x un bon clima - gematarrega.org · agendes 21 per a un bon clima fes els teus propis càlculs...

coberta x un bon clima 3 30/10/07 08:03 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Sumari

2

EL MEU PLANETA4/5 Què li passa, a la Terra?

El cicle del carboniÉs criminal seguir així.Opinions d’Al Gore

6/7 Què sabem?Diferències gegantinesL’atmosfera de la Terra no para d’escalfar-seDependència dels recursos fòssilsResum dels efectes previsibles

8/9 Com ho sabem?Estudis que confirmen i desmenteixen

10/11 Què fem i què no fem?La Unió Europea, decididaL’ONU del medi ambientCalen noves regles econòmiques.Opinions de Gro Harlem Brundtland

12/15 Injustícia climàticaEmissions de CO2, tones per habitantEl repte de les prediccionsLa solució és la biodiversitat.Opinions de Vandana ShivaContracció i convergènciaFes els teus propis càlculsAdaptar-se al canvi climàticPer una moratòria petroliera.Opinions de Joan Martínez Alier

EL MEU PAÍS16/17 Emissions per països18/19 Un repte per a tothom

Tendències climàtiques previsibles per la Península i les IllesFa falta més investigació.Entrevista a Josep Enric Llebot

20/21 Què pot passar, què està passant?Boscos, sòl, mar i biodiversitat.Hi haurà avantatges?

22/23 A la feinaBones pràctiquesFes els teus propis càlculsPlans de mobilitat laboral

24/25 Mobilitat sostenibleAgrocombustiblesFes els teus propis càlculs

Etiqueta de consum d’emissionsEtiqueta voluntària d’eficiència energètica

26 Obrir i tancar les maletesFes els teus propis càlculs

27 El servei públicCodis de conductaAuditar la vicepresidència

28/29 L’economia del canvi climàticEl Pla de l’Energia de CatalunyaLes noves culturesMés amb menys

30/31 Eines i instrumentsAnàlisi del Cicle de VidaMotxilla ecològicaAuditoria d’emissionsLes sis erres

32/33 Diccionari de l’economia climàticaEl cost de no fer resL’escalfament fa perillar el desenvolu-pament. Opinions de Nicholas Stern

EL MEU MUNICIPI34/37 L’entorn climàtic

Agendes 21 per a un bon climaFes els teus propis càlculsConsumir bé, sense fer malbéOna solarPlantar 1.000 milions d’arbres

LA MEVA LLAR38/41 Proveir-se amb seny

Fes els teus propis càlculsEtiqueta energèticaEl consum de productes localsHabitatges sans i estalvis

42/43 Equipament i confort domèsticFes els teus propis càlculsUna dieta, un règim lleuger

44/47 La petjada ecològica i energèticaLa petjada catalanaFes els teus propis càlculs

48/49 Bibliografia / Glossari50 Auditoria d’Emissions i motxilla

ecològica de X un bon clima

X U

N B

ON

CLIM

A

51

El paper d’aquest llibre és 100% reciclat, és a dir, procedeix de la re-cuperació i el reciclatge del paper usat. La fabricació i la utilitzacióde paper reciclat significa un estalvi d’energia,aigua i fusta i una me-nor emissió de substàncies contaminants als rius i l’atmosfera. L’úsde paper reciclat evita la tala d’arbres per produir paper.

Aquest paper és Totalment Lliure de Clor (TCF).

Té els certificats per poder usar el distintiu de Llibres Amics delsBoscos de Greenpeace i el distintiu Salvem el nostre clima.

El distintiu internacional Salvem el nostre clima refecteix l’impulsi la bona voluntat per resoldre el problema del canvi climàtic. Im-pulsat pel Fons Mundial per la Naturalesa (WWF) i Greenpeace,entre altres organitzacions, intenta cridar l’atenció respecte a to-tes les iniciatives enfront de l’efecte d’hivernacle.

No l’abandonis. Fes rodar aquest exemplar. Si el vols deixar al’abast d’un nou lector, lliura’l a una biblioteca, deixa’l en un llocpúblic, inscriu-lo a www.bookcrossing-spain.org

És una producció d’OctubreCentre de Cultura contemporàniaCarrer Sant Ferran, 12. 46001 ValènciaTelèfon 96 315 77 99

CADS. Avinguda de Sarrià, 30, 1r 3a - 08029 BarcelonaTelèfon 93 363 38 67

© Jordi Bigues, del text.© OCCC, d’aquesta edició.Maria Josep Picó és autora de les entrevistes i coautora de les pàgines 20 i 21.

Correcció: Laia CarrerasDisseny i maquetació: El Tinter SALImprimeix: El Tinter SALCarrer La Plana 8. 08032 BarcelonaTelèfon 93 357 00 50 / 93 357 06 04

Depòsit legal: B-50089-2007

interior cobertes 30/10/07 08:08 Página 1

X U

N B

ON

CLIM

A

3

PresentacióL’allau d’informacions diàries que rep la ciutadaniasobre el canvi climàtic no davalla ni, per ara, no min-varà.Aquest és un problema d’abast mundial que esprojecta sobre les nostres vides i les generacions fu-tures.Un problema causat per la nostra espècie i que,alhora, la posa en perill, a més de posar-n’hi d’altres.

El problema és complex i el tractem d’una maneraforça entenedora,gens complicada. La concentracióde diòxid de carboni a l’atmosfera creix molt més rà-pidament del que s’esperava, degut al creixementeconòmic i les dificultats dels boscos i els oceans perabsorbir aquests gasos amb efecte d’hivernacle. Laqüestió és que l’augment ha estat del 35%.A princi-pi de la revolució Industrial, el 1750, l’atmosfera delPlaneta tenia com a mitjana una concentració de 280parts per milió de diòxid de carboni. El 2006 la con-centració va arribar a les 381 parts per milió, la pro-porció més alta en 650.000 anys. És a dir, el resultatd’haver emès a l’atmosfera l’any passat un total de9.900 milions de tones es tradueix en un 35% mésd’emissions que el 1990.

Entre 1860 i 2000 la temperatura mitjana del Plane-ta va augmentar 0,6 graus centígrads (amb un mar-ge d’error de 0,2 graus centígrads). Els efectes d’unescalfament d’aquesta volada han començat a ma-nifestar-se i el problema ja no es pot aturar. Ara bé,

és curiós que els mateixos que negaren el canvi cli-màtic durant les dues darreres dècades ara es tro-ben entre els que afirmen que fem tard.

Tot això serveix per entendre la vulnerabilitat a quèestem sotmesos i les adaptacions que s’escauen: elpotencial d’impacte, la suma de l’exposició a un risci la sensibilitat davant d’aquest. La nostra capacitatadaptativa depèn en gran mesura dels mitjans i deles voluntats, i aquestes es conformen mitjançant lainformació. La corresponsabilitat és filla directa de lainformació i la participació. Aquesta és la dimensiópolítica d’aquest llibre, en el sentit que reclama unademocràcia que encara no existeix, la democràciaambientalment o climàticament responsable.

Al capdavall, es diu que estem davant d’un proble-ma moral. En paraules de Ramon Margalef, al LlibreBlanc de la Gestió de la natura als Països Catalans(1976), «ara que el domini de l’home és global i ja noes veu cap terra incognita ni cap mare ignotum dequè refiar-se com a elements estabilitzadors, la prò-pia responsabilitat humana ha de mirar-s’hi. Creiemque el destí de l’home demana una actitud de res-pecte enfront de la natura dins la qual ha nascut».Per fer les paus amb el Planeta, cal canviar el modelenergètic i de desenvolupament. Un repte colossal,el repte del nostre temps.

x un bon clima 30/10/07 09:57 Página 3

E L M E U P L A N E T A

Què li passa, a la Terra?

4

El bo«L’efecte d’hivernacle, quan actua de manera natural, manté elPlaneta càlid. Els gasos naturals de l’atmosfera formen una«manta» que permet l’energia del Sol d’arribar a la superfíciede la Terra, però eviten que se n’escapi l’escalfor (com els vi-dres dels hivernacles). Aquesta manta atrapa la calor prop dela superfície i escalfa l’atmosfera.» Friends of the Earth

El lleig«Per primera vegada en la història, l’acció humana altera el cli-ma del Planeta sencer. En menys de dos segles els éssers hu-mans han augmentat la quantitat total de diòxid de carboni al’atmosfera en un 25% a causa de la crema de combustiblesfòssils i de la destrucció de les selves. Si no reduïm l’emissióde gasos responsables de l’efecte d’hivernacle, el clima acolli-dor i estable en què es basa la nostra civilització podria arribara ser un record del passat.» National Resources Defense Council

El dolentEls gasos amb efecte d’hivernacle> El diòxid de carboni (CO2) És el responsable del voltant del

55% de l’efecte d’hivernacle. Cada any la gent afegeix entornde 6.000 milions de tones d’aquest gas a l’atmosfera (1.500milions procedeixen dels Estats Units). Les fonts més impor-tants del CO2 són la crema de combustibles fòssils, com elcarbó, el petroli, el gas natural i els incendis forestals.

> Els clorofluorocarbonis (CFC) No tan sols són responsablesdel 17% de l’escalfament global, sinó que també ataquen lacapa d’ozó.

> El metà És responsable del 15% de l’efecte d’hivernacle.El generen l’activitat ramadera, els arrossars i els aboca-dors de residus.

> Els òxids de nitrogen Són responsables del 5% de l’efecte d’hi-vernacle i els produeixen els microorganismes, els fertilitzantsen descomposició, la crema de fusta i els combustibles fòssils.

> L’ozó Aquest altre ozó procedeix de la contaminació que esprodueix arran de terra, a causa dels vehicles, les centralstermoelèctriques i les refineries de petroli.

Procedència: 50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra. The Earth Works Group / Jor-di Bigues. Barcelona, 1992. Dades percentuals actualitzades.


X U

N B

ON

CLIM

A

5

X U

N B

ON

CLIM

A

5

1. Sota l’acció de la fotosíntesi,els ve-getals absorbeixen el CO2 de l’at-mosfera i el transformen en carbo-ni (per exemple, la fusta).Si el bosces gestiona correctament, la plan-tació d’arbres nous compensa elconsum de fusta de calefacció.

2. La combustió de fusta a les llars defoc eficient (de porta tancada) potsubministrar una part significativad’escalfor per a calefacció.

3. El CO2 produït per la combustióde la fusta arriba a l’atmosfera.La seva concentració no aug-menta si l’estoc vegetal és reno-vat correctament.

AL GORE, Autor d’Una veritat incòmoda. Premi Nobel de la Pau, 2007

És criminal seguir aixík Què va canviar l’huracà Katrinal’estiu del 2005? «El sentiment que te-nim el deure d’afrontar les conseqüèn-cies dels nostres actes. I més encara,hem de canviar la manera de pensar dela gent, oferint els fets de la crisi, els pe-rills que implica, les solucions i per quècreiem que podem solucionar-la.»

k Malgrat les dificultats polítiquesi econòmiques per frenar l’escalfa-ment global, és optimista? «Els polí-tics són més vulnerables a la influènciadels lobbies contaminants, per això noemprenen grans mesures. Per aquestaraó el meu objectiu actual és la gent.Sóc optimista perquè sé que els siste-mes polítics comparteixen alguna cosaamb el sistema climàtic: no són lineals.Pot semblar que estan quasi estancats i,de sobte, comencen a moure’s d’una

manera molt ràpida en una direcció de-terminada. A més, per sort, la voluntatpolítica és una energia renovable.»

k Pel fet de difondre mundialmentl’impacte de les emissions d’efecte d’hivernacle, vostè és considerat unhome perillós per a la indústria petro-liera? «No m’agradaria considerar-me unapersona perillosa per a les companyiespetrolieres i del carbó i d’altres que volencontinuar contaminant el medi ambient.Però és cert que estic dient una veritat in-còmoda. I sap? Només avui contaminenels oceans de tot el món 25 milions de to-nes de diòxid de carboni, i molt més queaquesta quantitat es vessa a l’atmosfera.Si continuem amb aquesta tendència, ennomés quatre dècades els oceans arriba-ran a un punt que no s’ha vist en 300 mi-lions d’anys. És criminal continuar així.»

Procedència:Le guide Énergie et environnement. E = moins de CO2. www.moinsdeco2.com

El cicle del carboni



Què sabem?

6

Els experts consideren que la civilització humanaha pertorbat el clima, una acció incessant que pro-vocarà alteracions pitjors.

La causa principal dels canvis climàtics recentsrau en les emissions dels gasos amb efecte d’hi-vernacle, procedents de l’activitat humana, espe-cialment la crema de combustibles fòssils.

El Quart Informe d’Avaluació del 2007 del GrupIntergovernamental d’Experts sobre el Canvi Cli-màtic (IPCC) considera que la probabilitat que el

canvi climàtic es degui a l’acció humana és del90%. L’informe anterior, el Tercer, publicat l’any2001, considerava que la probabilitat era de mésdel 66%.

Malgrat que ja és inevitable que es produeixinnous canvis en el clima global, especialment allarg termini, la magnitud dels canvis previstos de-pendrà del que decidim fer amb les emissions degasos amb efecte d’hivernacle.

Procedència: revista Investigación y Ciencia, octubre de 2007.

Diferències gegantines

Contribucions a l’escalfamentglobal del Planeta. La distribucióde les emissions a escala plane-tària és molt irregular. Hi ha dife-rències enormes entre el nord i elsud. En el primer lloc dels conta-minants hi ha els Estats Units iEuropa, amb un 30 i un 28%respectivament. Si projectés-sim les emissions segons lamagnitud en un mapa,aquesta seria la distorsió.

Procedència: Departament de l’Energia dels EstatsUnits. Informe Revolució energètica. Perspectiva glo-bal de l’energia renovable. Greenpeace, 2007.

Estats Units

30,3%

Amèrica Central i Sud-amèrica

3,8%

Canadà

2,3%

Estats Units

Altres països industrialitzats

Països en desevolupament


X U

N B

ON

CLIM

A

7

L’atmosfera de la Terra no para d’escalfar-seAquesta corba representa la pujada quasi contínua de latemperatura de l’atmosfera terrestre des de 1980. És sig-nificatiu que 11 dels darrers 12 anys figuren al palmarèsdels 12 anys més calents des de 1850.

Dependència dels recursos fòssils

Europa

27,7%

Àfrica

2,5%

Orient Mitjà

2,5%

Rússiai ex-Unió Soviètica

13,7%

Xina, Índia i Àsia

12,2%

Austràlia

1,1%

Japó

3,7%

Procedència: Le guide Énergie et environnement. E = moins de CO2.

www.moinsdeco2.com. Fonts de la NASA.

Procedència: Agència Internacional de l’Energia.Dades de 2004.

+0.6º

0.8

0.6

0.4

0.2

0

-0.2

1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000

Petroli34,3%

Carbó25,1%

Gas natural20,9%

Combustiblesrenovables10,6%

Urani6,5%

Hidràulica2,2%

Altres 0,4%



Com ho sabem?

8

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre elCanvi Climàtic (IPCC) fou creat el 1988 per l’Or-ganització Meteorològica Mundial i el Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient, perdur a terme avaluacions de la informació científi-ca i tècnica disponible sobre el canvi climàtic. Elseu nivell de credibilitat rau en el procediment pera l’avaluació d’aquests estudis.

S’han publicat avaluacions molt completes elsanys 1990, 1995, 2001 i 2007. El procés d’aquestdarrer i quart informe d’avaluació es clou a Valèn-cia el 15 de novembre.

Tres grups de treball separats examinen, primer,les anàlisis científiques del sistema climàtic i elscanvis globals. En segon lloc, s’estudia la vulne-rabilitat del sistema socioeconòmic i natural da-vant del canvi climàtic, i en tercer lloc, assessora

sobre la limitació dels gasos amb efecte d’hiver-nacle i la mitigació dels efectes que té.

Els governs anomenen els autors principals entreles persones que duen a terme les investigacions.S’intenta equilibrar curosament els punts de vis-ta, la procedència, el gènere i l’edat.

Un procediment de revisió contrasta les avalua-cions dels autors amb les opinions d’altres ex-perts. Més de 600 han revisat l’informe del grupde treball i aporten 3.000 comentaris escrits.

Cadascun dels tres grups de treball emet un resumper als polítics, redactat en col·laboració amb els de-legats dels governs per garantir que el llenguatgeutilitzat és entenedor per als responsables públics.

Procedència: revista Investigación y Ciencia. Octubre de 2007, modificat.


X U

N B

ON

CLIM

A

9

La doctora Naomi Oreskes va seleccionar a l’atzar 928 articles científics dels darrers deu anysque tocaven el tema de l’escalfament global de la Terra. Aquesta mostra representa gairebé el10% del total i analitzava quants estaven d’acord amb el consens de les causes humanes delcanvi climàtic. En contrast, es van seleccionar articles dels quatre diaris de més influència delsEstats Units dels darrers 14 anys. Els autors d’aquest estudi van concloure que els mitjans de co-municació nord-americans havien estat donant la impressió falsa que la comunitat científica es-tava embolicada en un debat apassionat sobre si els éssers humans havien contribuït a l’escal-fament global del Planeta. No sorprèn que encara hi hagi gent que no sàpiga a què atenir-se.

Nombre d’articles quetractaven el canvi climàticpublicats en revistescientífiques al llarg dels 10 anys anteriors:

928

Articles apareguts alsdiaris sobre l’escalfamentglobal del Planeta al llargdels 14 anys anteriors:

636Percentatge d’articles que dubtaven de la causade l’escalfament global del Planeta:

0%

Percentatge d’articles quedubtaven de les causes de l’escalfament global:

53%Procedència: revista Science i Una veritat incòmoda

Estudis que confirmen i desmenteixen



Què fem i què no fem?

10

1951 La Unió Mundial per la Naturalesa(UICN) publica el primer informe del’estat del medi ambient en el món.

1979 Conferència Mundial sobre el Clima.

1980 Apareix per primera vegada en un in-forme de la UICN el concepte de des-envolupament sostenible.

1987 L’informe Brundtland El nostre futurcomú de la Comissió Mundial pel MediAmbient i del Desenvolupament defi-neix el desenvolupament sostenible iobre les portes a la declaració delsdrets de les futures generacions.

1992 La Cimera de la Terra celebrada a Riode Janeiro aprova l’Agenda 21, els com-promisos de cadascú amb el medi am-bient i tractats sobre canvi climàtic i labiodiversitat (Conveni Marc de les Na-cions Unides sobre el Canvi Climàtic).

1997 S’adopta el Protocol de Kyoto. Perquèpugui entrar en vigor cal la signaturadels governs que emetin, com a mínim,el 55% de les emissions absolutes es-timades.

2001 Els estats membre de la Unió Europeareunits a Göteborg estableixen una es-tratègia europea per al desenvolupa-ment sostenible.

2005 La signatura del Govern de Rússia per-met que entri en vigor el Protocol deKyoto el 16 de febrer de 2005.

2007 L’obertura del període de sessions deles Nacions Unides té com a tema cen-tral el canvi climàtic.Al Gore i l’IPCC re-ben el Premi Nobel de la Pau.


X U

N B

ON

CLIM

A

11

La Unió Europea, decidida

L’any 2000, la Unió Europea va posar enmarxa el primer Programa Europeu so-bre Canvi Climàtic (PECC) per aconseguirla reducció d’un 8% d’emissions de ga-sos en el període 2008-2012. Aquestmarc permetia a l’Estat espanyol d’aug-mentar les seves emissions un 15% res-pecte al 1990, però ha superat el 50%d’augment, de manera que està incom-plint els compromisos comunitaris.Ara laUnió Europea es proposa de reduir coma mínim el 20% de les emissions de ga-sos amb efecte d’hivernacle fins al 2020respecte a les emissions del 1990.

Procedència: Convenció Catalana del Canvi Climàtic,octubre de 2007

L’ONU del medi ambient

Transformar l’actual Programa de les Na-cions Unides per al Medi Ambient (PNU-MA) en l’Organització de les Nacions Uni-des per al Medi Ambient (ONUMA).Aquestés el repte, una assignatura pendent ques’arrossega des de la Cimera de la Terrade 1992. L’Appel de Paris del febrer de2007, impulsat pel president de l’Estatfrancès, Jacques Chirac, demana la cre-ació d’una autoritat mundial ambiental.Malgrat l’oposició de governs que donensuport a organitzacions similars coml’OMS, l’OMC, l’OIT, la manca d’una auto-ritat mundial retarda l’execució d’acords ivoluntats i dispersa els esforços en múl-tiples organismes i reunions.

GRO HARLEM BRUNDTLAND, enviada especial del Secretariatde les Nacions Unides per al Canvi Climàtic

Calen noves regles econòmiquesk Com s’ha de combatre l’escalfa-ment global? «En primer lloc, passant al’acció, perquè el temps dels diagnòsticsja ha passat. Hem de saber què i comfer-ho, com també la manera de compar-tir les responsabilitats. No es tracta úni-cament de donar més i fer una transfe-rència de tecnologia més elevada, la qualés essencial perquè els països del sudacceptin un acord global. Cal reforçarl’acció sobre l’eficiència energètica i lesfonts renovables. Cada setmana la Xinaobre dues centrals elèctriques de carbó,de manera que es fa necessari que totspaguem, a través del sistema de quotesd’emissió, per disminuir el vessament xi-nès de gasos amb efecte d’hivernacle.»

k S’hauria de demanar a la pobla-ció dels països desenvolupats que re-duïren el consum? «D’aquesta manera,

podríem aconseguir l’acord d’un percen-tatge, però mai la majoria. Hem de dir ala gent que cal canviar les regles de l’economia: que pagui més qui més con-tamina, pagar més per l’energia, però encompensació també s’haurien de reduirels impostos sobre altres serveis. Haurí-em de ser capaços de definir un nou mo-del de desenvolupament, un nou futur.»

k El nostre nivell de vida no és unbon model per a països com ara laXina o l’Argentina…«No podem referles estructures existents d’habitatges,infraestructures, tipus de mobilitat,etc., però podem millorar els hàbits.Per exemple: podem utilitzar vehiclesmés nets, transports públics… Tot iaixò, insisteixo: per què som incapaçosde destinar un 1% del nostre PIB aldesenvolupament?»



Injustícia climàtica

12

La Declaració de la Cimera de la Terra del 1992 de-manava la protecció del clima amb responsabilitatcomuna però diferenciada; això és, que els païsosrics es fessin responsables del que havien provocat,concepte que lliga amb la justícia ambiental basadaen la igualtat d’accés als recursos i serveis ambien-tals, així com la càrrega ambiental que comporta lageneració de residus.

Partint de la base de la justícia ambiental, totesles persones tenen el mateix dret a emetre gasosamb efecte d’hivernacle, o si més no, uns no te-nen més dret que altres. Les emissions del 1990eren d’uns 6.000 milions de tones de carboni (quecal no confondre amb diòxid de carboni). L’IPCCva establir que les emissions haurien de minvaren 3.350 milions de tones de carboni per any. Ésa dir, que l’excés d’emissió era de 2.650 milionsde carboni (equivalents a 9.170 milions de tonesde diòxid de carboni). Si el valor d’una tona de diò-xid de carboni fos de 100 euros per tona, el deu-te anual seria de 971.000 milions d’euros anuals.Com que les emissions han continuat pujant desdel 1990, el deute acumulat del nord respecte delsud ha augmentat. Si el comparem amb el deute

extern famós que l’any 2001 era de 23.000 mi-lions de dòlars, entendrem el concepte de «Quideu a qui?».

El deute ecològic és el deute contret pels països in-dustrialitzats amb la resta del món a causa de l’es-poli històric i present dels recursos naturals, els im-pactes ambientals exportats i el lliure ús de l’espaiambiental global per abocar-hi residus.Aquest deu-te és nodrit en gran part per la contaminació de l’at-mosfera,entre d’altres a causa dels gasos amb efec-te d’hivernacle. Les emissions dels països desenvo-lupats són vuit vegades majors que les dels païsosen via de desenvolupament. És el que s’anomena eldeute del carboni.

El canvi climàtic afectarà més els països empobrits.Les comunitats pobres pateixen abans i pateixen més,malgrat que han contribuït molt poc al problema. I pelfet de tenir rendes baixes, els resultarà difícil de fi-nançar l’adaptació. La comunitat internacional té eldeure d’ajudar-los a adaptar-se al canvi climàtic,sen-se aquest suport hi ha un risc molt elevat de minarl’avanç del desenvolupament i multiplicar els refu-giats ambientals i l’emigració.

Procedència: Secretaria de la Conferència Sobre Canvi Climàtic, 2004. Les dades són de2001, excepte les de ’Índia i la Xina, que són de 2002.


X U

N B

ON

CLIM

A

13

VANDANA SHIVA, Fundació per a la Investigació Ecològica de l’Índia i pionerade l’ecofeminisme.

La solució és la biodiversitat

k En la seua lluita ambiental, quèha significat el canvi climàtic? «Ha fetfalta que arribés aquesta alarma perquèles autoritats entenguessin que els ar-bres són la primera línia de defensa con-tra l’escalfament global: absorbeixendiòxid de carboni (CO2) i ens ajuden aprotegir-nos davant d’amenaces comara la sequera i la desertització. En cer-tes zones de l’Índia hem descobert queles granges amb arbres tenen un 150%més de carboni i un 70% més d’humitat.Aquesta és l’economia real que cal re-construir: l’economia de la naturalesa,de la gent, de les dones. D’altra banda, imalauradament, el canvi climàtic és uti-litzat progressivament en un vessant re-duccionista del món.»

k Quina alternativa tenim al nostreabast? «El problema de la contaminació

atmosfèrica que ocasiona l’escalfamentés conseqüència de la transició d’unaeconomia de la biodiversitat –basada enla renovació del carboni– en un altra decombustibles fòssils, de carboni no re-novable. Per això, la biodiversitat és lasolució al canvi climàtic i als mercatsvolàtils. Tot allò que obtenim avui de laindústria petroquímica té una alternativasostenible en el món vegetal i animal.L’era dels recursos fòssils ha creat es-claus de l’energia, de fet, comencem aconstatar que, en l’intent de reduir eltreball arran de la revolució Industrial,hem incrementat terriblement la càrregasobre el Planeta.»

k I els agrocombustibles? «Consti-tueixen un altre problema. No podemdedicar la terra a produir energia en llocde menjar.»

El repte de les prediccions

Augment de latemperaturamitjana en lasuperfície terrestred’1,4 a 5,8 grauscentígrads en elspròxims decennis.

Avançament deldesert i canvis ales zonesclimàtiques.

Variacions en elcicle de l’aigua,les quals podenprovocar plugestorrencials endeterminatsindrets delPlaneta.

Pujada del nivell delmar entre 15 i 94centímetres, la qualcosa pot inundarzones costaneresdensamentpoblades.

Difusió de certesmalalties de tipustropical en zonesde clima temperat.

Modificacióregional del volumi de la qualitat deles collites.

Extinció dedeterminadesespècies animals i vegetals.



Contenció i convergència

14

El principi de Contraction & Convergence ofe-reix la possibilitat d’assignació d’un dret aemetre carboni en coherència amb les limi-tacions físiques de la biosfera. Aquest enfo-cament es basa en dos principis: «reduccióo contracció», això és, la idea que cal reduirles emissions de la humanitat a un ritme quela biosfera pugui absorbir-les, i «redistribu-ció o convergència», és a dir, el fet que calredistribuir les emissions totals entre el con-junt de la humanitat. És a dir, que tothom rebila mateixa proporció d’emissions. L’IPCC vademanar que la reducció de les emissionshumanes fos del 60%. El Protocol de Kyotoes va quedar amb la reducció del 5%.A més,tots els càlculs es fan a partir de les emis-sions del 1990 com a referència, en què ladesigualtat entre nord i sud era enorme.

Fes els teus propis càlculs

El deute extern és la quantitat de diners que deuen elspaïsos empobrits a organismes financers internacionalsi al Banc Internacional del nord com a resultat dels prés-tecs rebuts i els interessos acumulats pels mateixos.Al País Basc, una iniciativa legislativa popular deman-da la cancel·lació d’aquest deute. La iniciativa proposaque el Govern de la Comunitat Autònoma del País Basc(CAPB) destini una partida pressupostària extraordinà-ria plurianual per cancel·lar la part corresponent del deu-te extern que els països empobrits tenen amb l’Estat es-panyol. És a dir, calcula que la CAPB realitza el 45,5%del total de la despesa de les administracions públiquesi que el PIB del País Basc és 1,289 vegades superior alPIB de tot l’Estat. A partir de les dades del deute total,distribuït en 10 anys, es conclou que saldar el deutecomportaria a cada habitant… 16,20 euros l’any.


X U

N B

ON

CLIM

A

15

JOAN MARTÍNEZ ALIER, catedràtic d’Economia i activistaambiental internacional

Per una moratòria petroliera

k L’Equador ha decidit paralitzarles extraccions petrolieres del ParcNatural de Yasuní en defensa de lacultura, la vida, els drets indígenes ila biodiversitat. Què en pensa? «Dei-xar el petroli en terra implica un impor-tant cost d’oportunitat financer. Peròexisteixen bones raons econòmiquesper declarar una moratòria indefinida aYasuní perquè els costos reals de l’ex-plotació petroliera són, probablement,més elevats que els beneficis. Aquestaactivitat implica externalitats locals,com ara la contaminació de l’aire i del’aigua, la desforestació, la pèrdua debiodiversitat i de salut, etc., que no sónfàcils de traduir en termes econòmics,tot i que són elevats i irreversibles.Extreure petroli de qualsevol lloc ésliquidar patrimoni.»

k La factura de canvi climàtic ésmés elevada per als països del sud?«Els països rics ofereixen crèdits “d’adap-tació” al canvi climàtic als del sud, en llocde pagar els seus deutes ecològics. Tor-nar aquests crèdits obligarà que estatscom ara Nigèria, Bolívia o el Perú hagind’exportar encara més petroli i gas, per laqual cosa aquests països han de conver-tir-se ara mateix en protagonistes i no ac-ceptar almoines. Perquè, qui compensal’Equador pel desgel de les glaceres andi-nes que causarà problemes hídrics?»

k L’Equador proposa de crear unfons de 4.600 milions de dòlars…«Així es podria reduir el deute extern, al-hora que s’evitaria el vessament de 111milions de tones de carboni (120 Kg perbarril) per la crema de petroli.»

L’adaptació al can-vi climàtic als paï-sos en via de des-envolupament tindrà

un cost de 50.000 milionsde dòlars anuals, segons Oxfam.

Aquesta xifra pot augmentar si no es redueixenles emissions dels països rics. Segons l’Índex deFinançament a l’Adaptació, el 95% d’aquests fonsl’hauria d’aportar els Estats Units, la Unió Euro-pea, el Japó, el Canadà i Austràlia. No és accep-table desviar-los del compromís del 0,7% d’aju-da al desenvolupament destinat a evitar l’aug-ment de les diferències nord-sud, acordat a lesNacions Unides.

Adaptar-se al canvi climàtic


E L M E U P A Í S

Emissions per països

16

ANDORRAAndorra importa el 95,5% de l’electricitat i tan solsen genera un 3%.La dependència d’hidrocarburs (lacalefacció funciona amb gasoil) és absoluta. Lesemissions sumen 333.034 tones de CO2, que no in-clouen les emissions de la seva disposició en cen-trals elèctriques i refineries. El Pla d’eficiència ener-gètica i el d’energies renovables espera reduir-les.

CATALUNYA NORDLes emissions de diòxid de carboni de la població deCatalunya Nord són 6,3 tones per habitant i any, lamitjana de l’Estat francès.Una grandària relativamentmenor a la d’Europa, de 8,5 tones per habitant i any,de 10,1 a Alemanya i de 20 tones als Estats Units,atesa la procedència nuclear de bona part de l’elec-tricitat (78%).

4,2Tones de CO2 per habitant i any

ANDORRA81.222 habitants

140 Km2

333.034 TM de CO2


PAÍS VALENCIÀ4.824.568 habitants

23.255 Km2

10Tones de CO2 per habitant i any

ILLES BALEARS1.028.635 habitants

4.959 Km2


CATALUNYA7.166.031 habitants

31.892 Km2


CATALUNYA NORD411.447 habitants - 4.129 Km2


X U

N B

ON

CLIM

A

17

CATALUNYALes emissions de gasos amb efecte d’hivernaclehan augmentat a Catalunya un 38,4%, inferior alcreixement mitjà del conjunt de l’Estat espanyol.Les emissions de Catalunya representen el 12,9%del total de l’Estat espanyol, mentre que la seva po-blació representa el 15,77%, i el seu PIB, el 18,29%.

> El menor percentatge per habitant de Catalunya s’ex-plica, sobretot, pel fet que dos terços de l’electricitates generen en tres centrals nuclears, l’absència decentrals termoelèctriques de carbó (només n’hi ha una,la de Cercs, al Berguedà) i la menor presència d’in-dústries intensives en emissions i consum d’energia.

> El transport per carretera representa el 26,8% deltotal de les emissions de Catalunya, amb un augmentde més del 36% entre els anys 1990 i 2004, i és lacausa del 25% de l’augment total de les emissions.

> El Pla Estatal d’Assignacions (PNA) assigna «dretsd’emissió» a 146 instal·lacions. El 2005 la centraltermoelèctrica de carbó de Cercs va emetre 0,43milions de tones (MT) de CO2, i el 2007, 0,34 MTde CO2. Les 4 centrals de cicle combinat podenemetre 2,3 MT de CO2 el 2007. Les 2 refineries depetroli de Tarragona poden emetre 2,93 MT de CO2

anuals entre el 2005 i el 2007, i les 6 fàbriques deciment poden emetre 6,3 Mt de CO2.

ILLES BALEARSLes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle endiòxid de carboni (CO2) equivalent han augmentat ales Illes Balears un 59%, xifra molt superior al crei-xement mitjà del conjunt del territori de l’Estat es-panyol. Les emissions de les Illes Balears represen-ten el 2,25% del total de l’Estat, mentre que la sevapoblació representa el 2,2%, i el seu PIB, el 2,5%.

> El major percentatge de les Balears, malgrat queno compta amb indústries intensives en energia i enemissions, respon al fet que l’electricitat es generaamb combustibles fòssils (carbó, fueloil, gasoil), ales altes xifres de turisme i a un major nivell de vida.

> El transport representa el 28,3% del total de lesemissions a les Balears ,que han experimentat un aug-ment de més del 47% entre els anys 1990 i 2004, i el25% de l’augment experimentat es deu al transport.

> Les indústries del sector energètic a les Balears(centrals termoelèctriques) han augmentat molt lesseves emissions (un 85%), representen el 49,2%de les emissions totals i expliquen el 65% de l’aug-ment de les emissions experimentat a les Illes.

> El Pla Estatal d’Assignacions (PNA) assigna «dretsd’emissió» a 37 instal·lacions. El 2005, les 31 cen-trals termoelèctriques van emetre 4,93 milions detones (MT) de CO2, i el 2007, un total de 5,2 MT deCO2. L’únic sector intensiu en emissions és el ci-ment (0,48 MT de CO2).

PAÍS VALENCIÀLes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle hanaugmentat al País Valencià un 75,2%, un dels crei-xements més destacats de tot Europa. El País Valen-cià representa el 7,24% del total de les emissionsde l’Estat, mentre que la seva població representael 10,52%, i el seu PIB, el 9,74% del total estatal.

> El menor percentatge per habitant del País Va-lencià respon al fet que part de l’electricitat es ge-nera a la central nuclear de Cofrents, i l’absènciade centrals termoelèctriques de carbó.

> El transport representa el 33,7% del total de lesemissions del País Valencià, que han experimentatun augment de més del 85% entre els anys 1990i 2004 (el 40% de l’augment experimentat al PaísValencià és a causa del transport). Les indústriesdel sector energètic (centrals termoelèctriques i re-fineria de Castelló) han augmentat també destaca-dament les seves emissions, però només expliquenel 13% de l’augment experimentat.

> El Pla Estatal d’Assignacions (PNA) assigna «dretsd’emissió» a 100 instal·lacions. Les 5 centrals decicle combinat poden emetre 3,25 milions de tones(MT) de CO2 el 2007. La refineria de petroli de Cas-telló pot emetre 1,01 MT de CO2 anuals entre el2005 i el 2007, i les 3 fàbriques de ciment podenemetre 3,2 MT de CO2 el 2007. Un sector importantés el de les fàbriques de rajoles (2,06 MT de CO2).

Procedència: Las emisiones de gases de invernadero por Comunidades Autóno-mas en España en 2004. Lo que no se mide, no se puede mejorar. José Santa-marta. Revista WorldWatch, número 23. Madrid, maig de 2005. Pla Estratègic del’Energia (2006-2015) del Govern d’Andorra.


E L M E U P A Í S

Un repte per a tothom

18

El territori i la població de Costa Rica té unes emis-sions estimades de diòxid de carboni de 5 milionsde tones, 0,9 tones per habitant i any. El país deCentre Amèrica té 51.000 Km2 de territori i 4 mi-lions d’habitants. Costa Rica és el primer país delmón que compensarà les seves emissions d’efec-te d’hivernacle, prèvia reducció d’aquestes matei-xes. El ministre d’Energia i Medi Ambient ha pro-posat de combinar la promoció d’energies reno-vables, vehicles híbrids i alimentats amb agrocom-bustible amb mesures de compensació.

Un element clau és la creació d’un distintiu, el C Neutral, per certificar que el sector turístic i al-tres activitats econòmiques redueixen les emis-sions. Inicialment, els turistes pagaran un impostvoluntari que parteix d’una taxa de 10 dòlars pertona. El destí serà la preservació del medi natural.

Aquest és un exemple per al nostre país. L’autènticdesafiament energètic del nostre temps se’ns pre-senta com un repte doble. Reduir les emissions degasos amb efecte d’hivernacle, mentre ens adap-tem al canvi climàtic, i procurar-nos un subminis-trament d’energia neta i veritablement sostenible,perdurable, mentre reduïm la dependència exterior.De fet, ja s’ha iniciat el camí, però només a mitges.Sense la inclusió de la més que probable crisi desubministrament energètic de petroli, gas i urani,els esforços no només continuaran sent tímids, sinóque també posaran en perill l’estabilitat econòmicai ambiental necessària per poder seguir el camí capa una veritable sostenibilitat energètica.

Per aconseguir que Catalunya compleixi el Protocolde Kyoto, cal reduir les emissions un 13% per habi-tant. És a dir, a Catalunya les emissions d’activitatsciutadanes representen el 64% del total.La resta sónemissions d’indústries regulades pel Pla Estatal d’As-signacions (PNA).Les emissions d’activitats dissemi-nades ciutadanes (mobilitat, edificacions, residus iagricultura, a més d’indústries no incloses al PNA)sumaven 39,58 milions de tones l’any 2005, i arri-

baran, si es continua amb aquesta tendència, a 42,3milions de tones l’any 2012.Perquè Catalunya puguicomplir els seus compromisos, cal reduir les emis-sions a 37 milions de tones. Per tant, cal deixar d’e-metre 5,33 milions de tones l’any.Aquest és l’objec-tiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic.

A les Illes Balears s’intenta, amb el nou Govern,dur a terme un pla d’acció de mesures concretesamb la participació de l’administració del país,dels consells insulars i dels ajuntaments. Es trac-ta de donar contingut a l’Estratègia Balear de llui-ta contra el canvi climàtic i a l’Oficina Balear deCanvi Climàtic i la comissió intergovernamentalque tracta aquests temes.

Al País Valencià la devastació urbanística té unaprojecció climàtica. A tot l’Estat espanyol, en ladècada de 1990 a 2000, les zones urbanitzadesvan créixer un 25%. El cas és que és que la va-lenciana és la regió d’Europa que més s’allunyadel compliment del Protocol de Kyoto i els acordsde la Unió Europea.

El Pla Estratègic de l’Energia (2006-2015) d’Andorrapromou les energies renovables sense objectius i sen-se renunciar a la incineració de residus, a més queha abandonat la recollida selectiva de la fracció or-gànica. Andorra no ha ratificat el Protocol de Kyoto iimporta el 95% de l’electricitat dels estats veïns.Procedència: Aspectes econòmics del canvi climàtic a Espanya.

Emissions de CO2 per sectors

Procedència: Evolución de los gases de efecto invernadero en España (1990-2006). CCOO/Worlwatch. Madrid, abril de 2007.

Electricitat(només CO2)24,02%

Transport percarretera(només CO2)21,66%

Altres15,84%

Transportaeri interior1,58%

Refineriesde petroli

3%

Consumsenergèticsde la indústria16,33%Producció

de ciment(nomésusos no

energètics)3,89%

Agriculturai ramaderia10,16%

Residus2,94%


X U

N B

ON

CLIM

A

19

Tendències climàtiques previsibles a la Península i les Illes

> Increment progressiu de la temperatura mitja-na (uns 2 graus centígrades més a l’estiu quea l’hivern).

> Escalfament més acusat (uns 2 graus centí-grads més a l’interior que a les costes i les IllesBalears.

> Major freqüència d’anomalies tèrmiques en es-pecial dies amb temperatures màximes eleva-des a la primavera i a l’estiu.

> Disminució de la precipitació (entre un 5 i un20%).

> Major reducció pluviomètrica a la primavera ia l’estiu. Probable augment de la pluja hivernala l’oest i tardorenca al nord-est.

> Probable augment dels riscos climàtics (onadesde calor, precipitacions torrencials, sequeres...)

Procedència: Aspectes econòmics del canvi climàtic a Espanya

JOSEP ENRIC LLEBOT, catedràtic de física de la matèria condensada de la UAB.Coordinador de l’informe El canvi climàtic a Catalunya i autor de llibres de divulgació.

Fa falta més investigació

k Què podem fer a àmbit indivi-dual? «En primer lloc, assumir que l’es-calfament planetari ja és un fet constatati que aquests canvis ens afecten. Peraixò, cadascú ha de gestionar totes lesseves activitats de manera adaptada almedi ambient, per exemple, fent possibleel màxim estalvi d’energia, de consum derecursos naturals i generant el mínim vo-lum de residus.»

k I quina és la tasca clau dels go-verns? «Han de garantir estratègies de fu-tur decidides per combatre el canvi climà-tic. Calen polítiques valentes, per exemple,per desenvolupar les energies renovableso plans de mobilitat i industrials que afavo-reixin la reducció de les emissions de ga-sos amb efecte d’hivernacle.A les admi-nistracions també els pertoca impulsar ac-

cions estructurals per conèixer i preveureels efectes d’aquest fenomen.»

k Al nostre territori, s’ha realitat investigació suficient per conèixeraquests possibles escenaris de futur? «Encara no, cal una major in-versió i planificació per estudiar des deles diverses disciplines implicades comafectarà el canvi climàtic al medi físicde Catalunya, el País Valencià o les IllesBalears. A més, els models climàtics es-tan elaborats a escales molt grans i cal-dria que es regionalitzaren fins a quadrí-cules menors, per exemple, de 10 x 10quilòmetres. Només així podrem des-criure pronòstics més acurats i establirels llocs de major risc per evitar-hi elsefectes nocius tant per a la biodiversitatcom per a la població.»


E L M E U P A Í S

Què pot passar, què està passant?

20

Les fulles dels arbres surten ara, de mitjana, vint dies abans. Lafiguera, l’om i la pomera treuen fulles amb un mes d’antelaciórespecte a fa cinquanta anys. L’ametller i el pollancre, quinzedies abans. Les plantes també floreixen i fan fruit, de mitjana,deu dies abans que fa trenta anys i l’aparició d’insectes s’haavançat onze dies. Cada espècie, però, respon de manera dife-rent a l’augment de la temperatura: la ginesta i el vern florei-xen amb més d’un mes d’avançament, les roselles ho fan quin-ze dies abans, les alzines, una setmana, l’olivera no ha canviatels seus hàbits i el pi pinyoner fins i tot es retarda uns dies.

«Les temperatures que fa cinquanta anys es registraven aprincipi d’abril ara ho fan a inici de març», diu JosepPeñuelas, director de la Unitat d’Ecofisiologia del CSIC. Si elbon temps arriba abans, els ocells migratoris arriben abans?Doncs no. Les dades diuen que el cucut, la guatlla, l’orenetai el rossinyol retarden dues setmanes de mitjana l’arribada alnostre país respecte a la de fa trenta anys. «El retard segura-ment és determinat pel canvi climàtic al lloc des d’on partei-xen, les regions subsaharianes, on la sequera, la desforesta-ció i la manca d’aliment poden dificultar la preparació del seuviatge», explica Peñuelas. «Si hi ha una eruga que surt duessetmanes abans, l’ocell que la té d’aliment ja no la troba quanels seus pollets trenquen l’ou. O bé l’eruga pot patir perquèha aparegut abans que creixin les fulles que menja.»

Procedència: Canvis dels cicles vitals dels vegetals i els animals del 1952 al 2000 a l’àreamediterrània. Revista Global Change Biology, 2002.

Hi haurà avantatges?

Seran anecdòtics i irrellevants en comparació amb elsdesequilibris que afavoriran el canvi climàtic. Per exem-ple, les temperatures més suaus en territoris ara fredspodrien permetre la realització de noves activitats pro-ductives econòmicament, com ara l’agricultura o el turis-me. Per contra, s’incrementarà la nostra vulnerabilitatdavant la incertesa dels efectes del canvi climàtic, men-tre que també disminueix la qualitat de vida de les perso-nes davant els perills per la propagació de nous vectorsde malalties o la dificultat per accedir als recursos hídrics.


X U

N B

ON

CLIM

A

21

BOSCOS Les masses forestals patiran el canvi cli-màtic per diverses vies. En primer lloc, l’incrementtèrmic planetari, ja constatat, redueix els índexs d’hu-mitat. La sequedat, també afavorida per la possiblereducció de les precipitacions, incrementa el riscd’incendis, els quals pot ser que s’agreugin per unamajor recurrència de les onades de calor en l’àreamediterrània. D’altra banda, l’escalfament global jaha provocat en els nostres boscos l’ascens de cota dediverses espècies en cerca de la temperatura adientper a la seva supervivència.

SÒL El territori serà susceptible a incrementar elsprocessos d’erosió i la consegüent desertització per lamanca dels recursos hídrics necessaris per garantir lasuperfície vegetal. Les pluges torrencials, que es pro-nostiquen menys separades en el temps i més inten-ses, elevaran aquest risc de pèrdua de sòl fèrtil, unprocés de deteriorament ambiental quasi irreversible.A més del canvi climàtic, però, la desertització tambéés promoguda en el nostre país per l’increment de laurbanització i la construcció d’infraestructures quedestrueixen la continuïtat dels ecosistemes i que aca-ben amb aquest valuós recurs natural, clau per al fun-cionament de l’atmosfera i la recàrrega d’aqüífers.

MAR La fusió dels gels continentals dels pols tendeixa incrementar el nivell del mar, com també l’escalfa-ment global, el qual fa créixer el volum d’aquestesmasses d’aigua. S’espera que l’ascens del mar oscil·lientre els 18 i els 59 centímetres com com a mínim alllarg d’aquest segle, sense comptar l’acceleració de lafusió dels gels, unes quantitats que amenacen greu-ment les platges i les zones humides litorals. Aquestfenomen, que afecta la biodiversitat marina conside-rablement, tindrà conseqüències socials molt impor-tants, ja que forçarà el desplaçament de poblacions.D’altra banda, l’avanç del mar cap a terra perjudicaràles reserves d’aigües subterrànies per l’aigua salina.

BIODIVERSITAT L’augment tèrmic global té enor-mes conseqüències sobre l’equilibri dels ecosistemesperquè altera de maneres diferents els hàbits de lesespècies. Per exemple, els ocells migratoris tendei-xen a arribar més prompte i a marxar més tard, laqual cosa provoca problemes d’accés a l’aliment.Alhora, la durada de creixement de la vegetació s’a-llarga, s’avança la floració d’algunes plantes i esretarda la caiguda de fulles caduques, fets que inci-deixen sobre poblacions de mamífers o insectes.


E L M E U P A Í S

A la feina

22

L’espai laboral és l’indret on vivim més hores se-guides. Per aquest motiu, sigui una oficina, uncentre d’estudi, una fàbrica, un magatzem, un ta-ller o un comerç, és un indret escaient on cal ac-tuar a favor d’un bon clima. El mateix desplaça-ment periòdic al lloc de treball és una rutina dià-ria amb una distància sovint excessiva.

El marge d’acció és desigual i divers. En les ac-tivitats de representació sindical, al comitè d’em-presa o el consell escolar, es poden dur a termemoltes activitats, de fet els sindicats ja han com-binat l’acció per la salut i l’entorn d’una maneraforça interessant. Estem parlant d’empreses pri-vades, públiques o d’economia social en què lesresponsabilitats són comunes però diferenciades.

Les dimensions de les empreses també oferei-xen escenaris ben diferenciats. No és el mateixun escenari de treball familiar –d’una petita omitjana empresa– que una gran factoria.

De les dades d’aquest llibre es pot entendre queles empreses que tenen més responsabilitat sónles que per la seva activitat contribueixen més ales emissions, com ara les empreses energètiques.

Les empreses industrials que fan servir, per alsseus processos productius, combustibles fòssilso electricitat generen fins a un 16% d’aquestsgasos amb efecte d’hivernacle.

Totes les empreses en general, també les del sec-tor terciari, poden reduir les emissions i compen-sar-les mitjançant la cogeneració, la plantaciód’arbres i la protecció de boscos o les inversionsen energies renovables aprofitant l’espai dispo-nible per a aquestes iniciatives.

Les empreses afectades pel Pla Estatal d’Assig-nacions (PNA) tenen un sistema d’inventari d’e-missions de caràcter obligatori, però la restad’empreses poden dur a terme auditories am-bientals utilitzant empreses especialitzades quepoden rebre subvencions de fins al 75% del cost.


X U

N B

ON

CLIM

A

23

Plans de mobilitat laboral

Els empleats i els seus representants poden promoure l’estudi de la mobilitat de l’empresa olloc de treball. Com arriben i com marxen els empleats, els subministraments de béns i ser-veis i les mercaderies… A més de l’augment d’eficiència i la competitivitat, la millora com-porta més estalvi, més seguretat i més equitat, així doncs, permet promoure l’ús del trans-port públic així com el pagament per les places d’aparcament dels cotxes particulars delsdirectius, que sovint són gratuïtes.

Bones pràctiquesAquesta expressió concentra les activitats concretes amb objectius concrets, destinades, en aquestcas, a reduir les emissions mitjançant l’adopció de rutines o accions determinades. Les bones pràc-tiques són una referència que pot aplicar-se a contextos diferents i diferenciats i exemplars. Sóntambé un reconeixement global a una acció local i concreta. A les darreres pàgines –vegeu «la pet-jada ecològica»–, hi ha l’opció, per exemple, de fer servir el paper pels dos costats o d’apagar l’or-dinador en acabar la jornada. Tot sembla aparentment banal, però és un exercici que predisposa alcanvi, la participació i la innovació. Tot el que és necessari per evitar el rovell. Sembla mentida:segons estudis de l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia, el bon ús de l’ordinador a l’o-ficina pot arribar a estalviar, en l’àmbit territorial de l’Estat espanyol, més de 133 GWh/any.

Fes els teus propis càlculsPots calcular les emissions de diòxid de carboni d’un desplaçament, de casa a la feina, compa-rant les emissions del desplaçament en cotxe, autobús, ferrocarril/metro, i les emissions dels des-plaçaments en avió, en viatges de treball.

1500

56

320-510

Caminant o en bicicleta0 grams de diòxid de carboni per quilòmetre. Emissionszero.

Cotxe particularmínim usual, 150 grams de diòxid de carboni per quilòmetre ivehicle (tot i que cal comprovar les emissions del vehicle).

Autobús (transport públic urbà)5 grams de diòxid de carboni per quilòmetre i passatger.

Ferrocarril/metro6 grams de diòxid de carboni per quilòmetre i passatger.

VolsUn vol curt, de 0 a 300 quilòmetres, 510 grams de diòxid decarboni per quilòmetre i passatger. Un vol mitjà, de 301 a750 quilòmetres, 400 grams de diòxid de carboni per quilò-metre i passatger. Un vol llarg, de més de 751 quilòmetres,320 grams de diòxid de carboni per quilòmetre i passatger.


E L M E U P A Í S

Mobilitat sostenible

24

Sovint es confon vehicle amb mobilitat. La mobi-litat, l’ús de mitjans de transports per moure’s, téun protagonista en la nostra societat: el cotxe. Delconjunt de consums energètics pel transport, elferrocarril, el transport aeri i el marítim tan solsrepresenten un 20% del total. El transport col·lec-tiu representa un 3%; el de mercaderies, el 47%,i el vehicle particular, el 50%.

El Govern noruec ha prohibit la publicitat que mos-tra els cotxes com «ecològics». El motiu és bensenzill. A Europa, el model de certificació obliga asotmetre’s a un procés per atorgar una etiquetaecològica, com la dels electrodomèstics. L’agri-cultura i la ramaderia ecològica poden fer servirels prefixos eco-, orgànic, o bio-, sempre quecompleixin un sistema de regulació concertada.

Posar-se l’etiqueta d’ecològic com una medallad’autoproclamació no té lloc al sistema demo-cràtic europeu. L’any 1998, l’Associació Europeade Constructors d’Automòbils es va comprome-tre que abans del 2008 els automòbils, en totesles gammes de cada fabricant, disminuirien lesemissions a un màxim de 140 grams de diòxidde carboni per quilòmetre. Aquests marges ac-tualment només els compleixen els cotxes pe-tits i mitjans eficients. Molts vehicles familiars i

la majoria de tot terrenys doblen aquest «mà-xim». L’AECA i la Comissió Europea han pactatajornar fins el 2015 que les emissions no exce-deixen els 125 grams de mitjana.

El dilema de produir aliments per a persones ocombustible per als cotxes ha centrat la polèmi-ca dels agrocombustibles, que alhora són mala-nomenats biocombustibles, pel fet que la sevaprocedència és de cultius agrícoles. Tothom estàd’acord que cal aprofitar les restes de les collitesper fer adobs, biomassa o cremar-les per acon-seguir escalfor, seguint aquestes preferències.Però destinar grans conreus industrials, allunyatsdel punt de consum, no és una bona diversifica-ció del subministrament. Les emissions que se li

associen són inferiors a les de l’ús de la gasoli-na i el gasoil, tot i que no són menyspreables.

Per un quilogram de carburant produït i consu-mit, els agrocarburants emeten netament menysgas d’efecte d’hivernacle que els carburants clàs-sics. El bioetanol n’emet quatre vegades menys,i el biodièsel, menys de cinc vegades menys.

Procedència: Bilan energétique et émissions de GES des carburants etbiocarburants conventionnels, 2006, i revista Sciences et avenir, agostde 2007.

Etiqueta de consum i emissions

L’etiqueta obligatòria de consum de combus-tible i emissions de diòxid de carboni ha deseguir aquest model i ha d’incloure totes lesdades del vehicle.

Agrocombustibles


25

Benzina Bioetanol Gasoil Biodièsel

Eficiència energètica

MarcaModelTipus de carburantTransmissió

Consum de carburant(litres per cada 100 quilòmetres)Equivalència(quilòmetres per litre)Emissió de CO2

(grams per quilòmetre)

5,8 litres/100 km

17,2 km/litres

139 g/km

Comparativa de consum(Amb la mitjana dels cotxes de la seva mateixamida en venda a Espanya)

Consum baix

Consum mitjà

Consum alt

* En tots els punts de venda es pot obtenir, gratuïtament, una guia sobre el consum decombustibles i emissions de CO2 en què es mostren les dades de tots els models nousd’automòbils (del tipus turisme).* El consum de combustibles i les emissions de CO2 no només depenen del rendimentdel vehicle; també hi influeix la manera d’utilitzar el cotxe i altres factors que no són tècnics.El CO2 és el gas d’efecte d’hivernacle principal, responsable de l’escalfament del Planeta.

X

Y

Benzina

Manual

A l’etiqueta, encara a hores d’ara vo-luntària, es pot comparar el consumoficial de carburant amb el valor mit-jà del consum dels cotxes a la vendade tots els fabricants de vehicles dela mateixa grandària i carburant.

I. Consum oficial de combustible en li-tres per cada 100 quilòmetres

II. Equivalència del consum en quilò-metres per litre

III. Emissions oficials de CO2 en gramsper quilòmetre

Les emissions de CO2 no determinen el caràcterecològic d’un cotxe, sinó la contribució d’un vehi-cle a l’efecte d’hivernacle. A hores d’ara circulenuns 740 milions de cotxes i l’any 2020 en seran1.200. Se sap que n’hi ha molts, però ningú no sapqui els mourà. Sabem que el 78% de les emissionsde CO2 d’un vehicle procedeixen de la seva vida

rodada, però el 10% corresponen al procés de fa-bricació, i el 18% restant, al desballestament. Peròsi es consideren el conjunt de totes les emissionsde substàncies contaminants, el 50% procedeixende l’ús (incloses les prestacions) que es fa del ve-hicle, i l’altra meitat, de les fases prèvies i poste-riors del seu cicle de vida.

En grams equivalents de CO2/ per quilogram

X U

N B

ON

CLIM

A

Etiqueta voluntària d’eficiència energètica de cotxes


El turisme serà el primer sector afectat pel canviclimàtic, malgrat que la pròpia indústria turísticael provoqui. Segons la recent segona ConferènciaInternacional de Turisme i Canvi Climàtic celebra-da a Davos per iniciativa de l’Organització Mun-dial del Turisme, el sector és responsable de mésdel 5% de les emissions de gasos amb efecte d’-hivernacle, la suma del transport (75%), l’allotja-ment i els serveis turístics complementaris.

«El turisme és com el foc, pot escalfar la llar o cre-mar-la».Aquesta sentència sintetitzava la percep-ció crítica que hi ha de la indústria turística abansque el repte del canvi climàtic emergís. Ara prenun nou sentit en la discussió de com cal evitar, oalmenys, fer minvar, els efectes del canvi climàtic.

El turisme és la primera indústria del món.L’any pas-sat ja va significar el 10% del producte interior brutmundial amb un impacte directe de 1.750 milionsde dòlars, és a dir, el 3,5% de l’economia mundial.L’impacte indirecte és encara molt més superior.N’estan afectats la construcció, el tràfic, el mercatimmobiliari, el comerç interior i els serveis com ellloguer de vehicles, les cures personals, la restaura-ció o el rentat de la roba. Això eleva la seva contri-bució fins a un 6,7% de l’economia mundial, la qualcosa representa 5.000 milions de dòlars extres quegeneren el 8,7% de l’ocupació laboral legal (234 mi-lions de llocs de treball de qualitat baixa o inferior).

La Mediterrània és la regió amb més negoci turís-tic del món i constitueix un microcosmos de la des-igualtat nord-sud a escala global. El 2004 acollia463 milions d’habitants i fou visitat per 230 milionsde turistes, el 30% dels turistes del Planeta. Un to-tal estimat de 195 als països del nord de la mar i35 milions de persones visitaren els països del sud,especialment Turquia, Egipte, el Marroc i Tunísia.

A les Illes Balears el turisme representa el 80%del producte interior brut, generat pels serveis –incloent-hi el puixant sector de la construcció(9,7%)–. Tot això comporta un impacte ambientalinsostenible. Si la mitjana de turistes fos extrapo-lable, l’Estat espanyol tindria 484 milions de tu-ristes, 11 vegades més que actualment. Al sacri-fici del seu paisatge, la pèrdua de biodiversitat, eldeteriorament de l’aigua, l’explosió generada pelsresidus i el col·lapse energètic cal sumar encaral’increment del caràcter estacional, la desapari-ció del sòl rústic i el paisatge rural...

Reduir l’impacte és fer més sostenible el turisme.La substitució dels combustibles fòssils en l’avia-ció no és una perspectiva a curt termini, com tam-poc no ho és l’ús estacional de les instal·lacionsturístiques, excepte el turisme urbà. Gravar elsdesplaçaments amb ecotaxes podria permetredisposar de recursos però no detenir-ne les cau-ses. En tot cas, el turisme responsable necessitaincorporar valors relacionats amb el canvi climà-tic, com ara el càlcul de les emissions dels des-plaçament i la petició que les companyies aèriesincorporin aquesta informació.

Procedència: Exportando paraísos. La colonización turística del planeta.Joan Buades (La Lucerna. Ciutat de Mallorca, 2005).

E L M E U P A Í S

Obrir i tancar les maletes

Fes els teus propis càlculs> Vols Un vol curt, de 0 a 300 quilòmetres, 510 grams de diòxid de carboni per quilòmetre i pas-satger. Un vol mitjà, de 301 a 750 quilòmetres, 400 grams de diòxid de carboni per quilòmetre ipassatger. Un vol llarg, de més de 751 quilòmetres, 320 grams de diòxid de carboni per quilòme-tre i passatger. Per calcular les distàncies entre aeroports: www.dices.net/aeropuertos/

Turistes/visitants 2006Andorra 10.736.722Catalunya 15.003.000País Valencià 5.485.000Illes Balears 10.107.000

26


Les administracions han de predicar amb l’exem-ple. Una administració a més ha d’innovar i res-pondre als reptes del nostre temps, a partir delcompliment de les lleis, l’eficiència i la promocióde la compra verda. Un primer pas d’aquest en-focament és la pròpia diagnosi de saber, estudiari comunicar el que es troba a l’abast i que tan solsla inèrcia i la burocràcia rovellada pot paralitzar.

El Departament de la Vicepresidència de la Gene-ralitat de Catalunya ha dut a terme un estudi percompensar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del Departament.Segons l’estudi Programa deSOStenibilitat per CO2 (SOS-XCO2), compensar, reduintprèviament, és una manerainnovadora d’afrontar la res-ponsabilitat climàtica de l’ad-ministració i de promoure l’eficiència. La compensaciód’emissions consisteix a cal-cular les que no es poden evi-tar (les derivades del funcio-nament i de la mobilitat) i determinar quin percentatgese’n vol compensar, com i on.

L’estudi de diagnosi inclou lacreació d’un Fons de Compen-sació d’Emissions que con-tractarà els projectes i perme-trà certificar la compensaciód’emissions tant de departa-ments de l’administració ca-talana, com també en el futurde municis I entitats cíviqueso privades.

Aquesta proposta té una di-mensió ambiental perquècontribueix a finançar projec-tes de reduccions d’emis-sions en indrets on senseaquest suport no s’haguessin

desenvolupat tals projectes. La dimensió socioe-conòmica permet contribuir a millorar poblacionsmancades de recursos. La dimensió ètica d’e-quitat entre generacions, per tant, contribueix acanalitzar fons econòmics de països rics, res-ponsables històrics dels gasos amb efecte d’hi-vernacle, cap a països en via de desenvolupa-ment. L’estudi, encarregat pel Consell Assessorper al Desenvolupament Sostenible, disposa d’unprimer esborrany i una voluntat decidida de dur-lo a terme fomentant les energies renovables iplantant arbres.

27

Compensar, després de reduir i calcular

CRCCALCULAR S’han calculat les emissions derivades dela mobilitat del Departament de Vicepresidència pelsanys 2006 i 2007. Per a aquest càlcul s’ha comptat ambel suport de tres entitats The Carbon Neutral Company,Climate Care i CeroCo2.

REDUIR En línia amb l’actual Programa d’Estalvi i Efi-ciència Energètica als edificis i equipaments de la Ge-neralitat de Catalunya es proposa la reducció de lesemissions derivades de la mobilitat i del consum ener-gètic dels equipaments de la Generalitat. Les accionsde reducció inclouen, el foment del transport públic i labicicleta amb incentius, fomentar el «compartir cotxe»,promoure el «treball des de casa» o renovar la flota devehicles vells i substituir-los per vehicles híbrids.

COMPENSAR La compensació d’emissions és l’accióde quantificar les emissions de gasos amb efecte d’hi-vernacle que no s’han pogut reduir o evitar i finançaruna quantitat equivalent de reduccions d’emissions des-tinant fons a projectes que contribueixen a reduir lesemissions, a més de promoure el desenvolupament sos-tenible nacional i local. Després de fer un balanç entreefectivitat i valor afegit en termes de cooperació, des-envolupament i benestar social, es va estimar oportúcompensar les emissions a través d’un projecte de ges-tió i plantació forestal sostenible a Kenya, impulsat perla organització Green Belt Movement.

X U

N B

ON

CLIM

A


Una oportunitat que va més enllà de l’alarmismeo per impedir el caos. Així definiríem l’economiaemergent del canvi climàtic. Millorar l’eficiènciaaugmenta la productivitat, i amb aquesta, la com-petitivitat. Crisi climàtica i globalització liberal ex-trema constitueixen una barreja química d’alt va-lor explosiu que obliga a redefinir conceptes, comara la seguretat ambiental o la prohibició de la po-bresa extrema, per equitat o per estabilitat delsmercats. Els altermundialistes ja no són única-ment els ecologistes de tota la vida.

«L’eficiència en economia ha d’estar subordinada ala moralitat, la humanitat i la justícia dels objectiusque es proposen en l’activitat econòmica», afir-ma Lluís de Sebastián, catedràtic d’EconomiaInternacional d’ESADE. Per considerar l’efi-ciència com una qualitat positiva, cal veu-re quines finalitats es proposen assolirels agents que mobilitzen els recursos.Existeix un cert consens respecte alfet que l’explotació eficient del tre-ball infantil mai no serà considera-da una activitat positiva. L’eficièn-cia és una qualitat tècnica, és a dir,es refereix a la relació entre finali-tats i mitjans. El prefix eco- incloïaelements socials a l’efectivitat,peròtreure el major partit possible delsrecursos disponibles comporta ne-cessàriament límits i prioritats.

Un dels problemes del diòxid de car-boni, com a gas amb efecte d’hiverna-cle (GEI), és la seva procedència, aixòés, la combustió de combustibles fòs-sils. El petroli no forma part del ciclebiosfèric del carboni, al·leguen els eco-logistes. No és un recurs renovable i araressonen com a encertades les assevera-cions místiques que exigirien deixar-lo sotaterra (Keep in the ground!). En tot cas, hi ha elconsens sobre el fet que «un bé tan preuat nohauria de ser cremat» i en canvi hauria de ser pre-servat per a un ús amb majors valors afegits.

El Protocol de Mont-real, el primer acord globalambiental per controlar la producció de clorofluo-rocarbonis (CFC), iniciat el 1987, ha permès es-tabilitzar, reduir i substituir la producció d’aques-tes substàncies responsables del deterioramentde la capa d’ozó. Si bé la recuperació de la capad’ozó estratosfèrica ocuparà més temps del quees va pensar en un principi, els esforços per acon-seguir-ho són un exemple de referència per a lacrisi climàtica.

E L M E U P A Í S

L’economia del canvi climàtic

28


Controlar els GEI serà més difícil, ja que la com-bustió continua sent la tecnologia bàsica. Modi-ficar els mètodes de la indústria i canviar els es-tils de vida és un desafiament. Al Gore destaca:«Hem de recordar la lliçó de la batalla dels CFC:l’actitud assossegada i el pensament clar podentriomfar i modificar cap a millor el curs del can-vi ambiental.»

El canvi climàtic és un estímul per al pensamenteconòmic. Es comença a parlar de la bioecono-mia, l’economia ecològica, la biomimesi, amb l’ob-jectiu de reconstruir els sistemes humans de ma-nera que encaixin harmoniosament en els siste-

mes naturals… L’economia crematística s’obli-da del Planeta i de les persones i, evident-

ment, del conjunt d’éssers vius: des de lesplantes que generen l’oxigen fins als bac-

teris que garanteixen la digestió. Peròl’economia del canvi climàtic romanàdhuc en el seu primer pas, segres-tada o conduïda per l’eficiència.

Les noves culturesLa nova cultura de l’aigua, del territori i del’energia són propostes dels moviments so-cials que articulen polítiques en què la pre-servació dels recursos és principi previ al seuús posterior. El primer objectiu de la gestiódel territori, que ha de ser conservar i millorarel funcionament ecològic de la matriu territo-rial entesa com un tot –no únicament la con-servació d’espais naturals aïllats o d’espè-cies singulars–. Aquest principi, que hauriade condicionar tota la resta d’usos, ja ha es-tat acceptat a la directiva marc de Gestió del’Aigua a la Unió Europea de l’any 2000.

X U

N B

ON

CLIM

A

29

Més amb menysEs pot produir més però amb un consum d’e-nergia inferior. La caiguda de la intensitatenergètica de Catalunya va començar l’any2003. Aquest és un indicador que permet sa-ber la quantitat d’energia malbaratada o es-talviada amb altres països. El consum d’ener-gia primària per produir una unitat de pro-ducte interior brut (PIB) es va reduir l’anypassat un 3,7%, fins a les 110,2 tones de pe-troli. L’eficiència n’és un motiu, i és que l’eco-nomia en el seu conjunt va créixer un 3,9% iel consum d’energia un 0,1%. Això va com-portar la reducció de les emissions de diòxidde carboni un 1,2%. Tanmateix, l camí per ferés llarg, ja que la intensitat energètica de Ca-talunya és el doble que la de Japó.

Pla de l’Energia de Catalunya

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015,aprovat pel Parlament de Catalunya, té com aobjectius la promoció de les fonts energètiquesrenovables, el foment de l’estalvi i l’eficiènciaenergètica, el desenvolupament de les infraes-tructures energètiques necessàries i el suporta la recerca, el desenvolupament i la innova-ció tecnològica en l’àmbit energètic. Per al2015, el Pla de l’Energia es proposa aconse-guir que el 25,7% del consum d’energies re-novables de Catalunya sigui d’origen eòlic. Unobjectiu pendent és reduir les emissions percomplir, com a mínim, el Protocol de Kyoto.


E L M E U P A Í S

Eines i instruments

Anàlisi del Cicle de Vida

Per disposar de dades fiables i integrades del’impacte ambiental d’un producte és impres-cindible disposar de l’Anàlisi del Cicle de Vida(ACV), això és, de l’anàlisi del «bressol a la l’en-terro» de qualsevol producte o procés. Per dura terme un estudi hi ha normes de tipus vo-luntari, com les famoses IS0 (Organització In-ternacional per l’Estandardització).

L’estudi inclou el cicle complet del producte,procés o activitat des del processament i l’ex-tracció de les matèries primeres fins a la pro-ducció, el transport i la distribució, l’ús, la reu-tilització, el reciclatge i la disposició del residu.És a dir, tota la recerca de l’«ecoeficiència», mi-nimitzant els impactes ambientals i també lesemissions de gasos amb efecte d’hivernacle.Així i tot, hi ha qui proposa l’«ecoefectivitat»,un pas més del «bressol al bressol», tot tancantel cercle. Es tracta d’entendre que els residussón la matèria primera del procés de fabrica-ció, com el paper reciclat, per exemple.

Motxilla ecològica

La Intensitat de Material per Unitat de Servei(IMPS) és coneguda com la motxilla ecològica,és a dir, la quantitat de material que se sumadurant tot el cicle de vida dels productes o elsserveis. Una safata de fusta de til·ler de mig qui-logram de pes, per exemple, té un motxilla eco-lògica d’aproximadament dos quilograms.El dia-ri, el suc de taronja, el cotxe i un litre de gasoli-na…, tot té la seva motxilla. LA IMPS és la varaper mesurar la petjada ecològica dels serveis.

Hi ha altres paràmetres, com la toxicitat dels pro-ductes, el consum del sòl o les emissions ambefecte d’hivernacle. Tots es relacionen, però lamotxilla permet comptar amb un paràmetre sen-zill per determinar la càrrega ambiental oculta.Per exemple, un ordinador de taula comportauna motxilla similar al pes d’un rinoceront (1.800Kg). En el moment de la seva arrancada ja s’hanproduït el 80% dels costos i impactes ambien-tals d’un producte durant la seva vida. Aquestamotxilla tan sols es redueix amb la longevitatd’ús del producte.Aquesta informació encara nosurt a les etiquetes.

30


X U

N B

ON

CLIM

A

31

Auditoria d’emissions

«Calcular, reduir i compensar», seguint aquestordre, és l’objectiu de l’auditoria d’emissions.Es tracta de calcular el consum d’electricitat,gas i combustibles fòssils en el funcionamentd’un servei o activitat.A més, en el cas de pro-ducció, es vol calcular també les emissions quecomporta la producció de qualsevol material.

És a dir, l’auditoria d’emissions del llibre Unaveritat incòmoda va permetre reduir les emis-sions optant per paper certificat FSC, que ga-ranteix la gestió sostenible de les plantacionsde boscos. S’hauria pogut augmentar la reduc-ció d’emissions optant per paper reciclat, peròno va ser possible. Un llibre es fa amb fusta, unrecurs natural, renovable i reciclable. Si se’ngaranteix la procedència, no es destrueixenboscos primaris. A més de ser un recurs reno-vable, un llibre és pròpiament un dipòsit de car-boni de llarga vida. Per compensar les emis-sions associades a la producció del paper, esva calcular que seria necessari plantar 480 ar-bres. Es tracta del bosc Una veritat incòmodaplantat al municipi d’Alcaraz, a Albacete.

Les sis erres

Hem sentit a parlar sovint les tres erres. Calrecordar que segueixen una jerarquia, la dar-rera de les quals –no la primera– és reciclar.És a dir, prèviament cal «reduir» i «reusar». Enel cas del disseny de productes, el Programade les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNU-MA) ha popularitzat les sis erres perquè esdesenvolupi durant el procés de disseny, desde l’adquisició de matèries primeres, produc-ció, distribució, ús i final de vida o inici d’unade nova, tenint en compte l’ecoefectivitat.

Aquestes sis erres són:> Repensar els productes i les funcions que

tenen> Reduir el consum d’energia i els materials> Reemplaçar les substàncies perilloses> Reciclar, fent servir materials reciclats,

reciclables i disseny per al reciclatge> Reutilitzar parts i components> Reparar, dissenyant com facilitar la

reparació i llarga vida d’un producte.


FD

EMT

E L M E U P A Í S

Diccionari de la nova economia

32

>Democràcia ambiental. Més enllà del reco-neixement del medi ambient sa com un dret fo-namental emparat i basat en el dret a saber, op-tar, participar, reclamar i corresponsabilitzar-se,aquesta és l’exigència d’una democràcia queencara no existeix, en què la complexitat no ésun problema sinó el valor principal. Pensamentecològic, activitat empresarial i democràciacomparteixen el repte de la gestió eficient i jus-ta de recursos limitats.

>Dúmping. L’expressió procedeix de l’anglès i esrefereix a la venda de productes a preus inferiorsals quals són normals en el mercat. A l’estalvi decostos de normatives ambientals i socials s’uneixla no-inclusió dels costos del transport de merca-deries per accedir a combustibles no gravats. Lesemissions de gasos amb efecte d’hivernacle as-sociades al transport són cada vegada més relle-vants en el conjunt d’emissions. En paraules deGreenpeace, «fer el que puguem a escala local noimplica la fi del lliure comerç. Significa acabar ambel comerç intencionadament deshonest, que ex-plota els pobres i destrossa el medi ambient per-què no es fa càrrec dels costos socials i ambien-tals del seu funcionament».

>Era solar. Transformar els rajos solars en elec-tricitat i escalfor és seguir l’exemple de l’eco-nomia de la naturalesa substituint els combus-tibles fòssils (carbó, petroli i gas) i abandonantl’energia nuclear basades ambdues en recursosno renovables en procés d’exhauriment. Lesenergies renovables, hidràulica, solar i eòlica,tindran un paper rellevant reduït al 20% per laComissió Europea, enfront del 25% proposat pelParlament europeu.

>Externalitats. Són els efectes positius o nega-tius d’una activitat que les accions d’una empre-sa pública, privada o cooperativa o agent econò-mic causen a altres agents o empreses. En unaanàlisi cost-benefici de l’operació d’una empresa,cal comptar com a costos i beneficis socials lesexternalitats negatives o positives de l’empresa.

>Factor 4. Es pot gastar la meitat i obtenir el do-ble? Un informe al Club de Roma redactat perErnst Ulrich von Weizsacker i Amory B. Lovins el1997 donava una resposta afirmativa protegidaper 50 exemples que introduïen criteris ecològicsen els processos productius. Duplicar el benestaramb la meitat de recursos. El Factor 4 pot ser su-perat amb el Factor 10. En tot cas, el moll de laqüestió és entendre que l’eficiència ha de ser ren-dible i que la crisi ambiental obliga a actuar.

>Mitigació i adaptació. Les inversions per re-duir l’impacte del canvi climàtic en l’agricultura,l’activitat forestal, l’habitatge, la mobilitat, la in-dústria i el bon funcionament dels serveis tenenrelació amb l’eficiència però també en el caràc-ter irreversible d’aquests canvis. L’obtenció de re-cursos per a aquesta finalitat podrien procedir d’u-na fiscalitat ecològica que gravés les emissions ibonifiqués la plantació d’arbres, les inversions enenergies renovables (boscos i horts solars) i elmanteniment dels boscos, per exemple.

>Transició justa. Les substitucions de materials(amiant, DDT o PVC, per exemple), algunes tec-nologies i determinats processos han d’evitarque els més vulnerables quedin desprotegits.Aquest principi ha d’incloure la reducció de ga-sos amb efecte d’hivernacle. D’aquesta mane-ra, s’evita que el moviment sindical pugui seruna columna contra la modernització ecològicai pugui convertir-se en un agent dinamitzador dela producció neta i un corrent favorable a la in-clusió de la democràcia en l’empresa.


X U

N B

ON

CLIM

A

33

5.500.000.000El cost de no fer res

Aquest és el cost de no actuar. Representa l’im-port dels danys de l’escalfament climàtic si noes fa res des d’ara i fins al 2050. Aquesta xifraha estat establerta per l’economista NicholasStern a l’informe de l’octubre de 2006. Avaluatper primer cop, aquest cost exorbitant ha tingutl’efecte d’una bomba.

El que hem d’extreure, més enllà de la simplexifra, és la necessitat d’actuar des d’ara. I so-bretot tenint present que la factura no para de

créixer. Hauria d’incitar els polítics i la indústriaa mobilitzar-se.

El canvi climàtic tindrà costos econòmics moltelevats. Segon l’informe Stern, el cost de no ac-tuar podria arribar al 20% del producte interiorbrut (PIB) mundial, la qual cosa significaria unacatàstrofe econòmica i social de dimensionsdesconegudes en l’era contemporània, mentreque amb una inversió equivalent a l’1% del PIBmundial es podria frenar el canvi climàtic.

SIR NICHOLAS STERN, director del Pressupost de Finances Públiques delTresor britànic.

Perill pel desenvolupament

k Quina és la seua resposta als«escèptics ambientals»? «No tenimelecció entre lluitar contra el canvi cli-màtic o mantenir el creixement. L’escal-fament fa perillar el nostre creixement!És necessari actuar des d’ara mateix,amb urgència, abans que aquest feno-men ens costi molt, molt car. I si volemreduir les emissions de diòxid de carboni(CO2) un 80% per sota del seu nivell ac-tual, s’ha d’invertir, des d’ara i fins al2050, un 1% del PIB del Planeta(275.000 milions d’euros).»

k Què pensa de l’alarma alçadaper l’Agència Internacional de l’Ener-gia, que abraça les seves tesis? «Lamentalitat dels economistes i dels ex-perts evoluciona molt ràpid. Ells han fetun treball d’avaluació destacat, quecoincideix amb les nostres investiga-

cions. Si no es fa res, la demanda de pe-troli assolirà els 116 milions de barrilsper dia, mentre que el 2005 n’eren 84milions. L’any 2030 el 83% de l’energiaemprada serà encara d’origen fòssil: pe-troli, carbó, gas. I tot contribueix a l’es-calfament global.»

k Quines solucions recomana? «Es requereix una bateria de mesures aàmbit planetari, pactada internacional-ment. S’ha de fer pagar el preu de lesseves emissions als països contami-nants: els Estats Units, el Canadà, Aus-tràlia, la Xina, i fixar el preu de l’emissióper establir regles industrials. Al mateixtemps, cal imaginar noves disposicionslegals, perquè les indústries inverteixinen tecnologies netes, així com «descar-bonitzar» l’energia almenys un 60%fins a l’any 2050.»

milions d’euros


A L M E U M U N I C I P I

L’entorn climàtic

34

A l’escola, al pub, a l’església... La mobilització delsmil habitants d’Ashton Hayes, un municipi al nord-oest d’Anglaterra, és gairebé general. El desafia-ment és compensar les emissions de la col·lectivi-tat avaluades en 4.765 tones de diòxid de carboniper any, amb iniciatives que combinen l’estalvi del’energia, el desenvolupament d’energies renova-bles i les plantacions d’arbres. Garry Charnock, con-seller municipal d’Ashton Hayes i coordinador delprojecte Going Carbon Neutral ja ha canviat el seuBMW per un cotxe de petita cilindrada.

El poble ja reté la taxa més alta de reciclatge delcomtat gràcies a la seva política de compostatge.La coral de l’escola ha vist complir el seu somni defer un rap del seu himne «Carbon neutral» al con-cert «Per un clima en crisi», del passat 7 de julioldel 2007. La iniciativa endegada pel consell muni-cipal d’Aston Hayes ha captat l’atenció d’arreu.

Ben lluny d’Anglaterra, la ciutat de Portland, a l’es-tat d’Oregon dels Estats Units, s’ha convertit enla primera del món a publicar una estratègia perpreparar un futur en què el petroli no serà ni abun-dant ni barat. L’informe intenta explorar tres es-cenaris diferents del crepuscle del petroli. Van des

del millor cas (un lent declivi del petroli a què s’a-justa l’economia) fins al pitjor (que comporta greusproblemes de desintegració social).

Segons l’informe, independentment de quan tin-gui lloc el zenit del petroli, els canvis seran tangrans que s’imposa una acció immediata. Per re-duir el consum del petroli i el gas natural un 50%,el grup de treball de l’estudi aconsella solucionsque inclouen el millor ús del sòl, el transport pú-blic, comunitats per a vianants, vehicles altamenteficients i l’educació comunitària.

Agendes 21 per a un bon climaA la Conferència de les Nacions Unides sobre MediAmbient i Desenvopament, l’anomenada Cimera dela Terra de Rio de Janeiro, l’any 1992, es va acordarun pla d’acció per al desenvolupament sostenibleanomenat Agenda 21.És a dir,el conjunt de compro-misos que un sector adoptava, el procés d’adopciómitjançant la participació,el seu seguiment i avalua-ció i l’acció concertada de diferents agents socials.

El capítol 28 de l’Agenda 21, conegut com Agen-da 21 local, destaca que la participació dels mu-nicipis és una condició fonamental per complir els


X U

N B

ON

CLIM

A

35

objectius de sostenibilitat, la majoria de proble-mes i solucions ambientals se situen en l’àmbitlocal. Animada per la Diputació de Barcelona, laXarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es

va crear el 1997 amb la Declaració de Manresacap a la sostenibilitat. La xarxa agrupa més de200 entitats locals on viuen més del 70% de lapoblació de Catalunya.

L’acrònim Desgel és la síntesi del Programa de Diag-nòstic Energètic i Simulador de gasos amb efected’hivernacle Locals.El programa informàtic permet,a partir d’una sèrie de dades que s’introdueixen,sa-ber el consum territorial d’energia final per habi-tant, les emissions de diòxid de carboni, el consumd’aigua o la generació de residus per veí o veïna.

El programa ha estat desenvolupat pel Grup de Tre-ball d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciu-tats i Pobles cap a la Sostenibilitat.L’Ajuntament deGranollers ha ofert les dades del municipi per pro-var la metodologia i el programa informàtic.

A més d’aportar un balanç energètic del municipi,el programa fa possible, a partir del registre histò-ric de dades, de fer unes extrapolacions i de mos-trar una simulació a deu anys vista; per exemple,

calcular quin serà el futur o el panorama de con-sum energètic o de producció i l’efecte de políti-ques d’estalvi o de promoció d’energies renovablescom la solar tèrmica, l’electrosolar o l’eòlica, queno comporten directament emissions de diòxid decarboni ni contaminació atmosfèrica. El programapermet editar una sèrie d’informes per facilitar lapresa d’acords per l’ajuntament.

Sota el principi de «Qui contamina paga i repara»,el programa hauria de tenir en compte el paper del’espai agrícola, forestal i els prats en l’absorció dediòxid de carboni, d’embornal. Tanmateix, encarano hi ha un programa informàtic disponible que cal-culi l’absorció potencial de diòxid de carboni per es-pai i sòls, amb els indicadors i les certificacions demodel de cultiu (ecològic, convencional, integrat) ode certificació forestal i de bones pràctiques.



36

La Declaració de Mataró, «Consumir bé, sense fermalbé», del març del 2004, de la Xarxa de Ciutatsi Pobles cap a la Sostenibilitat, requereix que elsseus signants apliquin polítiques del que s’anome-na compra verda i que assagin fórmules fiscals percontribuir, des dels mateixos ajuntaments, a un con-sum més sostenible. Les administracions són unesgrans compradores, per tant, si es canvia l’estra-tègia de compra pública, es pot intervenir en lesconseqüències ambientals que genera un o altre ti-pus de consum. Es tracta d’optar pel subministra-ment de productes reciclats (Xarxa Compri Reci-clat), ecològics certificats (Consell Regulador de l’A-gricultura Ecològica), de comerç just i solidari (Xar-xa de Botigues del Comerç Just).

De fet,el criteri climàtic en la compra verda per un con-sum climàticament responsable és a les beceroles.Perdur-ho a terme exigeix saber quines emissions de ga-sos amb efecte d’hivernacle, o si més no de diòxid decarboni, ha comportat el fet de fabricar qualsevol pro-ducte, de transportar-lo i, per tant, poder optar pelmenys emissor, mitjançant la comparació. D’entrada,els productes locals no sumen les emissions del seutransport i poden prescindir d’un embalatge obligat perla logística de distribució. Promoure l’economia localés una bona manera de fer front al canvi climàtic.

Ona solarL’ona solar del mercat del Carmel és l’ús del terrat delmercat per generar electricitat mitjançant plaques so-lars. És una proposta de la Fundació Terra amb el su-port de l’Institut de Mercats de Barcelona. La iniciati-va té la singularitat de ser la primera central d’energiaelèctrica fotovoltaica de participació popular com unainversió ètica,neta i sostenible.El cost total de 300.000euros s’ha cobert mitjançant 300 participacions de1.000 euros.A més del guanys de la participació, el ti-tular compensa així les seves emissions de diòxid decarboni. Els 50.000 kWh/any que generarà la plantasolar comporta, per participació, l’equivalent a la re-ducció d’un 10% de les emissions mitjanes estimadesdel consum d’electricitat mitjà per habitatge.

A L M E U M U N I C I P I

Consumir bé, sense fer malbé


37

La celebració del Dia de l’Ar-bre té lloc el 21 de març ambl’arribada de la primavera.Aquesta celebració europea,nascuda a Sant Joan de lesAbadesses (Ripollès) l’any1898, s’uneix a un compro-mís mundial. El Programa deles Nacions Unides per alMedi Ambient (PNUMA) pro-posa plantar un total de 1.000milions d’arbres a tot el mónper solidaritat climàtica.

El compromís és un primerpas, ja que, perquè la pròxi-ma generació no redueixi elnombre d’arbres gaudits perla nostra, és necessari plan-tar 24.000 milions d’arbresen una dècada, és a dir, 4 perhumà. De fet, en el món hi hagairebé mig miler d’arbres per persona, encaraque per als espanyols aquesta xifra es redueixsensiblement a 125, i a Catalunya, a 440.A més,plantar un arbre, i que aquest creixi, permet re-tirar de l’atmosfera una tona de diòxid de car-boni, el famós gas d’efecte d’hivernacle.

Plantar 1.000 milions d’arbres és un símbol de so-lidaritat climàtica i un procediment molt pràcticper reduir la contaminació que provoca l’escalfa-ment del Planeta. És necessari concretar quantsarbres hauríem de plantar per posar el nostre grad’arena a aquesta tasca i, com a mínim, no que-dar novament suspesos. Plantar 1.000 milionsd’arbres homogèniament per tot el món equival aplantar 9 arbres per quilòmetre quadrat, tenint encompte que el 75% dels 149 milions de quilòme-tres quadrats de terres emergides del Planeta sónde superfície forestal, terres de cultiu i pasturat-ges. Aquesta quantitat equival, en l’àmbit de Ca-talunya, a plantar un mínim de 286.000 arbres; alPaís Valencià, 208.000; a Andorra, 4.200; a Cata-lunya Nord, 37.000, i a les Illes Balears, 45.000.

Si volem fer els càlculs en l’àmbit local o comar-cal, multiplicarem el nombre de quilòmetres qua-drats del terme municipal per 9 arbres i sabremel nombre que, com a mínim, n’hauríem de plan-tar. Podem fer-ho per iniciativa pròpia o presen-tar una proposta a l’ajuntament, la diputació oel govern. En tot cas, no podem quedar-nos ambels braços plegats.

CRCCALCULA Multiplica 9 arbres pels quilòmetres quadratsque volem replantar. L’àmbit pot ser una finca privada, unterme municipal, una comarca o una comunitat autòno-ma.El resultat és el nombre d’arbres necessaris per com-plir el compromís dels 1.000 milions.

REDUEIX Abans de plantar potser cal regar o protegir elque tenim.La cura dels boscos necessita l’ajut de tothom,sobretot si considerem els efectes beneficiosos de la ve-getació en la qualitat de vida.

COMPENSA No queda més remei que plantar arbres. Sivolguéssim absorbir les emissions mitjanes (9 tones perhabitant al territori de l’Estat espanyol) d’efecte d’hiver-nacle mitjançant el creixement d’arbres,hauríem de plan-tar 72 arbres de plantació intensiva per persona. Alhora,aquest nombre d’arbres compensaria el consum de pa-per, llenya, fusta i la restitució de part del patrimoni.

X U

N B

ON

CLIM

A

Plantar 1.000 milions d’arbres


Promoure el consum climàticament responsable ésimprescindible.En paraules de Nicholas Stern,«en elcas del canvi climàtic, les preferències individuals te-nen un paper molt important. Els acords internacio-nals d’alt nivell, per si mateixos, no aturaran el can-vi climàtic; es necessiten canvis de comportamentindividuals i de les comunitats, especialment en lesseves preferències en matèria d’allotjament, trans-port i consum d’aliments».

Als supermercats del Regne Unit de la cadena Tes-co, una bossa de patates fregides de 35 grams in-forma a l’etiqueta que la seva producció, transport idisposició final al prestatge comporta l’emissió 75grams de diòxid de carboni.A l’Estat francès, la com-pra d’un bitllet de ferrocarril permet saber les emis-sions que el mateix trajecte comportaria si es fes enavió, cotxe, autobús o el mateix ferrocarril, les qualssón sempre molt menors.

Fins ara, el consum responsable o conscient estavacentrat entorn de la procedència del producte, la sevamanipulació,el tracte so-cial als pagesos, als em-pleats, l’ús d’embolcallsexcessius, la presènciad’additius químics de sín-tesi... Ara s’hi incorporatambé l’impacte climàticque comporta.

En el cas dels aliments,s’ha parlat sovint delque s’anomena el qui-lometratge alimentari.La globalització econò-mica comporta el fetque es poden trobarfruites i verdures forade temporada, proce-dents de zones moltllunyanes.Al càlcul delsquilòmetres recorregutses poden afegir ara lesemissions derivades del

transport.Ara bé, si s’estudia tot el cicle de producció (amb osense maquinària, fertilitzants i plaguicides), trans-port (la refrigeració d’aliments frescos representa en-tre un 15 i un 20% de les emissions del seu trans-port) i disposició final (magatzem,refrigeració,envàs,embalatge i logística) als punts finals de venda, lesemissions més importants són les darreres. El motiués que l’embalatge és decisiu, sobretot si –com esdóna sovint– es fan servir recursos no renovables(plàstics, alumini…).

El 20% de les emissions totals de gasos amb efec-te hivernacle s’atribueixen a l’alimentació, tant enla producció com en la logística de distribució i ven-da. Però l’agricultura, les pastures i la ramaderiasón els espais productius més afectats pel canviclimàtic. Alhora, l’espai agrícola, com el forestal iels prats són embornals de carboni. És a dir, que elprincipi de «Qui contamina no sempre paga i repa-ra, qui descontamina mai no cobra pel servei am-biental», és ben cert en el cas de l’agricultura.

L A M E V A L L A R

Proveir-se amb seny

38

Fes els teus propis càlculsEmissions segons el mitjà de transport. Aquestes estimacions perme-ten, per exemple, calcular les emissions d’un quilogram de tomàquet desd’Almeria fins a Barcelona (800 Km) o els Països Baixos (1.600 Km), ambel doble d’emissions per transport.

Procedència: Juan Carlos Murillo / Ecologistes en Acció

6922

1122060

VAIXELL22 grams de CO2 per tona i quilòmetre

TREN69 grams de CO2 per tona i quilòmetre

CAMIÓ112 grams de CO2 per tona i quilòmetre

AVIÓ2.060 grams de CO2 per tona i quilòmetre


X U

N B

ON

CLIM

A

39

L’agricultura ecològica, en comparació amb laconvencional, obté la mateixa quantitat d’alimentsamb un impacte climàtic ben inferior. L’espai agrí-cola és un embornal que absorbeix emissions dediòxid de carboni. El resultat és la vegetació ob-tinguda a la qual cal restar, en l’agricultura con-vencional, les emissions dels fertilitzants, els pla-guicides i la maquinària agrícola.

Recentment s’ha fet públic un informe oficial delGovern britànic que determina que una dieta eco-lògica certificada comporta una reducció del 22,9%d’emissions respecte a la convencional,malgrat queés un 31,2% més cara. A més, menjar menys carnajuda a protegir el clima, ja que al sector ramaderse li atribueix l’emissió de gasos amb efecte hiver-nacle com el metà i una eficiència molt baixa. En totcas, tot-hom està d’acord en el fet que cal reduirel consum de carn als països desenvolupats.

El consum de productes locals és climàticament beneficiósVuit consells pràctics per menjar de manera variada i bona. Es tracta d’un decàleg que cal completar ambdos criteris més, els que cadascú consideri oportú d’incloure segons la seva experiència personal.

1. Compra localDonar suport a les famílies pageses de l’en-torn, saber qui i com ha obtingut els produc-tes, estalviar-se intermediaris, fruit del produc-te fresc i les varietats local, estalviar-se el costambiental del transport i reduir la generacióde residus.

3. Subministra’t del millorFent reserves, els Circuits de Curta Comercia-lització et permeten aconseguir el millor ambel mínim d’intermediaris.A poc a poc pots acon-seguir un bon subministrament.

4. Segueix el cicle naturalComprar productes del temps permet gaudir delmillor de cada moment i fins i tot estar a l’es-pera del que està a punt d’arribar i seguir el ca-lendari festiu gastronòmic.

5. Frueix de les varietatsDistingir les varietats de pomes o patates, odels enciams, no tan sols és millorar el voca-bulari. És també introduir el matís i portar allloc que es mereixen les varietats locals. En lavarietat hi ha el gust.

6. Cuina a casaCondimentar els plats, menjar fruites i verdu-res fresques, amb totes les vitamines, sense lescambres frigorífiques que rovellen els alimentsi augmenten els costos ambientals.

7. Menja sense pressesEnfront del fastfood, l’slowfood. Assaborir elsaliments, mimar les papil·les gustatives assa-borint els matisos i garantint una bona diges-tió. Si redueixes la ingesta t’engreixes menysmastegant millor.

8. Menja amb amicsCuinar per a altres és un camí per celebrar lagastronomia i una bona excusa per experimen-tar noves receptes. Un bon menjar començaamb la sel·lecció dels ingredients.

2. Compra naturalSi és possible, amb distintiu acreditatiu de l’a-gricultura ecològica, o si més no cal aprofitar l’o-portunitat de comprar productes frescos, deltemps, dels mercats municipals, amb sistemesde conservació i preparació propis de l’indret,sense la càrrega de biocides...


L A M E V A L L A R

Habitatges sans i estalvis

40

El 40% dels recursos que es consumeixen en el pla-neta Terra s’utilitzen en la construcció. El consum dematerials en l’edificació implica un impacte ambien-tal elevat a causa del dispendi d’aquests mateixos:més de dues tones per metre quadrat construït. Ladespesa d’energia en la fabricació dels materials des-tinats a un habitatge pot arribar fins al 33% del con-sum energètic de la despesa al llarg d’una vida útilestimada de cinquanta anys.

L’objectiu ambiental en la construcció d’habitatgesés disminuir el conjunt d’impactes associats a l’ex-tracció, la fabricació,el transport i la reintegració delsmaterials que componen una edificació,amb una es-tratègia dirigida a l’eficiència en el consum de mate-rials i a la millora ambiental dels mateixos.

El consum per metre quadrat construït final signifi-ca, en pes, dues tones. La major part dels materialsté un origen local o regional, però l’energia per pro-duir-los procedeix de combustibles fòssils, arriba als2.500 kWh per metre quadrat o, el que és el mateix,equival al consum d’un habitatge durant vint anys,de manera que el seu impacte acaba sent global,comtambé ho és el combustible fòssil consumit i extret amilers de quilòmetres.

Una dada que cal recordar és que només la fabrica-ció d’acer i ceràmica implica la meitat del consumenergètic per produir tots els materials que integrenun edifici. Les graves representen un 54% en pes, iel conjunt de materials petris, més del 85% del totaldels materials que constitueixen l’edifici. Els 2.087quilograms per metre quadrat del consum estàndardd’un habitatge en un edifici de nova construcció sónla suma de granulats petris (1.113,8 Kg), ceràmica(416,8 Kg), ciment (144 Kg), aigua (103 Kg), morterprefabricat (98,6 Kg), acer (26 Kg), fusta (12,6 Kg) ialtres materials (104,8 Kg).

A més, la tendència és que, a causa de l’absèn-cia d’impostos sobre els carburants marítims –idel fet que, per tant, el cost de transport es re-dueix–, la distància de la procedència dels mate-rials augmenta considerablement. Fins i tot pel

que fa al ciment, procedent de la Xina en moltscasos, amaga un quilometratge ambiental i undúmping ecosocial desconsiderat.

En els últims cinc anys s’han construït 4 milions d’-habitatges en el territori de l’Estat espanyol, als qualss’haurien pogut incorporar exigències ambientals.No s’ha fet i s’ha perdut una gran oportunitat perimpulsar un parc d’habitatges energèticament efi-cients amb un potencial d’estalvi de fins al 70% res-pecte als edificis convencionals. Des del 1990 finsal 2005, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per tres ala província de Castelló i per dos a la d’Alacant.

Per reduir els consums energètics dels habitatgeses poden millorar els aïllaments de portes i finestres,la qual cosa aporta estalvis d’energia d’entre un 5 iun 10%; i fer dobles finestres pot estalviar fins al20% del consum energètic. L’ús eficient dels apa-rells de calor i refrigeració, vigilant l’encesa i l’apa-gada,pot aportar estalvis especialment significatius.

La transposició a la legislació espanyola, de laDirectiva 2002/91/CEE relativa a l’eficiència

Memòria de qualitats

La llei general de defensa de consumidors iusuaris permet al comprador d’un habitatgenou exigir al venedor una Memòria de quali-tats. Aquesta memòria ha d’incloure:

> Gruix, en centímetres, de l’aïllament tèrmicde l’edifici.

> Classe d’aïllament tèrmic i acústic empleat.> Tipus de finestra i vidre.> Descripció de les instal·lacions de calefac-

ció i aigua calenta.> Especificació de la regulació automàtica pre-

vista per a aquestes instal·lacions d’aiguacalenta i calefacció.

> Nombre i potència de les calderes.> Volum d’acumulació d’aigua calenta.


X U

N B

ON

CLIM

A

41

energètica dels edificis mitjançant el Codi Tèc-nic d’Edificació (CTE), permetrà construir i reha-bilitar amb millors aïllants, calderes i sistemesde refrigeració. El nou CTE comporta la revisiódel Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques de l’E-difici i una Certificació Energètica dels Edificis.Aquesta nova reglamentació afecta, com a mí-nim, a les noves construccions i als edificis queescometin rehabilitacions de més de 1.000 me-tres quadrats, alhora que propiciarà l’estalvienergètic de les llars de fins al 40%.

La meva casa...La mitjana d’emissions d’un habitatge a Cata-lunya és d’1,29 tones de diòxid de carboni al’any, segons un estudi de l’Institut Cerdà pre-sentat el gener del 2006.

El 38% d’emissions corresponen a la calefacció;el 30%, a l’escalfament de l’aigua calenta sani-tària (ACS); el 27% de les emissions són dels equi-paments domèstics; el 4%, de la il·luminació, i l’1%, de la refrigeració. Segons aquestes dades,el sector domèstic és responsable del 13% delconsum d’energia final, però les seves emissionsrepresenten el 5% de les totals.

El resultat per períodes constructius mostra queles emissions de diòxid de carboni de les diferentstipologies disminueixen en la mesura que els ha-bitatges són més nous. Aquest fet explica la dis-minució progressiva del consum de calefacció,que representa un 38% sobre el total del consumenergètic d’un habitatge a Catalunya.Aquestes ti-pologies estan agrupades en l’estudi en onze ti-pus d’habitatges i quatre zones climàtiques.

El Codi Tècnic de l’Edificació comportarà la dismi-nució del 6% de les emissions respecte a l’esce-nari tendencial o inercial.Aquest estalvi represen-ta el 59% d’estalvi d’emissions previst per al Plade l’Energia de Catalunya per al sector domèstic,a les quals cal sumar els efectes moderadors quecomporten els plans de rehabilitació i el decret d’E-coeficiència de la Generalitat de Catalunya.

L’habitatge, el nostre refugi, haurà de canviar sensi-blement per poder impedir, reduir, mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. L’exigència de l’edificació salu-

dable i sostenible no pot ser ajornada.Usuaris,arqui-tectes, arquitectes tècnics, administracions, paletes,constructors,urbanistes i proveïdors de materials hand’establir una aliança pel clima basada en la trans-parència i l’ etiquetatge energètic dels materials i elsprocessos i les emissions consegüents. L’edificabili-tat x un bon clima ha d’incloure’ls a l’agenda.

Certificació energètica d’habitatges

Cada edifici de nova construcció té assignat desd’enguany una certificació d’eficiència energèti-ca depenent de la qualitat de les seves instal·la-cions de subministrament d’energia, les seves ca-racterístiques constructives, que afecten a la de-manda d’energia (aïllaments, tancaments...).Prèviament a la certificació, s’ha d’aconseguiruna qualificació energètica de l’edifici mitjan-çant un programa informàtic homologat ano-menat CALENER.


L A M E V A L L A R

Equipament i confort domèstic

La factura energètica de la llar s’ha disparat per lainstal·lació de nous equipaments i també per hàbitsde consum inadequats. De la despesa mitjana ener-gètica familiar, el 56% és del combustible de l’auto-mòbil, i el 44%, de la llar.

De la despesa energètica de l’habitatge, el 52% elconsumeix la calefacció; el 23%, l’escalfament del’aigua; el 18%, els electrodomèstics; l’11%, la cui-na; el 8%, la il·luminació, i el 3%, l’aire condicionat.És una mitjana que inclou tot els tipus de llars, tantles que tenen aire condicionat com les que no.

Fer un Pla Domèstic de Reducció del Carboni (PDRC)no implica reduir ni la qualitat de vida ni les presta-cions dels electrodomèstics. L’eliminació dels con-sums dels electrodomèstics en posició d’espera

(stand by), l’estalvi d’aigua i gas, el reciclatge i la se-paració selectiva dels residus en la llar, la compra il’ús eficient d’electrodomèstics de baix consum…són mesures tant d’economia i eficiència domèsticacom de responsabilitat amb el nostre entorn i ambles generacions futures.

Fes els teus propis càlculsAmb els rebuts de l’aigua, electricitat i gas a la mà pots calcular les emissions de la teva llar:

Factures de gasosLa combustió d’un quilogram de...

> Gas natural emet gairebé 1.700 grams de diòxid de carboni per Kg.> Gas butà. Cada bombona de butà (12,5 Kg) comporta l’emissió de 2.700

grams de diòxid de carboni per quilogram (33 Kg/ bombona).>Gas propà. Cada quilogram de gas propà comporta una emissió de 2.700

grams de diòxid de carboni.

Factura d’electricitatEl consum d’1 quilowatt (kWh) d’electricitat emet 0,5 quilograms de diò-xid de carboni (510 grams de mitjana).

Factura d’aiguaCada metre cúbic d’aigua comporta una emissió de 175 grams (25 gramsen la captació, 25 en la distribució, 125 en l’evacuació i depuració).

Fems domèsticsCada quilogram d’escombraries domèstiques, sense recollida selectiva do-miciliària, comporta l’emissió de 3 quilograms de diòxid de carboni.

42


X U

N B

ON

CLIM

A

43

Etiqueta energètica

L’etiqueta energètica de qualsevol electrodomès-tic és obligatòria per a frigorífics i congeladors,rentavaixelles, rentadores, assecadores, llevado-res assecadores, fonts de llum domèstiques, fornselèctrics i aire condicionat. En l’exposició per a lavenda s’ha d’exhibir, sense cap excusa.En el cas dels frigorífics, hi ha la classe A+ i A++.La primera engloba els frigorífics amb un consumd’un 42% menys d’un aparell equivalent, i la clas-se A++, els que consumeixen per sota del 30%.L’etiqueta energètica no inclou ni els petits elec-trodomèstics, ni les cuines, ni els equips ofimà-tics (ordinadors, impressores…), ni televisors iequips audiovisuals, ni microones.S’ha de tenir present que les diferències en con-sum i cost són substancialment diferents segonsla classe energètica escollida.

Una dieta, un règim lleugerPer posar-se a règim climàtic, pots adoptar aques-tes mesures i, només amb aquestes set accions,es pot estalviar anualment dues tones d’emissions(2.008 quilograms).

EnergiaFabricantUnitat exteriorUnitat interiorMés eficient

Condicionadord’aire

Menys eficient

Consum d’energia anualkWh en opció de refrigeració(el consum efectiu dependrà del clima i del’ús de l’aparell)

Potència de refrigeració kW

Índex d’eficiència energèticaCàrrega completa (com més gran, millor)

TipusNomés refrigeradorRefrigeració / Calefacció

Potència tèrmica kWClasse d’eficiència energèticaen opció de calefaccióA: Més eficient G: Menys eficient

Soroll[dB(A) re 1 pw]Fitxa d’informació detallada enels fulletons del producte

Norma EN814Condicionador d’aireDirectiva 2002/31/CE sobre etiquetatge energètic Procedència: Passatemps d’actuar. Departament de Medi Ambient i Habi-

tatge de la Generalitat de Catalunya.

Substituir 4 bombetes in-candescents i halògenesper 4 de baix consum

179Kg

Triar electrodomèsticsde classe A293Kg

Posar la rentadora plenai amb programes de bai-xa temperatura

359,8Kg

Dutxar-se en compte debanyar-se270Kg

Usar el transport públic,anar a peu o en bici305 Kg

Abaixar un grau la cale-facció a l’hivern228,7Kg

No deixar en stand byl’aparell de música, l’or-dinador i el televisor...

87,2Kg

Aïllar adequadamentles portes i finestres286Kg


L A M E V A L L A R

La petjada ecològica i energètica

44

Al territori de l’estat espanyol consu-mim 6,39 Ha de mitjana per persona,7,8 camps de futbol (8.000 metresquadrats) o quasi 126 camps de tenis(500 metres quadrats)

> ENERGIA Superfície forestal re-querida per absorbir el diòxid decarboni de combustibles fòssils, te-nint present totes les fonts d’ener-gia disponibles i incloent la llenya,l’energia nuclear i l’hidràulica.

> TERRES DE CONREU Superfícieindividual requerida per produir co-llites (cereals, llegums, fruites, ver-dures...).

La petjada del deteriorament ecològic és l’im-pacte ambiental de la població humana mesuratcom la superfície requerida per produir els ali-ments que consumim (terres de cultiu, boscos,pastures i pesqueries) i per absorbir les emis-sions del consum d’energia i per a les infraes-tructures usades. La petjada ecològica mitjanamundial és de 2,2 Ha per persona. Cada habitant

del territori de l’estat espanyol disposa de 3,97Ha de més, de les 2,43 que li correspondrien a labiocapacitat, la capacitat tope per evitar el dete-riorament. El ciutadà mitjà consumeix el 200%dels recursos naturals que disposa de mitjanacom habitant del món. Si tothom volgués viurecom nosaltres serien necessaris més planetes,però de Terra sols n’hi ha una.

4,33Ha globals /

persona

6,39Ha / persona

1Ha globals /

persona

* Entre parèntesi, creixement 1990-2002

Índia

0,8(+17%)*

Xina

1,6(+24%)*

Europa

4,7(+14%)*

Japó

4,8(+6%)*

Estats Units

9,7(+21%)*

3 3 3 3 3

Petjada ecològica mundial


X U

N B

ON

CLIM

A

45

La petjada ecològica de Catalunya és de 5,15hectàrees globals (6,1 Ha, 2007), segons l’es-tudi Aproximació de la petjada ecològica deCatalunya publicada pel Consell Assessor perAl Desenvolupament Sostenible, el juny del2005. Com a complement del model interna-cional per calcular la petjada ecològica, l’es-tudi inclou la capacitat del mar per absorbirles emissions, la incorporació de la poblaciórealment existent i altres paràmetres.

A les Illes Balears (5,7 Ha, 2007) el geògraf IvanMurray va estudiar la petjada ecològica. Els ha-bitants de les Illes consumeixen els productesassignats a tres milions de persones i l’ús del

territori excedeix en més de sis vegades la ca-pacitat ecològica del seu espai físic real.

Al País Valencià, Ricardo Almenar, Emèrit Bono,Rafael Castelló, Maria Diago i Ernest Garcia hancalculat la petjada ecològica (7,2 Ha,2007)a l’in-forme La situació del País Valencià 2002 arribanta la conclusió que per respondre al nivell de con-sum i residus caldria un territori sis vegades su-perior al realment disponible. Les dades actua-litzades i ampliades estan a punt de publicar-se.

L’estudi es pot consultar en versió electrònicaen català, castellà i anglès a www.cat-sostenible.org

> PRATS Superfície individualrequerida d’espais necessaris pera pastures ramaderes destinats ala producció de carn, llet i altresproductes QUE SE’N DERIVEN.

> PESCA Superfície individualrequerida per a la producció depeix i productes marins.

> BOSCOS Superfície individualrequerida per produir productesforestals (fusta, paper, cartó...).

> SÒL URBANITZAT La infraes-tructura per a l’habitatge, eltransport, la producció industrial il’obtenció d’energia hidroelèctricaocupa sòl urbanitzat.

0,35Ha globals /

persona

0,34Ha globals /

persona

0,30Ha globals

/persona

0,05Ha globals /

persona

La petjada catalana


L A M E V A L L A R


46

Com calcular i reduir la petjada del deteriorament ecològic des del lloc de treball

Poseu-vos al centre del laberint triant el vostre mitjà de transporthabitual per anar a la feina. Després continueu d’una casella a l’al-tra, segons els vostres comportaments. Mireu, tot seguit, el color dela vostra casella d’arribada i la vostra correspondència amb el nom-bre d’hectàrees consumides, tenint en compte que la petjada eco-lògica mitjana és d’entre 2 i 3 hectàrees (6,4 Ha, si es combina vidaprivada i professional). Repetiu regularment l’exercici fins a obtenirla petjada més petita possible.

1. Trieu el vostre mitjà de transport habitual2. Feu servir l’escala (1) o l’ascensor (2)?3. Dinar vegetarià X (1) o... amb carn i/o peix II (2)4. Imprimiu el revers dels fulls (1) o no (2)?5. Apagueu l’ordinador (1) o el deixeu encès (2)?

Calculeu si esteu per sobre o sota de la mitjana

Ocupeu 0,1 Ha més que la mitjana0cupeu 0,2 Ha més que la mitjanaOcupeu 0,3 Ha més que la mitjanaOcupeu 0,4 Ha més que la mitjanaOcupeu 0,5 Ha més que la mitjana

Reduïu la vostra petjada ecològica fent servir com a referència uncamp de tenis (500 metres quadrats, 20 per hectàrea)

- 0,5 Ha. Estalvieu l’equivalent a 25 camps de tenis al Planeta- 0,4 Ha. Estalvieu l’equivalent a 20 camps de tenis al Planeta- 0,3 Ha. Estalvieu l’equivalent a 15 camps de tenis al Planeta- 0,2 Ha. Estalvieu l’equivalent a 10 camps de tenis al Planeta- 0,1 Ha. Estalvieu l’equivalent a 5 camps de tenis al Planeta0 Ha d’estalvi. La vostra petjada es troba dins la mitjana.

Un camp de tenis té 500 metres quadrats. Una hectàrea és similar a lagespa d’un camp de futbol, 8.000 metres quadrats (de camp escricte).

Procedència: Informe planeta viu 2004. WWF, Centre de Seguiment de la conservació mundial i Xarxade la petjada ecològica. Edició catalana del Centre Unesco de Catalunya, Consell Assessor per al Des-envolupament Sostenible i Angle Editorial. Barcelona, 2006. Le Monde 2, juliol de 2007. La huella eco-lógica en España. Ministerio de Medio ambiente. Madrid, 2007.


X U

N B

ON

CLIM

A

47


Bibliografia

48

Informe sobre el canvi climàtica Catalunya (Barcelona, 2005).Aquest estudi ha estat elaboratper encàrrec del Consell Assessorper al Desenvolupament Sosteni-ble de Catalunya (CADS), òrganinscrit al Departament de Presi-dència, i el Servei Meteorològic deCatalunya empresa pública delDepartament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Ca-talunya i ha comptat amb la coor-dinació de l’Institut d’Estudis Ca-talans. Edició electrònica disponi-ble en català, anglès i castellà awww.cat-sostenible.org

Una veritat incòmoda AlbertGore (Gedisa. Barcelona, 2007).Aquest llibre inclou tota la docu-mentació escrita i gràfica del can-vi climàtic utilitzada pel documen-tal del mateix nom. Editada amb elsuport del CADS, ha esdevingutuna referència per capbussar-seen aquest repte.

La verdad sobre el cambio cli-mático. El informe Stern Nicho-las Stern (Paidós. Barcelona,2007). Assessor del govern brità-nic en temes econòmics, exdirec-tor econòmic del Banc Mundial.Les proves científiques ho corro-boren: el canvi climàtic és una realitat inqüestionable. L’informepresentat l’octubre del 2006 signi-fica un fet històric perquè és el pri-mer que un govern encarrega a uneconomista en lloc de fer-ho a unclimatòleg. Hi ha una versió del re-sum executiu disponible al Depar-tament de Medi Ambient i Habitat-ge de la Generalitat de Catalunya.

El temps és boig? I 74 preguntesmés sobre el canvi climàtic JosepEnric Llebot (Editorial Rubes. Barce-lona,2005).El catedràtic de Física dela Matèria Condensada de la UAB idivulgador científic, pregunta i con-testa sobre què preguntaríem al pas-sat, què preguntaríem sobre el queestà passant a l’atmosfera,el mar i labiosfera i què li preguntaríem sobreel que ens pot passar. Premi Litera-tura Científica 2005.

Renovables 100% Estudi de(R)Evolució energètica de Green-peace per quantificar i avaluar tèc-nicament la viabilitat d’un escenaribasat en energies renovables peral sistema de generació elèctricapeninsular, per satisfer la demandaprojectada al 2050.

El canvi climàtic. Som a tempsd’aturar-lo? Informe 2007 del’Observatori del Risc. Coordinatper Pere Torres (Institut d’Estudisde la Seguretat. Barcelona, 2007).L’impacte del canvi climàtic sobrela salut, la costa catalana, l’aridesai l’economia. Cinc informes en l’a-nuari de l’Observatori del Risc.

Aspectes econòmics del canviclimàtic a Espanya Javier MartínVide, Josep Enric Llebot, Emilio Pa-dilla i Vicent Alcàntara (Caixa deCatalunya. Barcelona, 2007). Potl’economia contribuir al debat delcanvi climàtic? Pot i ho ha fer, res-ponen els autors, abans de que elsefectes perniciosos se situïn en elnivell irreversible. Edició electròni-ca disponible en català i castellà a:www.caixacatalunya.es


X U

N B

ON

CLIM

A

49

Glossari

Conveni Marc de Canvi Climàtic Acordat a la Ci-mera de la Terra de Rio de Janeiro del juny del1992, és un acord internacional que pretén esta-bilitzar la concentració atmosfèrica dels gasos ambefecte d’hivernacle i evitar que l’acció humana in-terfereixi amb el sistema climàtic.Va entrar en fun-cionament l’any 1994 i els seus principis són laprotecció del sistema climàtic per a les generacionsfutures, les responsabilitats comunes però diferen-ciades, la precaució i el desenvolupament sosteni-ble, a un nivell que impedeixi interferències peri-lloses amb el sistema climàtic.

CO2 El diòxid de carboni, el gas carbònic, és un com-post binari format per carboni i oxigen. És un gas in-color, inodor, soluble en aigua.No estableix compro-misos.Aquests s’adoptaren al Protocol de Kyoto. Éspresent en l’atmosfera en un 0,03% en volum i un0,0474% en pes; no obstant això aquestes quanti-tats varien al llarg del dia, amb un màxim al final dela nit i un mínim durant el dia. Les estadístiques so-bre emissions s’expressen unes vegades en unitatsde carboni i d’altres de diòxid de carboni. Una uni-tat de carboni equival a 3,667 de diòxid de carboni.

Embornal de carboni Sistemes naturals i artifi-cials que absorbeixen diòxid de carboni procedent

de l’atmosfera i l’emmagatzematge (per exemple,els arbres, el sòl, la vegetació i els oceans).

Gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) Anomenatsaixí pel Conveni de Canvi climàtic i l’IPCC o tambécistella de Kyoto. Per ordre d’importància: el diò-xid de carboni (CO2), l’origen del qual és lacrema de combustibles fòssils (carbó, petroli igas) i la desforestació, de manera que contribueixamb un 55% a l’efecte hivernacle; els carbursperfluorats i hidroflourats (HCF), derivats d’u-sos industrials com refrigeradors i aerosols i l’a-gricultura intensiva, amb una contribució del24%; el metà (CH4) i l’hexafluorur de sofre(SF6), el seu origen és la mineria del carbó,fugues de gas, fermentació, respiració de plantesi sòls per efecte de l’escalfament i la desforesta-ció, amb una aportació del 15%, i l’òxid nitrós(N2O) per la crema de combustibles fòssils, ambuna aportació del 6% al conjunt de gasos ambefecte d’hivernacle.

Protocol de Kyoto Al desembre del 1997, desprésd’intenses negociacions, culmina la tercera confe-rència de les parts (COP3) amb l’acord d’un proto-col que du el nom de la ciutat japonesa on es vaadoptar.Va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005.

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUWXYZ


A U D I T O R I A D ’ E M I S S I O N S I M O T X I L L A E C O L Ò G I C A D E

X un bon clima

50

Per fer la primera edició d’aquest llibre s’han fet servir 2.528,9 quilograms depaper, 23.762 litres d’aigua, 10.554 kWh d’electricitat i s’han emès 4.643 qui-lograms de diòxid de carboni (sense incloure-hi les emissions del transport).

Cada exemplar d’aquesta edició ha comportat l’ús de 123 grams de paper,1,18 litres d’aigua, 0,527 kWh d’electricitat i s’han emès 262,6 grams de diò-xid de carboni (sense incloure-hi les emissions de transport).

La impressió s’ha dut a terme a El Tinter, Arts Gràfiques, edicions i produc-cions, Societat Anònima Laboral, que ha fet servir tintes amb components d’o-lis vegetals i que està certificada amb el sistema de gestió de qualitat i mediambient, ISO 9001; 14001 i EMAS.

Per a l’embalatge dels exemplars impresos s’han fet servir caixes de cartrócorrugat reciclat.

IMPRESSIÓ CONSUM DE PAPERResidus 332,06 Kg 252,89 Kg

Consum d’aigua 3.531,79 litres 20.231,04 litresConsum elèctric 1.450,87 kWh 9.103,97 kWh

Emissions CO2 739,90 Kg 4.643,02 KgMatèries primeres 32,15 Kg 3.350,77 Kg


X U

N B

ON

CLIM

A

51

El paper d’aquest llibre és 100% reciclat, és a dir, procedeix de la re-cuperació i el reciclatge del paper usat. La fabricació i la utilitzacióde paper reciclat significa un estalvi d’energia,aigua i fusta i una me-nor emissió de substàncies contaminants als rius i l’atmosfera. L’úsde paper reciclat evita la tala d’arbres per produir paper.

Aquest paper és Totalment Lliure de Clor (TCF).

Té els certificats per poder usar el distintiu de Llibres Amics delsBoscos de Greenpeace i el distintiu Salvem el nostre clima.

El distintiu internacional Salvem el nostre clima refecteix l’impulsi la bona voluntat per resoldre el problema del canvi climàtic. Im-pulsat pel Fons Mundial per la Naturalesa (WWF) i Greenpeace,entre altres organitzacions, intenta cridar l’atenció respecte a to-tes les iniciatives enfront de l’efecte d’hivernacle.

No l’abandonis. Fes rodar aquest exemplar. Si el vols deixar al’abast d’un nou lector, lliura’l a una biblioteca, deixa’l en un llocpúblic, inscriu-lo a www.bookcrossing-spain.org

És una producció d’OctubreCentre de Cultura contemporàniaCarrer Sant Ferran, 12. 46001 ValènciaTelèfon 96 315 77 99

CADS. Avinguda de Sarrià, 30, 1r 3a - 08029 BarcelonaTelèfon 93 363 38 67

© Jordi Bigues, del text.© OCCC, d’aquesta edició.Maria Josep Picó és autora de les entrevistes i coautora de les pàgines 20 i 21.

Correcció: Laia CarrerasDisseny i maquetació: El Tinter SALImprimeix: El Tinter SALCarrer La Plana 8. 08032 BarcelonaTelèfon 93 357 00 50 / 93 357 06 04

Depòsit legal: B-50089-2007


coberta x un bon clima 3 30/10/07 08:03 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

x un bon clima - gematarrega.org · agendes 21 per a un bon clima fes els teus propis càlculs...

Documents