xavier miserachs

14
XAVIER MISERACHS “…El fotógrafo no tiene una clase social concreta que lo acoja. No es ni un obrero ni un empresario, ni un finolis ni un granuja, pero es capaz de desempeñar cualquiera de estos papeles y muchos más. Para mí, el fotógrafo practica siempre el transfuguismo social.” Xavier Miserachs

Upload: annasolves

Post on 21-Mar-2017

243 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Xavier miserachs

XAVIER MISERACHS

“…El fotógrafo no tiene una clase social concreta que lo acoja. No es ni un obrero ni un empresario, ni un finolis ni un granuja, pero es capaz de desempeñar cualquiera de estos papeles y muchos más. Para mí, el fotógrafo practica siempre el transfuguismo social.” Xavier Miserachs

Page 2: Xavier miserachs

BIOGRAFIANeix a Barcelona el 1937.

Va entrar en contacte amb la fotografia gràcies a l’Institut Tècnic Eulàlia.

Va deixar la medicina per dedicar-se a la fotografia professionalment.

Es fa soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on hi va presentar la seva primera exposició.

També va exposar a la Sala Aixelà de Barcelona, i aquíva començar la seva activitat professional juntamentd’altres fotògrafs.

Page 3: Xavier miserachs

Va realitzar diversos treballs, com per exemple:

Orientar a Picasso en els dibuixos de la façana del col·legi d’arquitectes de

Barcelona

Page 4: Xavier miserachs

En tornar del servei militar, instal·là el seu primer estudi a la casa David del carrer Tuset de Barcelona.

Es va independitzar professionalment, i va començar a realitzar treballs per encàrrec:

Campanya publicitària a Teresa Gimpera

Obres d’autor: “Barcelona Blanc i Negre” i “Costa Brava Show”

Page 5: Xavier miserachs

Va exercir de reporter i va publicar diversos reportatges en diferents revistes:

Va viatjar per un gran nombre de països: França, Regne Unit, Camerun, Estats Units...

A partir d’aquí, es va dedicar principalment a la fotografia editorial

Page 6: Xavier miserachs

Va col·laborar amb la fundació de l’escola eina, on va exercir com a professor de fotografia.

El 1997 va publicar el seu llibre de memòries “Fulls en contacte”, amb el que guanyar un premi Gaziel.

Xavier Miserachs mor el 1998 a Badalona a causa d’un càncer de pulmó.

Logotip de l’escola Eina

Page 7: Xavier miserachs

En les seves fotografies demostra tenir una mirada pròpia com a creador d'una imatge renovada de la ciutat i de la seva gent:

La mirada es basava per ser àcida i caòtica respecte del món urbà, anant més enllà del caràcter entranyable i pintoresc i així transmetent una nova sensibilitat.

Tenia una visió aguda i insolent amb la que manifestava una ruptura amb l'academicisme oficial. 

Page 8: Xavier miserachs

ANÀLISI DE LES FOTOGRAFIES

Page 9: Xavier miserachs

“Los Cachorros”

En aquesta fotografia, Miserachs ha utilitzat unes línies convergents que acaben unint-se en un punt de fuga i simbolitzen la continuïtat de la carretera. Vèiem que ha utilitzat, per l’enquadrament, un pla general. Podem observar que és una fotografia amb poca textura, en la qual ha utilitzat una il·luminació natural (mes o menys una llum del vespre).L’escala que utilitza Miserachs és proporcional, ja que els elements principals que constitueixen la fotografia no destaquen, en quant a tamany, dels demés.

Aquesta imatge pertany a una de les obres de Barcelona en Blanc i Negre.

Page 10: Xavier miserachs

Miserachs ha utilitzat una perspectiva per mostrar-nos que la carretera té un gran recorregut visual.Aquesta fotografia té una gran profunditat de camp, on ha utilitzat la llei de terços per destacar-nos el grup de gossos, que són l’element principal i el que més pes visual donen a la fotografia.També veiem que Miserachs ha volgut expressar un cert dinamisme a través de l’acció de passejar els gossos i també, de rerefons, gràcies als cotxes que passen per la carretera. El camp visual reté principalment la vorera on es troben els gossos, deixant de banda la carretera i l’altra vorera, donant-li així més protagonisme. Podem observar que es tracta d’un paisatge obert, exterior, de la Barcelona de l’època, és a dir, completament concret. En aquesta fotografia podríem pensar que tot aquest conjunt de gossos es tracta d’una posada en escena, però hem de valorar les intencions de Miserachs amb la fotografia que eren representar la societat des d’un punt caòtic de l’època.Per la composició de la fotografia, podem dir que es tracta d’un temps seqüencial o narratiu, ja que es pot intuir perfectament l’acció que es durà a terme.

Page 11: Xavier miserachs

En aquesta fotografia, Xavier Miserachs manifesta amb la seva característica mirada insolent la gran diferència social de l’època a Barcelona, on veiem com una persona ha de guanyar-se la vida passejant els gossos de, probablement, els més adinerats, mentre que d’altres poden permetre’s el luxe de passejar amb els seus cotxes pel centre de Barcelona.Mitjançant aquesta agrupació de gossos (imatge poc comuna) veiem la clara visió que té Miserachs del món urbà d’aleshores: era caòtic.

Page 12: Xavier miserachs

Aquesta imatge pertany a una de les obres de Barcelona en Blanc i Negre.

Veiem que és una imatge en blanc i negre i això ressalta el contrast de la pell i la forma, la textura i també l’expressió i intencionalitat que li volem donar a la imatge, que en aquest cas dóna un to de tristor, apagat.

La llum tampoc es pot apreciar molt amb el blanc i negre però es veu que no és una llum molt dura, és més fresca, sembla que hi hagi boira també.

Veiem que és una imatge totalment figurativa i, per tant, real.Està feta amb perspectiva de picat però el punt de fuga dóna un punt de profunditat i això fa que no es marqui molt aquesta perspectiva.

Page 13: Xavier miserachs

Veiem també que la imatge està dividida en tres blocs que denoten els tres punts importants (motiu) i que més criden l’atenció en la imatge que són, en la part superior, el cotxe, en el centre però desplaçat cap a la dreta veiem el nen que mira una roda situada en la part inferior i que amb aquesta mirada ens indica una línia cap a allò que li volem donar importància que en aquest cas és la roda.Veiem una línia vertical situada just al centre molt marcada que ens separa en dos la imatge i ens situa en un costat al nen i en l'altre el cotxe. Aquesta línia dona estabilitat, quietud i una sensació de monotonia però també profunditat i les línies diagonals ho contraresten amb una sensació de dinamisme de manera que la imatge queda perfectament equilibrada.El format de la imatge és vertical però on es mostra un paisatge obert amb un enfocament selectiu que ressalta el motiu de la imatge que en aquest cas és el nen i la roda.Finalment aquesta imatge està feta amb un pla general on podem veure els personatges i on té un valor narratiu però també expressiu perquè es veu molt d’aprop al nen i sobretot la mirada que ens guia cap a la roda.

Page 14: Xavier miserachs