xiiª trobada de centres oberts infantils i juvenils de catalunya · 2016. 7. 29. · la trobada de...
TRANSCRIPT
0
XIIª Trobada de Centres Oberts
Infantils i Juvenils de Catalunya
Terrassa, 17 d’abril de 2010
Document resum de conclusions
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
1
DOCUMENT RESUM DE CONCLUSIONS
XIIª TROBADA DE CENTRES OBERTS
LA INNOVACIÓ ALS CENTRES OBERTS
1. La innovació als Centres Oberts ............................................................................................ 2
2. Experiències innovadores als Centres Oberts ....................................................................... 3
3. Grups d’aprofundiment ......................................................................................................... 6
3.1 Noves respostes a noves necessitats: aparició de nous perfils ..................................... 6
3.2 Suport innovador a l’educació formal des de l’educació no formal ............................. 9
3.3 Treball comunitari: col·laboracions innovadores ........................................................ 10
3.4 Adolescents i Internet ................................................................................................. 12
3.5 Noves tecnologies als Centres Oberts ......................................................................... 13
4. Síntesi dels qüestionaris d’avaluació ................................................................................... 15
Annex 2. Reflexionant sobre la innovació al tercer sector ........................................................ 177
Annex 3. Vinyetes de Frato ......................................................................................................... 18
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
2
1. La innovació als Centres Oberts
La trobada de Centres Oberts és un espai privilegiat per reflexionar conjuntament sobre el
nostre treball del dia a dia. Aquest any, aprofitant la conjuntura actual i emmarcat en el pla
estratègic de la Fedaia hem volgut centrar el tema en la innovació als centres oberts.
Els Centres Oberts , com a recursos presents al territori, ens veiem abocats cada cop més a un
entorn que canvia, noves dificultats que van apareixent, més treball en xarxa i també estem
immersos en una societat on les noves tecnologies cada cop són més presents. A tot això cal
donar-hi resposta, a vegades, buscant fórmules imaginatives.
Innovar requereix tenir clar cap on volem anar i flexibilitzar les maneres per arribar-hi, estar
oberts al canvi, provar coses i equivocar-se, i molta curiositat. Però, perquè hem d’innovar als
centres oberts? Com podem fer-ho? Hi ha una manera millor de fer les coses? Quins obstacles
trobem dins les pròpies entitats davant la innovació? Innovar ens comporta que abandonem el
confort d’allò que estem tant acostumats a fer?
La trobada de Centres Oberts d’aquest any es planteja com un espai on compartir experiències
innovadores i bones pràctiques, coneixement mutu i on aprendre els uns dels altres. Un espai
on cada centre surti reforçat, amb aire fresc, amb ganes i noves idees, i amb nous ànims per
afrontar els reptes que ens suposa prendre una opció decidida per la innovació.
Per aquest any, la XIª Trobada de Centres Oberts, es va portar a terme a Terrassa,
concretament a les instal·lacions de les Escoles Pies. El centre acollidor encarregat de la
organització va ser Can Palet. Es va reunir 188 participants, provinents de Centres Oberts de
tot Catalunya (143 professionals provenien d’entitats sòcies de la Fedaia).
L’esquema general de la trobada va respondre a dos blocs diferenciats que es plasmen en
aquest document:
Una primera part dedicada a compartir experiències innovadores als Centres Oberts:
l’espai de taules simultànies. Durant una hora, els assistents van poder participar de
fins a 3 taules on els diferents centres presentaven iniciatives o experiències
innovadores. Es van presentar fins a 13 experiències diferents.
El segon bloc va ser dedicat al treball en els grups d’aprofundiment. Els participants
van agrupar-se en 5 grups que havien pogut triar prèviament, i on a partir del treball
conjunt es pretenia aprofundir en la innovació als Centres Oberts des d’alguna vessant
concreta.
El treball recollit en aquests dos blocs es presenta a continuació a mode de resum.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
3
2. Experiències innovadores als Centres Oberts
Es presenta a continuació un breu resum de cadascuna de les taules. A l’Annex 1 al final del
document trobareu el llistat de Centres que van explicar experiències i les dades de contacte.
TAULA 1 Programa d’educació emocional
Centre Obert Esquitx, Associació E. Esquitx, Barcelona Els infants amb problemàtiques socials diverses, moltes vegades tenen un món interior de molt difícil accés pels professionals que intervenen, per això és molt important educar-los emocionalment perquè puguin expressar d’una manera sana tot el que senten. Dins del programa s’ofereixen eines de regulació emocional.
TAULA 2 El Trampolí, un centre educatiu de noies
Centre Obert El Trampolí, CIJCA, Lleida Servei educatiu destinat a noies adolescents d'edats compreses entre 13 i 18 anys, prioritàriament a aquelles que es troben en situació de risc, fent una excepció en algun cas que es consideri oportú. És un espai destinat únicament a noies.
TAULA 3 El Mercat, un centre educatiu d’adolescents i joves
Centre Obert El Mercat, CIJCA, Lleida Servei educatiu que té com a innovador l’atenció únicament a joves i adolescents. Presenta una assistència dels destinataris força regular i una organització per grups eficaç.
TAULA 4 Punt de trobada, un projecte de família
La Gresca, Fundació Catalana de l’Esplai, Ripollet
Projecte que té com a objectiu oferir informació, assessorament, recursos i serveis a les famílies per a capacitar-les i prevenir situacions de risc i de vulnerabilitat social dins la comunitat. La proposta se centra en el treball d'acollida, el treball en la quotidianitat i el seguiment. Un element interessant d'aquest projecte és l'hora del cafè, espai de seguiment personal i suport psicològic per a les famílies.
TAULA 5 Projecte esportiu del Centre la Florida
La Florida, Fundació Catalana de l’Esplai, Hospitalet de Llobregat
Projecte que proporciona l'oportunitat de treballar la inclusió social i els valors a través de l'esport. Actualment, els infants del centre participen en esports com: Pre-Beisbol, Handbol, Shoot-Ball, i Futbol Flag, amb la idea de potenciar aquests esports com alternativa a les pràctiques esportives tradicionals, amb una visió no competitiva, aconseguint potenciar els beneficis físics, psicològics i socials que una bona pràctica esportiva ofereix.
TAULA 6 Suport educatiu individualitzat
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
4
Centre Obert Tria, Fundació Comtal, Barcelona
Suport escolar individualitzat a infants i adolescents de 6 a 16 anys, mitjançant la creació de “parelles educatives” formades per un o dos infants i un voluntari/a que li fa una classe de reforç escolar.
TAULA 7 Taller de video-art amb adolescents
Centre Obert Germina, Fundació Germina, Santa Coloma de Gramenet A partir d’un proposta pròpia del mateix grup, els adolescents de 12-14 anys fan setmanalment un taller de video-art (Photoshop, 3D, VJ’s...) amb l’objectiu d’incorporar aquesta tècnica en l’escenografia d’una obra de teatre que s’està preparant pel final de curs.
TAULA 8 L’ofici de créixer
Centre Obert Grupo Uníón, Grupo Unión, Sant Adrià del Besòs Des del grup de petits (de 8 a 10 anys) es plantegen tres línies de treball: el coneixement d’un mateix, el coneixement dels altres i el coneixement de l’entorn. A partir d’aquests tres grans blocs va sorgir la idea de treballar els oficis, ja que permetien reflexionar al voltant del com sóc i el què vull ser (expectatives de futur), com són i quines capacitats tenen els meus companys/es i la meva família.
TAULA 9 Fubol Sala Centre Compartir: Eduquem i acompanyem
Centre Obert Compartir - Associació Gabella, Institut dels Germans Maristes, Barcelona
Des de 1997 el Centre Obert té un club de Futbol Sala anomenat CFSala Centre Compartir. En l’actualitat hi ha 6 equips de futbol sala que participen al CEEB. En aquests dos darrers anys el projecte del Futbol Sala s’ha redimensionat educativament. Hi ha un “mini PEI” per cada jugador/a i l’entrenador/a i el Delegat/a té un “full de ruta”, un “quadern de navegació” educativa per cada equip.
TAULA 10 Projecte El Punt
Centre Obert Rialles, Institut dels Germans Maristes, Santa Coloma de Gramenet
El projecte educatiu El Punt és un servei d’informació, assessorament, acompanyament i orientació per a joves en el seu procés d’inserció sociolaboral i formatiu cap a la vida adulta. Ofereix una atenció personalitzada i adequada a les seves necessitats. Els destinataris són aquells joves del territori amb dificultats per establir vincles amb la xarxa social normalitzada. Pretén desenvolupar capacitats i habilitats personals i vol donar resposta i establir ponts de treball amb d’altres agents de medi obert que també intervenen al municipi.
TAULA 11 Creació d'un llibre sobre Centres Oberts arrel de l'experiència del dia a dia
Plataformes d'Educació Social dels Salesians de Catalunya Experiència basada en 2 elements innovadors: - Exposar com s’ha elaborat un plantejament de treball marc entre 7 centres oberts diferents, arrel del treball conjunt i del treball quotidià. - Plantejar com es passa del marc teòric a l’aplicació concreta en un dels Centres Oberts.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
5
TAULA 12 Psicomotricitat terapèutica, el treball educatiu des del cos
Centre Obert Don Bosco, Salesians (Parròquia St Joan Bosco), Barcelona Activitat que incorpora els coneixements de la psicomotricitat terapèutica en l’àmbit socio-educatiu, treballant des del cos els rols dins el grup i la manera de relacionar-se a la vegada que l’expressió de sentiments, estats d’ànim i situacions viscudes a llarg de la setmana. Des de fa 3 anys es treballa amb totes les seccions.
TAULA 13 Taller Intergeneracional
Centre Obert Don Bosco, Salesians Sant Jordi, Sant Boi de Llobregat Des de fa alguns anys s’han dut a terme diferents tallers intergeneracionals amb la col·laboració d’avis i àvies de la Llar Sant Josep i professionals especialitzats; com per exemple tallers de poesia, de tertúlia, de teatre, de costura i de jocs. Enguany s’ha realitzat un taller de teatre on han participat alguns nois del Centre Obert i de l’Aula d’Estudi conjuntament amb alguns avis i àvies de la Llar. Aquesta ha cedit els espais i al Nadal es va concloure el taller amb una representació teatral al casal del barri.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
6
3. Grups d’aprofundiment
Es presenten a continuació els documents-resum del treball recollit a cada un dels grups
d’aprofundiment.
3.1 Noves respostes a noves necessitats: aparició de nous perfils
Es va treballar en tres blocs:
A nivell individual (15 minuts) responent a la següent qüestió “Creus que en l’actualitat arriben
als nostres centres nous perfils de destinataris? Si la resposta és afirmativa, defineix quin tipus
de perfil són aquests”.
Tot seguit es va treballar en petits grups durant 45 minuts primer per tal de compartir les
reflexions individuals tenint en compte “quins perfils nous trobem” si la resposta a la qüestió
anterior era afirmativa per algun dels components del petit grup i les “causes de l’aparició
d’aquests nous perfils” .
Per als grups que fessin la demanda hi havia la lectura opcional de 3 documents per tal de
suscitar la reflexió i el debat.
A continuació es presenten les referències dels textos per tal que puguin ser consultats:
Famílies i infància en un context de crisi: riscs d’exclusió, reptes d’inclusió de Pau Marí-Klose - Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) i Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona – i Marga Marí-Klose - Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) -.
IV. Migración y adolescencia de Jaume Funes - Profesor de Psicología Social de la
Universidad Ramon Llull -.
Article La crisis económica comienza a generar una capa de “nuevos pobres” entre las clases medias. Entidades sociales como Gaztelan o Cáritas ven multiplicadas las demandas de atención del 28 d’octubre del 2008, en el Portal de Economía Solidaria. http://www.economiasolidaria.org/
Després, en aquests mateixos grups, es van plantejar noves reflexions entorn si considerem
que els Centres Oberts han de donar resposta als perfils de nova aparició, i/o si això pot ser
competència d’altres institucions. A més, treballant entorn el tema de la trobada d’aquest any,
es van proposar algunes respostes innovadors que ja es donen des dels centres oberts a
aquestes persones.
Finalment en gran grup, els portaveus de cada grup de discussió van comentar i recollir els
nous perfils, i exemples de respostes innovadores.
En relació a l’aparició de nous perfils van sorgir les següents conclusions:
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
7
Presència als centres durant els últims anys i/o recent aparició dels següents perfils
d’usuaris:
- Famílies monoparentals, d’origen immigrat, sense xarxa familiar o social de
recolzament (Fundació Comtal).
- Detecció d’Infants i joves amb problemàtica de salut mental, simptomatologia i/o
trets que els fan susceptibles de ser derivats a Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil
(CSMIJ) o a Hospitals de Dia, amb o sense diagnòstic.
- Infants i joves el cas dels quals està sota el seguiment d’Equips d’Atenció a la Infància
i l’Adolescència (EAIA) com detectaven a Mataró, per exemple.
- Més presència i moviment intern de les famílies autòctones, que abans no arribaven
als centres.
- Ha augmentat la presència de persones d’origen xinès i romanès en algunes zones.
Així com d’origen paquistanès en d’altres com el Raval a Barcelona, de les quals ja hi
havia presència al barri però fins ara no arribaven al servei. Molts casos són derivats
dels centres escolars per aspectes lingüístics sobretot.
- Davallada de l’arribada de famílies magrebines.
- Detecció de casos de noies adolescents d’origen llatinoamericà en relació amb
bandes juvenils. Situació de risc.
- Canvis en la situació legal de les famílies. Els processos de regularització es fan cada
cop més lents, amb la nova llei d’Estrangeria els processos encara s’han alentit més.
Presència de més famílies en situació d’irregularitat en els centres. La pèrdua de feina,
disminució de contractes indefinits,... fa que les famílies d’origen immigrat tinguin més
dificultats per a sol·licitar i aconseguir el permís de residència i treball.
- Joves que retornen al seu país d’origen. Alguns centres han vist com adolescents i
joves que fa alguns anys havien arribat a través de processos de reagrupament
familiar, ara tornen degut a la delicada situació socioeconòmica de les seves famílies.
- Augment dels casos que arriben al centre no derivats de Serveis Socials; algunes
arriben a través d’altres famílies que ja hi són al centre, buscant algun recurs i servei
que atengui a les seves necessitats i demandes. Alguns educadors apunten a que això
és una conseqüència de la crisi econòmica actual, la qual ha agreujat la situació
socioeconòmica d’algunes famílies fent que la seva escala de necessitats i demandes i
recursos per a afrontar-les trontolli i variï. Degut això elles mateixes busquen nous
recursos per als seus fills i filles on abans potser no buscaven.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
8
Cal destacar que algun centre expressava que no ha experimentat l’aparició de nous perfils ja
que les famílies usuàries ja patien situacions de precarietat (per exemple a barris de Barcelona
com la Mina). I ara, en tot cas, comencen a notar la participació de les segones generacions.
Alguns centres esmentaven com a causes de l’aparició d’aquests perfils, les següents:
- La situació de crisi actual
- La manca d’atenció dels nens/es per part de les seves famílies.
- La resposta insuficient dels centres escolars i el sistema educatiu en general (la
societat ha canviat molt i l’escola no).
- Crisi en el sistema de valors.
- Les característiques de la immigració actual.
En resposta a l’aparició d’aquests nous perfils des dels centres es proposava:
En quant a l’atenció de la salut mental, els educadors cada cop veuen més necessària la
incorporació de la figura professional i reconeguda d’un Psicòleg dins dels equips. Convertint-
se així en equips més multidisciplinaris. Alguns dels educadors presents, indiquen que hauria
de ser l’Administració Pública qui s’encarregui d’introduir la figura del terapeuta o Psicòleg als
centres.
De forma més àmplia es proposa consolidar, reconèixer i apostar per la figura de l’Educador
Social i dels professionals que treballen en els centres oberts com a educadors, augmentant les
hores d’atenció directe i dedicació (en l’actualitat hi ha educadors a 15, 20 hores i es demana
que puguin tenir hores de dedicació per a treballar en els programes educatius, atendre les
famílies,....), augment dels salaris, etc.
Fins i tot es va proposar com a tema per a la següent trobada de centres oberts, la
regularització de la figura de l’Educador en els centres oberts.
Els educadors d’aquest grup d’aprofundiment també destaquen un augment en la demanda
de places. El nombre d’infants i joves atesos en els centres s’ha incrementat durant els últims
any, no sempre amb l’estructura i recursos adequats per donar resposta a tots ells i vetllar per
la millor intervenció educativa integral, per conseqüència els educadors tenen la sensació que
les intervencions des dels centres a vegades es centren més el la contenció que en la prevenció.
Intensificar el treball amb les famílies.
Alguns dels presents remarca la dificultat de treballar amb els col·lectius d’origen xinès i
romanès. Els educadors dels centres a vegades es troben amb la dificultat de fer participar les
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
9
famílies en el procés socioeducatiu dels seus fills/es i atribueixen això, en part, al
desconeixement des dels centres d’aspectes culturals i socials a tenir en compte a l’hora de
treballar amb persones d’origen cultural divers.
3.2 Suport innovador a l’educació formal des de l’educació no formal
En aquest grup d’aprofundiment també es va treballar en 3 nivells:
A nivell individual es van repartir als educadors diferents vinyetes de còmics de Frato
(Francesco Tonucci) (veure Annex 4). Individualment s’havia de pensar sobre el que sortia.
Després, formant grups de tres persones, es posava en comú la reflexió individual i de les 3
vinyetes escollir-ne una i posar-li un títol. En aquest nivell hi havia una segona tasca i es que
en relació a la vinyeta seleccionada s’havia d’interpretar en relació al centre obert i en relació a
l’escola.
Finalment, en el grup gran es posava en comú els títols i les interpretacions. De la reflexió
conjunta van sorgir moltes propostes innovadores per a donar suport des de l’educació no
formal a l’educació formal. Es mostren a continuació.
Les conclusions finals van ser les següents:
- Atenció individualitzada.
- Treballar el procés educatiu des de la seva globalitat (atenent al desenvolupament
integral del infant o Jove); fer un Projecte Educatiu Individualitzat (PEI) comú entre el
Centre Obert i el centre escolar i presentar-ho a la família.
- Complementació i comunicació educadors/es i tutors/es contínua. Presentació del Centre
Obert a les escoles i instituts a començament de curs; informar sobre els objectius i la
metodologia utilitzada de forma clara (diferenciar el Centre Obert d’un esplai)
proporcionant una visió més àmplia de l’entorn dels infants i adolescents (grup d’iguals,
xarxa familiar, barri, etc.). Observem la necessitat de potenciar aquesta comunicació
contínua a través del correu electrònic i de reunions de coordinació periòdiques amb els
tutors/es (evitant que no sigui un simple traspàs d’informació sinó una opció per a crear
una línia d’acció comuna). D’aquesta manera, també s’assegura que el Centre Obert
participi en les dinàmiques de les escoles i instituts i que la seva figura sigui més visible per
als infants i adolescents i a l’inrevés, que la presència dels tutors/es també sigui més gran
en els centres.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
10
Cal destacar que també seria positiu compartir experiències; tant experiències d’èxit com
de fracàs (i frustracions), atenent a que els casos, el treball i aquestes mateixes
experiències són compartides.
- Oferir els recursos i espais del Centre Obert, en la mesura que sigui possible, a les escoles i
instituts del barri, com els centres escolars ens ho ofereixen a nosaltres.
- Augmentar i fomentar la presència dels educadors/es del centre obert en les comissions
socials dels centres escolars.
- Incorporació d’educadors/es socials dins la plantilla dels professionals de les escoles.
- Des del Centre Obert, com a treball que es fa amb les famílies, ajudar-les a aproximar-se
a l’escola dels seus fill/es.
D’altra banda aquest grup d’aprofundiment va ressaltar la importància de reforçar des de
l’escola (i institut) el treball transversal sobre l’educació en valors que es realitza des dels
centres oberts.
En l’aire van quedar algunes qüestions, com el dubte de fins a on hauria d’arribar la
predisposició d’una entitat privada (com són alguns centres oberts) vers l’Administració, com
plantejava algun dels grups de treball.
3.3 Treball comunitari: col·laboracions innovadores
Després del treball individual i en grup es van recollir les següents propostes per a seguir
avançant i millorant en el treball comunitari des dels centres oberts:
- Ampliar la col·laboració més enllà del barri on està ubicat el centre obert. No seguir el
límit geogràfic regit per la Generalitat.
- Fomentar la participació en experiències intergeneracionals
- Compartir experiències i activitats entre els centres oberts i altres entitats infantils i
juvenils de la zona
- Crear experiències comunitàries que siguin transformadores de la seva proximitat
- Coordinació entre entitats culturals per tal de millorar la relació entre diferents
cultures
- Reunions amb les escoles per tal de recopilar informació sobre la situació del infant.
- Aprofitar diferents espais físics d’altres entitats (poliesportius, camps de futbol, pati de
les escoles…).
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
11
- Facilitar un punt d’informació juvenil.
- Fer més treball de carrer: recollides escolars, dinàmiques, informació…
- Projecte concret per treballar amb les escoles.(ex: que serveis socials ens faci més
suport al centre obert).
- Projecte concret per amb les famílies, on hi hagi el suport d’un psicòleg, un traductor…
- Ampliar les hores de coordinacions, per tal de poder treballar en xarxa, I fer accions
educatives de millor qualitat.
- Responsable comissió d’entitats del barri.
- Experiències intergeneracionals a les residències d’avis ( ex: avis “adoptats” per un nen
i fan activitats conjuntes cada 15 dies).
- Biblioteques al carrer.
- Tallers sobre el barri (ex: ensenyar on viuen els nens, on estan les associacions…).
- Setmana de conèixer el barri i les seves entitats (ex: cada entitat planteja una activitat
al carrer...).
- Dinamització dels grups de pares.
- Implicar més a les famílies.
- Crear comissions, grups on els mateixos joves, proposin i muntin activitats
comunitàries.
- La intervenció als centres oberts no fer-la sempre dins l’entitat sinó aprofitar i explotar
els recursos i les infraestructures que té el propi barri/territori i així donar a conèixer
als infants/adolescents i alhora detectar que hi falta.
- Col·laboracions amb entitats externes (intergeneracionals)
- Coordinacions amb escoles esportives.
- Dinamització grups de joves. Donar un paper més important.
- Alfabetització i espai de mares/pares.
- Coordinacions amb les associacions de veïns
Dificultats a l’hora de realitzar el treball comunitari
- La mobilitat, la llunyania entre algunes entitats dificulta aquest treball.
- Dificultat de treball comunitari i en xarxa amb les entitats de salut mental.
- De vegades, hem de perseguir tant a les entitats perquè col·laborin, que es gasta molta
energia.
- En alguns barris, hi ha manca d’infraestructura.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
12
- A les zones on hi ha poc teixit associatiu, és molt complicat.
3.4 Adolescents i Internet
Aquest grup d’aprofundiment primer va recollir l’ús que fan els adolescents i joves dels
nostres centres d’Internet, el qual recollim en el següent llistat:
- Jocs virtuals (www.minijuegos.com)
- Baixar-se música i pel·lícules
- Com a plataforma per a donar-se a conèixer (a partir de xarxes socials virtuals com
Facebook, Twenti, Fotolog, Metrolog,...)
- Per buscar informació i fer els deures d’una manera ràpida (a través de cercadors com
Google, Yahoo,... i llocs de consulta com Wikipèdia)
- Com a mitjà de comunicació a través de xarxes on poden conversar on-line com el
Messenger o el Facebook.
També es van recollir les necessitats detectades entre els adolescents i joves i
metodologies a partir del treball diari que es realitza als centres:
- No hi ha la quantitat suficient d’espais amb Internet per afrontar la demanda actual
d’aquest recurs (moltes famílies tampoc disposen d’aquest recurs)
- Disposen d’alts coneixements d’Internet però d’un baix coneixement informàtic
- Fomentar un ús menys lúdic i potenciar l’ús de la xarxa com a eina de treball
- Potenciar i treballar la consciència de privacitat treball
Proposta de recursos per a fer front a les seves demandes i necessitats en quant a l’ús
d’Internet:
- Oferir formació sobre les noves tecnologies pels joves i les seves famílies
- Creació d’un blog pels grups i/o projectes d’adolescents i joves, a través del qual puguin
comunicar-se i expressar-se
- Treballar per millorar la recerca en els cercadors de la xarxa (Google,...) a través de jocs,
concursos,... D’aquesta manera es pot treballar amb ells com cercar i trobar el que
busquen de forma més ràpida així com a saber destriar la informació
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
13
- Oferir nous recursos on consultar i cercar informació com xtec.cat (EDU365.CAT)
3.5 Noves tecnologies als Centres Oberts
En el grup d’aprofundiment sobre Noves tecnologies als Centres Oberts, la sessió va començar
amb la visió d’un vídeo (Discurs Steve Jobs a Universitat de Stanford) per situar-nos, que es pot
veure seguint aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY
Tot seguit, es va dedicar un temps de treball individual i en petit grup reflexionant i compartint
experiències sobre noves tecnologies als centres oberts en diferents àmbits com l’atenció
directa, el seguiment, la privacitat i protecció de dades, etc. Els comentaris recollits en la
posada en comú en gran grup són les següents:
Webs d’interès:
www.xarxanet.org: web de referència per entitats i voluntariat. Recursos, serveis,
informació i adaptació a les noves tecnologies.
www.eyeos.org: Ofereix la possibilitat de disposar d’un disc dur a la xarxa estiguis on
estiguis.
www.dropbox.com: Una carpeta a mode “Els meus documents” a la xarxa, accessible des
de diferents ordinadors.
www.box.net: Servei que proporciona solucions per a còpies de seguretat a la xarxa, ja res
queda en els propis ordinadors de l’entitat. Servei de pagament o prova gratuïta.
www.tecnolongia.org: Bloc sobre tecnologies de la informació i comunicacions en entitats
del tercer sector.
www.edu365.cat: Web de recursos educatius del Departament d’Educació.
www.internetsegura.net: Portal que proporciona eines i promou la seguretat dels menors
d’edat a internet.
www.bcn.es/infancia/catala/Observatori.html: Observatori dels Drets dels Infants. Web
impulsada per l’Ajuntament de Barcelona.
Iniciatives portades a terme amb èxit per alguns dels Centres Oberts:
El programa Syncback, és una eina molt vàlida per portar a terme les còpies de seguretat
dels fitxers importants del Centre Obert. Algun centre ja l’està utilitzant.
GoogleDocs és una eina de Google excel·lent pel treball en xarxa o treball intern dins el
Centre Obert. Permet compartir documents en línia i treballar-los al mateix temps per
diferents usuaris.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
14
Un centre ha desenvolupat internament una pàgina web a mode portal educatiu on
l’equip d’educadors determina a quins jocs, exercicis o recursos poden accedir-hi els nens.
Restringeix per tant, l’accés a webs no recomanables. Dirigit a infants de 9-12 anys. De
moment només per ús intern.
Algun centre té un recull de pàgines recomanables, que serveixen de guia als educadors
de cara a recomanar als infants on millor poden anar, tant per jugar, reforç escolar,...
Taller de video-art presentat a l’espai de taules simultànies. Els collages de tota la vida,
ara també es poden fer utilitzant eines senzilles com Powerpoint. Els infants-adolescents
estan més motivats amb aquest mitjà que permet desenvolupar la creativitat.
Recomanacions o informacions de part dels Centres:
El Departament d’Acció Social i Ciutadania obre convocatòria per a l’adquisició d’equips
informàtics per part dels Centres Oberts.
El programa Acc1Ó (Acció) de la Generalitat de Catalunya té oberta una línia d’ajudes per
promoure la innovació a través d’assessorament, específic també per a entitats del tercer
sector.
A l’hora d’invertir recursos, un canó de projecció és una eina excel·lent, ja que permet
projectar pel·lícules, mini-documentals per complementar activitats, fotos de colònies o
casal, activitats d’ombres xineses.
És important tenir enllaços a la pàgina web, ja que així pot la pàgina alimentar-se d’altres
webs interessants (activitats a la ciutat, recursos...)
És recomanable subscriure’s a butlletins d’interès, així la informació sobre formacions,
recursos, subvencions ja arriba filtrada. Els departaments de la Generalitat en disposen,
així com organismes municipals i entitats.
Algun centre ha sol·licitat a Mossos d’esquadra xerrades per adolescents sobre riscos
d’internet.
Millor no posar-se en facebook o xarxes socials si no es té clar des d’un principi quin ús se
li vol donar per part del Centre obert.
Temes de reflexió:
Participació dels usuaris en continguts de la pàgina web o els documents de comunicació.
Com gestionar la privacitat en facebook, messenger, mail amb usuaris, equip educatiu,
voluntaris,...
La implantació d’un Sistema de Gestió de la Qualitat és un gran salt de qualitat en la
gestió interna de la informació i dels procediments tot i l’esforç que suposa. Agilitza molt
la gestió en base a codificacions d’arxius, contrasenyes, bases de dades i accés a carpetes
compartides, sempre amb base a la seguretat i gestió de la privacitat.
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
15
Internet amb infància/adolescència: controlar/no controlar? Restringir accés a webs?
4. Síntesi dels qüestionaris d’avaluació
El qüestionari va ser emplenat i entregat a la Secretaria Tècnica de la FEDAIA, per 158
persones, de les 182 persones que se’ls hi va sol·licitar.
La valoració que s’ha fet d’aquesta trobada ha estat amb una nota global de 7’66 (sobre 10).
Les valoracions negatives de la trobada bàsicament en referència a l’espai. I és que la majoria
d’aquests comentaris argumentaven que per tal de poder treballar en grups, hagués estat
millor fer-ho en sales diferenciades, ja que l’audició no era gaire bona. A continuació en
trobem un exemple:
“Lloc: el fet de tenir diferents grups en una mateixa sala fa que hi hagi molt de soroll i tot es
dispersi una mica. És millor disposar de sales independents”.
L’altra qüestió que també ha rebut alguna crítica, ha estat el treball d’aprofundiment en sí, ja
que hi ha hagut assistents que han opinat que no s’ha aprofundit gaire, o que no hi ha hagut
temps suficient. La resta d’aspectes valorats negativament, tot i que els comentaris són una
minoria, han estat respecte la cloenda, o d’altres.
Tot i això, també hi ha hagut valoracions positives. Entre elles, en trobem que fan referència a
les taules simultànies, per la seva originalitat:
“Molt bé la idea de les taules, doncs aporten de forma ràpida una mirada àmplia.”
O perquè ha estat una experiència participativa i “Un bon moment de compartir i
comunicació”.
Valoració dels aspectes organitzatius:
Gràcies a les mitjanes extretes de totes les valoracions dels assistents, veiem que les notes més
baixes han estat respecte el lloc de realització i els equipaments, tot hi haver tingut quasi bé un
7. Així doncs, es reafirma la sensació extreta amb les valoracions generals, de que el lloc on es
va fer l’acte va ser l’aspecte que menys va agradar als assistents.
D’altra banda, cal afegir que la preinscripció i l’organització de la jornada han estat molt ben
valorades, amb un 8.06 ambdues.
Valoració dels aspectes de contingut:
Document resum XIIª Trobada Centres Oberts 17 d’abril del 2010
16
Pel que fa a les qüestions de contingut, cal apuntar que a la cloenda, només 101 persones de
les que van entregar el qüestionari van omplir aquest ítem. De manera que cal pensar el
perquè molta de la gent assistent no es va quedar a la cloenda de l’acte.
D’altra banda, les taules simultànies van agradar molt, ja que han tret un 8.6 de nota global, i
el temes d’aprofundiment, tot i que amb una valoració també molt bona, no van agradar tant
com les taules simultànies. Es pot pensar també que el motiu sigui per la qüestió de la manca
de comoditat per la sala.
La valoració del programa general ha estat un 8.02, nota molt bona en la seva globalitat.
Suggeriments:
Trobem bàsicament suggeriments pel que fa al tema de l’espai, com per exemple:
“Grups de treball en diferents sales per millorar la comunicació.”
D’altres que fan referència a les temàtiques que es podrien tractar en la següent trobada, que
molts d’ells fan referència a les condicions laboral dels educadors/es:
“Que es parli de les condicions laborals dels educadors/es socials que treballen als centres
oberts de Catalunya (horaris, jornada, sou, etc.)”
La resta de suggeriments que s’han anotat són de temes variats, tals com que la jornada no es
faci en cap de setmana, que hi hagi la possibilitat de que hi hagi pàrking, temes d’organització
diversos, o que la presentació no sigui tan llarga.
17
Annex 2. Reflexionant sobre la innovació al tercer sector
Publicat el dimecres, març 10, 2010 per Jaume Albaigès
el 10/03/2010 a bloc.xarxanet.org. Veure també
www.tecnolONGia.org.
...de Jaume Albaigès
Fa uns dies em van demanar una sessió sobre innovació al tercer sector per a un postgrau. Els assistents no eren persones d’entitats i per això vaig centrar l’exposició en exemples directes d’organitzacions que fan coses innovadores. Com a remor de fons, però, van anar apareixent una sèrie d’idees que poden ser d’interès per a les entitats que s’estiguin qüestionant sobre aquest fenomen i sobre com aplicar-lo. Us en deixo unes quantes en forma de llista: - La innovació es pot practicar a escala personal, organitzacional o social. Això sí, el seu impacte és directament proporcional al nombre de persones a qui arriba. - S’encomana: la innovació genera innovació. Quan veiem innovació al voltant nostre se’ns acudeixen idees per innovar a casa. Per tant, val la pena estar atents a l’entorn. - Es realimenta: quan s’innova sobre un procés, un producte o un servei, s’acostuma a generar una espiral d’innovació al seu voltant per la suma de les aportacions d’altres persones no inicialment involucrades. - Ha de ser transversal. L’entitat que vulgui innovar ha de promoure-ho com a part de la seva pròpia cultura organitzativa i cada persona ha de ser conscient del valor d’aportació individual. Difícilment una entitat innovarà si ho deixa a mans d’un departament creat per a tal fi. - Ni tota la innovació necessita tecnologia, ni tota la tecnologia genera innovació. Ara bé, la tecnologia, ben orientada i aplicada, pot ser una gran facilitadora de la innovació. - A diferència del clàssic binomi R+D, la innovació no requereix una gran inversió. Això la fa especialment interessant per al tercer sector. Grans o petits, tots podem innovar. - Al tercer sector és més practicable la innovació evolutiva (millora contínua basada en el pas a pas a curt-mig termini) que la disruptiva (que suposa un canvi global en les regles de joc). - A diferència de la innovació en el camp empresarial, les entitats no innovem pensant en obtenir benefici econòmic (tot i que sí que podríem fer-ho pensant en clau d’eficiència econòmica), sinó, sobretot, en incrementar la satisfacció dels nostres col•lectius destinataris. A tall de resum, podem dir que les organitzacions del tercer sector som innovadores quan -en comptes de tenir una actitud reactiva fonamentada en la demanda de recursos externs per poder actuar- mostrem un esperit creatiu i, compromeses i motivades per les causes que defensem i promovem, ens avancem a treballar-hi mitjançant solucions imaginatives.
Fotografia: galeria de Flickr de Jordi Graells
18
Annex 3. Vinyetes de Frato Grup d’aprofundiment Suport innovador a l’educació formal des de l’educació no formal)
19
20