xxiv festival terra de trobadors castellÓ d’empÚries … · 2015-09-09 · catalunya durant...

XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS DDEE CCAASSTTEELLLLÓÓ DD’’EEMMPPÚÚRRIIEESS

22001144

www.terradetrobadors.cat

www.castello.cat

APH LCF/jca

2

XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL

TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS

“““LLLAAA MMMÚÚÚSSSIIICCCAAA AAA LLL’’’EEEDDDAAATTT MMMIIITTTJJJAAANNNAAA”””

CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess,,

1122,, 1133 ii 1144 ddee sseetteemmbbrree ddee 22001144

APH LCF/jca

3

APH LCF/jca

4

Explicació ............................................................................. Pàg. 5 El XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 ................... Pàg. 8 Actes principals ................................................................ Pàg. 21 Principals novetats ........................................................... Pàg. 33 Participació i assistència ............................................... Pàg. 57 Programació 2014 ............................................................ Pàg. 60

APH LCF/jca

5

EEXXPPLLIICCAACCIIÓÓ

APH LCF/jca

6

EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.

El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més

important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap de

setmana de setembre, un certamen en què els castellonins i castellonines

recuperen i reviuen amb entusiasme i amb l’esperit obert a la festa el seu

passat i l’esplendor comtal de l’Edat Mitjana, quan la capital del comtat

d’Empúries era Terra de trobadors i els comtes d’Empúries eren protectors

i mecenes de trobadors i joglars, o fins i tot autors de composicions líriques

seguint l’art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277-1313) i

posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).

El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels

festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i

de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà

dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació

ciutadana i de promoció turística del municipi. El Festival Terra de Trobadors

va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres

occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics

trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et

d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la

col�laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la

Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.

El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca

cultural i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat

fronteres pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i

europeus, amb coproduccions internacionals, a participar en jornades

medievals programades per universitats catalanes i ha estat en portada en

les revistes més importants de divulgació medieval. En les dues últimes

edicions, el Terra de Trobadors ha comptat també amb el suport del

cofinançament dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de

la Unió Europea a través del projecte transfronterer TERTROB EFA 172/11.

APH LCF/jca

7

Els eixos del festival es basen en:

I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.

II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.

III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i

afavorir-la.

TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar

dedicat a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha

de posar de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat

històrica local i catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però

no, per això, menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador

en el qual milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors

culturals, patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries

en el moment present.

TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i

durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:

• D’una trobada:

- intel�lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, exposicions)

- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)

- lúdica (animacions i actes massius)

• D’un joc:

- cultural

- alegre

- festiu

- fidel a la història

- de qualitat

APH LCF/jca

8

El XXIV TdT 2014

APH LCF/jca

9

EL XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014.

Enguany la 24ena edició del festival està dedicat temàticament a la “La

Música a l’Edat Mitjana” i centrarà la seva atenció en els diversos gèneres

i manifestacions artístiques musicals a la baixa edat mitjana, amb un especial

èmfasi en la música culta i monòdica dels trobadors i joglars, que deixarà pas

durant el segle XIV a la nova sensibilitat musical de l’ars nova i de l’ars

subtilior, moment en què la producció musical es trasllada dels centres

religiosos a les corts de comtes i reis, entre les quals la del comte Joan I

d’Empúries.

Per a la XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 s’ha escollit l’època i la figura

del comte Joan I d’Empúries (1364-1396), fill de l’Infant Ramon

Berenguer i de Blanca de Tàrent. El comte Joan I, dit el Vell, fou un brillant

personatge del seu temps cèlebre per la seva il�lustració, fastuositat i amb un

esperit pre-renaixentista que desitjà fer de la capital comtal una veritable

ciutat amb catedral i seu episcopal; a ell correspon la glòria de l’acabament

de les obres de la “Catedral” de Castelló d’Empúries. El seu temps coincidí

amb els regnats dels reis Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i de Joan I el

Caçador (1387-1396), i es casà en primeres núpcies l’any 1364 amb Blanca

de Sicília; l’any 1373 es casà fastuosament a Barcelona en segones núpcies

amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan.

TEMÀTICA. LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA

La música és una de les manifestacions artístiques que van tenir un

desenvolupament cultural i social molt important durant l’època medieval. En

el cas de l’art musical, en les seves dues vessants més destacades (la

religiosa i la profana), Castelló d’Empúries va sobresortir en la producció i en

l’ensenyament de música durant l’edat mitjana, ja que una de les primeres

referències a educació musical a la vila data de 1279 i el 1319 s’esmenta ja

les Escoles de Cant castellonines. La música també va ser un mitjà

d’expressió dels joglars, que utilitzaven diversos instruments per explicar

històries i llegendes, per cantar i per recitar poesia biogràfica, èpica i

finalment la poesia lírica.

APH LCF/jca

10

Segons Miquel Pujol Canelles, poques poblacions han disposat d’un marc històric i

cultural tan idoni pel desvetllament i foment del fenomen musical com és Castelló

d’Empúries. D’una banda la condició de capital del comtat d’Empúries comportava

l’existència d’una cort que, tot i ser modesta, pretenia irradiar cultura, inclosa la

música. D’una altra banda, la catedralitat de la seva església que, malgrat no haver

aconseguit erigir-se en seu episcopal, constituïa un altre factor no menys

determinant de l’art musical. No és estrany doncs, que la música tant instrumental

com coral fes ben aviat la seva aparició a Castelló d’Empúries, més encara si es té en

compte que a Catalunya durant els segles X al XII existeixen nombroses referències

a llibres de cant necessaris per a la litúrgia i al culte. Les primeres notícies

relacionades amb el cant a Castelló d’Empúries són del segle XIII. En efecte, consta

que l’any 1279 Bernat Mercer era precentor de l’església de Santa Maria i que el

1287 la precentoria tenia directes sobre un camp de conreu prop de la vila.

Del primer terç del segle XIV consta la reclamació feta pels administradors de

l’església de Santa Maria d’un seient de cor que el castelloní Guerau de Cocó s’havia

compromès a subvencionar; aquesta dada ajuda a situar l’època en què fou construït

el cor de la nova església gòtica de Santa Maria, que era de fusta tallada en estil

gòtic. De fet, la construcció del cor tenia lloc pocs anys després de la consagració de

l’altar major (1316), una vegada bastit l’absis i el creuer. Uns dos-cents anys més

tard, quan la resta de l’obra de la fàbrica havia assolit la seva compleció total, el cor

fou desplaçat vers el centre del temple. Tanmateix el cor apareix com un símbol de

l’intens moviment litúrgic i coral que afloria ja aleshores. Gràcies a haver superat

l’anomenada Lex Romana durant els períodes visigot i mossàrab en vigor a

Catalunya durant l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis s’impulsava el

cant litúrgic oferint una notació típica i autòctona. Però allò interessant és que

d’aquest impuls nasqueren unes escoles de cant, l’existència de les quals a Castelló

d’Empúries es documenta a principis del segle XIV.

L’Escola de Cant era estretament vinculada a la precentoria, que regentava el

precentor –primer cantor–, anomenat també cabiscol (caput schole) o xantre. EL 27

de juny de 1319, Berenguer de Puig en qualitat de procurador del precentor de

l’església de Santa Maria, Bernat de Socarrats, arrenda per un any al preu de cent

sous melgoresos les Escoles de Cant als clergues castellonins Pere Batlle, Bernat

Jover i Pere Torroella. Així doncs incumbia als precentors o cabiscols la cura de les

Escoles de Cant, conegudes en la documentació medieval com scole cantus et

psalmorum. L’arrendament d’aquestes suposava l’existència del succentor –

APH LCF/jca

11

subcantor– o substitut que, per aquesta raó, estava obligat a ocupar en el cor el

seient del titular i entonar i fer tot el que incumbia al cabiscol.

El cant consistia en el cant pla, més conegut pel nom de cant gregorià, i el cant

d’orgue o música a veus, és a dir, cant polifònic. Cal dir que la polifonia era

coneguda i practicada als monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà ja des del

segle XI, i molt abans del segle IX ja havia estat introduïda als temples d’Europa. La

pràctica d’ambdós tipus de cant a l’església de Santa Maria és reflectida en les

citacions de determinats llibres litúrgics. Consta que l’any 1384 el prevere-beneficiat

Nicolau Gori posseïa en pergamí un preciós Breviari de Música, un llibre anomenat

Ars cantus i així mateix un recull de cants propis de cor. Hi ha abundants referències

del mateix moment o posteriors a llibres de cor i altres breviaris en pergamí que

posseïen diversos oficials i beneficiats eclesiàstics castellonins.

Durant la primera meitat i part de la segona del segle XV es produirà el gran

moment de l’art sumptuari a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries i, per

exemple, a la visita pastoral de l’any 1437 consta que hi havien estat erigits trenta-

dos altars i en molts d’ells amb benefici propi. Nogensmenys contribuïa a l’esplendor

del culte l’element musical, reforçat per instruments de l’època, principalment per

l’orgue. La primera notícia documentada que actualment tenim de l’existència d’un

orgue a l’església de Santa Maria és del 3 de març de 1420, en què el mestre

orguener barceloní Alfons Gonçal cobra diferents quantitats a compte d’una suma

total per haver construït un orgue destinat a l’esmentada església, que amb molta

probabilitat seguiria una composició i distribució instrumental molt semblant a la de

l’orgue del monestir dels monjos dominics de Barcelona, obrat pel mateix mestre

orguener i que serví de model per realitzar, tres anys més tard, l’orgue del convent

de Sant Domènec de Girona. Intervingueren en l’execució del moblatge de fusta els

fusters castellonins Pere Cugunyada, Jaume Oliver i Anton Rovira, i el conjunt de

l’orgue tindria molt probablement la forma de castell amb tres torres, decorat pel

pintor també castelloní Mateu Codony. L’organista de l’església de Castelló

d’Empúries havia de tocar l’orgue per contracte quibus in catedralibus ecclesiis

solitum et moris est organa sonari (tots els diumenges i en dies i hores tan festius

com ferials, tal com és costum de tocar l’orgue a les esglésies catedrals), i així

mateix a les completes dels dissabtes i durant la missa, com també tots els dies

ressenyats en la Consueta. Paral�lelament a la música estrictament religiosa, també

la música profana o popular tingué la seva manifestació des del principi a Castelló

d’Empúries. Per tenir una idea aproximada de la influència a casa nostra, cal

APH LCF/jca

12

retrocedir a l’àpoca dels comtes d’Empúries que, com la resta de senyors feudals de

la Catalunya Vella, solien assistir a les festes de consagracions d’esglésies i a les

celebracions de catedrals i monestirs, on tenien ocasió de sentir la música que s’hi

interpretava. Normalment es tractava de música litúrgica, però també hi tenia lloc la

música profana i fins i tot popular. Això permeté als nobles, comtes i monarques

traslladar la música i el cant als seus respectius palaus i castells. Als palaus solia

haver-hi, per divertiment dels senyors i llur cort, histrions i joglars, és a dir, músics

que per bé que illetrats posseïen traça suficient com per interpretar melodies al gust

de l’època.

Aquest plantejament permet explicar, segons afirma Miquel Pujol, que la cultura i la

música litúrgica que el mecenatge dels reis i senyors havia fomentat, fos substituïda

o convisqués durant els segles XII i XIII pel cant i la poesia dels trobadors. Estem

parlant dels gloriosos temps de la monodia vocal i instrumental dins els palaus i a les

places públiques. Cal dir que d’aquests remots temps no ha quedat rastre de la

música profana a veus ni de l’acompanyament musical, com tampoc podem formar-

nos una idea suficient de la música cortesana trobadoresca d’aquells dies.

Més coneguda és l’afecció d’alguns dels nostres comtes per l’art de trobar, art que

incloïa la música. El comte Joan I havia convertit la seva cort en un centre de luxe i

cavallerositat, on el conreu de les arts i de les lletres pretenia rivalitzar amb la dels

mateixos reis. Ja avançat el segle XIV, Ramon de Cornet havia dedicat el tractat

poètic Doctrinal de trobar a l’Infant Pere I, comte d’Empúries i oncle de Joan I,

reputat com a distingit poeta. És inqüestionable que el mecenatge dels nostres

comtes a favors dels trobadors, joglars i ministrers propicià en aquest període

l’ambient musical d’art profà i de música instrumental a la nostra vila. Consta que

l’any 1384 Nicolau Gori, de Castelló, posseïa a casa seva entre altres les Regles de

trobar de Jofre de Foixà, i cal tenir en compte que la lírica provençal havia estat

composta no per romandre escrita, sinó per ser cantada als palaus i residències

comtals, però també a les places i carrers dels pobles.

La música composta pels trobadors era monòdica, és a dir, d’una sola línia de cant, a

diferència de la polifonia, que en té dues o més. Només s’han conservat unes 260

melodies diferents en un reduït nombre de manuscrits, però no s’han conservat cap

notació per a acompanyament instrumental, i a les miniatures no és freqüent

l’aparició del trobadors amb un instrument. No obstant això, sabem que els

trobadors i joglars s’acompanyaven amb instruments de corda amb arc o polsada,

APH LCF/jca

13

com per exemple la viola o el rebec, etc. La unitat melòdica comprenia només una

cobla o estrofa, música que es va repetint a cada nova cobla; l’estructura mètrica era

el vincle formal d’unió entre el text i la música. L’origen d’aquest repertori rau en el

tropus musical llatí –origen etimològic de la paraula trobador–, i per tant en la

tradició religiosa d’aquest repertori. Es tracta, doncs, d’una música culta, a l’igual

que els textos, tot i que no es descarta la influència de repertoris o de la lírica i el

folklore popular de tipus tradicional.

Si a les corts d’Hug IV i de Ponç Hug III l’estil musical predominant fou el moviment

trobadoresc, a finals del segle XIII aquest món cau en decadència per donar pas a

l’ars nova i posteriorment a l’ars subtilior. Fins i tot la figura del joglar queda

relegada com a sinònim de titellaire per donar pas als ministrers (instrumentistes) i

als xantres (cantants). El segle XIV coneix el naixement del primer humanisme; a

partir d’aquest moment, els aspectes profans comencen a prendre un paper

dominant en el món de les arts. A diferència de l’ars antiqua, gran part de la

producció musical es trasllada dels centres religiosos a les cases de la noblesa.

Coneixem amb força precisió la música a la cort del rei Pere III (i per proximitat la

de la Joan I d’Empúries). Amant de les arts i mecenes de músics, per la cort

desfilaren els ministrers i chantres més brillants de l’època fins a convertir la Corona

d’Aragó en un dels punts de referència de les manifestacions musicals europees.

Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, a part de la mateixa capella de músics, hi

havia la de la reina, i la dels infants Joan i Martí. Els músics, procedents de tots els

racons d’Europa, van facilitar que les principals innovacions musicals s’escampessin

arreu dels dominis de la corona. L’ars nova i després l’ars subtilior eclipsaren la

tradició trobadoresca, i les noves formes musicals –sobretot balades i rondells– foren

les més emprades pels compositors dels segles XIV i XV a també a la Corona

d’Aragó. És tan important l’ambient artístic al principat en aquests moments que l’ars

subtilior, estil musical derivat de l’ars nova francesa, neix i es desenvolupa sobretot

en tres corts meridionals: la cort papal d’Avinyó, la dels reis d’Aragó (la cort de Pere

III i sobretot la de Joan I) i la cort del comte de Foix (1378-1394).

Guillaume de Machaut, el màxim representant de l’ars nova francesa, era un dels

autors admirats a la cort d’Aragó: el 1380 l’Infant Joan demana a la seva sogra,

duquessa de Bar, un «romanç de Machaut», i diverses cartes de Violant entre 1386 i

1390 ens presenten una reina lectora de Machaut i posseïdora de llibres seus. En

aquests moments, segons els documents de la Corona un tal Jaquet de Boluyna,

APH LCF/jca

14

ministrer de corda italià, estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Per les dades

que tenim, és molt probable que aquest personatge fos Jacopo da Bologna, un dels

compositors de més renom del trecento italià, admirat per la qualitat de les seves

obres. Difícilment sabrem si Jacopo de Bologna vingué mai a Castelló d’Empúries

acompanyant els comtes o el rei Pere, però ben segur que la seva música com la

dels altres grans noms del moment s’interpretà en els salons de la noble gent de la

capital comtal.

- Comte i cronologia:

EL COMTE JOAN I D’EMPÚRIES (1364-1396).

El comte Joan I el Vell era fill del comte Infant Ramon Berenguer i de Blanca

de tàrent; fou un brillant personatge del seu temps, cèlebre per la seva

il�lustració i fastuositat; el seu temps coincidí amb els regnats dels reis Pere

III el Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396). El seu

epistolari amb el Papa, els reis de França, Castella i Anglaterra, el duc de

Berri, el duc de Borgonya o el comte d’Armagnac palesa una remarcable

elegància literària ensems que les relacions d’un gran magnat i home de

món, i les seves compres de joies i vaixella o el caprici de fer-se edificar l’any

1370 una habitació en el niu d’àligues del castell de Sant Salvador de

Verdera1, els gustos refinats d’un pre-renaixentista.

L’inquisidor gironí fra Nicolàs Eimeric li dedicà un dels seus tractats (versus qui

determinatum diem consummationis saeculi contingunt) el 25 de març de 1395, que

segons un còdex contemporani amb tretze tractats d’aquest autor duia per títol

Contra prefigentes certum tempus finis mundi. El seu conseller, fra Bernat Estruch,

abat de Roses, de Sant Pere de Rodes i de Banyoles, li dedicà també un altre tractat

contra alquimistes. I, des d’un altre punt de vista, al comte Joan correspon la glòria

de l’acabament de la magnífica catedral. El comte volia fer de Castelló una veritable

ciutat amb catedral i seu episcopal, però novament, com uns quants anys abans amb

el seu oncle l’Infant Pere I, l’oposició del bisbat de Girona, ciutat del rei, trencà

d’arrel les seves il�lusions.

1 El comte Joan I acabà comprant la castlania del castell de Sant Salvador de Verdera a Albert Satrilla per 6.000 sous el 21 de desembre de 1374 (MONTSALVATGE, 1917, 198).

APH LCF/jca

15

Donació atorgada l’any 1345 per l'Infant Ramon Berenguer a favor del seu fill Joan del comtat d'Empúries. ADM, Fons comtat d’Empúries, doc. 329 vº (1345).

APH LCF/jca

16

Fill del seu temps, aquest magnat fastuós i refinat tenia encara quelcom de feudal i va

donar el sorprenent espectacle de la darrera lluita del comtat d’Empúries contra la

monarquia, tot i que ell, a més de cunyat i cosí germà, era el propi gendre del sobirà.

En efecte, vidu de Blanca de Sicília, amb qui s’havia casat l’any 1364, filla del rei Pere

de Sicília i germana de la reina Elionor, muller de Pere III, es casà en segones núpcies

amb Joana, filla d’aquest darrer. El casament es celebrà a Barcelona amb grans festes

l’any 1373 i el comte Joan sempre havia donat mostres de la seva lleialtat, sobretot

quan el 1364 lluità valentament a València i a Aragó contra la invasió castellana. Però,

com si el contacte amb la terra empordanesa hagués acabat per empeltar-lo d’aquell

esperit independentista i rebel dels comtes de la primera raça, Joan I reproduí amb

remarcable exactitud la vella i tràgica història de Ponç Hug I, gosant enfrontar-se amb

un dels reis més enèrgics i puixants de la Corona d’Aragó. També ara, com dos-cents

cinquanta anys enrere, l’afer començà (1381) per un conflicte amb un petit senyor del

comtat, Bernat Alemany d’Orriols, i segurament no hauria arribat a tenir més

importància que la d’un senzill incident entre senyor i vassall si no hagués estat la

circumstància de ser el d’Orriols parent de la novella reina, l’empordanesa Sibil�la de

Fortià. El rei Pere III va intervenir en ajuda de Bernat Alemany i obligà el comte a

acceptar una treva humiliant en el seu castell de Bellcaire.

Però el comte Joan, com abans Ponç Hug I, cercà la revenja i va creure arribada la

seva hora tres anys més tard, en ocasió de negar-li Bernat Alemany certes obligacions

feudals pel castell de Foixà. Joan I d’Empúries va combatre aquesta força emprant

àdhuc, i qui sap si per primera vegada a l’Empordà, bombardes. Ja declarat en franca

rebel�lia, acollí els germans Cervelló, perseguits pel monarca com a culpables de la

mort d’un seu conseller, Castelló de Mallorques, i va desoir els requeriments de les

Corts, que havien imposat una treva entre els combatents. Mobilitzats contra ell els

pobles de l’Empordà, només obeí les ordres del rei la vila de Torroella de Montgrí, i el

comte va poder vèncer fàcilment aquesta petita host. Llavors el mateix sobirà es

presentà ràpidament a Figueres amb la reina Sibil�la i un bon acompanyament militar.

El rei cità el comte a la seva presència; però, en lloc d’obeir, Joan d’Empúries va enviar

ambaixades als ducs de Berry i Armagnac, al vescomte de Castellbò i fins al Papa

d’Avinyó cercant la seva aliança, mentre l’exèrcit reial anava ocupant una a una les

viles i forces de l’Empordà. Aleshores la comtessa Joana intentà un acostament entre

el seu pare i el seu marit, o, almenys, aconseguir del primer unes condicions menys

dures per al segon. Es presentà, doncs, davant el seu pare a Figueres, però les seves

paraules varen exasperar el vell i bronquinós monarca, fins al punt de donar una forta

bufetada a la seva filla en presència de la Cort. La comtessa devia estar malalta, o

potser havia heretat del seu pare el temprament colèric, propens als cops de sang. El

APH LCF/jca

17

fet és que va morir tot just arribada a Castelló, i el seu marit, desesperat, va jurar-li

en el seu llit de mort que “metria [al rei] tants xiripeus que ell serà envaït e per aquest

cap tu hi veuràs la Corona”, paraules que, si són certes, reflectirien en Joan

d’Empúries unes ambicions de molt més ampla volada.

Un escamot de 500 gascons arribà, en efecte, a Castelló, i el rei hagué de fugir

precipitadament a Besalú. Però els auxiliars del comte, malgrat que havien jurat

solemnement a l’església de Verges captenir-se amb correcció, cometeren tota mena

d’excessos. Molts pobles com Gualta, Sobrestany, Sant Feliu de Boada, etc. Foren

destruïts. Torroella fou presa a l’assalt per les forces del comte i Ullastret ho fou a

sang i foc per les del rei. Poblacions que no pertanyien al comte com Cruïlles,

Peratallada i Begur, que eren del senyor de Cruïlles, es declararen contra el rei, la qual

cosa sembla demostrar que la causa comtal era popular entre els empordanesos. Per

la primavera, un reforç de 1500 ultrapirinencs fou desfet pel primogènit, el futur rei

Joan I, el capteniment del qual durant els mesos anteriors havia estat sospitós. En el

procés que es seguí al comte hi ha proves d’una comprometedora relació entre l’Infant

i ell. Més tard, però, el seu pare degué fer-lo canviar d’opinió, i ara el seu triomf

damunt els auxiliars estrangers del comte féu girar la sort de la guerra. Durant l’estiu,

molts pobles es donaren al rei i finalment fou assetjada la capital, mentre el comte

fugia a Roses i embarcava cap a Avinyó a la recerca de nous reforços. Però els

castellonins, esgotats tots els mitjans de resistència, varen capitular després d’una

heroica defensa i amb la promesa de conservació de llurs privilegis. Pere III declarà el

comtat incorporat a la Corona d’Aragó, però un any més tard, a precs del Sant Pare i

altres amics del comte, el perdonà i li retornà el comtat (1387).

Mort el rei aquest mateix any, el seu fill Joan I va instruir un nou procés contra Joan

d’Empúries, qui sap si per punir-lo de les acusacions de complicitat que havia llançat

contra ell en les seves declaracions judicials. A començaments de l’any 1388 el rei

Joan es disposava a envair el comtat davant la negativa del comte a comparèixer en

judici. El sobirà comptava amb les hosts de Catalunya i 200 mercenaris estrangers, i

tenia a Castelló “espies bones e feels” a sou del veguer de Girona. Malgrat tot, la

sentència del 1389 fou favorable al comte, i va seguir, llavors, una època de bona

amistat entre ell i el sobirà. Aquell ajudà el rei a rebutjar la invasió armanyaguesa i en

l’organització de l’expedició de Sardenya que per aquest temps preparava Joan I

sembla que havia d’embarcar el mateix hereu del comte d’Empúries. Pel mes de maig

de 1395 el rei convocava el seu exèrcit a Figueres per dirigir-se contra el comte “per

fer execució que per justícia devem fer”, i que el 1396, en produir-se la invasió de

Mateu de Foix, el comte Joan I, sospitós de complicitat amb ell, fou pres i conduït a

Castellví de Rosanes, on va morir captiu per l’abril de 1398.

APH LCF/jca

18

Una il�lustració manuscrita de la Biblioteca Medicea Laurenziana de

Florència, la imatge promocional del XXIV Festival Terra de Trobadors

2014.

La imatge procedeix del Còdex Squarcialupi, una important antologia de

composicions musicals de l’època medieval. L’Ajuntament de Castelló

d’Empúries, conjuntament amb la Coordinadora Municipal del Festival Terra de

Trobadors, ha escollit per a la XXIV edició del Festival Terra de Trobadors 2014

dedicat enguany a “La Música a l’Edat Mitjana” una imatge manuscrita del

Còdex Squarcialupi, un manuscrit il�luminat que es conserva a la Biblioteca

Medicea Laurenziana de Florència, a Itàlia.

El Còdex Squarcialupi és l’antologia musical més gran i més refinada de l'ars

nova italià i conté més de 350 composicions, la major part de les quals són

cançons seculars (ballata, caccia i madrigal) datades entre 1340 i 1415. El

còdex fou elaborat amb la voluntat de recollir un repertori artístic i musical que

en el moment de la còpia del manuscrit ja estava caient en l’oblit i és, en

aquest sentit, el gran testimoni amb una amplitud sense precedents fins al

moment de l’obra dels compositors del Trecento italià, l’estil musical del

predominant durant el segle XIV, amb autors com Francesco Landini, Giovanni

da Cascia, Jacopo da Bologna o Gherardello da Firenze, entre molts altres, que

influí en els nous estils musicals que operaven a la Corona d’Aragó i també a la

cort dels comtes d’Empúries durant el segle XIV, entre els quals el comte

d’Empúries Joan I el Vell (1364-1396).

Compilat a Florència al monestir de Santa Maria degli Angeli al voltant dels

anys 1410-1415, probablement sota la supervisió de Paolo dóna Firenze, el

codi pren el nom d'un dels seus propietaris, el famós organista de la catedral

de Florència Antonio Squarcialupi. Posteriorment el còdex passà a la Biblioteca

Palatina i finalment a la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència on es

conserva en l’actualitat. Les il�luminacions del còdex estan fetes en or, vermell,

blau i porpra, i la imatge escollida pertany a un dels darrers folis del manuscrit

que va ser preparat i pautat per a contenir l’obra d’un altre autor. Les imatges

i il�lustracions, encara que idealitzades, aporten molta informació dels autors,

ja que segons el tipus de vestit es pot saber si pertanyien o no al clergat.

APH LCF/jca

19

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries destaca l’especial col�laboració dels

responsables de la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, que han

facilitat la tasca per a obtenir el permís corresponent per a publicar la imatge

manuscrita del Còdex Squarcialupi per al XXIV Festival Terra de Trobadors

2014, enguany dedicat a l’art musical durant l’època medieval en temps del

comte Joan I.

(Firenze, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ms. Med. Palat. 87, c. 195v - MiBACT)

APH LCF/jca

20

APH LCF/jca

21

ACTES PRINCIPALS

APH LCF/jca

22

SOPAR MEDIEVAL.

El Sopar Medieval és una de les activitats més conegudes del Festival Terra de

Trobadors, ja que des dels seus inicis ha encapçalat el programa d’activitats i

ha captat l’atenció de milers de persones des de fa 23 anys. El marc

incomparable de l’antic Palau dels Comtes i Convent de Sant Domènec esdevé

anualment l’escenari del sopar encapçalat pels Comtes d’Empúries. El sopar

compta amb un espectacle sense fi: comtes, cavallers, dames, trobadors,

joglars, malabaristes i bufons teatralitzen un autèntic sopar d’època on no hi

pot faltar la màgia i l’encant d'un passat ja molt llunyà. El pati del Palau comtal

acull a més de quatre-cents convidats d’honor i comensals forans que, vestits

obligatòriament de l’època medieval, gaudiran d’una experiència inoblidable.

El sopar medieval intenta recrear de la millor manera possible els grans àpats i

sopars que durant els segles medievals els comtes i senyors feudals oferien

per festejar qualsevol esdeveniment important del comtat d’Empúries. El sopar

medieval és una activitat organitzada per l’entitat castellonina Comissió de

Reis, els membres de la qual cuinen, serveixen i vetllen perquè en tot moment

el sopar sigui tot un èxit.

APH LCF/jca

23

MERCAT MEDIEVAL.

La Llotja, la plaça de la Basílica de Santa Maria i la Plaça Jaume I, en ple

centre històric, són els escenaris del cèlebre Mercat Medieval del Festival Terra

de Trobadors de Castelló d'Empúries. Una gran quantitat de parades

d'artesans i comerciants posen a la venda els seus productes de l'època amb el

sistema de pagament de l'època, la moneda medieval comtal d'Empúries, un

requisit imprescindible per poder adquirir tota mena de productes del comtat

d'Empúries a l'Edat Mitjana.

El visitant pot bescanviar els diners d'or, el mig diner d'or, els diners de

bronze, el mig diner i la peça petita, reproduccions de la moneda en ús durant

la baixa edat mitjana a la capital del comtat d'Empúries. El Mercat Medieval és

sense dubte un dels actes més atractius, característics i multitudinaris del

festival.

APH LCF/jca

24

APH LCF/jca

25

APH LCF/jca

26

ATUACIONS DE CARRER.

El Festival Terra de Trobadors compta cada any amb un gran nombre

d’actuacions de carrer. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del

festival mantenen els grups capdavanters i més valorats en edicions passades

del festival, com són: Berros de la Cort, Alma Cubrae, Excalibur, L’Os Pedrer,

etc. En les darreres edicions, s’ha prioritzat la diversificació i distribució

equitativa de les actuacions i dels llocs corresponents, i s’ha passat d’una

estructura lineal (tres places) a una estructura amb forma de teranyina que

engloba molts més sectors físics del centre històric, tot millorant la vialitat i

evitant les aglomeracions.

APH LCF/jca

27

APH LCF/jca

28

APH LCF/jca

29

ENTITATS LOCALS.

Cal destacar també com a tret distintiu del Festival Terra de Trobadors, la

participació i la implicació de les diverses entitats culturals noves de la vila en

l’organització i realització del festival. Cal destacar que el gran èxit de Terra de

Trobadors es deu, en bona part, a la gran participació, implicació i col�laboració

ciutadana, sobretot al gran nombre d’entitats i associacions que hi participen

activament, juntament amb la seva oferta cultural i el seu rigor històric. Les

entitat que en les darreres edicions han participat al festival, ja sigui

organitzant activitats o col�laborant són les següents:

AEiG Xot’s, AMPA Escola Ruiz Amado, Arquers del Comtat, Associació Cultural i

d’Esbarjo, Bugaderes, Club Futbol Esplais, Club Handbol Esplais, Club Esportiu

Empuriabrava, Club Rem Empuriabrava, Colla Gegantera, Comerç Vila de Castelló

d’Empúries, Comissió de Reis, Coral Castellonina, Cort Comtal, El Tamariu, Els Senyors

del Foc, Esbart Dansaire, Grup Cavallista, Grup Cultural Comtat d’Empúries, Grup de

Dones Somni, Oncolliga Girona, Parròquia de Santa Maria, Penya Madridista, Serfs de

la Gleva, Taverna dels Ximples, Templers de Castelló, Tequatre, Vailets de l’Empordà,

Veïns de la Plaça de la Llana.

APH LCF/jca

30

APH LCF/jca

31

APH LCF/jca

32

APH LCF/jca

33

PRINCIPALS NOVETATS

APH LCF/jca

34

1. LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ DELS VEÏNS I VEÏNES I DE LES

ENTITATS I ASSOCIACIONS, CLAU DEL FESTIVAL TERRA DE

TROBADORS.

L’essència i l’èxit del Festival TERRA DE TROBADORS radica en la gran

implicació dels castellonins i castellonines en l’organització i el

desenvolupament del festival, així com en la participació d’un gran nombre

d’entitats i associacions del municipi presents en la Coordinadora Municipal

d’Entitats del Festival Terra de Trobadors. Un total de 32 entitats i

associacions castellonines participen activament en el XXIV Festival Terra de

Trobadors, algunes de les quals hi tenen un paper destacat gràcies a la llarga

trajectòria i l’experiència d’anys d’organització d’alguns dels actes principals

del festival, com el Sopar Medieval (Comissió de Reis), el Torneig Medieval

(Grup Cavallista) o actuacions com la de l’entitat Esbart Dansaire:

AEiG Xots

Arquers del Comtat

Associació Cultural i d’Esbarjo

Associació Cultural El Bruel

Associació Tequatre

Bugaderes

C. F. Esplais-Castelló

Càrites Parroquial

Club de Rem Empuriabrava

Club Esportiu Empuriabrava

Club Handbol Esplais

Colla Castellera Vailets de l’Empordà

Colla Gegantera

Comerç Vila de Castelló d’Empúries

Comissió de Reis

Coral Castellonina

Cort Comtal

El Paller

Els Senyors del Foc

El Tamariu

Esbart Dansaire de Castelló

Grup Cavallista

Grup Cultural Comtat d’Empúries

Grup de Teatre Esplais

Llar de Jubilats

Oncolliga Girona

Parròquia de Santa Maria

Penya Madridista “Pasión Blanca”

Serfs de la Gleva

Taverna dels Ximples

Templers de Castelló

Veïns Plaça de la Llana

APH LCF/jca

35

2. RENOVACIÓ I ROTACIÓ DE GRUPS D’ACTUACIÓ I D’ANIMACIÓ DE

CARRER.

Enguany, l’organització del festival ha apostat per la renovació de la major

part dels grups d’actuació i d’animació de carrer per tal de no caure en la

repetició i reiteració de les actuacions artístiques en carrers i places, alhora

que s’ha recuperat grups de fora de Catalunya que havien estat presents en

anteriors edicions del festival (p. ex. Acibreira). Alhora, s’intenta també

potenciar mitjançant les actuacions l’eix de les places principals de la vila,

que són: plaça Mn. Cinto Verdaguer (de la Basílica de Santa Maria) –

plaça dels Homes – plaça Jaume I. En total, el festival de 2014 comptarà

amb un total de 248 actes.

Enguany, alguns dels grups que participen al XXIV FESTIVAL TERRA DE

TROBADORS són:

Berros de la Cort

Drakonia

Festinamus

Lo Sacaire del Llobregat

L’Os Pedrer

Xarop de Canya

Tomàs el Trobador

Sidral

Improvistos

Doctor Sensaloni

El Ball de San Vito

Alma Cubrae

DoNimus Tecum

Maria Remeiera

Vox Populi

Veus Aspres

Acibreira

APH LCF/jca

36

3. ESPECTACLES I ACTIVITATS PER AL GRAN PÚBLIC (SOPAR,

TORNEIG ESPECTACLE DE FOC, CLOENDA, CERCAVILES NOCTURNES).

Enguany com a novetats pel que fa als grans actes i espectacles dirigits al

públic majoritari, pel que fa al Sopar Medieval l’associació Cort Comtal

assumeix enguany la direcció escènica del sopar per tal de coordinar les

actuacions i representacions teatralitzades durant l’espectacle, que torna a

acollir més de 400 comensals vestits d’època.

> Divendres 12 de setembre de 2014, a les 22 h al claustre del Palau dels Comtes.

Cal destacar també els canvis en el format del Torneig Medieval, en què s’ha

renovat completament el guió d’actuació per part de l’entitat Cort Comtal i el

Grup Cavallista, i s’ha optat enguany per fer més estret el camp d’actuació del

Torneig per tal d’afavorir les actuacions i la proximitat del públic.

> Dissabte 13 de setembre de 2014, a les 18 h al camp de l’Hort d’en Negre.

Es recupera també l’Espectacle de foc del dissabte a la nit (Drakonia) i

també les Cercaviles nocturnes (divendres i dissabte) a càrrec de les

Bruixes. I també s’introdueixen novetats en la Cloenda del festival, ja que des

de l’organització del festival es pretén que tots els grups i entitats participants

en el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS participin també en l’acte de la

cloenda enlloc d’assistir-hi com en les darreres edicions.

En general, El XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014 suposa un retorn

als orígens del festival i a l’esperit de les primeres edicions de TERRA DE

TROBADORS, per tal de mantenir el rigor històric, la qualitat cultural i la

qualitat dels espectacles que han caracteritzat TERRA DE TROBADORS al

llarg de les 23 edicions (1991-2013) i que l’han convertit en un dels

esdeveniments culturals i festius de recreació històrica amb més èxit i de

referència de Catalunya i model per altres poblacions i festivals catalans.

Castelló d’Empúries i TERRA DE TROBADORS recuperen i mostren al visitant el

seu passat medieval esplendorós, quan Castelló d’Empúries era la capital

d’un territori sobirà independent, el Comtat d’Empúries, que acollia les

novetats culturals de l’època.

APH LCF/jca

37

4. RENOVACIÓ DEL WEB DEL FESTIVAL (www.terradetrobadors.com)

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través de l’Àrea de Noves Tecnologies,

de l’Àrea de Cultura i Festes i de l’Àrea de Patrimoni Històric, ha dut a terme la

renovació completa de la pàgina web del festival

(www.terradetrobadors.com) com a eina fonamental de difusió i promoció

del TERRA DE TROBADORS. El web presenta cinc grans apartats: FESTIVAL,

CULTURA, ACTIVITATS i INFORMACIÓ, a més de dues altres seccions, la

de PREMSA i la GALERIA FOTOGRÀFICA, que contenen les diferents

seccions amb la tota la informació, notes de premsa, programació i continguts

de la 24ena edició del Festival, amb l’objectiu de facilitar la consulta i l’accés a

la informació per part de l’usuari.

El primer apartat, FESTIVAL, conté les seccions d’Origen, Evolució, Temàtica,

Cartells i 20 anys del Festival (1990-2010) en què es pot trobar tota la

informació sobre els primers anys i l’evolució del festival al llarg de les 23

edicions anteriors.

A l’apartat de CULTURA hom troba la informació i dades corresponents als

actes i activitats que conformen l’oferta cultural de TERRA DE TROBADORS, el

rigor i la qualitat de les quals han configurat la marca cultural del festival: Cicle

de Conferències, Concerts, Museus, Exposicions culturals, Publicacions

culturals, Curs de Música, Mostra de cinema i Seminari Internacional.

L’apartat d’ACTIVITATS conté la informació dels actes d’animació de carrer

dirigits sobretot al públic majoritari, familiar i infantil: Programació, Sopar

Medieval, Torneig Medieval, Mercat Medieval, Taller Coreogràfic d’Esgrima

Teatral-Medieval, Espectacles de carrer, Concurs Instagram @MusicMedieval,

Visites guiades i Cloenda.

Finalment, a l’apartat INFORMACIÓ es pot trobar fàcilment tot aquell tipus

d’informació necessària per visitar el festival i per poder organitzar l’estada del

visitant durant el festival: Plànol del festival, Situació, Com arribar, On dormir,

On menjar, Lloguer de vestits, Organització del Festival i El Municipi (enllaç al

web municipal, www.castello.cat).

APH LCF/jca

38

4. PROMOCIÓ I DIFUSIÓ PRÈVIA DEL FESTIVAL.

Per a la difusió i promoció del XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014,

l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha editat 3 tipus de programa:

- Un flyer promocional del Festival, amb una tirada de 5.000 unitats.

- Un llibre-programa oficial, amb una tirada de 10.000 unitats.

- Un programa de mà desplegable del festival, amb una tirada de 15.000

unitats.

Durant l’any 2014 fins a l’inici del festival, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

ha dut a terme una intensa campanya de promoció del XXIV FESTIVAL TERRA

DE TROBADORS en mitjans de comunicació, premsa escrita, emissores de

ràdio, campanyes online, revistes especialitzades, Oficines de Turisme,

Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Turisme de Catalunya, fires de

turisme, Universitats, Arxius, Biblioteques, etc.

De forma especial i tenint en compte l’èxit assolit i el nivell de satisfacció pels

resultats obtinguts, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha dut a terme i ha

estat present en campanyes de promoció turística del XXIV FESTIVAL

TERRA DE TROBADORS i del municipi de Castelló d’Empúries en diverses Fires

Turístiques de França (Toulouse, Carcassona, Narbona) i de Catalunya amb

l’objectiu d’atraure un tipus de turisme familiar francès i català situat a un radi

relativament proper (2 hores) de Castelló d’Empúries aprofitant les noves

infraestructures d’AVE fins a l’Estació de Figueres-Vilafant.

APH LCF/jca

39

5. EL MERCAT MEDIEVAL CASTELLONÍ, SIGNE DISTINTIU DE TERRA DE

TROBADORS.

El Mercat Medieval del Festival TERRA DE TROBADORS és un dels actes

principals i també un dels puntals del festival i, juntament amb el Sopar

Medieval i el Torneig Medieval, representen els actes més consolidats i de

referència per al públic visitant del festival i que destaca pel seu rigor i

minuciositat en els productes per a la venda. El Mercat Medieval és un dels

grans atractius del festival pel fet de disposar de les reproduccions de

diverses monedes medievals en curs al comtat d’Empúries durant l’Edat

Mitjana i encunyades en temps dels comtes d’Empúries. L’adquisició de la

moneda per part del visitant és un requisit imprescindible per poder comprar

productes a les diverses parades del mercat.

Enguany, com a novetat cal destacar l’obertura i ampliació de l’horari del

Mercat Medieval fins a les 24 h el dissabte 13 de setembre, la recuperació de

la mostra d’oficis i es conserva les dues ubicacions del mercat: plaça Mn. Cinto

Verdaguer (Basílica) i plaça Jaume I, així com també la renovació de la

infraestructura de les parades. En total, hi haurà 62 parades de tot tipus de

productes medievals.

> Dissabte 13 i diumenge 14 de setembre, tot el dia pl. Mn. Cinto Verdaguer i Jaume I

APH LCF/jca

40

6. CONCURS D’INSTAGRAM

L’Ajuntament de Castelló d’Empuries organitza dos concursos a la xarxa

social Instagram amb motiu del XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS

2014 de Castelló d’Empuries #terradetrobadors.

1) Un sobre música medieval tenint en compte la temàtica de l’edició

d’enguany del festival, “La Música a l’Edat Mitjana”, amb el hashtag

#musicmedieval.

I per això us proposem que les vostres fotografies facin referència al més de

centenar d’actuacions musicals que es faran al carrer durant tot el festival

cada trenta minuts en diversos indrets del municipi amb el mateix hashtag.

El jurat triarà les tres fotografies que consideri més representatives del tema

música medieval, i a més premiarà amb un sopar medieval a la

#selfiemedieval més simpàtica.

Bases del concurs al web del festival (www.terradetrobadors.cat).

2) I un altre concurs d’Instagram, organitzat en col�laboració amb el Patronat

de Turisme Costa Brava – Girona, sobre la cultura jueva i el patrimoni

jueu, tenint compte que el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014

coincideix enguany amb la XV JORNADA EUROPEA DE LA CULTURA JUEVA

2014 durant el diumenge 14 de setembre, amb el hashtag

#culturajueva2014.

Els participants poden pujar les seves fotografies fetes amb dispositius mòbils

durant tots els dies del festival: 12, 13, 14 i fins un dia després el 15 de

setembre. Bases del concurs a www.costabrava.org.

Més informació: 972 15 62 33 / [email protected]

APH LCF/jca

41

7. EL CICLE DE CONFERÈNCIES “MIQUEL PUJOL CANELLES”, AMB

RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER LA

UNIVERSITAT DE GIRONA.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través de l’Àrea de Patrimoni Històric,

potencia any rere any l’oferta cultural del Festival Terra de Trobadors i molt

especialment el Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”. Per aquest

motiu, l’Àrea de Patrimoni Històric i la Secció Francesc Eiximenis de l’Institut

de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona coorganitzen

per catorzè any consecutiu el cicle de conferències, un dels actes culturals

més importants i de referència del festival.

Enguany i per tercer any consecutiu, l’assistència al Cicle de Conferències del

XXIV Festival Terra de Trobadors compta amb el reconeixement de 0,5

crèdit de lliure elecció (equivalent a 15 hores lectives) per part de la

Universitat de Girona; les ponències aniran a càrrec de destacats professors

universitaris, medievalistes i musicòlegs que centraran les seves conferències

en aspectes històrics i culturals al voltant de la temàtica del festival, “La

Música a l’Edat Mitjana”.

El divendres 12 de setembre de 2014 a les 18 h a la capella de Santa Clara

tindrà lloc l’acte inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors de Castelló

d'Empúries amb la conferència “La música medieval en temps del comte

Joan I d’Empúries (1364-1396)”, a càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez

Muntané, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot seguit

tindrà lloc la presentació del número 13 de la revista Mot so razo a càrrec de la

Dra. Miriam Cabré Ollé, professora de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes

de la Universitat de Girona.

El dissabte 13 de setembre al matí tindran lloc dues conferències més: a les 11

h, la xerrada “Iconografia musical medieval de Castelló d’Empúries” a

càrrec del musicòleg castelloní Oriol Casadevall Crespo, màster

d’interpretació de música antiga (ESMUC-UAB) i director de l’Escola Municipal

de Música “Antoni Agramont” de Castelló d’Empúries. I tot seguit, a les 12 h la

conferència “El Cant de la Sibil�la: dels orígens medievals de la Corona

APH LCF/jca

42

d’Aragó a Patrimoni de la Humanitat” pel Dr. Francesc Vicens Vidal,

professor del CESAG, centre adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas.

El diumenge 14 de setembre a les 19 h, coincidint amb la XV Jornada Europea

de la Cultura Jueva 2014, la capella de Santa Clara acollirà la conferència “Ser

dona i jueva a l’edat mitjana” a càrrec d’Irene Llop Jordana, professora

de la Universitat de Vic.

APH LCF/jca

43

El Cicle de Conferències du el nom del filòleg, medievalista i investigador

castelloní Miquel Pujol Canelles (1927-2011), reconegut estudiós

especialista en el món dels trobadors, en la història local i en la de la

comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra bibliogràfica local

amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló d’Empúries. Recull de

poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV o La conversió dels jueus

de Castelló d’Empúries, entre altres obres.

Enguany, les conferències del festival compten amb el suport del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha concedit

a l’ajuntament de Castelló d’Empúries una subvenció econòmica a través de

l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC). Els estudiants universitaris

que assisteixin al Cicle de Conferències del festival tindran dret a rebre 0,5

crèdit de lliure elecció equivalent a 15 hores lectives per part de la

Universitat de Girona. Per a més informació, podeu trucar al 972 25 08 59 o bé

al web del festival www.terradetrobadors.cat/cultura/CicledeConferencies.

APH LCF/jca

44

8. PUBLICACIONS CULTURALS: REVISTA MOT SO RAZO (núm. 13) I LA

NOVEL�LA ELS AMORS DE NA LOBA I HUG D’EMPÚRIES (LLIBRE

TÈRRAS - TERRES DE TROBADORS).

El divendres 12 de setembre de 2014 després de la conferència inaugural del

festival, està prevista la presentació del número 13 de la revista MOT SO

RAZO, una important publicació cultural periòdica coeditada entre la

Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc

Eiximenis) i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que en els darrers anys s’ha

consolidat com una de les revistes filològiques més especialitzades i

alhora divulgatives en l’àmbit universitari català.

Aquest darrer número de la publicació, el número 13 de la revista, conté sis

articles en total i dedica el dossier central enguany a la figura del

desaparegut filòleg i medievalista català Martí de Riquer i Morera

(Barcelona, 1914 - 2013), destacat especialista en l’àmbit internacional sobre

la producció literària trobadoresca i sobre la vida dels trobadors catalans, de

qui enguany es compleix el centenari del seu naixement. El dossier el formen

dos articles a càrrec de Carlos Alvar i de la filla de Riquer, Isabel de Riquer.

Els altres articles i treballs del número 13 de la revista tracten temes i

aspectes diversos relacionats amb la literatura medieval a càrrec de William

D. Paden; de la figura de la comtessa d’Empúries Marquesa, dels Cabrera, a

càrrec d’Alexandre Martínez; i sobre “Els jueus catalans i les traduccions de

la Bíblia”, un interessant i rigorós article que recull la conferència que el Dr.

Pere Casanellas, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (filial

de l’Institut d’Estudis Catalans) va oferir a Castelló d’Empúries amb motiu del

XXII Festival Terra de Trobadors 2012 dedicat al “Temps de Sefarad”.

Finalment, destaca també l’article “Modest Prats i la llengua catalana” de

Francesc Feliu en homenatge a la figura del filòleg i sacerdot castelloní Modest

Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936 - Girona, 2014) recentment

desaparegut. Igualment, la revista dedica una secció final a ressenyes

bibliogràfiques de les darreres novetats editorials i publicacions relacionades

amb la investigació especialitzada literària i filològica medieval.

APH LCF/jca

45

La publicació d’aquest número de la revista ha comptat amb el suport

econòmic del FEDER de la Unió Europea a través del POECTEFA 2007-2013 en

el marc del projecte TERTROB EFA 172/11. La presentació del número 13

de la revista tindrà lloc el divendres 12 de setembre de 2014 a les 19 h de

la tarda a la capella de Santa Clara de Castelló d’Empúries, a continuació de la

conferència inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors, i anirà a càrrec de

la Dra. Miriam Cabré, professora del Departament de Filologia i membre de

l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC, Secció Francesc Eiximenis) de

la Universitat de Girona.

APH LCF/jca

46

També l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

organitza amb motiu del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 i com a

novetat la presentació de la novel�la Els amors de Na Loba i Hug

d’Empúries de l’escriptor Josep Torrent Alabau, una novel�la històrica

ambientada en la cort del comte Hug IV d’Empúries en temps de la batalla de

Muret i de la croada albigesa. L’acte de presentació de la novel�la tindrà lloc a

la capella de Santa Clara el diumenge 14 de setembre a les 11.30 h del matí, i

anirà a càrrec de l’autor i del medievalista Andreu Pérez Mingorance. La

presentació de la novel�la s’inclou també en la XV Jornada Europea de la

Cultura Jueva 2014.

La novel�la està inclosa en el llibre Tèrras - Terres de Trobadors del Centre

d’Escriptura Occitano-Catalana, la darrera activitat del projecte cultural

transfronterer TERTROB entre Castelló d’Empúries i Pennautier (Llenguadoc-

Rosselló, Aude) amb el suport del FEDER de la Unió Europea, que conté també

la creació literària La Controvèrsia de Puègnautier dels escriptors occitans

Miquèla Stenta i Miquèl Decòr.

APH LCF/jca

47

9. MAJOR NOMBRE (7) D’EXPOSICIONS CULTURALS.

Amb motiu del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 l'Ajuntament,

museus i entitats organitzen les següents set exposicions i mostres

culturals, d’acord amb el context cultural i històric del festival:

El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV acull amb motiu del

XXIV Festival Terra de Trobadors l’exposició “El Comtat d’Empúries a l’Edat

Mitjana”, que posa de manifest l’evolució històrica i cronològica del territori

del comtat d’Empúries des de les primeres referències històriques conegudes

(segles VIII-IX) i el temps d’esplendor del comtat i de la capital, la vila de

Castelló d’Empúries, fins a la seva incorporació a la Corona d’Aragó l’any 1402

per part del rei Martí I l’Humà, així com la confluència de cultures durant el

període medieval. La mostra complementa la col�lecció permanent del museu

dedicada al call jueu i la col�lecció lapidària hebrea local.

A l’Ecomuseu-Farinera es podran visitar dues exposicions durant el XXIV

Festival Terra de Trobadors: “Paisatge latent: closes, cortals i cortalers” i

“Via Catalana: Tram 696”, en horari de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

L’entitat castellonina Serfs de la Gleva organitza l’exposició “Els jueus del

comte d’Empúries”, que es podrà veure pel preu d’entrada d’1 € a la Casa

Sanllehí els dies 13 i 14 de setembre de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h.

A la Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta, accés amb

ascensor), l’Associació Cultural El Bruel organitza l’exposició “Aparells de

tortura medievals” d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h, amb entrada gratuïta.

L’exposició “Paisatges de l’Empordà” es podrà visitar a l’apARTament

(Passatge Toribi Duran II, 11) el dissabte de 18 h a 21 h, i el diumenge de 12

h a 14 h i de 18 – 20 h.

Finalment, al claustre del Convent de la Mercè l’associació Club Handbol

Esplais organitza la mostra “Eines antigues del camp”, una exposició

d’eines i d’objectes relacionats amb el món del treball i de les feines agrícoles

APH LCF/jca

48

d’altres temps passats, quan gairebé totes les feines es feien amb la força dels

braços i amb l’ajuda dels animals de tir, que romandrà oberta durant de 10 h a

20 h el cap de setmana del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.

També durant el festival es podrà visitar el Museu del Tresor de la Basílica

de Santa Maria, el divendres i el dissabte en horaris de 10 h a 13 h i de 16 h a

20 h; i el diumenge 14 de setembre, de 13 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

APH LCF/jca

49

10. SEMINARI INTERNACIONAL I CURSOS DE FORMACIÓ

RELACIONATS AMB EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.

Coincidint amb el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014 dedicat a “La

Música a l’Edat Mitjana”, el dilluns 30 de juny va tenir lloc a Castelló

d’Empúries una jornada completa dedicada al llegat dels trobadors a Catalunya

en el marc d’un SEMINARI INTERNACIONAL “ELS TROBADORS I EL

PATRIMONI CULTURAL”, organitzat per la UNIVERSITAT DE STANDFORD

de Califòrnia (EUA) i adreçat a estudiants universitaris nord-americans i

coordinat pel musicòleg Gérard Zuchetto i la musicòloga Marisa Galvez,

professora del Departament de Francès i Italià de la Standford University.

La jornada va incloure la conferència “The music legacy of the

troubadours in the crown of Aragon” (“El llegat musical dels trobadors a la

Corona d’Aragó”) a càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez Muntané,

professora de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui

oferirà també la conferència inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors el

dia 12 de setembre de 2014, coincidint amb la temàtica cultural de l’edició del

Festival d’enguany dedicat a “La Música a l’Edat Mitjana”.

La jornada es va completar amb una visita al centre històric de la vila, a la

Basílica de Santa Maria, al Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó i al call

jueu, llocs on els estudiants nord-americans van mostrar el seu interès en

conèixer els detalls dels diferents elements del patrimoni històric local.

La celebració d’aquesta jornada a Castelló d’Empúries del Seminari

Internacional de la Standford University, que té una durada prevista de tres

setmanes en diferents poblacions de Catalunya i Occitània, donarà peu a

l’organització d’altres activitats culturals conjuntes relacionades amb el llegat

cultural dels trobadors.

APH LCF/jca

50

APH LCF/jca

51

Durant els mesos de maig i juny de 2014, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

a través de l’Escola Municipal de Música “Antoni Agramont” ha organitzat el

CURS “COM SONA LA MÚSICA MEDIEVAL”, en base a la temàtica i a

l’edició del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.

APH LCF/jca

52

També s’ha organitzat un TALLER COREOGRÀFIC D’ESGRIMA TEATRAL-

MEDIEVAL per a la creació d’una coreografia per a representar-la durant el

XXIV Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries

EDAT: A partir de 16 anys (menors acompanyats del pare, mare o tutor)

PREU: Gratuït. Places limitades

NIVELL: Obert a tothom. No cal formació prèvia, però sí un mínim de

condicions físiques i no patir malalties respiratòries o cardiovasculars

TALLER: 25, 27, 29 d’agost, 1, 3, 5 i 9 de setembre de 20h a 22h. Sala

Municipal de Castelló d’Empúries (mapa)

REPRESENTACIONS: 12 -nit-, 13 i 14 de setembre, durant el Festival Terra

de Trobadors (passis pactats al primer dia del Taller) –

www.terradetrobadors.com

PROFESSOR: Isaac Morera (Actor i Coreògraf d’Esgrima Teatral) –

www.isaacmorera.com/esgrima-teatral/coreografies

COMPROMÍS: Tot i ser una activitat voluntària, s’exigeix rigor absolut i

compromís d’assistència, ja que el resultat del taller formarà part dels

espectacles durant el XXIV Festival Terra de Trobadors. Qualsevol dubte abans

de la inscripció, contacteu prèviament amb Isaac Morera: 678.049.537

MATERIAL: Les espases seran a càrrec de l’organització. Cal portar guants de

pell o cuir, calçat esportiu tancat i roba còmoda i soferta

APH LCF/jca

53

11. MOSTRA DE CINEMA OCCITÀ 20014

Castelló d’Empúries acollirà durant el XXIV Festival Terra de Trobadors la

Mòstra de Cinèma Occitan organitzada per la Direcció General de Política

Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la

col�laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CNL).

Per aquest motiu, el dissabte 13 de setembre de 2014 a les 18 h de la tarda

(entrada gratuïta) la capella de Santa Clara acollirà la projecció del

documental Frédéric Mistral, un curtmetratge de ficció documental sobre la

vida i obra del poeta occità Frederic Mistral (Provença, 1830 - 1914), fundador

del moviment cultural Felibritge, autor de Tresaur dau Felibritge, el diccionari

més complet de la llengua occitana i Premi Nobel de Literatura l’any 1904, de

qui precisament enguany es celebra l’Any Mistral en commemoració del

centenari de la seva mort l’any 1914.

La Mòstra de Cinèma Occitan 2014 ofereix una visió panoràmica de la llengua i

la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueix a bastir

una xarxa d’exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col�laboració

d’institucions i empreses catalanes i occitanes.

Aquesta setena edició de la Mòstra arriba a 31 localitats catalanes i occitanes i

ofereix un mostruari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes

artístiques ben diferents, que es vehiculen a través d’un autèntic ventall de

varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaro-alpí, del llenguadocià al

llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles són formes d’expressió pròpies

dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen.

El documental es projectarà en versió original en occità, amb subtítols en

català. L’assistència a la projecció comptarà amb el reconeixement de crèdits

de lliure elecció per part de la Universitat de Girona. Més informació al telèfon

972 25 08 59 (Àrea de Patrimoni Històric) o bé a l’enllaç corresponent de la

pàgina del festival (www.terradetrobadors.com/cultura/mostra-de-cinema).

APH LCF/jca

54

APH LCF/jca

55

12. CONCERT “SELVAGGIA FERA. LA MÚSICA I EL VERS COM A MIRALL

DE LA SOCIETAT” DEL GRUP LOCUS DESPERATUS.

Una altra novetat cultural de la 24ena edició del Festival TERRA DE

TROBADORS 2014 és el concert “Selvaggia Fera. La música i el vers com a

mirall de la societat” (diumenge 14, 17 h) a càrrec del grup Locus Desperatus,

que ja va oferir un concert l’any 2013 amb motiu del XXIII Festival Terra de

Trobadors. Aquesta vegada, la novetat rau en el fet que el concert oferirà un

repertori de música italiana del segle XIV i textos del llibre de bestiari Zoo de

l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent.

Aquest concert s’inclou en els actes de la Comissió Fages de Climent de

l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que coordina aquesta comissió cultural

juntament amb l’Ajuntament de Figueres, la Càtedra de Patrimoni Literari

Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, els

filòlegs responsables de l’edició de l’obra inèdita del poeta i Brau Edicions.

Aquesta Comissió té com a objectiu editar l’obra encara inèdita de Carles

Fages de Climent i elaborar un programa d’actes culturals al voltant de la

figura i obra fagesiana de cares a organitzar l’Any Fages de Climent el 2018

per commemorar els cinquanta anys de la mort del poeta (1968-2018).

APH LCF/jca

56

APH LCF/jca

57

PARTICIPACIÓ I ASSISTÈNCIA

APH LCF/jca

58

XXIII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2013 Relació d’assistència i comparació amb l’assistència de 2012: 2013 2012 SOPAR MEDIEVAL

pagament 180 360 convidats (protocol/premsa) 76 72

Pennautier 13 18 artistes 30 -

ENTAULATS 299 450 personal 20 110

servei 52 52 TOTAL 371 612 -39,37%

CONCERTS DE MÚSICA

gratuïts capella Santa Clara 170 (2) 155

dissabte 7, basílica gratuït 200 200 coral

castellonina

diumenge 8, basílica gratuït 750 750 missa

gregoriana

diumenge 8, basílica (capella Dolors) gratuït 60 - Veus Aspres

TOTAL 1.180 1.105 6,78 %

MUSEU CÚRIA-PRESÓ + EXPOSICIÓ “CAMINS DE TROBAR” dijous 5 - 22

divendres 6 54 54 dissabte 7 92 357

diumenge 8 119 680 TOTAL 265 1.113 -76,19 %

ALTRES EXPOSICIONS

“1213, la batalla de Muret” - Alma Cubrae 1.000 - “Silencios. Capitán Trueno” - Biblioteca 50 -

“Eines antigues del camp” - CHE 500 500 TOTAL 1.550 - -

ECOMUSEU-FARINERA

TOTAL 247 168 47,02%

MUSEU PARROQUIAL BASÍLICA

TOTAL 159 154 3,24 %

APH LCF/jca

59

OFICINES MUNICIPALS DE TURISME dijous 6 173 179

divendres 7 496 436 dissabte 8 751 638

diumenge 9 640 676 TOTAL 2.060 1.929 +6,79%

VISITES GUIADES OMT

TOTAL 100 40 +150%

RECAPTACIÓ OMT

entrades Museu Cúria-Presó 400,00 € 820,00 €

venda material 85,00 € 58,00 €

visites guiades 100,00 € 30,00 €

TOTAL 585,00 € 908,00 € -35,57%

CICLE DE CONFERÈNCIES

1a, dijous 5 58 66

2a, divendres 6 36 33

3a, dissabte 7 matí 18 42

4a, diumenge 8 tarda 72 34

TOTAL 184 175 +5,14%

Estudiants reconeix. crèdits lliure elecció UdG 5 4 +25%

PERSONAL AJUNTAMENT Organització, atenció i cobertura actes

Cultura/Festes 2 2 Patrimoni Històric 1 1

OMT 6 7 Alcaldia 2 2

Gestió d’Espais Públics 8 9 Altres àrees 5 5

TOTAL 24 26 -7,69%

APH LCF/jca

60

PROGRAMACIÓ

APH LCF/jca

61

DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE

• Espai : 11 Tot el dia Convent de la Mercè X Trobada d’Ànimes Errants

• Espai : 5 Tot el dia Taverna dels Ximples Retrats Medievals

• Espai : E – L Tarda Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda Activitats infantils

• Espai : F 17 h Biblioteca Ramon Bordas i Estragués Contes Medievals amb Joan de Bover “Bouí”

• Espai : F 18 h Casa de Cultura del Convent de Santa Clara Conferència inaugural “La música medieval en temps del comte Joan I d’Empúries (1364-1396)” A càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez Muntané (UAB) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

APH LCF/jca

62

• Espai : F 19 h Casa de Cultura del Convent de Santa Clara Presentació del número 13 de la revista Mot so razo A càrrec de la Dra. Miriam Cabré Ollé (UdG) Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

• Espai : I 20 h Plaça dels Homes Festinamus

• Espai : J 20 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Xarop de Canya

• Espai : 11 20 h Convent de la Mercè Sopar dels Mercedaris Obertura del claustre

• Espai : I 20.30 h Plaça dels Homes Improvistos

• Espai : J 20.30 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer L’Os Pedre

APH LCF/jca

63

• Espai : J 21 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Rebuda dels comtes d’Empúries Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes Cort Comtal

• Espai : J 21.30 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Espectacle de foc a càrrec de Drakonia Cort Comtal

• Espai : J 21.45 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Inici de la cercavila cap al Sopar Medieval Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes Cort Comtal

• Espai : C 22 h Pati del Palau dels Comtes Sopar Medieval Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes 30,00 € Cort Comtal

APH LCF/jca

64

• Espai : N 22 h Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV Visita guiada nocturna teatralitzada Reserves al 972 156 233 [email protected] Places limitades Col�labora: Serfs de la Gleva 2,00 €

• Espai : 11 24 h Convent de la Mercè Música de Comtesses amb Tomàs el Trobador

• Espai : 11 2 h Convent de la Mercè Música medieval al claustre

DISSABTE, 13 DE SETEMBRE

Espai : 9

Tot el dia -

Campament d’Arquers del Comtat

Viatges amb rucs i someres

4,00 €

APH LCF/jca

65

Espai : B – L

Tot el dia

Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I

Mercat Medieval

Ús de moneda comtal

Espai : E – L

Tot el dia

Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda

Activitats infantils Espai : 9

Tot el dia


Tir amb arc i jocs infantils

Espai : 11

Tot el dia

Convent de la Mercè

X Trobada d’Ànimes Errants 5

APH LCF/jca

66

Tot el dia


Retrats medievals

9

9 – 12 h


Tallers d’armes infantils

M

10 – 13 h

casa Sanllehí

Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”

Organitza: Serfs de la Gleva

1,00 €

13

10 – 13 h

Actuació d’esoterisme i tarot a càrrec de Maria la Remeiera

APH LCF/jca

67

D

10.30 h

Plaça del Joc de la Pilota

Doctor Sensaloni I

10.30 h

Plaça dels Homes

Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa” B

10.30 h

Plaça Jaume I

Improvistos D

11 h


Alma Cubrae “L’Arnés Blanc” I

11 h

Plaça dels Homes

Dansa oriental B

11 h

Plaça Jaume I

APH LCF/jca

68

Xarop de Canya J

11 h

Plaça Mossèn Cinto Verdaguer

Berros de la Cort

3

11 h

Taverna de la dansa

Taller de danses medievals amb L’Os Pedrer

F

11 h

Casa de Cultura del Convent de Santa Clara

Conferència “Iconografia musical medieval de Castelló d’Empúries”

A càrrec d’Oriol Casadevall Crespo, Màster d’Interpretació de música antiga (ESMUC-UAB) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

G

11 h

APH LCF/jca

69

Ecomuseu-Farinera

La revolució dels sabors!

Experiència literària i sensorial per descobrir els nous ingredients de Catalunya al llarg de la història A càrrec de l’actriu Anna Casals Activitat familiar, sense inscripció Edat recomanada: 6 a 12 anys

Activitat gratuïta

F

11 – 14 h

Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta)

Exposició “Aparells de tortura medieval”

Organitza: Associació Cultural El Bruel

D

11.30 h


Xarop de Canya I

11.30 h

Plaça dels Homes

Acibreira

APH LCF/jca

70

B

11.30 h

Plaça Jaume I

Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”

J

11.30 h


Sidral

8

11.30 – 12.30 h

Taller de nusos i estrops

5

11 – 11.45 h


La cabana dels sabons

Taller de destil�lacions aromàtiques d’essències

APH LCF/jca

71

11 – 22 h

Centre històric

Actuacions musicals i teatrals

Alma Cubrae, doNimus Tecum, Lo Sacaire del Llobregat, Vox Populi, Festorum de 5, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes

5

11.45 – 12.30 h


Taller Extracció de la mel al llarg del temps

Fabricació d’una espelma a càrrec de Pau Noguera, apicultor

D

12 h


Os Pedrer

I

12 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

72

El Ball de Sant Vito “Les trobes de la taranta”

B

12 h

Plaça Jaume I

Festinamus

F

12 h


Conferència “El Cant de la Sibil�la: dels orígens medievals de la Corona d’Aragó a Patrimoni de la Humanitat”

A càrrec del Dr. Francesc Vicens Vidal, professor del CESAG (centre adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

13

12 h

Taverna del Foc

Contacontes infantil amb l’Ulldistret

APH LCF/jca

73

9

12 h


Exhibició i torneig d’Arquers

1

12 – 14 h

Taverna dels Vailets

Jocs infantils i medievals

D

12.30 h


Sidral

2

12.30 h

Taverna dels Gegants

Ballada de gegants i capgrossos

Organitza: Colla Gegantera

APH LCF/jca

74

3

12.30 h

Taverna de la dansa

Taller de dansa oriental

5

12.30 – 14.30 h


Espectacle Tastets medievals a càrrec dels Grallers del Batre

D

13 h


Acibreira

I

13 h

Plaça dels Homes

Improvistos

APH LCF/jca

75

B

13 h

Plaça Jaume I


J

13 h


Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia

D

13.30 h


Doctor Sensaloni

I

13.30 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

76

Os Pedrer

J

13.30 h


Xarop de Canya

D

14 h


Festinamus

I

14 h

Plaça dels Homes

Berros de la Cort

I

15.30 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

77

Doctor Sensaloni

B

15.30 h

Plaça Jaume I

Xarop de Canya

J

15.30 h


Improvistos

D

16 h


Os Pedrer

I

16 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

78

Acibreira

B

16 h

Plaça Jaume I

Sidral

J

16 h


Alma Cubrae “Pas d’Armes”

F

16 h


Concert de música medieval a càrrec de doNimus Tecum

Concert Instrumental de Música Antiga. Segles XIII-XVI

8

16 h

APH LCF/jca

79

Estirada de corda

1

16 – 18 h



9

16 – 19 h



D

16.30 h



I

16.30 h

APH LCF/jca

80

Plaça dels Homes

Festinamus

J

16.30 h


Berros de la Cort 2

16.30 h




C

16.45 h

Pati del Palau dels Comtes

Concentració i cercavila fins al Torneig Medieval (Passant per la Plaça de la Basílica i el rentador)

Acibreira, Cort Comtal, L’Os Pedrer, Vox Populi, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes

Cort Comtal

APH LCF/jca

81

D

17 h


Doctor Sensaloni

J

17 h


Danses medievals amb l’Esbart Dansaire i amb L’Os Pedrer Cort Comtal

A

17 h

Camp de l’Hort d’en Negre

Divertiments previs al Torneig Medieval

El Sidral, Improvistos, Grup Cavallista, Hípica Aiguamolls i Arquers del Comtat

11

17 h


APH LCF/jca

82

Taller infantil de jocs

F

17 – 20 h




I

17.30 h

Plaça dels Homes


J

17.30 h



13

APH LCF/jca

83

17 – 20 h


M

17 – 20 h

casa Sanllehí



1,00 €

3

17.30 h

Taverna de la dansa


H

17.30 – 19 h

Rentador

Demostració de bugaderia Cort Comtal

APH LCF/jca

84

D

18 h


Festinamus

B

18 h

Plaça Jaume I

Doctor Sensaloni

A

18 h

Camp de l’Hort d’en Negre

Torneig Medieval – Memorial “Fernando Arnau”

Acibreira, Cort Comtal, El Sidral, Improvistos, Grup Cavallista, Hípica Aiguamolls, L’Os Pedrer, Arquers del Comtat, Vox Populi, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes

Cort Comtal

F

APH LCF/jca

85

18 h


Mostra de Cinema Occità Projecció del documental Frédéric Mistral

Col�labora: Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CNL) Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

13

18 h

Taverna del Foc

Contacontes infantil amb l’Ulldistret 8

18 h

Estirada de corda

5

18 – 19 h




APH LCF/jca

86

I

18.30 h

Plaça dels Homes

Berros de la Cort

J

18.30 h


Alma Cubrae “Torneig d’herois”

D

19 h


Doctor Sensaloni

B

19 h

Plaça Jaume I


APH LCF/jca

87

J

19 h


Festinamus

5

19 – 20 h




D

19.30 h


Os Pedrer

I

19.30 h

Plaça dels Homes

Improvistos

APH LCF/jca

88

B

19.30 h

Plaça Jaume I

Dansa oriental

J

19.30 h



3

19.30 h

Taverna de la dansa

Nissaga Comtal V

A càrrec de Xarop de Canya i l’Esbart Dansaire

11

19.30 h

APH LCF/jca

89


Concert a càrrec de Graiatus

I

20 h

Plaça dels Homes


B

20 h

Plaça Jaume I

Berros de la Cort

J

20 h


Sidral

5

20 – 22 h

APH LCF/jca

90


Espectacle Tastets medievals a càrrec dels Grallers del Batre

D

20.30 h



B

20.30 h

Plaça Jaume I

Os Pedrer

J

20.30 h


Acibreira

D

21 h

APH LCF/jca

91


Festinamus

B

21 h

Plaça Jaume I

Sidral

K

21 h

Basílica de Santa Maria

Concert de música medieval dels segles XIV i XV

A càrrec de la Coral Castellonina i la Coral Flor de Lis (Montblanc)

Cort Comtal

D

21.30 h


Improvistos

APH LCF/jca

92

I

21.30 h

Plaça dels Homes

Acibreira

13

21.45 h

Taverna del Foc

Contacontes per a adults amb l’Ulldistret

3

22 h

Taverna de la dansa

Nissaga Comtal V

A càrrec de Xarop de Canya i l’Esbart Dansaire

11

22 h


APH LCF/jca

93

Música de Comtesses amb Tomàs el Trobador 13

22.30 h

Taverna del Foc

Trobada de percussió pels carrers de la vila

J

23 h


Espectacle de foc a càrrec de Drakonia

12

23.30 h

Taverna dels Reis

Actuacions medievals

11

0.30 h


APH LCF/jca

94

Concert Cançons en temps de conquesta amb D-Gremlins

11

2 h


Justa Medieval Els DJ’s trobadors del Comtat

DIUMENGE, 14 DE SETEMBRE

9

Tot el dia


Viatges amb rucs i someres

4,00 €

B – L

Tot el dia

Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I

Mercat Medieval

Ús de moneda comtal

APH LCF/jca

95

E – L

Tot el dia

Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda

Activitats infantils 5

Tot el dia


Retrats medievals

9

Tot el dia


Tir amb arc i jocs infantils

11

Tot el dia


X Trobada d’Ànimes Errants

APH LCF/jca

96

9

9 – 12 h



M

10 – 13 h

casa Sanllehí



1,00 €

13

10 – 13 h


D

10.30 h


Xarop de Canya

APH LCF/jca

97

I

10.30 h

Plaça dels Homes

Sidral B

10.30 h

Plaça Jaume I

Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa” J

10.30 h


Os Pedrer D

11 h


Doctor Sensaloni

I

11 h

Plaça dels Homes

Festinamus

APH LCF/jca

98

B

11 h

Plaça Jaume I

Dansa oriental

J

11 h



3

11 h

Taverna de la dansa


8

11 – 12 h

Taller de nusos i estrops

APH LCF/jca

99

F

11 – 14 h




11 – 21 h

Centre històric

Animacions de carrer

Alma Cubrae, doNimus Tecum, Lo Sacaire del Llobregat, Vox Populi, Festorum de 5, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes

D

11.30 h


Improvistos

I

11.30 h

APH LCF/jca

100

Plaça dels Homes

Acibreira

J

11.30 h


Berros de la Cort

2

11.30 h




F

11.30 h


Presentació de la novel�la Els amors de Na Loba i Hug d’Empúries de Josep Torrent Alabau, inclosa en el llibre Tèrras – Terres de Trobadors del Centre d’Escriptura Occitano-Catalana (Projecte TERTROB)

APH LCF/jca

101

A càrrec de l’autor i d’Andreu Pérez Mingorance Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG) Acte inclòs en la XV Jornada Europea de la Cultura Jueva

5

11.30 – 12.30 h




D

12 h



I

12 h

Plaça dels Homes


B

APH LCF/jca

102

12 h

Plaça Jaume I

Festinamus

K

12 h


Missa Gregoriana a càrrec de la Coral Castellonina

13

12 h

Taverna del Foc

Contacontes infantil amb l’Ulldistret 9

12 h


Exhibició i torneig d’Arquers

1

12 – 14 h

APH LCF/jca

103



D

12.30 h


Alma Cubrae “L’Arnés Blanc”

C

12.30

Pati del Palau dels Comtes

Concentració i cercavila cap a la Basílica per celebrar la Coronació del comte Joan I d’Empúries, el casament amb Blanca de Sicília i l’ordenació de cavallers

Acibreira, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes

Cort Comtal

3

12.30 h

Taverna de la dansa

Taller de dansa oriental 8

APH LCF/jca

104

16 h

Fideuada popular

5

12.30 – 13.30 h




D

13 h


Os Pedrer

I

13 h

Plaça dels Homes

Xarop de Canya

B

APH LCF/jca

105

13 h

Plaça Jaume I

Improvistos

K

13 – 14 h


Museu del Tresor de la Basílica

2,00 € (jubilats 1,50 €)

K

13.15 h


Coronació de Joan I d’Empúries, casament amb Blanca de Sicília i ordenació de cavallers Cort Comtal

F

13.15 h


APH LCF/jca

106

Concert de les Veus Aspres “Polifonies tradicionals del Mediterrani Occidental, antigues o més recents”

D

13.30 h



I

13.30 h

Plaça dels Homes

Doctor Sensaloni

B

13.30 h

Plaça Jaume I

Berros de la Cort B

14 h

Plaça Jaume I

Sidral

APH LCF/jca

107

3

14 h

Taverna de la dansa

Danses ètniques amb l’Esbart Fontcoberta de Banyoles i l’Esbart de Castelló

3

15 h

Taverna de la dansa


D

15.30 h



I

15.30 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

108

Doctor Sensaloni

B

15.30 h

Plaça Jaume I

Xarop de Canya

J

15.30 h


Improvistos

D

16 h



I

16 h

Plaça dels Homes

APH LCF/jca

109

Acibreira

B

16 h

Plaça Jaume I

Sidral

J

16 h


Alma Cubrae “Pas d’Armes”

8

16 h

Estirada de corda

1

16 – 18 h



APH LCF/jca

110

9

16 – 19 h



D

16.30 h


Os Pedrer

I

16.30 h

Plaça dels Homes

Improvistos J

16.30 h


Festinamus

APH LCF/jca

111

2

16.30 h




D

17 h


Doctor Sensaloni

I

17 h

Plaça dels Homes

Xarop de Canya

B

17 h

Plaça Jaume I

Acibreira

APH LCF/jca

112

J

17 h



11

17 h


Taller infantil de jocs

F

17 h


Concert de Locus Desperatus “Selvaggia fera. La música i el vers com a mirall de la societat” Música italiana del s. XIV i textos del Zoo de Carles Fages de Climent Inclòs en els actes de la Comissió Carles Fages de Climent

3

17 h

APH LCF/jca

113

Taverna de la dansa


H

17 – 19 h

Rentador

Demostració de bugaderia

F

17 – 20 h




M

17 – 20 h

casa Sanllehí



APH LCF/jca

114

1,00 €

13

17 – 20 h


D

17.30 h


Festinamus

I

17.30 h

Plaça dels Homes

Improvistos

B

17.30 h

Plaça Jaume I

Dansa oriental

APH LCF/jca

115

J

17.30 h


Berros de la Cort

D

18 h


Sidral

I

18 h

Plaça dels Homes

Os Pedrer

B

18 h

Plaça Jaume I

Doctor Sensaloni

APH LCF/jca

116

3

18 h

Taverna de la dansa

Danses ètniques amb l’Esbart Fontcoberta de Banyoles i l’Esbart de Castelló

D

18.30 h



I

18.30 h

Plaça dels Homes

Berros de la Cort B

18.30 h

Plaça Jaume I

Festinamus

J

APH LCF/jca

117

18.30 h



D

19 h


Xarop de Canya

I

19 h

Plaça dels Homes


B

19 h

Plaça Jaume I

Os Pedrer

APH LCF/jca

118

J

19 h


Sidral

F

19 h


Conferència “Ser dona i jueva a l’edat mitjana a Catalunya”

A càrrec d’Irene Llop Jornada (UVIC) Acte inclòs en la XV Jornada Europea de la Cultura Jueva Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)

D

19.30 h


Improvistos

B

19.30 h

APH LCF/jca

119

Plaça Jaume I


J

19.30 h


Acibreira

D

20 h


Festinamus

I

20 h

Plaça dels Homes

Os Pedrer

B

20 h

APH LCF/jca

120

Plaça Jaume I

Sidral

J

20 h


Alma Cubrae “Torneig d’herois”

11

20 h


Sopar de clausura del claustre

D

20.30 h


Acibreira

I

20.30 h, Plaça dels Homes Doctor Sensaloni

APH LCF/jca

121

B

20.30 h

Plaça Jaume I

Xarop de Canya

J

21 h


Cloenda del Festival

Tots els grups participants, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes - Cort Comtal

APH LCF/jca

122

EXPOSICIONS

N

13 i 14

Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Exposició “El Comtat d’Empúries a l’Edat Mitjana”

Obert de 10 – 14 i de 16 – 20 h

G

13 i 14

Ecomuseu-Farinera

Exposició “Paisatge latent. Closes, cortals i cortalers”

Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h

G

13 i 14

Ecomuseu-Farinera

Exposició “Via catalana. Tram 696″

Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h Organitza: ANC Castelló d’Empúries

APH LCF/jca

123

M

13 i 14

casa Sanllehí


Oberta de 10 – 13 i de 17 – 20 h Organitza: Serfs de la Gleva

1,00 €

F

13 i 14

Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta, ascensor)


Oberta d’11 – 14 i de 17 – 20 h

Entrada gratuïta Organitza: Associació Cultural El Bruel

11

13 i 14


Exposició “Eines antigues del camp”

APH LCF/jca

124

Oberta de 10 – 22 h Organitza: Club Handbol Esplais

XX

13 i 14

L’apARTament (Passatge Toribi Duran II, 11)

Exposició “Paisatges de l’Empordà”

Oberta dissabte de 18 – 21 h i diumenge de 12 a 14 h i de 18 – 20 h

Organitza: L’apARTament

MUSEUS

N

12, 13 i 14

Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV

Cúria i Presó medieval

Obert de 10 – 14 i de 16 – 20 h

1,00 €

G

APH LCF/jca

125

12, 13 i 14

Ecomuseu-Farinera

Fàbrica de farines medieval

Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h

3,70 € (oferta 2×1 entrada al museu)

K

12, 13 i 14

Museu Parroquial de la Basílica de Santa Maria

Tresor de la Basílica

Obert: divendres i dissabte, 10 – 13 i 16 – 20 h; diumenge, 13 – 14 i 16 – 20 h

2,00 € (jubilats 1,50 €)

INSTAGRAM

Concurs Instagram #MusicMedieval #CastelloMedieval #TerradeTrobadors Bases i Premis a www.terradetrobadors.cat Concurs Instagram #CulturaJueva2014 #CastelloMedieval #TerradeTrobadors Bases i Premis www.costabrava.org

APH LCF/jca

126

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça del Joc de la Pilota, 1

Telf. +34 972 25 04 26 [email protected]

www.castello.cat www.castelloempuriabrava.cat

Àrea d’Alcaldia i Gestió Corporativa Telf. +34 972 25 01 30 [email protected] [email protected]

Àrea de Cultura i Festes

C/ Carbonar, s/n (Convent de Santa Clara) Telf. +34 972 25 04 29

[email protected]

Àrea de Patrimoni Històric Plaça Jaume I, s/n (Cúria-Presó)

Telf. +34 972 25 08 59 [email protected]

www.terradetrobadors.cat

facebook.com/festivalterradetrobadors facebook.com/ajuntamentcastello

facebook.com/castellodempuriesturisme facebok.com/empuriabravaturisme

twitter.com/Castello_Emp

xxiv festival terra de trobadors castellÓ d’empÚries … · 2015-09-09 · catalunya durant...

Documents