índex · 2016. 8. 1. · en canvi, el sector terciari ha experimentat una davallada en el nombre...

Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i

de les Terres de l’Ebre

INFORME DE CONJUNTURA2n trimestre 2011

Cambra de ReusCambra de Tarragona

L’activitat econòmica en el segon trimestre del 2011

OcupacióAturPreusComerç exteriorLa dinàmica inversoraInforme trimestral

24679

10

Informe elaborat per:Grup de Recercad’Indústria i Territori(GRIT) - URV

índex

Informe trimestral

El sector de la

construcció del

creixement a la

davallada.Anàlisi 2000-2010

Cambra de TortosaCambra de Valls

El segon informe de conjuntura de l’any 2011, com és habitual, presenta en la sevaprimera part els principals indicadors de producció, mercat de treball, evolució delspreus i comerç exteriors de los comarques del Camp de Tarragona i de les Terres del’Ebre, on el principal obstacle de la nostra economia es la limitada capacitat percrèixer i crear ocupació; en la seva segona part s’ofereix un monogràfic que aportauna nova perspectiva de la situació en què es troba el sector de la construcció a lescomarques de Tarragona.

El segon trimestre de l’exercici de 2011 no assenyala grans canvis amb relació a lesdades interanuals, però si el considerem amb relació a mesos anteriors, l’activitates troba en un dinamisme més gran essencialment pel turisme, conseqüència del’estacionament de l’activitat productiva. En dades interanuals, el més positiu pera l’economia de l’àrea és que el nombre de persones ocupades s’ha incrementatl’1,20%, i ha disminuït una mica la taxa d’atur, que supera el 18%, i que ha estatinferior al total de Catalunya.

La dificultat de crear ocupació és rellevant i incideix més en les comarques de lesTerres de l’Ebre que en les del Camp de Tarragona, com podem observar en les dadesd’afiliats a la seguretat social, que en un cas disminueixen un 4,10% en dadesinteranuals i en l’altre un 1%. No hi ha cap sector d’activitat que augmenti l’ocupacióa les comarques de l’Ebre, i trobem que la indústria i el sector terciari s’incrementenen el Camp. La indústria ha estat el sector que ha conegut un dinamisme més gran,cosa que es manifesta per l'increment d’ocupació i pel fort dinamisme de lesexportacions, no solament en el sector químic sinó també en la resta d’activitats.En canvi, el sector terciari ha experimentat una davallada en el nombre d’ocupats,en un mercat laboral amb un fort pes de mà d’obra femenina, fet que fa augmentar-ne la taxa d’atur.

L’augment de preus ha estat superior a altres exercicis, però l’expectativa és que lainflació subjacent es controli fins a final d’any, la qual cosa portarà a disminuirl’indicador. El dinamisme del comerç exterior ha estat superior en les exportacionsque en les importacions, però les expectatives d’inversió no afloren. La manca d’unaperspectiva macroeconòmica clara i les dificultats creditícies són elements essencialsque les frenen.



El sector industrial ha estat el que ha mantingutels nivells d’ocupació. No ha arribat a la xifra de2008, abans de la forta caiguda d'indicadors, il'augment des de 2010 ha estat significatiu.L’agricultura, tot i les seves oscil·lacions,incrementa ocupació i representa més d’un 5%del total, cosa que ens indica una activitat refugi,ja que n’augmenta el pes intersectorial en unasituació econòmica que en termes globals no creaocupació. La construcció ha disminuït en un 55%el nombre d’ocupats des del segon trimestre de2008, i el sector terciari pren els valors de fatres anys amb una disminució relativa interanualdel -0,60%, fet que la porta a perdre pes enl’estructura sectorial de l’ocupació. Aquesta haexperimentat una modificació significativa desde 2008, any que es va iniciar la forta caigudad’activitat, i s’assenyala per l'augment del sectorterciari, el manteniment de la indústria desprésde la davallada i la forta caiguda de l'ocupacióen la construcció, que si bé representa més del15% dels ocupats, es troba 6 punts per sota,mentre que el sector primari ha augmentat mésd’1 punt la seva significació en l’estructurad’ocupació de la zona.

Un indicador per analitzar la variació de l’ocupaciódes del punt de vista comarcal i per a les àreesde planejament territorial, és el de la seguretatsocial, que ens permet diferenciar entre el Campde Tarragona i les Terres de l’Ebre, en l’àmbitcomarcal. De l’anàlisi del règim general i delsautònoms, en variacions interanuals, en podemobservar una sèrie d’aspectes en l’evolució del’ocupació a la zona, que podríem resumir en elspunts següents:

OCUPACIÓ

TOTAL

Milers

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA

Els ocupats. Segon trimestre de 2011

344,90

1,20

Nombre

Variació

379,90

3,85

356,80

-6,08

340,80

-4,48

15,4017,1016,4018,20

75,5057,8053,2064,10

230,50234,70232,00230,60

58,5047,2039,3032,10

2008200920102011

4,054,794,815,28

19,8716,2015,6118,59

60,6765,7868,0866,86

15,4013,2311,539,31

2008200920102011

Sig. Sectorial %

2,6711,04-4,0910,98

10,06-23,44-7,9620,49

11,351,82

-1,15-0,60

-22,21-19,32-16,74-18,32

2007-082008-092009-102010-11

Var. interanual%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

2008 2009 2010 2011

2

Segons dades interanuals, al segon trimestre de 2011 el nombre d’ocupats a la demarcació ha experimentat un incrementsuperior a les 4.000 persones, cosa que representa una variació de l’1,20% amb relació al juny de 2010. La variació del’indicador s’ha donat per l'augment de l’ocupació industrial i el lleuger increment de l’agricultura. El descens de la construcciócontinua, mentre que l’activitat de serveis perd nombre d’ocupats amb relació a dades interanuals.

250

La demanda laboral a les comarques de Tarragona. Milers de persones

200

50

100

150

300

350

400

OcupatsInactius

02n tri.2011

Aturats

2n tri.2010

2n tri.2009

2n tri.2008

2n tri.2007

2n tri.2006

2n tri.2005

El sector industrial ha estatel que ha mantingut els nivellsd’ocupació. No ha arribat ala xifra de 2008, abans de laforta caiguda d'indicadors, il'augment des de 2010 haestat significatiu.

OCUPACIÓ


de les Terres de l’Ebre3

Agricultura

-5,28-5,61-1,19-4,09-5,019,31

-3,08-8,97-4,87-7,46-3,22-6,31-4,85-2,43

Alt CampBaix CampBaix PenedèsConca de BarberàPrioratTarragonèsCamp de TarragonaBaix EbreMontsiàRibera d'EbreTerra AltaTerres de l'EbreTARRAGONACATALUNYA

Indústria Construcció Serveis Total

2,790,28

-2,59-3,032,87

-0,65-0,224,61

-4,28-1,405,62

-0,16-0,21-2,65

-8,56-20,23-18,71-9,81

-11,47-14,38-16,14-17,21-21,37-5,26

-20,33-17,34-16,42-13,99

2,060,69

-0,082,800,441,481,16

-2,45-1,29-0,61-1,39-1,810,680,22

1,09-2,10-2,88-1,62-1,66-0,30-1,00-4,05-4,76-2,27-3,98-4,10-1,59-1,53

Variació interanual nombre persones inscrites a la seguretat social

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la seguretat social.

En totes les comarques excepte a l’Alt Camp aquest indicador d’ocupació disminueix.

Al Camp de Tarragona la disminució és inferior a la total catalana i es troba molt per sota de les Terres de l’Ebre, àreaon ha disminuït de manera significativa el nombre d’afiliats a la seguretat social.

La construcció és el sector d’activitat en què ha disminuït més el nombre d’ocupats. Això és dóna en totes les comarques,encara que d’una manera especial al Baix Camp i al Baix Penedès, al Camp, i al Montsià i a la Terra Alta a l’Ebre.

L’ocupació en els serveis ha augmentat en totes les comarques del Camp excepte en el Baix Penedès, mentre que hadisminuït en totes les de l’Ebre.

En totes les comarques de l’Ebre hi ha menys ocupació que fa un any en tots els sectors d’activitat. El fenomen no éstan colpidor al Camp de Tarragona, on l’augment dels serveis, principalment en alguns llocs de la indústria, ha permès queel nombre d’ocupats no disminueixi tant.

Amb relació al conjunt català, la zona ha experimentat una disminució més gran de la construcció, un increment lleugeren els serveis i una caiguda més petita en la indústria.

L’estructura d’ocupació és sectorialment diferent entre les diverses comarques, el pes de l’agricultura és màxim en el casde la Terra Alta i el Priorat, perquè representa un 20% de l’ocupació total. La indústria domina a la Conca i a l’Alt Campamb més d’un 35%; la construcció és encara molt rellevant a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta amb un 15% de l’ocupaciócomarcal, mentre que el sector terciari domina al Tarragonès, Baix Penedès i Baix Camp. A la vegada que hi ha aquestesdiferències comarcals, també n’hi ha entre les dues grans àrees de la zona, amb una ocupació agrària més gran, i a laconstrucció a les Terres de l’Ebre i de la indústria i els serveis al Camp de Tarragona. Amb relació al conjunt català, s’observaque el pes de la construcció és encara 2 punts per damunt al conjunt de la zona, mentre que el sector serveis es manifestainferior, i la indústria amb una rellevància similar.

L’atur ha augmentat amb taxa interanual en 0,12,que no deixa de ser un indicador relativamentoptimista si considerem el fort augment dels anysanteriors, encara que a la zona augmenta, i alconjunt català disminueix, cosa que no deixad’aportar una nota de preocupació que es potrelativitzar si considerem que l'increment del’àrea es troba molt per sota del conjunt espanyol.La situació és preocupant perquè la taxa continuaper damunt de la catalana, i mentre aquestadisminueix lleugerament, la de la zona no.L’indicador ens indica la gravetat del problemaamb taxes superiors al 18%. En analitzar lestaxes d’atur per sectors d’activitat, podem observarles contradiccions del mercat de treball de lazona i les diferències en el dinamisme sectorial.Ens trobem que per sobre de la taxa d’atur del’àrea per al trimestre, el 18,41%, hi ha solamentla construcció, sector que perd ocupació d’unamanera molt ràpida, com hem assenyalatanteriorment, i que ha passat a representar ungreu problema per al mercat laboral de la zona,ja que, com que és l'impulsor de l'ocupació,genera unes taxes d’atur elevades. Al costatd’aquesta activitat hi ha un altre grup d’aturatsque és un col·lectiu que també defineix la situaciólaboral a l’àrea, com són els que cerquen primeraocupació o els que són aturats de llarga durada.Aquests representen el 46,40% del total d’aturats,una xifra que va en augment des de 2008 iassenyalà les dificultats d’ampliar el mercatlaboral de la zona. La resta de sectors es trobenen unes taxes per sota del 9,86%, que ésl'indicador d’atur a la zona si no considerem elsaturats de llarga duració i els que cerquen primeraocupació. És una dada que assenyala la variacióinteranual que reflecteix la diferent situaciósectorial, i es manifesta pel fort descens enl’agricultura, per la disminució en la indústria ien la construcció i per l'increment en el sectorterciari, que és un sector amb una gran rellevànciaen les dades d’ocupats de la zona. El sectorterciari, en dades interanuals, ha augmentat l’aturamb 3.000 persones, cosa que representa unincrement superior als 3,5 punts en la distribuciódel nombre total d’aturats, i és el sector,conjuntament amb el col·lectiu que cerca primeraocupació o es troba en atur de llarga durada, queincrementa el pes en el nombre total dels ocupatsa l’àrea.

ATUR



5,969,33

16,0018,2918,41

6,097,62

15,8818,2518,06

7,9510,4417,9219,7221,27

20072008200920102011

EspanyaCatalunyaTarragona


Taxa d'atur %. Segon trimestre de 2011

6

La taxa d’atur total i sense els aturats de llarga duradao cerquen la primera ocupació

16

81012

Sense 1a Ocup. Ll. D.Total

18

0

2007 20112010

14

2

Els aturats. Anàlisi sectorial. Segons trimestre 2011Aturats en milers

20072008200920102011

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis 1a ocupacióllarga durada

23,239,168,076,377,8

1,81,72,64,01,2

1,63,54,75,96,3

2,810,716,810,98,9

9,714,522,922,125,2

7,38,7

21,033,336,1


Distribució de l'atur sobre el total (%)

20072008200920102011


100,00100,00100,00100,00100,00

7,764,353,825,241,54

6,908,956,917,738,10

12,0727,3724,7114,2911,44

41,8137,0833,6828,9632,39

31,4722,2530,8843,6446,40

Taxa d’atur

20072008200920102011


5,969,33

16,0118,2918,41

10,719,94

13,2019,616,18

2,284,437,529,988,94

3,5915,4626,2521,7121,70

4,475,928,898,709,81

4,087,26

11,0611,209,86

20092008

4

20

ATUR



L’evolució del mercat de treball des de 2005

La forta crisi de l’ocupació a la zona es veia venir amb anterioritat al fort canvi de l’activitat que es va donar en el darrertrimestre de 2008. L’evolució del mercat de treball era insostenible en el sentit que l’ocupació masculina no podia créixerbasant-se en la construcció, i era aquest l’únic sector que ocupava la nova demanda masculina. Si considerem el 2005,els indicadors d’actius, inactius, ocupats i aturats, com es pot observar en el quadre, i veiem l’evolució dels indicadors finsa 2011, podem observar com abans d’entrar oficialment en la crisi de setembre de 2008 el mercat de treball experimentàunes modificacions importants que es manifestaren pel fort augment de la mà d’obra femenina en actius i també en ocupats,i com l’atur havia crescut menys en les dones que en els homes. A partir del segon trimestre de 2008, els indicadors continuenaccentuant la dinàmica iniciada amb anterioritat en el mercat de treball de la zona, i disminueixen el nombre d’actiusmasculins, que el 2011 està per sota de 2005, mentre que el femení ha augmentat en un 20%, fet que fa que els inactiusaugmentin entre els homes, mentre que en les dones disminueixen. El nombre d’ocupats cau per a tothom a partir de 2008,d’una manera més significativa en els homes que en les dones, i el nombre d’aturats es dispara, l’augment es multiplica3,5 en el cas dels homes, mentre que aquest indicador es manté molt inferior en les dones. Abans de la crisi, s’experimentauna forta entrada de les dones en el mercat de treball que s’ha vist augmentada a partir de 2008 amb una presència mésferma dels actius i dels ocupats. Els percentatges d’activitat per al segon trimestre de 2011 ens assenyalen variacionssignificatives per sexes en el mercat de treball de l’àrea, amb relació a la meitat de 2008, manifesten l’augment de la taxad’activitat femenina de 4 punts i representen un total del 45% dels ocupats el 2011, mentre que el 2008 era del 42%,mentre que la taxa d’activitat masculina cau 5 punts en aquest període. Tot i aquests canvis, les taxes d’atur són elevadestant per als homes com per a les dones, ja que les dues van alhora, tot i la forta incidència que ha tingut la construcció enla taxa d’atur masculina.

100,00105,0099,1798,20

100,00111,10115,08119,86

2n tri. 20052n tri. 20082n tri. 20102n tri. 2011

OcupatsInactiusActius


L’evolució del mercat de treball a les comarques de Tarragona. Població de més de 16 anys

Aturats

100,0087,66

102,04104,44

100,0089,5385,7881,27

100,0095,3083,9086,35

100,00102,0994,6591,03

100,00186,77397,08351,95

100,0082,79

144,13174,01

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

PREUS



L’índex de preus al consum del juny de 2011ens assenyala, amb relació a les dades interanuals,un augment similar a la zona que al conjuntcatalà i espanyol, fet que ens manifesta que lavariació de preus entre aquests mercats s’equiparaen bona part per l’extensió de les seves condicionscomercials en la integració en àrees més àmplies.Si considerem les variacions de l’índex generalde 2006, podem observar com el comportamentde la zona, tradicionalment ha tingut pressió enels preus minoristes inferiors al del conjunt deCatalunya i d’Espanya, motivat pel menorincrement d’aliments, de vestit i calçat i paramentde la llar, i un descens més gran en esbarjo icultura. En canvi, augmenten més, de manerasimilar al de les altres àrees, en begudesalcohòliques, habitatge, ensenyament, transportsi hotels, bars i restaurants.

La variació interanual per a les comarques de lazona ha estat del 3,3%, com dèiem anteriorment,similar al de les altres àrees. És un augmentsuperior al d’altres períodes considerats i que enbona part s’explica per la forta repercussió en lavariació d’habitatge i transports amb un índexinteranual d’un 8%. En segona línia i per sobrede l'indicador global, trobem les begudesalcohòliques i el tabac, i en variacions similarsa l’indicador interanual: ensenyament, hotels,cafès i restaurants, i altres serveis. La resta degrups experimenta variacions inferiors, i es trobaper sota de la unitat l’indicador de vestit i calçati comunicacions, i amb variació negativa l’índexde medicina, esbarjo i cultura.

Durant aquest exercici, l’augment de preus haestat superior que en períodes anteriors, lesvariacions mensuals han estat més alcistes, comes pot observar en el gràfic des de principis de2010. Tot i així, les perspectives per acabar l’anysón de moderació de preus, conseqüència de lesexpectatives de la contenció en la inflaciósubjacent, productes alimentaris sense elaborari productes energètics, i de la moderació de laresta de grups ja que no pressionen la demandainterior.

Font: INE

L’índex de preus al consum. Juny 2011

3,32,33,80,58,01,2

-1,07,90,3

-1,63,33,33,3

3,32,4 3,60,56,81,90,17,80,3

-0,53,02,13,7

3,22,4 4,00,47,61,5

-0,67,90,3

-0,82,21,83,2


Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis

Variacions interanuals %

11,557 107,758140,968102,300123,001106,571100,803117,68999,17693,608

118,877116,107116,193

113,376 111,115140,170106,826123,384110,13898,296

117,13498,30598,294

122,591116,960118,612

112,318 109,825141,690105,403123,817109,10896,344

117,16598,57896,745

117,134115,120115,43


Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis

Índex de preus al consum (IPC)

1

-1

Variació mensual de preus (juny 2008-2011)

0

1,5

-0,5

-1,5

0,5

2011

M 0

6

2011

M 0

4

2011

M 0

2

2010

M 1

2

2010

M 1

0

2010

M 0

8

2010

M 0

6

2010

M 0

4

2010

M 0

2

2009

M 1

2

2009

M 1

0

2009

M 0

8

2009

M 0

6

2009

M 0

4

2009

M 0

2

2008

M 1

2

2008

M 1

0

2008

M 0

8

2008

M 0

6

Durant aquest exercici,l’augment de preus ha estatsuperior que en períodesanteriors

800.000

600.000

200.000

1.000.000

1.200.000

400.000

Impor. Química

COMERÇ EXTERIOR



Font: Elaboració pròpia a partir DGA

Les exportacions i les importacions de Tarragona(milers d’euros)

717.397761.817814.979896.824811.425

1.017.852864.556891.635894.844827.340807.801

1.012.09210.318.561

564.310602.842526.606556.837

2.250.595

Exportació

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL

1.043.249757.912924.051979.334

3.704.546

Any 2010 Any 2011ExportacióImportació Importació

401.483389.414500.682462.746449.192485.218484.392439.186512.396556.321563.728487.503

5.732.260

85,5114,1854,2793,6438,7151,2323,7146,1318,0214,845,37

22,7334,32

40,5654,815,18

20,33

28,29

Exportació

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL

45,42-0,5113,389,20

16,09

Variació interanual % 2010 Variació interanual % 2011ExportacióImportació Importació

2,242,24

35,7330,5126,5233,1416,5032,6412,5739,6131,7013,5122,63

Comerç amb l’exterior de Tarragona. Significació dels sector químic. (Milers Euros)

2011

Exp. Total Impor. Total

02007

Taxes de variació interanual (%)Exportació Importació

Font: Consejo Superior de Cámaras

16,09Variació 2010-11 abril 28,29Tarragona

13,66Variació 2010-11 abril 16,33Catalunya

16,18Variació 2010-11 abril 22,19Espanya

15,4115,38

Any 2010Any 2011 abril

11,7912,81

Tarragona/Catalunya

En els quatre primers mesos de l’exercici, lesexportacions han experimentat un fort augmenten dades interanuals, cosa que representa unincrement del 28,29% amb relació a l’any anterior.Aquest augment de les exportacions ha estatsuperior al del conjunt català i espanyol, fet queassenyala la rellevància que han pres per a l’àreales vendes a l’exterior, que són l’indicador méspositiu per al conjunt de l’economia de la zonaen aquesta conjuntura. Les importacions tambés’han incrementat, però no tant com lesexportacions. La seva variació en dades interanualsha estat, fins al maig, del 16,09%, percentatgesignificatiu, però que, com que és menor que lavariació de les exportacions, permet augmentarla taxa de cobertura del comerç exterior de l’àrea.

Per al conjunt de Tarragona, les taxes de variacióde les relacions amb l’exterior han estat méselevades que en el conjunt català, tant pel quefa a les exportacions principalment, com per ales importacions. Així mateix, aquesta variaciósupera l’espanyola amb relació a les exportacions,i ha tingut un creixement molt similar amb relacióa les importacions. El dinamisme en el comerçexterior de l’àrea ha fet que representi el 12,81%del total exportat des de Catalunya, un punt mésque el 2010, mentre que la significació de lesimportacions continua sent molt elevada, del15,38%, amb valors similars en els quatre primersmesos de l’exercici de l’any anterior.

2010 2009 2008 2006 2005

Exp. Química

La significació del sector petroquímic en el comerç exterior de la zona

El comerç exterior ha estat un dels elements essencials per mantenir l’activitat en l’economia de la zona en el primer semestrede l’any. El seu elevat significat en el conjunt de l’economia catalana, molt superior al pes relatiu del PIB de la zona, dónaa entendre la rellevància que representa en l’activitat productiva de l’àrea. En l’activitat amb l’exterior, el sector químic téun paper molt significatiu, que se centra en quatre capítols de la divisió TARIC, com són els que fan referència a combustibles,plàstics, química orgànica i altres productes químics.

Valorant l’evolució del total exportat des de 2005 i el que hi representa la química, hem d’assenyalar que, des de 2010,tornen els nivells de vendes a l’exterior anteriors, ja que la crisi que va colpir fortament a partir del darrer trimestre de 2008i tot el 2009, no permetrà canviar el cicle exportador fins entrat el 2010, i des d’aleshores té creixements importants.L’increment de la química ha estat d’un 34% entre 2005 i 2010, i el total exportat d’un 28%, fet que ens indica la significaciórelativa més gran d’aquest sector en el total, com es pot observar en el quadre, que després de la davallada de 2008-2009,agafa uns valors proporcionalment molt elevats el 2010 i en els primers mesos de 2011.

Les importacions del sector químic són molt més rígides, ja que el principal producte és el petroli per refinar i en un elevatpercentatge destinat al mercat interior. La caiguda de les importacions el 2009 va ser molt significativa, i en els altresperíodes manifesta la rigidesa que comentàvem anteriorment. En el cas de les compres a l’exterior, l’augment entre 2005-2010 ha estat d’un 22% per al total i d’un 40% per a la química. El pes relatiu del sector és superior en el cas de lescompres que en el de les vendes amb un increment relatiu important en el període, que en bona part està motivat pel preudel cru, que condiciona no tant les tones importades sinó el seu valor.

Aquesta dinàmica porta a uns indicadors de cobertura diferenciats entre els globals i els que corresponen al sector petroquímic,en què l’índex global és molt superior. El sector químic tindria una taxa de cobertura relativament elevada si no consideréssimel combustible, però pel conjunt del sector assenyala diferencies notòries amb relació a l’índex global del comerç exteriorde l’àrea.

COMERÇ EXTERIOR



2.250.5955.732.2604.704.3515.724.3105.791.5744.713.7004.480.903

1.284.3683.139.0522.211.3852.829.6583.166.1732.530.1222.337.749

2.011*2.0102.0092.0082.0072.0062.005

Taxa de coberturaImportacionsExportacions

*Des de gener fins a maig.

Font: elaboració pròpia a partir de dades DGA.

El comerç exterior de l’àrea. Significació del sector petroquímic

57,0754,7647,0149,4354,6753,6852,17

3.704.54610.318.5617.778.192

10.780.19210.852.4919.218.5168.442.963

2.474.4896.987.1555.033.7577.268.5467.002.2875.853.0704.982.262

66,8067,7164,7267,4364,5263,4959,01

60,7555,5560,4853,1053,3751,1353,07

51,9044,9343,9338,9345,2243,2346,92

Total Química Pes Química Total Química Pes Química Total Química

LA DINÀMICA INVERSORA



La creació de societats

Els indicadors que ens aproximen a la realitat deforta crisi que viu l’economia de la zona a partirde 2008 són diferents. És evident que els méscolpidors i immediats estan en l’elevada taxad’atur i en la caiguda d’habitatges iniciats, peròtambé n’hi ha d’altres que són significatius perquèens assenyalen que la situació encara és moltprecària, tot i que alguns indicadors positiussembla que s’han assentat. Un altre indicadorque ens assenyala les expectatives i la confiançadels emprenedors de l’àrea en el futur immediatés el de la creació de societats, cosa que, endefinitiva, correspon a decisions d’inversió.

A partir de dades de l’INE, hem establert unasèrie del nombre de societats creades anualmenti del capital escripturat des del 2000 fins a juliolde 2011, amb dades provisionals des de juny de2010, i es pot observar la forta caiguda delsindicadors a partir de 2008, que es mantenen ala baixa tant pel que fa al nombre de societatscreades com pel que fa al capital escripturat;l’excepció per a aquest indicador és el 2009.D’altra banda, el capital mitjà per societat tambédisminueix a partir de 2007, amb l’excepció de2009.

La dinàmica inversora s’ha alentit, les expectativesempresarials estan molt condicionades per lesdades macroeconòmiques i per les dificultatscreditícies que no permeten que es duguin aterme projectes. Les societats que es creen sónde menys capital de mitjana. Observant-ne lasèrie i la representació gràfica, s’aprecien l’alçad’expectatives fins a 2007 i la caiguda deprojectes i de capitalització a partir d’aleshores;aquest indicador es troba pràcticament des de2008 per sota dels valors assenyalats el 200O.

1.6901.7231.8282.0622.2292.3352.6052.2491.4841.0731.102

658

85.530105.67179.33496.25388.273

128.052149.812134.97563.668

101.42937.42517.042

50,6161,3343,4046,6839,6054,8457,5160,0242,9094,5333,9625,90

20002001200220032004200520062007200820092010

2011*

Capital/societatCapital escripturatNombre

*Fins a juliol.

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE.

La creació de societats empresarials a la província de Tarragona

2.500

Nombre de societats creades

2.000

500

1.000

1.500

3.000

020102009200820072006200520042003200220012000

140.000

Capital escripturat

120.000

60.000

80.000

100.000

160.000

020102009200820072006200520042003200220012000

40.000

20.000

La dinàmica inversora s’haalentit, les expectativesempresarials estan moltcondicionades per les dadesmacroeconòmiques i per lesdificultats creditícies que nopermeten que es duguin aterme projectes.

El sector de la construcció del creixement a la davallada.Anàlisi 2000-2010

INFORME TRIMESTRAL

10

Una de les particularitats importants de l’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre durant el primer decennidel segle XXI ha estat el sector de la construcció. El seu dinamisme ha tingut l’efecte de condicionar l’impuls econòmicdel període, primer pel fort creixement fins a 2007, i segon per la forta caiguda a partir de mitjan 2008. La significaciód’aquesta activitat ha estat que ha passat del creixement anual durant uns quants anys superior al 5% en el seu VAB, acaigudes properes al 10% en acabar el període.

El que ha succeït ha estat que l’oferta no s’ha ajustat a la demanda quan han caigut les facilitats creditícies. Es tractavad’un sector que havia passat de la construcció residencial a l’activitat immobiliària, en què la incidència de reposiciócreditícia i d’instal·lació en noves promocions era molt important per poder continuar construint. Era evident que els immobleses venien i que hi havia expectatives de continuar en aquesta dinàmica, però la crisi financera que provenia precisamentdel mercat hipotecari, nord-americà en els seus orígens, va afectar el sector financer espanyol, principalment les caixes, iva frenar en sec l’oferta creditícia. La majoria d’empreses de la construcció residencial estaven fortament instal·lades, larenovació de les condicions d’aquests crèdits era dubtosa, les expectatives de la demanda varen caure, i es va iniciar unadinàmica molt accelerada però a la inversa del que havia estat el creixement del sector. Els habitatges en construcció esvan anar acabant, quan es podia, ara no se n’inicien de nous, i l’ocupació —en un sector en què la temporalitat és la notacaracterística— cau.

Aquesta dinàmica afectà més els llocs on la rellevància del sector era més significativa en el conjunt de la seva economiai hi havia menys alternatives en altres activitats, i ha afectat de manera molt especial l’economia del Camp de Tarragona iencara més les la de les Terres de l’Ebre. En els dos àmbits, la construcció d’habitatges era essencial per a l’activitat delsector amb un pes relatiu d’aquesta especialització molt elevada, fet que va generar un dinamisme basant-se en el seuimpuls des de finals del segle XX, i ha incidit no solament en l’ocupació i en els augments importants del VAB, sinó quetambé en els forts increments de població que generava una demanda interna que incidia de manera molt positiva en laresta d’activitats.

El sector de la construcció a l’àrea, amb unes particularitats precises que han incidit de manera molt concreta en aquestcicle d’impuls i de davallada, el podem emmarcar en els punts següents:

Especialització en la construcció residencial, sense empreses significatives en altres subsectors, comara, principalment, l’obra pública.

Doble demanda. D’una banda, la generada a conseqüència de la dinàmica demogràfica, per la variaciósocial i de rendes; i de l’altra, una de molt important com és la de segona residència, que en alguns nuclisés fins i tot més significativa que la primera.

Els condicionaments de mercat orientaven l’oferta cap a l’habitatge lliure en un procés d’augment continuatde preus, cosa que feia augmentar l’esforç de les famílies per adquirir-ne, i això afeblí la demanda a mitjàtermini.

Es considerava que la segona residència podia complementar les expectatives, tant de l’oferta com d’unademanda que podia veure una font de plusvàlues en l’adquisició, la qual cosa va portar a una decantacióexcessiva cap a aquest segment de mercat, a la llarga més inconsistent.

La mitjana d’habitatges iniciats a la zona, tradicionalment estava al voltant dels 10.000 anuals, i arribava en algunes puntesen moments de cicle alcista als 15.000. A partir de finals del segle anterior, s’agafen aquestes xifres en unes expectativesalcistes i es consoliden com a punt baix del període, i el 2006 arriben a iniciar-se prop de 25.000 habitatges. És manifestque aquestes perspectives d’iniciar nous habitatges estaven molt determinades per la demanda i portaven a posar cada copmés oferta al mercat, sense gaire consideració en la capacitat d’aquesta demanda ni en les possibilitats de capitalitzacióde la mateixa empresa. L’element demanda va portar a un cicle infernal de reposició dels habitatges acabats cada copsuperior, conseqüència de continuar l’activitat empresarial i les oportunitats de negoci que oferia el sector. Podem observaren el quadre el dinamisme de reposició dels habitatges acabats pels iniciats, i quan la relació és superior a la unitat voldir que el sector té un autoimpuls important en la producció. En les dades del quadre és confirma com des del 2000 finsal 2006 es varen iniciar més habitatges dels que s’acabaven. Aquesta dinàmica també és va donar al conjunt català, i podemassenyalar-la amb un indicador superior i que va durar més temps, ja que el 2007, quan es va frenar a Tarragona, encarano es frenava a Catalunya.

De l’evolució del sector amb relació al conjuntcatalà es pot reflexionar sobre un altre aspecteque ressaltem en el quadre, com és la fortaincidència de l’activitat a les comarques deTarragona amb relació a Catalunya, tant en elshabitatges iniciats com en els acabats. Perquèpuguem reflexionar pel que fa a la sevasignificació, cal assenyalar com a dadesindicatives que el VAB de la zona representaun mica més del 10% de Catalunya, i lesexportacions un 12%. La significació d’aquestsindicadors de producció elevada d’habitatgeses pot relacionar amb un altre com és eld’ocupació, i d’acord amb les dades de laseguretat social representa uns valors superiorsa la zona que al conjunt català, tant pel quefa al seu pes en el total i el que ressalta és la



El dinamisme i la caiguda del sector1.

20002001200220032004200520062007200820092010

Quadre 1. Els indicadors bàsics del sector

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya

Iniciats

15.858

14.501

17.856

21.773

19.877

22.722

24.833

16.822

3.707

1.969

1.593

Tarragona/Catalunya

1,42

1,01

1,12

1,24

1,01

1,05

1,24

0,84

0,22

0,38

0,43

1,36

1,03

1,14

1,26

1,36

1,44

1,64

1,07

0,39

0,33

0,67

20,20

21,40

23,97

25,13

20,59

21,07

19,54

19,67

13,45

15,94

11,78

19,43

21,87

24,43

25,54

27,81

29,08

25,85

25,12

23,40

13,66

18,47

11.198

14.337

16.013

17.571

19.775

21.723

19.985

19.989

16.614

5.173

3.748

TarragonaAbabats

Habitatges Tarragona Reposició acabats Tarragona/Catalunya Ocupats de la construcció en relació al total

Catalunya Iniciats Ababats Tarragona Catalunya

16,80

17,48

17,07

16,78

17,23

17,76

17,99

16,92

13,90

12,04

10,73

9,84

10,06

10,19

10,28

10,49

11,10

11,41

11,26

10,06

8,95

8,05

13,41

13,96

13,66

13,36

14,40

14,31

14,32

13,80

12,66

12,28

12,12


CatalunyaTarragona

1,4

Reposició d’habitatges acabats

1,2

0,6

0,8

1,0

1,6

020102009200820072006200520042003200220012000

0,4

0,2

1,8

INFORME TRIMESTRAL

12

significació inferior dels ocupats amb relació al pes proporcional dels habitatges construïts. Aquesta diferència ens indicauna realitat del sector com és el seu encaix diferenciat en el conjunt de l’activitat econòmica de les dues àrees. A lescomarques de la zona no hi ha empreses d’obra pública de contractista, i això fa que tota l’ocupació s’orienti a la construccióresidencial; i, d’altra banda, a l’àrea la incidència del sector sobre el total de l’ocupació és molt més rellevant; és a dir, hihavia un gran dimensionament del sector quant a l’ocupació. Aquesta situació ens explica que tot i la menor dinàmica dereposició residencial a la zona amb relació al conjunt català, les conseqüències de la caiguda del sector de l’habitatge hatingut uns efectes molt superiors.

El dinamisme del sector va seguir aquestes pautes generals al territori, però podem diferenciar una dinàmica comarcal moltespecifica per les particularitats en l'impuls de l’activitat, tant en el seu creixement, en la inserció de l’activitat en l’economiadel seu entorn, com en la posterior caiguda, que ha estat més problemàtica en uns llocs que en altres. Ara valorarem aquestadinàmica comarcal de l’activitat.

Alt Camp

Baix Camp

Baix Penedès

Conca de Barberà

Priorat

Tarragonès

Camp de TarragonaBaix Ebre

Montsià

Ribera d'Ebre

Terra Alta

Terres de l'EbreTotal

Catalunya

Quadre 2. Les diferències comarcals de l’activitat

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya

Iniciats

5.191

34.065

22.175

1.647

472

43.939

107.489

14.873

16.223

1.419

587

33.102

140.591

560.226

213

1.157

896

63

74

2.483

4.886

978

1.020

269

117

2.384

7.270

53.450

1.104

5.173

2.348

373

92

6.042

15.132

4.872

4.805

597

129

10.403

25.535

129.170

3,52

24,72

15,94

1,29

0,41

26,95

72,84

11,96

13,18

1,58

0,43

27,16

100,00

21,29

5.431

38.132

24.586

1.996

632

41.570

112.347

18.452

20.321

2.441

668

41.882

154.229

724.362

Ababats

Període 2000-2007 Període 2008-2010 Pes relatiu iniciat Reposició acabats

Ababats Tarragona 2000-2007

2,93

15,91

12,32

0,87

1,02

34,15

67,21

13,45

14,03

3,70

1,61

32,79

100,00

13,60

1,05

1,12

1,11

1,21

1,34

0,95

1,05

1,24

1,25

1,72

1,14

1,27

1,10

1,29

0,19

0,22

0,38

0,17

0,80

0,41

0,32

0,20

0,21

0,45

0,91

0,23

0,28

0,41

Iniciats Ababats 2008-2010

Diferències comarcals1.1El dinamisme ha estat important pertot arreu, i la caiguda també s’ha estès per totes les comarques. Tot i integrats elsdiferents territoris a l’onada dominant, s’han manifestat diferències significatives, que podem assenyalar si observem lesxifres del quadre 2, en què es reflecteix l’evolució del sector per comarques i entre el període de dinamisme del 2000 i al2007, i el de crisi des d'aleshores fins a 2010.

El Tarragonès i el Baix Camp han representat sempre més del 50% dels habitatges iniciats, amb uns indicadors similarsfins al 2008 i amb una caiguda espectacular del Baix Camp a partir d’aleshores, mentre la del Tarragonès no va ser tanforta, cosa que implica que augmenta el percentatge. Aquestes dues comarques, conjuntament amb les altres tres costaneres,han representat el 92,67% dels habitatges iniciats fins a 2008, i el 89,88% a partir d’aleshores, cosa que ens indica comel creixement va ser molt ràpid en aquestes comarques i en la resta va venir més tard. La situació d’inèrcia va portar lescomarques de l’interior —amb l’excepció de l’Alt Camp i la Conca— a continuar amb un ritme superior en la reposició apartir de 2008, fet que assenyala el petit guany percentual del període en el nombre d’habitatges iniciats.

En el dinamisme del sector també s’han manifestat diferències entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en el sentitque la dinàmica de reposició va ser superior a les Terres de l’Ebre que al Camp en el temps de bonança. El dinamisme a

les Terres de l’Ebre va ser d’un 1,27, mentreque al Camp va ser d’1,05. A partir de 2008,la caiguda és superior a les Terres de l’Ebre, jaque l'índex de reposició assenyala un 0,23 motivatper la forta caiguda del Montsià i del Baix Ebre.En canvi, aquest indicador és de 0,32 al Campde Tarragona, tot i la caiguda del Baix Camp,en termes similars a les dues comarquescostaneres de l’Ebre, la menor davallada delTarragonès i del Baix Penedès tenen unasignificació notòria en els nivells que es trobal’activitat.

Hi ha un altre indicador que cal ressaltar enaquesta visió comarcal, com és que tot i eldinamisme del sector a la zona en el primerperíode considerat, a les dues demarcacions delplanejament territorial i per al conjunt de la

província sempre s’han tingut uns nivells de reposició inferiors als del conjunt català. Solament tres comarques de l’interioramb poca activitat i població, com són la Ribera i al Priorat abans de 2008, tenien un indicador superior al català, i a partirde 2008 aquest fenomen es dóna al Priorat i a la Terra Alta.




13

140.000

Habitatges iniciats i acabats 2000-2010

120.000

60.000

80.000

100.000

0TAREMBECampTPCBBPBCAC

40.000

20.000

AcabatsIniciats

Ebre

El dinamisme i la caiguda del sector2.Entre l’àrea i el conjunt de Catalunya s’han manifestat diferències notòries en l’evolució del sector al llarg de la dècada, enels dos períodes que hem considerat, el moment d’eufòria i el de crisi. Les diferències tenen importància perquè lesparticularitats de l’oferta i la demanda han estat diferenciades. Una oferta orientada principalment cap a la segona residència,amb empreses i promocions abundants però reduïdes, fet que portava a uns condicionants de mercat i a un producte queha tingut més dificultats per posicionar-se en els mercats, al marge de les consideracions globals de la critica situació actual.Aquestes diferències estan remarcades en considerar tres característiques del mercat d’habitatge de l’àrea: una és la relacióentre habitatges lliures i protegits, l’altra pels estocs existents i la tercera pel preu de l’habitatge. A continuació valoraremaquests aspectes d’una manera més concreta.

L’habitatge de protecció oficial (PO) i el lliure2.1El mercat d’habitatge a l’àrea molt relacionatamb la segona residència dificulta l’habitatgede promoció oficial, ja que és difícil d’incloure-hi habitatges que es destinen preferentment almercat turístic de segona residència. Aquestaconsideració més el dinamisme del mercatassenyalat fins a 2007 varen determinar quel’oferta no considerés la PO, ja que els preus demercat dels habitatges lliures eren superiors, fetque els feia més interessants en un període devendes elevades. Aquest fet, conjuntament ambla consideració que en aquest període no hi vahaver grans actuacions per suplir dèficitsd’habitatges d’una demanda social, perquè finsi tot la de menor renda s’orientava cap a la lliure,va determinar que el percentatge d’habitatgesde PO sobre el total construït fos molt baix.

9,168,216,936,677,686,284,405,108,47

15,7632,89

7,835,206,063,773,563,752,892,083,00

12,3515,58

10,176,829,554,019,709,926,550,130,998,90

14,70

20002001200220032004200520062007200820092010

Terres de l’EbreDemarcació TarragonaCatalunya

Font: elaboració pròpia a partir de la Generalitat de Catalunya

Quadre 3. Els habitatges de promoció oficial sobre el total

Camp de Tarragona7,134,845,033,672,012,641,713,074,61

13,6516,23

INFORME TRIMESTRAL

14

El percentatge per al conjunt de la demarcació sempre ha estat per sota del català, i és inferior al Camp de Tarragona quea les Terres de l’Ebre, on la fórmula de la PO era interessant a considerar per part de l’oferta fins al 2006. En canvi, el pesd’aquestes va ser quasi nul en els dos anys següents. A partir de 2008 s’observa un fenomen com és l'augment de la POpertot arreu en la xifra cada cop menor d’acabament d’habitatges. El percentatge d’habitatges acabats protegits augmentamolt més a Catalunya que a la demarcació de Tarragona, tant a l’Ebre com al Camp, tot i que l'increment ha estat notori ala zona a partir de 2008, ja que va passar d’un 3% a més d’un 15% el 2010.

L'estoc d’habitatge2.2El dinamisme del sector, tot i experimentar un fre fort a partir de 2008, ha portat un greu problema, com és una ofertamolt per sobre de la demanda. Això ha generat un estoc important d’habitatges per vendre. És manifest que la dinàmicacreditícia existent abans de 2008 semblava que podia permetre finançar volums elevats de vendes, però a partir de setembrede 2008 no solament es va posar en dubte el ritme de la construcció d’habitatge per part de moltes empreses que varenintentar disminuir el seu nivell d’activitat, sinó que també per part de les institucions financeres a l’hora de donar finançament,fet que va portar a acabar —no sempre va estar possible— l’obra iniciada i a no iniciar-ne de noves. Tot i així, l'estoc vaanar augmentant, ja que la caiguda de la demanda va ser important, fins al punt que la situació es va convertir en impossibleper a moltes empreses, que varen haver de tancar, amb fallides creditícies importants. El resultat ha estat un estoc elevatd’habitatges sense vendre i el fet que són les institucions creditícies els grans oferents d’habitatge.

L’estoc existent és molt important i s’estima que el conjunt de la demarcació provincial no l’absorbirà fins més enllà de2015. El mateix succeeix a les províncies de Barcelona i Girona, mentre que s’estima que a Lleida succeirà una mica abans.Per a finals de 2010 s’ha calculat que a la província de Tarragona hi ha un estoc de 27.000 habitatges, que representaun 26,12% del total català. Podem observar com la xifra és molt superior al percentatge dels iniciats i acabats en la dècadaen relació amb el total de Catalunya, com es reflecteix en el quadre 1, exceptuant els acabats dels anys 2004 i 2005, fetque ens pot indicar que el mercat, a la zona, ha tingut unes dificultats de realització de vendes superiors que en altres llocs,que podríem relacionar amb la problemàtica de col·locar residència secundària. El fet determina que l'estoc és molt elevati, considerat en diferents àrees, podem observar-lo en el quadre 4.

El quadre ens assenyala la significació de l'estoc a les àrees urbanes de Tortosa i Amposta amb relació al parc existent, cosaque ens indica un esforç important per absorbir-lo. També ens indica com la situació en nombre absolut és important enl’àrea urbana de Tarragona, malgrat que el percentatge que representa sobre el parc existent està en uns indicadors relativamentinferiors, fet que també succeeix en el cas del Vendrell; en canvi, a Reus és dóna el fenomen contrari. Totes les grans àreesurbanes de la demarcació tenen un estoc d’habitatge superior a la mitjana catalana amb relació al parc existent, que espot estimar en un 2,8% a finals de 2010 per a Catalunya. En aquesta situació, Barcelona i Lleida assenyalaven un 2,2%,Girona un 3,1% i Tarragona un 4,8%. Observant el quadre 4, es pot apreciar la significació relativa d’aquest estoc a lesàrees urbanes de Tortosa i Amposta i després de Reus i Valls.

10

Percentage de l’estoc d’habitatge (4T-2010) en el total del parc

8

2

4

6

12

0

AmpostaCambrils

El Vendrell ReusTarragona

TortosaDemarcació

Catalunya

Quadre 4. L’estoc de l’habitatge

Estoc Significació sobreel total del parc

Font: Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa.Informe del sector immobiliari a Espanya. Juny 2011.

TarragonaTortosaEl VendrellReusAmpostaVallsCambrils

5.5004.4002.9002.8001.700s.d.s.d.

Àreesurbanes

3,219,113,574,39

10,71+4%1,95

El dinamisme del mercat va portar a un augment important dels preus de venda des de 2004 fins a 2007, període en quèvaren augmentar més del 60% al conjunt català, principalment a les demarcacions de Lleida i Girona. A la de Tarragonal'increment va ser inferior, una mica superior al de Barcelona, però molt per sota de les altres dues províncies. A partir de2007 s’observa un fenomen de caiguda de preus, no uniforme pertot arreu, ja que hi havia certa resistència per part del’oferta d’aquests ajustaments a la baixa, però arribem al primer trimestre de 2011 amb una davallada del 30% amb relacióal primer de 2008.

Entre les quatre províncies catalanes esmanifesten diferències en la dinàmica de preus.A Tarragona es varen donar uns augments elevats,amb dades interanuals, des de 2005 fins a 2009,i es van experimentar uns forts ajustaments ala baixa en els dos darrers exercicis. A partir deles dades també s’observa com l’ajustament ala baixa a Catalunya es va manifestar mésràpidament a Barcelona i a Girona i amb mésresistència a Lleida i Tarragona, ja que aquestsajustaments eren superiors. La variació dels preusha estat inferior a la demarcació de Tarragonaque a Lleida i a Girona, però no al conjuntespanyol ni català, on pren una gran significacióBarcelona.

Si considerem el posicionament de preus de la zona amb relació als altres llocs i n’establim per a cada any l’evolució ambrelació a Tarragona, podem observar en la segona part del quadre com a Tarragona el metre quadrat venut és inferior al deles províncies catalanes, amb l’excepció de Lleida.

A la demarcació de Tarragona hi ha diferències entre tres àrees. Les comarques del sud de l’Ebre i les zones de l’interiortenen preus inferiors a la franja costanera del Camp de Tarragona i al voltant de les àrees urbanes de Tarragona i Reus.Aquest fet, vist el volum construït a les comarques costaneres de les Terres de l’Ebre, ens pot explicar el menor dinamismede preus de la demarcació, alhora que també cal considerar com el mercat de segona residència té uns condicionants quepoden dificultar l’augment de preus en front d’àrees d’aglomeració urbana.




15

20042005200620072008200920102011Els preus amb relació a Tarragona20042005200620072008200920102011

Quadre 5. La dinàmica de preus a l’habitatge

Font: Ministeri de Foment - Nota: El moviment portuari en milers de milions de tones i milers de passatgers

Catalunya100,00121,01144,84166,78161,11153,36151,01132,97

132,00133,93132,65131,05129,28119,01128,07129,74

100,00159,40174,18205,01215,98223,94212,49185,97

69,3992,7483,8584,6891,1091,3594,7395,39

100,00117,61135,28147,90150,05145,16145,90131,06

110,83109,30104,0397,58

101,1094,58

103,90107,37

100,00119,89144,82166,35160,64147,87146,31129,34

149,45150,24150,16148,00145,95129,92140,50142,89

Barcelona Girona Lleida Espanya

Font: elaboració pròpiaa partir del Ministeride Foment.

200

La variació dels preus de l’habitatge

180

120

140

160

220

240

BarcelonaTarragona

1002004

Girona

2005 2006 2007 2009 2010 2011

Lleida

La variació dels preus de venda2.3

Tarragona100,00139,04171,51200,80204,75187,54184,32173,94

96,17112,12114,44114,96119,71106,04113,90123,65

100,00119,26144,13167,98164,49170,09155,63135,28

100,00100,00100,00100,00100,00100,00100,00100,00

La importància del sector de la construcció residencial en l’economia de la zona ha estat rellevant, fet que ens porta aponderar-ne la significació. Hi ha un indicador que ens pot aproximar al valor total d’aquesta activitat, com és la concessiód’hipoteques, que reflecteix no solament el preu de venda del producte sinó també el ritme de vendes. Durant aquest períoded'onze anys, a la zona s’ha concedit un valor de crèdits hipotecaris de 25.122.892 , xifra elevada, tot i que la podemrelativitzar si estimem que solament representa el 52,46% de les exportacions del període. Això ens indica un punt importanta l’hora de valorar la incidència econòmica del sector, com és la menor rellevància del valor de venda dels habitatges a lazona en front de l’exportació de productes industrials. Ens assenyala que tot i tenir una significació rellevant, l’economiade l’àrea té un grau de diversitat important que ajuda a acotar els efectes cíclics del sector. En aquesta aproximació de lasignificació econòmica del sector, el que podríem considerar és que l’efecte multiplicador i principalment els indirectesde la construcció són importants encara que el seu dinamisme no es manifesta tant per augments de productivitat icompetitivitat com per increments de producció. D’ací ve la incidència del sector en l’ocupació i en la demanda internade la zona amb efectes indirectes molt importants.

Podem observar en el gràfic la relació entreels dos indicadors: el del valor hipotecarid’habitatges i el de l’exportació —i com finsa 2006 és dóna un creixement superior delvalor de les hipoteques que al de l’exportació,cicle que es modifica a partir d’aleshoresamb l’augment de la diferència de lesexportacions.

Hi ha uns altres indicadors significatius perdeterminar la rellevància del sector de laconstrucció en l’economia de l’àrea, com sónel VAB i l’ocupació, dades que tenimdesglossades per àrees de planejamentterritorial, i amb les quals podem determinarels efectes diferents en el territori. El quadre6 reflecteix les dades en variacions anuals il'agregat del període.

La variació del VAB va tenir un creixementsuperior al total de l’economia entre el 2000i el 2003 en la construcció al Camp deTarragona. A les Terres de l’Ebre el cicle vacomençar una mica tard, i aquesta situacióés va donar de 2001 a 2004. Amb relacióa l’ocupació, la variació del Camp va serelevada i també es va crear ocupacióalternativa entre el 2000 i el 2003. A partird’aleshores, l'impuls de la construcció ésmolt superior i cau a partir de 2007 i demanera molt forta. A les Terres de l’Ebre lacreació d’ocupació pràcticament sempre ha

estat superior en la construcció que en el total de l’economia, i també la caiguda ha estat molt forta a partir de 2007.

L’evolució del cicle alcista fins a 2007 assenyala un increment una mica inferior de la construcció al Camp que a l’Ebre.Mentre que l’ocupació va augmentar considerablement al Camp molt per sobre de la resta d’activitats, a l’Ebre la variacióva ser superior globalment que l’augment de la construcció. A partir de 2007 els ritmes de variacions es modifiquen, els

INFORME TRIMESTRAL

16

Els efectes econòmics del sector3.

Valor HipotequesExpotacions

El valor de les exportacions i de les hipoteques d’habitatge

6.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

020102009200820072006200520042003200220012000

2.000.000

1.000.000

(Milers d’euros)

100

120115

105

125130

110

C.E. Construcció

Variació del VAB total i construcció, al Camp de Tarragona i les Terres del Ebre

2000

C.T. Total C.T. Construcció

20052001 2002 2004 2006 2007

C.E. Total

135140

2003 2008 2009

(Acumulatiu de 2000 a 2009)




17

indicadors de VAB cauen, l’índex global menys al Camp tot i que la construcció disminueix més que a l’Ebre, element queens assenyala la incidència més gran del sector de l’habitatge en l’economia de l’Ebre, i el mateix succeeix en l’ocupació.La consideració d’aquest llarg cicle ens deixa en millores de VAB i d’ocupació en les dues àrees, tot i que la construccióté uns indicadors d’ocupació per a 2009 inferiors al 2000, principalment a les Terres de l’Ebre.

Consideracions i reflexions sobre aquest cicle i els seus efectes4.El sector de la construcció ha tingut una incidència notòria en l’economia de l’àrea durant aquest període. Ha estat moltimportant l’efecte del seu cicle alcista, i les conseqüències de la davallada han estat notòries. Amb una diferència. Fins a2008 va ser un element important en l’impuls i el creixement de l’economia de l’àrea. A partir d’aleshores la resta de sectorsintenten sortir d’aquesta llarga crisi, i la construcció no acaba de trobar els objectius per poder-ho fer. La construcció haarrossegat indicadors, principalment d’ocupació, mentre que la caiguda del VAB ha estat més moderada i motivada abanspels efectes indirectes que ha generat la davallada d’activitat en el sector.

En el cas de la demarcació de Tarragona, l’excessiva especialització de l’oferta en l’habitatge i la significació de la segonaresidència ha generat unes particularitats específiques que han portat a una dinàmica en la variació de preus, fins i tot enel període alcista, i a un indicador de reposició dels habitatges acabats inferior al conjunt català. Això assenyala com elsefectes del dinamisme del sector, tot i la significació del pes de l’ocupació a la zona i amb relació al conjunt català, s’haginfrenat abans que en altres llocs, la qual cosa no té res a veure amb la seva problemàtica, ja que el nivell d’estoc delshabitatges acabats i no venuts és proporcionalment molt més elevat que en altres llocs de Catalunya i en alguns entornsdifícils de disminuir. Diferents estudis consideren que la seva problemàtica condicionarà la dinàmica del sector fins mésenllà de 2015. L’oferta ha estat molt atomitzada i ha mancat d’especialització en grans actuacions i en l’habitatge protegit.Aquesta particularitat de dispersió ha condicionat l’operativitat del sector en el període de davallada, i no solament s’haperdut molta ocupació sinó molta estructura empresarial.

Cal relativitzar l’efecte del sector sobre l’economia de la zona, tot i que el seu pes va ser molt important principalment el2005 i 2006, quan el volum de vendes va representar quasi el total exportat per l’àrea. Al marge d’aquest moment concret,

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Variació període

2000-2007

2007-2009

2000-2009

Quadre 6. Els efectes econòmics del cicle de la construcció

Font: elaboració pròpia a partir d’ Informes comarcals CatalunyaCaixa i dades de la Seguretat Social.

Total

5,0

4,3

3,9

5,7

3,2

1,7

5,2

0,0

-7,8

-9,8

32,79

-16,84

10,44

6,2

3,2

2,5

1,5

5,4

4,6

2,9

2,4

-0,8

-4,0

32,46

-4,67

26,14

4,6

5,3

4,3

2,2

6,2

1,0

6,2

1,2

-2,7

-9,5

35,35

-11,94

19,18

5,2

4,2

2,6

11,4

6,6

4,5

2,8

-4,7

-5,6

-0,7

36,70

-6,27

28,13

4,3

3,2

2,9

3,6

5,1

3,8

4,7

2,2

2,2

-4,2

33,94

-2,09

31,13

Construcció

Camp de Tarragona Terres de l’Ebre Camp de Tarragona Terres de l’Ebre

5,8

9,7

0,9

0,3

14,8

10,1

5,3

-3,5

-20,2

-18,7

50,79

-35,17

-2,24

2,4

5,0

3,4

5,5

7,0

6,4

4,9

-3,5

-5,4

-2,5

35,16

-7,84

24,56

6,3

5,2

3,1

8,2

9,5

9,3

-1,2

-25,5

-16,3

-11,6

9,85

-26,01

-18,73

Total Construcció

La variació del VAB

Total Construcció Total Construcció

La variació de l’ocupació

D.L

. T-

17

5-2

00

6

ha crescut menys que el VAB total, encara que a les Terres de l’Ebre la seva incidència ha implicat creixements superiorsfins a 2007, i efectes sobre l’ocupació importants que en el moment de la seva davallada ha portat a unes taxes d’atur moltelevades per les dificultats de recol·locar l’excedent d’aturats que ha generat, en altres sectors d’activitat. Aquest efecteha estat superior a les Terres de l’Ebre que al Camp de Tarragona, on les alternatives de la indústria i el sector terciari estanmés consolidades.

Al marge de la política d’habitatge, que és una mica tímida en la manera com afrontar la problemàtica del sector, no solamentpels canvis fiscals sinó més per la definició clara de directrius a mitjà termini, a la zona hi ha una sèrie de consideracionssobre les quals cal reflexionar davant les dificultats de l’activitat amb problemes derivats cap a la resta de l’economia. Elprincipal problema aquests moments és l’estoc d’habitatge existent i les dificultats d’absorbir-lo, principalment el de segonaresidència. És manifest que l’ajustament de preus per permetre l’accessibilitat i el plantejament de transformar algunsd’aquests habitatges en ofertes urbanes, és un repte no solament del sector sinó també de les administracions. Un altreaspecte que s’ha de considerar és l’ajustament del sector a uns condicionants de demanda possible. El desconeixementd’aquesta demanda per part de les empreses, que no tenen una estructura capaç per poder analitzar-ne l’evolució, ens portaa una problemàtica específica de l’àrea, com és la del teixit empresarial, condicionat per l’especialització no solament capa l’habitatge i el lliure sinó que massa sovint cap a la segona residència. En aquests moments hi ha un procés fort dereordenació del sector. Els principals actuants sobre l’estoc són les institucions financeres i grans immobiliàries. La restad’empreses tenen els mateixos problemes de venda, agreujats per la dificultat de finançament, cosa que dificulta establiruns criteris clars d’actuació. Son dinàmiques que portaran a la reordenació del sector, i no oblidem que les previsions pereliminar l'estoc existent i poder actuar en modes de mercat normalitzat, les anàlisis sobre el sector, el pronostiquen per amés enllà de 2015.

INFORME TRIMESTRAL

18

índex · 2016. 8. 1. · en canvi, el sector terciari ha experimentat una davallada en el nombre...

Documents