© andrés de gabriel penumbra - teatre lliure · temporada 2011/12 teatre lliure montjuïc – del...

temporada 2011/12 www.teatrelliure.cat

© Andrés de Gabriel

Penumbra de Juan Mayorga i Juan Cavestany

direcció Andrés Lima cia. Animalario


Teatre Lliure Montjuïc – del 7 a l’11 de desembre

Penumbra de Juan Mayorga i Juan Cavestany direcció d’Andrés Lima cia. Animalario

intèrprets

Luis Bermejo / Nathalie Poza / Alberto San Juan / Guillermo Toledo / veu en off Gloria Muñoz

escenografia i vestuari Beatriz San Juan / il·luminació Valentín Álvarez i Pedro Yagüe / so i música per a piano Nick Powell / música per a instruments de joguina Pascal Comelade / ninot-nen Román y Cía.

ajudant de direcció Laura Galán / documentalista Walter Scopherbill / regidora i producció en gira Violeta Ferrer / direcció tècnica Juan Luis Moreno / tècnic de llums Manolo Ramírez / tècnic de so José Peña / producció executiva Joseba Gil

i els equips del Teatre Lliure

producció Animalario

espectacle en castellà durada 1h. 15’ sin pausa horaris de dimecres a dijous dissabte a les 18.00 i les 22:00h. diumenge a les 18h. preus 27€ 18€ (dia de l’espectador) 22€ (amb descompte, excepte el dia de l’espectador)


Somiar. Comptar els somnis, compartir la vida. Créixer sense dolor. Eliminar el patiment de la cadena de generacions. Quins monstres ens assetgen quan somiem? Quatre personatges i un intrús convocats per un somni a la casa de la platja. El mateix estiu de cada any. Penumbra es va gestar als ja clàssics tallers de la companyia Animalario (Premio Nacional de Teatro 2005) que es van desenvolupar del 19 al 29 d’abril de 2010. En aquella ocasió, el director Andrés Lima va llançar un inquietant pregunta el primer dia del taller: “Què és el que us fa més mal?”. La dificultat per comunicar-nos, l’ansietat i la por de no ser estimats són alguns dels temes que van sorgir en aquests tallers d’intens treball en equip a partir de la improvisació, que han donat com a resultat un viatge pel perfil més personal de la companyia i que aprofundeix en els sentiments. Aquest és el tretzè espectacle d’Animalario, una companyia que en catorze anys de trajectòria ha produït espectacles com Urtain, Marat-Sade, Argelino servidor de dos amos, Hamelin o Alejandro y Ana.


sobre Penumbra ‘”Què és el que us fa més mal?” va ser la pregunta que ens vam fer al nostre últim taller de creació. Una pregunta sense resposta. Però l’experiència ens diu que el teatre, l’art, no es fa amb respostes. I comencem a mostrar els nostres dolors, els físics i els de l’ànima, si és que existeix.

Sempre he cregut que la vida era una successió de pèrdues que s’han d’acceptar amb bon humor. Ara ja no n’estic tan segur... però crec que més que perdre’s, les experiències “s’emmagatzemen”, i no em refereixo només a la memòria, sinó a alguna cosa més que ens sobrepassa i que és “en nosaltres i amb nosaltres”. Tot això ens omple i conforma la nostra manera de veure la vida, de viure-la, però també d’imaginar-la, de somiar-la. Aquesta obra, doncs, es mou per la penombra entre la vida i el somni.

Penumbra és la nostra obra més desitjada: totes les nostres improvisacions es movien pel desig aclaparador de compartir el nostre dolor.

Penumbra és la nostra obra més poruga. Ens fa por el dolor, parlar del dolor, representar el dolor. Penumbra és una obra de por.

Penumbra serà una obra còmica en la mesura del possible, perquè ha de ser així, perquè no pot ser d’una altra manera, perquè si no, estem perduts, i perquè em fa mal només quan ric.

Més conscients que mai, els Animalario vam decidim explicar-nos els somnis i ens van aparèixer els malsons. Representar-los, introduir-nos en aquest món misteriós que som nosaltres mateixos, travessar el mirall i mirar-nos-hi de cara. Què ens fa por?

Aprendre a viure.

Mares en flames, famílies sordes, amics cecs, amants paralítics i un nen són els nostres personatges. Adults intentant explicar-li a un nen com viure, la seva por i les seves ganes de viure.

Penumbra és el nostre muntatge més lliure. Fem un espectacle en el qual experimentem amb les sensacions, de les quals la por és partícip.

Què ens fa por? Hem buscat en els cossos com expressar aquests somnis. Hem trobat paraules i imatges que ens feien riure i ens feien por. Amb els somnis, o rere els somnis, o contra els somnis, han sorgit més preguntes. Què va passar ahir a la nit, quan jo dormia? Per què els nens no volen dormir? Per què menteixo i ens mentim? Per què som amics? Com s’explica el món a un nen?

L’escriptura va venir després de tot això. I la primera paraula va ser ‘penombra’.

Andrés Lima


els autors Juan Cavestany (Madrid, 1967)

És guionista, director i autor teatral. El 2010 va rebre el Premi Max al millor autor en castellà per l’obra de teatre Urtain (2008). Ha escrit i dirigit els llargmetratges Gente de mala calidad (2008) i Dispongo de barcos (2010). També és autor dels guions de Salir pitando, Guerreros i Los lobos de Washington. Les

seves obres principals són: Penumbra (teatro) del 2011, coescrita amb Juan Mayorga i dirigida per Andrés Lima; el guió i la direcció del llargmetratge Dispongo de barcos (2010); l’adaptació de l’obra teatral Stones in his pockets, de Marie Jones (2010); diverses peces de l’espectacle d’Animalario Baile solo parejas (2009). Ha signat també el guió i la direcció del llargmetratge Gente de mala calidad (2008), el guió del llargmetratge Salir pitando (2007); l’adaptació de l’obra de teatro El Graduado, de Terry Johnson (2005); el guió i direcció del llargmetratge Borjamari y Pocholo (2004). El 2003 coescriu amb Juan Mayorga Alejandro y Ana, que va guanyar el premi Max de teatre al millor espectacle. Signa el guió de la pel·lícula Guerreros (2002). El 2001 escriu diverses peces del muntaje d’Animalario Tren de mercancías. El 2000, signa Qué te importa que te ame. És autor de l’obra de teatre Obedecedor (1999), estrenada per Animalario, del guió de la pel·lícula Los lobos de Washington (1999) i de l’adaptació de l’obra de teatre El hombre elefante de Bernard Pomerance (1998). Juan Mayorga (Madrid, 1965)

Es llicencia en Filosofia i Matemàtiques el 1988. Va ampliar estudis a Münster, Berlín i París. El 1997 es va doctorar en Filosofia. La seva publicació filosòfica més important és Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin (Anthropos, Barcelona, 2003).

Després d’ensenyar Matemàtiques a Madrid i a Alcalá de Henares, és professor de Dramatúrgia i de Filosofia a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid des de 1998. Dirigeix el seminari Memoria y pensamiento en el teatro


contemporáneo a l’Instituto de Filosofía del CSIC. Ha escrit articles i assaigs sobre diversos aspectes de l’arte teatral. Al 2007 li va ser concedit el Premio Nacional de Teatro. La seva obra teatral ha estat traduïda a diversos idiomes com ara l’alemany, l’àrab, el búlgar, el català, el coreà, el txec, el danès, el francés, el gallec, l’hongarès, l’anglès, l’italià, el noruec, el polonès, el portuguès, el romanès, el rus i el serbocroata. Els seus textos més importants són Siete hombres buenos; Más ceniza; El traductor de Blumemberg; El sueño de Ginebra; El jardín quemado; Cartas de amor a Stalin (1999, Teatro María Guerrero de Madrid, amb direcció de Guillermo Heras); El Gordo y el Flaco; Himmelweg (Camino del cielo), estrenat el 2004 al Teatro María Guerrero de Madrid, amb direcció d’Antonio Simón i el 2005, al Royal Court de Londres, amb direcció de Ramin Gray, entre altres representacions; Animales nocturnos; Palabra de perro; Últimas palabras de Copito de Nieve; Job; Hamelin –Premi Nacional de Teatro 2005, Premi Max al millor espectacle 2006, Premi Max al millor autor 2006, Premi Ercilla 2006, Premi Telón Chivas al millor autor 2006-; Primera noticia de la catàstrofe; El chico de la última fila –Premi Max al millor autor 2008, Premi Telón Chivas al millor autor 2007; La tortuga de Darwin –Premi Max al millor autor 2009; Premi Teatro de Rojas al millor autor 2008; La paz perpetua –Premi Valle-Inclán 2009; El elefante ha ocupado la catedral; La lengua en pedazos. És coautor, amb Juan Cavestany, d’Alejandro y Ana. Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente –Premi Max 2004 al millor espectacle de teatre. És autor de versions de El monstruo de los jardines (Calderón de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vieja dama (Friedrich Dürrenmatt), Natán el sabio (Gotthold Ephraim Lessing), El gran inquisidor (Fiòdor Dostoievski), Divinas palabras (Ramón María del Valle-Inclán), Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen) –premi Max 2008 a la millor adaptació, Rey Lear (William Shakespeare), Ante la ley (Franz Kafka) i Platonov (Anton Txékhov).


el director Andrés Lima

Director de la Companyia Animalario (guanyadora el 2005 del Premi Nacional de Teatro a més de catorze Premis Max, concretament tres d’ells per Andrés Lima i un dels tres com a Millor Director). Ha realitzat nombrosos cursos per Espanya. Va ser becat per la Residència Internacional d’Escriptors Emergents al Royal Court Theatre (Londres). És actor, director i autor, i els seus principals treballs són:

en cinema

Goya’s Ghost, de Milos Forman. Escrit per Jean-Claude Carrière

Días de cine, de David Serrano

El viaje de Carol, d’Imanol Uribe

Los lunes al sol, de Fernando León

Juana la loca, de Vicente Aranda

Un buen novio, de Chus Delgado

Celos, de Vicente Aranda

La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo

Días de fútbol, de David Serrano

Horas de luz, de Manolo Matji

Recursos humanos. Curtmetratge

Vida y color, de Santiago Tabernero en televisió Policías; Protagonista durant tres temporades; Periodistas; Simuladores, etc. com a actor teatral

Mirandolina, versió d’Ernesto Caballero sobre La Posadera de Goldoni.

La ratonera, d’A. Christie

Los cuernos de don Friolera, de R. M. del Valle-Inclán

Las bizarrías de Belisa, de Lope de Vega

Air port, Cía Suspect Culture (Escòcia)


La boda de los pequeños burgueses, de Bertolt Brecht

La penúltima, de Harold Pinter

Los otros, de J. C. Groumberg Medora

El libertino, d’Eric-Emmanuelle Schmitt, versió i direcció de Joaquín Hinojosa.

Hamelin, de Juan Mayorga com a director i autor teatral

El mal de la juventud, Teatro de la Abadía.

Las alegres comadres de Windsor, de W. Shakespeare per a la Comédie Française, (sala Richelieu)

Urtain, de Juan Cavestany

Stipstease, d’Andrés Lima (amb Sol Picó, Carles Padrissa, etc…)

Marat-Sade, de Peter Weiss. Producció del CDN i Animalario.

Argelino (servidor de dos amos), versió d’Andrés Lima i Alberto San Juan sobre l’Arlequino de C. Goldoni.

Sarsuela El bateo i De Madrid a París, de Chueca, versió d’Andrés Lima, pel Teatro de la Zarzuela de Madrid.

Pornografía barata, d’Andrés Lima

Tren de mercancías, huyendo hacia el oeste, d’A. Lima, A. San Juan i J. Cavestany.

El fin de los sueños, d’Alberto San Juan.

Los Openheart, Cía. Caracalva.

¿Qué te importa que te ame?, d’A. San Juan, J. Cavestany i Andrés Lima

A solas con Marilyn, d’Alfonso Zurro.

Entiéndeme tú a mí, d’Eloy Arenas.

Por mis muertos, d’E. Caballero, Sergi Belbel, José Ortega i A. Zurro

Las siamesas del puerto, d’Andrés Lima

Una noche italiana, cía Riesgo. D’Andrés Lima

Alejandro y Ana, cía Animalario. Juan Mayorga i Juan Cavestany

Últimas palabras de Copito de nieve, Cia Animalario. De Juan Mayorga.

Hamelin, de J. Mayorga. Teatro de La Abadía i Cia Animalario

El graduado, Teatro Coliseum de Madrid

La noche y la palabra, òpera contemporània de J. M. López López.


els intèrprets

Luis Bermejo

Actor versàtil de teatre, cinema i televisió, d’entre les seves aparicions a la gran pantalla destaquen: Don Mendo rock, ¿la venganza?, dir. José Luis García Sánchez; De tu ventana a la mía, dir. Paula Ortiz; Una palabra tuya, dir. Ángeles González Sinde; Mortadelo y Filemón, dir. Miguel Bardem; La soledad, dir. Jaime Rosales; Días de cine, Dir.: David

Serrano; Días de futbol, dir. David Serrano; El otro lado de la cama, dir. Emilio Martínez Lázaro; El robo más grande jamás contado, dir. Daniel Monzón; La mujer más fea del mundo, dir. Miguel Bardem. En televisió ha participat a Los misterios de Laura, Tierra de lobos, Lex, Hospital central, La familia mata, El síndrome de Ulises, Hermanos y detectives, Cuenta atrás, Tirando a dar; Motivos personales, Maneras de sobrevivir; Al filo de la ley; Policías, El comisario, Periodistas i Compañeros.

Als escenaris, ha actuat a Urtain, dir. Andrés Lima; El rey Lear, dir. Gerardo Vera; Marat-Sade, dir. Andrés Lima (Animalario / CDN); El portero, dir. Carles Alfaro; Sobre horacios y curiacios, dir. Hernán Gené; El rey Lear, dir. Hansgünter Heyme; El Mesias, dir. José Luis Gómez; El fin de los sueños, dir. Andrés Lima; La devocion de la cruz, dir. Carlos Aladro; Las manos, dir. J. Yagüe; Los caballeros, dir. Concha G. Rodero; Qué te importa que te ame, dir. Andrés Lima; De aquí para allà, Teatro del Zurdo; De ratones y hombres, dir. Cristina Rota; Litel, dir. Cristina Rota; Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto, dir. Cristina Rota; Larra, el último romántico, dir. Ángel G. Suárez; Brecht en tiempos difíciles, dir. Vicente Cuesta; Pequeño teatro de XVII, dir. A. García Suárez. Nathalie Poza

Actriu que combina el teatre amb el cinema i la televisió. En teatre destaquem: Tito Andrónico, dir. Andrés Lima (nominada a millor actriu televisiva per la Unión de Actores); Marat-Sade, dir. Andrés Lima; El fin de los sueños, dir. Alberto San Juan; Pornografía barata, dir. Andrés Lima; El libertino, dir. Joaquin Hinojosa, d’Eric-


Emmanuel Schmitt; Dulce pájaro de juventud, de Tennessee Williams, dir. Alfonso Zurro; Como en las mejores familias, dir. Agnés Jaoui i Jean Pierre Bacr, i Hamelin de Juan Mayorga, dir. Andrés Lima.

A la petita pantalla l’hem poguda veure en sèries com ara Hispania, La princesa de Éboli, Todas las mujeres, Lex, Motivos personales, Maneras de sobrevivir, Hospital central, Un lugar en el mundo, Policías, En el corazón de la calle, El Comisario, Periodistas, Señor alcalde, Hermanas, Más que amigos i Éste es mi barrio.

En cinema ha participat a pel·lícules com Lo mejor de Eva (dir. Mariano Barroso), El color del océano (dir. Maggie Peren), Un buen hombre (dir. Juan Martínez Moreno), Salir pitando (dir Álvaro Fernández Armero), Días de cine (dir. David Serrano), Malas temporadas (dir. Manuel Martínez Cuenca), La flaqueza del bolchevique (dir. Manuel Martínez Cuenca), Utopía (dir. María Ripoll), El otro lado de la cama (dir. Emilio Martínez – Lázaro).

En el transcurs de la seva carrera ha rebut diversos premis i nominacions: destaca la nominació als premis de la Unión de Actores com a millor actriu de repartiment per Días de fútbol i als premis Goya com a millor actriu revelació per Días de fútbol el 2004. Torna a ser nominada als premis de la Unión de Actores com a millor actriu protagonista i als premis Goya com a millor actriu principal per Malas Temporadas. rep el premi a la Millor actriu secundària, de la categoria de teatre, per Marat-Sade el 2008. És nominada un cop més als premis de la Unión de Actores com a millor actriu secundària en la categoría de teatre per Marat-Sade i com a millor intèrpret protagonista de televisió per Lex. El 2010 rep el premi a la Millor actriu secundària per Tito Andrónico. Alberto San Juan

Aquest actor madrileny combina també l’escena amb la gran pantalla. En teatre ha participat en espectacles com Tito Andrónico, dir Andrés Lima; Urtain, escrita per Juan Cavestany i dirigida per Andrés Lima; una versió d’Argelino servidor de dos amos, de Carlo Goldoni, dirigida per Andrés Lima; Marat Sade, escrita per Peter Weiss, dirigida per Andrés Lima; Hamelin escrita per Juan Mayorga, dirigida per Andrés Lima; Alejandro y Ana (Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del

presidente), escrita per Juan Mayorga i Juan Cavestany, dirigida per Andrés Lima; Pornografía barata, escrita i dirigida per Andrés Lima; Tren de


mercancías, escrita per Juan Cavestany, Juan Mayorga i Alberto San Juan i dirigida per Andrés Lima i Alberto San Juan. En cinema, ha format part dels repartiments de pel·lícules com La isla interior, de Dunia Ayaso i Félix Sabroso; La vergüenza, de David Planell; Gente de mala calidad, de Juan Cavestany; Bajo las estrellas, de Félix Viscarret; Casualday, de Max Lemcke; Días de cine, de David Serrano; Los dos lados de la cama, d’Emilio Martínez Lázaro; Horas de luz de Manolo Matji; Haz conmigo lo que quieras, de Ramón de España; Días de futbol, de David Serrano; El otro lado de la cama, d’Emilio Martínez Lázaro i Airbag de Juanma Bajo Ulloa. Guillermo Toledo

El Guillermo Toledo l’hem pogut veure en pel·lícules com La buena nueva, dir. Helena Taberna (2008); After, dir. Alberto Rodríguez (2007); Salir pitando, dir. Álvaro Fernández Armero (2007); Nadie dice que es fácil, dir. Juan Taratuto (2007); Santos, dir. Nicolás López (2005); Aupa Etxebeste! dir. Telmo

Esnal y Asier Altuna (2005); El Síndrome de Svensson, dir. Kepa Sojo (2005); Los dos lados de la cama, dir. Emilio Martínez Lázaro (2004); El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo, dir. E. López Lavigne i Juan Cavestany (2004); Crimen Ferpecto, dir. Álex de la Iglesia (2004); Seres queridos, dir. Teresa de Pelegrí i Dominic Harari (2004); Las voces de la noche, dir. Salvador García Ruíz (2003); El misterio Galíndez, dir. Gerardo Herrero (2003); Al sur de Granada, dir. Fernando Colomo (2001); Peor imposible, dir. David Blanco i Jorge Semprún (2002); El otro lado de la cama, dir. Emilio Martínez Lázaro (2002); La marcha verde, dir. José Luis García Sánchez (2001); Intacto, dir. Juan Carlos Fresnadillo (2001); Locura de amor, dir. Vicente Aranda (2001); Lo bueno por conocer, dir. David Blanco i Jorge Semprún (2000); La espalda de Dios, dir. Pablo Llorca (2000); El viejo que leía Novelas de Amor, dir. Rolf De Heer (2000); El otro barrio, dir. Salvador García Ruiz (1999); Siguiente, dir. Jorge Calvo Dorado (1999); La lengua de las mariposas, dir José Luis Cuerda (1999); La mujer más fea del mundo, dir. Miguel Bardem (1998); Se buscan fulmontis, dir. Alex Calvo Sotelo (1997); Mensaka, dir. Salvador García Ruiz (1994), i Morirás en Chafarinas, dir. Pedro Olea.

A la petita pantalla, Toledo, ha participat a: Impares, produïda per Isla Producciones (2010); Cuestión de Sexo, produïda per Notro Films (2007-2009), i 7 vidas, produïda per Globomedia (2005).


En teatre ha participat en Hamelin, dir. Andrés Lima. Cía.Animalario (2005);. Alejandro y Ana, dir. Andrés Lima. Cía. Animalario (2003-2004); Pornografía barata, dir. Andrés Lima. Cía. Animalario (2001); Tren de mercancías huyendo hacia el Oeste…, dir. Andrés Lima. Cía. Animalario (2001); El fin de los sueños. dir. Andrés Lima. Cía. Animalario (2000); Qué te importa que te ame, dir. Andrés Lima. Cía. Animalario (1999); Animalario. Bonitas historias de entretenimiento sobre la humillación cotidiana de existir. dir. Alberto San Juan (1996).

© andrés de gabriel penumbra - teatre lliure · temporada 2011/12 teatre lliure montjuïc – del...

Documents