se sols i recollir les joguines amb ajuda, rentar-se les mans i les dents. També poden fer tasques de casa com portar el pa o els coberts a taula o posar la roba bruta dins del cistell. Activitats que es poden proposar com un joc. e Als 6 anys Ja està preparat per fer petites feines de casa i l’escola: pot fer servir els coberts per menjar (tot i que se l’ha d’ajudar si té dificultats amb el ganivet), pot parar i desparar taula (però no demanar-li que porti un plat de sopa calenta, per exemple), pot dutxar-se sol (també se l’ha d’ajudar a rentar-se i esbandir el cap), pentinar-se o recollir joguines. En aquesta edat ja reconeixen els seus errors i tenen la capacitat de disculpar-se quan fan alguna cosa incorrecta. e Amb 7 anys i en endavant Han de mantenir la seva habitació ordenada i ajudar en les feines de la llar com plegar roba o ajudar a fer el llit. Poden llevar-se amb el despertador i preparar-se la roba i el material per anar a l’escola. Depenent de l’entorn, el trànsit, la distància i la seva maduresa, a partir dels 8 anys poden començar a anar sols a escola. Si tenen paga setmanal, poden començar a administrar-se-la i solucionar problemes quotidians, comptant sempre amb el suport dels pares.

Cal tenir en compte la personalitat, la maduresa i el caràcter dels fills

“Som els seus entrenadors per a la vida des que neixen”, afirma Cristina Gutiérrez


Barcelona

El Pratde Llobregat

ViladecansCastelldefels

Castellbisbal

L’Hospitaletde Llobregat

Sant JustDesvern

Sant Feliude Llobregat

Molinsde Rei

El Papiol

Sant Andreude la Barca

Corberade Llobregat

La Palmade Cervelló

Cervelló

Pallejà

Sant Climentde Llobregat

Torrellesde Llobregat

Sant Vicençdels Horts

Espluguesde LlobregatCornellà

de Llobregat

Begues

Gavà Sant Boide Llobregat

Sant Adriàde Besòs

Montgat

Tiana

Badalona

Santa Colomade Gramenet

Santa Colomade Cervelló

Sant Cugatdel Vallès

Cerdanyoladel Vallès

Montcadai Reixac

Ripollet

Barberàdel Vallès

Badiadel Vallès

Sant JoanDespí

Compartim un futur

Natura metropolitanaGEMMA CASTANYER FOTOS: JOSEP CANO

Una observació astronòmica a ull nu i amb teles-copi al Parc de

Can Lluc (Santa Coloma de Cervelló) donarà el tret de sortida el divendres 3 d’octubre al 8è Cicle d’Activitats als Parcs, Platges i Rius Metropoli-tans, una programació que l’AMB (Àrea Metro-politana de Barcelona) i el Museu de Ciències Natu-rals organitzen conjunta-ment en col·laboració amb els ajuntaments i les entitats que hi participen.

En aquesta nova edició s’han programat 32 acti-vitats –repartides durant tots els caps de setmana fins al 15 de febrer– amb l’objectiu de promoure el coneixement i difondre el valor dels espais públics que gestiona l’AMB, com explica Núria Machuca, tècnica de promoció del departament de conser-vació i promoció de l’espai públic de l’AMB: “Apos-tem per donar a conèixer la xarxa d’espais públics metropolitans de manera lúdica i dinàmica a través

d’activitats en què petits i grans poden aprendre i passar-s’ho bé conjunta-ment”, explica.

“Quan els ciutadans redescobreixen les parti-cularitats d’ un parc, una platja o un riu que tenen a tocar de casa es convertei-xen en ambaixadors d’aquell entorn, treballen per la seva preservació i hi donen valor”, afegeix.

Moltes novetats Com en les edicions passa-des, el cicle basa la seva programació en els tallers,

dunes híbrides –emmar-cat en el projecte europeu OPERAs– i en el qual par-ticipa l’AMB. No només retirarem espècies inva-sores sinó que també en plantarem de noves”, explica Núria Machuca.

Espais per redescobrir La incorporació d’altres parcs al cicle d’activitats, com és el cas del Parc de les Planes (l’Hospitalet de Llobregat) o el Parc del Turó del Sastre (Montgat) és una altra de les nove-tats destacades d’aquest nou cicle. Són espais sin-gulars on s’han programat activitats d’interès biolò-gic i científic: “El 13 de desembre al Parc de les Planes hi construirem refugis per a ratpenats i el 18 de gener al Turó del Sastre ens convertirem en geòlegs i resseguirem un itinerari de gran interès científic”, diu Machuca.

Pel que fa als rius, la nova programació incor-pora un nou espai a Cor-bera de Llobregat amb una activitat de desco-berta –el 18 d’octubre–. També cal destacar l’activitat Tastem i juguem amb els bolets de la tardor, que es farà al parc dels Pinetons, a Ripollet.

I tot plegat amb una nova edició central de la jornada de portes obertes Planta’t als Botànics, una festa participativa amb acti-vitats dedicades a un públic familiar. “Tot això no seria possible sense la col·laboració de les 20 entitats, 11 insti-tucions i 21 ajunta-ments que ens aju-den a donar a conèixer la gestió diària que fa l’AMB d’aquests espais”, conclou Jordi Bordanove, cap del servei de promoció i conserva-ció de l’espai públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.e

El 8è cicle d’activitats tardor-hivern de l’AMB inclou tallers, visites guiades i jornades participatives en parcs, rius i platges

CALENDARI. Els parcs, rius i platges que gestiona l’AMB ofereixen un complet cicle d’activitats per a la tardor.

Apunta-t’hi! Inscripcions e Activitats gratuïtes Totes les activitats pro-gramades al cicle són gratuïtes però cal ins-criure-s’hi prèviament trucant al Museu de Ciències Naturals, 93 256 22 20 (de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores), o bé enviant un correu a [email protected]. e Tingueu en compte El període d’inscripció s’obre 10 dies hàbils abans de l’inici de cada activitat. e Més informació www.amb.cat/web/terri-tori/agenda www.agenda.museucien-cies.cat

els itineraris guiats i les jornades participatives, però inclou novetats des-tacades. Entre les més rellevants hi ha les accions de millora de l’entorn, com la programada el 25 d’octubre a la platja del Remolar (Viladecans), en la qual els participants aju-daran a preservar la pineda litoral del Remolar, un espai natural que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que és l’hàbitat del peix fartet i les tortugues mediterrània i de rierol, totes dues autòctones.

En la mateixa línia es desenvoluparà l’activitat del 12 d’octubre a la platja de Castelldefels. En aquesta ocasió, adults i criatures descobriran els ecosistemes dunars de les platges mediterrànies i podran col·laborar en la millora de les dunes lito-rals recuperades de Cas-telldefels, on viuen mol-tes espècies autòctones en perill d’extinció: “Entre tots realitzarem una acció de plantació i recuperació de l’ecosis-tema dunar del projecte

Al teu abast!

Descarrega’t el pro-

grama gratuïtament a http://www.amb.cat/ publicacions i reserva

plaça per al teu cap de setmana!

“Són activitats per aprendre valors i descobrir tresors” e Lídia Serrat, tècnica del servei de promoció i conservació de l’espai públic de l’AMB: “Des del 2011 hem passat dels 248 participants als 1.029 que es van inscriure a l’últim cicle. Cada any són més les persones que gaudeixen de les activitats i des de l’AMB tenim molt en compte les seves aportacions. Aprenem els valors dels parcs metropolitans, descobrim els tresors dels rius i observem les plat-ges amb ulls de científic. Plegats ens sorprenem de les singularitats dels espais públics que ens envolten”.

Lídia Serrat

r-r-

.

e

PUBLICITAT 7ara DISSABTE, 27 DE SETEMBRE DEL 2014


Infància

Una tria difícil L’elecció dels cuidadors

TRINITAT GILBERT FOTO: TJERK VAN DER MEULEN

L’Anna té en bra-ços la petita Blanca. La mira amb alegria,

també amb ulls de can-sada. “Està constipada i no dormim a les nits, per-què sentim com li costa respirar, pobreta”. Ara, amb un mes i mig acabat de fer, la mare té tots els ulls centrats en el nadó. També en l’Adrià, el fill gran, que acaba de començar P-4, com s’afa-nya a dir de seguida que troba espai per parlar.

El temps passa. L’Anna és química de professió i la baixa de maternitat se li acaba al desembre. “Com que tenim l’experiència de l’Adrià, tenim clar, tant el Bernat com jo, que tria-rem la llar d’infants, per-què hi vagi als matins”. L’Anna continua expli-cant que tant ella com la seva parella entren a tre-ballar abans de les 9 del matí. Per tant, si els toca una llar d’infants pública, l’apuntaran a l’acollida, de 8 a 9. Als migdies la reco-lliran els avis i a primera hora de la tarda l’Anna ja la tornarà a tenir en bra-ços, perquè tindrà jor-nada laboral reduïda. Juntes, aniran a recollir l’Adrià a les cinc.

De moment, l’Anna no s’angoixa gaire. També mira de no sentir-se cul-pable pel fet que la Blanca entri a la llar d’infants amb 4 mesos acabats de fer. “Amb l’Adrià ens va anar molt bé. L’experièn-cia va ser molt bona, tant per les mestres com per les altres criatures que hi havia”.

Si ella tindrà temps per dedicar-se a ella mateixa i a la seva parella ja són figues d’un altre paner. “Anar al gimnàs o al cinema o llegir un llibre sé que em resultarà una odissea”. I ho diu feliç, perquè les mirades de la Blanca i de l’Adrià la fan somriure.

La pediatra d’atenció primària Carmen Mon-

zón assegura que ella recomana als pares que busquin un familiar pro-per per ajudar-los a cui-dar el nadó quan tots dos tornen a treballar. “Els avis són ideals, sobretot si la seva salut els hi per-met”. De fet, a la con-sulta, Monzón diu que ha arribat a trobar-se amb avis de 80 anys que es fan càrrec dels néts, i “que ho fan la mar de bé, perquè els fa il·lusió”.

La millor opció Si la possibilitat del fami-liar no existeix, la pedia-tra recomana un cuida-dor, dit popularment un cangur. Ara bé, amb pre-caucions, esclar. “Cal tenir-ne referències cla-res i explícites”, perquè el cuidador ha de complir uns requisits necessaris: “Ha de ser carinyós, res-ponsable, alegre, vitalista, li ha d’agradar jugar i can-tar i, sobretot, ha de tenir experiència d’haver cui-dat altres criatures”.

A les llars d’infants, les característiques que la pediatra recomana per a un cuidador es donen amb escreix. “Sí, ho sé, ho sé, però quan són molt petits, no és recomanable perquè es posen malalts sovint”, apunta.

En aquest sentit, la pediatra Gemma Baulies opina que fins als 2 anys “les criatures no haurien d’anar a les llars

d’infants”. Bàsciament perquè “no és cert que necessitin socialitzar-se en edats tan primeren-ques i també perquè els nadons necessiten crear vincles, n’han de crear per sentir-se segurs i forts i la manera és fer-ho amb un familiar o un cuidador que acompleixi tots els requisits adequats”.

El neuròleg Nolasc Acarín, autor de llibres com El cerebro del rey, corrobora les afirmacions de Baulies. Ras i curt: “La satisfacció emocional que té el nadó i la criatura contribueix a millorar la neuroplasticitat, que és la capacitat del cervell per establir connexions, i, per tant, la base de l’aprenen-tatge”. Quan no hi ha estabilitat emocional, no hi ha bona formació de la neuroplasticitat i, per tant, apareix la dificultat de l’aprenentatge. Però no només l’aprenentatge de llegir i escriure, per exemple, sinó també l’emo cional.

De confiança Manel Enrubia, actual president de la Secció de Pediatres d’Atenció Pri-mària de la Societat Cata-lana de Pediatria, també recomana un cuidador, que sigui una persona assertiva, que estigui pre-parada i que compti amb la confiança dels pares. “Sempre ho dic a la con-sulta: si no us en podeu refiar, no l’agafeu perquè estareu sempre neguito-sos”. Enrubia també creu que una guia a l’hora de triar cuidador podria ser demanar un nivell de for-mació, però considera “més important que siguin persones predispo-sades a atendre la criatura al 100%”.

Per la seva banda, Albertina Albiñana, mes-tra d’educació infantil, que forma part de la Coor-dinadora d’Escoles Bres-sol de Catalunya, intenta desmuntar l’argument de les malalties. Així, indica que les criatures s’han

Quan acaba la baixa de maternitat i els pares han de tornar a la feina de ple, hi ha més d’una opció vàlida per cuidar els nadons

La pediatra Carmen Monzón recomana als pares que busquin un familiar proper

“Tenim clar que triarem una llar d’infants perquè hi vagi als matins”, diu l’Anna

OPCIONS. Un cuidador, un familiar, una escola bressol... És el gran dilema de molts pares. C. ATSET


En família

Estimular la lectura

A molts pares els agradaria que els seus fills s’aficionessin a la lectura. A molts altres, esclar, els és completament indiferent. I estan en el seu dret e

Com a aficionat a la lectura que sóc, i com a escrip-tor que necessita tenir lectors per guanyar-se la vi-da, haig de reconèixer que no tinc dret a imposar als altres les meves preferències personals, de la ma-teixa manera que els altres no tenen dret a impo-sar-me el seu amor per l’esport o la filatèlia. I sí, l’es-port és molt bo per a la salut i et permet conèixer gent, i la filatèlia és una activitat cultural que t’obre portes a països llunyans. I a més és una inversió... però no a tothom li agrada. e L’aficionat a la lectura pot intentar transmetre als seus fills aquesta afició, igual que l’esportista pot intentar transmetre’ls el gust per l’esport. Però cap d’ells ho pot imposar. I quan s’intenten imposar les aficions, quan posem unes hores obligatòries de pràctica o exhortem els nostres fills a fer les nostres activitats favorites amb sermons sobre les seves vir-tuts i avantatges, o quan els augurem un futur d’ig-norància o d’obesitat si no fan com nosaltres, el més probable és que acabin odiant la lectura, l’esport o fins i tot la filatèlia. Si vol que els seus fills llegeixin, el primer és tenir llibres a casa i que vegin llegir els pares. Que vegin des de petits que això és una cosa normal, una cosa que es fa a casa. Fa anys vaig lle-gir un expert americà que recomanava tenir una prestatgeria amb llibres al vàter. e El segon pas és explicar contes o llegir llibres als nens. A l’hora d’anar al llit, per exemple. Ha de ser una ac-tivitat agradable, una cosa que el nen esperi amb il·lu-sió. Podem començar pels llibres que ens agradaven de petits, però hem de comprendre que els nostres fills poden tenir gustos diferents dels nostres. Si el llibre començat no agrada, es canvia. Si no tenen ga-nes de llibre, es fa una altra cosa. Mai no hem de dir “Res d’endevinalles, hem de llegir el capítol d’avui”; al contrari, han de ser els nens els que molts cops di-guin “Un altra pàgina, sisplau, sisplau!”. Si els sem-bla que el llibre de la nit és un rotllo, és millor pas-sar a les endevinalles o al que vulguin. e Fet això, els nens ja saben que els llibres existeixen i que poden ser divertits. A partir d’aquest moment, uns llegiran i altres no. Uns buscaran complexes obres literàries i uns altres còmics o bestsellers. Uns llegiran des de la infància i altres retrobaran la lec-tura després de molts anys. En tot cas, és la seva de-cisió i és la seva vida, i tant si llegeixen com si no són els més llestos i guapos i bons del món, perquè són els nostres fills. Oi que sí? Carlos González és doctor en pediatria

Carlos González

LA DECISIÓ. Quan se li acabi la baixa de maternitat l’Anna portarà la Blanca a una llar

d’infants.

d’immunitzar. “Els que van a la llar d’infants pot-ser agafen virus i malal-ties el primer any, i els que no, el segon any”. Quan els pares tenien horaris laborals millors, les criatures eren al car-rer, jugaven, es relaciona-ven amb altres criatures i també acabaven agafant malalties. “Ara els volem posar en una urna tan-cats, amb mil i una capes abrigats perquè mai no es constipin. Però si els constipats estan bé, per-què així enforteixen el sis-tema immunitari!”, apunta.

Albertina també asse-nyala “una qüestió òbvia”: la formació dels mestres de les llars d’infants, “per-què estan preparats, saben què fan i saben detectar què passa o necessita una criatura”. Dit això, Albertina, que havia sigut mestra de llar d’infants durant molts anys, també afegeix que “cadascú ha de triar l’opció que personalment consideri més adequada i, per descomptat, la del cuidador és molt vàlida”.

Trobar suport En tot cas, els pares necessitaran suport, del tipus que sigui. Com explica la sociòloga i eco-nomista Anna Escobedo, les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2012 de l’INE mostren com el 56% de les mares amb fills menors de 3 anys treba-llen, i com d’aquests el 51,4% van a les llars d’infants una mitjana de 27 hores. És a dir, “les llars d’infants són el pri-mer recurs més utilitzat, i certament són un dels grans patrimonis que tenim”.

Per això, “és tan impor-tant preservar-les”, diu

Escobedo. La sociòloga incideix en la falta de més polítiques socials que aju-din les famílies a conciliar realment durant aquesta primera etapa. “Ara tenim baixes de paternitat de 15 dies, i es parla que el 2015 seran d’un mes”. Seria un pas més, per obrir la pos-sibilitat que “quan les mares acabessin la baixa de maternitat, poguessin començar-la els pares”, afegeix.

Per contra, no hi ha cap proposta per millorar la regulació de la llicència parental (a Espanya molt mal regulada com a exce-dència i més ben regulada com a reducció horària per a guarda de fills) ni tampoc perquè puguin ser retribuïdes, com ho són a la majoria de països del nostre entorn (com ara França o Portugal), on s’ha innovat força en aquests tipus de políti-ques. Cal tenir en compte que ben regulades supo-sen un bon incentiu a la formalització de la feina de les dones i a la igualtat de gènere, la qual cosa contribueix a la sostenibi-litat dels sistemes de seguretat social.

Escobedo conclou que, amb la crisi, la taxa d’ocu-pació femenina ha crescut i per això és tan important conciliar tant per a les dones com per als homes. “És així perquè els homes s’han quedat sense feina o han vist precaritzades les seves condicions laborals, i això ha fet que les dones s’hagin hagut de posar a treballar per poder arri-bar a final de mes. Avui, la taxa d’activitat de les dones d’entre 25 i 54 anys supera el 80%. I els pares amb parelles treballado-res contribueixen més a les feines de la llar i de cri-ança dels infants”.e

El perfil del cuidador Alguns requisits e Segons la psicòloga Carina Escolà, a l’hora de triar la persona que cuidarà els nostres fills mentre treba-llem cal tenir en compte diversos aspectes. e Ha de ser una persona madura, responsable i fiable. Per això, cal estar-ne ben informats i tenir-ne referències. e Cal que sigui una persona empàtica, que pugui esta-blir contacte emocional amb la criatura. Tampoc no cal algú molt emotiu, sinó que sàpiga controlar les seves emocions, que tingui capacitat de prendre deci-sions, de respectar i fer-se respectar. e Un últim valor que cal afegir a la llista de valoracions: el factor cultural. L’infant és una esponja i això vol dir que ho capta i ho imita tot. Just per això serà molt millor triar una persona que doni una empremta de qualitat, un bon vocabulari, informacions pondera-des i interessants.


Família

RECURSOS. L’Anna Pujol practica les tècniques del mindfulness amb els seus fills, l’Helena, el Pau i la Clara.

Aprendre tècniques per concentrar-se millor

GEMMA CASTANYER FOTO: MANOLO GARCIA

“El mindfulness (atenció plena) consisteix a estar present

de manera conscient, a comprendre el que passa ara, tot adoptant una acti-tud oberta i benvolent. Estar present en aquest instant, sense opinar, sense rebutjar el que suc-ceeix, sense deixar-se endur pel nerviosisme diari”. Aquest és un frag-ment del llibre Tranquils i atents com una granota (Ed. Kairós), un èxit de vendes a Holanda i França, que explica el mètode de meditació específic per a nens que ha desenvolupat la seva autora, la terapeuta Eline Snel, a partir del mètode de mindfulness del profes-sor nord-americà Jon Kabat-Zinn. Dirigit a nens d’entre 5 i 12 anys, Snel hi proposa històries i exercicis simples perquè pares i fills els puguin fer cada dia. Segons l’autora, els resultats demostren que els infants que els posen en pràctica dormen millor, estan més concen-trats i se senten més segurs.

De l’hospital a l’aula Tot i que originàriament el mindfulness prové de la tradició budista, no va ser fins a finals dels anys setanta que el doctor Kabat-Zinn va experi-mentar que la pràctica d’exercicis de meditació i ioga ajudava pacients en fase terminal, amb dolor crònic o amb trastorns vinculats amb l’estrès. Va

ser aleshores quan va crear un programa per-què fos aplicat en l’àmbit clínic. Els resultats van ser sorprenents: els paci-ents sentien menys dolor i reduïen la por, l’estrès i l’angoixa.

Des d’aleshores, com explica l’especialista en mindfulness Elisenda Dal-mau a www.mindful-nens.cat , “cada vegada sor-geixen noves evidències que el mindfulness té un ampli potencial d’aplicaci-

Formada tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, Dalmau ha començat a aplicar mindfulness en dos cen-tres del Maresme, l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS Alella: “L’ensenyament és molt pràctic, centrat en la prò-pia experiència. A les clas-ses s’introdueixen exerci-cis senzills pensats per incrementar la conscièn-cia del moment present. Es posen en comú les experiències immediates que en sorgeixen i es rela-cionen amb les experièn-cies de la vida quotidi-ana”, explica. Una vegada finalitzat el programa, el feedback dels alumnes és positiu: “Un 80% dels nois i noies de secundària van expressar la voluntat de continuar rebent for-mació en mindfulness. A més, entenien com i quan han d’aplicar les tècni-ques, per exemple, per concentrar-se a l’hora de fer els deures o estudiar; per calmar-se i relaxar-se o per afrontar millor situ-acions d’ira, preocupació o ansietat”, explica.

Luis López és doctor en psicopedagogia i coor-dinador del programa Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Apli-cades a l’Aula). Fa temps que treballa en l’àmbit educatiu, des de P-3 fins a batxillerat, on ell i el seu equip porten a terme un programa a mida segons les necessitats de cada centre: “Primer fem una avaluació dels nivells d’estrès de l’escola (tant dels alumnes com del pro-fessorat). Posteriorment

La pràctica del ‘mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent

formem el professorat i després, entre tots (l’escola i nosaltres), dis-senyem un pla d’acció perquè cada mestre pugui aplicar tècniques especí-fiques amb els seus alum-nes”, diu.

L’Escola Pia de Grano-llers fa tres anys que aplica el programa Treva entre els seus alumnes per millorar el clima de convivència i dispersió que havien detectat a les aules: “Des que ens ho van proposar que portem a terme el programa Treva dins el projecte L’educa-ció de la dimensió interior amb l’objectiu de millorar el clima de l’escola i pro-piciar moments de calma en què els alumnes es puguin trobar amb ells mateixos. De moment, les enquestes de satisfacció dels nois i noies són bones: perceben menys estrès i poden treballar més concentrats”,

explica Xavier Serra, director de projectes del centre.

Trucs per al dia a dia Anna Pujol és instructora de mindfulness i mare de l’Helena (14 anys), el Pau (12) i la Clara (8). La famí-lia acaba d’arribar dels Estats Units, on l’Anna s’ha format a la mateixa escola fundada per Jon Kabat-Zinn a Massachu-setts i explica la multitud d’aplicacions que la tèc-nica pot tenir en el dia a dia de cadascú: “L’objec-tiu del mindfulness no és canviar res de la nostra vida, si no estar present en el que hi ha. Bo o

dolent, ràpid o lent”, explica. “Una manera d’anar-lo introduint als nostres fills, a casa, és a partir del menjar. Imagi-nem que tenim un pastís de xocolata al davant: abans de començar a menjar, ¿ens preguntem com és la cadira on estem asseguts? ¿La notem a l’esquena? ¿Fins on ens arriben les cames? ¿I l’olor? ¿Ens arriba la flaire del pastís? ¿I els sons? Quin és el so que sentim més llunyà? ¿I el més proper? Una vegada hem fet un mos quina tex-tura notem? Tot això ens convida a tornar a l’aquí i a l’ara i provoca que les àrees del còrtex cerebral

associades a l’atenció es vagin engran-dint. I això ens ajuda a prendre decisions amb més claredat”, afegeix.

En el mateix sen-tit, Elisenda Dalmau afegeix: “Estudis amb imatges cere-brals demostren que la meditació pot modificar profunda-ment l’estructura i el funcionament del cer-vell. Es veuen reforçats l’aprenentatge, la memòria, l’autoconsci-ència i la compassió i es debiliten l’ansietat i l’estrès”.e

Més informació Tranquils i atents com una granota Eline Snel (Ed. Kairós). És un manual que ofereix històries i exercicis simples per practicar a casa cada dia. Dirigit a nens de 5 a 12 anys. Inclou un CD amb meditacions guiades.

ma

les ó

àrees dasso

dadc

tiafambrla mmomefunvelll’aprmemènciadebill’estr

s.

Els infants que fan exercicis de meditació dormen millor i se senten més segurs

L’entrenament i la pràctica genera beneficis tant en alumnes com en mestres

ons”. A part de la mèdica, aquesta tècnica té altres aplicacions, per exemple en el món educatiu: “L’entr enament i la pràc-tica de mindfulness genera beneficis tant als alumnes com als mestres. Els pri-mers són capaços de con-centrar-se més fàcilment i durant més temps i els segons poden disposar de més temps per ensenyar perquè captar l’atenció dels alumnes resulta més senzill”, explica Dalmau.


Separats amb nens, uniu-vos!

El pitjor pare separat del món

La setmana passada em va aturar una lec-tora enmig d’un pas de vianants. Em va re-conèixer només per aquesta petita foto-

grafia que veieu a sota, i em va dir que em felicitava perquè li servia d’exemple i d’estímul. Em vaig posar vermell. El semàfor també se’m va posar vermell i em van estar a punt d’atro-pellar. I la lectora ja se n’anava, convençuda que sóc un pare que educa bé els seus fills, que els fa ser endreçats i disciplinats, que els cultiva el gust per la bona música, la lectura i la visita de museus, que no perd mai els estreps, que hi té converses interessants i divertides i què sé jo!

Ben mirat, potser no ho he dit explícitament, però deixo, facilito, convido el lector a pensar-ho. I com que aquesta manera d’actuar ha si-gut reiterada, he de dir, talment com el presi-dent Pujol, que jo també em veig en l’obligació de posar de manifest els següents dos punts. 1) Que des que tinc el govern d’aquesta colum-na, abans setmanal i ara quinzenal, potser he dit la veritat, però no tota la veritat, i encara menys només la veritat. 2) Que si s’ha entès que me’n surto fantàsticament, creieu-me que és mentida.

No sé si podria dir que sóc, parafrasejant l’Anna Manso, el pitjor pare separat del món.

Però en tot cas, si apliquem segons quin ba-rem, trauria mala nota. Segur que si els meus amables lectors amb criatures d’entre 10 i 14 anys s’apliquen el mateix barem, treuen més bona puntuació. ¿Teniu els vostres fills engan-xats a l’ordinador o llegeixen literatura de la bona? ¿Passa de cinc per criatura el nombre de calces/calçotets i mitjons que veieu a terra a les seves habitacions durant una setmana? Després de berenar, ¿deixen un rastre de ce-reals, embolcalls de galetes, plats i bols? ¿Us trobeu llaunes de refresc reposant sobre els braços del sofà? ¿Opinen que ficant al renta-plats només el plat i els coberts que han fet ser-vir ja han fet prou? ¿Diuen “ara” quan els dius que han de fer alguna cosa i s’obliden de la co-sa? Quan us trobeu la llauna de refresc repo-sant al braç del sofà o un nombre important de peces de roba a terra a les habitacions, ¿opteu pel crit o per la conversa?

Però això sí, reivindico la meva imperfecció. M’agraden més els discursos impro-visats que els escrits. La ceràmica feta a mà que a màquina. La músi-ca del violí que la de l’ordinador.

David Cirici

David Cirici és escriptor

Per fer a casa Alguns trucs e De camí a l’escola l’infant observa quin temps fa: sent la pluja, el fred a les galtes, el vent violent, el sol que escalfa. Potser serà capaç d’observar que la tempesta li fa por o l’excita. (5-12 anys) e Quin humor tenen els pares avui? I els germans i les germanes? L’infant els observa sense criti-car. A vegades dins nos-tre hi ha dies que plou i d’altres fa sol. (5-12 anys) e Si tenim pressa perquè arribem tard, què ens passa? ¿Sentim com ens batega el cor? I les cames, només corren elles? Escoltem bé tot el que es belluga. (5-12 anys) e Anem davant el mirall i comencem a riure: què canvia a la nostra cara? (5-12 anys) e Resseguim el palmell de la mà. Com són els dits? ¿I el palmell? ¿Hi detec-tes alguna piga? ¿Sabies que la tenies? (2-12 anys)


Infància

Ai, quin mal! El mal de panxa

MÒNICA L. FERRADO FOTO: GETTY

Cada matí, el Gui-llem, en prendre el got de llet, repetia el mateix: “Tinc mal

de panxa”. Els seus pares, la Raquel i el Miquel, van decidir dur-lo al metge. Li passava també en menjar formatge i altres lactis. Li van fer proves i cas resolt: era intolerant a la lactosa. Però no tots els mals de panxa tenen una causa tan clara. El dolor abdominal recurrent (DAR) és un problema de salut fre-qüent que s’associa a fac-tors de caràcter psicològic i social (sobretot ansietat, estrès, autoexigència i pro-blemes familiars, entre altres causes).

Un altre cas és el de la Laia, una nena de 4 anys que també alguns matins, abans d’anar a escola, diu que té mal de panxa. Els pares l’han dut al metge, li han fet proves diverses i com que en tot el dia no es queixa més han arribat a la conclusió que probable-ment al darrere hi ha ner-vis. No és casual que sobretot li passi els dies que toca piscina. No li agrada gens posar el cap dins de l’aigua.

A Catalunya, aquest tipus de mal de panxa sense cap causa orgànica afecta aproximadament un 10% dels nens d’entre 9 i 15 anys, segons els res-ponsables del grup Psico-logia, Salut i Xarxa (PSi-NET), de la Universitat Oberta de Catalunya, que

amb el suport de Recer-Caixa (un programa de l’Obra Social La Caixa i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques) estan treballant per utilit-zar les noves tecnologies que han d’ajudar els pares i els professionals a saber què hi ha darrere d’aquests mals de panxa.

La majoria de professi-onals que han d’afrontar aquest problema troben difícil el tractament, per-què no disposen de recur-sos que els permetin ofe-rir alguna solució que els ajudi a revertir-lo. I tam-poc no saben com ajudar les famílies preocupades per la falta de respostes. Segons Rubén Nieto, investigador del grup PSiNET, “el que els pot anar millor a aquests nens és un tractament psicoso-cial, però al nostre entorn hi ha molt pocs tracta-ments d’aquest tipus adreçats a la canalla”.

Omplir un buit Aquest buit és el que pre-tén omplir l’eina que han desenvolupat, DARweb,

Moltes vegades darrere els mals de panxa recurrents s’hi amaguen factors de caràcter psicològic i social

un innovador programa de tractament psicològic online per al dolor abdo-minal que des de fa més d’un any s’ha estat pro-vant amb molt bons resul-tats. Les famílies que han intervingut en el pro-grama pilot l’han valorat molt bé, amb una mitjana d’un 8 sobre 10 els pares, i un 7 sobre 10 els infants.

DARweb està format per 7 unitats de treball que faciliten informació i ensenyen diverses estra-tègies. Entre altres coses, als nens se’ls ensenyen tècniques de relaxació i de distracció, i als pares se’ls entrena per res-pondre de la manera més adequada a les conductes de dolor dels nens. Per fer més atractiu el tractament s’ha dissenyat un còmic protagonitzat per un nen i la seva família. Setmanal-ment, els investiga-dors fan contactes amb pediatres per donar-los a conèi-xer l’eina DARweb perquè la recoma-nin a les famílies.

Recentment, la revista Pediatrics, una publicació de referència per als pediatres editada per l’Acadèmia Ameri-cana de Pediatria, publi-cava un article en què es reconeixia la falta d’eines per entendre i tractar aquest tipus de dolor recurrent quan les explo-racions no permeten tro-bar-ne la causa. Manifes-ten que el problema desgasta molt les famílies. Apunten que una de les possibles causes podria ser el que es podria ano-menar cervell intestinal, en referència al sistema nerviós entèric, una part del sistema nerviós encarregada de controlar el sistema digestiu. Dar-rere dels mals de panxa hi podria haver una altera-ció entre aquest cervell intestinal i el sistema nerviós central, de manera que hi ha una sobrereacció davant estí-muls psicològics.e

Què podem fer? Alguns consells e Quan un mal de panxa arriba de cop cal estar atents i observar la criatura. Si té vòmits, diarrea, febre i/o mal color de cara, cal anar ràpidament al metge. Men-tre es valora què fer, hi ha alguns consells útils. Pro-cureu que l’infant es fiqui al llit i es relaxi. Oferiu-li aigua i que la prengui en petits glops. Mireu que provi d’anar de ventre. Eviteu els aliments sòlids durant unes hores i després proveu amb quantitats petites d’aliments suaus, com arròs, compota de poma o gale-tes. Que no prengui begudes irritants o productes lac-tis. Tampoc aliments fregits, tomàquet o greixos. No li doneu cap medicament sense consultar el pediatre.

El mal de panxa sense cap causa orgànica afecta un 10% dels nens d’entre 9 i 15 anys


Família

Entorn creatiu La meva mare és artista

MARTA ESPAR FOTO: PERE VIRGILI

Acasa de la Carla Baró, de 5 anys, pintar, experi-mentar amb tex-

tures, gravar o esgrafiar pot ser tan natural i inhe-rent a la rutina diària de joc i relació com jugar a nines o mirar dibuixos a la tele. La seva mare, la San-dra Partera (www.sandra-partera.com), és pintora, artista plàstica i també il·lustradora. Des de ben petita la Carla té els seus materials: un cavallet, quaderns, pinzells… Un dia poden fer una casa de nines amb una caixa de vi i un altre estampar samar-retes amb plastidecors o pintura. La Carla ha respi-rat l’art des que va néixer i la seva mare pensa que aprèn molt en el procés:

quan barreja colors aprèn a discernir entre el que li agrada i el que no, i quan agafa el material i l’utilitza com vol adquireix autono-mia i seguretat en ella mateixa. I el més impor-tant: “Pintar juntes cons-trueix vincle entre les dues i jo rebo més influèn-cia d’ella sobre la meva obra que al revés, perquè no jutja, cosa que els adults anem perdent”, explica la Sandra.

La Montse Alcoy, mes-tra d’infantil de l’Escola Fructuós Gelabert de Bar-celona, ha tingut la Carla d’alumna i pensa que la nena “segurament, viurà l’art d’una manera natural, com una realitat normalit-zada en la seva vida, fet que pot propiciar fàcilment que esdevingui una per-sona amb inquietuds cul-

turals, amb ganes d’experi-mentar i arriscar-se, amb esperit crític i a la vegada tolerant amb la diversistat del seu entorn”. A casa de la Carla aquest entorn és la plàstica. En altres cases són la música o la dansa les disciplines que formen part de la rutina diària.

Reivindicar l’art Si l’experiència amb l’art és tan positiva, per què té tan poc pes en el currícu-lum escolar? La llei Wert

en preveu una presència encara més baixa en les diverses etapes escolars, tot i que des del departa-ment d’Ensenyament ja s’ha comunicat que a Catalunya les àrees artís-tiques continuaran tenint el mateix pes que tenien anteriorment. “Seria un error disminuir les hores dedicades a aquestes àrees, quan una de les competències bàsiques que es vol desenvolupar en els nens i nenes és, pre-cisament, la competència artística i cultural”, asse-gura Dimas Fàbregas Gomis, director i mestre especialista de visual i plàstica de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt.

Fàbregas insisteix que hi ha una sèrie de llen-guatges no verbals que

també serveixen per expressar i comunicar. “Cal entendre l’educació artística com a genera-dora d’aprenentatges, perquè l’art ens parla de la vida i, per tant, els proces-sos creatius poden afavo-rir un treball transversal que impliqui les diferents àrees: llengües, matemà-tiques, medi, etc.”.

A l’aula de la Montse Alcoy totes les sessions comencen amb una estona de lectura d’imatge, durant la qual els nens observen imatges d’obres relacionades amb l’artista o la tècnica que es vol treballar i cadascú diu la seva sobre gustos i materials. Després els proposa l’experimentació relacionada amb les obres o les tècniques que han observat i a partir d’aquí cada nen i nena desenvo-lupa la seva creació artís-tica. “Considero impor-tant mostrar als nens diversitat de representa-cions artístiques, de dife-rents àmbits, estils i èpo-ques”, explica la mestra. I insisteix que les sessions han d’estar vinculades als projectes d’aula: “No podem fer sessions bolet sense cap lligam amb el que els nens estan fent a l’aula. Podem trobar una connexió i un lligam per treballar l’art”.

Intel·ligència creativa Ester Forné és mestra especialista de visual i plàstica a l’Escola Sant Martí de Barcelona i coor-dinadora de l’equip Amb Sense. Art i Escola, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB (http://artiescolaicedela-uab.blogspot.com.es). “A hores d’ara és indiscutible la importància de la intel·ligència creativa en l’àmbit professional, però també és essencial en el personal”, apunta Forné, que subratlla que “l’apre-nentatge d’una llengua t’ajuda a traspassar les fronteres, el pensament científic a cultivar la mirada investigadora de l’entorn i el de l’art a fer sorgir la humanitat”.

Malgrat tot, Forné afe-geix, que “la lluita i insis-tència pel reconeixement de l’àrea no és nova, ja que la figura de l’especialista de visual i plàstica a pri-mària encara no està reco-neguda oficialment”. “La llei Wert ha sigut un cop molt fort per a l’àrea, tot i que és cert que a Catalu-nya s’està fent un esforç per a mantenir l’educació artística, per tant, seguim amb esperança”, conclou Forné.e

EXEMPLE. La Sandra Partera comparteix la seva passió per l’art amb la seva filla Carla. A casa seva pintar és tan habitual com jugar.

Créixer en un entorn creatiu pot ser molt beneficiós per a la canalla. L’educació artística és una gran generadora d’aprenentatges, perquè l’art parla de la vida

La Carla ha respirat l’art des que va néixer i la seva mare pensa que n’ha après molt

Per a més informació Sóc un artista Marta Altés. Blackie Books Kina Taqueta - L’escala Annie M.G. Schmidt i Fiep Westendorp. Lata de Sal Ed. Mironins Anna Carretero et al. Ed. Gustavo Gili Dibújame una casa Thibaud Herem. Coco Books


Quina por!

TEXTOS: CRISTINA SERRET IL·LUSTRACIONS: MARTA CAYUELA

Totes les persones, grans i petites, han tingut por alguna vegada. Aquest és un sentiment que ens provoca malestar, però també ens pot donar algun moment de diversió. Saps com? Amb les pel·lícules, les disfresses i els ensurts, esclar!

kidsara

Del temor al terror Hi ha diferents tipus de por. Quan una cosa no ens agrada gaire, ens causa desconfiança, diem que la temem. A l’altre extrem, quan una cosa ens causa una por incontrolable, que ens fa sentir angoixats, és que sentim terror. Llavors, petem de dents, se’ns posen els pèls de punta i fins i tot se’ns pot escapar alguna goteta de pipí…

Per què els nens tenen més por que els grans? Perquè els grans hem après a no tenir por o a enfrontar-nos-hi. Per exemple, els adults no tenim por dels vampirs, perquè sabem del cert que no existeixen. I quan alguna cosa ens causa por pensem com ho podem solucionar i ho fem. Així doncs, no t’amoïnis gaire si ets una mica poruc. Segur que quan creixis seràs més valent!

Does everyone

have fear? Yes, although there are

people who seem braver than others, even the bravest people

are afraid of something. For example, they fear losing their

jobs or fear someone they love getting hurt.


Per què ens agrada passar por? Els humans som una mica estranys, perquè ens agraden coses com les pel·lícules de terror o les cases encantades dels parcs d’atraccions. Això és perquè en realitat sabem que totes dues coses són de mentida. A més, passar por ens dispara l’adrenalina, que és una substància que segrega el cos, i que ens provoca sensacions plaents.

Phobias Phobias are a fear of

an object or a situation disproportional to the

actual danger posed. For example, there are people

with a phobia of cat or heights.

Can fear change

your hair colour?

Yes! There are people who have been so terrified that

they have ended with white hair. But it is not automatic,

it takes time to become visible.

What happens

when we are afraid?

Our heart speeds up, our eyes open wide and our pupils dilate. Our body becomes tense. It is the opposite to how you feel when you’re

relaxed.

Sort en tenim, de la por Encara que no ho sembli, la por ens ajuda a so-breviure. Imagina’t que topes de cara amb un lleó. Què fas? Arrenques a córrer o busques refugi, oi? Si no tinguessis por, potser t’encararies a la fera. I en un enfrontament entre tu i un lleó, qui creus que guanyaria? La por et salva!

Vocabulary

fear: por

brave: valent are afraid of something: tenir por

d’alguna cosa to get hurt: fer-se mal

we are afraid: tenim por speed up: accelerar-se open wide: molt oberts

it takes time: triga un temps to become: esdevenir

phobia: fòbia heights: altures

dissabte, 27 de setembre del 2014 · ara dissabte, 27 de setembre del 2014 aracriatures c 3 el pare...

Documents