xarxa de professionals que treballen per a la integració ... · als països d’origen de les...
TRANSCRIPT
Xarxa de professionals que treballen per a la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut mental
Juliol 2016
Membres de la Xarxa SomaampPsy
Treball realitzat amb les aportacions deYolanda Osorio psiquiatra del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
Inma Hernaacutendez psicograveloga del departament de refugiats de la Creu Roja
Xavier Sanchiacutes psiquiatra de la Fondation de Nant
Joan Loacutepez infermer del Consorci Hospitalari de Vic
Carme Guiteras treballadora social del Consorci Hospitalari de Vic
Editat i gestionat per
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 4
2 Objectiu 5
3 Metodologia 6
4 Context 7
5 El circuit drsquoacollida 10
6 La salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 11
7 Recomanacions per atendre les necessitats en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 14
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental 15
II- Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria 17
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria 20
IV-Comunicacioacute entre els professionals i els pacients 22
8 Lllistat de recomanacions 25
9 Glossari 27
10 Bibliografia 28
11 Annexes 30
Annex I Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant 30
Annex II Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients
solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant 33
Annex III Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals 36
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les
persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya 41
1 INTRODUCCIOacute
La Xarxa SomaampPsy eacutes una comunitat internacional formada per organitzacions que tenen
en comuacute la voluntat drsquooferir serveis integrals per a lrsquoatencioacute de la salut mental Actualment la
configuren la Fondation de Nant el Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu el Consorci Hospitalari de
Vic i el Centre Psychiatrique Saint-Bernard Lrsquoobjectiu de la Xarxa eacutes promoure el debat i lrsquoaccioacute
per a la integracioacute entre els diversos serveis sanitaris socials i drsquoaltres agravembits com lrsquoeducacioacute o la
justiacutecia que intervenen en lrsquoatencioacute integral de les persones amb malalties mentals
La Xarxa SomaampPsy realitza diferents activitats de manera continuada a traveacutes de tres vessants
un portal web de continguts de qualitat que giren entorn de la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut
mental grups de discussioacute online entre professionals que debaten i comparteixen coneixement
i experiegravencies sobre temes drsquointeregraves en salut mental i un Colmiddotloqui Internacional anual destinat a
professionals i interessats en la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut mental
Aquest document eacutes el resultat del segon tema de discussioacute dels grups de treball online canalitzat
des del portal web de SomaampPsy El tema es va triar a partir dels pogravesters cientiacutefics meacutes valorats
que es van presentar al III Colmiddotloqui Internacional SomaampPsy celebrat el mes drsquooctubre de 2015
a Barcelona
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil 4
Colmiddotloqui SomaampPsy
Presentacioacute del pogravester
Valoracioacute del pogravester al Colmiddotloqui
Internacional SomaampPsy
Publicacioacute drsquoun position paper
de la Xarxa SomaampPsy sobre
la temagravetica
Grup de discussioacute de professionals per aprofundir en la temagravetica del pogravester
2 OBJECTIU
Aquest document eacutes una eina pels professionals de salut per oferir una atencioacute meacutes eficient
en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil que arriben a Europa Eacutes un model amb quatre
recomanacions principals per millorar la gestioacute de lrsquoatencioacute en salut drsquoaquest grup de poblacioacute i
proposa com actuar en aspectes com lrsquoacceacutes als serveis de salut lrsquoatencioacute integral als problemes
de salut el seguiment dels tractaments i la millora de la comunicacioacute entre el professional megravedic
i el pacient
En el moment actual davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les
aportacions recollides en aquest document fruit de la reflexioacute de diferents professionals siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
A la vegada esperem que esdevingui una eina uacutetil per als professionals interessats en la prestacioacute
drsquouna atencioacute integral a aquest grup de poblacioacute
5 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les aportacions recollides en aquest document siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Treball realitzat amb les aportacions deYolanda Osorio psiquiatra del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
Inma Hernaacutendez psicograveloga del departament de refugiats de la Creu Roja
Xavier Sanchiacutes psiquiatra de la Fondation de Nant
Joan Loacutepez infermer del Consorci Hospitalari de Vic
Carme Guiteras treballadora social del Consorci Hospitalari de Vic
Editat i gestionat per
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 4
2 Objectiu 5
3 Metodologia 6
4 Context 7
5 El circuit drsquoacollida 10
6 La salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 11
7 Recomanacions per atendre les necessitats en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 14
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental 15
II- Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria 17
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria 20
IV-Comunicacioacute entre els professionals i els pacients 22
8 Lllistat de recomanacions 25
9 Glossari 27
10 Bibliografia 28
11 Annexes 30
Annex I Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant 30
Annex II Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients
solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant 33
Annex III Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals 36
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les
persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya 41
1 INTRODUCCIOacute
La Xarxa SomaampPsy eacutes una comunitat internacional formada per organitzacions que tenen
en comuacute la voluntat drsquooferir serveis integrals per a lrsquoatencioacute de la salut mental Actualment la
configuren la Fondation de Nant el Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu el Consorci Hospitalari de
Vic i el Centre Psychiatrique Saint-Bernard Lrsquoobjectiu de la Xarxa eacutes promoure el debat i lrsquoaccioacute
per a la integracioacute entre els diversos serveis sanitaris socials i drsquoaltres agravembits com lrsquoeducacioacute o la
justiacutecia que intervenen en lrsquoatencioacute integral de les persones amb malalties mentals
La Xarxa SomaampPsy realitza diferents activitats de manera continuada a traveacutes de tres vessants
un portal web de continguts de qualitat que giren entorn de la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut
mental grups de discussioacute online entre professionals que debaten i comparteixen coneixement
i experiegravencies sobre temes drsquointeregraves en salut mental i un Colmiddotloqui Internacional anual destinat a
professionals i interessats en la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut mental
Aquest document eacutes el resultat del segon tema de discussioacute dels grups de treball online canalitzat
des del portal web de SomaampPsy El tema es va triar a partir dels pogravesters cientiacutefics meacutes valorats
que es van presentar al III Colmiddotloqui Internacional SomaampPsy celebrat el mes drsquooctubre de 2015
a Barcelona
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil 4
Colmiddotloqui SomaampPsy
Presentacioacute del pogravester
Valoracioacute del pogravester al Colmiddotloqui
Internacional SomaampPsy
Publicacioacute drsquoun position paper
de la Xarxa SomaampPsy sobre
la temagravetica
Grup de discussioacute de professionals per aprofundir en la temagravetica del pogravester
2 OBJECTIU
Aquest document eacutes una eina pels professionals de salut per oferir una atencioacute meacutes eficient
en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil que arriben a Europa Eacutes un model amb quatre
recomanacions principals per millorar la gestioacute de lrsquoatencioacute en salut drsquoaquest grup de poblacioacute i
proposa com actuar en aspectes com lrsquoacceacutes als serveis de salut lrsquoatencioacute integral als problemes
de salut el seguiment dels tractaments i la millora de la comunicacioacute entre el professional megravedic
i el pacient
En el moment actual davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les
aportacions recollides en aquest document fruit de la reflexioacute de diferents professionals siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
A la vegada esperem que esdevingui una eina uacutetil per als professionals interessats en la prestacioacute
drsquouna atencioacute integral a aquest grup de poblacioacute
5 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les aportacions recollides en aquest document siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 4
2 Objectiu 5
3 Metodologia 6
4 Context 7
5 El circuit drsquoacollida 10
6 La salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 11
7 Recomanacions per atendre les necessitats en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil 14
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental 15
II- Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria 17
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria 20
IV-Comunicacioacute entre els professionals i els pacients 22
8 Lllistat de recomanacions 25
9 Glossari 27
10 Bibliografia 28
11 Annexes 30
Annex I Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant 30
Annex II Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients
solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant 33
Annex III Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals 36
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les
persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya 41
1 INTRODUCCIOacute
La Xarxa SomaampPsy eacutes una comunitat internacional formada per organitzacions que tenen
en comuacute la voluntat drsquooferir serveis integrals per a lrsquoatencioacute de la salut mental Actualment la
configuren la Fondation de Nant el Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu el Consorci Hospitalari de
Vic i el Centre Psychiatrique Saint-Bernard Lrsquoobjectiu de la Xarxa eacutes promoure el debat i lrsquoaccioacute
per a la integracioacute entre els diversos serveis sanitaris socials i drsquoaltres agravembits com lrsquoeducacioacute o la
justiacutecia que intervenen en lrsquoatencioacute integral de les persones amb malalties mentals
La Xarxa SomaampPsy realitza diferents activitats de manera continuada a traveacutes de tres vessants
un portal web de continguts de qualitat que giren entorn de la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut
mental grups de discussioacute online entre professionals que debaten i comparteixen coneixement
i experiegravencies sobre temes drsquointeregraves en salut mental i un Colmiddotloqui Internacional anual destinat a
professionals i interessats en la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut mental
Aquest document eacutes el resultat del segon tema de discussioacute dels grups de treball online canalitzat
des del portal web de SomaampPsy El tema es va triar a partir dels pogravesters cientiacutefics meacutes valorats
que es van presentar al III Colmiddotloqui Internacional SomaampPsy celebrat el mes drsquooctubre de 2015
a Barcelona
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil 4
Colmiddotloqui SomaampPsy
Presentacioacute del pogravester
Valoracioacute del pogravester al Colmiddotloqui
Internacional SomaampPsy
Publicacioacute drsquoun position paper
de la Xarxa SomaampPsy sobre
la temagravetica
Grup de discussioacute de professionals per aprofundir en la temagravetica del pogravester
2 OBJECTIU
Aquest document eacutes una eina pels professionals de salut per oferir una atencioacute meacutes eficient
en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil que arriben a Europa Eacutes un model amb quatre
recomanacions principals per millorar la gestioacute de lrsquoatencioacute en salut drsquoaquest grup de poblacioacute i
proposa com actuar en aspectes com lrsquoacceacutes als serveis de salut lrsquoatencioacute integral als problemes
de salut el seguiment dels tractaments i la millora de la comunicacioacute entre el professional megravedic
i el pacient
En el moment actual davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les
aportacions recollides en aquest document fruit de la reflexioacute de diferents professionals siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
A la vegada esperem que esdevingui una eina uacutetil per als professionals interessats en la prestacioacute
drsquouna atencioacute integral a aquest grup de poblacioacute
5 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les aportacions recollides en aquest document siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 INTRODUCCIOacute
La Xarxa SomaampPsy eacutes una comunitat internacional formada per organitzacions que tenen
en comuacute la voluntat drsquooferir serveis integrals per a lrsquoatencioacute de la salut mental Actualment la
configuren la Fondation de Nant el Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu el Consorci Hospitalari de
Vic i el Centre Psychiatrique Saint-Bernard Lrsquoobjectiu de la Xarxa eacutes promoure el debat i lrsquoaccioacute
per a la integracioacute entre els diversos serveis sanitaris socials i drsquoaltres agravembits com lrsquoeducacioacute o la
justiacutecia que intervenen en lrsquoatencioacute integral de les persones amb malalties mentals
La Xarxa SomaampPsy realitza diferents activitats de manera continuada a traveacutes de tres vessants
un portal web de continguts de qualitat que giren entorn de la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut
mental grups de discussioacute online entre professionals que debaten i comparteixen coneixement
i experiegravencies sobre temes drsquointeregraves en salut mental i un Colmiddotloqui Internacional anual destinat a
professionals i interessats en la integracioacute de lrsquoatencioacute en salut mental
Aquest document eacutes el resultat del segon tema de discussioacute dels grups de treball online canalitzat
des del portal web de SomaampPsy El tema es va triar a partir dels pogravesters cientiacutefics meacutes valorats
que es van presentar al III Colmiddotloqui Internacional SomaampPsy celebrat el mes drsquooctubre de 2015
a Barcelona
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil 4
Colmiddotloqui SomaampPsy
Presentacioacute del pogravester
Valoracioacute del pogravester al Colmiddotloqui
Internacional SomaampPsy
Publicacioacute drsquoun position paper
de la Xarxa SomaampPsy sobre
la temagravetica
Grup de discussioacute de professionals per aprofundir en la temagravetica del pogravester
2 OBJECTIU
Aquest document eacutes una eina pels professionals de salut per oferir una atencioacute meacutes eficient
en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil que arriben a Europa Eacutes un model amb quatre
recomanacions principals per millorar la gestioacute de lrsquoatencioacute en salut drsquoaquest grup de poblacioacute i
proposa com actuar en aspectes com lrsquoacceacutes als serveis de salut lrsquoatencioacute integral als problemes
de salut el seguiment dels tractaments i la millora de la comunicacioacute entre el professional megravedic
i el pacient
En el moment actual davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les
aportacions recollides en aquest document fruit de la reflexioacute de diferents professionals siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
A la vegada esperem que esdevingui una eina uacutetil per als professionals interessats en la prestacioacute
drsquouna atencioacute integral a aquest grup de poblacioacute
5 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les aportacions recollides en aquest document siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
2 OBJECTIU
Aquest document eacutes una eina pels professionals de salut per oferir una atencioacute meacutes eficient
en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil que arriben a Europa Eacutes un model amb quatre
recomanacions principals per millorar la gestioacute de lrsquoatencioacute en salut drsquoaquest grup de poblacioacute i
proposa com actuar en aspectes com lrsquoacceacutes als serveis de salut lrsquoatencioacute integral als problemes
de salut el seguiment dels tractaments i la millora de la comunicacioacute entre el professional megravedic
i el pacient
En el moment actual davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les
aportacions recollides en aquest document fruit de la reflexioacute de diferents professionals siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
A la vegada esperem que esdevingui una eina uacutetil per als professionals interessats en la prestacioacute
drsquouna atencioacute integral a aquest grup de poblacioacute
5 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Davant la crisi migratograveria que estem vivint a Europa esperem que les aportacions recollides en aquest document siguin
uacutetils per poder millorar lrsquoatencioacute a la salut que les persones refugiades mereixen
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
3 METODOLOGIA
El contingut drsquoaquest document srsquoha elaborat a partir de les experiegravencies el coneixement i el
debat organitzat online realitzat a traveacutes del portal web de SomaampPsy
Han participat professionals de les institucions que formen la Xarxa Fondation de Nant Parc
Sanitari Sant Joan de Deacuteu i el Consorci Hospitalari de Vic Dues professionals del Parc Sanitari
Sant Joan de Deacuteu i de la Creu Roja han coordinat les quumlestions debatudes online pels participants
La discussioacute srsquoha distribuiumlt en tres blocs que setmanalment srsquoha actualitzat amb les noves
aportacions dels professionals els quals han comptat amb una bibliografia de referegravencia per
elaborar les seves aportacions
El document consta de dues parts una primera part de contextualitzacioacute sobre la crisi migratograveria
actual i una segona part meacutes amplia sobre les recomanacions a dur a terme per millorar lrsquoatencioacute
en salut mental als solmiddotlicitants drsquoasil Aquestes recomanacions giren entorn de
Lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria
La prestacioacute drsquouna atencioacute psiquiagravetrica i interdisciplinagraveria
La continuiumltat de lrsquoatencioacute
La comunicacioacute entre els professionals i els pacients
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4 CONTEXT
Els paiumlsos signants de la Convencioacute de Ginebra estan obligats a considerar totes les solmiddotlicituds de
les persones que demanen rebre el seu estatut com a refugiat i de comprovar-les en funcioacute de les
evidegravencies que es presentin en cada cas Normalment soacuten els paiumlsos drsquoacollida els qui decideixen
si els concedeixen o no el dret a lrsquoestatut del refugiat tot i que en alguns paiumlsos eacutes lrsquoACNUR qui rep
lrsquoencagraverrec de prendre aquesta decisioacute
Lrsquoactual crisi migratograveria eacutes un dels reptes meacutes importants a escala mundial ja que el desplaccedilament
global ha arribat al grau meacutes alt que srsquohagi registrat mai Segons lrsquoUNFPA 244 milions de persones
vivien fora dels seus paiumlsos drsquoorigen el 2015 Les uacuteltimes dades recollides el 2015 per lrsquoACNUR mos-
tren que 595 milions de persones vivien desplaccedilades per la forccedila a causa drsquoun conflicte la violegravencia
generalitzada persecucions i violacions de drets humans
7 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Lrsquoagegravencia calcula que la poblacioacute de
refugiats al moacuten ha arribat als 196
milions el 2015 la meitat dels quals
soacuten nens Lrsquoany passat es va batre la
xifra regravecord de refugiats i migrants que
van travessar les fronteres europees
amb meacutes drsquoun milioacute de persones La
majoria drsquoelles van presentar una
solmiddotlicitud drsquoasil
En comparacioacute amb les anteriors
crisis migratograveries lrsquoany 1992 a la Unioacute
Europea (UE) van arribar 672000
solmiddotlicitants drsquoasil Aquesta xifra es
va mantenir al llarg del conflicte de
Bogravesnia
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Nou anys meacutes tard el 2001 el nombre de solmiddotlicitants drsquo asil a la UE va tornar a creacuteixer fins a ar-
ribar a les 424000 persones En aquests anys la major part dels refugiats provenien de Kosovo
de Somagravelia i drsquoAfganistan
El 2015 els paiumlsos de la Unioacute Europea van rebre un total de meacutes de 800000 peticions drsquoasil una
xifra que va triplicar el nombre de solmiddotlicitants de lrsquoany 2014 Una de cada tres peticions drsquoasil
van ser demanades per persones sirianes Segons lrsquoOrganitzacioacute Internacional per les Migracions
(OIM) al llarg del darrer any meacutes drsquoun milioacute de migrants i solmiddotlicitants drsquoasil van arribar a Europa
la majoria dels quals ho va fer per mar Aproximadament meacutes drsquoun 25 dels solmiddotlicitants soacuten
nens i adolescents
Segons lrsquoACNUR lrsquoany 2015 Turquia va ser el paiacutes drsquoacollida amb meacutes refugiats al seu territori amb
gairebeacute dos milions de refugiats (23 refugiats per cada 1000 habitants) mentre que en comparacioacute
amb el seu nombre drsquohabitants el Liacuteban ha batut el regravecord amb lrsquoacollida de 209 refugiats per cada
1000 habitants i un total de 1172000 refugiats
A Europa els drets dels solmiddotlicitants drsquoasil varien en funcioacute dels paiumlsos Per exemple Suegravecia i
Alemanya soacuten els paiumlsos que meacutes solmiddotlicituds concedeixen mentre que Espanya eacutes un dels paiumlsos
europeus que menys solmiddotlicituds drsquoasil atorga A meacutes la voluntat poliacutetica dels governs europeus en
lrsquoatencioacute als refugiats on srsquoinclou la prestacioacute de serveis de salut eacutes tambeacute desigual
Dades de solmiddotlicitants drsquoasil que van arribar a Europa el 2015 Font Eurostat
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Als paiumlsos drsquoorigen de les institucions de la Xarxa SomaampPsy Begravelgica Espanya i Suiumlssa la situacioacute
dels solmiddotlicitants drsquoasil tambeacute eacutes ben diferent
Espanya nomeacutes teacute centres oficials temporals per solmiddotlicitants drsquoasil (CETI) a Ceuta i Melilla No hi
ha centres de recepcioacute a la resta del territori No obstant aixograve al voltant de 60 ONGs fan tasques
drsquoatencioacute gragravecies al treball de voluntaris i als ingressos que els proporcionen les subvencions
estatals els donatius o les quotes de socis Segons les uacuteltimes dades de lrsquoACNUR actualment hi
ha al paiacutes al voltant drsquo 11020 solmiddotlicitants drsquoasil Un informe de la Comissioacute Espanyola drsquoAtencioacute al
Refugiat (CEAR) subratlla que el nombre de persones que van rebre lrsquoasil com a refugiat a Espanya
lrsquoany 2015 va ser molt baix respecte al conjunt de la Unioacute Europea nomeacutes 5947 persones el 095
del total dels 28 paiumlsos de la UE
Pel que fa a Suiumlssa el paiacutes compta amb cinc centres de registre i meacutes de 100 estructures drsquoacollida
distribuiumldes pels diferents cantons Cadascun dels 26 cantons suiumlssos teacute autonomia de gestioacute
amb grans diferegravencies en termes de prestacions Al cantoacute de Vaud hi ha 31 estructures drsquoacollida
colmiddotlectiva i a la regioacute Est del cantoacute on es troba la Fondation de Nant hi ha set centres A Vaud
el tercer cantoacute meacutes gran del paiacutes pragravecticament lrsquo1 de la poblacioacute cantonal eacutes solmiddotlicitant drsquoasil
6519 persones al marccedil 2016 per una poblacioacute de 800000 habitants nomeacutes a la regioacute Est es van
comptabilitzar 1700 solmiddotlicitants drsquoasil per una poblacioacute de 180000 habitants Abans de la crisi
migratograveria a aquest cantoacute arribaven de manera mensual entre 75 i 200 solmiddotlicitants (a Suiumlssa entre
1424 i 2911) mentre que en plena crisis de maig 2015 a febrer 2016 hi havia una mitjana de 300
arribades cada mes amb un pic magravexim al novembre 2015 amb meacutes de 500 solmiddotlicitants al cantoacute de
Vaud A tot el paiacutes la xifra va arribar a les 5691 persones
Finalment a Begravelgica hi ha meacutes de 90 centres drsquoacollida temporal per solmiddotlicitants drsquoasil gestionats
per Fedasil i la Creu Roja Belga Segons lrsquoACNUR actualment a Begravelgica hi ha al voltant de 9396
persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
5 EL CIRCUIT DrsquoACOLLIDA
Drsquoacord amb els estagravendards de lrsquoACNUR per lrsquoacollida de solmiddotlicitants drsquoasil a la Unioacute Europa el circuit
drsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil comenccedila quan aquests arriben al paiacutes de destiacute i es registren als
centres de registre establerts pels paiumlsos Mentre la seva peticioacute eacutes processada en alguns casos
aquests processos poden allargar-se durant anys els demandants drsquoasil soacuten distribuiumlts a les diferents
regions del paiacutes En alguns casos aquesta distribucioacute es fa en funcioacute del nombre drsquohabitants de cada
regioacute
Moltes solmiddotlicituds es trameten a les zones
frontereres dels estats o a lrsquointerior del
territori nacional Als municipis el sistema
drsquoacollida es realitza a traveacutes dels serveis
municipals corresponents drsquoentitats locals
o ONGs
Aquestes xarxes o centres drsquoacollida i
drsquoacompanyament de migrants tenen la
missioacute de treballar de manera coordinada
per afavorir la igualtat drsquooportunitats
la convivegravencia i la cohesioacute social en els
municipis
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de
garantir que les persones immigrades
adquireixin progressivament els recursos
socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
Proceacutes de les solmiddotlicituds drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
11 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Els migrants reben serveis drsquoorientacioacute assessorament i suport en lrsquoescolaritzacioacute dels fills ajuda
en la cerca de feina dels adults i en la realitzacioacute dels tragravemits necessaris i a la vegada sersquols ofereix
assessorament juriacutedic i cursos drsquoaproximacioacute a la cultura i la llengua del paiacutes drsquoacollida
En molts paiumlsos existeixen unitats drsquoatencioacute en salut per a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil que soacuten les
encarregades de fer una primera avaluacioacute cliacutenica i si eacutes necessari deriven el pacient a un metge
drsquoatencioacute primagraveria o a un metge especialista perquegrave pugui rebre lrsquoatencioacute adequada (cardiologia
pneumologia psiquiatria ginecologia pediatria etc) Aquestes unitats acostumen a estar formades
per infermers de medicina general que compten amb el suport de metges especialistes i de
professionals de salut mental Per reduir les barreres linguumliacutestiques i culturals aquestes unitats
compten amb traductors i mediadors culturals
Lrsquoobjectiu del circuit drsquoacollida eacutes el de garantir que les persones migrants adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per desenvolupar-se de
manera autogravenoma
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
12Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
6 LA SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
El primer estudi sobre la salut mental dels refugiats es va realitzar despreacutes de la Segona Guerra
Mundial i va mostrar la relacioacute entre la crueltat de les experiegravencies de la guerra amb les malalties
mentals Un estudi meacutes ampli es va realitzar despreacutes de la guerra del Vietnam quan centenars de
refugiats del sud-est asiagravetic van fugir cap als paiumlsos occidentals Aquest estudi va anar meacutes enllagrave que
lrsquoanterior i va comenccedilar a incorporar variables culturals i el rol que tenen en els episodis drsquoansietat
aixiacute com els factors psicosocials que envolten el desplaccedilament forccediloacutes
Molts drsquoaquests estudis tenien lrsquoobjectiu drsquoestablir la relacioacute entre el nombre i la cruesa dels
esdeveniments traumagravetics sense considerar el significat drsquoaquests esdeveniments en lrsquoindividu
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la
identificacioacute i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
La migracioacute forccedilada requereix muacuteltiples adaptacions en periacuteodes de temps molt curts Les
persones especialment els nens es tornen meacutes vulnerables a lrsquoabuacutes i la negligegravencia Els problemes
socials i psicologravegics preexistents poden mostrar-se de manera meacutes palpable Segons una guia
drsquoatencioacute elaborada per diverses ONGs eacutes important destacar que la forma en quegrave els migrants
soacuten rebuts i com sersquols proporciona proteccioacute i assistegravencia pot induir o agreujar aquests problemes
La complexitat i la varietat cultural i drsquoidiomes la barreja de diferents poblacions de refugiats i la
falta drsquointervencions basades en dades empiacuteriques han dificultat lrsquoaplicacioacute drsquointervencions i de
programes meacutes estandarditzats
Els diagnogravestics en salut mental meacutes comuns entre les poblacions de refugiats inclouen trastorn
per estregraves posttraumagravetic depressioacute ansietat episodis de pagravenic trastorn de lrsquoadaptacioacute i trastorn
de somatitzacioacute La incidegravencia dels diagnogravestics varia en funcioacute del grup de poblacioacute i de les seves
experiegravencies Alguns estudis han mostrat taxes de trastorn drsquoestregraves posttraumagravetic i depressioacute entre
10-40 i 5-15 respectivament
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
13 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Normalment els nens i els adolescents presenten un grau meacutes alt de trastorn per estregraves
posttraumagravetic segons Safe the Children un de cada quatre infants sirians refugiats desenvolupa un
trastorn mental
Els factors de risc principals pel desenvolupament de problemes de salut mental soacuten el nombre de
traumes el retard en el proceacutes de la solmiddotlicitud drsquoasil els periacuteodes de detencioacute i la pegraverdua de sistemes
de suport i culturals
No obstant aixograve segons un altre estudi per la majoria dels solmiddotlicitants drsquoasil i migrants els
esdeveniments potencialment traumagravetics del passat no soacuten lrsquouacutenica ni la font meacutes important drsquoangoixa
psicologravegica La major part del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i
preocupacions actuals i la incertesa sobre el futur meacutes immediat que els espera La condicioacute de
refugiat o migrant en ella mateixa no provoca que les persones siguin meacutes vulnerables als trastorns
mentals perograve siacute que els exposa a diversos factors drsquoestregraves que influeixen en el seu benestar mental
Malgrat la manca drsquoestudis amb dades menys fragmentades un informe de lrsquoOMS senyala que una
residegravencia estable un suport social ndashon srsquoinclou lrsquoescolaritzacioacute dels fills- lrsquoestabliment de relacions
amb la poblacioacute local i lrsquoaprenentatge de lrsquoidioma del paiacutes drsquoacollida milloren la salut mental de les
persones migrants
Mentre lrsquoexploracioacute i el tractament de malalties infeccioses srsquoha realitzat durant degravecades la identificacioacute
i el tractament de la salut mental en refugiats srsquoha quedat sovint en lrsquooblit
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
14Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
7 RECOMANACIONS PER ATENDRE LES NECESSITATS EN SALUT MENTAL DELS SOLmiddotLICITANTS DrsquoASIL
Tal com srsquoindica a lrsquoapartat anterior les necessitats de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil soacuten muacuteltiples
i requereixen una resposta integrada que englobi lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute sanitagraveria lrsquoatencioacute psiquiagravetrica
especialitzada i interdisciplinagraveria la continuiumltat de lrsquoatencioacute i lrsquoacceacutes a la informacioacute imprescindible
per conegraveixer i comprendre els drets i deures que els ofereix i exigeix la societat drsquoacollida
A meacutes soacuten moltes les barreres a lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat que es troben els solmiddotlicitants drsquoasil
i se situen a diferents nivells Esquemagraveticament srsquoobserven tres nivells el del pacient el dels
professionals i el del sistema A la taula seguumlent es resumeixen quins soacuten aquests obstacles
Barreres drsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de qualitat dels migrants drsquoorigen estranger Font Fondation de Nant
Per part del pacient
Manca de coneixement linguumliacutestic de la llengua del paiacutes drsquoacollida
Desconeixement del sistema de salut i drsquoun referent sobre un altre sistema
Dificultats econogravemiques
Dificultats per accedir als servies de salut a causa de la precarietat laboral
Desconfianccedila cap al professional de la salut
Por a ser denunciat per la situacioacute irregular
Per part del professional de la salut
Manca de competegravencies cliacuteniques transculturals
Desconeixement megravedic teograveric i especiacutefic de patologies comunes en migrants
Desconeixement del context migratori del pacient
Tendegravencia a estereotipar i a la estigmatitzacioacute
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental
Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria
Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
15 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Context legal vinculant de cada paiacutes
Per part del sistema de salut
Manca drsquoestadiacutestiques sobre el registre de migrants drsquoorigen estranger
Absegravencia o manca de serveis de traduccioacutemediacioacute sociocultural
Per superar aquestes barreres la Xarxa SomaampPsy presenta recomanacions per millorar lrsquoeficiegravencia
de lrsquoatencioacute dels migrants en lrsquoagravembit de la Salut mental Soacuten el resultat del debat i la posada en comuacute
drsquoexperiegravencies i de bones practiques dels professionals de la Xarxa SomaampPsy Les recomanacions
se centren en quatre aspectes fonamentals
I - Facilitar lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute de salut mental
La deteccioacute precoccedil i eficaccedil dels trastorns psiquiagravetrics eacutes el primer repte que es planteja a les
entitats i serveis que actuen a primera liacutenia Requereix una bona coordinacioacute dels professionals
dels centres drsquoacollida temporal amb les institucions psiquiagravetriques que els han de donar suport
La coordinacioacute entre serveis eacutes un element essencial que permet establir procediments clars per
detectar problemes de major gravetat a la vegada que doacutena indicacions per derivar els casos que
ho requereixin als serveis drsquoatencioacute psiquiagravetrica especialitzada on els pacients podran ser atesos per
un especialista
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
16Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
El treball de coordinacioacute i de comunicacioacute entre els professionals eacutes doncs essencial per facilitar
lrsquoacceacutes adequat de les persones al sistema de salut Per assegurar intervencions coordinades
srsquoestableixen protocols i sistemes de coordinacioacute com poden ser les reunions periogravediques Aquests
protocols han drsquoestar concebuts amb els objectius de
Millorar lrsquoatencioacute prestada i els circuits de lrsquoatencioacute
Anticipar-se a les necessitats cliacuteniques socials i administratives dels demandants drsquoasil
Preparar la sortida dels centres drsquoacollida en les millors condicions possibles
Millorar el treball interdisciplinari dins i fora del centre de salut i que abarqui els metges
infermers psicogravelegs terapeutes treballadors socials traductors i mediadors culturals i
altres entitats o ONGs implicades en lrsquoacollida dels solmiddotlicitants drsquoasil
En tot cas eacutes recomanable que els protocols siguin amplis i flexibles i que contemplin no nomeacutes
les necessitats fiacutesiques i de salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil sinoacute que tambeacute incloguin les seves
necessitats socials i administratives Seragrave oportuacute avaluar la idoneiumltat dels protocols i si eacutes necessari
crear-ne de nous tenint present que multiplicar-los de manera innecessagraveria pot fer perdre lrsquoeficagravecia
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
17 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
II - Oferir una atencioacute psiquiagravetrica especialitzada i interdisciplinagraveria i sensible a les
diferegravencies culturals
El pacient solmiddotlicitant drsquoasil pot presentar problemes de salut mental generals i drsquoaltres meacutes complexos
que requereixen un coneixement especiacutefic per part dels professionals dels serveis de salut mental
Eacutes el cas de les representacions culturals que les persones poden tenir del seu patiment psiacutequic o
altres tipus drsquoatencioacute que el pacient pot esperar (espiritual xamagravenica etc)
La sensibilitzacioacute i la formacioacute en competegravencies culturals i migratograveries dels professionals sanitaris i
dels serveis socials permetragrave escoltar el pacient drsquouna manera oberta i afavoriragrave el desenvolupament
de lrsquoempatia necessagraveria per construir una relacioacute terapegraveutica amb ellella sobretot quan les
creences culturals o religioses hi soacuten presents Aquestes competegravencies soacuten una suma drsquoactituds
coneixements i pragravectiques que permeten als professionals prestar una atencioacute de qualitat als
pacients drsquoorigen sociocultural i linguumliacutestic divers i eviten la creacioacute drsquoestereotips A meacutes aquesta
formacioacute eacutes una oportunitat que teacute el professional per millorar la seva pragravectica megravedica i per poder
atendre adequadament a tot tipus de pacients
En aquest context el treball conjunt dels professionals amb els traductors o mediadors culturals eacutes
una accioacute molt recomanable que aporta beneficis en ambdoacutes sentits i que repercuteix directament
en la prestacioacute drsquouna millor atencioacute ja que permet als professionals entendre millor el context cultural
del pacient i permet al traductor o mediador una millor comprensioacute de la situacioacute de malaltia
Tanmateix a les intervencions dels diferents professionals en lrsquoatencioacute a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hi ha diversos factors que influeixen des de les quumlestions culturals fins a les legals o administratives
io els episodis de malaltia fiacutesica que sovint soacuten un siacutemptoma drsquoun trastorn mental Aquests factors
poden tenir una influegravencia directa en lrsquoestat de la salut mental drsquoaquestes persones
Per aixograve eacutes essencial el desenvolupament drsquoun model de treball interdisciplinari entre professionals
de la salut fiacutesica la salut mental i el treball social que sigui conegut i compartit per les diferents
institucions que atenen els solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
18Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
1 Veure Annex II Protocol per lrsquohospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant
Les reunions de coordinacioacute realitzades de forma regular entre la primera liacutenia (el personal dels
centres drsquoacollida ONGs io altres entitats) i la segona o tercera liacutenia drsquoatencioacute (lrsquoatencioacute primagraveria
i les institucions psiquiagravetriques) soacuten imprescindibles per abordar les situacions complexes i per
intercanviar informacioacute
A segona liacutenia -els serveis drsquoatencioacute primagraveria o els centres de salut mental- les interconsultes
ragravepides entre professionals drsquoatencioacute primagraveria i un equip de suport que inclogui especialistes de
salut mental i dels serveis socials contribueixen a un diagnogravestic i una gestioacute dels casos meacutes eficient
El treball coordinat es pot subdividir en dos nivells una coordinacioacute entre els ogravergans directius
dels diferents actors que intervenen en lrsquoacollida i una coordinacioacute de camp entre professionals
de primera liacutenia (ONGs treballadors socials professionals drsquoatencioacute primagraveria) per tal de millorar
lrsquoeficiegravencia de tota lrsquoatencioacute de forma transversal
La colmiddotlaboracioacute amb professionals no megravedics eacutes important com tambeacute la inclusioacute drsquoaspectes socials
i administratius com una part de la gestioacute de lrsquoatencioacute Aquestes tasques cal realitzar-les de forma
contiacutenua i amb una gestioacute del coneixement eficient
Pel que fa a la coordinacioacute directiva el treball en xarxa i la implicacioacute dels directius soacuten essencials per
transmetre contiacutenuament aquest interegraves i aquesta sensibilitat als professionals de les organitzacions
i centres sanitaris
En aquest sentit un exemple eacutes lrsquoexperiegravencia de la Fondation de Nant (Vaud Suiumlssa) que ha establert
un Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural que interveacute de manera transversal sobre tots els serveis i
unitats de la Institucioacute psiquiagravetrica (pedopsiquiatria psiquiatria adulta i psicogeriatria tant en lrsquoagravembit
hospitalari com ambulatori)
1
2
2 Veure Annex I sobre el Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural de la Fondation de Nant
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
19 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest dispositiu proporciona supervisions individuals o drsquoequip fomenta les reunions drsquoequip
ofereix formacions sobre diferents temagravetiques i tambeacute pot intervenir per mitjagrave del metge
responsable del dispositiu com a coordinador dels casos meacutes complexos Aquest suport es realitza
a traveacutes del metge per a les quumlestions cliacuteniques i a traveacutes de lrsquoassistent social de referegravencia per
a les quumlestions administratives i socials En aquest sentit srsquoha observat que molts pacients que
demanen asil presenten problemes complexos sovint amb components fiacutesics psiacutequics i socials io
administratius que estan interrelacionats i que no es poden abordar de manera separada Aquesta
atencioacute requereix una bona colmiddotlaboracioacute entre els diferents professionals que faciliti lrsquointercanvi i
ajudar als metges infermers i treballadors socials a millorar lrsquoatencioacute a aquests pacients A cada
institucioacute hospitalagraveria tambeacute eacutes important conceptualitzar el tipus de colmiddotlaboracioacute i de coordinacioacute
transversal entre la primera segona io tercera liacutenia drsquointervencioacute que srsquoestabliragrave per tal drsquooferir una
atencioacute meacutes precisa i de qualitat tenint en compte les necessitats variables dels serveis
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
20Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
III - Assegurar la continuiumltat de lrsquoatencioacute sanitagraveria
Lrsquoatencioacute continuada eacutes lrsquoatencioacute prestada pel personal sanitari als usuaris dels serveis de salut de
forma permanent i contiacutenua
La continuiumltat de lrsquoatencioacute pot esdevenir un problema pels solmiddotlicitants drsquoasil a causa del seu precari
estatus administratiu que en molts casos estagrave sotmegraves a les decisions poliacutetiques dels governs de
cada paiacutes En consequumlegravencia les persones solmiddotlicitants drsquoasil es poden veure obligades a canviar de
residegravencia io poden ser traslladades a un altre centre drsquoacollida fins a obtenir la resolucioacute de la seva
demanda drsquoasil o ser expulsades del paiacutes
Aquestes circumstagravencies impedeixen als centres de salut oferir de manera continuada els
tractaments i poden aturar el seguiment cliacutenic dels pacients Hem de tenir present quan es tracta
de trastorns psiquiagravetrics greus que la millora simptomagravetica acostuma a ser lenta i de llarga duracioacute
Davant la mobilitat obligada o voluntagraveria dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes important assegurar la coordinacioacute
entre els diferents sectors psiquiagravetrics i territoris dels serveis que els atenen per tal que malgrat
lrsquoeventual canvi de residegravencia es pugui garantir el seguiment dels tractaments i la prestacioacute drsquouna
atencioacute de qualitat En definitiva es tracta que els serveis segueixin les persones que es desplacen
drsquoun territori a un altre
Un exemple eacutes lrsquoatencioacute psicoterapegraveutica de les persones amb trauma psicologravegic Lrsquoobjectiu
principal drsquoaquesta atencioacute eacutes ajudar a quegrave el pacient se senti beacute amb ell mateix amb la seva vida
i amb el seu entorn
Novament en aquest cas la prestacioacute de lrsquoatencioacute involucra a diferents professionals i eacutes necessari
el treball en xarxa Una intervencioacute sanitagraveria en xarxa eacutes un treball que requereix temps per la
coordinacioacute entre els diferents professionals de diferents agravembits sociosanitaris que intervenen en
cada cas
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
21 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Tambeacute cal dotar als pacients drsquoeines adequades per poder solucionar el seu problema amb les
competegravencies i les habilitats necessagraveries per a gestionar millor les seves vides Finalment estagrave
contraindicat comenccedilar un tractament psicoterapegraveutic i abordarobrir les vivegravencies traumagravetiques
si no existeix un miacutenim de garanties que el solmiddotlicitant romandragrave a la regioacute drsquoon rep lrsquoatencioacute o si no
estagrave garantida lrsquoatencioacute continuada en la regioacute o paiacutes a on es desplaci el pacient
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
22Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
IV - Comunicacioacute entre els professionals i els pacients
A la vuitena conferegravencia de ministres europeus de salut sobre desplaccedilaments humans drets humans
i reptes pels sistemes de salut celebrada el 2007 es va adoptar la Declaracioacute de Bratislava que
recomanava de forma expliacutecita lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques a lrsquoacceacutes dels migrants a la salut
puacuteblica Lrsquoinforme de la Comissioacute Europea ldquoQuality and fairness of acces to health servicesrdquo determinava
especiacuteficament que les diferegravencies linguumliacutestiques soacuten una greu dificultat a la qual srsquoenfronten els migrants
amb els proveiumldors de salut
Per una bona comunicacioacute entre els professionals i els pacients eacutes necessagraveria la colmiddotlaboracioacute amb
traductors i mediadors culturals professionals per assegurar una comprensioacute correcta i garantir un
diagnogravestic i una atencioacute adequada i de qualitat
Per aixograve el diagraveleg entre els professionals de salut mental i els traductors eacutes clau perquegrave els metges o els
infermers puguin establir a traveacutes del traductor una comunicacioacute precisa i eficaccedil amb el pacient migrant
Eacutes important que els traductors coneguin i transmetin les necessitats dels pacients i que els professionals
sociosanitaris facin als traductors una aproximacioacute a lrsquoagravembit sanitari en termes del diagnogravestic del
tractament o de la continuiumltat de lrsquoatencioacute
Tanmateix mentre que per algunes llenguumles els centres de salut disposen drsquouna agravemplia oferta de
traductors per drsquoaltres idiomes hi ha una oferta molt limitada que obliga els professionals a estar
condicionats a la disponibilitat dels traductors A meacutes cal tenir present les variacions de les necessitats
linguumliacutestiques en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen dels solmiddotlicitants drsquoasil i com aquestes poden dificultar
lrsquoorganitzacioacute i la planificacioacute del temps de treball dels professionals
3
3 Al cantoacute de Vaud Suiumlssa hi ha una institucioacute intermediagraveria anomenada Appartenances que coordina i forma els traductors profes-sionals Meacutes informacioacute httpwwwappartenanceschIntermediahtmlTambeacute hi ha la organitzacioacute AOZ-Medios que srsquoocupa de la gestioacute dels traductors per telegravefon a nivell de tot el paiacutes Meacutes informacioacute httpswwwstadt-zuerichchaozdeindexintegrationmediosinterpretariat_telephoniquehtml
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
23
A cada regioacute els centres haurien de tenir una base de dades o un llistat drsquoinstitucions o organismes que
coordinen i formen els traductors professionals com tambeacute els recursos econogravemics suficients per poder
contractar aquests serveis
Per mitigar la problemagravetica de la disponibilitat de traductors o de mediadors culturals eacutes important establir
reunions de coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute per informar-los de les necessitats respecte a
la interpretacioacute linguumliacutestica amb lrsquoobjectiu de poder contractar i formar a nous traductors i contribuir a
lrsquoeliminacioacute de les barreres linguumliacutestiques i culturals entre els professionals i els pacients
Aquesta coordinacioacute es recomana establir-la en dos nivells entre el terapeuta i el traductor clau a lrsquohora de
transmetre una informacioacute de qualitat al pacient i entre el referent o el directiu dels serveis de traduccioacute i
el referent dels serveis de salut mental per tal de planificar millor les necessitats de traduccioacute
Pel que fa a la formacioacute dels traductors o dels mediadors culturals ha de ser conduiumlda pels centres de salut
i supervisada per experts en lrsquoatencioacute a migrants i solmiddotlicitants drsquoasil A meacutes de la formacioacute els traductors i
els professionals de salut mental han drsquoestablir un espai fora de la consulta per poder comentar cada cas
i si eacutes necessari que el professional pugui donar eines al traductor o mediador cultural per gestionar les
emocions i controlar la seva implicacioacute en els casos sobretot en aquells casos meacutes traumagravetics
Eacutes important tenir materials informatius de suport actualitzats com fulletons i triacuteptics drsquoinformacioacute
en salut en diferents idiomes per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil puguin tenir acceacutes a la informacioacute de
manera autogravenoma i no nomeacutes de manera assistida per un integraverpret Aixiacute srsquoafavoreix que el pacient
tingui un rol actiu en la seva atencioacute i pugui colmiddotlaborar meacutes activament amb els terapeutes i metges
especialistes
Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
4
4 Veure annex III Guia per treballar am bels traductors mediadors culturals de la Fondation de Nant
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Una altra mesura possible eacutes lrsquoobertura drsquouna base de dades on srsquoidentifiquin els professionals que
parlen altres idiomes per tal de tenir una borsa de traductors que es pugui utilitzar en cas que sigui
impossible trobar traductors professionals
24Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
8 LLISTAT DE RECOMANACIONS
25 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute II
Per a una intervencioacute dels professionals orientada als casos dels solmiddotlicitants drsquoasil eacutes
necessari
Formacioacute dels professionals de salut (atencioacute primagraveria serveis socials i
especialistes en salut mental) en competegravencies de sensibilitat cultural migracioacute i
sobre el trauma psicologravegic
Realitzacioacute de interconsultes entre professionals drsquoatencioacute primagraveria serveis
socials drsquoacollida i salut mental per gestionar de manera meacutes eficient els casos
Coordinacioacute i sensibilitzacioacute dels directors de les unitats dels centres de salut
envers lrsquoatencioacute als solmiddotlicitants drsquoasil
Inclusioacute dels aspectes socials i administratius com una part de la gestioacute dels casos
Recomanacioacute I
Per garantir lrsquoacceacutes a lrsquoatencioacute en salut mental dels solmiddotlicitants drsquoasil cal establir
protocols guidelines que siguin clars per gestionar els casos i saber com adreccedilar els
pacients als serveis de salut mental amb lrsquoobjectiu de garantir una atencioacute de qualitat
i una accioacute coordinada entre els serveis de primera acollida i els serveis especialitzats
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Recomanacioacute IV
Per millorar la comunicacioacute entre els professionals amb els solmiddotlicitants drsquoasil cal
Coordinacioacute amb els serveis drsquointerpretacioacute contractats io disponibles
Formacioacute supervisada dels traductors o mediadors culturals
Disponibilitat de materials informatius en diferents idiomes
Obertura drsquouna ldquoborsa de traductorsrdquo entre els professionals dels centres
Recomanacioacute III
Per tal que els solmiddotlicitants drsquoasil rebin un tractament adequat cal enfortir la coordinacioacute
entre els diferents sectors o territoris del serveis psiquiagravetrics on resideix la persona
i establiment de mecanismes drsquointercanvi drsquoinformacioacute entre els professionals de les
diferents regions per garantir el seguiment de lrsquoatencioacute del solmiddotlicitant drsquoasil i evitar que
la patologia psiquiagravetrica del solmiddotlicitant drsquoasil es cronifiqui
26Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 GLOSSARI
Refugiat
La Convencioacute de Ginebra de les Nacions Unides celebrada en 1951 sobre lrsquoEstatut dels Refugiats
establia que un refugiat eacutes ldquouna persona que es troba fora del paiacutes drsquoon nrsquoeacutes originari o beacute on
hi resideix habitualment a causa drsquoun temor fonamentat de persecucioacute per raons drsquoegravetnia religioacute
nacionalitat pertinenccedila a un grup social o opinions poliacutetiques i que no pot o no vol reclamar la
proteccioacute del seu paiacutes per a poder tornar-hirdquo(UNHCR 1951 Article 1A(2))
La Convencioacute reconeix que les persones refugiades tenen diferents drets en salut benestar i
serveis socials que depenen de les poliacutetiques i dels recursos dels paiumlsos drsquoacollida
Solmiddotlicitant drsquoasil
Un solmiddotlicitant drsquoasil eacutes tota una persona que estagrave a lrsquoespera de rebre la decisioacute sobre la seva solmiddotlicitud
per rebre lrsquoestatus de refugiat (ACNUR 2016)
Persona desplaccedilada internament
Una persona desplaccedilada internament eacutes aquella que ha srsquoha vist obligada a fugir del seu municipi
o de la seva comunitat a causa drsquouna guerra civil o per sentir-se perseguida per motius poliacutetics o
religioses Son persones que fugen a un altra regioacute o zona del seu propi paiacutes (ACNUR 2016)
Migrant
Un migrant eacutes aquella persona que ha decidit lliurement migrar per raons de conveniegravencia personal
i sense la intervencioacute de factors externs que lrsquoobliguin a fer-ho Aquest terme srsquoaplica a les persones
que van a una altre paiacutes o regioacute per millorar les seves condicions socials i materials com tambeacute les
seves perspectives i la de la seva famiacutelia (IOM 2006)
27 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 BIBLIOGRAFIA
1 Yolanda Osorio Inmaculada Hernaacutendez Pogravester cientiacutefic Atencioacuten en salud mental de personas
solicitantes de asilo Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu
2 Traumatised refugees in desperate need of psychiatric support says report Disponible a http
blogsflinderseduauflinders-news20151104traumatised-refugees-in-desperate-need-of-
psychiatric-support-says-report
3 Ventevogel P Schinina G Strang A Gagliato M i Hansen L J Salud Mental y Apoyo Psicosocial para
Refugiados Solicitantes de asilo e Inmigrantes desplazaacutendose en Europa Una guiacutea multi-agencia
de orientacioacuten diciembre 2015 Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticle
guia-salud-mental-y-apoyo
4 Newman L Asylum seekers and refugees ndash how should psychiatry respond Febrer 2016
Disponible a httpapysagepubcomcontent2415full
5 Pfortmueller C Schwetlick M Muumlller TLehmann B Aristomenis K Adult Asylum Seekers from
the Middle East Including Syria in Central Europe What are their Health Care Problems Disponible
a httpwwwncbinlmnihgovpubmed26863216
6 Abbara A Coutts A Fouad M Sharif I Orcutt M Mental Health among displaced Syrians
findings from the Syria Public Health Network Disponible a httpjrssagepubcomcontent
early201601230141076816629765fullpdf+html
7 Neuropsychiatric disorders among Syrian and Iraq refugees in Jordan a retrospective cohort
study 2012 ndash 2013 McKeinze E Spiegel P Khalifa A i Mateen F Disponible a httpconflictandhealth
biomedcentralcomarticles101186s13031-015-0038-5
8 Pfortmueller C Stotz M Lindner G Muumlller T Rodondi N Aristomenis K Multimorbidity in Adult
Asylum Seekers A first overview Disponible a httpconflictandhealthbiomedcentralcom
articles101186s13031-015-0038-5
28Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
9 Eurostat agencia de dades estadiacutestiques de la Unioacute Europea httpeceuropaeueurostatweb
asylum-and-managed-migrationdatadatabase
10 Vostanis P Meeting the mental health needs of refugees and asylum seekers The British Jorunal
of Psychiatry March 2014 Disponible a httpbjprcpsychorgcontent2043176
11 Hannah Bradby H Humphris R Newall d Phillimore J Public health aspects of migrant health
a review of the evidence on health status for refugees and asylum seekers in the European Region
Organitzacioacute Mundial de la Salut 2015 Disponible a httpwwwepgencmseuroparleuropa
eucmsdataupload3a3f00c0-9a75-4c84-94ad-06e4bd2ce412WHO-HEN-Report-A5-2-
Refugees_FINAL_ENpdf
12 Xavier Sanchis Entrevista SomaampPsy abril 2015 sobre la unitat drsquoavaluacioacute psiquiagravetrica als centres
drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa Disponible a httpsomapsyorg
entrevista-al-dr-xavier-sanchis-zozaya
13 Xavier Sanchis Document de treball per la creacioacute i coordinacioacute de la unitat drsquoavaluacioacute
psiquiagravetrica als centres drsquoacollida pels solmiddotlicitants drsquoasil de la Fondation de Nant Suiumlssa 2014
14 Swiss Hospitals fro Equity (H4E) Suiumlssa Disponible a Document de recomanacions de la xarxa
ldquoSwiss Hospitals for Equityrdquo H4E en Suisse httpwwwhospitals4equitychindexphpfr
15 Althausa F Hudelsonb P Domenigc D Greend AR Bodenmann P Compeacutetences cliniques
transculturelles et pratique meacutedicale SEM Secretariat drsquoetat aux migrations Disponible a http
wwwhospitals4equitychindexphpfrmedias-publications
16 Guiacutea ldquoSalud mental y apoyo psicosocial para refugiados solicitantes de asilo e inmigrantes
desplazaacutendose en Europardquo Disponible a httpwwwnadiesinfuturoorgde-interesarticleguia-
salud-mental-y-apoyo
29 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
10 ANNEXES
Annex I ndash Dispositiu Psiquiagravetric Transcultural Fondation de Nant
Dispositivo Psiquiaacutetrico TransculturalMisioacuten
El Dispotivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo especializado transversal a todos
los servicios de la Fondation de Nant Su misioacuten es fomentar la calidad de la atencioacuten ofrecida a los
pacientes migrantes y apoyar el desarrollo de competencias teoacutericas y cliacutenicas en el aacutembito de la
etnopsiquiatriacutea en el Sector Psiquiaacutetrico del este valdense
De orientacioacuten etnopsicoanaliacutetica el DPT enfatiza en une eacutecoute a la vez singular y cultural de los
movimientos psiacutequicos en relacioacuten al origen a las posibles vivencias traumaacuteticas y a la experiencia
migratoria de un paciente El DPT tambieacuten tiene en cuenta el impacto sobre la relacioacuten terapeacuteutica
de la diferencia cultural que existe entre un paciente y su profesional sanitarioterapeuta
El DPT puede intervenir ya sea directamente para los pacientes tratados en el sector (intervencioacuten
terapeacuteutica asistencia social consulta de etnopsicoanaacutelisishellip) o para ofrecer supervisiones o
formaciones alrededor de los distintos temas relativos al etnopsicoanaacutelisis Tambieacuten desarrolla
competencias teacutecnicas como el servicio de interpretacioacuten por teleacutefono y participa activamente
en los desarrollos regionales cantonales y federales en el aacutembito de la salud de los migrantes
Finalmente apoya proyectos de investigacioacuten y actividades cientiacuteficas
Equipo
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) estaacute formado por un equipo permanente que dirige
y forma una red pluridisciplinar de colaboradores (meacutedicos psicoacutelogos enfermeros asistentes
sociales ergoterapeutas administrativoshellip) que se convierten en ldquoespecialistas migrantesrdquo en sus
respectivas unidades A esto se suma una colaboracioacuten estrecha con los directivos de la Fondation
30Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de Nant para garantizar que se tienen en cuenta las particularidades de los pacientes migrantes y
que hay una buena coordinacioacuten entre las distintas unidades y el DPT
Tratamiento
Prestaciones beneficiarios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) proporciona prestaciones terapeacuteuticas de
asistencia de formacioacuten y de investigacioacuten en el aacutembito de la etnopsicoanaacutelisis proponiendo
1) Seguimientos especializados evaluacioacuten intervencioacuten en crisis psicoterapia consulta de
etnopiscoanaacutelisis intervencioacuten socialhellip
2) Apoyo a los profesionales sanitarios y a los equipos de la Fondation de Nant en el seguimiento
de los pacientes migrantes
3) Formaciones diferenciadas curso de introduccioacuten al etnopsicoanaacutelisis cursos de temas en
funcioacuten de las necesidades de los equipos formacioacuten de los colaboradores supervisioneshellip Maacutes
informacioacuten en nuestro programa de formacioacuten
4) Formaciones y supervisiones en el aacutembito de la psiquiatriacutea transcultural para los socios de las
redes de atencioacuten externas a la Fondation
5) Apoyo a los trabajos de investigacioacuten en el aacutembito transcultural
Otros tratamientos especiacuteficos estancia psicoterapeacuteutica breve hospitalizacioacuten madre-bebeacute
hospitales de diacutea continuidad de la atencioacuten
Socios
El Dispositivo de Psiquiatriacutea Transcultural (DPT) es un dispositivo transversal que colabora con
todos los Servicios de la Fondation de Nant
Colabora tambieacuten con los dispositivos regionales cantonales y federales en la atencioacuten a las personas
migrantes como lrsquoUniteacute PsyampMigrants (DP-CHUV) Appartenances-Vaud el EVAM (Establecimiento
Valdense de Acogida a los Migrantes) la Fraterniteacute (Centro Social Protestante) el Servicio de Ayuda
juriacutedica a los Exiliados los Centros Sociales Regionales los Centres de Enfermeriacutea la Policlinique
Meacutedicale Universitaire los Meacutedicos de Primeros Auxilios los Centros Sociosanitarios los psiquiatras
privadoshellip Respecto a la formacioacuten el DPT participa en magisterios regionales (Plateforme Santeacute
31 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Haut-Leacuteman) o universitarios (CEPUSPP)
El DPT participa activamente en los encuentros del Grupo de Expertos en Cliacutenica Transcultural que
reuacutene a los profesionales suizos comprometidos con la cliacutenica transcultural
El DPT es miembro de la task forceacute transcultural psychiatry del Migrant Friendly and Culturally
Health Care (OMS-HPH)
32Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex II ndash Protocol per lrsquoHospital en relacioacute amb els pacients solmiddotlicitants drsquoasil Fondation de Nant
GUIacuteA PARA EL HOSPITAL EN RELACIOacuteN A LOS PACIENTES SOLICIANTES DE ASILO A Inicio de la hospitalizacioacuten
1 Informar al EVAM (Establecimiento Valdense de Acogida a los Migrantes) de que el paciente ha sido hospitalizado Esto permite evitar que este pierda su plaza en el Centro EVAM lo que complicariacutea organizar el alta
2 Solicitar informacioacuten al terapeuta del paciente
3 Solicitar informacioacuten a los enfermeros del USMi (Unidad de Atencioacuten a los Migrantes antes llamado CSI Centre Santeacute Infirmiegravere en los Centros EVAM)
4 Solicitar informacioacuten al meacutedico de cabecera que sigue al paciente
5 Consultar a la persona encargada DPT de la unidad
6 Organizar un BALANCE SOCIAL
- Aclarar el estatus socio-administrativo del paciente tipo de permiso de residencia Despueacutes
i Comprobar el seguro meacutedico
ii Inminencia de expulsioacuten etc
iii L ugar de residencia recursos financieros
- Para las personas dependientes del EVAM nombres y datos de los agentes sociales y administrativos
33 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
B Durante la hospitalizacioacuten (consultar siempre con la persona responsable del tratamiento)
1 Posibilidad de organizar un tratamiento en red
2 Pensar en un tratamiento de ergoterapia como acercamiento estructurante y alternativo ante la dificultad del idioma debida las barreras linguumliacutesticas y a la necesidad de trabajar con un inteacuterprete
3 Organizar de los balances
a Invitar al enfermero referente del USMi AS EVAM o al terapeuta
b Invitar al terapeuta del paciente Si no hay terapeuta pedir una cita con su futuro terapeuta y discutir la posibilidad de participar en un balance en el hospital para que conozca al paciente y asiacute poder trabajar mejor la alianza terapeacuteutica
4 Planificar con anticipacioacuten una cita con su terapeuta en ambulatoire Si no hay terapeuta pedir una citade transmission Organizar la cita con el inteacuterprete si es necesario
C Alta - Fin de la hospitalizacioacuten
1 Si el paciente es rechazado o si tenia cita en el Service de la Population (SPOP) durante su hospitalizacioacuten es importante acordarse de que el diacutea del alta la persona debe presentarse obligatoriamente en el SPOP Por lo tanto no dar el alta el viernes por la noche sino el paciente se quedaraacute en la puerta del EVAM sin dinero
2 iquestEl paciente tiene la cita con su terapeuta
3 iquestSe necesita un inteacuterprete SIacute Organizar la cita con el futuro terapeuta para que tenga el inteacuterprete
4 Informar al terapeuta que seguiraacute al paciente asiacute como al supervisor del alta del paciente con el FAX habitual y si es posible por teleacutefono
5 Informar al enfermero referente del USMi o a la enfermera de enlace del USMi del alta del paciente de la medicacioacuten del nombre del terapeuta y de la unidad que seguiraacute al paciente
34Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
OBJETIVOS DE ESTA GUIacuteA
1 Mejorar la atencioacuten Definir mejor el itinerario de la atencioacuten
2 Anticipar las necesidades cliacutenicas sociales y administrativas
3 Preparar el alta en las mejores condiciones posibles
4 Mejorar la interdisciplinaridad INTRA y EXTRA Institucional (meacutedico enfermero psicoacutelogo asistentes sociales ergoterapeuta y con el USMi EVAM y Appartenances)
INDICADORES
1 Reduccioacuten del nuacutemero de rehospitalizaciones por paciente solicitante de asilo
2 Reduccioacuten del nuacutemero de intervenciones en urgencias ambulatorias por paciente solicitante de asilo
3 Reduccioacuten del nuacutemero de citas perdidas Mejorando la atencioacuten se puede mejorar la alianza terapeacuteutica que a su vez mejora la adherencia al tratamiento
4 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del paciente por la atencioacuten
5 Mejorar la satisfaccioacuten subjetiva del cuidadorterapeuta por la atencioacuten (Organizacioacuten maacutes clara objetivos mejor definidos cliacutenica maacutes interesante mejor formacioacutenhellip)
Guiacutea solicitantes de asilo en el hospital de Nant - Dr Xavier Sanchis Zozaya 11112015
35 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Annex III ndash Guia per treballar amb els traductorsmediadors culturals
iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete
PROCESO ADMINISTRATIVO A SEGUIR
La Fondation de Nant trabaja exclusivamente con los inteacuterpretes de Appartenances tras el convenio establecido en diciembre de 2000 En situaciones puntuales es posible recurrir a un compantildeero sanitario para que nos ayude como traductor El meacutedico el cuidador el terapeuta se pone en contacto directamente con el inteacuterprete
En lo que respecta a la facturacioacuten el inteacuterprete debe tener un talonario La hoja ldquorosardquo del talonario es para la facturacioacuten
Los puntos clave de la entrevista cliacutenica bilinguumle
Si no podemos comunicarnos en una lengua comuacuten con el paciente es necesaria la ayuda de una tercera persona La entrevista a tres (paciente interprete profesional sanitario) puede fomentar un clima de confianza mutua y de relacioacuten empaacutetica
El inteacuterprete puede enriquecer esta relacioacuten Siendo el verdadero mediador cultural el inteacuterprete aporta maacutes que la simple traduccioacuten de las palabras Les da un sentido y facilita la comprensioacuten de su significado
Se convierte en un compantildeero y en un aliado para proporcionar atencioacuten de calidad
Este capiacutetulo sigue el desarrollo de la consulta a tres y se dirige principalmente al profesional sanitario
1 ndash Antes de la entrevista
PreparacioacutenPrepare cada entrevista bilinguumle con el inteacuterprete antes de ver al paciente Esta preparacioacuten condiciona mucho el eacutexito de la entrevista Permite precisar lo que se espera del inteacuterprete y coacutemo se preveacute llevar a cabo la entrevista
36Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Contenido Informe al inteacuterprete del objetivo de la consulta de lo que desea extraer y de los temas a plantear Informando al inteacuterprete de los motivos de la consulta del contexto de las preguntas que usted se plantea facilita el trabajo al inteacuterprete De esta manera podraacute estar atento a algunos comentarios alusiones o sentildeales hechas por el paciente y que pueden estar relacionados con las preguntas que usted puede plantearse Esto es particularmente importante cuando se plantean preguntas sensibles o dolorosas que hace falta abordar con tacto (trauma peacuterdida de un familiar guerra)
Informes Precise queacute tipo de colaboracioacuten desea con el inteacuterprete Explique que desea establecer una relacioacuten de confianza con el paciente y que inevitablemente esto implica la misma relacioacuten con el inteacuterprete Esta uacuteltima requiere el respeto mutuo de las capacidades y de los roles Precise que usted es el responsable de lo que sucede durante la entrevista y que desea mantener el control de su desarrollo Informe al inteacuterprete que puede interrumpir el trascurso de la entrevista para aclarar con usted o con el paciente un punto que ha quedado poco claro un malentendido o dar una explicacioacuten que considere necesaria Especificando el tipo de colaboracioacuten que usted espera y desea favorecer estaacute preparando el terreno para una entrevista exitosa
Traduccioacuten Explique lo que usted espera del inteacuterprete en teacuterminos de traduccioacuten
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que dice el paciente iexclEs una tarea difiacutecil Es necesario poder ofrecer una traduccioacuten fiel transmitiendo el sentido de lo que se dice Usted desea que las declaraciones del paciente incluyendo las imaacutegenes los proverbios le sean retransmitidos respetando al maacuteximo el original Es importante conocer su manera de formular sus peticiones o sus respuestas Si para captar el significado de lo que se ha dicho se requiere una explicacioacuten deje al inteacuterprete darla
-Traducir de la manera maacutes fiel posible lo que usted dice al paciente Usted desea que sus palabras le sean transmitidas fielmente al paciente traducieacutendose a medida que habla El inteacuterprete puede proporcionar aclaraciones si nota que la comprensioacuten no es buena
- Respetar las declaraciones confusas o ambiguas Si el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el migrante puede resultarte tentador embellecer la traduccioacuten (como si debiera defender a su compatriota) Es importante estar atento a las dificultades de comprensioacuten y a las imprecisiones y sentildealarlas Si es posible intentar entender el sentido escondido del discurso del paciente Es
importante no pensar que una traduccioacuten no es correcta cuando el contenido parece confuso Un mensaje confuso (cortado entrecortado incoherente) es tan significativo como otro cualquiera
- Pedir al inteacuterprete que indique aquello que es intraducible Aquello que no se puede traducir no pone en tela de juicio la calidad del inteacuterprete Al contrario un buen inteacuterprete reconoce y sentildeala cuando hay una incompatibilidad entre las dos lenguas (ver tambieacuten ojos ndash la comunicacioacuten no verbal)
37 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
- Transmitir los comentarios agresivos Las expresiones provocadoras no deberiacutean moderarse Si los mensajes se someten a versiones censuradas la comunicacioacuten terapeacuteutica seraacute maacutes difiacutecil Pedir al inteacuterprete revelar el peso afectivo de las palabras escogidas por el paciente y por usted mismo El sentido de las palabras y de las expresiones puede variar de una cultura a otra Precisar su importancia o su peso seguacuten las circunstancias es importante Ejemplo la tuberculosis puede tener connotaciones afectivas expresadas ya sea por el paciente ndash enfermedad vergonzosa ldquoNos escondemos si podemos veremos al paciente sin que se enteren los familiaresrdquo o por el meacutedico enfermedad social de pobreza ldquoinfeccioacuten importada por los extranjerosrdquo
Cultura Pida informacioacuten al inteacuterprete sobre los aspectos culturales que deben respetarse en el contexto de la consulta El inteacuterprete puede tener un papel importante para guiarle en su descubrimiento del entorno cultural del paciente Puede sentildealarle las particularidades culturales que debe respetar en este contexto e informarle sobre las costumbres a tener en cuenta las creencias sobre la salud las praacutecticas y las actitudes habituales de una comunidad cultural o religiosa Por ejemplo algunas enfermedades pueden tener una connotacioacuten estigmatizadora o ser percibidas como incurables Las relaciones entre meacutedico y paciente de distinto sexo deben conocerse especialmente si hay un examen cliacutenico
Confidencialidad Informe al inteacuterprete que trabaja bajo secreto profesional Como el profesional sanitario el inteacuterprete debe respetar la confidencialidad inherente a cualquier relacioacuten terapeacuteutica Comparte con el profesional sanitario la confianza del paciente y lo que eacuteste ha dicho durante la entrevista Esta confidencialidad es esencial y a veces difiacutecil de asumir sobre todo cuando el inteacuterprete pertenece a la misma comunidad que el paciente Es necesario garantizar que no hay conflicto de intereses si el inteacuterprete conoce al paciente fuera del contexto de la consulta
Tiempo Reserve el tiempo suficiente Una consulta a tres toma maacutes tiempo que una consulta a dos es necesario tener en cuenta por tanto la planificacioacuten de la visita Ademaacutes indique al inteacuterprete la duracioacuten prevista de la consulta Teniendo en cuenta que la consulta tiene una duracioacuten limitada pueden establecerse prioridades en la utilizacioacuten del tiempo
Administracioacuten Aclarar las cuestiones administrativas Aseguacuterese de que estos aspectos son claros y estaacuten regulados (remuneracioacuten control de horas etc)
2 ndash Al inicio de la entrevista
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
38Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Presentacioacuten Preseacutentese y presente el inteacuterprete al paciente Explique su papel y diacutegale que estaacute sujeto al secreto profesional
El profesional sanitario se presenta despueacutes presenta al inteacuterprete ldquoEste es el Sentildeor X que es de origen albaneacutes Habla su lengua y me ayudaraacute a entenderle mejor Nos ayudaraacute a comunicarnos Sepa que su conversacioacuten se quedaraacute entre nosotros y que el Sentildeor X y yo mismo estamos sujetos al secreto meacutedico o profesionalrdquo Las primeras palabras daraacuten el tono de la entrevista Estas presentaciones no son tiempo perdido permiten aclarar los roles y constituyen un primer paso hacia el establecimiento de una relacioacuten de confianza Son tambieacuten un signo de respeto hacia el paciente
Consentimiento Pida el consentimiento del paciente en cuanto a la eleccioacuten del inteacuterprete Teniendo en cuenta los conflictos de intereacutes posibles relacionados con la pertenencia a una misma comunidad las fracturas sociales o eacutetnicas en un mismo paiacutes o entre paiacuteses vecinos que comparten la misma lengua las relaciones entre el paciente y el profesional sanitario de distinto sexo es esencial garantizar el consentimiento del paciente sobre la eleccioacuten del inteacuterprete Si el paciente no estaacute de acuerdo con la presencia del inteacuterprete tiene que tener la posibilidad de rechazarla El inteacuterprete tambieacuten puede rechazar intervenir por motivos personales o por motivos que tengan relacioacuten con los puntos citados anteriormente
Mirar al paciente y no al inteacuterprete Tendemos a mirar al inteacuterprete en lugar de al paciente sobre todo si este uacuteltimo tiene dificultades para expresarse Intente mirarlo para facilitar un contacto directo entre el paciente y el profesional sanitario
Diriacutejase directamente al paciente La entrevista es maacutes agradable cuando nos dirigimos directamente al paciente en vez de dirigimos en tercera persona ldquoiquestTiene usted dolorrdquo en vez de ldquoiquestEacutel tiene dolorrdquo A su vez el inteacuterprete puede traducir lo que dice el paciente utilizando la primera persona ldquoTengo pesadillas casi cada nocherdquo en lugar de la tercera persona ldquoDice que tiene pesadillashelliprdquo
3 - Durante la entrevista Paciencia Sea paciente Una traduccioacuten precisa obliga a veces a utilizar frases explicativas largas Para captar y traducir el mensaje del paciente el inteacuterprete puede necesitar hacer algunas preguntas adicionales Esto no es un signo de incompetenciaSimplicidad Utilice un lenguaje simple Un lenguaje simple requiere un pensamiento claro la utilizacioacuten de palabras corrientes y de frases simples y cortas Evitar la jerga iexclAseguacuterese regularmente de que el paciente le ha entendido bien y que usted le ha entendido bien tambieacuten
No dude en reformular las respuestas del paciente (ldquoSi le he entendido bien ustedhelliprdquo) para aclararlas o para
39 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
hacer reformular al paciente la informacioacuten que ha retenido Podemos hacer sentir coacutemodo al paciente reconociendo que la situacioacuten es compleja o no muy clara Precise reformule y haga reformular
Mantenga el control de la entrevista En poco tiempo el paciente y el inteacuterprete o el profesional sanitario y el inteacuterprete pueden estar manteniendo una conversacioacuten Evite estas situaciones que excluyen a uno de los participantes Dejando cierta libertad de interaccioacuten entre el paciente y el inteacuterprete el profesional sanitario debe poder seguir el curso de la entrevista de la que eacutel es responsable
Anime al paciente a hacer preguntas y a tomar la palabra En muchos sitios los pacientes no se atreven a hacer preguntas al meacutedico Informe al paciente de que se le invita a hacer preguntas y a pedir explicaciones
Observacioacuten Aproveche los momentos en los que no usted no habla para observar al paciente Aprovechar los momentos en los que el paciente y el inteacuterprete hablan Estos ldquotiempos muertosrdquo que no existen en una consulta a dos son valiosos y ofrecen la oportunidad de observar mejor al paciente su cara sus expresiones sus gestos el timbre de su voz el lenguaje corporal lo que no se dice Sin poder hablar con el paciente usted desarrollaraacute poco a poco un sentido agudo de la observacioacuten de la deteccioacuten de pequentildeas sentildeales que indican emocioacuten inquietud o esperanza (ver tambieacuten ojos la comunicacioacuten no verbal)
4 ndash Despueacutes de la entrevista
Intercambios Planee un momento de intercambio con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista Los momentos de intercambio antes y despueacutes de la entrevista repercutiraacuten mucho en la calidad de la colaboracioacuten entre el inteacuterprete y el profesional sanitario Las limitaciones de tiempo impiden a menudo tener estos momentos de intercambio que sin embargo son esenciales
Resumen Revise la consulta averiguumle las impresiones del inteacuterprete Es el momento de precisar los puntos que han quedado poco claros discutir el desarrollo de la entrevista y ver coacutemo mejorarla aclarar posibles malentendidos entre el paciente y el profesional sanitario o entre el inteacuterprete y el profesional sanitario iquestHay alguna cosa que el inteacuterprete hubiera querido decir pero que no ha podido decir durante la entrevista iquestHay alguna cosa que a usted como profesional sanitario le gustariacutea decir al inteacuterprete Puede ser el momento de consultar al inteacuterprete sobre algunas creencias relativas a la salud costumbres o praacutecticas propias de la cultura del paciente Tambieacuten es el momento de descubrir a un compantildeero un colaborador esencial en la atencioacuten al paciente en el que no pueden comunicarse
Apoyo Si la entrevista trata sobre un tema delicado esteacute atento al efecto que tiene en el inteacuterprete y propoacutengale hablarlo si lo desea El inteacuterprete estaacute en el centro de la entrevista entre el paciente y el profesional de la salud estaacute en una posicioacuten expuesta
Si la entrevista ha tratado sobre un duelo sobre la historia traumaacutetica de un refugiado sobre una mala
40Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
noticia o sobre cualquier otro tema doloroso el inteacuterprete puede estar afectado por este sufrimiento pues eacutel mismo puede haber estado expuesto a sucesos traumaacuteticos o haber vivido una situacioacuten similar Ofrezca al inteacuterprete compartir y expresar sus emociones despueacutes de la entrevista Participar en un grupo de supervisioacuten para evitar el agotamiento raacutepido es una opcioacuten a considerar seguacuten el caso (ver tambieacuten gestionar las emociones y factores de estreacutes)
Inscribir en la historia cliacutenica que usted ha necesitado un inteacuterprete Apuntar tambieacuten su nombre su teleacutefono y su direccioacuten Esto permite contactar al inteacuterprete si es necesario y asegurarse de que el mismo inteacuterprete seraacute solicitando en la proacutexima consulta
En resumen
bull Prepare la consulta con el inteacuterprete
bull Diriacutejase al paciente directamente
bull Sea paciente
bull Utilice un lenguaje simple
bull Reserve un momento con el inteacuterprete despueacutes de la entrevista
Profesional sanitario no olvide que el inteacuterprete
bull Hace su trabajo como un profesional como usted
bull Se debate a menudo entre ambas partes entre usted y el paciente
bull Probablemente se siente maacutes coacutemodo con el paciente migrante que usted
bull Necesita tiempo para establecer una relacioacuten y una cooperacioacuten entre usted y eacutel
bull No es el responsable del comportamiento y de las quejas del paciente migrante
bull No tiene la responsabilidad de dirigir y de mantener la entrevista bajo control
41 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
42Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
URGENCIA iquestCoacutemo trabajar con un inteacuterprete sin preparacioacuten
Ante la situacioacuten de urgencia de un paciente aloacutefono siempre es preferible llamar a un inteacuterprete Sin embargo si el inteacuterprete falta o si es tan urgente que no tenemos tiempo de organizarnos un inteacuterprete deberaacute ser encontrado de improviso sea una persona cercana al paciente -hijo conyugue familiar o amigo- o un empleado de la institucioacuten -ya sea un profesional de la salud o un miembro del personal como un cocinero un secretario etc-
En estas situaciones el profesional de la salud no puede esperar que el inteacuterprete sin preparacioacuten tenga la misma capacidad que un inteacuterprete formado Ademaacutes la confidencialidad y la imparcialidad seraacuten casi imposibles
Algunas sugerencias
bull Si se trata de una persona cercana pedir queacute relacioacuten tiene con el paciente antes de empezar la entrevista Pedir el consentimiento del paciente y el del inteacuterprete sin preparacioacuten
bull Si se trata de un trabajador de la institucioacuten insistir en la confidencialidad y en el secreto profesional que hace falta respetar
bull Ser maacutes directivo
bull Insistir en una traduccioacuten literal
bull Utilizar un lenguaje claro y sin ambiguumledades
bull Pedir al inteacuterprete que distinga claramente sus propios comentarios de los del paciente
bull Evitar abordar temas que podriacutean incomodar al paciente o al inteacuterprete
bull Algunas preguntas pueden plantearse dos veces una vez al paciente y una vez al inteacuterprete persona cerca Por ejemplo ldquoiquestHay remedios que su familia utiliza para tratar esta enfermedadrdquo
bull Utilizar empatiacutea y humor para evitar un clima intimidante
bull Concertar una cita para continuar con la entrevista ya no en urgencias y con un inteacuterprete formado
bull Eventualmente hacer preguntas que tengan en cuenta la relacioacuten familiar por ejemplo ldquoSu hijo se preocupa por usted cree que usted tiene un problema cardiaco iquestQueacute piensa ustedrdquo
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Protocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades
a Catalunya
Annex IV ndash Resum del ldquoProtocol per a lrsquoatencioacute en salut mental de les persones refugiades a Catalunyardquo Generalitat de Catalunya
Barcelona juliol 2016
43 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Aquest protocol drsquoatencioacute en salut mental a persones refugiades es basa en una estrategravegia de salut
mental psicosocial de base comunitagraveria
Les intervencions han de ser adaptades a les necessitats identificades dels diferents grups de poblacioacute
afectada directament o indirectament sirians refugiats drsquoaltres nacionalitats sirians de la diagravespora
membres de la comunitat local drsquoacollida mitjancers culturals
Aquest protocol es fonamenta en lrsquo enfocament de la intervencioacute en salut mentalpsicosocial que
proposa lrsquoACNUR que es desenvolupa en 4 nivells muacuteltiples segons la piragravemide drsquointervencioacute de
lrsquoIASC sobre salut mental i Suport Psicosocial en Emergegravencies Humanitagraveries i Catagravestrofes (2007)
Aquest model eacutes agravempliament acceptat a nivell internacional per les organitzacions que treballen en
lrsquoagravembit de lrsquoassistegravencia humanitagraveria
Proporciona una guia essencial de respostes multisectorials per a protegir i millorar la salut mental i
el benestar psicosocial de les persones en situacioacute drsquoemergegravencia
El model assistencial es defineix tambeacute com a transversal i integral comptant amb la participacioacute
dels tots els serveis implicats
Objectius generals
- Disposar drsquouna estrategravegia per a lrsquoatencioacute a la salut mental de la poblacioacute refugiada a Catalunya
- Definir el model drsquoatencioacute
- Definir els criteris generals del proceacutes drsquoatencioacute aixiacute com els fluxos i circuits de derivacioacute
- Disposar de criteris i instruments drsquoavaluacioacute per al cribratge i deteccioacute de trastorns mentals
- Disposar drsquouna oferta de formacioacute i suport als professionals sanitaris i no sanitaris
Acollida i avaluacioacute inicial
Les persones refugiades i immigrants poden presentar molt diversos estats emocionals Sovint estan
afectats per muacuteltiples pegraverdues i estan en proceacutes de dol per tot el que han deixat enrere Alhora
esperanccedila i expectatives drsquouna vida millor Algunes persones poden estar afectades en la seva
capacitat de tenir cura de siacute mateixes o de la famiacutelia Eacutes important reconegraveixer que moltes respostes
a lrsquoestregraves soacuten maneres naturals on les persones reaccionen a situacions adverses i que no han de
ser considerades anormals en circumstagravencies de molta exigegravencia Els efectes de lrsquoestregraves poden ser
atenuats pels serveis bagravesics de seguretat i suport (psico)social Les taxes de trastorns per estregraves
44Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
extrem com lrsquoestregraves post-traumagravetic (TEPT) soacuten meacutes elevades en persones desplaccedilades forccedilosament
que entre els immigrants9
Tot i aixograve en una gran part de persones refugiades i immigrants els esdeveniments potencialment
traumagravetics viscuts en el passat no soacuten la uacutenica ni sovint la meacutes important font drsquoangoixa Bona part
del patiment emocional estagrave directament relacionat amb les tensions i preocupacions actuals i per
la incertesa sobre el seu futur
Tambeacute coneixem la capacitat humana de sobreposar-se a les situacions de perill i la vitalitat drsquoaquestes
persones afectades Tambeacute que aquestes condicions adverses poden incrementar les capacitats
vitals i adaptatives dels que les pateixen Les experiegravencies dels supervivents en situacions terribles
en les guerres del segle XX van permetre desenvolupar elements teograverics i tegravecnics de reconeixement
drsquoaquestes capacitats (resiliegravencia autonomia autoorganitzacioacute)
Per tot aixograve eacutes important que en tot el proceacutes drsquoatencioacute es pugui crear un espai drsquoobservacioacute de les
progravepies capacitats drsquoorganitzacioacute tant a nivell personal com de les famiacutelies o dels grups socials que
hagin quedat establerts durant les estades en camps de refugiats o en drsquoaltres circumstagravencies Eacutes
a dir meacutes que marcar els criteris organitzadors a nivell de quines soacuten les necessitats que tenen cal
donar un espai per poder escoltar com elles mateixes van definint quines soacuten les seves necessitats
quines soacuten les prioritats i quina eacutes la disponibilitat per atendre-les
A banda de lrsquoorganitzacioacute necessagraveria i dels recursos que sersquols pot oferir (allotjament sosteniment
vital i higiegravenic atencioacute megravedica escolaritzacioacute suport social) en parlar de suport psicosocial
resulta especialment rellevant disposar drsquoespais drsquoatencioacute grupal i suport comunitari a meacutes de
lrsquoatencioacute individual quan la demanin o es consideri oportuacute proposar-la Eacutes a dir generar espais per
a lrsquoobservacioacute i la reflexioacute colmiddotlectiva preferiblement entre el seu grup de pertinenccedila Eacutes lrsquoentorn
idoni per tractar temes molt variats des de quumlestions bagravesiques drsquoauto-organitzacioacute expressioacute de
necessitats parlar de les situacions viscudes del dolor dels conflictes o de la relacioacute amb les persones
residents aquiacute Tambeacute soacuten espais que permeten la deteccioacute de situacions que poden requerir una
atencioacute especialitzada en salut o en salut mental En els espais comunitaris de cura i de diagraveleg es
podragrave facilitar i promoure la implicacioacute de la resta de la ciutadania en aquest proceacutes
La Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental disposa de professionals formats i amb experiegravencia per
desenvolupar aquestes activitats grupals Es posa a disposicioacute dels organismes competents per tal
45 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
de contribuir amb les seves aportacions en lrsquoatencioacute dels aspectes psicologravegics i dels traumes patits
pel colmiddotlectiu donant prioritat a una atencioacute grupal i donant suport i formacioacute als equips que actuiumln
en el proceacutes drsquoacollida
Disposen de professionals formats i amb gran expertesa en lrsquoatencioacute grupal i ofereixen la seva
colmiddotlaboracioacute a les entitats socials responsables de lrsquoatencioacute de les persones refugiades per organitzar
i atendre les activitats grupals a demanda de les entitats
Eacutes habitual que entre el colmiddotlectiu dels refugiats hi hagi un important grau de desconfianccedila que pot
complicar aquesta primera intervencioacute Eacutes per aixograve que no es recomana forccedilar a qui no vulgui a oferir
informacioacute sobre les experiegravencies viscudes tant en els moments previs a la fugida del seu paiacutes com
les experimentades durant el viatge Guanyar-se la confianccedila ha de ser el principal objectiu drsquoaquest
primer contacte amb els refugiats per a aixograve eacutes absolutament necessari oferir al refugiat un ambient
segur
Eacutes important prestar especial atencioacute a persones en situacioacute de major risc com soacuten els menors no
acompanyats les dones embarassades les dones no acompanyades els supervivents de violegravencia a
les viacutectimes de tortura i a les persones que ja pateixin un trastorn mental greu diagnosticat
Eacutes molt important recollir informacioacute ldquoqualitativardquo en la que les persones refugiades puguin explicar
amb les seves progravepies paraules el seu malestar psicologravegic i les seves preocupacions i completar la
informacioacute amb instruments de cribratge estandarditzats
Atesa lrsquoaparent facilitat amb quegrave es poden detectar les descompensacions psicogravetiques o els episodis
maniacuteacs la majoria dels instruments de cribratge en poblacioacute refugiada estan dirigits a identificar els
trastorns meacutes frequumlents i menys evidents com soacuten el Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT) la
depressioacute els trastorns drsquoansietat i la somatitzacioacute
La primera deteccioacute de problemes de salut mental es pot efectuar per part dels professionals que
acullen les persones i els hi donen suport en la fase drsquoassentament Eacutes important que aquests
professionals disposin de criteris i informacioacute per identificar signes de risc o senyals drsquoalarma i que
puguin derivar a lrsquoatencioacute primagraveria de salut per una avaluacioacute de sospita i cribratge de problemes de
salut mental
Deteccioacute i Cribratge
46Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
Quan existeixi una sospita drsquoalgun problema de salut mental es recomana realitzar un cribratge per
part de professionals que treballen amb aquesta poblacioacute Ja siguin professionals sanitaris del sistema
puacuteblic o beacute dels psicogravelegs que treballen amb les entitats socials Conveacute que coneguin i utilitzin els
instruments disponibles recomanats validats i adaptats a la poblacioacute a atendre
Lrsquoorganitzacioacute actual dels serveis de salut mental els espais de treball integrat entre els CSM i lrsquoAPS
els espais drsquointerconsulta han de facilitar una resposta ragravepida en cas de dubte sobre el tractament a
iniciar i procedir a la derivacioacute si eacutes el cas
En el cas de nens i adolescents lrsquoescola eacutes el lloc idoni per fer una bona deteccioacute El Departament
drsquoEnsenyament disposa de material i instruments per als professionals docents i per les AMPAs i
una estrategravegia organitzada de formacioacute dels professionals i drsquointervencioacute coherent i coordinada
Els professionals dels equips de llengua i cohesioacute social (ELIC) desenvoluparan activitats grupals
especiacutefiques amb els alumnes refugiats i despregraves drsquouns 4 mesos que eacutes la durada prevista per a la
implementacioacute de les intervencions grupals poden realitzar el cribratge proposat Si es detecten
signes de risc per part dels professionals docents srsquoinformaragrave a lrsquoEAP per fer una valoracioacute meacutes
acurada i decidir derivacioacute a CSMIJ si srsquoescau
Drsquoaltra banda el paper de la pediatria eacutes cabdal Si srsquoobserven signes de risc (protocol del nen sa
cribratge especiacutefic) els serveis de salut mental han de garantir una interconsulta ragravepida i procedir
a la derivacioacute a CSMIJ o entitat especialitzada de referegravencia si procedeix que oferiran visita amb
caragravecter preferent
Instruments recomanats per al cribratge en nens i adolescents
En el cas de nens i adolescents es recomana utilitzar un quumlestionari de 6 preguntes meacutes un
instrument de cribratge per a la psicopatologia meacutes frequumlent en la infantesa i lrsquoadolescegravencia Moltes
de les altres dades rellevants sociodemogragravefiques ja es recolliran de forma habitual en la fase de
seguiment sobretot aquells relacionades amb la situacioacute familiar lrsquoescolaritzacioacute pregravevia la xarxa de
suport al paiacutes drsquoacollida etc
Quumlestionari de 6 preguntes (veurersquon Annex 1) Davant de la presegravencia de com a miacutenim 3 respostes
positives al quumlestionari es considera indicat fer una derivacioacute als dispositius especialitzats de salut
mental per a lrsquoorientacioacute i la prevencioacute de psicopatologia
CBCL ldquoChild Behavior Checklistrdquo (CBCL) per al cribratge genegraveric de patologia psiquiagravetrica en la infagravencia
47 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
i lrsquoadolescegravencia (Achenbach 1991) Aquestes escales han estat agravempliament revisades i adaptades a
muacuteltiples societats inclosa lrsquoespanyola i muacuteltiples estudis han demostrat la seva validesa i fiabilitat
per detectar psicopatologia general en infants i adolescents tant en lrsquoagravembit cliacutenic com de recerca
El temps total estimat que comportaria realitzar aquest cribratge eacutes de 25 minuts que inclou lrsquoenquesta
al referent adult (parestutors)de 15 minuts i al nenadolescent de 10 minuts Eacutes aconsellable que
novament es tingui en compte la conveniegravencia drsquoutilitzar aquest cribratge passades dues setmanes
des del moment drsquoarribada del menor per no esbiaixar els resultats pel proceacutes inicial
Aquests instruments (la versioacute per als pares i la versioacute per nens i adolescents) presenten tres grans
avantatges (a) soacuten multi informats amb una elevada consistegravencia inter-informants (b) avaluen
siacutemptomes sense limitar-se a trastorns especiacutefics agrupant-los en siacutendromes de banda estreta i
banda ampla (c) ofereixen barems normatius classificats per edat i gegravenere per a meacutes de 30 societats
inclosa lrsquoespanyola
Consta de dues parts recull dades descriptives de les diverses agraverees de funcionament del subjecte
i fa un cribratge psicopatologravegic que consta de 112 iacutetems Es puntua en forma drsquoescala de Likert
Srsquoobtenen puntuacions tipificades per edat i gegravenere que ens permeten classificar els siacutendromes dins
del rang normal liacutemit o cliacutenic
Versioacute per a paresadults referents (davant drsquoabsegravencia de pares lrsquoompliran els educadors) i versioacute
autoreportada per a lrsquoadolescent (per a omplir-lo requeriragrave drsquointervencioacute del mediador cultural)
Aquest instrument compta amb punts de tall percentilars corresponents a les seves puntuacions T
que despreacutes de la seva correccioacute ens indicarien possibles positius tributaris de fer una derivacioacute als
dispositius indicats de salut mental per a orientacioacute i prevencioacute de psicopatologia
El grup de treball que va abordar el tema de lrsquoatencioacute a la poblacioacute infantil i juvenil ha proposat tambeacute
altres instruments per avaluar la capacitat de resiliegravencia un cribratge especiacutefic de TSPT i de trauma
Es proposa els seguumlents instruments
Avaluacioacute de la resiliegravencia Quumlestionari PANAS drsquoafecte positiu i negatiu per nens i adolescentsVersioacute
adaptada a lrsquoespanyol per a poblacioacute infantil i adolescent de lrsquoinstrument original per a adults Positive
and Negative Affect Schedule de Watson et al
Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat de 20 elements 10 per avaluar efecte positiu i 10 per efecte
48Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
negatiu Els iacutetems es responen en format drsquoescala de Likert de 3 respostes 1= Mai 2= De vegades
i 3=Moltes vegades) en funcioacute de com lrsquoinfant o adolescent se sent i es comporta habitualment
Aquest quumlestionari ha mostrat bones propietats psicomegravetriques tant a nivell de fiabilitat i validesa
com drsquoestructura factorial en poblacioacute espanyola
Cribratge de TSPT Trauma screen and CPSS (child PTSD Smptom Scale) 7-17 anysEs tracta drsquoun
quumlestionari autoinformat que recull inicialment unes preguntes sobre la existegravencia drsquoexperiegravencies
traumagravetiques amb variables dicotogravemiques Si la resposta eacutes positiva en algun iacutetem la segona parat
del quumlestionari mesura en forma dacuteescala de Liacutekert (de 4 respostes) els siacutemptomes cliacutenics del TSPT
Validada en espanyol lacuteany 2015
CTQ (Child Trauma Questionnaire)Es tracta drsquoun quumlestionari autoinformat que recull experiegravencies
infantils de negligegravencia i drsquoabuacutes Eacutes la versioacute reduiumlda de 28 iacutetems en espanyol de lrsquoescala original de
70 iacutetemsEs tracta drsquouna escala agravempliament validada en diverses societats tant en pacients cliacutenics
com en poblacioacute general
La versioacute abreviada de lrsquoescala ha estat validada en poblacioacute cliacutenica adolescent amb propietats
psicomegravetriques equivalents a les del autors i estudis originals
Els iacutetems srsquoagrupen en 5 subescales corresponents a 5 tipus de maltractament abuacutes emocional abuacutes
fiacutesic abuacutes sexual negligegravencia emocional i negligegravencia fiacutesica Es respon en format drsquoescala de Likert
de 5 respostes
Instruments recomanats per al cribratge en poblacioacute adulta
GHQ-28 Eacutes un instrument agravempliament utilitzat en estudis epidemiologravegics a lrsquoatencioacute primagraveria Es
tracta drsquoun instrument autoadministrat que avalua lrsquoestat de salut general de la persona en dos tipus
de fenogravemens la incapacitat per continuar duent a terme les funcions saludables normals i lrsquoaparicioacute
de nous fenogravemens de malestar psiacutequic El seu objectiu no eacutes realitzar diagnogravestics perograve siacute detectar
trastorns psicologravegics en ambients no psiquiagravetrics La seva administracioacute requereix uns 5-10 minuts i
estagrave validada en agraverab
REFUGEE HEALTH SCREENER-15 (RHS-15) Aquest instrument ha estat recentment desenvolupat i ja
ha estat utilitzat com a instrument de cribratge a meacutes de 40 ciutats de tot el moacuten Els seus avantatges
rauen en la seva senzillesa amb nomeacutes 15 iacutetems i utilitzen un llenguatge neutral que no aborda
directament la violegravencia la tortura o el trauma Compta amb unes propietats psicomegravetriques
49 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
adequades que el converteixen en un instrument de cribratge eficaccedil i eficient per als trastorns
mentals meacutes frequumlents en refugiats (TPEPT depressioacute i ansietat)
Intervencioacute en salut mental
Un cop realitzat el cribratge es considera essencial mantenir un seguiment de lrsquoevolucioacute de la
salut mental dels refugiats Eacutes drsquoesperar que la majoria drsquoells no presenti siacutemptomes cliacutenicament
significatius a la seva arribada i que tanmateix sigui al llarg de les setmanes seguumlents quan puguin
anar apareixent
Tipus drsquointervencionsactivitats
- Promocioacute de salut mental i psicoeducacioacute
- Sensibilitzacioacute de professionals sanitaris i de lrsquoagravembit social
- Primers auxilis psicologravegics
- Suport psicologravegic (individualde parellagrupal)
- Atencioacute psicofarmacologravegica
- Mobilitzacioacute de la comunitat local
- Recollida de testimonis
Com srsquoha comentat en parlar de la coordinacioacute en el territori es recomana que els equips participants
defineixen els circuits i els criteris de derivacioacute drsquoacord amb els recursos disponibles a cada lloc
Es preteacuten assegurar una assistegravencia en salut mental de qualitat sense perdre el caragravecter comunitari
de la mateixa Eacutes evident que lrsquoatencioacute dels casos meacutes greus hauria de comptar amb un abordatge
psiquiagravetric i psicologravegic adequat En aquests casos podria estar justificada la derivacioacute a algun dels
Programes especialitzats (Programa de Psiquiatria Transcultural de lrsquoHospital Universitari Vall
drsquoHebron SATMI SAPPIR) En casos de menor gravetat lrsquoassistegravencia srsquohauria drsquooferir des dels
CAP i CSMACSMIJCAS de referegravencia quedant els Programes especialitzats com a consultors La
intervencioacute meacutes general tant en la en la fase drsquoestabliment com en el seguiment amb un marcat
caragravecter psicosocial srsquohauria de dur a terme per equips de psicogravelegs amb experiegravencia demostrada
en el treball amb aquests colmiddotlectius
En aquest sentit es compta amb la colmiddotlaboracioacute de les entitats socials referents de lrsquoacolliment
50Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
drsquoaquestes persones (ACCEM Cagraverites Creu Roja) i amb entitats que tenen una llarga trajectograveria
en lrsquoatencioacute a persones refugiades o immigrants com lrsquoAssociacioacute EXIL la Unitat Especialitzada de
Trauma i Crisis de la UAB i la Fundacioacute Congres Catalagrave de Salut Mental
Circuiumlts Assistencials
Els recursos especiacutefics drsquoatencioacute en salut mental a la poblacioacute immigrant estan ubicats a Barcelona
ciutat Aquests serveis disponibles a Barcelona a meacutes a meacutes de poder fer formacioacute tambeacute poden
actuar i donar suport com a consultors als equips drsquoaltres territoris que ho solmiddotlicitin i reforccedilar la
formacioacute
A la ciutat de Barcelona els CSM soacuten els referents de cada EAP En el cas que calgui un tractament
especiacutefic que el CSM no pot assumir es derivaragrave al serveis drsquoatencioacute a poblacioacute immigrant
preferentment segons lrsquo AIS (Agraverea Integral de Salut) de referegravencia
AIS Barcelona Esquerra Lrsquohospital de referegravencia per a lrsquoatencioacute urgent eacutes lrsquoHospital Cliacutenic El servei
de referegravencia per lrsquoatencioacute especialitzada eacutes el SAPPIR ( Servei drsquoAtencioacute psicologravegica i psicosocial per
immigrants i refugiats) de la Fundacioacute Hospital de Sant Pere Claver
AIS Barcelona litoral Mar Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital del Mar El Servei
de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes el SATMI (Servei drsquoatencioacute en salut mental per poblacioacute
immigrada) del Parc Sanitari Sant Joan de Deacuteu ubicada al centre Numagravencia En el cas drsquoinfants i
adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes lrsquoHospital Cliacutenic
AIS Barcelona Dreta Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent eacutes lrsquoHospital de Sant Pau Mar El
Servei de referegravencia per atencioacute especialitzada eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital
Universitari de la Vall drsquoHebron En el cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes
lrsquoHospital Cliacutenic
Barcelona Nord Lrsquohospital de referegravencia per atencioacute urgent i tambeacute per atencioacute especialitzada no
urgent eacutes a la Unitat de psiquiatria transcultural de lrsquoHospital Universitari de la Vall drsquoHebron En el
cas drsquoinfants i adolescents el servei hospitalari de referegravencia eacutes Sant Joan de Deacuteu drsquoEsplugues
La Unitat de Trauma Crisis i Conflicte de Barcelona pot actuar tambeacute com a consultor en els casos
que es presentin Trastorns per Estregraves Post-traumagravetic (TEPT)
50 Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
52Recomanacions per a una atencioacute eficient en salut mental a les persones solmiddotlicitants drsquoasil
