XARXES QUE ATRAPEN

GRUP 8-”ENREDATS”Andrea Moruno FernándezJordi Pèlach FontanéJosep Alexandre Julià Tugores

Les xarxes socials serveixen per millorar o empitjorar les nostres relacions socials?

Índex

1. Introducció i justificació del projecte2. Marc teòric3. Objectius del projecte4. Població diana5. Anàlisi de les dades6. Conclusions7. Bibliografia

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

LES XARXES SOCIALS SÓN ESPAIS WEB:

On les persones poden crear-se perfils on aparegui informació personal i interactuar entre elles.

Que el seu ús s’inclou en la dimensió social de la persona. El seu ús és molt generalitzat, sobretot entre els més

joves.

2. EL MARC TEÒRIC

LA DIMENSIÓ SOCIAL: Comprén el conglomerat de situacions que es donen o es transmeten a un

subjecte, i van a formar part de la seva personalitat i caràcter. Influències dels mitjans de comunicació, expressions culturals, ideologies. Socialització entesa com a procés interactiu entre les necessitats de la societat i

les del subjecte.

ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ:

Mentals: Adquisició de coneixements Afectius: Formació de vincles amb altres individus Conductuals: Conformació social de la conducta

1.2. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

AVANTATGES DE LES XARXES SOCIALS: Contactar amb amics i coneguts de manera ràpida, econòmica i directa. Accedir a informació derivada de l'opinió i experiència d’altres usuaris. Possibilitat de mantenir-se constantment informat sobre temes d’interés.

INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS:

Pèrdua de la privacitat Pèrdua de temps Potencialment addictives

3. OBJECTIUS DEL PROJECTE Determinar si hi ha avantatges i inconvenients, i quins són, de l’ús

de xarxes socials en les relacions socials Identificar quines son les NTIC que més efecte tenen en les

relacions socials Conèixer l’ús quantitatiu i qualitatiu que la societat fa de les

xarxes socials. Conèixer dades que ens ajudin a valorar l'impacte de les xarxes

socials i TIC en general en la socialització de les persones, parant especial atenció a la gent més jove.

 4. POBLACIÓ DIANA

La població diana d'aquests estudi són joves d'edats compreses entre els 12 i 16 anys majoritàriament. Tot i que s'han revisat dades referents a tots els segment de la població en general ens interessa veure l'impacte de les xarxes socials sobre aquest grup d'edat i de quina influència tenen les mateixes en el seu procés de socialització.

5. ANÀLISI DE LES DADES

D'entre les persones entre 16 a 74 anys, a Catalunya, un 82'2 de mitjana utilitzen internet diàriament, com a mínim cinc dies a la setmana. 

UN 90'2% de les persones, han utilitzat xarxes socials en els darrers tres mesos

5. ANÀLISI DE LES DADES

Xarxer socials Missatgeria instantània Xat0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%

70.00%

80.00%

90.00%

100.00%

No utiliza

Com a mínim un cop a la setmana

5. ANÀLISI DE LES DADES

Motius per comunicar-se online entre preadolescents

0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%

70.00%

80.00%

MaiAlguns cops

5. ANÀLISI DE LES DADES Variança entre l'ús de la comunicació

online d'acord amb nivells d'ansietat social i habilitats socials

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

Altes habilitats socials i baixa ansietat social

6. CONCLUSIONS La pràctica totalitat de la població és usuària

d'internet Tan sols un nombre molt reduït d'aquests

usuaris no té compte en alguna Xarxa Social L’ús de les xarxes és fonamentalment per a

mantenir-se en contacte amb persones que ja es coneixen.

Tan sols prop del 10% reconeix utilitzar-les per conèixer gent; els joves no utilitzen tant aquestes xarxes socials per fer nous amics.

Un nombre molt elevat de joves les empren per mantenir-se en comunicació permanent amb els amics i companys.

Quatre de cada deu asseguren diuen que aquestes xarxes els ha servit molt per millorar en les seves relacions

Set de cada deu diuen tenir el perfil només accessible per als seus amics; una mica més del 11% el té obert a tothom i una minoria (gairebé el 5%) obert fins als amics dels seus amics.

El 47,8% reconeix que ha patit una situació desagradable en aquestes xarxes, destaquen els insults.

CONCLUSIONS Hi ha indicis de que el comportament dels

joves es modifica en qüestió de l'ús de les xarxes socials

Un percentatge significatiu de joves amb dificultats per socialitzar utilitza les NTIC per fer nous amics, el que obre una vía interessant

No es possible amb les dades actuals afirmar si l'ús de les xarxes socials millora o empitjora la vida social dels usuaris

 7. BIBLIOGRAFIA I FONTS Bernete, F. (2009) Usos de las TIC, Relaciones sociales y cambios en la socialización de las y los jóvenes. Juventud y nuevos medios de comunicación.

(88) pp. 97-114.Consultat a:http://recursos.ufv.es/docs/debates/redes-sociales-y-cambios-en-la-socializacion-de-los-jovenes.pdf doi: 10.1145/345190.345238

Cornejo, M, Tapia, M. (2011) Redes sociales y relaciones interpersonales en internet.Fundamentos en Humanidades.(Vol: 2) Issue: 24, Pp: 219-229

Díaz Gandasegui, V. (2011) Mitos y realidades de las redes sociales. Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales. (6) Pages: 26 p.Consultat a:http://www.isdfundacion.org/publicaciones/revista/numeros/6/secciones/tematica/pdf/07-Vicente-Diaz-mitos-realidades-redes-sociales.pdf

DiMaggio, P., Hargittai, E., Neuman, W. et al. (2001) Social implications of the Internet. Annual Review of Sociology. (Vol. 27) Issue 1, pp 307-336Consultat a: http://links.jstor.org/sici?sici=0360-0572(2001)27<307:SIOTI>2.0.CO;2-S

Idescat, a partir de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l'INE. (2016) Consultat a:http://www.idescat.cat/estad/ticl

Malagon, A., Corcoles, D., Martin, L. M. i Perez, V. (2015) Hikikomori in Spain: A descriptive study. International Journal of Social Psychiatry. pp 1-9.doi: 10.1177/0020764014553003

Miniwatts Marketing Group (2011) Internet World Stats: Usage and population Statistics. Internet Word Stats. Consultat a: http://www.internetworldstats.com/stats.htm

Morduchowicz, R., Marcon, A., Sylvestre, V., Ballestrini, F. (2010) Los adolescentes y las redes sociales. Escuela y medios. (Vol. 1) pp. 1 - 11. Consultat a: http://www.me.gov.ar/escuelaymedios/material/redes.pdf

Navarro, R. I Yubero, S. (2012) Impacto de la ansiedad social, las habilidades sociales y la cibervictimización en la comunicación online. Escritos de Psicología, Vol. 5, (nº 3) pp. 4-15 Septiembre-Diciembre 2012. Consultat a:http://www.escritosdepsicologia.es/descargas/revistas/vol5num3/vol5num3_2.pdf

Sanz, L. Análisis de redes sociales: o cómo representar las estructuras sociales subyacentes. Apuntes de ciencia y tecnología (2003) Vol. 7. DOI: 10.1007/s10588-006-7084-x

Toranzoes, F (2009) Internet como marco de comunicación e interacción social. Comunicar. (Vol. 16) Issue 32, pp. 231-237. doi:10.3916/c32-2009-03-005

Wellman, B., Haase, a. Q., Witte, J., Hampton, K. Does the Internet Increase, Decrease, or Supplement Social Capital?: Social Networks, Participation, and Community Commitment. American Behavioral Scientist.(Vol. 45) Issue: 3, pp. 436-455. doi: 10.1177/00027640121957286