XARXESMontserrat Sastre1995

avinguda de la Indústria

És un record a l'època que el Walden-7, estavaenvoltat de xarxes de protecció, tot just abans de laseva rehabilitació. L'obra d’aquesta artista representaunes xarxes, mitjançant malles metàl.liques i barresde ferro -que es van utilitzar durant les obres dereforma de l'edifici-. L'estructura, en blanc i blau,acaba convergint en una emotiva dedicatòria a terraque emergeix de la gespa.

L'artistaEstil abstracte i figuratiu. Finalitza la seva formacióartística l'any 1968. Fixa el seu estudi a Sant JustDesvern, l'any 1971, quan realitza la primera exposicióindividual a l'Estudi d'Art de Ràdio Barcelona. Dirigeixl'Escola de Ceràmica d'Esplugues de Llobregat i haestat guardonada amb diversos premis com la 2ª.Biennal del Futbol Club Barcelona.

1

Sant Just Desvern és un poble ric enmolts sentits. També artísticament, toti que aquest aspecte ha passat inadvertitdurant molt temps.

Aquesta publicació i un agradablepasseig pel municipi us permetrà saberque som escenari de molts diversoscorrents artístics, des del clàssic alcontemporani, passant per les tendènciesdel "povera". Descobrireu que cadaescultura, cada obra, és una història, unaidea, una concepció de la vida i unaforma d'entendre el món.

I coneixereu també els artistes que hanpassat pel municipi: escultors, ceramisteso pintors de reconegut prestigi quepresenten la seva obra als carrers deSant Just Desvern, però que també l'hanportat a llocs com Canadà, Montecarlo,Londres o la mítica París. Alguns com laCarme Malaret, el Quim Lluís, laMontserrat Sastre o el Xavier Modolellviuen i treballen amb el seu art a SantJust; d'altres, com el pintor JosepGuinovart, Bori, Alfonso Mirat, JordiTorras o Rafael Solanich, han estatvinculats amb el municipi d'una o altramanera.

Hi ha art al carrer. Sant Just Desvern ésart. Descobriu-lo i gaudiu-lo.

2

5 x 5 x 5Carme Malaret1998

plaça de la Pau

L'autora va trobar una font d'inspiració en les mides5 x 5 x 5, que componen l'espai ideal, l'utòpichabitatge, segons l'arquitecte Cerdà. Aquestes tambésón les mides bàsiques de l'estructura del Walden-7. Partint del 5 x 5 x 5 però fugint d'una figuratancada, Carme Malaret crea un cub format perquatre columnes que, unides mentalment, donenlloc al cub virtual. La instal·lació està pensada comun fòrum obert a la participació: hi ha espai perseure a les columnes i al terra hi ha dibuixat unlaberint per al divertiment dels infants. El laberintsimbolitza el difícil procés de consolidació de la zonaWalden i cada columna té un significat: el territori-Sant Just Desvern-, els vestigis -l'antiga fàbrica deciment Sanson-, l'experimentació -el Walden-7-, ila consolidació -l'Illa Walden-.

L'artistaCeramista. Es va llicenciar en Biologia per laUniversitat de Barcelona i en Belles Arts també perla UB, on també va cursar el Doctorat en Escultura.A la Llotja, va obtenir el títol de "Mestre Artesa deCeràmica", i també va estudiar a l'escola MunicipalRobert Brillas. Va començar a exposar individualmentel 1987 i ha assistit a fires internacionals a Quebec,Bolònia o París. Participa en el "New Art" a Barcelona.

3

ESTRÈSQuim Lluís1995

carrer Salvador EspriuL'obra és un conte rodó. Què són? Es tracta de cròniquesde la realitat manifestades a per traços i pinzellades.Així defineix l'artista aquest tipus d'obra. En aquestcas, exposa una temàtica de rabiosa vigència: l'estrèsa que està sotmès la societat. Compta amb tres volums:1 cilindre nounat que emergeix del terra i estàlleugerament inclinat; un segon cilindre adolescent, unconjunt de formes geomètriques que formen una figuraantropomòrfica, que mira el que té al costat i intentafugir corrent; i finalment, un cilindre adult, de 8 metresd'alçada, giratori i amb unes pintures al·legòriques,que mostren la seva angoixa per l'estrès. Utilitza elscolors ocres de l'edifici Walden-7. Està obert a laparticipació de la societat, perquè una part del cilindreestà sense pintar perquè sigui completat per laciutadania.

L'artistaEscultor, pintor i muralista. Es forma a l'escola Llotja icompagina els seus estudis amb l'ofici de joier. Ingressaal Reial Cercle Artístic de Barcelona es gradua enProcediments pictòrics i murals de l'Escola d'ArtsAplicades i Oficis Artístics de Barcelona. És autor demurals per a empreses, habitatges i altres edificis. Haexposat la seva obra, a més de Sant Just Desvern, aBarcelona, Tarragona, Lleida, Castelló, Jaén o Alemanya.Ha obtingut diverses premis de pintura.

Sant Just Desvern és un poble ric enmolts sentits. També artísticament, toti que aquest aspecte ha passat inadvertitdurant molt temps.

Aquesta publicació i un agradablepasseig pel municipi us permetrà saberque som escenari de molts diversoscorrents artístics, des del clàssic alcontemporani, passant per les tendènciesdel "povera". Descobrireu que cadaescultura, cada obra, és una història, unaidea, una concepció de la vida i unaforma d'entendre el món.

I coneixereu també els artistes que hanpassat pel municipi: escultors, ceramisteso pintors de reconegut prestigi quepresenten la seva obra als carrers deSant Just Desvern, però que també l'hanportat a llocs com Canadà, Montecarlo,Londres o la mítica París. Alguns com laCarme Malaret, el Quim Lluís, laMontserrat Sastre o el Xavier Modolellviuen i treballen amb el seu art a SantJust; d'altres, com el pintor JosepGuinovart, Bori, Alfonso Mirat, JordiTorras o Rafael Solanich, han estatvinculats amb el municipi d'una o altramanera.

Hi ha art al carrer. Sant Just Desvern ésart. Descobriu-lo i gaudiu-lo.

FRIS CERÀMIC DEL PARADORJosep Guinovart i Xavier Modolell i Lluch1965

plaça del ParadorObra conjunta dels dos artistes que van conèixer-se enles tertúlies del Cercle Artístic de Barcelona. Xavier Modolellli va proposar a Josep Guinovart participar en el projected'un fris ceràmic per a un edifici nou, el del Parador, ons'hi instal.laria la Biblioteca Municipal i altres serveisculturals i lúdics. Era l'any 1965.Josep Guinovart es va encarregar de la part artística: vatreballar sobre un petit esquema de formes abstractes ide colors foscos, blaus i marrons. Xavier Modolell vaocupar-se dela part tècnica i material: el fris ceràmic deviacoure's a temperatura molt alta: d'aquí el seu bon estatde conservació actual.

Els artistesJosep Guinovart comença a treballar com a pintor deparets en el taller familiar. A principis dels 40 començaa formar-se a la Llotja, i amplia els estudis a París. Contactaamb Dau al Set i el 1955 funda el Grup Taüll amb Aleu,Cuixart, Muxart, Tàpies i Tharrats. Ha treballat en tots elsmedis i s'ha dedicat especialment a l'experimentació dematerials. Ha exposat a museus i galeries de Barcelona,Espanya, Mèxic, Cuba o Estats Units i ha participat encol·lectives de tot el món. Obres seves formen part delfos de museus com el Guggenheim de Nova York, elMACBA, el Moma de NY o Bellas Artes de Bilbao.Guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.Xavier Modolell i Lluch (1917-1986) va ser escultorautodidacta. S'integrà al grup Lais i exposà a Barcelonai Madrid. A més de ser l'autor del monolit a FernandoLeuthard, també va fer la mascareta mortuòria de DanielCardona, el bust d'Enric Morera i el de J.A. Clavé. Veímolt actiu del municipi, va ser durant alguns anys, presidentde l'Orfeó Enric Morera de l'Ateneu.

4

5ENRIC MORERARafael Solanich1965

plaça Enric Morera

És l'homenatge al gran mestre català Enric Morera,que dóna nom a l'Orfeó. L'any del centenari del seunaixement (1865-1942), l'Orfeó celebra l'efemèrideamb una sèrie d'actes en la seva memòria. Entreells, la inauguració d'un monòlit amb una terracotade l'artista Rafael Solanich -a qui unia una granamistat amb el mestre Antoni Coll, personatge claude l'entitat en aquells anys-. La plaça on s'instal·lapren el nom d'Enric Morera. L'obra representa unàngel que toca l'aliró, i està feta en terracota.

L'artistaRafael Solanich va ser un prolífic escultor català,relacionat amb Sant Just Desvern a través de la sevarelació amb Antoni Coll. Va exposar la seva obra adiferents galeries catalanes i va ser membre actiude la FAD, la Fundació de les Arts Decoratives.

Sant Just Desvern és un poble ric enmolts sentits. També artísticament, toti que aquest aspecte ha passat inadvertitdurant molt temps.

Aquesta publicació i un agradablepasseig pel municipi us permetrà saberque som escenari de molts diversoscorrents artístics, des del clàssic alcontemporani, passant per les tendènciesdel "povera". Descobrireu que cadaescultura, cada obra, és una història, unaidea, una concepció de la vida i unaforma d'entendre el món.

I coneixereu també els artistes que hanpassat pel municipi: escultors, ceramisteso pintors de reconegut prestigi quepresenten la seva obra als carrers deSant Just Desvern, però que també l'hanportat a llocs com Canadà, Montecarlo,Londres o la mítica París. Alguns com laCarme Malaret, el Quim Lluís, laMontserrat Sastre o el Xavier Modolellviuen i treballen amb el seu art a SantJust; d'altres, com el pintor JosepGuinovart, Bori, Alfonso Mirat, JordiTorras o Rafael Solanich, han estatvinculats amb el municipi d'una o altramanera.

Hi ha art al carrer. Sant Just Desvern ésart. Descobriu-lo i gaudiu-lo.

IMATGE DEL SAGRAT CORXavier Modolell i Lluch1944

plaça del Sagrat Cor

La imatge està en un templet sobre el dipòsit d'aiguapotable que abastava les cases de la urbanitzaciópromoguda per Gaspar Modolell i Jané i projectadaper l'arquitecte Josep Alemany. La imatge del SagratCor que hi havia inicialment va ser destruïda durantels incidents revolucionaris del 18 de juliol de 1936.L'any 1944 fou reposada i beneïda. Xavier Modolell,fill del promotor de la urbanització, va ser-ne l'autor.

L'artistaXavier Modolell i Lluch (1917-1986) va ser escultorautodidacta. S'integrà al grup Lais i exposà aBarcelona i Madrid. A més de ser l'autor del monòlita Fernando Leuthard, també va fer la mascaretamortuòria de Daniel Cardona, el bust d'Enric Morerai el de J.A. Clavé. Veí molt actiu del municipi, va serdurant alguns anys, president de l'Orfeó Enric Morerade l'Ateneu.

6

7

VERN, ESCULTURA ALMIL·LENARIMontserrat Sastre1989

Parc de Les Monges

És un homenatge als 1000 anys d'història de SantJust Desvern complerts el 1989. L'autora pren coma referència característica i perenne del municipi elvern; creu que les persones, el paisatge o la poblacióva canviant amb el temps, però que els verns sempres'han deixat sentir al llarg de la història del municipi.L'escultura és abstracta i intenta recollir, amb lafigura de l'arbre, 1000 anys d'història del municipi.L'original, en fusta i en petites dimensions, va serreproduït per ser exposat al parc en bronze. L'obraes va inaugurar amb la creació del Parc.

L'artistaEstil abstracte i figuratiu. Finalitza la seva formacióartística l'any 1968. Fixa el seu estudi a Sant JustDesvern, l'any 1971, quan realitza la primeraexposició individual a l'Estudi d'Art de RàdioBarcelona. Dirigeix l'Escola de Ceràmica d'Espluguesde Llobregat i ha estat guardonada amb diversospremis com la 2a Biennal del Futbol Club Barcelona.

CREU DEL PEDRÓ1940

carrer Can Freixes amb carrer Canigó

La creu recorda els orígens de l'indret, en laconfluència del carrer de Can Freixes i el carrerCanigó, que disposa de vistes privilegiades. Desd'aquest punt, els sacerdots beneïen el municipi. Elnom de l'indret, doncs, prové del pilar, taula o pedrósobre el qual estava situada la creu originària depedra on tenien lloc les benediccions. La creu antiga,de pedra, va ser destruïda el 1936 i substituïda peruna de ferro forjat el 1940. La van forjar als tallersTrullén.

8

9

MONÒLIT A MONTFALCONE1976

plaça Montfalcone

Es tracta d'una àncora, recollida de les drassanes deMontfalcone, i és un record de l'amistat que uneixl'Orfeó Enric Morera i el Cor Ermes de Grion, de lapoblació italiana. La relació que s'estableix entre lesdues entitats neix el 1965 en el Concurs InternacionalGuido d'Arezzo, a la Toscana italiana, i culmina ambels actes per celebrar el 25è aniversari de la fundacióde l'Orfeó, durant la Festa Major de 1976. És quanes col·loca el monòlit i s'inaugura la nova plaça deMontfalcone. S'hi ubica l'ofrena del Cor Ermes deGrion: una àncora, com símbol de la ciutat italianabanyada per les aigües de l'Adriàtic i on molts delsseus habitants vivien de les drassanes quepatrocinaven al Cor.

CATALUNYA, HOMENATGEA L'11 DE SETEMBREConcepció Gómez Bori1990

avinguda de l'11 de setembre

L'escultura és un homenatge a la Diada Nacionalde Catalunya, una obra clàssica i metafòrica on ladona simbolitza un país que no oblida el passat peròque, al mateix temps, avança amb decisió cap alfutur. L'autora presenta a una Catalunya forta, altivai rabiosa -així ho indiquen els seus punys tancats ienrera-, però també serena -segons les faccions delrostre- i amb una clara vocació d'avenç -com indicala seva situació cap a endavant, com si anés a ferun pas endavant-. L'escultura és un dels exemplesmés fidedignes de l'estil de l'autora: un estil clàssicon destaquen les formes harmonioses i plenes desensibilitat i basat en la figuració, on el contingut iel simbolisme té molt valor.

L'artistaEs va formar a la Universitat Nova de la UNESCO deBarcelona, especialitzant-se en escultura, a més del'Escola Industrial de Barcelona i la Llotja. Filla d'unescultor, està molt influenciada per l'obra del granmestre català Clarà, amic de la família. Ha exposata Barcelona, Sant Just Desvern, Tarragona, Saragossa,Lleida, la Bretanya francesa i Andorra, a més decrear escultures de petit o gran format a poblacionscatalanes. És vicepresidenta de l'Associació d'Escultorsde Catalunya creada fa 12 anys.

10

11

ALEGROAlfonso Mirat2000

Complex Esportiu Municipal La Bonaigua

L'obra, creada a partir de ferro i fusta vells, representaun home en ple moviment. És una de les tresescultures que conformen una composicióescultòricomusical, una espècie de simfonia, querepresenta el ritme i el moviment de les persones.L'Alegro -el ball- és el moviment més viu i energèticdel conjunt en què també hi són l'adagio -el córrer- i l'andante -el caminar-. Els materials utilitzats sónla fusta i el ferro. La composició data de l'any 2002,tot i que l'escultura es col·loca dos anys més tard alnou Complex Esportiu Municipal La Bonaigua.

L'artistaAlfonso Mirat és un escultor autodidacta, que noha rebut formació artística; sí es va formar i treballaren el camp audiovisual i en la construcció. Esconsidera constructor -en aquest cas d'escultures-i aprèn del contacte amb la gent. La seva creativitatva trobar sortida l'any 1992, quan l'escultura deixade ser un hobbie per convertir-se en la seva principalactivitat. Aquest any mostra per primer cop, en unaexposició col·lectiva a Menorca, la seva obra. Desd'aleshores ha exposat a ciutats de tot Espanya.

Sant Just Desvern és un poble ric enmolts sentits. També artísticament, toti que aquest aspecte ha passat inadvertitdurant molt temps.

Aquesta publicació i un agradablepasseig pel municipi us permetrà saberque som escenari de molts diversoscorrents artístics, des del clàssic alcontemporani, passant per les tendènciesdel "povera". Descobrireu que cadaescultura, cada obra, és una història, unaidea, una concepció de la vida i unaforma d'entendre el món.

I coneixereu també els artistes que hanpassat pel municipi: escultors, ceramisteso pintors de reconegut prestigi quepresenten la seva obra als carrers deSant Just Desvern, però que també l'hanportat a llocs com Canadà, Montecarlo,Londres o la mítica París. Alguns com laCarme Malaret, el Quim Lluís, laMontserrat Sastre o el Xavier Modolellviuen i treballen amb el seu art a SantJust; d'altres, com el pintor JosepGuinovart, Bori, Alfonso Mirat, JordiTorras o Rafael Solanich, han estatvinculats amb el municipi d'una o altramanera.

Hi ha art al carrer. Sant Just Desvern ésart. Descobriu-lo i gaudiu-lo.

00

MONÒLIT A FERNANDOLEUTHARDXavier Modolell i Lluch1981

Complex Esportiu Municipal La Bonaigua

Homenatge a Fernando Leuthard, un actiu veí delmunicipi d'origen suís que va dedicar bona part dela seva vida a promocionar l'esport local. Es vacol·locar amb motiu del primer memorial a Leuthard,un any després de la seva mort. És un monòlit, ambpedra de Sant Vicenç de Castellet i un medalló.L'obra és de Xavier Modolell i Lluch, amic personalde l'homenatjat.

L'artistaXavier Modolell i Lluch (1917-1986) va ser escultorautodidacta. S'integrà al grup Lais i exposà aBarcelona i Madrid. A més de ser l'autor del monolita Fernando Leuthard, també va fer la mascaretamortuòria de Daniel Cardona, el bust d'Enric Morerai el de J.A. Clavé. Veí molt actiu del municipi, va serdurant alguns anys, president de l'Orfeó Enric Morerade l'Ateneu.

12

13

LA LLEGENDA NEGRAJordi Torras1996

Parc de Can Ginestar

Simbolitza un drac universal, no adscrit a cap cultura.La figura té connotacions positives a altres cultures,mentre a Catalunya se li dóna un sentit fosc i perillósamb motiu de la llegenda de Sant Jordi: d'aquí eltítol de l'obra. L'obra està feta amb pedra negraque aporta al drac aquest caràcter llegendari. Elprocés de realització de l'obra va ser absolutamentexperimental i improvisat: l'autor (que treballa moltels materials i les tècniques) va modelar la figuranomés amb la tècnica del disc de tall.

L'artistaEscultor. Llicenciat per la Universitat de Belles Artsde Barcelona. Actualment exerceix de mestre al Tallerdel Departament d'Escultura en aquesta mateixafacultat de la Universitat de Barcelona. Ha participaten diversos simpòsiums internacionals a Itàlia i haexposat, a més de Sant Just Desvern, a Barcelona,Sabadell o Alella. Formant part de col·lectives, laseva obra s'ha mostrat també a França i Itàlia.

Sant Just Desvern és un poble ric enmolts sentits. També artísticament, toti que aquest aspecte ha passat inadvertitdurant molt temps.

Aquesta publicació i un agradablepasseig pel municipi us permetrà saberque som escenari de molts diversoscorrents artístics, des del clàssic alcontemporani, passant per les tendènciesdel "povera". Descobrireu que cadaescultura, cada obra, és una història, unaidea, una concepció de la vida i unaforma d'entendre el món.

I coneixereu també els artistes que hanpassat pel municipi: escultors, ceramisteso pintors de reconegut prestigi quepresenten la seva obra als carrers deSant Just Desvern, però que també l'hanportat a llocs com Canadà, Montecarlo,Londres o la mítica París. Alguns com laCarme Malaret, el Quim Lluís, laMontserrat Sastre o el Xavier Modolellviuen i treballen amb el seu art a SantJust; d'altres, com el pintor JosepGuinovart, Bori, Alfonso Mirat, JordiTorras o Rafael Solanich, han estatvinculats amb el municipi d'una o altramanera.

Hi ha art al carrer. Sant Just Desvern ésart. Descobriu-lo i gaudiu-lo.

CREU A LES VÍCTIMES DE LAGUERRA CIVIL1974

plaça Verdaguer

És un monument-homenatge a totes les víctimesde la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Vasubstituir el monument a "los Caídos por Dios y porEspaña" que hi va haver durant la dictadura. La creues va col·locar el 1974, en un període d'obertura,després de 40 anys de franquisme, que vadesembocar mesos després en una gran l'explosiódemocràtica.

14