zonasec121
DESCRIPTION
ZONASEC és el diari del barri del Poble-sec de Barcelona, de periodicitat menual.TRANSCRIPT
zonasecPublicació del Poble-sec www.zonasec.cat
Any 17 - Gener 2014Exemplar gratuït
nº 121
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
(pàg. 7)
Entrevista a Jordi Martí, president del GMS i candidat a les primàries del PSC
El nou CSS, més i millor
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
A Barcelona hi ha 40 CSS, amb més de 650 professionals. Quatre estan dins les fronteres de Sants-Montjuïc (pàg. 5)
La seva salut en bones mans
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
El Centre de Serveis Socials (CSS)del Poble-sec s'instal·la en un modern edifici de Roser de 620 m2 i tres plantes
Mariscades - ParrilladesCombinats - Carns gallegues
GALIZA - CATALUNYA
Menú diari: 10E
Dissabtes i diumenges: 15E
BRASERIA MARISQUERIA
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: Tel. 93 441 30 71
Obert de 7 matí a 1.30 matinadadivendres i dissabtes fins les 2 matinada
La Base,la força del veïnat
Fo
to: A
na In
és Falco
ne
Ferm defensor del dret a decidir i radical-ment crític amb la gestió de la crisi dels governs d’esquerres, Jordi Martí (Barcelona, 1965) es presenta a unes primàries obertes vitals pel PSC. El 29 de març, els ciutadans podran escollir qui serà el candidat socia-lista que aspiri a l’alcaldia.
El ZONA SEC visita el nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec, que albergarà projectes col·laboratius com espais de trobada, menjador popular, cooperatives de consum i un centre de documentació audiovisual entre les principals propostes (pàg. 3)
zonasec nº 121 Gener 2014
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia: Correcció:Ana Inés Fernández Elena Berlanga
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 699 73 97 79Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
Equipaments i ateneus, més coixí social
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
Els reis de la solidaritat se superen
Una cavalcada passada per aiguaDissabte 4 de gener el patge Gregori va recórrer el barri en una cercavila des del parc de les Tres Xemeneies en què hi van participar més d’un centenar de persones. Tot i l’estira i arronsa de la pluja, inquietant, els castellers del Poble-sec van poder ho-menatjar el patge amb un pilar a la seva arribada a la plaça de Santa Madrona.
El Nadal Solidari torna a omplir de somriures el Poble-sec.
U na edició més, tant la junta directiva de la Coordinadora d’Entitats, com
l’equip tècnic, Bona Voluntat en Acció, Cà-ritas, parròquies del barri, escoles, instituts, associacions i entitats, així com membres voluntaris d’acompanyament a la gent gran i del projecte Baixem al Carrer, van voler ser partícips i d’una de les campanyes de soli-daritat més importants del barri, enguany aconseguint uns resultats magnífics: 900 quilos d’aliments i lots de joguines per a 240 infants per al dia de Reis.
El president de la Coordinadora d’En-titats, Josep Guzmán, va voler agrair mit-jançant un correu electrònic en nom de la
junta directiva de la Coordinadora d’Entitats l’esforç i la feina realitzada de forma desinte-ressada per part de desenes de voluntaris per tal de concloure de forma molt satisfactòria la campanya del Nadal Solidari 2014, fent especial incidència en la tasca realitzada la nit de Reis, el punt de cloenda de les activitats programades dins la campanya.
Frenètica jornada de reisDes de dues setmanes abans del dia de
Reis, hi havia distribuïts al barri punts de re-collida de joguines, mentre entitats com Bona Voluntat en Acció, parròquies del barri o Càritas designaven els futurs beneficiaris d’aquests lots, en base a la manca de recursos que pre-sentaven les famílies.
Per preparar els lots de joguines per a cada nen la nit de Reis, el dispositiu va ser
important: l’equip de voluntaris s’organitzà en dos torns: de 21.00 a 03:00 i de 03.00 a 9:00. El grup que formava el primer torn s’encarre-gava principalment de la recollida de joguines tant de la Gran Via com dels diversos punts de recollida del barri, així com del desplaça-ment d’aquestes al CC El Sortidor. El segon torn, ben entrada la matinada, s’encarregava majoritàriament de preparar els lots en funció de les demandes, del nombre d’infants, edat i sexe als quals havien de destinar els lots. El centre cívic va romandre obert fins a les 9 del matí, els Reis Mags tenien temps fins aleshores de passar a buscar el lot de jogui-nes corresponent. Tot plegat, una autèntica marató per als voluntaris, ajudants dels Reis Mags, que mereixen un fort aplaudiment.
Elena Berlanga
Nou CSS del Poble-sec. El barri compta, des d’aquest Nadal, amb un modern i renovat Centre de Serveis Socials (CSS). El passat 24 de desembre una comitiva de l’Ajun-tament, liderada per l’alcalde Xavier Trias, oficialitzava l’obertura d’un centre necessari pel barri i que des de feia anys calia actualitzar. Durant la roda de premsa cor-responent a l’obertura, l’equip municipal aprofitava per posar de manifest la seva aposta per cobrir les necessitats dels qui ho passen més malament. De la mateixa manera que cal reconèixer les prestacions del nou equipament, també caldria autocrítica per part del consistori. Els ciu-tadans amb rendes més baixes pateixen segons quines apostes de ciutat. Quines zones de Barcelona en surten beneficiades de la distribució d’inversions? Com afecta el turisme sobre determinats punts de la ciutat?
Neix l’Ateneu La Base. L’esperit de l’Ateneu Llibertari de l’any 1976 ha renascut amb la posada en marxa de l’Ateneu Cooperatiu La Base. En una entrevista recent a l’Altaveu del Poble-sec, tres dels activistes d’aleshores explicaven la seva experiència en un ateneu que ara està situat al barri de Sants i que recentment va celebrar el seu 37è aniversari. Dediquem el tema del mes a la inauguració d’un espai que vol ser un referent de la cultura popular al districte i, perquè no, a Barcelona. Veïns i veïnes de diferents sensibilitats han treballat de valent per posar en marxa un ateneu que a més donarà resposta a problemàtiques concretes dels veïns. A la tradició associativa del barri ja fa uns anys que se li ha sumat la tradició cooperativa. Entre uns i altres el Poble-sec es consolida com un dels barris socialment més actius de la ciutat.
Primàries obertes al PSC. La Federació de Barcelo-na del PSC aprovava aquest gener el calendari de les eleccions primàries per escollir el candidat a l'alcaldia de Barcelona, que tindran lloc el 29 de març i, en cas que sigui necessària una segona volta, el 5 d'abril. Des del 20 de gener està en vigor el procés de recollida d'avals, que es tancarà l'1 de març. Cal reconèixer la valentia dels socialistes que, en un dels pitjors moments que travessa el PSC, faran un exercici que la ciutadania reclamava des de feia temps. Els candidats oficials, de moment, són: Jordi Martí –a qui dediquem l’entrevista del mes—Carmen de Andrés, Laia Bonet i Manel Fernán-dez. Tot apunta, però, que Jaume Collboni, Carles Martí, Albert Soler i Rocío Martínez-Sampere també entraran a la pugna.
Gener 2014 nº 121 zonasec Tema del mes 3
La Base: alternatives reals a problemes reals
El sector passa per un bon moment i cada cop més gent s’apunta a fer la compra a aquests establiments, ja sigui per salut o perquè volen canviar el sistema agroeco-nòmic actual. Alhora s’ha posat de moda encarregar cistelles agroecològiques i s’han obert a la ciutat nous establiments de venda a granel, de proximitat, i de productes ecolò-gics, amb una imatge molt actual i cuidada; i algunes cadenes de supermercats s’han apuntat al carro i comencen a promocionar els productes de proximitat.
A ZONA SEC hem volgut conèixer com veu la situació l'Esther Vivas, periodista, sociòloga i activista especialitzada en moviments socials alternatius, sobirania alimentària i consum crític. Per a ella, la introducció dels productes de proximitat als supermercats és tan sols "capitalisme vestit de verd", una nova tècnica de màrqueting que no transforma l'agroindus-tria. Tot i així veu positiu el canvi d’hàbits de consum, alhora que indica que el repte està en “passar a una pràctica que vagi a l’arrel del consum” i en aconseguir un canvi en les polítiques públiques. Creu que “més enllà dels canvis locals i de petita escala, calen canvis d’estructura" i per aconseguir-ho cal “molta pedagogia” i mobilitzar-se. Tot i així, pensa que “els escàndols agroalimentaris” que estem patint en els darrers temps estan aconseguint que la població es replantegi les formes de consum i “obren una oportunitat” per donar pas a nous models de consum i de relacions comercials. Marta Tello
Del descrèdit del model econòmic actual a nous models de consumLes cooperatives agroecològiques i la ven-da de productes ecològics i de proximitat proliferen. Sense sortir del barri tenim dues cooperatives de consum El Carretó i La Seca, que s'ha unit a l’Ateneu La Base.
El 8 i 15 de febrer, Esther Vivas realitzarà la sego-na edició del curs 'Qui decideix què mengem?' a l’Ateneu Rebel (Fonthonrada, 32-34), en què ana-litzarà el model actual i les alternatives existents.
Esther Vivas en una imatge d'arxiu
Fo
to: L
aura R
oca
D ia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han supe-
rat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del coo-perativisme i de la lluita veïnal al barri.
“Partim d’una crítica global al siste-ma, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb pro-jectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimen-tació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només aten-gui les necessitats dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col-lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.
I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa,
Des del 25 de gener el Poble-sec compta amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acull projectes autogestionats del barri i per al barri
passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres sensibilitats nodreixen l’ànima del projecte. “Segu-rament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem com-partit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.
Alternatives reals a problemes reals
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L'auto-nomia sobre qualsevol tipus de finan-çament públic o privat permetrà que les activitats que s'hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nos-tra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.
Sota aquest principi, L’Ateneu té pre-vist acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de men-jador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar po-pular al XV Mercat d'Intercanvi Trocasec
a la plaça Navas—que emularà la tradi-ció de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d'acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la jus-tícia social, l'horitzontalitat, la partici-pació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d'informàtica o una biblio-teca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals re-clams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.
Més enllà de l'AteneuEstendre el funcionament de l’Ate-
neu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projec-te, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim ca-pitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens orga-nitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzaci-ons polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.
Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impul-sar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col-lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invi-sible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius vo-lem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.
Jordi Molina
La Base, ubicat al carrer Hortes, 10
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
4 xxx zonasec nº 121 Gener 20144 Actualitat
Una finestra al'Assemblea de Barri
El CIE: barbàrieal Districte de Sants-Montjuïc
Comissió Repensar Poble-secMés info: www.assemblea.barripoblesec.org
@barripoblesec
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
Les recents denúncies de maltractaments i les pèssimes condicions del Centre de la Zona Franca tornen a posar de manifest que és un espai de vulneració de Drets Humans.
A la Zona Franca, entre el barri de la Marina i el Prat de Llobregat, hi ha el Centre d’Internament d’Estrangers. Aquest centre torna a estar a l’ull del huracà mediàtic ar-ran de la mort, el passat desembre, d’un ciutadà Armeni i les denúncies de maltractaments, pallisses i vexacions que han fet varis interns desprès de que el cos d’antiava-lots de la Policía Nacional hi entrés reiteradament els tres primers dies de Gener. Des d’organitzacions civils com ara Tanquem els CIE’s, SOS Racisme o Migrastudyum s’està duent a terme accions legals i polítiques per a que s’esclareixin aquest fets i s’assumeixin responsa-bilitats. La postura és comú i ferma: si no es tanquen els CIE, l’Estat seguirà emparant mecanismes i institucions contràries als Drets Humans.
Els Centres d’Internaments d’Estrangers són una fosca realitat a tot l’Estat Espanyol i la Unió Europea. Les perso-nes que hi són internades no han comés cap delicte, perquè no tenir els papers en regla és una falta administrativa, equiparable a tenir el DNI caducat, que no hauria de ser motiu de privació de llibertat ni aquí ni enlloc.
Al CIE de la Zona Franca amb capacitat per 226 in-terns les condicions són pèssimes i preval la seguretat per sobre del benestar de les persones. L’aigua calenta a les dutxes és intermitent i els sistemes de refrigeració absolutament ineficients: fa fred a l’hivern i calor a l’es-tiu, el menjar és escàs i de valor nutricional clarament insuficient. De nit i durant els caps de setmana no hi ha atenció mèdica. Els interns només poden rebre visita durant 10 minuts al dia separats per una mampara dels seus familiars i amics. L’assistència de traducció és inexistent i els mecanisme per interposar queixes no garanteixen la seguretat jurídica.
Som veïns i veïnes d’aquesta barbàrie: No Tanquem els Ulls, Tanquem els CIE.
PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.ESTABLIMENT RECOMANAT PEL
CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
Vedella, porc, pollastre, xai,formatge i més productes
Preus especials de vedella de Girona certificadai carn ecològica del Pirineu
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-sec
Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 BarcelonaTel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • [email protected]
Vallhonrat, 27 • 08004 BarcelonaTelèfon: 93 325 61 42
Aprofiteu els nostres descomptes amb
les ofertes dels lots. Demaneu informació!
(Ofertes especials de lotnomés a la botiga deBlasco de Garay, 42)
Els Ol’Green agraeixen al seu públic el suport durant la primera edició del programa Oh Happy Day!, en què es van convertir en tercers classificats.
E l passat 21 de desembre TV3 va emetre el darrer dels pro-grames de la primera edició d’Oh Happy Day!, la gran final.
Tres corals es disputaven el primer lloc, Deudeveu, Messengers i Ol’Green, i tot depenia de les votacions del públic, que van assolir al llarg de la nit xifres molt ajustades. Finalment, però, l’au-diència es va decantar pels Deudeveu, un grup vocal que va néixer de la unió d’actors-cantants de diferents es-coles de te-atre musical de Barcelona. En segon lloc van quedar els Messengers i tot i partir com a favorits del jurat del programa, els Ol’Green, que assajen al CC El Sortidor, van quedar en tercera posició, quel-com inimaginable per al grup fa tant sols 4 mesos.
El principal objectiu d’Ol’Green en començar l’aventura tele-visiva era donar el millor de si mateixos a cada actuació i gaudir de l’experiència. Va ser així com es van prendre el programa, com a camí, i es van anar marcant fites a curt termini. Pensaven: “Si no ens fan fora a la primera gala ja estarà bé!”, després pensaven: “Estaria molt bé arribar a la meitat del concurs...”. I així successivament, fins a arribar a la gran final. “El programa ha estat una experiència increïble, i sense guanyar la final, hem guanyat tantes coses...”. Coses que es tradueixen en experi-
ència, gent a qui han tingut l’oportunitat de conèixer, en millora musical, en recorregut i sobretot, en gent que ara són seguidors d’Ol’Green. I és que els Ol’Green acumulen a dia d’avui gairebé 4.500 seguidors a Facebook i 1.800 a Twitter, el que suposa una inimaginable repercussió social, segons admeten. “Quan algú et diu què sent amb el que fas t’adones que l’esforç val la pena. Gaudim i fem gaudir la gent. I això és molt important”.
I ara, concerts, càsting i disc propiAra per ara, els Ol’Green treballen per acabar de polir el
seu espectacle, incorporant els temes del programa i posant-ho tot a punt per-què ja tenen l’agenda plena de concerts. A banda d’això, el grup comen-çarà ben aviat a buscar noves veus i ben avi-at prepararan un càsting. El 2014, doncs, es presenta carregat, tenint en compte que entre els seus plans també hi ha la voluntat d’enregistrar un
disc propi. Tota la informació sobre el grup, concerts, notícies o vídeos la podreu trobar al web www.olgreen.es.
La final d’Oh Happy Day! al CC El SortidorEl CC El Sortidor va obrir les seves portes dissabte a la nit per projectar a la sala d’actes la gran final del programa en directe. Més d’una trentena de seguidors van acostar-se a l’equipament per gaudir conjuntament i amb un sopar pica-pica de les actuacions del grup verd.
Ol'Green: ''Moltíssimes gràcies, sou molt grans!''
Els Ol'Green als platós de TV3, el dia de la gran final
Elena Berlanga
Gener 2014 nº 121 zonasec Actualitat 5
E l C S S d e i xa l e s instal·lacions del centre cívic El Sortidor i s’instal·la a un edifici al carrer Roser amb més de 600 metres quadrats distribuïts en tres plantes.
L es dates nadalenques han portat al Poble-sec una de les seves principals reivindi-
cacions: un renovat Centre de Serveis Socials (CSS). En realitat, es tracta d’un trasllat. I és que fins ara, aquestes funcions les assumia el Centre Cívic El Sortidor, juntament amb altres serveis municipals. El nou equipament –ubicat al carrer Roser número 15— compta amb tres plantes, 620 metres quadrats de superfície i els últims avenços en seguretat, accessibilitat i noves tecnologies. Tot plegat ha suposat una inversió d'1,3 milions d'eu-ros que el converteixen en un dels CSS més moderns i amb més capacitat de la ciutat.
L’alcalde Xavier Trias va assegurar durant la inauguració que l’estrena d’aquest nou equi-pament “respon a la prioritat que donem des del govern municipal a l’atenció a les persones, especialment a aquelles que estan vivint més dificultats”. L’acte va comptar, també, amb la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualat i
Esports, Maite Fandos, que va insistir que qual-sevol persona amb dificultats econòmiques vagi als serveis socials, on "no hi ha sostre de despesa per atendre els necessitats”.
Segons fonts municipals, el nou equipa-ment donarà assistència als 50.000 veïns dels barris de Poble-sec i Font de la Guatlla i aten-drà, principalment, problemàtiques sobre gent gran, estructura familiar, infància i immigració. De fet, després de les primeres setmanes de
feina –abans de la inauguració oficial, el 24 de desembre, el centre ja funcionava des de l’11 de desembre— ja atén més de 60 persones de mitjana. En aquest temps, les demandes més sol·licitades són les referents a feina i habitatge.
L’equipament està conduït per 22 pro-fessionals entre el personal de direcció i ad-ministració del centre i l’equip assistencial —format per treballadors i educadors soci-als i psicòleg—. Actualment, a Barcelona hi
L’alcalde va prometre donar prioritat a la despesa social i va rebutjar com-prar habitatges ocupats, en referèn-cia a si el consistori hauria d'haver adquirit pisos del Consell Comarcal del Barcelonès. Segons la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri, “molts veïns han hagut de deixar el barri arran de l’elevat preu de la vida i de l’habitatge, mentre te-nim 345 pisos turístics al Poble-sec i es calcula que hi podrien haver fins a una desena de desnonaments en els propers mesos”. De fet, es donen casos força paradigmàtics, com en el número 154 del carrer Nou de la Rambla, on hi ha un edifici únicament habitat per turistes, llevat el 1r. 1a.
El nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec, entre els més amplis i moderns de Barcelona
345 pisos turísticsal barri
ha 40 CSS, amb més de 650 professionals. D’aquests, quatre estan dins les fronteres de Sants-Montjuïc: CSS La Marina, CSS Nu-mància, CSS Cotxeres de Sants i el nou CSS Poble-sec. L’acte va comptar, també, amb la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí i alguns representants del teixit associatiu del Poble-sec, com Josep Guzmán o Javier Velasco.
Trias conversa amb els responsables del CSS durant la visita
Fo
to:
Ajt
. B
CN
Jordi Molina
zonasec nº 121 Gener 20146 Actualitat
Noves propostes al centre cívic El Sortidor
D ivendres 24 de gener a les 19 h. Niebla en el bigote, adaptació de la Companyia
Acércate y dame un verso, obra ambientada en la ciutat de Londres de mitjans del segle XX, és una comèdia d'embolics, entretinguda i plena de situacions divertides que farà pas-sar una bona estona als espectadors. També celebrarem el cinquè aniversari del cinema a dues rodes, amb una equilibrada combinació de clàssics del cinema motorista, autoproduc-cions i documentals inèdits. Tot amanit amb els convidats, mecànics i humans, adients per a cada ocasió. Això serà els dissabtes fins al 25 de gener, a les 18 h. Dissabte 18 de gener a les 12 h. commemorem el 70 aniversari de la mort de Antoine de Saint-Exupèry, amb l’espectacle El petit príncep, un espectacle de titelles i musica en directe, recomanat per al públic familiar. Aquest 2014 destaquem els tallers d’Iniciació al Running de Nit; Estimulem la ment, fotografia pràctica per a càmera reflex; fotografia noctur-na; A punt per a l'hivern; Ganxet XXL; taller de patchwork; roba per a nadons; confecció de motxilles; transferències d'imatges; cosmètica natural, i el projecte A taula! on destacaran les salses creatives per a pasta i l’Hort Urbà. Les inscripcions són fins el 23 de gener. De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i de 17 a 21 h. dis-sabtes de 10.30 a 13.30 h. i de 16.30 a 20.30 h. i diumenges de 10.30 a 13.30 h.
Centre cívic El Sortidor
E l TROC–Butlletí de Col·leccionisme té entre els seus objectius recollir informació dels
actes realitzats per les associacions o clubs de col·leccionistes, para poder donar difusió d’ells entre els col·leccionistes.
Ens interessa recollir informació de tro-bades d’intercanvi, exposicions, mercadets, conferències, publicacions, catàlegs de col-leccions... i fer la seva difusió pels nostres mitjans. Hem promogut trobades d'àmbit de barri, de ciutat a nivell de Catalunya i fins i tot a nivell de l’estat, en concret a Monzón. Trobades especialitzades o trobades de caire generalista, obertes a tota mena de col·leccionisme.
Esperem arribar aquest any al número dos-cents de la nostra revista El Troc. Al llarg dels anys hem fet diverses línies de publicacions en funció de les necessitats de promoció de les trobades de col·leccionisme. Durant aquests anys al barri hem fet trobades, exposicions, publicacions i fins i tot la primera trobada de
Assessorament fiscal, laboral i comptable per a empreses i autònoms
Planificació fiscal per a persones físiques i jurídiques.Elaboració de liquidacions tributàries (IVA, renda, societats, IAE, IRNR...)Assistència i representació en procediments de gestió o inspecció tributària.Revisions fiscals (Due Diligence).
Confecció de contractes de treball, altes, baixes i modificacions contractuals.Confecció de nòmines, així com de butlletins de cotització de la Seguretat Social.Acomiadaments i assistència davant el CMAC.Assistència i defensa davant procediments d'inspecció de treball.
Vilamarí, 86-88 baixos • Tels. 93 567 70 62 / 619 002 769e-mail: [email protected]
•
•
•
•
•
•
•
•
El 1994 va començar a existir El Troc-Butlletí de Col·leccionisme, publicació de l'Associació de Promoció del Col·leccionisme, i aquest 2014 farem 20 anys
col·leccionisme de sorpreses Kinder es va fer a la antiga seu de la Coordinadora d’Entitats del carrer Roser, 15.
Per la Festa Major els últims anys hem fet reculls de patrimoni i els hem publicat: portes de fusta del barri, les campanes de les parròquies... i també reculls d’història de diverses entitats, geganters, diables, colla sardanista i aquest any farem els castellers. Procurem adaptar-nos als nous mitjans tècnics, especialment internet: web, facebook, blocs, correus electrònics...
El 23 de febrer tornarem a fer la tradici-onal trobada d’hivern: sota-gots, adhesius, calendaris de butxaca... i qualsevol objecte que vulgueu portar al centre cívic El Sortidor al matí. Esteu convidats!!!
Ens podeu trobar a www.eltroc.org i el nostre correu electrònic és [email protected].
El TROC(Elkano, 24, baixos - 08004 Barcelona)
ROSTISSERIAPIZZERIA
MENÚS A
6E i 6,95E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.
Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)
C/ BLAI, 51
Ja hi som! Ha arribat el fred i els dies curts... us convidem a combatre’ls tot passant bones estones amb les propos-tes culturals, de tallers i la nova pro-gramació d’A taula! per aquest hivern.
Redacció
La Font Màgica de Montjuïc s'atura un mes per fer-hi tasques de millora i manteniment
L a Font Màgica de Montjuïc es prendrà un descans del 7 de gener fins al 14 de
febrer. Després de ser un dels atractius de la festa de Cap d’Any, que va aplegar més de 70.000 persones milers a l’avinguda Maria Cristina, la font s’apagarà per per qüesti-ons de manteniment. Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, aquesta parada tècnica, que es fa de manera anual, permet la neteja i revisió preventiva de la font i dels 44 llacs i quatre cascades de l’avinguda Maria Cristina.
També es preveuen millores en els siste-mes mecànics i elèctrics de les instal·lacions d’aigua, la revisió dels equips de so i d’il-luminació, i la renovació de la pintura de les canonades, després del què es reprendrà la seva activitat amb coreografies programades cada divendres i dissabtes fins al 30 d’abril.
2’5 milions de visitants cada anyL’Ajuntament, que vol promocionar
aquest punt de la ciutat com un dels atrac-tius turístics del propers caps d’anys, rep cada any al voltant de 2’5 milions de vi-sitants a l’any. Des del mes de novembre, compta amb una web pròpia, on s’hi poden consultar informacions com els orígens i història de la font, la trajectòria i evolució des de la seva inauguració al 1929.
La font romandrà apagada del 7 de ge-ner al 6 de febrer a causa del manteni-ment anual habitual i per fer-hi actua-cions de millora de la il·luminació i la sonortizació.
Durant aquest peróde, la Font Màgica restarà sense espectacle
Gener 2014 nº 121 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista i candidat a les primàries del PSC
‘‘Trias premia la Barcelona que funciona per la que pateix’’La independència amb què s’expressa Jordi Martí (Barcelona, 1965) pot ser la seva millor arma per guanyar les primàries del PSC, però també la seva perdició. Ferm defensor del dret a decidir i radicalment crític amb la gestió de la crisi dels go-verns d’esquerres, s’ho juga tot en base a l’autocrítica i a la versió més flexible dels socialistes en l’àmbit nacional. El 29 de març Barcelona escollirà l’accent que caracteritzarà el PSC del futur en unes primàries obertes.
El PSC se la juga en unes primàries obertes. És l’última oportunitat per redreçar el rumb?Sí. En un moment en què el partit està dividit, fer unes primàries obertes és donar tota la capacitat de decisió al teu espai electoral. Cal reconèixer-li al PSC la valentia en aquesta qüestió. Si el PSC ha de renàixer, ho comen-çarà a fer a Barcelona. Què el diferencia de la resta d’aspirants? Suo molta ciutat. Per ser alcalde de Barcelo-na, la ciutat ha de ser la teva dèria. En el meu cas ha estat així des de dins, però també des de fora de la política. Sosté que, en política, el més correcte hauria de ser entrar per tornar a sortir.Sempre he tingut un peu a fora. M’ajuda a mantenir una certa vivacitat en la meva activitat institucional. De jove era més revo-lucionari, amb el temps he comprovat que les verdaderes revolucions es fan amb passes petites. L’altra revolució l’esperes però no arriba mai. L’esquerra reformista és el meu espai, però sense perdre l’actitud crítica.En l’esquerra reformista de què parla, com a mínim al PSOE, hem vist força casos de portes giratòries. Noms gens menysprea-bles com els de González, Salgado...Hem viscut massa casos de companys que després de la política han trobat la manera de tenir uns ingressos infinitament superiors a la mitjana del país. Hem arribat al punt en què personatges pels quals jo he sentit sincera admiració, com Felipe González, ens generen certa frustració.Una frustració que arriba a la gent. El PSC ha perdut la sintonia amb el carrer?
Ens veuen com un partit d’establishment. I, en part, arrosseguem certa responsabilitat de molts fenòmens que patim ara. Som els qui administràvem el Ministeri de l’Habitatge quan s’aprovava la llei que permet els desnonaments. Ens vam creure l’onada econòmica que ens deia que ho tindríem tot pagat. Cap socialdemocràcia europea no va alertar que creixia la desigualtat. Tampoc ho vam fer a Barcelona. Per tant, el primer que ens cal és molta autocrítica.La part positiva és que la societat s’ha orga-nitzat i ara diversos col·lectius els apreten. Durant els anys 80 i 90 semblava que vivíem a l’oasi català. Molts moviment veïnals havien entrat a l’administració a través dels partits d’esquerres i van quedar abduïts per l’admi-nistració. Molts líders dels moviments socials van marxar perquè no hi havia manera de ser alternatius de veritat. Ara això ha canviat i Bar-celona torna a ser la ‘Rosa de Foc’. A una de-mocràcia és fonamental que hi hagi moviments que empenyin. En el cas de la PAH, per exemple, no m’obsessiona haver d’estar d’acord en tot, però la vull i cal que existeixi. Són els únics que
han ubicat el debat sobre l’habitatge com una prioritat de l’agenda política. Trias va inaugurar aquest Nadal el nou CSS del Poble-sec. Tanmateix, alguns veïns han hagut d’abandonar el barri per l’augment del preu del lloguer, motivat, en part, per un model de ciutat que té el turisme com a principal actiu. Contradictori?El model econòmic en què estem instal·lats genera riquesa però també provoca problemes socials. I el dret a l’habitatge n’és un. Aquesta dualitat és la característica de les societats d’avui. Abans, quan estàvem en creixement, tothom anava amunt i, si anàvem en decadèn-cia, tothom anava avall. La característica del segle XXI és que tenim ciutats enormement exitoses, com Barcelona, però que al seu in-terior amaguen entorns degradats. El carrer Blai pot ser una bona metàfora del que explica? Es va projectar un carrer per afavorir el passeig i el comerç de proximitat i avui veiem una invasió excessiva de l’espai públic que el fa invivible pels veïns. Aquesta és la contradicció a la qual em refereixo. Ara a uns els hi van molt bé les coses i als altres cada vegada més malament. El Pla Paral·lel és un projecte que ha rebut crítiques en aquest sentit, tot i ser un projec-te que va generar unanimitat al consistori. Si el Paral·lel només s’enfoca perquè sigui una nova artèria turística de la ciutat ens estarem equivocant. De la mateixa manera que ens equivocarem si nosaltres centrem el model de creixement econòmic en el turisme. El turisme és una activitat que sempre hi serà i que ne-cessitem, però en certes dosis. Ara bé, calia un projecte de regeneració urbana de l’avinguda. Hauria de ser un passeig més peatonal, té mas-sa trànsit, masses carrils dedicats a l’automòbil. Culturalment hauria de recuperar l’esperit que havia tingut com una artèria vibrant en termes teatrals i alternatius. I encara cal un Pla d’Usos que afavoreixi el seu comerç. La nova normativa de terrasses blinda prou l’espai públic?És un text horrorós. Han fet una norma que té 31 excepcions que continua sent un garbuix difícil d’interpretar. Al final, s’ha donat carta blanca a la liberalització. Hi ha indrets, com Blai, on la
ocupació és excessiva, la qual cosa ha provocat que baixi la qualitat del servei. És a dir, com que creix la competència, un ha de començar a rebentar preus per atraure el públic. Què ha fet millor i pitjor CiU?La remodelació del Mercat de Sant Antoni o la línia octogonal de la xarxa d’autobusos estan molt bé, però ja les havíem iniciat nosaltres. Potser destacaria l’exemplaritat de la transició entre un govern i l’altre. El pitjor, el Pla d’Usos de Ciutat Vella, la nova normativa de terrasses. Però sobretot la distribució de les inversions. Trias premia la Barcelona que funciona per davant de la que pateix, de la que viu amb més cruesa la crisi. S’ha invertit a la part alta de Balmes, Rambla Catalunya, passeig de Gràcia... L’etiqueta d’'outsider' et ve, en part, per la teva defensa del dret a decidir.El PSC ha tingut un paper fonamental en aquesta qüestió. Ha estat garant que el país no es trenqués, sent capaç d’unir sectors po-pulars amb d’altres de més catalanitzats. No ens podem quedar al marge d’aquest procés.Què respondries a la doble pregunta de la consulta?És una formulació que em representa, no la veig malament. A la primera, indiscutiblement: ‘sí’. Pel que fa a la segona, depèn. Espanya ha de moure fitxa. Tenim una crisi de cavall a l’estat espanyol. Les paraules del Rei aquest Nadal són la metàfora màxima de quan un estat s’està començant a desmembrar. Si això continua així, és lògic que els catalans no vul-guin estar enganxats a un estat que trontolla. L’independentisme sempre ha crescut quan a Espanya ha crescut la crisi.Veus els teus companys del PSOE defen-sant el dret a decidir algun dia?No s’atreveixen a donar aquest pas. Però penso que molts espanyols ho estan esperant. Caldria fer més pedagogia sobre el federalisme, és l’opció d’estat que més connecta amb la millor tradició republicana. Ara bé, si alguna persona creu que una Catalunya independent pot anar bé amb una Espanya que s’ensorra és que no sap a quin món viu. Sóc partidari de seguir participant d’alguna manera a la governança d’Espanya. No ens podem quedar al marge del que està passant, per exemple, a València o a les Balears.
Jordi Martí, al despatx del PSC
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
zonasec nº 121 Gener 20148 Districte de Sants-Montjuïc
Gener 2014 nº 121 zonasec Convivència 9
D esprés de realitzar els dos primers cicles d’aquesta sèrie de tallers amb el subtítol:
Eines per viure millor. Des de la comissió de salut del Pla Comunitari del Poble-sec, hem decidit seguir amb una nova edició.
Recordar-vos que el cicle equilibradaMENT sorgeix de l’observació i priorització dels pro-blemes de salut mental (ansietat, estrès, pesi-misme, insomi...) que s’ha anat aguditzant en els últims anys. Per tant, aquests cicles estant formats per tallers o xerrades que ens ajuden a obtenir més eines personals o per reforçar les que ja tenim per afrontar el nostre dia a dia.
La peculiaritat d’aquest cicle és que no es demana una quota per participar-hi, ni les persones que imparteixen els tallers (les per-sones que anomenem talleristes) cobren. Els talleristes que imparteixen aquests tallers a canvi poden rebre un altre taller o xerrada sense cap contraprestació, difusió dels seus projectes
Torna el cicle EquilibradaMENT (Eines per viure millor)
e inclús experiència laboral i futurs contactes.És un cicle que vol reforçar la xarxa d’in-
tercanvis del Poble-sec. Volem seguir amb la filosofia inicial del projecte, el qual vam engegar amb la gran ajuda del col·lectiu TROCASEC. Per tant, per assistir als tallers es demana la posterior col·laboració en algun dels projectes o de les activitats del Pla Comunitari. Dit tot això, us volem convidar a participar-hi!
L’inici del 3è cicle EquilibradaMENT, serà al febrer del 2014. En breu anunciarem el progra-ma a la Coordinadora d'Entitats, centre cívic El Sortidor i Albareda, Biblioteca Francesc Boix, CAP Hortes i Manso i altres entitats del barri.Inscripcions: Coordinadora d'Entitats de Poble-sec (Elkano, 24 - Tel. 93 443 21 72). O enviar un mail al [email protected].
Pla Comunitari del Poble-secComissió de Salut
L a cohesió social del Poble-sec és cosa de tots. Amb aquesta premissa ben present,
el director d’IntegraSons, Pablo Persico, vol estendre el compromís del projecte Do d’Acords a la resta de representats del teixit associatiu del barri. Amb la comunitat educativa al darre-re –recordem que la banda està formada per alumnes de CEIP Jacint Verdaguer, CEIP Carles Primer, IES Consell de Cent, IES XXV Olimpíada; a més dels adolescents de l’espai 12@16– l’or-questra prepara un any amb actuacions con-juntes amb destacades entitats del Poble-sec.
Algunes de les dates assenyalades del calendari seran l’actuació experimental amb els Castellers del Poble-sec, a l’abril, a més d’una composició amb l’Escola i Companyia de Dansa Carles Ibañez i una actuació al Mer-cat de les Flors, totes dues el mes de juny. “Intentem donar un pas més en la integració i la cohesió del barri connectant els nois i les seves famílies amb persones d'altres entitats, disciplines i equipaments del Poble-sec. Ens
valem de l'art com la nostra eina per al diàleg i l'acostament”, explica el músic i pedagog argentí, Persico.
El programa de l’entitat per aquest 2014 es va donar a conèixer arran de l’actuació aquest 15 de gener al CaixaForum, on els pe-tits i joves músics van tornar a enamorar els assistents. En aquesta ocasió, els alumnes van estar acompanyats per músics professionals i el grup Tahadi. I és que des dels inicis, la in-corporació de músics professionals al projecte ha estat un tret característic de la metodologia IntegraSons. “Es tracta de buscar l’excel·lència, que els alumnes s’adonin que hi ha gent del món de la música que valora la seva feina i que comparteixen protagonisme a una actuació. Valorar la creativitat comunitària en la formació dels nens és elemental”, defensa Persico, que fa quatre anys que treballa en un projecte que, des del curs passat, s’ha instal·lat al centre cultural Albareda. J.M.
Do d'Acords s'alia amb els Castellers del Poble-sec i l'Escola de Dansa Carles Ibáñez per reforçar la seva aposta per la cohesió socialL’Orquesta infantil i juvenil del Poble-sec va estrenar el seu ‘Programa Comunitari 2014’ amb un concert al CaixaForum dirigit pel músic i director Pablo Persico.
Més informació sobre Do d’Acords:web: integrasons.comtwitter: @integrasonsFacebook: Facebook/Integrasons
Pablo Persico amb la seva orquestraDo d'Acords, a un assaig previ al concertF
oto
: In
teg
raS
on
s
E l consum responsable va obrint-se camí i la preocupació per una alimentació sana i
per fomentar les cadenes comercials respec-tuoses amb els drets humans, la igualtat de gènere i l’equitat cada vegada arriben a més gent que busca una transformació social. Per donar eines per a ser un consumidor conscient, Setem Cata-lunya ha po-sat en marxa el projecte 'Pam a Pam'. U n m a p a col·laboratiu (www.pama-pam.org) que mostra les botigues de Barcelona de consum res-ponsable. De moment hi ha d’alimentació, roba i banca, però s’espera que el projecte avanci cap a d’altres sectors.
Un projecte col·lectiuEl mapa es construeix per mitjà de la partici-
pació ciutadana. Qualsevol persona pot posar en coneixement de Setem l’existència de botigues que considerin que poden formar part del projecte. Posteriorment, membres de l’equip de 'Pam a
Pam' valoren si l’establiment compleix amb els criteris establerts. Es tenen en compte aspectes com: cultiu ecològic, producció artesanal, mesu-res per minimitzar l’impacte mediambiental, for-quilla salarial, equitat de gènere, integració social o gestió econòmica per mitjà d’una banca ètica.
Consum responsable al Poble-secAl Poble-sec ja en forma part de 'Pam a
Pam' la cooperativa de consum agroecològic El Carretó. L'Enric EIejalde, membre de la coo-perativa, creu que la proposta de Setem "és in-
teressant per sumar sinèr-gies" i va ser per aquest motiu, "col-laborar amb tothom que treballi dins del camp ecològic i de comerç just" que s'hi van sumar. Ben a
prop del barri, a la Ronda de Sant Pau, trobem també inclosa al projecte Ceres Naturals, una botiga on es venen tota mena de productes ecològics i de proximitat, des d’alimentació, fins a productes de neteja. El mapa permet descobrir que les botigues de consum responsable no són un fet residual a la ciutat i que és fàcil trobar-ne tant per a l’alimentació diària, com per vestir o fins i tot decorar o fer regals.
Consum conscient pera la transformació socialSetem Catalunya ha posat en marxa el projecte 'Pam a Pam' per donar a conèi-xer els comerços de consum responsa-ble i economia solidària de Barcelona, i facilitar-ne l’accés.
Marta Tello
Membres d'El Carretó preparen les cistelles dels socis
Foto: Ana Inés Falcone
10 zonasec nº 121 Gener 2014Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
L'estat espanyol fomenta la desigualtat
Miquel M. Palou JounouAna Vélez Costa
Mireia Alcázar CutiéAdvocats
[email protected]@palouijounou.com www.palouijounou.com
www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
É s molt preocupant l’augment de la desigualtat que està creant l’actual crisi econòmica i financera, que
provoca un dany enorme en el benestar de la població. Es posen els “mercats” en el centre del debat i es demana que les polítiques públiques (de dretes) els prioritzin o que l’estat intervingui per corregir-los (polítiques d’esquerres). Però el debat no és si més o menys estat, sinó a favor de qui intervé l’estat. Les desigualtats són degudes a causes polítiques i no econòmiques. Tant en la Gran Depressió dels anys 30 com ara el poder polític i mediàtic del gran capital instrumentalitza l’estat en benefici propi a costa del factor treball, víctima principal de totes les retallades (sous, pensions, educació, sanitat, benestar, etc.).
Igualar els sous a la baixa i no a l'alçaLa globalització del comerç es presenta com una causa
de l’augment de les desigualtats: inversions en països de mà d’obra barata que creen atur en els països d’origen del capital. Per exemple, Amancio Ortega, la tercera fortuna del món (47.600 milions d’euros) i candidat a ser el més ric del cementiri, produeix a Bangladesh a preus rebentats els tèxtils d’Inditex (Zara). Si repartís 1.000 € de la seva fortuna a cada un dels 47 milions d’habitants de l’estat, encara li quedarien 600 milions d’euros a la butxaca. Aquestes inver-sions són possibles per les decisions que els estats prenen a favor de les grans empreses, a costa dels treballadors
dels països d’origen, per tal d’enfrontar-los amb diferents nivells salarials: es vol que els salaris s’igualin a la baixa i no a l’alça. Són decisions polítiques, perquè l’estat podria protegir els interessos dels treballadors a costa dels beneficis empresarials. Una d’aquestes decisions ha estat deixar el salari mínim congelat en 645,30 euros mensuals. No són els mercats, sinó els estats, els que imposen baixades salarials que provoquen l’augment de la desigualtat i que els rics ho siguin cada vegada més. Qui es beneficia de la globalització del comerç? El món empresarial, tant en els països rics com en els pobres. En realitat la reforma laboral és només un instrument per crear atur (“l’exèrcit de reserva” de Marx) i per “disciplinar” el món del treball amb menors salaris, amb
l’objectiu de proporcionar més beneficis als rics. Als poderosos de l’estat espanyol ja els va bé saber que el nivell d’ocupació del 2007 no s’assolirà fins el 2033. Les reformes fiscals han estat una altra de les causes polítiques del creixement de les desigualtats que han beneficiat a les rendes de capital a costa de les rendes del treball. I ara se n’anuncia una altra enguany. És l’estat i no el mercat el culpable de les desigualtats. Cal crear el nostre propi estat per intentar, per utòpic que sembli, assolir una Catalunya amb menys desigualtats.
Espanya, una marca cremadaEl camí ja està traçat. Espanya és una marca cremada
(em remeto a l’afer del canal de Panamà), un estat decrèpit i decadent governat pel contuberni de la llotja del Bernabéu. Si, com sembla probable, la miopia de l’estat prohibeix la consulta anirem a unes eleccions plebiscitàries, amb una contundent victòria dels partidaris del sí, cosa que ens durà a una proclamació unilateral de la independència. Llavors l’estat espanyol activarà l’article 155 de la Constitució i inhabilitarà el nostre Honorable President (sigui el que sigui en aquell moment). Només caldrà esperar la pressió internacional que se sumarà a la pressió popular per assolir finalment la nostra independència. Per tant, veïns del Poble-sec, aquell “Per quan vingui un altre juny / esmoleu ben bé les eines” ja ha arribat. Les espigues d’or les farem caure quan siguem lliures. El 2014 segarem cadenes.
L’alcalde de la ciutat com-prèn les mo-lèsties dels veïns, però posa en valor les virtuts del turisme.
L a inauguració del nou Centre de Serveis
Socials del Poble-sec va servir perquè l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, s’apropés al barri en una setmana en què el carrer Blai havia estat el centre d’atenció. Feia només uns dies que aquest diari ha-via publicat el reportatge ‘Blai: la immensa terras-sa’ i, hores després, era El Periódico el que, sota el títol ‘Blai, mort d’èxit?’, qüestionava l’aspecte actual del carrer, super-poblat de terrasses que envaeixen l’espai públic pel qual es va projectar.
En el torn obert de preguntes, l’alcalde es va mos-trar comprensiu amb les molèsties que pateixen el veïns d’aquest tram del barri, però va insistir a destacar les parts positives, com la generació de llocs de treball a la zona, conseqüència, va dir, del turisme. “El Poble-sec, com totes les zones de Barcelona, necessita el turisme, o és que és l’únic punt de la ciutat que no vol turisme?”, es va pregun-
tar retòricament després de defensar la nova nor-mativa municipal que ha de regular la proli-feració de vetlladors. “El que no podem fer és prohibir als negocis que posin terrasses”. A més, Trias, va descartar les similituds amb Ciutat Vella i va negar que el Poble-sec estigui vivint cap procés de gentrifi-cació, tal i com alerten algunes plataformes de veïns del barri.
Les afirmacions de l ’a lca lde contrasten amb l’anàlisi que fan algunes pla taformes de veïns. “Cal tenir en compte la situació d'explotació laboral en què es troben molts dels treballadors i tre-balladores d'aquestes grans cadenes de bars que ofereixen preus tan barats”, ens expl ica
Marc Serra, sociòleg i membre de la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri, que en el darrer article d’aquest col·lectiu publicat a ZONA SEC denunciava un “urbanisme depredador” que, entre d’altres conseqüèn-cies, comporta “especulació i empobriment”.
Jordi Molina
Trias destaca els llocs de treball que genera Blai com la part positiva de l'evolució del carrer
L'alcalde, Xavier Trias, a dalt, durant la compareixença de premsa al CSS Poble-sec
Fotos: Ajt. BCN / Ana Inés Falcone
Janeth Solá655 560 162
Masaje AyurvédicoAyurdevic MassageRelájate, equilibra y cuida tu bienestarcon esta milenaria técnica de la India.
Relax, balance and enhance your wellbeingwith this ancient Indian health practise.
Sesión 1 h.
Gener 2014 nº 121 zonasec 11 Esports
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
Jordi Márquez: ''Ha arribat el moment en què els tres clubs de futbol del barri s'uneixin
Segueix-nos a:facebook.com/ZonaSectwitter.com/zona_secwww.zonasec.cat
ESCOLASAGRAT COR
LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament)
ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTSAPRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIUTRACTE PERSONALITZATPERSONAL TITULATSUBVENCIONADA
DES DELS4 MESOS
TAMBÉ OFERIM:INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada)ESO (en Centre Col·laborador)
C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell)Telèfon 93 441 02 [email protected]
L’exdirectiu de la Funda-ció Atlètic Poble-sec i la U.E. Poble sec assegura que existeix un “risc real” que el futbol del barri de-saparegui si no se supe-ren les discrepàncies per-sonals entre les directives dels tres clubs.
U nir-se o desaparèixer, aquesta és la qües-tió. O com a mínim, és el binomi que
resumeix la preocupació de Jordi Márquez, que fa uns dies ha aparcat la seva vincula-ció de més de vuit anys amb els equips de futbol del barri. “He vist contínuament com les directives dels clubs posen els seus in-teressos personals per davant del bé comú del futbol del barri”, ens explica l’expresident de l’Atlètic Poble-sec —ara Fundació Atlètic Poble-sec— i més recentment, exdirectiu la U.E. Poble-sec, que desitja “un únic equip de futbol normal i competitiu”.
La seva passió per aquest esport és direc-tament proporcional a la sensació d’impotèn-cia que sent en veure com els anys d’esforç per dignificar el futbol del Poble-sec no han donat els fruits que esperava. “En el seu dia es posava com a excusa l’autoritarisme del
president de la UE Poble-sec, Pedro Venero , però avui ell ja no té cap paper al barri”. I és que Márquez és un dels impulsors de la moció de censura que el juliol de 2012 va posar fi als més de 34 anys de presidència de Venero. Després de dos anys sense el veterà mandatari, Márquez demana ara coherència a la UE Poble-sec, però també a l’APA Poble-sec
i l’Atlètic que, “originalment, es van formar per oposició a Venero”.
La fórmula: mantenir l’antiguitat i la presidència de consens
Per tal de desbloquejar l’atzucac en què es troba la situació d’allunyament entre els clubs, Márquez proposa una solució de con-
sens. “L’entitat resultant de la fusió hauria de conservar el nom de la U.E. Poble-sec i la presidència l’hauria d’ocupar un president de consens”. D’aquesta manera, explica, es conservaria l’antiguitat del ‘Sec’, fundat l’any 1928 i un dels històrics de la ciutat. Sobre el president del club sortint, Márquez creu que tots tres podrien fer-ho bé, però “veuria raonable” que es reconegués la bona feina del club més professional que té ara per ara el barri, l’APA Poble-sec, actualment presidit per Joan Munt i amb 230 jugadors i jugadores a les seves files.
Segons Márquez, cal un interlocutor –“ja sigui de la Coordinadora d’Entitats o de la Unió de Veïns”— per mediar en aquest conflicte i aconseguir la fusió que molts aficionats esperen. La hipotètica unificació facilitaria, a més, l’obtenció de patrocinis i resoldria els problemes d’horaris a la Satalia i, sobretot, posaria fi a un conflicte que mal-met la imatge del futbol del barri. “No té cap sentit que cada inici de curs els nens hagin d’escollir a quin equip dels tres volen jugar a futbol”, sentencia Márquez per concloure una entrevista amb ZONA SEC que ell mateix ha sol·licitat.
Jordi Molina
Márquez, un dels impulsors de la moció de censura a Venero a la UE Poble-sec
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
L a Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies, com ja és habitual en les últimes edicions
ha col·laborat amb la Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties neurodegenera-tives. Per aquesta ocasió es va organitzar un partit amistós amb l'APA Poble-sec (pares) al camp de futbol de la Satalia on hi van coinci-dir una gran part dels membres de les Juntes Directives, representats pels seus presidents, en Ramon Borras (PBLTX) i en Joan Munt (APA
La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies aporta 550 euros a la Marató de TV3
Poble-sec). Es va sortejar una samarreta de les quatre barres signada pels jugadors del Barça Messi, Iniesta i Neymar Jr. En aquest acte es van recaudar uns 300 euros, al que s'ha d'afegir l'aportació dels participants i que ha fet que el total de la recaptació fos de 555 euros. A continuació es va fer un dinar popular per als socis, tot en un ambient de molta germanor.
(PBLTX)
12 zonasec nº 121 Gener 2014Entitats
E ls Diables i Tabalers del Poble-sec hem començat l’any amb força. El passat 4 de
gener vam acompanyar els Patges Reals dels Reis Mags de l’Orient en la ja tradicional ca-valcada pel barri. En aquesta ocasió, la nostra colla va fer triplet. Els nostres tabalers van obrir la cavalcada anunciant amb la seva música de l’arribada dels Patges Reals. Una part de les nostres diablesses van passejar una gran Mafalda pels carrers i, durant una estona, es van sentir com mafaldes petites perquè anaven vestides com ella.
La resta de la colla, diablesses i diables adults i infantils, van reviure el món màgic del conte d''Alícia al país de les meravelles'. Alícia, el Conill Blanc, el Sombrerero Loco, els
E ls Castellers del Poble-sec encarem l’any amb algunes indecisions, com ara
qui serà el cap de colla; però amb moltes certeses, com ara celebrar com cal el 15è aniversari de la colla, estar a l’alçada d’una colla de vuit i estrenar un nou local. El juliol farà una quinzena d’anys que en el nostre estimat barri va néixer la colla més bandarra de Barcelona. Amb els anys i amb molt d’esforç, hem demostrat que no només sabem fer festa, sinó que, tot i ser colla de barri, obtenim grans resultats castellers.
El 4d8 va ser el gran repte del 2013. Assolit ni més ni menys que a l’última diada de l’any, ens obre les portes a una brillant nova temporada. Alguns ja parlen del 3d8, construcció no gens trivial, i fins i tot n’hi ha que ja visualitzen un primer folre, el del 2d8f. De moment, però, caldrà demostrar
Castellers del Poble-secAssajos: A partir del 24 de gener a Blesa, 7 (fins llavors estem de vacances!)
Local d'Assaig i Social: Carrer Blesa, 7Tel. 653 11 34 96 - [email protected]
www.castellersdelpoblesec.cat (també al facebook!) - Twitter: @Bandarres
Diables i Tabalers amb els ReisBessons, la Reina de Cors i la Reina Blanca, acompanyats de l’exèrcit de cartes de cors i piques, van desfilar tots a una. I tot i que la pluja no estava convidada i va fer acte de presència, no va poder aigualir la festa que va finalitzar a la plaça de Santa Madrona amb un munt de nens i nenes que esperaven la comitiva del Carter Real per entregar-li les seves cartes.
Les nostres activitats continuen. Durant aquest mateix mes de gener, participarem en el Correfoc Infantil de les Festes de Sant Antoni i al mes de febrer en els actes organitzats amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia, Festa Major d’hivern de Barcelona. Fins aviat!
Diables del Poble-sec
El Tabalers en la seva participació a la Cavalcada
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
que el que va passar a Gràcia no va ser un cop de sort. Que els bandarres vam des-carregar el 'carro gros' a la primera, i que ho tornarem a fer de seguida que vingui una gran diada. Que no ens estancarem en la primera construcció de vuit pisos, que encararem nous reptes amb paciència. Que no ens decebrem si els grans resultats no arriben de seguida. I que, per davant de tot, mantindrem l’esperit de colla petita i integradora amb ganes de créixer i seguir oferint una segona família a tantes i tantes persones.
Tenim un calendari molt ambiciós per al 2014, sobretot tenint en compte que, més enllà dels castells, els actes per celebrar els quinze anys no són pocs. Pretenem fer una diada especial que comptarà amb la participació de l’orquestra infantil i juvenil Do D’acords, volem crear una vídeo-instal-lació, volem fer 15 pilars en 15 espais em-blemàtics del barri... I tenim (per fi!) l’eina que ens ajudarà a aconseguir d’aquest any que entra tot el que n’esperem: el nou local social i d’assaig al carrer Blesa, 7.
Practica el 'bandarrisme' un any mésLa colla castellera ha viscut moments històrics aquest passat 2013
C/ Elkano, 24-26, baixos08004 Barcelona
Tels. 93 329 99 5293 443 21 72
ADVOCATSConsulti
amb els nostres
Si vosté téproblemes amb:
el treball, el pis, la família, les administracions públiques
(Hisenda, Ajuntament, Seguretat Social...)
Preus molt asequiblesDemaneu horaa la Sra. Anna
Gener 2014 nº 121 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
1854, 1859, 1869, 1874. Dates importants per al Poble-sec, més enllà del tricentenari
Xavier Rodríguez
Torna a organitzar-se la Fes-ta Major del Poble-sec; els segons dimecres de mes a la Coordinadora d'Enti-tats (Elkano, 24) de 20 a 21 hores. Tothom que vulgui participar està convidat a assistir i exposar les seves propostes. Des de la comis-sió animem als veïns i veï-nes i a les entitats del barri a col·laborar i organitzar activitats.
Reunions per a la propera Festa Major del Poble-sec
2014 és un anys que comença farcit de celebracions relatives al tricentenari del setge de Barcelona de 1714 en la Guerra de Successió; però també és un any que ens permet rememorar diverses de les dates clau en el naixement de barri del Poble-sec.
Fins a mitjan del segle XIX, la zona que en l’actualitat és el barri del Poble-sec era un paisatge de torrenteres que baixaven de Montjuïc, en les parts més elevades, i un pla d’hortes i maresmes en les franges inferiors, més o menys en el territori que avui ocupa l’avinguda del Paral·lel.
En l’època romana de Barcino, la línia de mar tenia una petita badia que anava des del peu de Montjuïc fins a l’actual part baixa de la Rambla, entrant per les Hortes de Sant Bertran, l’extrem litoral del Raval i les Drassanes, fins a la zona de les tres xemeneies. Amb el pas dels segles, aquesta línia litoral va anar progressant cap a mar, fins a finals del segle XIX, és a dir, fins on avui dia hi ha la plaça del Carbó i les Drassanes. A mitjan segle XIX, hi havia una zona de maresmes en tot el pla que anava des de l’actual començament de les Rondes fins a
la zona del portal de Santa Madrona. A més dels torrents que baixaven de Montjuïc, que es recollien en el de les Taronges, la part baixa de l’actual Poble-sec també tenia aigües que venien de la riera de Magòria i de la Bargalló. Des que en el segle XIV es va construir la muralla, les aigües que es recullen per la seva part externa, des del portal de Tallers, també acabaven anant a parar a les maresmes del la zona litoral de l’actual Paral·lel.
Com en totes les ciutats emmurallades, la regió perimetral dels murs no era edificable, i, per tant, era territori dedicat principalment a les feines rurals. A més, des de la construcció en el segle XVIII de la fortificació actual del castell de Montjuïc, aquest també tenia delimitada una zona perimetral on tampoc no es podia edificar.
L’any 1854 (fa 160 anys) s’inicia l’enderroc de les muralles de la ciutat de Barcelona. I cinc anys després Ildefons Cerdà fa el pla urbanístic que es va acabar aplicant al Pla de Bar-
celona. Però la zona del futur Poble-sec, tot i estar fora de l’espai de l’antiga muralla, en resta al marge; precisament perquè bona part entrava dins de la zona perimetral del castell de Montjuïc.
El 1869 (fa 145 anys) la tercera zona d'influència del castell de Montjuïc (que abastava fins a l'actual carrer de Vila i Vilà) fou suprimida; i això va permetre de construir fins al límit dels actuals passejos de Montjuïc i de l'Exposi-ció. De tal manera que el 1874 (fa 140 anys) va començar la urbanització de l’actual barri del Poble-sec. Sembla que l’illa de cases compresa en els actuals carrers de Salvà, Blai, Poeta Cabanyes i Paral·lel fou la primera a delimitar i la primera casa fou el número 58 del carrer de Salvà.
De la construcció de la primera casa del Poble-sec, ara fa 140 anys.
Dibuixos de Lluís Giralt d'abans d'edificar-se el barri. Les Hortes de Sant Bertran (1846) i el Morrot (1877)
Un minuciós treball dels periodistes Carme Tierz i Xavier Muniesa amb el qual descobrim la història dels teatres de Barcelona.
B arcelona, ciutat de teatres', publicada per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona,
fa un recorregut històric per prop de 200 teatres de Barcelona. Descobreix què han aportat a la ciutat, quan es van inaugurar, transformacions que han patit i anècdotes. Una documentada recopilació d’informació il·lustrada amb fotogra-fies actuals i antigues, que posa de manifest la riquesa artística que ha tingut la ciutat des de fa més de 400 anys, i com la història del teatre ha passat sempre per alts i baixos.
L’obra, de 392 pàgines, recull a mode de diccionari la història de petits i grans teatres de Barcelona, una part molt destacada dels qual estan situats al Paral·lel. Així recuperem
la història del desaparegut teatre Talia o ve-iem la transformació de l’actual BARTS des que va començar el seu camí com a Circo Español Modelo, l’any 1892. Una obra amena que recull per primera vegada en un sol llibre el patrimoni cultural que ens han deixat els teatres de la ciutat.
'Barcelona, ciutat de teatres'
Marta Tello
Carme Tierz
14 zonasec nº 121 Gener 2014
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Cultura
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
cine amèricaInside Llewyn Davis (Directors: Ethan i Joel Coen)
per Núria Beltrán
L'actor Oscar Isaac a 'Inside Llewyn Davis'
L a segona pel·lícula musical dels germans Ethan i Joel Coen després de la divertida O Brother és una de les
grans estrenes que ens ha portat l’incipient 2014. El fet que hagi estat guanyadora del Gran Premi del Jurat en el darrer festival de Cannes i nominada als Oscars en tres categories són raons més que suficients per justificar el seu atractiu.
Ens descriu una setmana de la vida de Llewyn Davis: un cantant de folk jove i narcisista al Nova York dels inicis dels 60’s. Magníficament interpretat per Oscar Isaac el pro-tagonista sobreviu gràcies a l’ajuda d’alguns amics (Justin Timberlake o Carey Mulligan) que no només li ofereixen un lloc on dormir sinó també oportunitats de feina que no sempre sap aprofitar adequadament. Llewyn representa a la perfecció la figura del perdedor, d’aquell qui sap del seu gran talent però també de la seva incapacitat per aprofitar-lo. És una mena de rodamón musical que alhora que recerca
l’autenticitat artística es perd en les relacions humanes, potser per això es troba més còmode al costat d’un gat que esdevindrà un company de la seva particular odissea. Amb una fotografia extraordinària els germans Coen invo-quen a la perfecció l’atmosfera bohèmia i creativa d’aquell moment històric i posen de manifest el valor de la música en la cultura popular.
Inside Llewyn Davis és una tragicomèdia que emociona i busca l’afecte cap a un personatge esquerp que lluita contra les circumstàncies pròpies i alienes amb l’única pretensió d’esdevenir un músic respectat. Es tracta d’una obra delicada, rica en matisos, amb personatges secundaris memorables i una fabulosa banda sonora. Un elogi del fracàs que resulta una experiència deliciosa.
Ja som més de 130 associats!SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRINO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU
FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49www.comerciantspoblesec.org [email protected]
Trabajaba en SEAT, tenía casa y mujer y, en uno de esos momentos que nunca tendrían que haber ocurrido, dejé el trabajo con la intención de tomarme un tiempo libre. Cobré el paro, se me acabó la prestación y el dinero fue desapareciendo poco a poco. Cuando estaba cobrando el paro, pensaba que ya tendría tiempo de encontrar un empleo, que no debía desesperarme, que no había prisa.
A partir de entonces fui de albergue en albergue. Desde luego, no me hacía ninguna ilusión, pero la perspectiva de dormir en la calle era mucho peor.
Cada día me levanto con la intención de buscar trabajo y no paro de hacerlo... sin éxito.
Mucha gente en mi situación se ha arruinado la vida. No quiero acabar así, no pienso tirar la toalla. Tengo 35 años y, aunque la sociedad excluya a la gente como yo y muchos se caigan en el camino, no pienso acabar en la cuneta.
Casi nadie piensa en cómo te puedes sentir hasta que no está en tu misma situación. Es entonces cuando te das cuenta de quién es realmente un amigo y quién se limita a decirte que es amigo tuyo, te promete que te ayudará, que intentará buscarte algo, que te llamará... y esa llamada nunca llega.
Esta es la historia –una historia que no ha terminado todavía, ni mucho menos- y que espero que sirva de ayuda a otros para levantarse del suelo cuando más difícil les parezca y tengan muchas veces la sensación de que no hay nada que hacer.
Anónimo
Trobareu en aquesta columna periodística la veu i les reflexions de persones ateses des del Centre de Dia del Poble-sec, especialment persones sense sostre.
Veus del carrerDe la cima al abismo
Gener 2014 nº 121 zonasec 15
Carabassa amb bolets
zona fogons
Cultura
Maribel Craus
Escrivint un nosaltres possible
La críticaliterària
Jordi Llavoré i Pons
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
El pare Lelu
L a carabassa és una planta provinent d’Amèrica, que fins fa poc temps no
era gaire comuna en les nostres cuines. La recepta d’avui és molt fàcil de realit-zar, gustosa i saludable.
Ingredients:1 carabassa tipus guitarra½ kg de bolets variatsoli / sal / all / julivert
Elaboració:Tallem 12 rodanxes fines de cara-
bassa, de la part que no te llavors. En una paella, amb una mica d’oli, saltegem els bolets i hi afegim una picada d’all i julivert. Passem per la planxa les talls de carabassa. Quan siguin cuits, al dente, disposem en els plats un tall de carabas-sa, el cobrim amb el saltejat de bolets, un altre tall de carabassa i els bolets, i per últim un tall de carabassa; de manera que haurem alternat capes de carabassa i de bolets. Els acompanyem amb unes fulles d’enciam i tomàquet cirera. Bon profit!
E n Cesk Freixas és un conegut cantautor català nascut l’any 1984 a Sant Pere
de Riudebitlles. Després de 10 anys de carrera musical i diversos discos a les se-ves espatlles, ha decidit donar a conèixer la seva faceta literària a través de l'obra Paraules per a Gaeta, a través de la coo-perativa editorial Tigre de Paper (de la qual
ja us n’he parlat en alguna altra ocasió).Deixo, però, que sigui el propi Freixas
qui us expliqui què és Gaeta: “És un carrer. Una mà, una idea, un dubte, una ciutat. Gaeta és el que vulguis que sigui. És de-cidir. És un terrat abans que marxi el sol, i dir alt que no volem morir. Gaeta és l'espai de temps que encara no hem viscut. El record, la memòria i el temps. I la calor que arriba per despullar-nos de la pena i el verí. Això és Gaeta. Per recordar-nos que prosseguim amb l'impossible”.
En aquesta magnífica opera prima, hi trobareu cent cinquanta textos breus no gaire allunyats de les lletres a les que ens té acostumats el cantautor. Aquest mapa que ens proposa Freixas descansa sobre tres “caps”: el de l’univers emocional, el
polític i el geogràfic, i ens dibuixa els Pa-ïsos Catalans des de la subjectivitat d’un autor que no té por de fer sortir a escena a Miguel Hernández, Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo o Ovidi Montllor, just al costat de l’Ester Quintana i els Mossos d’Esquadra.
En resum, un bell llibre de paratges i records que farà les delícies no tan sols dels seguidors del cantautor català, sinó de tots aquells lectors que feia anys que maldaven per trobar a les lleixes de les llibreries l’Eduardo Galeano nostrat. Es recomana paladejar lentament els relats per tal d’assaborir-los com es mereixen i destil·lar el bo i millor de la prosa de Freixas.
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Es Purna ha publicat el seu primer llibre de receptes per finançar els projectes que l'associació desenvo-lupa a l'Índia.
T eresa Llop, presidenta de l'associació poblesequina Es Purna, va presentar el
passat dissabte dia 11 el 'Primer libro de recetas. Un sueño' als socis i simpatitzants de l'entitat. Un llibre de receptes molt peculiar en què s'entremesclen receptes, contes i vivències de la pròpia Teresa.
La cuina serveix d'excusa per tal d'apropar-nos a bocins de la cultura hindú i a l'origen d'alguns dels projectes d'Es Purna. Mentre aprenem a fer melmelades, pastissos, condiments... descobrim perquè moltes dones dels Nilgiri estan a un centre d'acollida i coneixem el poble Tolda.
Un llibre molt emotiu amb el qual l'as-sociació recull fons pels projectes que desenvolupa a l'Índia: com ara la casa d'acollida per a dones maltractades, Sa-rada Home; la guarderia per a fills de do-nes camperoles de les aldees del Gand-
Un somni de receptes i conteshinagar; l'escolarització dels nens i nenes de les famíl ies més humils, amb Purna Projecte; i el suport a les aldees, a través del projecte Nilgiri Problem.
El cost del l l ibre és de 10 euros i es pot aconsegui r so l-l ic i tant- lo a l correu electrònic: [email protected]. Una aportació amb què l'as-
sociació pot fer molt pels demés, ja que amb 5 euros pot mantenir una dona a la casa d'acollida, o un infant a la guarderia, durant un mes.
Marta Tello
Teresa Llop, presidenta de l'Associació Es Purna
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
16 zonasec nº 121 Gener 2014Publicitat