Índexdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/... · 2013. 10. 14. · decret 245/1993...

Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac

1

ÍNDEX

1. OBJECTE......................................... ..........................................................4

2. NORMATIVA APLICABLE............................. ............................................4

3. DADES GENERALS.................................. ...............................................12

3.1. DADES GENERALS DE L’EMPRESA.....................................................................12

3.2 DADES GENERALS DE L’ESTABLIMENT...............................................................13

3.2.1 EMPLAÇAMENT....................................................................................14

3.2.2 ORGANITZACIÓ DEL CENTRE DE TREBALL.....................................17

3.3. DADES DE L’ACTIVITAT.......................................................................................18

3.3.1 CLASSIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT......................................................18

3.3.2 BREU DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT................................................18

4. DESCRIPCIÓ DE CADA ZONA......................... .......................................20

4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREP ARACIÓ DE

CDR...............................................................................................................20

4.1.1. BREU DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT....................................................20

4.1.2. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES...............................22

4.1.3. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA........26

4.1.4.SUPERFICIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.........................26

4.1.5. PRODUCCIÓ ANUAL...............................................................................27

4.2. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O

COMPOSTOS METÀL·LICS............................... ..........................................28


4.2.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA........30

4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE........................32

4.2.4. PRODUCCIÓ ANUAL...............................................................................33

4.3. PLANTA DE DESBALLESTAMENT I DESCONTAMINACIÓ DE

VEHICLES FÓRA D’ÚS................................. ..............................................34


4.3.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA.......38

4.3.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.......................38

4.3.4. DESCRIPCIÓ ZONES DE TREBALL......................................................40

4.4. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO

ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA I PLANTA D’EMMAGATZEMATGE I

TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS (CRT)........... .....................41

4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIAL S I NO

ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA.......................... ......................................41


2

4.4.1.1. INTRODUCCIÓ.............................................................................41

4.4.1.2. BREU DESCRIPCIÓ DEL TRACTAMENT...................................43

4.4.1.3. DISSENY DEL MESCLADOR......................................................43

4.4.1.4. RESIDUS I MATÈRIES PRIMERES.............................................46

4.4.1.5. PARÀMETRES D’ENTRADA I SORTIDA.....................................54

4.4.1.6.CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I

TRANSFERÈNCIA..................................................................................... 56

4.4.1.7. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.............56

4.4.1.8. INSTAL·LACIONS DE LA NAU DE TRACTAMENT......................56

4.4.1.9. PRODUCCIO ANUAL....................................................................60

4.4.2. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDU S

ESPECIALS.......................................... ........................................................61

4.4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES....................61

4.4.2.2. CAPACITAT DE TRACTAMETNT, RECEPCIÓ I

TRANSFERÈNCIA......................................................................................61

4.4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.............62

4.5. PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS..... ............64

4.5.1. INTRODUCCIÓ.................................................................................64

4.5.2. CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS...............................64

4.5.3. DESCRIPCIÓ DELS RESIDUS SANITARIS....................................65

4.5.4. SISTEMES I MEDIS DE GESTIÓ EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE

RESIDU.......................................................................................................66

4.5.5. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTENIDORS DE RESIDUS

ESPECIALS.................................................................................................66

4.5.6. ETAPES DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS..................68

4.5.7. EL CAMÍ DELS RESIDUS SANITARIS............................................71

4.5.8. COMPOSICIÓ I PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS SANIRARIS.....71

4.5.9. PROCÉS D’AUTOCLAVATGE.........................................................74

4.5.10. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES.....................77

4.5.11. CAPACITAT DE TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA..................79

4.5.12. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE..............80

4.5.13. PRODUCCIÓ ANUAL....................................................................81

5. DADES ESPECÍFIQUES DE TOTA L’ACTIVITAT........ ........................83

5.1. DESTÍ DELS PRODUCTES OBTINGUTS DE TOTA L’ACTIVITAT.....................83

5.2. GENERACIÓ DE RESIDUS DE TOTA L’ACTIVITAT..........................................84

5.3. DADES D’ENERGIA.............................................................................................86

5.3.1. ENERGIA ELÈCTRICA...................................................................86

5.3.2. GAS – OIL.......................................................................................86

5.3.3. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE.....................................87


3

5.4. PRODUCTES OBTINGUTS...................................................................................87

5.5. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA.................................................................................88

6. MEDI POTENCIALMENT AFECTAT...................... .................................89

7. DADES COMUNES..................................................................................91

7.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA...............................................................................91

7.1.1. EMISSIONS DE FUMS I GASOS EN XEMENEIES I TORCHES DE

SEGURETAT................................................................................................91

7.1.2. DADES SOBRE LES EMISSIONS DIFUSES...................................91

7.1.3. SOROLLS I VIBRACIONS................................................................92

7.1.4. DADES SOBRE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.................................92

7.2. EMISSIONS D’AIGÜES.........................................................................................93

7.2.1. AIGÜES RESIDUALS SANITÀRIES.................................................93

7.2.2. AIGÜES PLUVIALS...........................................................................93

7.2.3. BALANÇ D’AIGÜES..........................................................................97

8. INFRASTRUCTUERES, SERVEIS I ASPECTES CONSTRUCTIUS.....99

8.1. TASQUES A REALITZAR PER EL CONDICIONAMENT. ....................................99

8.2. INFRASTRUCTURES...........................................................................................99

8.3. INSTAL·LACIONS...............................................................................................102

8.4. QUADRE SUPERFICIES I VOLUMS..................................................................104

ANNEXES

ANNEX I: MEDI POTENCIALMENT AFECTAT

ANNEX II: ANÀLISIS ACÚSTIC

ANNEX III: PROTECCIÓ INCENDIS

ANNEX IV: IL·LUMINACIÓ EXTERIOR

ANNEX V: TAULA RESIDUS PLANTA RECEPCIÓ I

TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS

ANNEX VI: ESTUDI ARQUEOLÒGIC

PLÀNOLS


4

1. OBJECTE

La present documentació defineix els aspectes de gestió i mediambientals per a

la futura construcció d’una Planta de Tractament i Valoració de Residus a situar

al Terme Municipal de Forallac, comarca del Baix Empordà, província de

Girona; amb la sol·licitud d’Autorització Ambiental tal i com es defineix a la Llei

20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

L’activitat prevista està sotmesa al regim d’autorització ambiental, classificada a

l’annex I, punt 10.1: Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos,

inclosa la gestió d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que

no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.

A l’annex II, punt 10.2: Centre per a la recollida i la transferència de residus

perillosos, amb una capacitat de fins a 30 tones per any i l’annex I, punt 10.7 :

Instal·lacions par a valorització de residus no perillosos amb una capacitat

superior a 100.000 tones per any.

El projecte consta de dos fases, la primera, objectiu d’aquest document, referent

a la valorització i transferència de residus i una segona fase, en curs d’estudi,

referent a la valorització energètica de residus, en l’aspecte d’utilització de

combustible derivat del residu (CDR).

2. NORMATIVA APLICABLE

Normativa de residus

Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures de tractament

de residus i del cànon sobre la deposició de residus.

Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats

d'incidència ambiental que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la

intervenció integral de l'Administració ambiental.

Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de


5

modificació de les Lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals,

de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al

medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats

d'incidència ambiental. Correcció d'errades publicada al DOGC n.5484 de 15

d'octubre de 2009.

Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infrastructures de gestió dels

residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

1. DEROGA la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures

de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus.

2. MODIFICADA per l'article 55 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de

mesures fiscals, financeres i administratives.

Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei

reguladora dels residus

1. DEROGA la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus

2. DEROGA la Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de

residus

3. DEROGA la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de

15 de juliol, reguladora dels residus.

4. DEROGA la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, del

15 de juliol, reguladora dels residus

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats.

1. DEROGA la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de

l'Administració ambiental.

2. DEROGA la Llei 1/1999, de 30 de març, de modificació de la disposició

addicional quarta de la Llei 3/1998 d'IIAA

Decrets

Decret 64/1982, de 9 de març, pel qual s'aprova la reglamentació parcial del

tractament de les deixalleries i residus.


6

Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.

Decret 230/1993, de 6 de setembre, sobre l'exercici de les funcions d'inspecció i

control en l'àmbit de la protecció del medi ambient.

Decret 245/1993, de 14 de setembre, d'aprovació del Estatuts de la Junta de

Residus.

Decret 327/1993, de 9 de desembre, d'organització i funcionament del Consell

Assessor de la Gestió dels residus industrials de Catalunya.

Decret 115/1994, de 6 d'abril, regulador del Registre general de gestors de

residus a Catalunya.

Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions

d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera.

Decret 158/1994, de 30 de maig, pel qual es regulen i adeqüen a la Llei

30/1992, de 26 de novembre, procediments reglamentaris que afecten les

matèries a les quals intervé el Departament de Medi Ambient.

1. MODIFICAT l'art. 1 pel Decret 361/1994, de 15 de desembre, pel qual es

modifica la composició de la Comissió Central d'Indústries i Activitats

Classificades

2. MODIFICAT l'art. 1 pel Decret 97/1996, de 19 de març, pel qual es modifica la

comsosició de la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades

3. En el seu article 17 queda derogat pel Decret 93/1999

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

1. MODIFICATS els articles 5, 6, 11 i la disposició addicional 1 pel Decret

161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de

Catalunya.

1. MODIFICATS els articles 3, 5 i 6, la disposició transitòria i l'annex pel Decret


7

92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual

s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

Decret 399/1996, de 12 de desembre, pel qual es regula el règim jurídic del fons

econòmic previst al Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual

s'aprova la refosa de textos legals vigents en matèria de residus industrials.

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en

dipòsits controlats.

1. Tenir en compte el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es

regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocador.

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener,

pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

1. MODIFICA els articles 3, 5 i 6, la disposició transitòria i l'annex del Decret

34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

2. MODIFICA l'annex 1 del Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del

rebuig dels residus en dipòsits controlats.

3. MODIFICA els annexos 3 i 4 de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació

de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.

Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus.

1. DEROGADA la disposició addicional tercera pel Decret 219/2001, d'1 d'agost,

pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6

d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

Decret 136/1999,de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de

desplegament de la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l'Administració

ambiental i s'adapten els seus annexos.

Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s'aprova el reglament provisional

regulador de les entitats de control.

Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió de vehicles fora d'ús.


8

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de

juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

1. MODIFICA els articles 5, 6, 11 i la disposició addicional 1 del Decret

201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

Decret 219/2001, d'1 d'agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera

del Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

1. DEROGA la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d'abril,

sobre procediments de gestió de residus.

2. ANUL·LAT l'article 24.4 per la Resolució MAB/1218/2003, de 15 d'abril, per la

qual es dóna publicitat a la part dispositiva de la Sentència del Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya de 14 de febrer de 2002, dictada en el recurs

contenciós núm. 484/1999.

3. DESPLEGAT per l'Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre, per la qual

s'aprova el procediment de presentació telemàtica de la declaració anual de

residus industrials.

Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració

de residus.

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de

maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei

3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i

se n'adapten els annexos.

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts

agràries. Correcció d'errades d publicada al DOGC n.5505 de 15 de novembre

de 2009.

1. DESPLEGA el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts

agràries.

Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol,

reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de


9

27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions

ramaderes.

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Decret 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en

el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que

s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció.

Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d'escòries siderúrgiques.

Decret 69/2009, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen els criteris i els

procediments d'admissió de residus en els dipòsits controlats.

Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa d'actuació

aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que

procedeixen de fonts agràries i de gestió de dejeccions ramaderes.

1. L'article 39. b): aplica en matèria sancionadora el Títol III del Decret legislatiu

1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels

residus i el Títol III capt. III. de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció

integral de l'administració Ambiental.

2. DEROGA el Decret 205/2000, de 13 de juny, d'aprovació del programa de

mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

3. DEROGA el Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions

ramaderes, DOGC 3447, 7.08.2001.

4. DEROGA la disposició addicional primera del Decret 50/2005, de 29 de març,

pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés

d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de

modificació del Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions

ramaderes.

5. DEROGA l'apartat b) de l'article 8.2 del Decret 413/2006, de 31 d'octubre, pel

qual s'estableixen les Normes generals de producció integrada a Catalunya.

Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial

d’infrastructures de gestió de residus municipals. Accés als documents del Pla

Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de


10

residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) i es regula el procediment de

distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del rebuig dels

residus municipals.


residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de

6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus


residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i

gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició

controlada dels residus de la construcció

Ordres

Ordre de 9 de setembre de 1986 de limitació de l'ús de policlorobifenils i

policloroterfenils.

Ordre de 17 d'agost de 1993 sobre acreditació i registre de les entitats

col·laboradores del Departament de Medi Ambient.

Ordre de 6 de setembre de 1988 sobre prescripcions en el tractament i

l'eliminació dels olis usats.

Tenir el compte el Reial Decret 679/2006

Ordre de 7 de juliol de 1993 per la qual es crea el Programa de gestió

intracentre de residus sanitaris.

Ordre d'1 de juny de 1995 sobre acreditació de laboratoris per a la determinació

de les característiques dels residus.

1. Apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i disposicions transitòries primera i segona

MODIFICADES per l'Ordre de 26 de setembre de 2000 per la qual es modifica

l'Ordre d'1 de juny de 1995 sobre acreditació de laboratoris per a la

determinació de les característiques dels residus.

Ordre de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries

Ordre de 26 de setembre de 2000 per la qual es modifica l'Ordre d'1 de juny de


11

1995 sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les

característiques dels residus.

1. MODIFICA els apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i les disposicions

transitòries primera i segona de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació


Ordre MAB/329/2003, de 15 de juliol de 2003, per la qual s'aprova el

procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de

control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció al Registre de

productors de residus industrials de Catalunya.

Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre de 2003, per la qual s'aprova el

procediment de presentació telemàtica de la Declaració anual de residus

industrials

1. MODIFICA els apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i les disposicions

transitòries primera i segona de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació


Ordre MAH/94/2004, d'1 d'abril de 2004, per la qual s'aprova i es dóna publicitat

al model d'autoliquidació del cànon sobre la deposició de residus. Correcció

d'errades de l'Ordre MAH/94/2004 de 23 d'abril de 2004, DOGC 4118.

Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la

Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya

Ordre MAH/153/2007, de 4 de maig, per la qual s'apro-va el procediment de la

presentació telemàtica dels informes preliminars de situació i dels infor-mes de

situació d'acord amb l'establert al Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel que

s'estableix la relació de les activitats potencialment con-taminants del sòl i els

criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Ordre MAH/36/2008, de 24 de gener, per la qual es dóna publicitat a les taxes

vigents que gestiona l'Agència de Residus de Catalunya

Ordre MAH/60/2009, de 19 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la relació

de les taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1. Modificada per l'Ordre MAH/204/2009, de 30 de març, de modificació de

l'Ordre MAH/60/2009, de 19 de febrer.


12

Ordre MAH/204/2009, de 30 de març, de modificació de l'Ordre Ordre

MAH/60/2009, de 19 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la relació de les

taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Resolucions

Resolució de 16 d'octubre de 1995 per la qual es fa públic l'Acord de Govern

d'aprovació del Programa general de residus de Catalunya.

Resolució de 12 de desembre de 1996 per la qual es dóna publicitat a

l'aprovació del Programa de gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya,

adoptat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus.

Resolució de 16 de juliol de 1996 per la qual es dóna publicitat a l'aprovació dels

programes d'actuació adoptats pel Consell de Direcció de la Junta de Residus.

Resolució de 3 de desembre de 2001 per la qual es dóna publicitat a l'aprovació

dels programes d'actuació adoptats pel Consell de Direcció de la Junta de

Residus.

Resolució MAH/3210/2005, de 26 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a

l'aprovació per part del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de

Catalunya, en la seva sessió d'11 de juliol de 2005, de la revisió del Programa

de gestió de residus de la construcció (2001-2006) per al període 2004-2006

Resolució MAH/2244/2006, de 6 de juny, per la qual es dóna publicitat a

l'aprovació de la revisió del Programa de gestió de residus municipals de

Catalunya per part del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de

Catalunya


13

3. DADES GENERALS

3.1. DADES GENERALS DE L’EMPRESA

El titular de l’activitat és :

Nom: SERVITRANSFER, SL

NIF: B-17668740

Adreça social : Paratge Vacamorta, s/n 17116 de Cruïlles.

Representant legal: Josep Mayola Comadira

NIF: 40309730 - E

ADREÇA PER A NOTIFICACIONS

Barrau Enginyers Consultors,S.L.

Pujada Creu de Palau, 2, 2on. 4a.

17003 Girona

Persona tècnica responsable de la redacció del projecte: Manel Barrau

Salmerón. Enginyer Industrial, col·legiat amb el nº 10.451 en el Col·legi

d’Enginyers Industrials de Catalunya.

3.2 DADES GENERALS DE L’ESTABLIMENT

Nom: PLANTA DE TRACTAMENT I VALORITZACIÓ DE RESIDUS

Situació: Els Ramals, s/n 17111, dins el T.M de Forallac.

Comarca: Baix Empordà

Classificació i qualificació del sòl:

La parcel·la proposada pel desenvolupament d’aquesta activitat se situa al

nord-est del municipi de Forallac, a una distància de 2.100 m del centre del

poble. Es tracta d’una zona coneguda com a Els Ramals, dins el T.M de


14

Forallac, concretament en sòl classificat com a Sistema de Serveis Tècnics

(Clau E.10) segons la normativa urbanística del PGOU del municipi.

Règim sòl ubicació activitat

(Aquest sistema es grafia sota la clau genèrica del sistema d'equipaments comunitaris, clau E. La Clau E.10, correspon a sistema de serveis tècnics) Les coordenades UTM del solar, en els seus límits, són les següents:

X= 506608.5

Y= 4646253.5

X= 506613.5

Y= 4646425.5

X= 506502.5

Y= 4646431.5

X= 506517.5

Y= 4646294.5

Segons això, l’activitat proposada per l’empresa SERVITRANSFER, SL, és

COMPATIBLE amb les prescripcions urbanístiques vigents.

Règim de sòl. Pla general d’ordenació de Forallac


15

3.2.1 Emplaçament

L’activitat es desenvoluparà en la zona coneguda com a Els Ramals, dins el

T.M de Forallac. Concretament, la finca correspon a les parcel·les 180, 181 i

275 del polígon 5, del cadastre del terme municipal de Forallac.

Les coordenades UTM del centre de la instal·lació són: X=506551.0 m i

Y=4646362.5 m.

La superfície total de la instal·lació és de 16.025 m2 (1,602 ha)

Font: Institut Cartogràfic Catalunya

La Bisbal de l’Empordà

SERVITRANSFER, SL


16



L’accés al recinte, s’efectua en direcció Nord a 1.500 metres de la carretera C-

66 que va de Palafrugell en direcció a Vulpellac mitjançant un camí asfaltat que

duu fins a l’entrada de l’activitat.

SERVITRANSFER, SL

Planta de tractament i valorització de residus

SERVITRANSFER, SL

Planta de tractament i valorització de residus


17

S’efectuarà un arranjament del camí de l’accés a l’activitat, mitjançant un

eixamplament del vial i una pavimentació per tal de facilitar el pas dels vehicles

pesants dins l’activitat.

3.2.2. Organització del centre

Dies de treball a la setmana: 7

Horari laboral: Dilluns a diumenge

24 hores al dia

Nombre de treballadors : 3 torns de 8 persones

Dies de treball a l’any: 365

Camí

d’accés asfaltat

ACTIVITAT


18

3.3. DADES DE L’ACTIVITAT

3.3.1 Classificació de l’activitat

D’acord amb la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control

ambiental de les activitats:

RÈGIM D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL

ANNEX I, apartat 10.1 .- Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos,

inclosa la gestió d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que no

siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.

ANNEX II, apartat 10.2 .- Centres per a la recollida i la transferència de residus

perillosos, amb una capacitat de fins a 30 tones per dia.

ANNEX II, apartat 10.7 .- Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos

amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.

Segons el CCAE-2009 es classifica com:

38.31. Activitats de classificació i separació de materials.

38.32. Activitats de valorització de materials classificats.

3.3.2 Breu descripció de l’activitat

L’activitat projectada consisteix en: PLANTA DE TRACTAMENT I

VALORITZACIÓ DE RESIDUS EN UNA PRIMERA FASE I

ENERGÈTICA EN UNA SEGONA, OBJECTIU D’UN ESTUDI EN

PROCÉS D’ELABORACIÓ.

Dins la planta es diferenciaran CINC ZONES en funció de la tipologia i tipus de

tractament previst per els diferents residus a tractar i gestionar.


19

SUPERFÍCIES DE L’ ACTIVITAT DE PLANTA DE TRACTAMENT I VALORACIÓ

MECÀNICA I ENERGÈTICA DE RESIDUS

L’ACTIVITAT CONSTA DE 5 PLANTES DIFERENCIADES

DESCRIPCIÓ SUPERFICIES TOTALS DE L’ACTIVITAT

ZONA OFICINA CONTROL, LAVABO/VESTIDOR, BASCULA

1ª. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR

2ª. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS

3ª. PLANTA DE DESBALLESTAMENT i DESCONTAMINACIÓ

DE VEHICLES FORA D’ÚS

4ª.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS

I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA

i

4ª.2. PLANTA DE SELECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE

RESIDUS ESPECIALS

5ª. PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I TRANSFERÈNCIA

1600 m2

1500 m2

510 m2

510 m2

630 m2

390 m2

TOTAL ACTIVITAT 16.025 m 2

ZONA PAVIMENTADA POSTERIOR NAUS

(INCLOU L’ESPAI RESERVAT PER A LA FUTURA PLANTA

DE VALORITZACIÓ ENERGÈTICA)

ZONA PAVIMENTADA TRÀNSIT

2885 m2

3000 m2

ZONA VERDA 5000 m2


20

4. DESCRIPCIÓ DE CADA ZONA

4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I

PREPARACIÓ DE CDR

4.1.1. Breu descripció de l’activitat:

L’activitat prevista és de recepció i triatge de residus per a la preparació de CDR

(Combustible Derivat del Residu) mitjançant una trituració i posterior embalatge

dels residus, per a la seva futura valorització energètica.

Descripció dels processos: A continuació s’indica el diagrama de fluxes de

l’activitat:


21

DIAGRAMA DE FLUXES PLANTA RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS:

RESIDUS VALORITZABLES ENERGÈTICAMENT

EMMAGATZEMATGE I EXPEDICIO

COMBUSTIBLE DERIVAT CDR

REBUIG VALORITZABLE ENERGÈTICAMENT PROCEDENTS

D’ALTRES PLANTES

VALORITZACIO

TRITURACIO (MOLÍ TRITURADOR CDR) I PRETRACTAMENT

SEPARACIÓ BALÍSTICA

ZONA DE DESCARREGA I TRIATGE REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT

REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT


22

4.1.2. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES

Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a V61

(utilització com a combustible) dins el catàleg europeu de residus (CER).

Els residus que es preveuen tractar a la planta es relacionen a les taules

següents:

RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:

PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDR 0201- Residus de l’agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca

020103 Residus de teixits vegetals

020104 Residus de plàstics (excepte embalatges) 020107 Residus de la silvicultura 0301- Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i mobles 030101 Residus d’escorça i suro

030105 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i fulloles diferents dels esmentats en el codi 030104

0303- Residus de la producció i transformació de pa sta de paper, paper i cartró 030301 Residus d’escorça i fusta

030308 Residus procedents de la classificació de paper i cartró destinats al reciclatge

030310 Deixalles de fibres i llots de fibres, de materials de càrrega i d’estucat, obtingudes per separació mecànica

0402- Residus de la indústria tèxtil

040209 Residus de materials compostos (tèxtils impregnats, elastòmers, plastòmers)

040210 Matèria orgànica de productes naturals (per ex. Greix, cera)

040221 Residus de fibres tèxtils no processades

040222 Residus de fibres tèxtils processades 0702- Residus de la FFDU de plàstics, cautxú sintèt ic i fibres artificials 070213 Residus de plàstic


23

1501- Envasos (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal)

150101 Envasos de paper i cartró

150102 Envasos de plàstic 150103 Envasos de fusta 150104 Envasos metàl·lics 150105 Envasos compostos 150106 Envasos mixtos

1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les màquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus de desballestament de vehi cles al final de la seva vida útil i del mantenimen t de vehicles 160103 Pneumàtics fora d’ús 160119 Plàstic 1702- Fusta, vidre i plàstic 170201 Fusta

1902- Residus de tractaments fisicoquímics de resid us (incloses la descromatització, descianurització i neutralització) 090210 Residus combustibles diferents dels especificats en els codis 190208 i 190209 1908- Residus de les plantes de tractament d’aigües residuals no especificats en cap altre categoria 190805 Llots del tractament d’aigües residuals urbanes

190809 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d’aigua / substàncies olioses que contenen únicament olis i greixos

1910- Residus procedents de la fragmentació de resi dus que contenen metalls

191004 Fraccions lleugeres de fragmentació (fluff-light) i pols diferents de les especificades en el codi 191003

1912- Residus del tractament mecànic de residus (pe x. Classificació, trituració, compactació, paletització) no especificats en cap altre categori a 191201 Paper i cartró 191204 Plàstic i cautxú 191207 Fusta diferent de l’especificada en el codi 191206

191210 Residus combustibles (combustible derivat de residus)

2001- Fraccions recollides de manera selectiva (exc epte codi 1501) 200101 Paper i cartró 200110 Roba 200111 Teixits 200125 Olis i greixos comestibles 200138 Fusta diferent codis 200137


24

2003- Altres residus municipals

200301 Mescles de residus municipals

200302 Residus de mercat 200307 Residus voluminosos

ELABORACIÓ DE COMBUSTIBLE A PARTIR DE DERIVATS DE R ESIDUS

La matèria prima per a aquest procés són els residus classificats en la taula

anterior.

El procés de l’obtenció del CDR és:

RECEPCIÓ En aquesta etapa es selecciona la matèria prima amb la que s’elaboraran els

combustibles de CDR (Combustible Derivat del Residu). Aquests residus són

transportats a la Planta de Recepció i Triatge mitjançant transportistes

autoritzats i són descarregats a l’interior de la nau (zona de descàrrega). Es

realitza una primera inspecció visual i una selecció de les fraccions valoritzables

mitjançant maquinària de càrrega i elevació, retirant els impropis que puguin

malmetre la instal·lació (Objectes durs, ferro massís, etc.)

Les fraccions no valoritzables resultats de la planta de triatge seran rebutjades i

s’emmagatzemaran en un contenidor destinat al rebuig, a l’espera d’esser

expedit a gestor autoritzat.

REDUCCIÓ GRANULOMÈTRICA Els residus aptes de ser processats, són carregats directament a la tolva del

triturador primari on es realitza una primera trituració a un tamany de 25-30 cm.


25

ELIMINACIÓ DE METALLS Un cop triturats els residus aptes de ser processats, continuen fins la banda

magnètica per separar els metalls fèrrics, que són conduits mitjançant la cinta

transportadora al contenidor corresponent de fèrrics. Aquesta fase serveix per

tal d’eliminar possibles restes d’altres residus que podrien fer disminuir el PCl

del combustible com són els metalls fèrrics i no fèrrics. S’instal·larà un

separador per corrents de Focault per a materials no fèrrics.

SEPARACIÓ GRANULOMÈTRICA El triturat passa per un separador balístic que genera tres fraccions

diferenciades:

• Fins: Sorres, etc. No assimilables a CDR.

• Objectes sensiblement plans bàsicament de dues dimensions:

Assimilables a CDR.

• Objectes amb relació volum / superfície gran, amb necessitat de selecció

posterior

Es tindrà cura de separar el PVC, el qual no és utilitzable per a l’elaboració de

CDR degut al seu contingut de Clor.

La tecnologia que es preveu utilitzar és la de separació balística amb sistemes

òptics i mecànics combinats.

EMMAGATZEMATGE A través d’un conjunt de cintes, es condueix el producte (CDR) i

s’emmagatzema directament a la zona destinada a aquest fi.

Els CDR s’emmagatzemaran, esperant ésser expedits a gestor autoritzat. Es

preveu la utilització futura del CDR en una planta de valoració energètica

situada a la mateixa zona.


26

4.1.3. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFER ÈNCIA

Capacitat de tractament i transferència

La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a

les instal·lacions és la següent:

TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de

tractament (tones)

CAPACITAT DE

TRACTAMENT

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans d’expedició

(tones)

V61- Utilització com a

combustible 200 tones 50.000 tones/any 200 tones

4.1.4. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE

De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la

següent manera:

Zona de descàrrega (recepció material) 300 m2

Zona de triatge 800 m2

Zona d’emmagatzematge 400 m2

TOTAL 1500 m 2

Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada residu es detallen a

continuació:

Rebuig: (Fins, PVC, etc.)

El rebuig no apte per a l’elaboració de CDR, procedent de les tries sel·lectives

dins la instal·lació, són dipositats dins el contenidor de Rebuig de 10 m3 a

l’espera d’esser expedits a gestor autoritzat.


27

Fèrrics i no fèrrics

Els fèrrics procedents de la separació, tant per banda magnètica, com per el

sistema de corrents de focault, seran emmagatzemats, al contenidor

corresponent de 10 m3, per tal d’ésser reciclats i/o recuperats en la planta de

reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics.

Material apte per CDR

El material apte per una futura valorització, després del procés complert de

separació inicial, trituració i separació final, s’acopiarà a la zona

d’emmagatzematge i expedició de CDR. La composició d’aquests materials

serà heterogènia i composats bàsicament de papers, plàstics, cartró, fusta,

plàstics, roba, etc.

4.1.5. PRODUCCIÓ ANUAL

PRODUCTE QUANTITAT ANUAL

CDR Obtingut 30.000 tones/any

Altres materials valoritzables 10.000 tones/any

Rebuig 10.000 tones/any


28

4.2. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE

METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS

L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus no especials i

inerts (metalls i compostos metàl·lics) mitjançant una activitat de reciclatge i

recuperació. Concretament, es portaran a terme les activitats següents:

- Recuperació de metalls fèrrics no perillosos mitjançant classificació,

cisellat i premsat

Diagrama del procés


Tots els processos que tenen lloc en la instal·lació tracten com a matèria

primera els propis residus que es recepcionen.

ENTRADA MATERIAL

CLASSIFICACIÓ SEGONS TIPOLOGÍA

EXPEDICIÓ MITJANÇANT GESTOR AUTORITZAT

COMERCIALITZACIÓ

PREMSAT I CISELLAT

METALLS FÈRRICS I NO FÈRRICS


29

A les taules següents s’indiquen els residus a gestionar, classificats com a V41

(Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics) i V45 (Recuperació

de cables) a partir del Catàleg Europeu de Residus (CER).


PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS 0201- Residus de l’agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca 020110 Residus metàl·lics 0603- Residus de la FFDU de sals i les seves soluci ons i d’òxids metàl·lics 060316 Òxids metàl·lics diferents dels esmentats en el codi 060315

1201- Residus de l’emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics

120101 Llimadures i llimalla de metalls ferris

120102 Pols i partícules de metalls ferris

120103 Llimadures i llimalla de metalls no ferris

120104 Pols i partícules de metalls no ferris

120113 Residus de soldadura

1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les màquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus de desballe stament de vehicles al final de la

seva vida útil i del manteniment de vehicles 160117 Metalls ferrosos 160118 Metalls no ferrosos 1602- Residus d’equips elèctrics i electrònics

160217 Components retirats d’equips rebutjats diferents dels especificats en el codi 160215

1704- Metalls (inclosos els seus aliatges)

170401 Coure, bronze, llautó

170402 Alumini 170403 Plom 170404 Zinc


30

170405 Ferro i acer

170406 Estany 170407 Metalls mesclats

170411 Cables diferents dels especificats en el codi 170410

1910- Residus procedents de la fragmentació de resi dus que contenen metalls

191001 Residus de ferro i acer

191002 Residus no ferris

1912- Residus del tractament mecànic de residus (pe x. Classificació, trituració, compactació, paletització) no especificats en cap a ltre categoria

191202 Metalls ferris

191203 Metalls no ferris

2001- Fraccions recollides de manera selectiva (exc epte les especificades en el subcapítol 1501)

200140 Metalls





TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de

tractament (tones)

CAPACITAT DE

TRACTAMENT

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge


(tones)

V41- Reciclatge i

recuperació de metalls

o compostos metàl·lics

150 tones 20.000 tones/any 150 tones

V45- Recuperació de

cables 15 tones 2.000 tones/any 15 tones


31


Un cop efectuat el registre d’entrada, i el pesat a la bàscula, els residus es

descarregaran, segons la seva tipologia, en el lloc indicat per l’encarregat.

L’activitat a desenvolupar consisteix en la classificació i separació (manual, per

electroimant i per separador de corrents de Focault) de metalls per qualitats.

Un cop classificat el material, la ferralla es disposa, en l’àrea destinada a aquest

ús, on també s’hi troba la premsa cisalla, procedint al seu tall i compactació.

Diagrama de procés

Balanç de matèria

100 kg de material entrant = 100 kg de material destinat a recuperadores

RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS NO ESPECIALS

SERVITRANSFER, SL pretén obtenir l’autorització ambiental pertinent per a

poder exercir com a planta de reciclatge i recuperació de metalls i compostos

metàl·lics, concretament:

- Ferro

- Escòries d’alumini

- Cables (Coure)

- Alumini

- Acer inoxidable

- Llautó

- Calamina

- Residus elèctrics

METALLS FÈRRICS I NO

FÈRRICS

PREMSAT I CISELLAT

EXPEDICIÓ

Classificació

segons tipologia


32

- Motors elèctrics

El procés de treball consisteix en una separació prèvia, tall i premsat i

emmagatzematge per a la seva expedició.



següent manera:

Zona de recepció de material (zona

pavimentada posterior naus) 6.000 m2

Zona de triatge (zona pavimentada

posterior naus) 2.000 m2

Zona d’emmagatzematge (NAU) 510 m2

TOTAL 8.510 m 2

Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada re sidu es detallen a

continuació:


L’espai de la nau destinada a l’emmagatzematge del material recepcionat i el

material per expedir, així com la zona on s’ubica la premsa té una superfície de

2.000 m2. L’alçada d’emmagatzematge és de 3 metres aproximadament.

L’àrea destinada a l’acopi dels metalls o compostos metàl·lics recepcionats,

ocupa una superfície de 135 m2 i un volum de 405 m3

ESCÒRIES D’ALUMINI

La zona d’emmagatzematge d’escòries d’alumini es troba dins la nau coberta.

Aquest tipus de residu es recepcionarà i es transferirà.

Aquestes es disposen en un contenidor de 20 m3


33

CABLES

Els cables s’emmagatzemaran dins la nau coberta, disposats en contenidor

d’uns 10 m3


PRODUCTE QUANTITAT ANUAL Metalls o

compostos metàl·lics

20.000 tones/any

Altres materials valoritzables

1.000 tones/any

Rebuig 1.000 tones/any


34

4.3. PLANTA DE DESBALLESTAMENT i

DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES FORA D’ÚS

L’activitat consta d’una planta de descontaminació de vehicles fora d’ús per al

seu desballestament i per tal de reciclar / reutilitzar els possibles residus

valoritzables i descontaminar i retirar els residus especials que continguin

mitjançant una separació controlada.

- Descontaminació, desballestament i compactació o fragmentació de vehicles fora d’ús.


Diagrama de procés

DESCONTAMINACIÓ, DESBALLESTAMENT,

COMPACTACIÓ O FRAGMENTACIÓ COMERCIALITZACIO

GESTOR AUTORITZAT

VEHICLES FORA D’ÚS

VFU

Bateria Combustibles Olis Valvulines Líquids i pastilles de frens Fluids de refrigeració Fluids aire condicionat Filtres Líquids hidràulics Catalitzadors

EMMAGATZEMATGE EN DIPÒSITS

Pneumàtics

cables

DESBALLESTAMENT

DESCONTAMINACIÓ

Ferralla

Classificació

GESTOR AUTORITZAT

Premsat i cisellat

Emmagatzematge

Trituració

PREMSAT I

TROSSEJAT DEL

XASSÍS

EXPEDICIÓ


35

Balanç de matèria

1 VFU entrant = 50 litres de combustible

0,5 litres de líquid de fre

4 pastilles de fre

4,5 litres d’olis minerals

5 litres de líquid de refrigeració

2 litres de valvulina

1 bateria

4 pneumàtics

4 llantes

1 tona de ferralla

1 catalitzador

Filtres


Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els residus derivats del

desballestament i descontaminació de vehicles fora d’us. Els residus

reutilitzables provinents del desballestament i els residus especials provinents

de la descontaminació del vehicle. Dins el catàleg europeu de residus (CER).

Aquests residus provenen de:

- Residus provinents de vehicles fora d’ús.


PLANTA DE DESPLANTA DE DESPLANTA DE DESPLANTA DE DESBBBBALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’US

1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les maquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus del desballestament de vehicles al final de la seva vida útil i del manteniment de vehicles (excepte capítols 13, 1606, 1608)

160104 Vehicles al final de la seva vida útil


36

160106 Vehicles al final de la seva vida útil que no continguin líquids ni altres components perillosos

160107 Filtres d’oli 160112 Sabates de fre diferents de les especificades en el codi 160111 160113 Líquids de frens 160114 Anticongelants que contenen substàncies perilloses 160115 Anticongelants diferents dels especificats en el codi 160114

PROCÉS DE TREBALL

Un cop efectuat el control d’entrada, els VFU es disposaran en la nau destinada

al desballestament i descontaminació dels vehicles. A les instal·lacions

quedaran emmagatzemats, pendents de descontaminar, com a màxim 6

unitats.

Els vehicles fóra d’ús es descontaminaran en un termini màxim de 30 dies.

L’activitat de descontaminació de VFU consistirà en la retirada dels residus

especials del vehicle, emmagatzemar aquests residus (per un període màxim

de 6 mesos) per després ser entregats al gestor autoritzat corresponent.

La retirada dels residus especials consistirà en la separació controlada de la

bateria, els cables, el combustible, els olis i les valvulines, els líquids i les

pastilles de frens, els fluids de refrigeració, els fluids de l’aire condicionat, els

filtres, els líquids hidràulics i els catalitzadors.

Els residus especials retirats s’emmagatzemaran dins la nau, en recipients

separats i aïllats, correctament senyalitzats, sobre una cubeta per a protecció

contra vessaments accidentals i per un període màxim de sis mesos.

Un cop descontaminat, es procedirà al desballestament del VFU.

Es retiraran els pneumàtics i, un cop separats de les llantes, es trituraran

juntament amb els altres pneumàtics arribats a les instal·lacions.

La llanta metàl·lica es classificarà segons el seu material (acer o alumini) i es

triturarà juntament amb la resta de metalls fèrrics i no fèrrics que arriben a les

instal·lacions de Planta de Reciclatge i Recuperació de Metalls o Compostos

Metàl·lics.


37

Els vehicles descontaminats i desballestats, llestos per a ser premsats,

trossejats i empaquetats formant bales.

El combustible extret dels VFU serà reutilitzat en la diferent maquinària de les

instal·lacions.

Les instal·lacions del premsat i trossejats dels VFU són les existents per a la

ferralla, ja legalitzades i d’acord amb la normativa. Aquesta premsa és mòbil i

no genera emissions.

El procés de treball per a la gestió de les diferents tipologies de residus es

descriu, detalladament, a continuació.

VEHICLES FORA D’ÚS (VFU)

Els VFU són descontaminats i desballestats en un cobert pavimentat.

El residus procedents del desballestament i descontaminació de VFU són

classificats segons tipologia: el xassís, bateries, olis i altres líquids, dipòsit de

gas liquat, catalitzadors, sabates de fre, filtres d’oli i airbags. Tots aquest

material són emmagatzemats en recipients adequats.

Les operacions de descontaminació que es porten a terme són les següents:

- Extracció i retirada de forma controlada dels següents residus perillosos:

combustible, líquid de transmissió i altres olis hidràulics, olis de motor, olis del

diferencial, olis de la caixa de canvis, líquids de refrigeració, líquids de frens,

anticongelants, bateries, filtres d’olis, sabates de fre, fluids del sistema d’aire

condicionat, dipòsit de gas liquat i qualsevol altre residu perillós.

- També es retiraran els components i materials previstos segons l’annex II

del Real Decreto 1383/2002, de 20 de diciembre, sobre la gestión de vehículos


38

al final de su vida útil, els quals hauran d’anar marcats i identificats pel

fabricant.

- Els residus perillosos s’emmagatzemaran sota cobert, en recipients

separats i aïllats, correctament senyalitzats, sobre una cubeta per a protecció

contra vessaments accidentals i per un període màxim de sis mesos. Després

seran lliurats al gestor autoritzat corresponent

L’establiment compleix amb els requisits tècnics i les operacions de

descontaminació i tractament establertes en els annexes I i II del Real Decreto

1383/2002, de 20 de diciembre, sobre la gestión de vehículos al final de su vida

útil.





TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de

tractament (tones)

CAPACITAT DE

TRACTAMENT

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge


(tones)

V55- Reciclatge i

recuperació de

Vehicles Fora d’Ús

5 unitats

(7,5 tones)

200 unitats / any

(300 tones / any)

5 unitats

(7,5 tones)



següent manera:


39

Zona de recepció de material 150 m2

Zona de tria i descontaminació 200 m2


TOTAL 510 m2


continuació:

Vehicles fora d’ús (VFU)

Un cop efectuat el control d’entrada, els VFU es disposaran dins la nau

destinada al desballestament i descontaminació dels vehicles a l’espera de ser

desballestats.

A les instal·lacions quedaran emmagatzemats, pendents de descontaminar,

com a màxim 5 unitats. Els VFU es descontaminaran en un termini màxim de

30 dies.

Residus reutilitzables, reciclables

Els elements reutilitzables i reciclables, com és el combustible extret,

s’emmagatzemaran en recipients aptes per a aquest fi, (dipòsits especials d’1

m3 de capacitat o bé contenidors de 200 L) i es reutilitzaran per alimentar la

pròpia maquinària de l’activitat. Els fèrrics reciclables (llantes, etc.) seran

emmagatzemats en contenidors per tal d’expedir-los a la planta de recuperació i

reciclatge de metalls o compostos metàl·lics

Els Plàstics

Els plàstics retirats dels vehicles fóra d’ús, seran emmagatzemats en una zona

destinada per aquest fi, esperant esser expedit a gestor autoritzat.

Residus especials

un cop descontaminats els vehicles fora d’ús, els residus especials resultants

retirats, (líquid de fre, pastilles de fre, olis minerals, líquid de refrigeració, i líquid

de valvulines, catalitzador, filtres, etc). seran dipositats i emmagatzemats


40

separadament dins dipòsits especials d’1m3 de capacitat o bé als contenidors

de 200 L, segons convingui ; a l’espera d’ésser expedits per a gestor autoritzat.

Bateries

Les bateries, seran emmagatzemades al contenidor específic de bateries, a

l’espera d’ésser expedit per a gestor autoritzat.

Pneumàtics

Els pneumàtics retirats, seran emmagatzemats al corresponent contenidor de

pneumàtics de 14 m3, a l’espera d’ésser expedit per a gestor autoritzat.

4.3.4. DESCRIPCIÓ ZONES DE TREBALL

La zona de treball per a la descontaminació de vehicles té una superfície de

510 m2, es troba sota coberta, pavimentada i amb una arqueta per a recollida

de vessaments accidentals. Això garanteix que en cas de vessament

accidental, aquest no traspassarà els límits de la finca. Si un líquid és recollit en

aquesta arqueta es conduirà i s’emmagatzemarà en un dipòsit adient situat fora

la nau i posteriorment es procedirà a la seva recollida mitjançant gestor

autoritzat..


41

4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIAL S I NO

ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA

4.4.2 PLANTA DE SEL·LECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESID US

ESPECIALS

4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS

ESPECIALS I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA

4.4.1.1. Introducció

Inertització

Es un procés físic-químic que permet modificar les característiques de

lixiviabilitat d’un residu.

Això significa que els components d’un material es transformen en no solubles,

reduint la seva mobilitat i eliminant la seva perillositat. El residu ja inertitzat

(estabilitzat i solidificat ) és apte per ser dipositat en les cel·les del dipòsit

controlat projectat.

Cal tenir en compte que cada residu posseeix característiques diferents. Per

això, abans de dissenyar qualsevol tractament, cal realitzar una caracterització

del residu, el que ens permet marcar un perfil del mateix per la seva posterior

estabilització.

Per la correcta posada en pràctica de l’inertització com a tecnologia de gestió,

és essencial conèixer els mecanismes físics i químics que controlen l’eficàcia

dels reactius d’estabilització. D’aquesta manera depenent del reactiu afegit, el

procés que tindrà lloc serà un dels següents:

Macroencapsulació

Els constituents del residu queden atrapats físicament en una matriu estructural

de gran tamany, és a dir es retenen en els porus discontinus del material

estabilitzant ( additiu ).

Aplicació : fang oliós amb cendres volants, calç i ciment aglomerant.


42

Microencapsulació

Els constituents del residu queden atrapats en l’interior de l’estructura

cristal.lina de la matriu solidificada a nivell microscòpic. Fins i tot si els materials

estabilitzats es degradessin en partícules de tamany relativament petit, la major

part del residu romandria atrapat.

Aplicació : residu oliós amb cendres volants, calç i ciment aglomerant.

Absorció

La absorció precisa d’un material sòlid que absorbeixi els líquids lliures del

residu aconseguint la solidificació del residu. Els absorbents més comuns són :

sòl, cendres volants, pols de forn de ciment , pols de forns de calç, serradures i

palla.

Adsorció

És el fenomen pel qual els contaminants queden lligats de manera

electroquímica als agents d’estabilització de la matriu. Es consideren fenòmens

de superfície característics i la naturalesa de la unió pot ser per forces de Van

der Waals o ponts d’hidrogen.

Aplicació: L’estabilització de residus orgànics utilitzant argiles modificades

orgànicament.

Precipitació

Alguns processos d’estabilització precipiten els contaminants del residu donant

lloc a una forma més estable dels constituents dins el residu. Els precipitats (

hidròxids, sulfurs , silicats, carbonats i fosfats ) queden continguts en la massa

estabilitzada com part de l’estructura del material.

Aplicació: estabilització de residus inorgànics com els fangs amb hidròxids de

metalls

Detoxificació

Algunes de les reaccions químiques que tenen lloc durant el procés

d’estabilització poden originar un residu de menor toxicitat. Per detoxificació


43

s’entén qualsevol mecanisme que modifica un constituent químic en un altre no

tòxic o menys tòxic.

Aplicació: reducció del Crom VI a Crom III amb materials tipus ciment.

4.4.1.2. Breu descripció del tractament

L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus especials i no

especials mitjançant un tractament d’inertització. Es disposarà un mesclador en

continu a on s’hi abocaran diferents matèries obtenint, un cop mesclades, un

producte inert i homogeni final el qual, per les seves característiques físiques i

químiques, sigui possible de transferir a un gestor autoritzat.


4.4.1.3 DISSENY DEL MESCLADOR

Aquest mesclador s’ha dissenyat per tractar aproximadament :

30.000 tones de residus polsosos / any

30.000 tones de residus humits / any .

Considerant que funciona unes 12 hores diàries i 283 dies a l’any.

30.000 T/any = 8833,92 kg/h residu humit * densitat ( aprox. de 0,9kg/l ) =

9815,46 l /h

Detall del granulat inert resultant del procés d’inertització

RESIDUS ESPECIALS I NO

ESPECIALS INERTITZACIÓ

TRITURACIÓ

RECOLLIDA GESTOR AUTORITZAT

ENTRADA RESIDUS AL MESCLADOR


44

30.000 T/any = 8833,92 kg/h residu polsós * densitat ( aprox. de 0,5 kg/l ) =

17667,84 l/h

Quantitat total de residu a tractar = 27483,3 l/h ≅ 27 m3/h

Per garantir una correcta homogeneització es requereix com a mínim un temps

de retenció de 3 minuts de manera que la capacitat del mesclador hauria de ser

com mínim de 81 m3/h.

Per garantir aquest temps de retenció es dissenya un mesclador amb “ pales

d’arada ” per processos continus amb les característiques següents:

KM – DW 3000

Volum de pas ( m 3/h) 90

Potència (kw) 110

Longitud (mm) 5650

Amplada (mm) 1860

Alçada (mm) 1395

Pes net (kg) 2100 -

3500

Aquest tambor serà d’acer inoxidable evitant així problemes per abrasió i

corrosió ja que la composició dels residus entrants pot ser molt variable.

El flux de sortida del tambor es pot dimensionar en funció de les necessitats de

cada procés, tant manualment com automàticament. Aquesta sortida té lloc al

final del tambor i es recollirà el producte mitjançant una cinta transportadora

que el portarà fins un contenidor situat al final de la cinta.


45

PROCÉS DE TREBALL

EL PROCÉS DE MESCLAT

La tecnologia bàsica del procés permet la barreja de productes en les formes

següents:

Sec / sec

Sec / humit

Humit / humit

I moltes altres opcions. En aquest cas concret tindrà lloc la barreja de residu

sec amb humit i líquid.

Aquest tractament consisteix en una inertització del residu mitjançant la barreja

d’aquest amb un additiu mineral inorgànic ( normalment ciment o calç o algun

altre additiu mineral inorgànic amb les mateixes propietats) aconseguint

l’encapsulació del sòlid en forma monolítica d’elevada rigidesa estructural.

No involucra sempre una interacció química entre el residu i l’agent solidificant,

però reté mecànicament el residu dins el sòlid obtingut. La migració del

contaminant és restringida bé disminuint la superfície exposada a la lixiviació o

bé aïllant el residu amb una càpsula impermeable.

Durant l’estabilització, alguns contaminants poden destruir-se, com és el cas de

la decloració d’hidrocarburs clorats. Altres productes orgànics poden

desaparèixer com a resultat de la volatilització.

L’inertització s’ha de considerar com un procés de tractament de residus que

redueix, fins una velocitat acceptable o geològicament lenta, el moviment dels

contaminants en el medi ambient.

Avantatges del sistema de mesclador continu

Qualitat de barreja constant i elevada qualitat d’homogeneització.

Elevat rendiment davant desgast dels elements de mescla i del tambor.

Fàcil neteja i manteniment simple.


46

Baix consum energètic.

4.4.1.4. RESIDUS I MATÈRIES PRIMERES

Residus

En aquesta planta d’inertització s’ha previst de tractar els residus següents:

1) Residus polsosos:

- Pols

- Cendres

- Sals

- Fins

2) Residus humits

- Fangs

- Llots

A les taules següents s’indiquen els residus a gestionar, classificats a partir del

Catàleg Europeu de Residus (CER).


PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS

0201- Residus de l'agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca

020101 Llots de rentatge i neteja

0202- Residus de la preparació i elaboració de carn , peix i altres aliments d'origen animal

020201 Llots de rentatge i neteja 020204 Llots del tractament in situ d'efluents

0203- Residus de la preparació i elaboració de frui tes, hortalisses, cereals, olis comestibles, cacau, cafè, te i tabac; producció de conserves; producció de llevat i extracte de llevat, preparació i ferme n


47

020301 Llots de rentatge, neteja, pelat, centrifugació i separació 020305 Llots de tractament in situ d'efluents

0204- Residus de l'elaboració del sucre

020403 Llots del tractament in situ d'efluents

0206- Residus de la indústria de fleca i pastisseri a


0207- Residus de la producció de begudes alcohòliqu es i no alcohòliques (excepte cafè, te i cacau)


0401- Residus de les indústries del cuir i de la pe ll

040106 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents que, contenen crom 040107 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents, que no contenen crom

0402- Residus de la indústria tèxtil

040219 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 040220 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels esmentats en el codi 040219

0501- Residus de la refinació del petroli

050104 Llots d'alquil àcid 050109 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses

0605- Llots del tractament in situ d'efluents

060502 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 060503 Llots del tractament in situ d'efluents, diferents dels esmentats en el codi 060502

0607- Residus de la FFDU d'halògens i de processos químics dels halògens

060703 Llots de sulfat bàric que contenen mercuri

0701- Residus de la fabricació, formulació, distrib ució i utilització (FFDU) de productes químics orgànics de base

070111 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070112 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070111

0702- Residus de la FFDU de plàstics, cautxú sintèt ic i fibres artificials

070212 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070211

0703- Residus de la FFDU de tints i pigments orgàni cs (excepte els del subcapítol 0611)



48

0704- Residus de la FFDU de productes fitosanitaris orgànics (excepte els dels codis 020108 i 020109), de conservants de la fusta (excepte els de l subcapítol 0302) i d'altres biocides


0705- Residus de la FFDU de productes farmacèutics


0706- Residus de la FFDU de greixos, sabons, deterg ents, desinfectants i cosmètics


0707- Residus de la FFDU de productes químics resul tants de la química fina i productes químics no especificats en cap altre categoria


0801- Residus de la FFDU i el decapatge o l'elimina ció de pintura i vernís

080114 Llots de pintura i vernís diferents dels especificats en el codi 080113 080116 Llots aquosos que contenen pintura o vernís diferents dels especificats en el codi 080115

0802- Residus de la FFDU d'altres revestiments (inc losos els materials ceràmics)

080202 Llots aquosos que contenen materials ceràmics

0804- Residus de la FFDU d'adhesius i segellants (i ncloent els productes d'impermeabilització)

080414 Llots aquosos que contenen adhesius i segellants diferents dels especificats en el codi 080413

1001- Residus de centrals elèctriques i altres plan tes de combustió (excepte capítol 19)

100107 Residus càlcics de reacció en forma de llots procedents de la dessulfuració de gasos de combustió

100120 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 100121 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 100120 100122 Llots aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la neteja de calderes

1002- Residus de la indústria del ferro i l'acer

100213 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos que contenen substàncies perilloses

100214 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos diferents dels especificats en el codi 100213

100215 Altres llots i tortons de filtració

1003- Residus de la termometal·lúrgica de l'alumini



49

100326 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos diferents dels especificats en el codi 100325

1004- Residus de la termometal·lúrgica del plom

100407 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos

1005- Residus de la termometal·lúrgica del zinc






1008- Residus de la termometal·lúrgica d'altres met alls no ferris


1011- Residus de la fabricació del vidre i els seus derivats


1012- Residus de la fabricació de productes ceràmic s, maons, teules i materials de construcció

101205 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos 101213 Llots del tractament in situ d'efluents

1013- Residus de la fabricació de ciment, calç, gui x i de productes derivats


1101- Residus del tractament químic de superfície i del recobriment de metalls i altres materials (p.e x. Processos de galvanització, de recobriment amb zinc , processos de decapatge, gravat, fosfatació, desgreixatge alcalí i anodització

110108 Llots de fosfatació 110109 Llots i tortons de filtració que contenen substàncies perilloses 110110 Llots i tortons de filtració diferents dels especificats en els codi 110109 110116 Resines intercanviadores d'ions saturades o usades

1102- Residus de processos hidrometal·lúrgics no fe rris

110202 Llots de la hidrometal·lúrgica del zinc (inclosa jarosita i geothita)

1201- Residus de l'emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics

120112 Ceres i greixos usats 120114 Llots de mecanització que contenen substàncies perilloses 120115 Llots de mecanització diferents dels especificats en el codi 120114


50

1701- Formigó, maons, teules i materials ceràmics

170106 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i materials ceràmics que contenen substàncies perilloses

1702- Fusta, vidre i plàstic

170204 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes

1705- Terra (inclosa l'excavada de zones contaminad es), pedres i llots de drenatge

170503 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses 170505 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses 170506 Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 170505

1709- Altres residus de la construcció i demolició

170904 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901, 170902, 170903

1901- Residus de la incineració o piròlisi de resid us

190199 Residus de llits fluiditzats

1902- Residus de tractaments fisicoquímics de resid us (inclos es la descromatització, descianurització i neutralització)

190205 Llots del tractaments fisicoquímics que contenen substàncies perilloses

190206 Llots del tractaments fisicoquímics que contenen substàncies perilloses diferents dels especificats en el codi 190205

190207 Olis i concentrats procedents del procés de separació

1903- Residus estabilitzats / solidificats

190304 Residus perillosos parcialment estabilitzats 190305 Residus estabilitzats, diferents dels especificats en el codi 190304

1904- Residus vitrificats i residus de la vitrifica ció

190404 Residus líquids aquosos del trempat de residus vitrificats

1906- Residus del tractament anaerobi de residus

190603 Licors del tractament anaerobi de residus municipals 190604 Llots de digestió del tractament anaerobi de residus municipals 190605 Licors del tractament anaerobi de residus animals i vegetals 190606 Llots de digestió del tractament anaerobi de residus animals i vegetals

1907- Lixiviats d'abocador

190702 Lixiviats d'abocador que contenen substàncies perilloses 190703 Lixiviats d'abocador diferents dels especificats en el codi 190702


51

1908- Residus de les plantes de tractament d'aigües residuals no especificats en cap altra categoria

190805 Llots del tractament d'aigües residuals urbanes

190809 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses que contenen únicament olis i greixos

190810 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses diferents de les especificades en el codi 190809

190811 Llots que contenen substàncies perilloses procedents del tractament biològic d'aigües residuals industrials

190812 Llots procedents del tractament biològic d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190811

190813 Llots que contenen substàncies perilloses procedents d'altres tractaments d'aigües residuals industrials

190814 Llots procedents d'altres tractaments d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190813

1909 -Residus de la preparació d'aigua per al consu m humà o aigua per a us industrial

190901 Residus sòlids de la filtració primària i garbellament 190902 Llots de clarificació de l'aigua 190903 Llots de descarbonatació 190904 Carbó actiu usat 190906 Solucions i llots de la regeneració d'intercanviadors d'ions

1911- Residus de la regeneració d'olis

191101 Argiles de filtració usades 191103 Residus de líquids aquosos 191105 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 191106 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 191105 191107 Residus de la depuració d'efluents gasosos

1913- Residus de la recuperació de sols i d'aigües subterrànies de la refinació del petroli

191303 Llots de la recuperació de sols que contenen substàncies perilloses 191304 Llots de la recuperació de sols diferents dels especificats en el codi 191303 191305 Llots de la recuperació d'aigües subterrànies que contenen mercuri 191306 Llots de la recuperació d'aigües subterrànies diferents de les especificats en el codi 191305

191307 Residus líquids aquosos i concentrats aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la recuperació d'aigües subterrànies

191308 Residus líquids aquosos i concentrats aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la recuperació d'aigües subterrànies, diferents dels especificats en el codi 191307

Aquests residus arribaran en els vehicles de transport autoritzats i adequats en

cada cas i correctament caracteritzats. Compliran les condicions de

subministrament que prèviament haurà marcat el gestor del complex .


52

Matèries primeres

Com a matèries primeres s’utilitzarà:

- Additiu mineral inorgànic : ciment o calç, o qualsevol altre material

inorgànic que tingui unes característiques adequades per inertitzar el residu.

- Additiu líquid : lixiviat o aigua neta procedent de la bassa de pluvials.

Existeixen diferents tipus d’additius (reactius) utilitzats en els processos

d’estabilització i en un mateix procés es poden utilitzar una combinació d’ells.

En la taula següent es mostra l’eficàcia de cada reactiu d’estabilització sobre

diferents tipus de residus. L’aplicació d’aquests depèn de diferents factors , com

la concentració del contaminant, la quantitat de reactiu i l’efecte sinèrgic de

varis contaminants i reactius entre d’altres.

Font : Gestión de residuos tóxicos. Tratamiento, eliminación y recuperación de suelos. Michael D. Lagrega. Ed. McGrawhill. 1996.

Existeixen, doncs, varies tècniques , però les més usuals són:

CIMENT

El més comú és el ciment portland ( mescla de calç i argila o un altre silicat) .

En l’estabilització amb ciment, els residus es barregen amb el ciment, i en el

cas que el residu no tingui suficient humitat, s’afegeix aigua per la seva

hidratació. La barreja donarà lloc a una massa dura, monolítica d’aspecte rocós.

S’adapta bé a residus inorgànics sobretot aquells amb metalls pesats. Com a

resultat de l’elevat pH del ciment, els metalls són retinguts com hidròxids

insolubles o carbonats en la estructura sòlida.

Component del residu Ciment Puzolanas Termoplàstic

Polímers orgànics

Àcids com : àcid clorhídric, àcid fluorhídric.

Oxidants com: hipoclorit sòdic, permanganat

sòdic, àcid nítric, dicromat potàssic.

Sals com : sulfats, halurs, nitrats, cianurs.

Metalls pesats com : plom, crom, cadmi,

arsènic, mercuri


53

Plom, coure, zinc, estany i cadmi probablement s’uneixen a la matriu per fixació

química, formant compostos insolubles, mentre que el mercuri és retingut de

manera predominant per microencapsulació física.

Per reduir la interferència dels contaminants orgànics es poden incorporar

additius junt amb el ciment a la mescla d’inertització :argiles modificades

orgànicament o naturals, vermiculita i silicats de sodi solubles.

Aplicacions més comuns: Llots de d’hidròxids metàl·lics de la indústria de la

galvanotècnia. L’alcalinitat del ciment pot neutralitzar els residus àcids.

“PUZOLANAS”

Material que reacciona amb la calç en presència d’aigua per produir un material

de cimentació. Les més comuns són : cendres volants, escòries d’incineració i

pols de forns de ciment.

Aplicacions més comuns : material inorgànic. Adequat per residus contaminats

amb metalls pesants. Cendres volants es pot utilitzar per residus orgànics i

inorgànics.

CALÇ

L’estabilització de fangs es realitza sovint amb l’addició d’hidròxid de calç o

calç. Es poden utilitzar altres additius afegits per millorar l’estabilització.

Aplicacions més comuns: contaminants inorgànics i llots metàl·lics

SILICATS SOLUBLES

Aplicacions més comuns: Per l’estabilització de metalls. Es poden combinar

amb ciment.

ARGILES MODIFICADES ORGÀNICAMENT

Aplicacions més comuns: Per atrapar contaminants orgànics. La seva eficàcia

és deguda a que al mateix temps pot ser encapsulada mitjançant ciment o

altres aglomerants.


54

CALÇ MODIFICADA

Aplicacions més comuns: S’utilitzen per residus orgànics. Transforma residus

orgànics tòxics, amb un percentatge d’hidrocarburs significatiu, en una massa

inert.

Estudi de diferents casos de tecnologies d’inertitz ació

4.4.1.5. PARÀMETRES D’ENTRADA I DE SORTIDA

Els residus arribaran caracteritzats prèviament pel productor d’aquests, però

atès la gran existència de diferents tipologies de residus i concentracions, no es

poden marcar uns paràmetres específics d’entrada de residu.

CONTAMINANT FORMA

FÍSICA AGLOMERANT %AGLOMERANT

AFEGIT

Cu, Cr, Ni Fang Ciment portland 20%

Pb, Cd Replè sec Ciment portland i

silicats

7-15% ciment

(variable)

Llots d’oli, Pb, Cr, As Fang, variable Pols de forn amb

elevat contingut

en CaO.

15- 30%

Oli saturat: sòl, Pb, ( 1000 ppm), PCB ( 200

ppm ), As ( 1-200 ppm )

Sòls Puzolanes i

patents

Aprox. 30%

Residu àcid, PCB, ( <500 ppm ), dioxines Fangs viscosos Pols de forn i calç Aprox. 15% calç

Aprox. 5% pols

Residus de creotosa Fangs Pols de forn 20%

Varis/combinats Varis Calç

Metalls combinats, sofre, fangs d’olis,... Fangs ( Fangs

d’olis sintètics)

Ciment portland i

patent

-

Al (950 ppm ), Ni ( 750 ppm ), Cr ( 220 ppm ),

Cu ( 2000 ppm ).

Fangs Calç 10-25 %

Font : Gestión de residuos tóxicos. Tratamiento, eliminacion y recuperacion de suelos. Michael D. Lagrega. Ed. McGrawhill. 1996.


55

D’aquesta manera es realitzarà un control de la composició dels productes

entrants per tal de quantificar la dosi necessària de cada matèria en el procés i

per preveure i evitar possibles incompatibilitats de mescla entre residus

diferents.

A la sortida , també es realitzarà un control per tal d’assegurar que la

composició del producte inertitzat compleix els paràmetres d’acceptació que

marca l’Annex 1 del Decret 1/1997 per tal de dipositar un residu en el dipòsit

controlat de classe III.

Avaluació de l’estabilització del residu

La avaluació de l’eficàcia de l’estabilització necessita valorar les propietats

físiques, tècniques, i químiques del material estabilitzat. La propietat mesurada

depèn de la tècnica emprada, és a dir, diferents assajos per una mateixa

propietat poden donar diferents valors.

S’utilitzen una gran quantitat d’assajos de laboratori per avaluar l’eficàcia de

l’estabilització de manera que no existeix un assaig model per tots els residus i

aplicacions. Cada un d’ells , ben interpretat, proporciona una visió parcial de

l’eficàcia d’una tècnica d’estabilització i la mescla de reactius per un residu

específic.

Els més utilitzats són:

- Assajos d’extracció i lixiviació

- Assaig amb filtres

- Assaig d’alliberació de líquids

- Assaig de toxicitat, procediment d’extracció ( EP )

- Assajos químics

- Assajos de propietats físiques i tècniques

- Contingut en humitat

- Pes unitari màssic humit i sec ( densitat màssica humida i seca )

- Pes específic

- Granulometria


56

- Penetròmetre de camp

- Examen microestructural

- Assaig de resistència a compressió lliure

- Consolidació

- Conductivitat hidràulica

4.4.1.6. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSF ERÈNCIA




TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de

tractament (tones)

CAPACITAT DE

TRACTAMENT

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge


(tones)

T33- Estabilització 200 tones 30.000 tones/any 200 tones

4.4.1.7. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE


següent manera:

4.4.1.8. INSTALACIONS DE LA NAU DE TRACTAMENT Tambor de mesclat


Zona de tria i tractament per inertització 100 m2


TOTAL 315 m 2


57

El sistema consta d’un tambor cilíndric horitzontal d’acer inoxidable amb dues

portes d’inspecció en el tambor amb una unitat mecànica de tancament.

Aquestes permeten l’accés al tambor.

Dins el tambor existeixen pales dentades, els braços de les quals estan soldats

a l’eix central del tambor.

Les pales del tambor encarregades de realitzar la barreja són dentades, en

l’extrem que es troba en contacte amb les parets del tambor, per evitar la

formació de pel·lícules de residu .

L’alimentació del tambor és única i per aquesta s’hi aboquen totes les matèries

primeres i residus. Els tubs d’alimentació líquida o injectors poden ser instal·lats

dins la mateixa entrada d’alimentació o com una entrada addicional per

processos que calgui humitejar.

Detall de les pales del tambor i eix central

Mesclador KM-DW 3000


58

Tota la maquinària compleix els requisits de l’etiquetatge CE referent a la

seguretat i qualitat industrial.

La temperatura dels mesclador pot ser controlada durant el procés. Aquesta

pot oscil·lar entre 0 – 300 ºC ) en el cas que es volgués controlar, s’instal·laria

un sistema de refrigeració.

La forma constructiva del mesclador en continu permet un ràpid canvi en les

formulacions i productes a formular i garantitza seguretat i qualitat del producte

resultant i la seva reproductibilitat amb un constant control dels productes de

mesclat.

Tolves

S’instal·laran dues tolves per tal de recepcionar per una banda el residu polsós i

per l’altra emmagatzemar l’additiu mineral inorgànic.

El producte de cada tolva , residu en una i additiu mineral inorgànic en l’altra,

s’abocarà al mesclador mitjançant un visensfí connectat a la zona d’alimentació

d’aquest.

Exemple d’instal.alció de tolva prèvia al mesclador.


59

Dipòsits

Es preveuen 3 dipòsits diferents :

- Dipòsit per emmagatzemar aigua neta (mitjançant camió cuba) de 25 m3 .

- Dipòsit per emmagatzemar lixiviat de 25 m3

- Dipòsit per emmagatzemar els residus humits ( fangs, llots,...) de 25 m3

Tots tres dipòsits estaran connectats amb les seves conduccions i canonades

corresponents i independents a la zona d’alimentació del mesclador. Això

permetrà dosificar cada producte segons sigui convenient.

Cinta transportadora

A la sortida del mesclador s’hi col·locarà una cinta transportadora per tal de

conduir el producte inert resultant a un contenidor de 20 m3.

Zona de descàrrega i zona de transferència

Dins la nau es diferenciarà una zona de descàrrega pels vehicles industrials

que aboquin els residus.

Per altra banda existirà una zona de transferència on emmagatzemar els

contenidors de 20 m3 a l’espera de ser omplerts.

Mesures de control de vessaments accidentals

Tota la superfície de la nau es trobarà pavimentada i amb la pendent i les

arquetes corresponents per tal de recollir els possibles vessaments accidentals

que es puguin donar.

Aquestes arquetes estaran connectades a un dipòsit específic i homologat.

Sistema de ventilació


60

S’instal·larà un sistema de ventilació encarregat de filtrar l’aire de la nau i

eliminar les possibles emissions de partícules a l’atmosfera i protegir la salut

dels treballadors.

Els filtres es netejaran semestralment . Els productes residuals d’aquesta neteja

es recircularan en el propi procés d’inertització ja que es tractarà de residus

polsosos.

Tot i això cal recordar que els residus polsosos i l’additiu mineral inorgànic es

subministraran al mesclador mitjançant un visensfí el qual evitarà l’emissió de

partícules.

4.4.1.9. PRODUCCIÓ ANUAL

Es durà a terme una inspecció visual del residu, d’aquesta manera la totalitat de

residus a tractar seran inertitzats. D’aquesta manera no s’obté rebuig del residu.

Tots els residus recepcionats, seran inertitzats.

PRODUCTE QUANTITAT ANUAL

Producció anual 30.000 tones/any

Residu inertitzat 30.000 tones/any + Additius inorgànics i/o líquids

Rebuig 0 tones/any


61

4.4.2. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE

RESIDUS ESPECIALS

L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus especials,

mitjançant una activitat de recepció i transferència. Concretament, es portaran a

terme les activitats següents:

- Recepció i transferència de residus especials


4.4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES

Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a

Especials dins el catàleg europeu (CER).

RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT

(S’ADJUNTA ANNEX V PDF AMB ELS RESIDUS ESPECIALS A

EMMAGATZEMAR I TRANSFERIR A GESTOR AUTORITZAT)

4.4.2.2. CAPACITAT DE RECEPCIÓ, I TRANSFERÈNCIA TR ACTAMENT,

RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA




RESIDUS ESPECIALS RECEPCIÓ

RECOLLIDA / TRANSFERÈNCIA PER GESTOR AUTORITZAT


62

TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de tractament

(tones)

CAPACITAT DE

RECEPCIÓ I

TRANSFERÈNCIA

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge


(tones)

T62- Recollida i

transferència 200 tones 20.000 tones/any 200 tones

PROCÉS DE TREBALL

El procés de treball es limitarà a l’emmagatzematge dels diferents residus

segons les seves tipologies i l’expedició final d’aquests al corresponent gestor

autoritzat.

Els residus especials s’emmagatzemaran en contenidors destinats a aquest fi,

correctament senyalitzats, sota cobert i per un període màxim de sis mesos.

4.4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE


següent manera:



Zona d’expedició 85 m2

TOTAL 315 m 2


continuació:

RESIDU ESPECIAL SISTEMA

D'EMMAGATZEMATGE SUPERFÍCIE (m2) VOLUM (m 3)

Llots CONTENIDOR 10 20 Quitrans CONTENIDOR 10 20

Àcids DIPÒSIT 1 2 Bases DIPÒSIT 1 2 Sals CONTENIDOR 10 20


63

Dissolvents CONTENIDOR 10 20 Tortons CONTENIDOR 5 10

Olis DIPÒSIT 1 2 Solucions DIPÒSIT 1 2 Escòries CONTENIDOR 10 20

Partícules i pols CONTENIDOR 5 10 Lligands residuals CONTENIDOR 10 20

Emulsions CONTENIDOR 5 10 Gasos DIPÒSIT 1 2

Productes químics CONTENIDOR 10 20 Catalitzadors CONTENIDOR 10 20 Detergents DIPÒSIT 1 2

Substàncies oxidants DIPÒSIT 1 2 Envasos CONTENIDOR 10 20

Residus elèctrics CONTENIDOR 5 10 Piles, bateries i acumuladors CONTENIDOR 10 20

Fusta CONTENIDOR 10 20 Vidre CONTENIDOR 10 20

Construcció CONTENIDOR 10 20 Cendres CONTENIDOR 5 10 Metalls CONTENIDOR 10 20 Sutge CONTENIDOR 5 10

Carbó actiu usat CONTENIDOR 10 20 Residus amb hidrocarburs DIPÒSIT 1 2

Quitrà CONTENIDOR 10 20 Residus d'equips elèctrics i electrònics CONTENIDOR 10 20


64

4.5. PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I

TRANSFERÈNCIA

4.5.1. Introducció

L'autoclau és un dispositiu que serveix per esterilitzar el material mèdic o de

laboratori, utilitza vapor d'aigua a alta pressió i temperatura, evitant amb les

altes pressions que l'aigua arribi a bullir tot i la seva alta temperatura. El

fonament de l'autoclau és que desnaturalitza les proteïnes dels

microorganismes degut a les pressió i temperatura.

4.5.2. CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS

- GRUP I : Sense risc, assimilables a municipals. (TRANSFERÈNCIA A

DIPOSIT CONTROLAT)

- GRUP II : Sense risc, inerts i no tractament específic. (TRANSFERÈNCIA

A DIPOSIT CONTROLAT)

- GRUP III : De risc, necessitat de tractament. (ESTERILITZACIÓ PER

AUTOCLAU I TRANSFERÈNCIA A DIPOSIT CONTROLAT

- GRUP IV : De risc, tractament especial. (EMMAGATZEMATGE I

TRANSFERÈNCIA A INCINERADORA)

-


65

4.5.3. DESCRIPCIÓ DELS RESIDUS SANITARIS

- GRUP I : Són residus municipals que per la seva naturalesa i composició

són inerts i no especials, que no plantegen exigències especials en la seva

gestió.

- GRUP II : Tots aquells residus inerts i no especials, els quals no

plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador.

Aquests es consideren municipals. Poden suposar un risc dins el centre

generador, si no són manipulats correctament

- GRUP III : Residus especials que requereixen l’adopció de mesures de

prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i

disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador ja que poden

generar un risc per la salut laboral i pública. (ESTERILITZACIÓ AUTOCLAU)

- GRUP IV: Són els residus sanitaris de risc no inclosos en el grup III i els

residus citotòxics. (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)

TOTS 4 GRUPS DE RESIDUS SANITARIS SON TRANSFERITS A LES

CORRESPONENTS PLANTES DE TRACTAMENT FINAL EXTERNES


66

4.5.4. SISTEMES I MEDIS DE GESTIÓ EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE RESIDU

Grup I Grup II Grup III Grup IV

Envasat Bosses de plàstic, Contenidor vidre, Contenidor paper

Carros tancats, contenidors > 240l. ,

normalitzats

Contenidors tancats en carros o plataformes


Transport intern Contenidors de 800l. normalitzats

Carros tancats, contenidors > 240 l. ,

normalitzats



Magatzem Contenidors normalitzats

Contenidors normalitzats, Sala

específica Sala específica Sala específica

Recollida Camió mecanitzat Camió mecanitzat Recipient hermètic Recipient hermètic

Transport extern Recol·lectors amb compactació

Recol·lectors amb Compactació

Recol·lectors amb Compactació

Camió tancat especial

4.5.5. CARACTERISTIQUES DELS CONTENIDORS DE RESIDUS

ESPECIALS

- GRUP I: Els residus del grup I, no tenen recipients especials per al seu

emmagatzematge i transport; així doncs poden anar al contenidor de brossa.

Aquests són residus assimilables als municipals que no plantegen exigències

especials en la seva gestió.

- GRUP II i III: s’hauran de recollir en bosses i recipients amb característiques

tècniques que s’adaptin als següents criteris:

• Segellament total, opacitat a la vista, resistents al trencament, asèptic

en el seu exterior, absència total d’elements sòlids punxants i tallants, volum no

suficient a 70 litres i amb un tancament especial hermètic de fàcil obertura i que

no pugui obrir-se de forma accidental.


67

RESIDUS TALLANTS I PUNXANTS : Independentment del grup on es trobin,

necessiten un emmagatzematge especial. Característiques dels recipients:

• Impermeables, rígids i a proba de punxades. Una vegada els recipients

estan plens, hauran d’eliminar-se com a residus sanitaris específics.

- GRUP IV: Es recolliran en contenidors d’un sòl ús amb les següents

característiques:

• De polietilè o poliestirè; de manera que permetin la incineració completa,

que siguin resistents a alguns agents químics i als materials perforants; i que

tinguin un tancament hermètic especial.

• Tots els envasos han d’estar identificats de forma ben visible amb el rètol

indicatiu de precaució: Residus de risc.

Imatge. Envasos especials Residus Sanitaris

Imatge. Rètols indicatius de precaució dels Residus Sanitaris


68

Han d’estar reconeguts pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Això

afecta a tots els models d’envàs i cada una de les capacitats existents dintre de

cada model.

Han de ser compatibles amb el sistema de tractament o disposició que els

rebrà.

Si el tractament és per desinfecció en autoclau, els envasos han d’ésser

autoclavables.

Si el tractament posterior és per incineració, de forma gairebé segura podrà

utilitzar-se qualsevol tipus d’envàs reconegut, però caldrà donar prioritat als que

no produeixin emissions tòxiques durant la seva combustió.

4.5.6. ETAPES DE LA GESTIO DELS RESIDUS SANITARIS

Degut a les característiques dels residus sanitaris, la seva gestió a de ser molt

específica i acurada.

En els últims anys l’ús abusiu de material rebutjable a fet augmentar la quantitat

total de residu. Per aquest motiu s’ha d’intentar dur a terme una reducció en la

utilització d’aquest tipus de material.

La descontaminació i l’eliminació de residus són operacions molt relacionades,

ja que l’esterilització constitueix la primera fase de l’eliminació.

Una gran part del material i dels equips es poden tornar a donar el seu ús un

cop esterilitzats com el material de vidre, l’instrumental o la roba de treball, però

amb el temps tots els components i materials d’un equip han d’acabar

eliminant-se.

Identificació

La part d’identificació inclou la segregació dels residus a partir de les

procedències que hauran de ser representades prèviament. La classificació es

basa en la naturalesa del residu i el seu risc associat, en funció d’aquest factor


69

s’adaptarà l’ordenament jurídic vigent. Fer aquesta prèvia classificació facilita

una millor manipulació a posteriori reduint el risc de possibles accidents.

Degut a la cessió del propi residu, per part del centre a un transportista i

tractador autoritzat, transfereix la responsabilitat de possibles efectes sobre el

medi ambient a causa d’una mala gestió, per aquets motiu es poden proposar

un seguit de mesures com poden ser una declaració anual de producció de

residus, un document de control i seguiment, el temps d’emmagatzematge, i la

presentació dels residus

Recollida

Una vegada feta la identificació dels residus es recolliran en recipients de

residus específics per cada tipus de residu i mai barrejant-los. A les zones on

es produeixen aquests residus s’han de disposar bosses específiques dins d’un

contenidor. La recollida ha de ser sempre en criteris d’innocuïtat i asèpsia.

La freqüència de la recollida s’ha d’establir d’acord amb les necessitats

específiques de cada centre i la empresa autoritzada responsable de la

recollida

Trasllat

Pel que fa al trasllat dels residus dins del propi centre s’haurà de tenir en

compte el previ transport al magatzem del propi centre en menys de 12 hores,

els contenidors s’hauran de netejar en llocs adients per la activitat amb aigua a

pressió i productes específics, no deixar bosses en llocs no previstos per

aquest propòsit i que els contenidors i les bosses siguin fabricat amb material

reciclat i a l’hora resistent per poder evitar fuites o trencaments.

El transport extrahospitalari de residus s’ha de fer en condicions de màxima

seguretat per protegir el medi ambient i la salut pública. Els vehicles que es

dediquin a aquest transport hauran de reunir unes característiques

específiques. Finalment els residus arribaran a una planta de tractament

específic pel seu posterior tractament. Amb els residus no especials s’haurà de

fer un trasllat a part per portar-los a un abocador controlat.


70

Emmagatzematge final

Els residus sanitaris generats als centres hospitalaris es podran emmagatzemar

al mateix

centre durant un període màxim de 72 hores, que es pot allargar a una setmana

si el magatzem de residus disposa d’un sistema de refrigeració adequat

(temperatura màxima 4ºC). Els residus sanitaris generats en centres, serveis i

establiments no hospitalaris es podran emmagatzemar dins el mateix centre en

funció del volum de producció i de les característiques del residu i durant un

període màxim d’un mes.

Els contenidors poden ser propietat del centre o bé poden llogar-se al

transportista autoritzat que en fa la recollida, amb el manteniment inclòs en el

preu del servei.

L’empresa que efectuï el transport extern ha d’estar expressament autoritzada

per la Junta de Residus. Per al lliurament de residus sanitaris del grup III i

citostàtics s’ha d’utilitzar un full de seguiment de residus sanitaris, que pot ser

un full específic per a cada lliurament o bé un full itinerant, juntament amb un

justificant de lliurament. Aquests fulls de seguiment s’han de conservar durant

un període de cinc anys.

Els residus generats com a resultat de l’activitat sanitària, és a dir, en centres

sanitaris i laboratoris associats, es classifiquen en quatre grups, en funció del

seu origen i el seu risc d’infecció o perillositat.


71

4.5.8. COMPOSICIÓ I PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS SANITA RIS

COMPOSICIÓ PROCEDÈNCIA

Grup I

Material d’oficines i despatxos, bars, restos de menjar, tallers, jardineria, i en

general tots aquells residus que no deriven directament d’una activitat

sanitària.

Consultes, cuina, despatxos, WC, habitacions,

magatzem, menjador, vestuaris, jardinera

Grup II

Material de cures, guixos, robes i material d’un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o

excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus

de risc

Sales de cures, d’exploració, infermeria,

zones brutes, hemodiàlisis

GRUP III

GRUP IV

PLANTA D’INCINERACIÓ

ABOCADOR CONTROLAT

PLANTA DE TRACTAMENT

GRUP I i II

4.5.7. EL CAMÍ DELS RESIDUS SANITARIS


72

Grup III

La sang i hemoderivats en forma líquida, agulles I material tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat

suficient procedent d'avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d’agents infecciosos,

residus d’animals d’investigació i/o experimentació inoculats biològicament

UCI, Urgències, Hemodiàlisis, Oncologia,

Sales d’Autòpsies, Laboratoris de Bioquímica,

Hematologia, Anatomia Patològica y Microbiologia

Grup IV

Compostos amb restes de medicaments citotòxics i tot el material amb ells que

presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, com

també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats,

els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus

radioactius, objecte de regulació en altres normes específiques. Restos de

medicació, agulles, xeringues, mascareta, guants, etc. Mes citotòxics

Consultes, laboratoris, radiologia, etc.

Diagrama general del procés

De manera general, el procés que tindrà lloc és el següent:

ENTRADA CONTENIDORS

CAMBRA D’AUTOCLAVATGE

ARRIVADA DELS RESIDUS EN

ENVASOS HOMOLOGATS

MAGATZEM REFRIGERAT

ESTERILITZACIÓ TRITURACIÓ I COMPACTACIÓ

RECOLLIDA GESTOR

AUTORITZAT


73

Descripció dels processos

Envasat i emmagatzematge

Recollida i transport

AUTOCLAU (esterilització)

Vapor a alta Tª

Generador de Vapor

Electricitat

Descalcificador

Aigua

Electricitat

Bombes de Buit

CHCLF2 Clorur

de Sodi

Aigua

Trituració

Trasllat Gestor

autoritzat

Residus secs esterilitzats

Carros Bruts

Carros Nets Electricitat

Estació de rentat

Dipòsit aigua residual

Compactació


74

PROCÉS DE TREBALL

Els autoclaus funcionen permetent l'entrada o generació de vapor d'aigua però

restringint la seva sortida, fins a obtenir una pressió interna de 103 kPa, la qual

cosa provoca que el vapor arribi a una temperatura de 121 ºC. Un temps típic

d'esterilització a aquesta temperatura i pressió és de 15-20 minuts. Els

autoclaus més moderns permeten realitzar processos a majors temperatures i

pressions, amb cicles estàndards a 134 °C a 200 kPa durant 5 minuts per

esterilitzar material metàl·lic; arribant fins i tot a realitzar cicles de buit per

accelerar l'assecat del material esterilitzat.

Aquest tractament es un mètode d’esterilització per mitjà de vapor a alta

temperatura. S’ha d’assegurar que en la manipulació dels contenidors, aquests

no siguin oberts abans de la esterilització, evitant així qualsevol contacte dels

residus amb el personal de la planta. Els contenidors són carregats en uns

carros especials i transportats a l’interior de la cambra d’esterilització; un cop

tancada hermèticament es procedeix a realitzar el tractament.

4.5.9. GESTIO RESIDUS SANITARIS

GRUP I i II: Assimilables a municipals, no necessitat de tractament, només es

realitzarà emmagatzematge i transferència

Grup III: Seran esterilitzats mitjançant el procés d’autoclavatge.

La composició dels residus (Grup III) que hi ha dins de cada contenidor es

heterogènia. Això pot comportar problemes en el moment de la esterilització;

per evitar aquests problemes es realitza un tractament de 4 cicles.


75

PROCES D’AUTOCLAVATGE (ESTERILITZACIÓ RESIDUS SANITARIS GRUP III)

· Fase 1: Es fan tres buits fins arribar a una pressió relativa de (-0,85 atm).

Després de cada buidat es realitza una injecció de vapor, fins arribar a una

pressió de 0,45 atm. Un cop realitzada la tercera injecció de vapor

s’aconsegueix la proporció d’aire següent: Aire 0,9% i vapor 99,2% .Al primer

buidat es produeix l’obertura de tots el contenidors. Al final del cicle

s’aconsegueix la suficient homogeneïtzació del residu com per a que es

garantitzi la total esterilització. Temps total de la fase 10 minuts

aproximadament.

· Fase 2: S’escalfa per injecció continuada de vapor fins a arribar a la pressió

d’esterilització de 2,2 atmosferes i a una temperatura de 134ºC. La duración

aproximada es de 5 minuts.

· Fase 3: Es produeix la esterilització per injecció continuada de vapor,

conservant la pressió a 2,2 atmosferes a l’interior de la cambra i una

temperatura de 134ºC. La duració aproximada es de 15 minuts.

· Fase 4: Acabats els cicles es realitza una extracció del vapor fins a quedar a

l’interior de la càmera un buit de -0,9atm; d’aquesta forma es facilita que el

material quedi sec.

La cambra interior de l’autoclau està plena de vapor contínuament. D’aquesta

forma s’aconsegueix el grau de temperatura esterilitzador més ràpidament i un

major rendiment en cada cicle d’esterilització.

Els paràmetres de control durant tot el tractament són: la temperatura,

pressions, buit i temps del cicle.

El tractament ha de complir les especificacions tècniques que estableix la

normativa vigent. S’aconsella que s’assoleixin les recomanacions següents:


76

• El nivell de desinfecció ha de ser l’adequat per eliminar totes les formes

vegetatives dels bacteris, els micobacteris, els fongs i les espores de fongs, ha

d’eliminar els virus i ha d’eliminar les espores del Bacillus anthracis (àntrax).

• S’han de fer servir autoclaus de buit, amb un mínim de dues fases (buit-vapor-

buit) i cal permetre l’evacuació controlada de l’aire i de les aigües de

condensació.

• Es recomana la utilització d’autoclaus amb vapor saturat.

• S’han de fer servir envasos que permetin la sortida de l’aire i l’entrada de

vapor. Si porten una capa impermeable, cal que es trenqui en la primera fase

de buit. Només poden utilitzar-se envasos tancats hermèticament si contenen

líquids. La quantitat de líquid ha de ser suficientment petita perquè tot el volum

assoleixi la temperatura de desinfecció durant la fase d’actuació del vapor.

• En funció del tipus d’envàs, la càmera de càrrega podrà omplir-se més o

menys. És convenient no sobrepassar les tres quartes parts de la seva

capacitat, però en tot cas cal seguir les instruccions del fabricant.

• Amb una periodicitat trimestral cal fer un test microbiològic, a fi de comprovar

que es compleixen les condicions de desinfecció en tota la massa de residus.

• Cal aplicar un programa de manteniment preventiu rutinari de l’autoclau.

Immediatament després de ser esterilitzat el residu es tritura i es recull

directament en una compactadora de brossa. Un cop esterilitzat i triturat el

residu sanitari (residus Grup III), esdevenen residus assimilables a municipals

Finalment es transporta el residu esterilitzat i triturat a gestor autoritzat per el

seu posterior transport a l’abocador de RSU.


77

Procés d’esterilització mitjançant autoclau

Grup IV : Residus amb necessitat de tractament especial, no seran processats,

només se’n realitzarà l’emmagatzematge i transferència a gestor autoritzat.


Tots els processos que tenen lloc en la instal·lació tracten com a matèria

primera els propis residus que es recepcionen.

Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a T34

(Esterilització) i els altres residus sanitaris els quals seràn emmagatzemats i

transferits a gestor autoritzat; dins el catàleg europeu (CER). Aquest residus

provenen de:

- Residus Sanitaris

Gràfic. Fases procés d’autoclavatge per a residus sanitaris Grup III


78


PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS

1801- Residus de maternitats, del diagnòstic, tract ament o prevenció de malalties humanes RESIDUS SANITARIS GRUP II

180104

Residus, la recollida i eliminació dels quals no es objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple, embenatges, buidats de guix, roba blanca, roba d’un sol us, bolquers)

RESIDUS SANITARIS GRUP III (TRACTAMENT PER AUTOCLAU)

180101 Objectes tallants i punxants (excepte el codi 180103)

180102 Restes anatòmiques i òrgans, incloent bosses i bancs de sang (excepte el codi 180103)

180110 Residus d'amalgames procedents de cures dentals RESIDUS SANITARIS GRUP IV (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)

180103 Residus, la recollida i eliminació dels quals es objecte de requisits especials per prevenir infeccions

180106 Productes químics que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses

180107 Productes químics diferents dels especificats en el codi 180106

180108 Medicaments citotòxics i citostatics

180109 Medicaments diferents dels especificats en el codi 180108

1802- Residus de serveis mèdics o veterinaris o d’i nvestigació associada (llevat dels residus de cuina i de restaurant no procedents dire ctament de la prestació d’assistència sanitària) RESIDUS SANITARIS GRUP III (TRACTAMENT PER AUTOCLAU)

180201 Objectes tallants i punxants (excepte el codi 180202)

180203 Residus, la recollida i eliminació dels quals no es objecte de requisits especials per prevenir infeccions

RESIDUS SANITARIS GRUP IV (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)


79

180202 Residus, la recollida i eliminació dels quals es objecte de requisits especials per prevenir infeccions

180205 Productes químics que consisteixen en, o contenen substàncies perilloses

180206 Productes químics diferents dels especificats en el codi 180205

180207 Medicaments citotòxics i citostàtics

180208 Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207

MATÈRIES PRIMERES

4.5.11. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFE RÈNCIA


La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a les instal·lacions

és la següent:

TIPOLOGIA DE RESIDU

CAPACITAT

Emmagatzematge

abans de tractament

(tones)

CAPACITAT DE

TRACTAMENT

Anual

CAPACITAT

Emmagatzematge


(tones)

Residus Sanitaris Grup I 20 tones 10000 tones/any 20 tones

Residus Sanitaris Grup

II 20 tones 10000 tones/any 20 tones


III 10 tones 4.000 tones/any 10 tones


IV 2 tones 500 tones/any 2 tones

MATÈRIA PRIMERA QUANTITAT UNITAT SISTEMA D'EMMAGATZEMATGE

Clorur de sodi (Sal) 6000 Kg/any Arriba a l'establiment amb l'envàs

que proporciona el proveïdor


80



següent manera:


Zona de tractament 150 m2


TOTAL 390 m 2

A la zona de recepció és on arriben els camions i es descarrega el material

degudament emmagatzemats en recipients especials per a cada tipologia de

residus.

A la zona d’esterilització és on són tractats els residus sanitaris del Grup III

mitjançant una esterilització per autoclau, a l’espera d’esser emmagatzemats i

transferits a gestor autoritzat.

Els residus del Grup IV, només s’emmagatzemaran a l’espera d’esser destinats

a gestor autoritzat.


continuació:

Residu Sanitari esterilitzat (Grup III) per Transferència

Dins bosses i recipients amb característiques tècniques que s’adaptin als

següents criteris:

Segellament total, opacitat a la vista, resistents al trencament, asèptic en el seu

exterior, absència total d’elements sòlids punxants i tallants, volum no superior

a 70 litres i amb un tancament especial hermètic de fàcil obertura i que no pugui

obrir-se de forma accidental


81

Residus tallants i punxants

Independentment del grup on es trobin, necessiten un emmagatzematge

especial. Característiques dels recipients:

Impermeables, rígids i a proba de punxades. Una vegada els recipients estan

plens, hauran d’eliminar-se com a residus sanitaris específics.

Residu sanitari emmagatzemat (Grup IV) per transferència

Es recolliran en contenidors d’un sòl ús amb les següents característiques:

De polietilè o poliestirè; de manera que permetin la incineració completa, que

siguin resistents a alguns agents químics i als materials perforants; i que tinguin

un tancament hermètic especial.

- Tots els envasos han d’estar identificats de forma ben visible amb el rètol

indicatiu de precaució: Residus de risc

Han d’estar reconeguts pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Això

afecta a tots els models d’envàs i cada una de les capacitats existents dintre de

cada model.

Han de ser compatibles amb el sistema de tractament o disposició que els

rebrà.

Si el tractament és per desinfecció en autoclau, els envasos han d’ésser

autoclavables.


Es durà a terme una tria selectiva dels residus sanitaris a gestionar/tractar.

D’aquesta manera els únics residus sanitaris esterilitzats per l’autoclau, seran

els residus sanitaris del Grup III. Els residus sanitaris del Grup IV, es realitzar``a

emmagatzematge i transferència.


82

D’aquesta manera, tots els residus recepcionats a la planta de tractament de

residus sanitaris, seran tractats o emmagatzemats, a l’espera d’esser expedits

per gestor autoritzat, sense obtenir rebuig.

Producció anual

Tipus de residu Producció anual Capacitat màxima

emmagatzematge Unitat Tipus

d'emmagatzematge Tipus de gestió

en origen

Tipus de gestió

externa

Residu Gestionat (Grup I)

10.000 tones/any 20 Tones Contenidors Emmagatzematge i transferència

Planta de tractament de

RSU

Residu Gestionat (Grup II)

10.000 tones/any 20 Tones Contenidors Emmagatzematge i transferència


RSU

Residu Esterilitzat (Grup III) 4.000 tones/any 10 Tones Contenidors zona

refrigerada

Esterilització, emmagatzematge

i posterior tractament mitjançant

esterilització en autoclau per medi

de vapor d'alta temperatura dels residus sanitaris del grup III, amb la seva posterior

trituració i compactació


RSU

Residu Gestionat (Grup IV) 500 tones/any 2 Tones Contenidors zona

refrigerada Emmagatzematge

i transferència

Incineradora de residus especials


83

5. DADES ESPECÍFIQUES DE LES DIFERENTS ACTIVITATS

DE LA PLANTA

5.1. DESTÍ DELS PRODUCTES OBTINGUTS DE LES

DIFERENTS ACTIVITATS DE LA PLANTA DE TRACTAMENT

I VALORITZACIÓ DE RESIDUS

Els productes obtinguts són els següents segons cad a planta:

En la taula següent es caracteritzen els residus generats en cadascuna de les 5

plantes de tractament.

PLANTA PRODUCTES

OBTINGUTS OBTENCIÓ GESTIÓ

1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE

DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR CDR

Triatge,compactació

i elaboració de CDR

Recollida per

gestor extern

autoritzat i/o

Futura planta de

valorització

2. PLANTA DE VALORITZACIÓ DE

METALLS O COMPOSTOS

METÀL·LICS

Metalls fèrrics i no

fèrrics

Classificació i

trituració

Recollida per

gestor extern

autoritzat

3. PLANTA DE DESVALLESTAMENT i

DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES

FORA D’US

Components

vehicles fora d’us

Descontaminació i

desballestament

Recollida per

gestor extern

autoritzat

4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I

TRANSFERENCIA DE RESIDUS

ESPECIALS

Residus

Especials

Recepció i

transferència

Recollida per

gestor extern

autoritzat

4.2. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A

RESIDUS ESPECIALS I NO


Material Inertitzat Inertització i

trituració

Recollida per

gestor extern

autoritzat


84

5. PLANTA DE TRACTAMENT DE

RESIDUS SANITARIS I

TRANSFERÈNCIA

Emmagatzematge

i transferència

(Grup I i II)

Material

Esterilitzat (Grup

III)

Emmagatzematge

i transferència

(Grup IV)

Esterilització,

trituració i

compactació i

emmagatzematge

Recollida per

gestor extern

autoritzat

Els materials no aptes per al procés seran emmagatzemats en contenidors

apropiats fins a la seva recollida per part d’un gestor autoritzat.

5.2. GENERACIÓ DE RESIDUS DE TOTA L’ACTIVITAT

Focus de generació de residus i procés associat

Els principals focus de generació de residus són els següents:

- Gestió de les aigües residuals: Residus procedents de depuradora i el

desarenador de partícules – desengreixador.

CER DESCRIPCIÓ

CLA CAPACITAT MÀXIMA

EMMAGATZEMATGE

PRODUCCIÓ

ANUAL GESTIÓ

130506

Decantador-

Dessorrador-Separador

d’hidrocarburs

E 75 m3/hora 35 tones/any Gestor

autoritzat

130506 Fossa sèptica E 1,5 m3 0.02 tones/any Gestor

autoritzat

- Residus d’oficina: Els residus d’oficina es consideren residus assimilables a

domèstics (Residus Sòlids Urbans).


85

CER DESCRIPCIÓ

CLA PRODUCCIÓ ANUAL GESTIÓ

200301 Mescles de residus municipals NE 1,6 tones / any Dipòsit controlat

- Residus de procés de l’activitat:

CER DESCRIPCIÓ

CLA

CAPACITAT

MÀXIMA

EMMAGATZ.

SISTEMA

D’EMMAGATZ.

EN EL LLOC

DE

GENERACIÓ

PRODUCCIÓ

ANUAL DESTINACIÓ

191209

Fins (per

exemple, sorra,

pedres)

NE 10 m3 Contenidor 75 tn Gestor autoritzat

150102 Envasos de

plàstic de (PVC) E 10 m3 Contenidor 25 tn Gestor autoritzat

160103 Pneumàtics NE 14 m3

Acopis en zona

específica per

a pneumàtics

9 tones/any

de VFU

Trituració en les

mateixes

instal·lacions i

expedició a

gestor autoritzat

160601

Bateries estretes

de VFU i aparells

elèctrics i

electrònics

E 3 m3 Contenidors 2 Tones / any Gestor autoritzat

160111

160112

Sabates de fre

dels VFU E/NE 0,2 m3 Dipòsit

800 unitats /

any Gestor autoritzat

160113 Líquids de frens dels VFU

E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat

160107 Filtres d'oli dels

VFU E 0,4 m3 Contenidor

200 unitats/


160801 Catalitzadors dels

VFU NE 0,2 m3 Contenidor

200 unitats /


130113 Olis hidràulics

dels VFU E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat

130208 Olis usats de

motor dels VFU E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat


86

160121

Altres

components

perillosos: fluids

de refrigeració

dels VFU

E 1 m3 Dipòsit estanc 4 m3 / any Gestor autoritzat

160121

Altres

components

perillosos:

Valvulina dels

VFU

E 1 m3 Dipòsit estanc 2 m3/ any Gestor autoritzat

130701 Fuel oil i gas-oil E 1 m3 Dipòsit estanc 10 m3 / any

Reutilització a la

mateixa

instal·lació

200301

Rebuig del

procés: Mescles

de residus

municipals

NE 0,5 tones Contenidor 100 tones /


130702 Gasolina E 1 m3 Dipòsit estanc 75 m3 / any

Reutilització a la

mateixa

instal·lació

130208 Olis lubricants

(sanitaris) P 1 m3 Bidó 2 tn any Gestor autoritzat

5.3. DADES D’ENERGIA

5.3.1. Energia elèctrica

- Tipus d’energia: Elèctrica

- Procedència: Subministrament de l’empresa ENDESA

- Potència nominal: 1000 Kw

- Consum anual: 1.200.000 kw/any

- La tensió de servei: 3*380/220 volts

- Freqüència: 50 Hz.

5.3.2. Gas – oil

El gas-oil s’utilitzarà pel funcionament de la maquinària.


87

- Consum de gas-oil: 9.000 l/any

- Subministrament: Mitjançant camió cuba que alimentarà un dipòsit de gas-oil

de 2000 l degudament legalitzat.

Dades del combustible :

- Tipus: gas-oil

- PCI : 7,5 KJ/m3

- PCS : 10, 6 KJ/m3

5.3.3. Subministrament d’aigua potable

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Es preveurà la instal·lació d’un dipòsit d’aigua de 2m3 que s’omplirà mitjançant

camió cisterna i que permetrà l’abastament d’aigua potable pels edificis

d’oficina, control, banys, etc. Les aigües de rec i per abastir els hidrants per a la

prevenció d’incendis provindran de la bassa 2, (aigües netes).

5.4. PRODUCTES OBTINGUTS

Els productes obtinguts són els propis residus un cop gestionats, els quals es

tramiten al corresponent gestor final autoritzat. S’especifiquen a continuació:

PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I

PREPARACIÓ DE CDR

PLANTA DE VALORITZACIÓ DE

METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS

PLANTA DE DESVALLESTAMENT

i DESCONTAMINACIO DE VEHICLES FORA

D’US

PLANTA DE RECEPCIÓ I

TRANSFERENCIA DE RESIDUS ESPECIALS

PLANTA D’INERTITZACIO PER A RESIDUS ESPECIALS I NO


PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I

TRANSFERÈNCIA

UNITAT

CDR 30.000 Metalls 20.000 Components VFU 300 Especials 20.000 Inertitzat

30.000 + Additius

inorgànics i/o líquids

Grup I i II 20.000

Altres valoritzables 10.000 Altres

valoritzables 10.000 Grup III 4.000

Rebuig 10.000 Rebuig 10.000 Grup IV 500

Tones / any


88

5.5. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA

La maquinària necessària és la que s’especifica a continuació:

a) Planta de recepció i triatge de residus i preparació de CDR

- Carretó elevador

- Trituradora doopstand

- Cinta transportadora

- Separador balístic

- Banda magnètica

- Separador corrents focault

b) Planta de reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics

- Giratòria amb cisalla Liebehr

- Premsa

- Maquina pelar cables

- Radial

- Plasma

c) Planta de desballestament i descontaminació de vehicles fora d’ús.

- Planta de descontaminació

- Equips bufadors

- Premsa

- Banc de treball amb eines

- Equips homologats per a la retirada de líquids i gasos.

d) Planta d’inertització per a residus especials i no especials i transferència i

Planta de selecció i transferència de residus especials

- Equip de mesclat


- Sistema de ventilació


89

e) Planta de tractament de residus sanitaris

- Autoclau


Les característiques tècniques de la maquinaria es descriuen a continuació:

6. MEDI POTENCIALMENT AFECTAT

L’activitat no es troba dins de cap Hàbitat d’Interès Comunitari, ni dins de cap

Espai de Protecció Especial, així com tampoc forma part de cap espai dels

inclosos a la Xarxa Natura 2000, de cap Zona Humida ni dins de cap Forests de

les Gestionades pel Departament de Medi Ambient.

MAQUINÀRIA ÚS POTÈNCIA (Kw) DIMENSIONS PRODUCCIÓ

(tones / hora) ALIMENTACIÓ

BASCULES PES DEL RESIDU 10 16x4x2 - ELÈCTRIC CINTA

TRANSPORTADORA TRANSPORT RESIDU 10 15X1X0,5 10 GAS-OIL

SEPARADOR BALÍSTIC SELECCIO GRANULOMETRICA

10 10x10x1 15 ELÈCTRIC

SEPARADOR MAGNÈTIC SELECCIÓ FÈRRICS 5 2X1X0,5 1 ELÈCTRIC

PREMSA CISALLA LINDEMAN

TALL I PREMSAT FÈRRICS

200 8X3X2 10 ELÈCTRIC

SEPARADOR CORRENTS FOCAULT

SEPARACIÓ METALLS

ELÈCTRIC

CARRETÓ ELEVADOR TRANSPORT 30 2X1,80X2 1,5 GAS-OIL GIRATÒRIA AMB

CISALLA LIEBHERR 902 TRIA I CÀRREGA 90 3X2X2,5 15 GAS-OIL

PREMSA MOVIL FERRALLA PREMSAT METALL 20 3X1,5X2 10 ELÈCTRIC

AUTOCLAU

ESTERILITZACIÓ

RESIDUS SANITARIS (Grup III)

20

8X4X1,5 5

ELÈCTRIC

PREMSA PREMSAT VFU 20 3X1,5X2 10 ELÈCTRIC

EQUIP DE MESCLAT INERTITZACIÓ RESIDU 5 3X1,5X2 1 ELÈCTRIC

TRITURADOR DE RESIDU (CDR) TRITURACIÓ RESIDU 25 5x3x1 10 ELÈCTRIC

SISTEMA DE VENTILACIÓ VENTILACIÓ 5 0,5x1x0,5 - ELÈCTRIC


90

Pel que fa al Pla d’Espais d’Interès Natural, la zona objecte de l’activitat no es

troba dins de cap espai dels inclosos en aquest pla, essent els més pròxims els

corresponents a Les Gavarres, el Parc del Montgri- Illes Medes, Les Muntanyes

de Rocacorba i La Closa de Sant Dalmai.

La zona tampoc es troba dins de cap Espai d’Interès Geològic de Catalunya, i

els que té més pròxim són els del Paleozoic del massís de Begur, La Crosa de

Sant Dalmai i Cala Pedrosa -Tamariu.

La zona no es troba en cap jaciment arqueològic concret, tot i que es troba en

els entorns de protecció dels Clots de Sant Julià de Forallac (Baix Empordà)

(VEURE ANNEX VI: ESTUDI ARQUEOLÒGIC)

L’activitat no preveu que afecti cap aqüífer protegit ni cap llera protegida o

classificada. Tampoc es troba en cap zona de protecció especial d’aigües

superficials o subterrànies destinades a consum humà, ni proper a cap aqüífer

protegit.

Segons els mapes de combustibilitat i inflamabilitat, l’espai on tindrà lloc

l’activitat correspon a una zona de conreus.

Pel que fa a la vulnerabilitat de tots els contaminants estudiats, referents a la

zona d’estudi, és inexistent i/o nul·la, essent molt baixa al municipi de La Bisbal

d’Empordà. Pel que fa a la capacitat dels contaminants en la zona d’estudi,

aquesta és inexistent, essent alta al municipi de Palamós, la qual és la població

categoritzada més propera a la zona d’estudi.

(VEURE ANNEX I: MEDI POTENCIALMENT AFECTAT)


91

7. DADES COMUNES

7.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA

7.1.1. Dades sobre emissions de fums i gasos en xem eneies i torxes de

seguretat

- Els vapors del generador de vapor de l’autoclau

7.1.2. Dades sobre les emissions difuses

En l’activitat no hi ha producció, ni fums, ni olors, ni bafs, ni tampoc en el pati

exterior.

Les emissions difuses que existiran són bàsicament dues :

- Els gasos de combustió dels camions que entren a la instal·lació a deixar els

residus.

a) Gasos de combustió dels camions.

S’estima una efluència de 40 vehicles industrials per dia.

El tub d’escapament de la maquinària és un punt d’emissió difosa a l’atmosfera.

A la taula següent es fa una caracterització estimada de les emissions

corresponents als gasos d’escapament:

Coordenades UTM Num. Focus

Descripció procés Llibre registre

X Y Paràmetre

analític Concentració Unitat Analitzador en continu

CO < 1 ppm No

NOx 50 ppm No

SO2 < 2,85 mg/Nm3 No 1 Generador de vapor

T-0301 506542,5 4646363

COV's 22,5 mg C/Nm3 No


92

FOCUS DESCRIPCIO MESURES MAGNITUD EMISSIONS

Tub escapament Maquinària

(Gas-oil )

-Control fums escapament

- Manteniment motor

PST: 0,25 mg/m3 5 kg/any

SO2: 100 ppm 2 kg/any

NOx: 100 ppm 2 kg/any

HC: 20 ppm 1 kg/any

Les mesures correctores que s’aplicaran són les següents:

− El motor de la maquinària serà DIESEL.

− Tots els camions que entrin a les instal·lacions hauran realitzat i superat els

controls de fums periòdics de la revisió ITV.

7.1.3. Sorolls i vibracions

El soroll previst serà originat per maquinària. Part de la maquinaria, es troba

molt aïllada dins la zona pavimentada posterior a les nau. La resta de

maquinaria s’ubicarà dins la nau tancada, en la zona de planta corresponent, fet

que disminuirà les emissions de soroll i vibracions a l’exterior de l’activitat i

disposarà de les mesures d’aïllament i antivibratòries adequades per tal de

rebaixar aquestes emissions.

En cap cas es sobrepassarà el límit legal de soroll i vibracions

S’ha d’assenyalar que l’activitat es troba en una zona d’ equipaments, allunyada

dels habitatges, els quals no es veuen afectats.

(VEURE ANNEX II: ESTUDI ACÚSTIC)

7.1.4. Dades sobre contaminació lumínica

En el cas de la present activitat, en els mesos d’estiu no es treballarà en horari

nocturn, mentre que en el cas dels mesos d’hivern, hi ha una franja horària que

coincideix amb horari de vespre.


93

En aquesta petita franja horària dels mesos d’hivern, hi haurà varis projectors a

l’activitat.

Per a la il·luminació de l’activitat, s’instal·laran punts de llum amb làmpades de

major eficiència energètica i de mínima emissió de flux lluminós en radiacions

de longitud d’ona, com per exemple una làmpada de sodi d’alta o de baixa

pressió, tot seguint les indicacions del decret 82/2005 de 3 de maig.

Tot i així, es compilarà amb les característiques que es demana en el decret per

i es realitzarà un programa de manteniment de dita il·luminació.

Pel que fa a la contaminació lumínica, serà mínima, ja que es tractarà d’una

activitat que treballarà en hores diürnes. En el cas dels mesos d’hivern quan

sigui necessari un punt de llum aquest complirà amb els requisits que indica el

decret 82/2005 de 3 de maig.

(VEURE ANNEX IV: ANNEX IL·LUMINACIÓ)

7.2. EMISSIONS D’AIGÜES

7.2.1. Aigües residuals sanitàries

Les aigües residuals generades als banys o oficines, sala de control i vestuaris,

seran dirigides a una fossa sèptica que serà buidada periòdicament a un gestor

autoritzat.

Es preveu un cabal d’aigua en aquesta instal·lació de 1248 l/dia.

dialdiapersltornspers /1248/52*3*8 =−

7.2.2. Aigües pluvials

A l’activitat es poden distingir dos tipus d’aigües pluvials:


94

1. LES AIGÜES PLUVIALS CAIGUDES SOBRE LES COBERTES DE LES

NAUS.

Aquestes es consideren aigües netes i mitjançant unes baixants i unes

canalitzacions, es conduiran a la bassa nº 2 (bassa netes).

2. LES AIGÜES PLUVIALS CAIGUDES SOBRE LA SUPERFÍCIE DE

L’ACTIVITAT.

La superfície ocupada per l’activitat es troba convenientment pavimentada, amb

rases i canals per a conduir les aigües pluvials a la bassa nº 1 (bassa recollida

aigües paviment).

Les aigües pluvials en cap moment tenen interacció amb residus especials o

perillosos ja que aquests estan emmagatzemats en zones cobertes.

Des d’aquesta bassa es conduiran cap a un decantador-desarenador-separador

d’hidrocarburs. Una vegada efectuat aquest tractament, l’aigua neta es conduirà

a la segona bassa (aigua neta). Aquesta bassa s’utilitzarà per al reg i com a

dotació per alimentar els hidrants contra incendis.

A continuació es detalla les característiques tècniques del decantador–

desarenador de partícules - separador d’hidrocarburs:


95

Els fangs procedents del desarenador de partícules – desengreixador seran

gestionats per una empresa externa (ECOIMSA, amb nº de gestor de residus

E-49-92). El buidat es realitza 10 cops l’any, amb una producció de fangs

aproximada de 50 tones/any.

Segons analítiques estimades, les aigües abocades, un cop tractades en el

decantador– dessarenador de partícules - separador d’hidrocarburs, tenen les

característiques següents:

ASSAIG MÈTODE UNITATS RESULTATS

DQO Sense decantar PNT AG31A mg/L O2 34

pH PNT AG33 u. de pH / ºC 7,9 a 17,2ºC

Conductivitat elèctrica PNT AG32 Ms/cm a 25ºC 785

Clorurs PNT AG34A mg/L Cl 34,1


96

N – Kjeldhal PNT AG51 mg/L N <4

Olis i greixos UNE 77038 – 83 mg/L <1

Fluorurs PNT AG68 mg/L F- 0,11

Analítica efectuada per CECAM (Entitat Ambiental de Control acreditada pel

departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya), a data 28/11/2005.

Aquest valors, en cap cas, superen els valors límits fixats en l’antiga taula III de Real

Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el reglamento del dominio

publico hidráulico, aquests valors límits són els següents:

TAULA III (RDPH)

ASSAIG UNITATS RESULTATS

DQO Sense decantar mg/L O2 160

pH u. de pH / ºC Entre 5,5 i 9,5

Clorurs mg/L Cl 2000

N – Kjeldhal mg/L N 10

Olis i greixos mg/L 20

Fluorurs mg/L F- 6

Si la segona bassa en un moment determinat es preveu que pugui sobrepassar

el seu límit, mitjançant una prèvia analítica que confirmi la seva aptitud seran

dirigides al punt d’abocament

Punt abocament : X= 506606.50 m / Y= 4646248.00 m

Per a recollir possibles vessaments accidentals, aigües de neteja procedents de

l’interior de les naus, aigües brutes (planta de recepció i triatge de residus i

preparació de CDR) o bé les aigües residuals provinents de la condensació del

vapor i l’aire de l’autoclau (planta de tractament de residus sanitaris); cada

planta disposarà de les corresponents arquetes que dirigiran els vessaments

dins un dipòsit soterrat, situat al pati interior de l’activitat i que periòdicament

buidarà un gestor autoritzat.


97

7.2.3. Balanç d’aigües

1.- ZONA SERVEIS

DIPÒSIT 2m3 (CUBA EXTERNA AUTORITZADA)

2.- AIGÜES PLUVIALS

a)

b)

ZONA

SERVEIS

OFICINES

AIGÜES

PLUVIALS

PAVIMENT

FOSSA SÈPTICA

GESTOR

AUTORITZAT

DECANTADOR I

SEPARADOR

D’HIDROCARBURS

GESTOR

AUTORITZAT

BASSA 1

(1.125 M3)

BASSA 2

NETES

(540 M3)

BASSA 2

NETES

(540 M3)

PUNT

D’ABOCAMENT

REG ZONA JARDINADA, PROTECCIÓ

CONTRA INCENDIS

AIGÜES PLUVIALS

ZONA COBERTES BAIXANTS/CONDUCCIONS

COBERTES NAUS BASSA 2 NETES

1 m3/dia

0.02 m3/dia

66,5 m3/dia

3,5 m3/dia

Llots 35 tones /any

70 m3/dia

30 m3/dia 30 m3/dia


98

3.- VESSAMENTS ACCIDENTALS

DIMENSIONAMENT BASSES

Dades pluviometria Baix Empordà (La Bisbal d’Empord à)

Pluviometria : Com a base de càlcul, s’ha agafat la pluviometria màxima diària

respecte els 10 últims anys, mesurats per l’estació meteorològica de La Bisbal

d’Empordà.

PLUVIOMETRÍA SUPERFÍCIE CABAL BASSA Anual (l/m2) Diària mitja (l/m2) Diària màxima (l/m2)

ZONA (m2) (m3/dia) Nº CAPACITAT (m 3)

734 2,1 9,5 PAVIMENT 7.485 70,82 1 1.125 734 2,1 9,5 COBERTA 3.200 30 2 540

ANY PRECIPITACIÓ MÀXIMA MENSUAL TOTAL PRECIPITACIÓ

(mm) precipitació (mm) mes

2001 151,4 Gener 472,4 2002 178,2 Maig 818,2 2003 196,2 Octubre 802,2 2004 194,2 Abril 687,4 2005 283,4 Octubre 818,6 2006 173 Gener 634,6 2007 120 Abril 174,8 2008 119,6 Maig 693,3 2009 82 Abril 618,8 2010 155 Febrer 880,6

VESSAMENTS

ACCIDENTALS INTERIOR

NAUS, AIGUES RESIDUALS

DE PROCES INTERIOR

NAUS

DIPÒSIT

SOTERRAT

GESTOR INTERN

AUTORITZAT O

EXTERN

AUTORITZAT

(SEGONS

NECESSITATS)

0.04 m3/dia 0.04 m3/dia


99

8. INFRASTRUCTURES, SERVEIS I ASPECTES CONSTRUCTIUS

Les infrastructures i serveis seran els següents:

8.1. TASQUES A REALITZAR PEL CONDICIONAMENT

Treballs preliminars

Consistents en neteja, desbrossada i extracció de la capa vegetal de la zona,

així com el condicionament d’accessos interiors.

Moviments de terres

Per tal d’efectuar la preparació de la totalitat del fons de la finca, es procedirà a

la desbrossada general de les capes vegetals i al sanejament de les capes que

presentin graves.

8.2. INFRASTRUCTURES

Una vegada efectuat el moviment de terres, l’anivellació del terreny i la

compactació necessària per ubicar els edificis (naus) previstos es procedirà a la

construcció de les instal·lacions, edificis, basses i plantes projectades, amb la

corresponent urbanització

Edifici oficines

Es construirà un edifici d’oficines situat a l’entrada de la instal·lació, on es

portarà tot els sistema de gestió de l’activitat. En aquest edifici s’hi ubicaran els

despatxos, la sala de reunions i els lavabos.

Es construirà un edifici de control, mitjançant un mòdul prefabricat o d’obra de

32 m2, situat a l’entrada de la instal·lació al costat de les bàscules, per tal de


100

controlar els camions que entren i surten del recinte, el tipus de residus que

entren, el pesatge d’aquests residus, etc.

Bàscula

S’instal·laran dues bàscules, de 16,20 metres de llargada i 3,41 metres

d’amplada, amb els accessoris adients per efectuar pesades automatitzades

que hauran de permetre dur a terme un control exhaustiu de les entrades i la

quantitat de residus entrants.

Zona pavimentada posterior nau i Zona pavimentada trànsit

Una vegada efectuat el moviment de terres, l’anivellació del terreny i la

compactació necessària, s’efectuarà una pavimentació de la totalitat del recinte

interior de la parcel·la on es durà a terme l’activitat. Alhora s’arranjarà el camí

que voreja l’activitat, mitjançant un eixamplament del vial i una pavimentació per

tal de facilitar el pas dels vehicles pesants dins l’activitat.

Zona verda

La zona verda és aquella franja de vegetació que voreja tot el recinte de

l’activitat, aquesta franja actuarà de pantalla visual fet que reduirà

significativament l’impacte.

Bassa d’aigües pluvials netes i la bassa d’aigües pluvials zona pavimentada

En la mateixa zona d’infraestructures es preveu la construcció de dues basses

en un recinte tancat. En la bassa d’aigües netes s’emmagatzemen les aigües

netes de la recollida de pluvials en les zones cobertes dels edificis i en la bassa

d’aigües pluvials zona pavimentada s’emmagatzemaran les aigües procedents

de la zona pavimentada d’infraestructures.


101

En cas de necessitar la bassa d’aigües pluvials netes per la de pluvials zona

pavimentada es transvasaria per bombeig, de forma que en casos

d’emergència es procediria a buidar la bassa d’aigües netes.

Les basses s’impermeabilitzaran mitjançant l’extensió d’una capa d’argila

degudament compactada i una làmina de PEHD d’1,5 mm de gruix.

Volum bassa aigües pluvials netes: 540 m3

Volum bassa aigües pluvials zona paviment: 1.125 m3

Naus de l’activitat

Es construiran cinc naus a base d’estructura i tancaments de formigó amb

coberta de xapa per albergar les activitats corresponent de cada planta de

tractament. Aquestes naus estaran ubicades de forma contigua entre elles. Les

dimensions de les naus seran de 1500 m2, dues de 510 m2, una de 630 m2 i

una de 390 m2 de superfície respectivament i de 8 m d’alçada neta.

Urbanització

La zona d’infraestructures, amb una superfície de 16.025 m2, estarà

completament pavimentada, es preveuen les pendents adequades per a la

conducció i recollida de les aigües pluvials.

Accés exterior

La carretera d’accés a la instal·lació, serà l’existent, S’efectuarà un arranjament

del camí que voreja l’activitat, mitjançant un eixamplament del vial i una

pavimentació per tal de facilitar el pas dels vehicles pesants dins l’activitat i es

mantindrà en bon estat.


102

8.3. INSTAL·LACIONS

Subministrament d’aigua

Es preveurà la instal·lació d’un dipòsit d’aigua de 2m3 que s’omplirà mitjançant

camió cisterna i que permetrà l’abastament d’aigua potable pels edificis

d’oficina, control, banys, etc. Les aigües de rec i per abastir els hidrants per a la

prevenció d’incendis provindran de la bassa 2, (aigües netes).

Subministrament elèctric

El subministrament d’energia elèctrica es destinarà a les oficines, caseta de

control, lluminària exterior, bascula, naus, maquinaria i altres instal·lacions

complementaries. La potència prevista serà de 1000 Kw i el subministrament

elèctric serà de l’empresa ENDESA.

Fossa sèptica

Les aigües procedents dels serveis higiènics s’evacuaran fins a una fossa

sèptica situada segons plànol. Els llots de la fossa sèptica seran tractats

expedits a gestor autoritzat.

Xarxa i mesures contra incendis

Es disposarà una xarxa a base de canonada de fosa per l’alimentació de 3

boques d’hidrants amb el corresponent grup de pressió. Es procedirà a una

neteja i desbrossada d’una franja de 25 metres en el perímetre de l’explotació,

així com una franja de seguretat de 10 metres d’amplada lliure de vegetació.

Els edificis es disposaran dels preceptius agents extintors i blocs d’enllumenat

d’emergència.

(VEURE ANNEX III: PROTECCIO INCENDIS)


103

Tancat perimetral i pantalla visual

Es disposarà un tancat perimetral en tot el recinte a base de malla de simple

torsió de 2 metres d’alçada. S’instal·larà una porta metàl·lica en la tanca

perimetral que evitarà l’entrada no autoritzada a la instal·lació i que donarà

l’accés a la zona de recepció.

Es preveu la plantació d’arbres en el perímetre de la zona d’infraestructures que

farà de pantalla visual.

Cartell a l’entrada de la instal·lació

A l’entrada de la instal·lació es col·locarà un cartell indicador en el qual es farà

constar:

- Nom de l’activitat

- Data i número de l’autorització

- Raó social i adreça de l’entitat explotadora de l’activitat

- Hores i dies d’obertura

- Telèfons de contacte i urgència

- Autoritat responsable del permís de funcionament i del control

de la instal·lació

Panells solars per ACS

En front a la demanda d’aigua calenta sanitària necessària en els lavabos i

vestuaris del personal es disposarà d’una instal·lació solar mitjançant la qual

s’obtindrà un estalvi energètic important per a la generació de ACS. Aquets

panells es col·locaran sobre les dependencies i s’orientaran cap al sol per tal de

captar la màxima energia solar.

Els panells solars per ACS compliran amb la normativa del Real Decreto

1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de

Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas

Complementarias (ITE).


104

8.4. QUADRE DE SUPERFICIES I VOLUMS

La superfície construïda que ocupa l’activitat està distribuïda de la següent

manera:

INFRAESTRUCTURES SUPERFICIE

O VOLUM

ZONA D’OFICINES, BASCULA 1.600 m2

EDIFICI MÒDUL D’OFICINA, CASETA CONTROL 32 m2

NAU PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR

1500 m2

NAU PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS

METÀL·LICS 510 m2

NAU PLANTA DE DESBALLESTAMENT I DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES FORA D’ÚS

510 m2

NAU PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA I PLANTA DE SELECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS

630 m2

NAU PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I TRANSFERÈNCIA 390 m2

BASSA 2 AIGÜES PLUVIALS NETES 540 m3

BASSA 1 AIGÜES PLUVIALS ZONA PAVIMENTADA 1.125 m 3

ZONA PAVIMENTADA POSTERIOR NAUS 2.885 m2

ZONA PAVIMENTADA DE TRANSIT 3.000 m2

ZONA VERDA 5.000 m2

TOTAL RECINTE ACTIVITAT 16.025 m2

Manel Barrau Salmerón

L’Enginyer Industrial redactor del projecte

Col·legiat número 10.451

Girona, maig de 2011

Índexdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/... · 2013. 10. 14. · decret 245/1993...

Documents