1

XXXXVVII FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS

CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess DDiijjoouuss 88 ii ddiivveennddrreess 99 ((ttaarrddaa)),, ddiissssaabbttee 1100 ii ddiiuummeennggee 1111

ddee sseetteemmbbrree ddee 22001166

““RRAAMMOONN LLLLUULLLL II EELL PPEENNSSAAMMEENNTT MMEEDDIIEEVVAALL””

AANNYY LLIITTEERRAARRII RRAAMMOONN LLLLUULLLL ((11331166--22001166))

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Centre d’Estudis Trobadorescos

Departament de Patrimoni Històric

2

3

EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.

El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més

important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap

de setmana de setembre, amb una mitjana de 40.000 visitants. Un certamen

en què els castellonins i castellonines recuperen i reviuen amb entusiasme i

amb l’esperit obert a la festa el seu passat i l’esplendor comtal de l’Edat

Mitjana, quan la capital del comtat d’Empúries era terra de trobadors i els

comtes d’Empúries eren protectors i mecenes de trobadors i joglars, o fins i

tot autors de composicions líriques seguint l’art de trobar, com és el cas del

comte Ponç Hug IV (1277-1313) i posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).

El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels

festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i

de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà

dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació

ciutadana i de promoció turística del municipi. El festival va néixer a partir

dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres occitanes. Sorgeix

l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics trobadors amb el nom

de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et d’Expression des Musiques

Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la col·laboració de la Région

Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la Direcció General de Promoció

Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la

Diputació de Girona.

El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca cultural

i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat fronteres

pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i europeus,

amb coproduccions internacionals, a participar en jornades medievals

programades per universitats catalanes i ha estat en portada en les revistes

més importants de divulgació medieval. En anteriors edicions el Terra de

Trobadors ha rebut el suport del cofinançament dels Fons Europeus de

Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea a través del projecte

transfronterer TERTROB 172/11 amb la regió Llenguadoc-Rosselló (Aude).

4

Els eixos del festival es basen en:

I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.

II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.

III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i

afavorir-la.

TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar dedicat

a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha de posar

de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat històrica local i

catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però no, per això,

menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador en el qual

milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors culturals,

patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries en el

moment present.

TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i

durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:

D’una trobada:

- intel·lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, col·laboració

acadèmica amb la Universitat de Girona, exposicions)

- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)

- lúdica (animacions i actes massius)

D’un joc:

- cultural

- alegre

- festiu

- fidel a la història

- de qualitat

5

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del Festival donen molta

importància a la vessant cultural i acadèmica de Terra de Trobadors, per la

qual cosa el Festival disposa des de l’any 1997 del CENTRE D’ESTUDIS

TROBADORESCOS com l’òrgan que organitza i coordina l’oferta d’actes i

activitats culturals i alhora vetlla pel rigor cultural i històric de cada edició del

festival.

El Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries és una iniciativa

municipal i universitària que té per objectiu l’estudi i la divulgació de la

cultura i de la història de l’Edat Mitjana en general, i de la literatura

medieval i de la poesia dels trobadors en concret, amb una especial

atenció a l’empremta medieval de la vila de Castelló d’Empúries com l’antiga

capital del Comtat d’Empúries.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la Universitat de

Girona van signar l’any 2000 un conveni de col·laboració encara vigent per

organitzar conjuntament entre el Centre d’Estudis Trobadorescos (CET)

de Castelló d’Empúries i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes

(ILCC), Secció Francesc Eiximenis (UDG) activitats durant tot l’any i

especialment durant el Festival Terra de Trobadors, com són:

- El Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” a càrrec de destacats

especialistes i medievalistes i amb reconeixement de crèdits de lliure

elecció als estudiants universitaris. 104 conferències i 5 taules rodones.

- L’edició i publicació conjunta de la revista Mot so razo, una de les poques

publicacions culturals universitàries de caire divulgatiu dedicades al món de

la filologia medieval, amb 14 números publicats. 29 publicacions

presentades, 22 de les quals pròpies.

- Les exposicions culturals de temàtica medieval: 78 exposicions

organitzades, 15 de les quals de producció pròpia.

6

- L’assessorament històric i cultural del Festival Terra de Trobadors

(entitats i associacions participants), amb l’elecció i desenvolupament de la

temàtica històrica i cultural de cada edició.

- Beca Jeroni Pujades de Recerca Històrica: quatre edicions convocades

de la beca bianual per a la promoció de l’estudi i la recerca sobre la història

del Comtat d’Empúries.

La intensa activitat que realitza el Centre d’Estudis Trobadorescos,

estretament lligat al Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

de Castelló d’Empúries (MHMCE) i la col·laboració universitària són els

trets diferencials del Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries

respecte altres esdeveniments i fires medievals del país, que no aporten

l’expressió històrica de rigor de Terra de Trobadors.

El Terra de Trobadors ha acollit un total de 100 conferències al llarg de les

vint-i-quatre edicions del festival des de l’any 1991, a càrrec de destacats

investigadors, filòlegs, historiadors medievalistes, Doctors i professors

universitaris, entre els quals destaquen noms com Gerard Gourian, Antoni

Rossell, Miquel Pujol Canelles, Xavier Renedo, Lluís To, Elisa Varela, Dolors

Bramon, José Enrique Ruiz Domènec, Eduard Feliu, Armand de Fluvià, Linda

M. Paterson, Lluís Cabré, Constanzo di Girolamo, Donatella Siviero, Stefano

Asperti, Carlos Alvar, Joan Maluquer, Lola Badia, Jaume Riera, Xavier Nieto,

Angelica Rieger, Madeleine Tyssen, Anna Ma. Mussons, Francesc Riart,

Isabelle Goffin, Joan Manuel del Pozo, Jaume Torró, Pere Freixas, Maria

Tausiet, Sadurní Martí, Miriam Cabré, Josep Colls, Pep Valsalobre, Antoni

Cobos, Ponç Puigdevall, Anton Espadaler, Lluís Cifuentes, Marc Sureda, Jordi

Lorca, Daniel Genís, Stefano M. Cingolani, Anna Maria Puig Griessenberger,

José Martínez Gázquez, Maria Rosa Ferrer, Jordi Canet, Gabriel Roura, Joan

Manuel Soldevilla, Anna Castellano, Marco Pedretti, Pere Gifre, Vicenç Beltran,

Isabel Grifoll, Joan Ferrer, Meritxell Blasco, Manuel Forcano, Sílvia Planas,

Pere Casanellas, Mauricio Molina, Martí Aurell, Emili Marcos, Josep Maria

Gironella, Maricarmen Gómez Muntané, Oriol Casadevall, Francesc Vicens,

Irene llop i Antoni Madueño.

7

Alhora, el Festival Terra de Trobadors està relacionat amb un gran nombre

d’universitats i institucions culturals de Catalunya i d’arreu d’Europa de les

quals procedeixen els 100 conferenciants que han participat com a ponents en

el nostre certamen cultural més important i que converteixen la vila de

Castelló d’Empúries durant uns dies en un centre acadèmic universitari, és a

dir, una extensió universitària: Universitat de Barcelona, Universitat

Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Institut d’Estudis Catalans,

Societat Catalana d’Estudis Hebraics, Arxiu de la Corona d’Aragó, Museu

d’Història de Catalunya, Institució Milà i Fontanals, Centre Superior

d’Investigacions Científiques, Museu-Monestir de Pedralbes, Universitat de

Lleida, Institut d’Estudis Empordanesos, Museu d’Història dels Jueus de Girona

i Institut d’Estudis Nahmànides, Centre Arqueologia Subaquàtica

de Catalunya–Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu d’Història de Girona,

Universitá La Spienza, Queen Mary & Westfield College de Londres, Warburg

Institut of London University, Universitat Federico II de Nàpols, Universitá di

Calabria, Universidad de Alcalá de Henares, Teatre Nacional de Catalunya,

Universidad de Santiago de Compostela, Universitá di Constanza, Universitat

de Lieja, Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, Universitat Catòlica de Milà,

Universitat de Poitiers, CESAG-Univesitat Pontifícia de Comillas, Universitat de

Vic, entre altres.

El Cicle de Conferències du el nom del filòleg, medievalista i investigador

castelloní Miquel Pujol Canelles (Castelló d’Empúries, 1927 – Girona, 2011),

reconegut estudiós especialista en el món dels trobadors, en la història local i

en la de la comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra

bibliogràfica local amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló

d’Empúries. Recull de poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV o

bé La conversió dels jueus de Castelló d’Empúries, entre altres obres.

8

El Festival Terra de Trobadors ha comptat amb intèrprets, músics i actuacions

musicals de primer nivell, entre els quals el músic JORDI SAVALL, que va

actuar a Castelló d’Empúries, en el marc incomparable de la Basílica de Santa

Maria, l’any 2000 amb el grup HESPÈRION XXI, amb un repertori sobre

música medieval idoni per al X Festival Terra de Trobadors de Castelló

d’Empúries, dedicat a “Les viles medievals i els seus habitants”.

9

Aquest any a Castelló d’Empúries tornarem a gaudir d’un concert de Jordi

Savall en el marc del XXVI Festival Terra de Trobadors 2016. En aquest cas el

divendres 9 de setembre de 2016, a les 19 h a la Basílica de Santa

Maria oferirà el concert “Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i

desconhort”, novament amb la formació HESPÈRION XXI i amb narració

en directe a càrrec de Jordi Boixaderas.

– Divendres 9 de setembre de 2016, a les 19 h

– A la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

– Preus: zona A, 20 €; zona B, 15 €; i zona C, 5 €

- Venda d’entrades online: www.castelloempuriabrava.koobin.com.

10

L’actual director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano Aparicio,

destacat hebraista i escriptor català, expert en la cultura i el món medieval

dels jueus catalans, ha col·laborat intensament també amb Castelló

d’Empúries pel que fa a la difusió del llegat cultural dels jueus catalans a

l’Edat Mitjana, en el marc dels projectes culturals endegats per l’Ajuntament

de Castelló d’Empúries de recerca i promoció del seu passat cultural i

patrimonial jueu com un valor cultural i turístic de plena actualitat.

L’any 2012, Manuel Forcano va oferir la conferència inaugural del XXII Festival

Terra de Trobadors, dedicat a “Temps de Sefarad” amb el títol “El llegat

intel·lectual dels jueus catalans. Una panoràmica”, la primera del cicle

de conferències programat al voltant de la temàtica jueva. Més recentment, el

6 de març de 2015 Manuel Forcano va presentar a Castelló d’Empúries el seu

llibre Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat.

11

XXVI FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2016

ANY LITERARI RAMON LLULL. 700 anys de la seva mort (1316-2016)

“Ramon Llull i el pensament medieval”

Context històric i cultural:

Ramon LLull (1232/33-1316) i Ponç Hug IV, comte d’Empúries (1277-1313)

El XXVI Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà

lloc els dies 8 i 9 (tarda), 10 i 11 de setembre de 2016, commemora la

figura de l’escriptor i filòsof català més important i universal de l’Edat Mitjana:

Ramon Llull (Mallorca, 1232/33 – 1316), de qui es compleix enguany el setè

centenari de la seva mort.

Per aquest motiu, el XXVI Festival Terra de Trobadors està dedicat

temàticament a una de les figures literàries i culturals més importants de les

lletres catalanes i dels Països Catalans, per la qual cosa el festival d’enguany

s’inclou en els programa oficial d’actes de l’Any literari Ramon Llull 2015-

2016 declarat per la Generalitat de Catalunya i que té lloc entre els mesos de

novembre de 2015 i de 2016.

El Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries uneix dos elements que

representen la cultura medieval catalana com és la figura i obra de Ramon

Llull, per un costat, i l’existència i la recepció de la poesia trobadoresca al

comtat d’Empúries i a Castelló d’Empúries durant l’Edat Mitjana, com és la

figura de Ponç Hug IV, el “comte trobador”, per l’altra. Ambdós

personatges històrics són contemporanis i van viure durant el segle XIII i

durant el primer terç del segle XIV.

Tal com va succeir en l’edició del XXV Festival Terra de Trobadors 2015,

dedicat temàticament a la figura de Ramon Muntaner amb motiu dels 750

anys del seu naixement (1265-2015) i en el marc de l’Any Ramon Muntaner,

Castelló d’Empúries s’ha volgut afegir a la commemoració oficial de l’Any

literari Ramon Llull 2015/2016 amb el seu esdeveniment cultural més

important ambientat en l’època medieval, el FESTIVAL TERRA DE

TROBADORS, amb l’objectiu de difondre els valors i els elements més

importants de la història i de la cultura catalanes.

12

“RAMON LLULL I EL PENSAMENT MEDIEVAL”.

Ramon Llull, mallorquí de naixement i trobador de jove abans de la seva

conversió, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic,

que va escriure les seves obres en llatí, en català i en àrab. El cor de

l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general

d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques

semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art

lul·liana és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica

única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les

ciències naturals i humanes.

El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va

desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic,

ha estat considerat el pare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va

ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del

cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode

per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va

utilitzar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar de temes

reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la

ciència. Ramon Llull està considerat actualment com una de les figures

intel·lectuals més importants de l’Europa medieval i la importància i la

influencia del seu pensament, el lul·lisme, s’estudia a nivell internacional en

universitats i centres culturals d’arreu del món.

La conversió. El període de formació i el projecte missional.

Pocs anys després d’haver passat la trentena, Llull experimentà la conversió

que el portà al canvi dràstic de vida que el convertí en un dels pensadors més

prominents de l’Occident medieval i en el primer i un dels més grans

escriptors en llengua catalana. Segons conta el mateix Llull en la Vita i en

altres parts de la seva obra, una nit, escrivint una cantilena a una dama a qui

estimava d’amor foll, fou interromput de sobte per l’aparició de Jesús clavat

en la creu, visió que es repetí cinc vegades, cosa que el portà a creure que

Déu volia que deixés el món i servís de cor Jesucrist. I, de les diverses

maneres d’acomplir aquesta voluntat divina, tria la conversió dels sarraïns.

13

Amb aquest propòsit, concebé un pla d’acció en tres fronts que comprenia

l’acció missional pròpiament dita; l’elaboració d’una doctrina teologicofilosòfica

que, d’una manera racional, demostrés als sarraïns els errors de les seves

creences i els portés a convertir-se al cristianisme (del qual hauria demostrat,

al seu torn, el caràcter veritable) i, finalment, l’establiment, amb el suport

actiu del Papa, d’escoles on s’ensenyaria àrab i altres llengües de pagans als

missioners.

Llull renuncià del tot a la vida mundana, als plaers i a les obligacions familiars

i de ciutadà i es lliurà exclusivament a la seva empresa missional. El 1275

Blanca Picany presentà una denúncia al batlle de Mallorca en la qual feia

constar que Ramon Llull havia descurat completament la vida familiar i

l’administració dels seus béns per a dedicar-se totalment a la seva

crida. Després de viatjar a Sant Jaume de Galícia, aconsellat per Sant Ramon

de Penyafort, retornà a Mallorca a dedicar-se a l’estudi del llatí i de l’àrab, que

li ensenyà un esclau sarraí el qual probablement també l’introduí en el

coneixement de la teologia, la filosofia i la ciència dels musulmans. El seu

coneixement de l’àrab arribà a ser prou aprofundit com per a arribar a

escriure diversos dels seus llibres en aquesta llengua.

Ramon Llull és un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana.

No només dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els

seus amplis interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots

els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia,

fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica. Al mateix temps,

va produir una sòlida obra literària, que se situa just als inicis de la tradició

literària catalana, i que inclou títols emblemàtics com el Blaquerna —amb el

Llibre d’amic e amat—, el Llibre de les bèsties o el Llibre del gentil.

14

Imatge del XXVI Festival Terra de Trobadors 2016:

Ramon Llull (a l’esquerra) i Tomàs Le Myésier dialoguen sobre l’opus lul·lià.

Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum. Vita Coetanea de Ramon Llull

(ca 1325). Badische Landesbibliothek Karlsruhe (Deutschland),

Codex St. Peter, Perg. 92, f. 11v.

15

Ponç Hug IV d’Empúries, el comte trobador (1277-1313).

La vida i l’obra de Ramon Llull coincideix en el temps amb el període del

comte d’Empúries Ponç Hug IV (1277-1313), fill d’Hug V i de Sibil·la de Palau,

vescomtessa de Bas. Succeí el seu pare de ben jove, sota la tutoria del

cavaller Simó ça Trilla. Fou vescomte de Cabrera pel seu casament amb

Marquesa. Sota el seu govern i el del seu pare, el comtat d’Empúries va viure

els temps de màxim esplendor del casal comtal autòcton alhora que obtingué

el màxim territori amb la unió dels vescomtats de Bas i de Cabrera als seus

dominis.

Testament del comte d’Empúries Hug V a favor del seu fill i successor Ponç Hug IV

(ADM, doc. 48, 1269).

16

La cort comtal posseïa també joies de gran valor, entre les quals un joc

d’escacs fet d’una taula amb els peus de plata, quadres de jasp i cristall

adornats amb perles petites i quatre lleons de plata als angles; les peces eren

també de cristall i jaspi, que es guardaven en bosses de teixit d’or; procedia

possiblement de Sicília. També posseïen una barca de plata amb les armes

comtals d’Empúries; una copa de plata daurada amb la tapa esmaltada; i

diverses copes, gerros i peces de vaixella de plata. La seva cort era de les

més fastuoses i rivalitzava amb la dels reis contemporanis, i hi sovintejaven

les arts i les lletres. Fou cantada pel trobador català Ramon Vidal de

Besalú a les Razos de trobar, i el comte figura, juntament amb el rei Pere

III, Frederic de Sicília, Guillem de Cervera, Hug de Mataplana i altres entre els

poetes provençals.

Ponç Hug IV (n. 1264 – 1313) és un dels pocs comtes trobadors de la

Catalunya medieval, autor de composicions poètiques seguint l’art dels

trobadors, enmig del clima trobadoresc propi de l’època. Se sap que

compongué el sirventès en occità “A l’onrat rei Frederic terz vai dir”, escrit

ocasionalment durant el primer semestre de l’any 1298 en resposta a la

petició d’ajuda que el rei de Sicília, Frederic III, sol·licità per escrit (també en

forma de sirventès, “Ges per guerra no·m cahl aver consir”) al comte

d’Empúries en la guerra que s’acostava entre ell i el seu germà, el rei Jaume

II d’Aragó, qui el nomenà almirall de la seva flota. Entre ambdós germans i

monarques s’havia creat una situació molt tibant, enmig de la qual es va

trobar el comte d’Empúries. Heus aquí la composició de Ponç Hug IV:

A l’onrat rei Frederic terz vai dir

qu’a noble cors no·s taing poder sofragna

per re qu’om te, e pusc li ben plevir

che dels parenz ch’aten de vas Espagna

secors ogan non creia ch’a lui vaia,

mas a l’estiu fasa conte cha l’aia,

e dels amics, e tegna li oill ubert,

che l’acoilla pales e descubert.

17

Ne no·s cuig ges che·l seus parenz desir

ch’el perda tan che·l regne no·il remagna,

ne·l bais d’onor per franzeis enrechir,

ch’en laiseron lo plan e la montagna.

Confunda·ls Deus e lor orgoil dezaia...

Pero lo rei e cicilian traia

onrat del faitz, che·l publat e·l desert

defendon ben: d’acho sion apert.

Del giovern rei me platz car non s’esmaia

per paraulas, spol qu’a bona fin traia

so che·l paire chonquis a lei de sert,

e, si·l reten, tenrem l’en per espert.

Traducció:

“[Joglar], a l’honrat rei Frederic terç vés a dir que no escau a noble cor

mancança de poder per res que li esdevingui, i li puc ben assegurar que no

crec que aquest any vagin a socórrer-lo els parents que espera Espanya, mes

que faci compte que els tindrà a l’estiu, i també els amics; i que mantingui els

ulls oberts per tal d’acollir-los palesament i descoberta. No cregui pas que el

seu parent [Jaume II] desitgi que es quedi sense regne, ni que humiliï el seu

honor per enriquir els francesos, que abandonaren el pla i la muntanya. ¡Déu

els confongui i desfaci llur orgull! Però que el rei i els sicilians en surtin amb

honor i defensin bé poblat i desert: que estiguin prests a fer-ho. Em plau el

jove rei perquè no es descoratja per paraules, a condició que porti a bona fi el

que en bona llei conquerí el seu pare [Pere el Gran], que, si ho conserva, el

tindrem per molt expert”.

18

Segons Martí de Riquer, la poesia de Ponç Hug IV és un model de diplomàcia i

de fidelitat a un rei (Jaume II el Just) i d’afecte a un amic (Frederic de Sicília).

Amb les composicions canviades entre Frederic III i el comte d’Empúries

tenim un nou exemple de poesia al servei d’una causa política, cosa tan

freqüent entre els trobadors occitans i catalans i que tantes vegades es donà

a la Corona d’Aragó. I, de fet, Ponç Hug IV està considerat com un dels

darrers trobadors del període clàssic de la poesia trobadoresca.

La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran

el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la

Croada contra la Corona d’Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el

coll de la Massana. Durant la invasió francesa del 1285 per Quermançó, Ponç

Hug IV donà suport al rei Pere el Gran, motiu pel qual va rebre de part del rei

novament el vescomtat de Bas i altres castells que la seva mare, Sibil·la de

Palou, havia venut al rei. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a

condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el 1292

adquirí les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut. L’any 1305 una

galera d’Empúries va capturar en la costa d’Andalusia 65 súbdits del soldà de

Granada, aliat del rei Jaume II en aquells moments.

Segell del comte d'Empúries Ponç Hug IV.

19

Casat l’any 1282 amb Marquesa de Cabrera vescomtessa de Cabrera, amb qui

tingué tres fills (Hug, Malgaulí i Blancaflor), aquest vescomtat s’uní al comtat

d’Empúries que juntament amb el vescomtat de Bas formà el domini més gran

del principat, des del Maresme al Rosselló i des del mar a Olot i les Guilleries.

Això motivà l’enemistat del rei Jaume II el Just, que construí al castell de

Torroella de Montgrí per controlar el comte.

El rei va iniciar una campanya contra el comte, tant jurídica com difamatòria, i

inicià un procés contra ell acusant-lo de sodomia. L’enemistat amb el rei

Jaume II arribà a la lluita armada i als processos judicials, que provocaren

l’ensorrament de l’economia comtal. Els darrers anys del seu govern, ja

arruïnat (1306), les seves rendes estaven totalment embargades pels jueus

de l’aljama castellonina. S’enemistà també amb els bisbes de Girona i també

empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan apujà el preu de

la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l’església; impedí també

l’exportació de viandes a terra reial. Tot això donà lloc a llargs processos

davant la justícia reial.

Diner del comte d’Empúries Ponç Hug IV.

20

Contrari, doncs, als interessos reials, va foragitar amb les armes els

funcionaris enviats pel comte-rei i aquest preparà un exèrcit contra Empúries,

que l’envaí per terra i mar (1313) i el comte no tingué més remei que

sotmetre’s. A la seva mort el succeí el seu fill Malgaulí amb el nom de Ponç

Hug V (1313-1325). Fou enterrat a la capella de Santa Maria del palau comtal

de Bellcaire d’Empordà.

Signatura manuscrita original de Ponç Hug IV (1277-1313), comte

d’Empúries i vescomte de Cabrera, casat amb Marquesa de Cabrera, el “comte

trobador”:

Sig+num Poncii Hugonis Comitis Impuriarum

Jordi Canet Avilés

Centre d’Estudis Trobadorescos

Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Ajuntament de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries, juliol de 2016