El Port de Tarragona va tancarel 2016 amb més de 13.000creueristes i 22 vaixells que vanpassar per la ciutat. Unes xifresque dupliquen les que es vanregistrar l’any passat i que, si escompleixen les previsions, seranla meitat de les que es pretenenobtenir el 2017, continuant l’es-tratègia de creixement inciadafa uns anys. Pàg. 11

La Cambra de Reus celebra els 130 anys illiura els seus premis

a les empreses Pàg. 8

INFORME METACreix un 50% gràcies a ampliarla tipologia de clients

META és una empresaespecialitzada en serveis aclubs esportius que des de fados anys ha començat aobrir-se a empreses de sec-tors diversos. Una estratègiade diversificació que ja liestà generant molts bonsresultats i que preveu inten-sificar en els propers anysper fer realitat el seu pla decreixement. Pàg. 5

El sector del transport aprofita el dinamismeque injecta el creixement del comerç electrònic

El boom del comerç per internet és un bancd’oportunitats pel sector del transport, jaque potencia l’anomenat ‘lliurament de l’úl-tim quilòmetre’. Un fenomen que generatambé problemes als transportistes, perquèels obliga a donar respostes en momentspuntuals en què la demanda es dispara comel Black Friday, que posa a prova les seves

estructures empresarials. En l’àmbit de lalogística, Tarragona fa valdre la seva disponi-bilitat (i bon preu) de sòl industrial per atrau-re inversions d’empreses importants com ElCorte Inglés, Amazon o Nintendo. Al costatnegatiu, l’estancament d’infraestructurescom l’A-27, el Corredor Mediterrani o la ZALdel Port. Pàgs. 12-17

ESPECIAL LOGÍSTICA I TRANSPORT

La URV compleix 25 anys i es marca com arepte apropar-se (més) a les empreses

La relació amb els exalumnes, una altra de lesvies per aconseguir més proximitat

La universitat potenciaràles trobades sectorialsamb l’entorn productiu

Els principals municipisd’una de les comarquesmés industrialitzades deCatalunya, l’Alt Camp,sumen esforços en unprogrma de promoció eco-nòmica que té com a objec-tius reforçar el seu teixitindustrial i captar novesinversions. Pàgs 18-19

L’Alt Camp vol captarmés inversió industrial

VOITICEs consolida oferint solucions detelefonia IP per a pimes

L’empresa reusenca delsector de les noves tecnolo-gies Voitic ofereix solucionsde telefonia IP (per inter-net) a les petites i mitjanesempreses, gràcies a un serveipersonalitzat que garanteixl’estalvi dels seus clients, iunes prestacions tecnològi-ques molt elevades. En dosanys, han aconseguit entre300 i 400 clients. Pàg. 20

ESPECIAL VALLS

La URV vol fer mésseus els reptes de futur de lesempreses

El Port duplica les seves xifres en creuers i preveu tonar-ho a fer el 2017

Foto: Xavi Jurío

Núm. 203 Any 17 - II EtapaPRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

www.indicadordeeconomia.comGENER 2017

La Comissió de Política Territo-rial i Urbanisme va aprovar defini-tivament el Pla Director Urbanísticdel CRT (antic BCN World). Escompleixen així els terminis fixatsquan es va redefinir a la baixa elprojecte. S’inicia ara el termini peradjudicar les llicències als opera-dors preseleccionats per a un pro-jecte que suposa una inversió de2.500 milions d’euros. Pàg. 6

La Generalitat aprova el pla directorurbanístic del nou complex del CRT

A pesar que la recerca i lainnovació han demostrat quesón un aliat poderós de la com-petitivitat, la inversió a Espanyaen I+D des de l'inici de la crisiha fet passes enrere. L'Informede la Fundació Cotec per a laInnovació 2016 posa de mani-fest que l'impacte de la crisi: sil'activitat investigadora va repre-sentar un 1,35% del PIB el2008, l'any 2014 s'havia desplo-mat fins al 0,72%. En aquestcontext, els responsables de laURV tenen clar que la universi-tat ha d'adoptar un rol actiu isortir a buscar a possiblescol·laboradors.

La progressiva minva de

recursos de l'administració a lesuniversitats públiques obligaaquestes institucions a buscarnoves entrades de finançament,i la prestació de serveis com larecerca i la innovació té moltpotencial de creixement."Tenim coneixement i línies derecerca que són interessants pera les empreses, però seguim tro-bant-nos amb massa barreres.Necessitem que canviïn lescoses, i hem de prendre partactiva perquè això passi. Estàmolt bé que sortim als ràn-

quings de referència en recer-ca, però també necessitemincentivar la transferència",explica el vicerector deTransferència i Innovació,Miquel Àngel Bové.

L'estratègia de la URV éscrear nous punts de trobadaamb les empreses per sectors, iestimular els estudiants i elsexestudiants perquè facin d'am-baixadors de la universitat. Enaquest sentit, s'estan pensant ennoves fórmules perquè els estu-diants puguin participar en pro-cessos d'innovació oberta a par-

tir de reptes plantejats perempreses, i que puguin desen-volupar la seva experiència engrup o en el marc del treball defi d'estudis. En certs aspectes,aquesta iniciativa pren exempledel programa AprenentatgeServei, en funcionament des delcurs 2011-12, mitjançant el qualestudiants de diferent s discipli-nes desenvolupen, de formaindividual o cooperant ambd'altres, projectes a mida per aentitats socials del territori.

Aprofitant la celebració dels25 anys, la universitat vol verte-

brar la comunitat d'exestu-diants, a la que pertanyen mésde 45.000 persones, i seguint l'e-xemple de les universitatsanglosaxones, fer que aqueststitulats puguin compartir con-tactes i experiències. Una altralínia d'actuacions és millorar lapenetració de la URV entrel'empresariat a partir de la seg-mentació dels públics. "Lesgrans jornades sobre recerca iinnovació atreuen a molta gent,però hi ha tanta diversitat quecreiem que no acaben de serefectives", explica Bové.

Els propers mesos, la universi-tat convocarà les empreses persectors o afinitats de mercat."Posarem els convocats ambgrups de recerca especialitzats,que entenguin del mateix, quesàpiguen què fa cadascú. I por-tarem a empresaris que parlincom a empresaris", afirma.

Tot plegat, en un context enque els centres tecnològics nas-cuts els últims anys sota l'es-tratègia de desplegament de lesespecialitzacions de la URV -Centre Tecnològic de Nutrició iSalut (CTNS), CentreTecnològic de la Química(CTQ), Centre Tecnològic delVi i la Vinya (VItec) i ParcCientífic i Tecnològic delTurisme i l'Oci (PCTO)- estan

sent traspassats per la URV aEurecat, el centre tecnològicimpulsat per la Generalitat pera facilitar la transferència a lesempreses. Eurecat està intensifi-cant la tasca comercial dels seusserveis, i caldrà veure com res-ponen les institucions i empre-ses tarragonines. Per altrabanda, la universitat s'ha incor-porat al Patronat d'Eurecat coma membre de la ComissióTerritorial.

Gener02 2017

INFORME

Societat del coneixement

La URV prepara una nova bateria d'accions per a impulsar la col·laboració amb les empreses i millorar la competitivitat

Setze anys després de l'aprova-ció del primer Pla estratègic deRecerca, que va ser pionerentre lees universitats espanyo-les, la URV prepara un nou fullde ruta amb el que vol adoptarun paper més actiu per a impul-sar la col·laboració amb empre-ses i institucions. El pla se sot-metrà a aprovaació el mes dejuny, però ja abans la URVposarà desplegarà algunes deles iniciatives que inclou, coomla convocatòria de jornadesamb empreses per sectors, ol'aprofitament del potencial d'a-lumnes ii exalumnes com a trac-tors d'innovació i coneixement ala universitat.

‘Brokers’ del coneixement

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Els centres tecnològics són un punt de trobada amb les empreses.

L'estratègia és crear

nous punts de trobada

per sectors i vertebrar

la xarxa de contactes

dels exalumnes, amb

gran potencial

Des de la seva creació, l'any1991, la URV ha estat capaçde desplegar un model dedocència i de recerca de quali-tat, que ha destacat per la sin-tonia i l'anticipació de lesnecessitats de la societat, iamb el que s'han graduat mésde 45.000 persones. La insti-tució ha desenvolupat campusi seus a Tarragona, Reus,Tortosa, el Vendrell i Vila-seca,però hi ha instal·lacions que fatemps que esperen millores.Durant l'acte de commemora-

ció dels 25 anys, el rector,Josep Anton Ferré, va destacarl'eficiència demostrada per launiversitat "amb recursos moltsobris", i va posar per davantpropers objectius com la cons-trucció de la nova Facultat deMedicina al campusBellissens, a Reus, i el trasllatde la Facultat de Psicologia iCiències de l'Educació alCampus Catalunya, aTarragona, actuacions d'enver-gadura que la crisi va deixaraturades.

25 anys mirant endavant

S'està pensant en

fórmules perquè els

estudiants treballin en

solucions innovadores

a partir de reptes

reals d'empreses

La URV va celebrar el seu primer quart de segle.

Gener 032017

INFORME

Societat del coneixement

Des de la Federació d'Empresarisd'Hostaleria i Turisme de la provínciade Tarragona (FEHT), donemsuport, una vegada més, al PlaDirector Urbanístic (PDU) de reor-denació de l'àmbit del CentreRecreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, aprovat definitivament elpassat 29 de desembre, perquè laCosta Daurada podrà comptar ambuna oferta única a nivell europeu,complementària a la ja existent, inte-grada per instal·lacions per a conven-cions, fires i congressos, restaurants,espectacles, comerços i zones de joc,amb capacitat hotelera per satisfer unnou volum de visitants.

Es potenciarà el turisme de negocisi esdeveniments i podrem captarnous mercats que contribueixin adesestacionalitzar la demanda, per talque els nostres visitants no només vin-guin de maig a setembre, sinó tambéla resta de l'any. Aquest fet ajuda aque hi hagi economia i treball al terri-tori durant tot l'any.

Els estudis apunten a l'arribada delturisme canadenc, americà i asiàtic,principalment, amb poder adquisitiumés elevat que el que es rep actual-ment a la zona, i amb interessos dife-rents.

Val a dir que de la superfície a cons-truir (descomptada urbanització i les50 hectàrees de zones verdes) un16% es dedicarà a esdeveniments icongressos, un 7% a oferta de boti-

gues d'alt nivell i només un 4% a casi-nos. Tot plegat esdevé una gran nove-tat al territori.

Els establiments turístics ja existentscontinuaran modernitzant les sevesinstal·lacions (actualment la inversióés de 100 milions d'euros anuals) i detot aquest progrés se'n beneficiaràtant el teixit empresarial del territoricom la societat, amb la creació denous llocs de treball.

Els empresaris creiem que el pro-jecte suposarà un revulsiu com el queva representar PortAventura en el seumoment. Aquest s'anirà desenvolu-pant per fases i el territori l'anirà assi-milant.

La FEHT, el Patronat de Turismede la Diputació de Tarragona CostaDaurada i els Patronats municipals deTurisme de Salou, Cambrils i Vila-seca La Pineda treballen de formaconjunta en la promoció turística delterritori, aixícom en la sevaoferta d'allotja-ment.

David BatallaPresident de la Federació

d'Empresaris d'Hostaleria iTurisme de la província de

Tarragona (FEHT)

Gener04 2017

OPINIÓ

Editor: DAVID ARIASDirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVI JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: T 893-2016

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

La reforma de l'impost de societats aprovadapel govern central és una aberració en el fons,però també i, molt especialment, en la forma. Ino per qüestions estètiques -que també, ja sabenallò de la dona del Cèsar- sinó perquè aquestesformes expressen un determinat fons, unamanera de fer, precipitada i matussera. Però noens posem filosòfics. Anunciar una pujada del'impost de societats per salvar l'any i reduir el

dèficit públic sota la pressió de Brussel·les no ésuna mesura que ajudi a la recuperació econò-mica, més aviat el contrari. Perquè perjudica lacompetitivitat d'Espanya com a país -perquèespanta els inversors- i la de les seves empreses,les que ja són aquí. Posem exemples. Qui esplantejarà invertir a Espanya amb un impost desocietats que supera el 25% mentre països comHongria el rebaixen fins el 9% o d'altres mésoccidentals com Irlanda el tenen al 12%? Perfer-ho, s'hauran de tenir raons estratègiquesmolt poderoses, i el dinamisme del consumintern no serà un d'ells, perquè l'espanyol és undels que presenten el pols més feble. Aquestseria el fons.

Però les formes són encara més alarmants.Presentar aquesta reforma després del Consellde Ministres del divendres 3 de desembre,davant una setmana pràcticament inhàbil pelpont-aqüeducte de desembre (un altre escàndolque mereix un article monogràfic) sembla unintent matusser de colar-ho sense fer massasoroll. I una altre nyap: la retroactivitat a 1 degener de 2016 de l'anul·lació de les deduccionsper pèrdues, que converteix Espanya en el pri-mer país del món on es tributa per números ver-

mells. Una destralada amb traïdoria i nocturni-tat a les empreses que vulnera principis univer-sals de la fiscalitat i que fa que, per salvar elscomptes públics quan l'any s'acaba, es facintrontollar els de moltes empreses que estavenarribant a finals d'any amb la caixa més o menysendreçada.

El govern del PP porta 3 anys atribuint-se elsmèrits de la reactivació econòmica i vinculant-la

a les seves reformes, ambla laboral com a buc insíg-nia. És evident, però, queel canvi de cicle té molt de

conjuntural -amb la volatilitat que això suposa- imolt d'esforç i capacitat de reinvenció de lesempreses, amb les exportacions com a granaposta. Tanmateix, les reformes ajuden molt. In'hi ha una de molt important que està pen-dent: la fiscal. Cal que es faci sense improvisa-cions puntuals com aquesta, en profunditat iamb consens amb els agents econòmics. I senseperdre de vista l'objectiu: afavorir l'activitateconòmica, que és el que, de debò, ens trauràde la crisi. Un exercici que tindria una altra vir-tut, que és la que més importa Montoro: a mésactivitat econòmica, més recaptació per reduirel dèficit i mantenir lespolítiques públiques.Fins i tot abaixant elsimpostos. Però aixòMontoro ja ho deusaber, perquè al cap i ala fi és el ministred'Economia d'ungovern lliberal. Oi?

Els pecats (i els deures pendents) de Montoro El territori avança

25 anys de la URV, un quart de segleexercint un rol tractor de l’economia del terri-tori, un compromís que es renova i s’intensifi-ca amb els nous plans d’acostament als sec-tors productius de la universitat.

La dada

Dani RevengaDirector

La reforma fiscal pendent cal fer-la amb consens iamb l’objectiu clar d’afavorir l’activitat econòmica

drevenga@indicadordeeconomia.com

"Pensàvem que estàvem especia-litzats en les necessitats específi-ques dels clubs esportius, però ensvam adonar que el nostre puntfort era l'eficiència en la gestió detasques com la neteja i el manteni-ment d'instal·lacions, i això té unmercat potencial molt més gran",explica Emili Rivelles, director dequalitat de META i director deTRIZZOO. Aquesta és la reflexióde partida que propicia el nou pas

de META, que fa sota el paraiguade la marca TRIZZOO, la filialamb la que aborden la seva expan-sió fora del segment esportiu.Després d'algunes experiènciespuntuals a empreses de sectorsdiversos, el cop de timó definitiuva arribar el 2014.

Des de llavors, ja han incorporatclients importants com DP World(operador logístic amb seu al Portde Tarragona), el Grup Oliva(automoció) i una importantcadena de distribució alimentària,

entre d'altres. L’estratègia els hapermès créixer ja un 50% en fac-turació -actualment estan en 2milions d'euros- i el seu pla de crei-xement, recolzat en aquesta diver-sificació, preveu arribar als 8milions d'euros l'any 2020. Per fer-lo realitat, tenen en el punt demira sectors com l'industrial, elturisme, els serveis o l'agroalimen-tari. "No ens posem límits" -diuDavid Rivelles, gerent de META-"perquè els nostres serveis sóntransversals i es podem oferir aqualsevol sector".

META surt, doncs, de la piscina-la seva zona de confort- per tirar-se'n a una altra on identifiquengrans oportunitats de futur. "Demoment, ens centrem en el que jahem fet: neteja, mantenimentd'instal·lacions, tasques de logísti-ca... però el nostre objectiu és fer alsector industrial el que ja hem feta les instal·lacions esportives, queés observar, aprendre i proposarmaneres de millorar els procedi-ments", explica David Rivelles. "Enrealitat, ens adaptem a les necessi-tats de cada empresa, perquè elnostre punt fort és la capacitat degestió". El seu germà Emili identi-fica un gran mercat en la tendèn-cia de "les grans organitzacions adeixar-se portar per la inèrcia en

tasques que no són prioritàries peral 'core business', però sí fona-mentals pel bon funcionament del'empresa, i també per a la sevapolítica de costos". "Nosaltres -afe-geix- estem especialitzats en elcanvi. Arribem a una empresa,fem un diagnòstic d'on en surt

una proposta per transformar lamanera de funcionar, basada en laracionalització, en corregir elsmals hàbits i en la capacitat pertriar les persones més adequades ".

Precisament aquest element, elfactor humà, és una de les pedresangulars del seu mètode. "Creiem

que la clau per donar un bon ser-vei, a banda que estigui ben plani-ficat, és tenir a les persones ade-quades. Quan arribem a unaempresa, podem portar gentnova, i això ho fem molt bé, ambels perfils adequats, però també ésmolt habitual que subroguem tre-balladors". Per fer-ho, "obrim unprocés d'anàlisi per decidir comreestructurem les funcions decadascú per aprofitar al màxim lescapacitats que tenim a l'equip"."Naturalment, -reconeix DavidRivelles- hi ha casos en els que s'hade prescindir de determinadespersones i si aquesta és la conclu-sió ho fem sense titubejos, peròsón moltes menys de les que espodria pensar. Perquè un treballa-dor doni el màxim de sí el primerque hem de fer com a empresa ésescoltar-lo, i assignar-li tasques ade-quades per a les seves capacitats,per als seus talents". "És un esforçper a nosaltres en termes de super-visió -afegeix-, però surt a compte,

perquè té un retorn en forma dequalitat en el servei que oferim alsnostres clients". Rivelles reconeixque "al principi, generem unacerta desconfiança entre els treba-lladors, perquè pensen que venima acomiadar gent, pagar menys,fer-los treballar més... però no ésaixí, no som una empresa externaa l'ús". Emili apunta que "els treba-lladors que s'impliquen, acabentreballant en millors condicions imés motivats, i donant millorsresultats, que és el que tots plegatsvolem".

052017

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

Gener

META surt de la piscina L'empresa especialitzada inicialment en socorrisme creix un 50% gràcies a la captació de nous clients aliens als clubs esportius

Després de consolidar-seoferint serveis de neteja i

manteniment a grans clubsesportius, META fa el salt a

empreses de tots els sectors

REINVENCIÓ

La clau del seu èxit és ferun diagnòstic a mida delclient per racionalitzar

els procediments, incrementar l'eficiència i

optimitzar els costos

‘KNOW HOW’

El 2014 META va crear TRIZZOO, una nova marcaper penetrar a sectors com

l'industrial o els serveis

NOVA MARCA

La història de META és una història de diversificació constant.Primer, dins del seu microsector origginal: el del socorrisme.Treballant per a grans clubs de natació, van adonar-se que tambépodien gestionar altres necessitats, com la neteja o el manteni-ment. Ara, amb l'aval que suposa haver assumiit aquestes tasquesamb èxit a clubs del renom, l'envergadura -i l'exigència- del CNSabadell, el Geiieg de Girona o el CN Sant Andreu, ofereixen elsmateixos serveis a empreses de tots els sectors, una nova apostade diversificació que ja els ha permès créixer un 50% en els últimsdos anys.

DANI REVENGA / TARRAGONA

David i Emili Rivelles, germans, van arrencar el projecte de META el 1999 sota el nom deTarraco Sport. Van començar la seva activitat de serveis de socorrisme a les platges, desd'on van passar als clubs de natació "perquè necessitàvem desestacionalitzar l'activitatde la nostra empresa". Ara el repte és extrapolar la seva capacitat de gestionar serveiscom la neteja i el manteniment d'instal·lacions a empreses de tots els sectors. Tots dosestan d'acord en els drivers a seguir: diagnòstic, racionalització, supervisió, gestió a mida,proximitat amb el client, digitalització i autoavaluació. "En una paraula: qualitat", diuen,un objectiu que es converteix en exigència perquè "quan al client li dones excel·lència, l'a-costumes a demanar-la sempre, però acceptem el repte".

PERFIL PROPI

Foto: Xavi Jurío

Abans d'aquest vistiplau defini-tiu, el pla director urbanístic deBCN World havia quedat aprovatprovisionalment per la Comissiód'Urbanisme del Camp deTarragona per àmplia majoria. Elplanejament del rebatejat com aCentre Recreatiu i Turístic(CRT) de Vila-seca i Salou, el vavotar una comissió amb un grannombre de representants territo-rials. Amb 26 vots a favor, unaabstenció i cap vot en contra, elprojecte, redimensionat en diver-ses ocasions i que difereix moltdels inicis. Durant aquest tempss'ha estudiat i acceptat bona partdel contingut de les 16 al·lega-cions presentades per ajunta-

ments, plataformes ambientalis-tes i dels propis operadors, prese-leccionats per adjudicar-se unallicència de casino al macrocom-plex.

Així, un dels canvis incorpo-rats, a petició expressa dels ope-radors, és la possibilitat de la divi-sió horitzontal parcel·lària perespecialització d'usos. La divisióhoritzontal era una condiciómarcada per les empreses pread-judicatàries a convertir-se en ope-radors -Hard Rock, Melco i elGrup Peralada-. "El pla directorpreveu un total de parcel·les enfunció dels operadors finalistesque hi pugui haver, que tindrantres mesos per presentar els seusprojectes", va recordar el directorgeneral d'Ordenació delTerritori i Urbanisme, AgustíSerra, que ha presidit la comissióterritorial. "És a dir, dins del pro-jecte unitari, podran haver-hiagregacions d'altres empreses; ésun model molt innovador, hem

hagut d'estudiar molts casos anivell mundial; no ho prevèiemen el document d'aprovació ini-cial i se'ns ha fet veure a través deles al·legacions, és quelcom moltnecessari i molt normalitzat enaquest tipus de desenvolupa-ments", va afegir Serra.

Aquest és un dels canvis queincorpora el Pla DirectorUrbanístic (PDU) del CRT des-prés del seu període d'exposiciópública. Malgrat estar envoltat decontrovèrsia des dels seus inicis,Serra va destacar la "bona accep-

tació" i el "salt qualitatiu" quefinalment ha assolit el projecteque ha de permetre la construc-ció de complexos turístics inte-grats al costat de PortAventura.En relació al procés de participa-ció de les administracions secto-rials, hi ha hagut un total de 32informes sectorials -la meitat,favorables totalment. També enaquests sis mesos, s'han atès lesdemandes dels dos ajuntamentsimplicats, Salou i Vila-seca, bàsi-cament en matèria de mobilitat iconnectivitat, que han quedattotes recollides en el document.

Des de Vila-seca es reclamavaun canvi de l'administracióactuant -de l'Incasòl al propi con-sorci del CRT, integrat pels ajun-taments de Vila-seca i Salou i elDepartament de laVicepresidència i d'Economia iHisenda-, inclòs també en el plaaprovat provisional, que recullaltres canvis i precisions, com aral'admissió de l'ús hoteler al sector

del centre de convencions imillores en les infraestructurestècniques de subministraments."Recull millores a nivell d'infraes-tructures, ambientals i qualitati-ves", va dir Serra. A més, s'harecuperat el Pla de MilloraUrbana (PMU) com a instru-ment de planejament urbanísticderivat que haurà de concretarl'ordenació de la zona dels com-plexos turístics integrats.

A partir d'aquí, s'obrirà la sego-na fase del concurs de llicències.Els operadors preseleccionats tin-dran 90 dies per presentar elsseus projectes. El Govern no des-carta que algunes de les empresesaspirants, com ara Hard Rock iMelco, puguin presentar projec-tes conjunts, tal com ja va adme-tre el conseller Josep Rull aljuliol, qui va preveure que lesobres poguessin començar l'estiudel 2017. S'estima que el CRTsuposarà una inversió de fins a2.500 MEUR.

L'impacte econòmic anual del CRT al Camp deTarragona arribarà fins als 5.400 milions d'euros

La Comissió Política Territoriald'Urbanisme de Catalunya vadonar llum verda definitiva alPla Direector Urbanístic que pre-veu la construcció del CentreRecreatiu Turístic (CRT) delCamp de Tarragonna amb noméstres abstencions. Josep Rull,conseller de Territori iSostenibilitat, va destacar els''consens polític, territorial ieconòmic'' que s'ha anat con-solidant aquests dos últimsanys a l'enntorn del projecteamb la incorporació de lesal·legacions de tots els actorsen el redactat final. RRull va rei-terar que el CRT és un projecteestratègic de país i suposaràun gran canvi per l'econommiadel Camp de Tarragona amb unimpacte anual del CRT entre3.900 i 5.400 milions d'eurosanuals un cop es consolidi l'ac-tivitat del complex turístic.

REDACCIÓ / SALOU

La Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme aprova el pla director urbanístic i el conseller Rull destaca el ''consens polític, territorial i econòmic'' del projecte

Gener06 2017

ACTUALITAT

Turisme

Reunió del CRT abans que el PDU passés per la comissió d’urbanisme de la Generalitat.

Ara s’inicia el terminiperquè els operadorspreseleccionats presentin els seusprojectes

L'AEQT i l'empresaAragonès Transports hansignat un acord decol·laboració pel qual l'o-perador logístic passa aformar part del conjuntde 'business partners' ambels que comptal'Associació. L'acord haestat signat per laDirectora General de

l'AEQT, Teresa Pallarès iAntoni Aragonès,Director Comercial de lacompanyia. AragonèsTransports és una empre-sa de transport, emmagat-zematge i distribucióimplicada en la satisfaccióde les necessitats logísti-ques dels seus clients. Elprincipal compromís de la

companyia gira al voltantd'un servei eficaç i fiableque ofereix als seus clientssolucions personalitzadesgràcies a l'anàlisi de lasituació de cada un d'ells ia l'ús de recursos tecnolò-gics de gestió i controlque permeten l'optimitza-ció i constant seguimentdels processos.

Aragonès Transports, nou 'business partner' del'Associació Empresarial Química de Tarragona

Moment de la signatura entre l’AEQT i Aragonès Transports.

Gener 072017

PUBLICITAT

En el seu parlament,Puigdemont, que va lloar elcaràcter emprenedor de la

Cambra de Reus i el territori,va voler posar en valor el roldel teixit econòmic en eldesenvolupament de la societatcatalana: "L'activitat comercialdel país ens ha permès aixecar-nos en moments crítics", va dir.Puigdemont va apuntar que laprevisió de creixement de l'e-conomia del país (un 3,4%),dada amb la qual ha volgutil·lustrar "amb orgull" que"Catalunya és activa". Tambéha revelat que l'exportaciócreixerà un 2%, "per damuntde la zona euro", ha dit, motiupel qual "podem ser optimistesde cara al futur". "Encara ensn'estem sortint, encara hoestem passant malament, peròens sortirem", va resumir. Enun to més polític, el president

de la Generalitat va posar l'ac-cent en què "els nostres com-petidors tenen estructuresd'Estat, i nosaltres les necessi-tem si volem espavilar-nos i sivolem crear ocupació".

Per la seva banda, el presi-dent de la Cambra de Reus,

Isaac Sanromà va destacar laimportància de la trobada i valloar de manera especial latasca dels premiats d'honor."Avui presumim de la nostrahistòria, però nosaltres som depresent i de futur", va afegir.En aquesta línia, "la realitat" dela ciutat, segons Sanromà, ésque "Reus segueix sent la sego-na plaça comercial del país"per darrere de Barcelona. Elpresident de la Diputació,Josep Poblet, va posar en valor"l'emprenedoria de Reus" alllarg de la història. L'alcalde deReus, Carles Pellicer, va desta-car que "la Cambra aposta perla innovació i la qualitat" i vadefinir la corporació com "unagent dinamitzador de primerordre".

Gener08 2017

ACTUALITAT

Esdeveniments empresarials

Per tercer any consecutiu,l'Indicador d'Economia va rebre undels guardons dins dels premis als tre-balls periodístics que més contribuei-xen a difondre la realitat econòmica deles nostres comarques, uns premisque la Cambra concedeix en paral·lelals premis empresarials. En aquestcas el reconeixement va ser pel perio-dista Oriol Margalef, que va ser distin-git pel seu article "L'hora del vermutMiró", una aproximació detallada a larealitat de l'empresa Vermuts Miróque serveix per entendre el fenomendel Vermut de Reus durant els últims

anys, amb la seva expansió a nivellnacional i internacional. Dins delsmateixos guardons a professionals dela comunicació, també van resultarpremiats Josep Gallofré, deReusdigital.cat; Gerard Gort, de LANO-VA Ràdio; Coia Ballesté, de CatalunyaRàdio; Joan Carles Naya, de RàdioCiutat de Reus; Cristina González, deCanal Reus TV; David Fernández deCastro, Santi Suárez i Toni Orensanz,pel documental 'Priorat', i IsaacAlbesa, per un reportatge sobre lesmuntanyes de Prades a la revistaDescobrir Catalunya.

L'Indicador d'Economia, reconegutals premis de periodisme

La Cambra de Reus celebra el seu 130èaniversari i lliura els seus guardons a

empreses, institucions i treballs periodístics

Un Teatre Fortuny ple a vessarva ser l’escenari de l'acte delliurament dels Premis Cambra2016, quue van servir per com-memorar el 130è aniversari dela corporació. L’acte va congre-gar una nodridaa representaciódel teixit empresarial de lazona. La periodista XantalLlavina va conduir una gala qqueva comptar amb l'actuació de lacantant Paula Valls. Es vanrepartir 34 distincions entreempresees i institucions. Lacerimònia la va presidir CarlesPuigdemont.

REDACCIÓ / REUS

La gala va comptar amb la presència pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont

Puigdemont va destacar el papercentral dels empresaris en larecuperació econòmica

Els representants de l’Indicador amb les autoritats.

Foto de família dels guardonats.

PREMIS D'HONOR

URVÁLVARO PALACIOSJORDI MIARNAU - COMSA

PREMIS A L'EXCEL·LÈNCIA

PREMI CAMBRA DIPUTACIÓ DETARRAGONA: TERRALTOP

PREMI CAMBRA CESDA: RYA-NAIR

PREMI CAMBRA H10: OLISMALLAFRÉ

PREMI CAMBRA VIRGINIAS:ACTIVA MÚTUA

PREMI CAMBRA ELRING KLIN-GER: INSTITUT DOMÈNECH IMONTANER

PREMI CAMBRA TICNOVA:TALLER BAIX CAMP

PREMI CAMBRA INSTITUT PEREMATA:LABORATORISD'ANÀLISIS CLÍNIQUESANÀLISIS LAB

PREMI CAMBRA LA FIRA: INSTI-TUT BAIX CAMP

PREMI CAMBRA VERMUTSMIRÓ: FORN SISTARÉ

PREMIS CAMBRA A EMPRESES

REIAL AEROCLUB AUTOMÀTICS PRIORATCÀMPING PLATJA CAMBRILS-

DON CAMILO CELLER SANT RAFELCELLER PIÑOLCLOS GALENA CLOS MONTBLANC ELS PRATS VILLAGE, BEACH &

CÀMPING PARKFRESHLY COSMETICS GRANJA CRUSVIHOTEL ROVIRALA POCAVERGONYAMALLAFRÉ CONSULTORS MÉS SALUT I TREBALL MOTORRENS RAMON LLOP FRUITA SECAFONTBOTÉ VIEWNEXT AN IBM SUBSIDIARY

PREMIS CAMBRA A LATRAJECTÒRIA PERSONAL

JOAN BOSCH DIEGO CAMPOS EVA PRIMTOMÀS BARBERÀ

ELS GUARDONS

Gener 092017

ANÀLISI

Clàusules sòl

Els reis (de la justícia) vingutsd'Europa van portar anticipa-dament un nou regal per a totsels soferts consumidors, a l'ho-ra que un immens sac de carbóper a les entitats financeresque incorporaven als seus prés-tecs hipotecaris clàusules quelimitaven el tipus d'interès, lesja famoses clàusules sòl.Aquestes clàusules ja van serdeclarades nul·les (en determi-nades circumstàncies) pelTribunal Suprem al mes demaig de 2013; però en unadecisió més política que jurídi-ca, l'alt Tribunal va establir queaquesta nul·litat només teniaefectes a partir de la sevaSentència (9-05-2013).La recent Sentència delTribunal de Justícia Europeu,de 21 de desembre de 2016,dona la raó a tots els que enshavíem rebel·lat contra aques-ta limitació temporal dels efec-tes de la nul·litat, i declara quela mateixa no és compatibleamb les directives europeesque determinen la proteccióque cal proporcionar als con-sumidors en les seves relacionsamb professionals (entitats

financeres). En realitat, no hafet més que confirmar la vigèn-cia d'un principi bàsic del dret,que ve ja des del Dret Romà,que és que allò que és nul nopot produir cap efecte (quodnullium est, nullium effectumproducit), i que la declaracióde nul·litat d'un acte jurídic hade comportar la restitució delsdrets de les parts intervinentsal moment anterior a la cele-bració d'aquest acte (restitutioin integrum).La conseqüència d'aquesta

sentència serà que aquells queencara no ho hagin fet podran

reclamar al seu banc que elsaboni tot el que van pagar demés per aplicació de la clàusu-la sòl des de que aquesta vaentrar en funcionament (pernorma general, segon trimes-tre de 2009). Quedaran exclo-sos els que ja tinguin unasentència ferma que declarésque únicament podien recupe-rar el pagat de més a partir demaig de 2013, així com aquellsque s'hagin acollit a algunaoferta, de les que algunes enti-tats han estat fent en elsdarrers mesos, que impliquésla renúncia a interposar recla-macions.L'impacte econòmic per a labanca serà important (es parlad'entre 3.000 i 7.000 milionsd'euros), encara que no tantcom d'altres soferts en elsdarrers anys, com el que vanhaver de restituir per les recla-macions de preferentistes iproductes similars. Seria desit-jable una resposta activa i posi-tiva per part de les entitatsfinanceres, similar a la propor-cionada per Bankia als seusinversos minoristes el mes defebrer de l'any passat, però

sense haver d'esperar a que elsjutjats es vegin inundats dedemandes i els costos judicialssiguin elevats.El recent constituït governespanyol ja ha intentat mourefitxa, promovent un nou codide bones pràctiques bancàriesque faria que les entitats finan-ceres haguessin d'oferir alsperjudicats la opció de recupe-rar els diners, ja fos en efectiuo amortitzant part del capitalpendent. Però la discrepànciaentre PP i PSOE en relació a laobligatorietat per a les entitatsfinanceres d'adherir-se aaquest codi ha aturat demoment el benintencionatprojecte. Caldrà, doncs, estar a l'expec-tativa del que puguin acordardes de l'executiu, però sensedistreure's massa. De mitjana,les hipoteques que al 2009 tin-guessin pendent d'amortitza-ció uns 150.000 euros podenarribar a recuperar entre10.000 i 12.000 euros, depe-

nent de quin fos el mínim fixatper la clàusula, fins quan s'haaplicat aquesta i els anys quequedin per pagar.A més a més, altres resolucionsjudicials dictades arrel d'unasentència del Suprem de 2015permeten també que espuguin recuperar les despesesque el ciutadà, consumidor, vahaver de pagar a l'hora dedemanar el préstec, tal com lesdespeses de notaria, de registreo els impostos corresponents.El Suprem va establir quecorresponia al banc satisferaquestes despeses, encara queera pràctica habitual carregaral client, incorporant una clàu-sula de despeses a l'escriptura,la qual també pot ser declaradanul.la.Tot plegat pot conformar unbon regal, encara que postnadalenc, i justifica que valguila pena posar-se en contacteamb algun expert en la matèriaper tal de veure com d'afectadapot estar la nostra hipoteca.

Més carbó per als bancs

La sentència europeasobre les clàusulessòl permetrà que elsperjudicats reclaminel que van pagar demés des de 2009

Jordi AmelaAdvocatDelegat a Tarragona de l'Associació dePerjudicats per Entitats Financeres (APDEF)

Gener10 2017

ANALISI

RRHH

Y una vez desnudadas mis ver-güenzas debo admitir sin tapujosque no me siento un paria socio-laboral, más bien al contrario: mesiento un privilegiado. Y antes deque tú, paciente lector, decidaspasar al siguiente artículo, permí-teme retenerte con algunos datosactuales y proyecciones futuraspara tu reflexión, que al final es elobjeto de un artículo.

Leo en McKinsey GlobalInstitute un interesante dossiertitulado "Independent work:Choice, necessity, and the GIGeconomy". Los datos son bastanteclaros: entre el 20 % y el 30% dela población activa de EEUU yEU-15 son trabajadores indepen-dientes (vamos, autónomos) atiempo parcial o completo, lo quesupone la nada desdeñable cifrade 162 millones de personas…ergo no estoy tan solo como mecreía.

Ahora me lo vas a rebatirdiciendo que hay una gran canti-dad de ellos para los que este tra-

bajo independiente no es la fuen-te principal de ingresos, y tienesrazón: según este estudio el 56%de ellos entrarían en esta catego-ría. Es decir, que no pertenezco almismo grupo que ese taxista deUber que gana unos dólares extraen un nicho de mercado que noexistía hace cuatro días y cuyofuturo es incierto, pero que es unejemplo de transformación delviejo mundo en nuevas formas dehacer.

Para los que tenemos en estaactividad nuestro ingreso prima-rio todavía afinan más separandoentre los que lo hacemos porquenos gusta (30%) y los que lohacen por necesidad, porque notienen alternativa, porque los des-pidieron y no encuentran acomo-do en un puesto tradicional (yahora llueve mucho ahí afuera),… Es decir, hemos quedado 49millones de lo que ellos llamanagentes libres, autónomos pordecisión propia y encantados deserlo.

De toda esa masa, 3 millonesestamos en España; muchos deellos son profesionales típicos tra-

dicionales (¿por qué el primeroque nos viene a la cabeza es el fon-tanero?), habituado a trabajar porproyectos cortos, dependiente desu buen hacer profesional para larecurrencia, trabajando cada díasu imagen (¡una especie deemployer branding pero sin saberqué es eso!) y con la incertidum-bre de gestionar qué pasarámañana. ¡Cielos! ¡Acabo dedarme cuenta de que soy un fon-tanero de los Recursos Humanos!Y añado que muy honrado decompararme con tan noble pro-fesión. Y encantado de construirun futuro cuya tendencia va enesa dirección:Trabajando en proyectos cortos,

con objetivos bien definidos yun cronograma ajustado confecha de caducidad (cualyogur)

Dedicando el % de tiempo que elcliente puede dedicar al pro-yecto. ¿Quién no ha visto a unconsultor calentando una silla -con el taxímetro corriendo -porque el cliente no podíaatenderle en ese momento?

Fichando al profesional adecua-

do para ese proyecto. ¿Paraqué quieres un experto enRelaciones Laborales si ahoratoca Compensación? Sí, ya séque ayer te hacía falta eso perola música que tocan hoy esdiferente.

Sin cargar de costes fijos tu estruc-tura salarial ni comprometerindemnizaciones futuras

Comprometido contigo pero sinla dependencia que nos obligaa hacer la pelota o dar la razónal jefe porque hay que pagar lahipoteca y la ortodoncia. ¿Note vendría bien una mirada crí-tica?

Que va a rechazar un proyecto sino casa con sus principios

Pues sí, mirándolo bien no esextraño que este formato crezca.Y no nos sorprendamos de que enel futuro crezca más con la irrup-ción en el mercado laboral de losmillenials, cuyas característicaspersonales casan en general conesta descripción.

Y piensa en ese futuro inmedia-to en que habrá plataformas tec-nológicas más avanzadas, merca-dos eficientes en que los clientescompradores de servicios contac-tarán con los autónomos provee-

dores de los mismos. Está a lavuelta de la esquina y tiene unpotencial tremendo para ti, direc-tivo, ya que te permitirá picotearen lo que necesitas sin casarte(metafóricamente) con nadie ydedicando tus recursos propios ala parte nuclear de tu negocio.

Y además esas encuestas dicenque los agentes libres tenemos unnivel de satisfacción mayor que enun trabajo tradicional por la inde-pendencia, flexibilidad, capaci-dad de elección de proyectos, etc.El reverso de la moneda es que seresiente nuestro nivel de ingresosy la seguridad sobre los mismos:siempre el vil metal al final detodo.

Por tanto reitero mi voluntadde ser un 'desgraciao'; es un cami-no de servicio apasionante en elque hay más pros que contras yque va a contribuir a constituiruna masa laboral independiente,bien formada, crítica y competiti-va que te va a proporcionar unnivel de servicio puntual hiperfle-xible de forma que variabilizar tuscostes ya no sea una entelequia. Yaunque parezca un oxímoron, túvas a contribuir a crear más 'des-graciaos' y a su éxito. Y yo te loagradeceré.

De momento, si has llegadohasta aquí y he despertado tu inte-rés ya me doy por bien pagado:hay una infinidad de empresasque por su actividad frenética dia-ria no pueden dar un paso atráspara reflexionar y a quienes estetipo de servicios les serían de granutilidad… pero no lo saben. ¿Nocrees que les harás un favor si se lodices? La solución no es siempreobvia; hay profesionales, como elgrupo Smart (www.smart-mana-gement.es), que han hecho deello su razón de ser. Permítemedejarte con la duda mientras mevoy a seguir recolectando para laortodoncia.

¡Un 'desgraciao', por favor!

Cuando alguien me pregunta - ysospecho que siempre hay esaexcepción que lo hace malévola-mente - qué hago ahora, y antela ímproba tarea de describirle noya cual es la fuente de mis ingre-sos siino intentar explicarle el con-cepto de interim management, atiempo completo o parcial, siem-pre rrecurro al mismo chascarrillo:les digo que soy como cuandoentras al bar y pides un "cortadodescafeeinado con leche desnata-da y sacarina", y el camarero,cachondo él, responde "¿Un'desgraciao'?". PPues ese soy yo:autónomo, Director de RecursosHumanos interino con fecha decaducidad, y a tiempo pparcial.Eso suele generar una sonrisa decondescendencia y solidaridad yuna predisposición a escuchhar aeste pobre hombre, que no tieneun trabajo fijo y que se tiene queganar la vida a salto de matta,casi como si fuese un consultor.Nota mental para mí: tengo quedejar de usar el chascarrillo, quuelo estoy quemando.

Hay una infinidad deempresas a las que los servicios de profesionales externosles son muy útiles

Javier FañanásDirector de proyectos y consultorwww.smart-management.es

L'Ajuntament de Tarragona idiverses associacions de comer-ciants han signat un conveniper convertir el centre de la

ciutat en una Zonad'Acolliment dels Creueristes(ZAC). En concret, es buscaque el teixit comercial siguimés atractiu per a aquests turis-tes i aprofiti el seu poder adqui-sitiu i la seva predisposició alconsum. En concret, el convenipreveu crear un plànol amb

informació sobre l'ofertacomercial a la ciutat, acreditarels establiments que vulguinsumar-se a la iniciativa i unshoraris que tinguin en comptela presència de creueristes,amb obertura en festius i a lafranja del migdia. El 2015, l'im-pacte econòmic dels creueristes

al comerç de Tarragona s'esti-ma en més de 700.000 euros,unes xifres que podrien havercrescut significativament el2016 -en què el volum decreuers es va doblar- i que enca-ra seran més importants el 2017si es confirmen les previsionsde creixement.

Gener 112017

PORT

Creuers

Creueristes desembarcant a Tarragona.

El Port tanca la millor temporada de creuersamb 22 vaixells i 13.000 creueristes

La previsió és continuar creixent i duplicar les xifres el 2017, per segon any consecutiu

El Port de Tarragona va rebre el30 de desembre l'últim creuerde la temporada de TarragonaCruise PPort Costa Daurada. Elcreuer de luxe MV Minerva de lacompanyia Voyages ofDiscovery, amb 441 passattgersa bord. El vaixell va fer unaescala de 9 hores, provinent deValència. Els seus passatgersvann fer diverses visites a la ciu-tat i el seu entorn. Aquestaembarcació tancava un any derecord perr al Port. El 2016,més de 13.000 creueristes dis-tribuïts en 22 vaixells han pas-sat pel territorii. Uns resultatsque Tarragona vol superaraquest 2017, en el que esplanteja duplicar la xifra decrreuers i passatgers registradael 2016.

REDACCIÓ / TARRAGONA

Els comerciants preparen mesuresper aprofitar l’impacte del sector

El Viking Sea, un dels creuers que van passar pel Port el 2016.

La reciente confirmación deuna nueva fase que consolida elcrecimiento de las instalacio-nes que Ikea y sus partnerslogísticos impulsan desde haceuna década en el norte de laprovincia de Tarragona nohace sino confirmar el atractivode toda una franja que vadesde Montblanc, Valls, El Plade Santa María o Vila-rodonahasta el Baix Penedés gracias aunas magníficas conexionescon todo el corredor del Ebro(AP-7), Barcelona (AP-2) yTarragona (A-27).

El arranque económico de2017 llega teñido por la buenanoticia emanada directamentede la cúpula de la multinacio-nal sueca sobre su intención deinvertir casi tres millones deeuros en la compra de 50.000metros cuadrados más de sueloen el polígono de Valls, dondeya posee dos enormes almace-nes, con la idea de crear su cen-tral de distribución de paquete-ría (CPU) para España,Portugal y sur de Francia, quepotenciará especialmente laeficacia de todos los procesosligados al e-commerce.

Los planes estratégicos deIkea no suponen ninguna sor-presa -se había dejado unabolsa de suelo en Valls para laampliación- y encajan perfecta-mente con las tesis que vienenavalando distintos especialistasen el tejido productivo provin-cial. A juicio de Juan Gallardo,co-director del Gabinete deEstudios de la ConfederaciónEmpresarial de Tarragona(CEPTA), la apuesta del gigan-te sueco debe entendersecomo un reflejo más del interésque despierta el corredor nortede Tarragona "por conectivi-dad y precio" frente a las dispa-ratadas cifras que se manejanen las coronas del área metro-politana de Barcelona.

En este contexto el factor

precio se convierte en un argu-mento de enorme peso en elque existen dos mundos:Barcelona y el resto. "El territo-rio es el que es, por lo que losoperadores ya se pueden irolvidando de conseguir suelologístico en Barcelona a buenprecio, sencillamente no exis-te", expone el experto XavierMartín, director de Suelo yConstrucción de IOSAInmuebles.

"Hay empresas -razonaMartín- para las que ubicarseen las cercanías de Barcelona

es prioritario, pero hay otralogística que no realiza los últi-mos pasos de la cadena y nodepende de la inmediatez…esa parte del pastel es la queinteresa atraer a Tarragona".

240.000 metros cuadrados más

El potencial logístico deTarragona se ha visto reforzadoen el último semestre con unbuen número de operacionesde notable calado. Compañíasde la talla de la mencionadaIkea, como Amazon, El Corte

Inglés o Nintendo han revela-do proyectos de nuevos centrosde distribución -que se suman a

otras marcas poderosas comoFrigicoll, Privalia o DHL, entreotras- hasta aglutinar más de240.000 metros cuadrados desuperficie y, cuando estén apleno rendimiento, cerca deun millar de puestos de traba-jo.

Los 50.000 metros cuadradosque negocia el socio logísticode Ikea -cuyo nombre todavíano ha sido revelado al estarinmerso en la fase definitiva deconcurso- con el Incasòl, sesuman a la reserva, también enValls y en la misma parcela -quese fragmenta- de otros 85.000por parte de Frigicoll. Amazon(con K+N como operador),prepara dos plantas de 42.250metros cuadrados de superficieen Constantí, mientras ElCorte Inglés ha desarrollado45.000 como primera fase deuna bolsa de suelo de 230.000en La Bisbal del Penedès.

La japonesa Nintendo (EGDLogistics) también se sube altren de Tarragona con 13.500en el polígono Les Arenelles deVila-rodona. A una escalamenor, la última noticia positi-va la ha proporcionadoAgrolab, compañía alemanadedicada a la analítica medio-ambiental y de alimentación,que ha adquirido 5.000 metroscuadrados para su matriz enEspaña en la Central Integralde Mercancías (CIM) delCamp. La empresa, que multi-plica por cuatro la actual sede,instalará en Tarragona sunuevo laboratorio, sus oficinasy su área logística.

Gener12 2017

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Inversions

Tarragona seduce a las grandes firmas del comercio electrónico

La ampliación del músculo logísti-co de Ikea en el polígono de Vallsno hace sino confirmar el inteerésde otras grandes compañíascomo Nintendo, Amazon o ElCorte Inglés por la provincia deTarragonaa -especialmente en elcorredor norte entre Montblanc yel Pendès- como lanzadera de susdivisiones dde comercio electróni-co. En el último semestre se acu-mulan en el territorio operacionesde gran calado, con cerca de unmillar de puestos de trabajo y240.000 metros cuadrados desuelo industrial comprometido.

ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA

Ikea, El Corte Inglés, Nintendo, Amazon invierten en grandes centros logísticos en la provincia

El Corte Inglés apuesta por el Baix Penedès como punto estratègico para su distribución.

Aunque en las últimas semanassólo se habla de las decenas demiles de empleos que pueden cre-arse gracias al proyecto revisadode lo que se bautizó como BcnWorld, la cascada de proyectoslogísticos repartidos por el territo-rio de Tarragona se traducirán acorto plazo en al menos un millarde puestos de trabajo. Las apor-taciones de Ikea (100 en Valls),Agrolab (200 entre Tarragona,Reus y Vila-seca), Nintendo (entre50 y 100 en Vila-rodona), Amazon(hasta 400 en Constantí), y ElCorte Inglés (no facilita la cifra, enLa Bisbal), componen esta rele-vante ecuación. Josep EnricMañé, co-director del Máster enDirección de OperacionesLogísticas de la Universitat Rovirai Virgili (URV) de Tarragona, subra-ya que una gran parte de los éxi-

tos recientes de Tarragona comoeje de distribución deriva del fuer-te incremento de la demanda deproductos a través de los canalesdel e-commerce. Los visionariosque fueron capaces de entenderlas claves del comercio en inter-net dirigen hoy las enormes plata-formas que hoy se interesan porimplantarse en Tarragona. En sumayoría apenas han necesitadoun lustro para alcanzar facturacio-nes multimillonarias. "Con unamirada amplia -explica-, en el casode Europa, estas multinacionalestienden a localizar sus platafor-mas en áreas comerciales clavepara las redes de distribución, yéste es el caso de Tarragona".

Según los especialistas, en eseincreíble ritmo de crecimientopara adaptarse a los gustos delos consumidores se halla el prin-

cipal motor de nuevas implanta-ciones en el sector logístico. Enpleno boom del comercio electró-nico, con millones de consumido-res que prefieren ir de comprasdesde la comodidad de un orde-nador en su domicilio, "la gestiónlogística de la distribución es deci-

siva para optimizar el margen debeneficio, máxime cuando la pro-cedencia y destino de los produc-tos es un mercado global bajo laexigencia de un servicio rápido,puntual, con un máximo de cali-dad y al mejor precio", describeMañé.

Al menos un millar de nuevos empleos

El centro logístico de Amazon en Constantí.

La disponibilidad (y el

buen precio) de suelo

industrial, así como la

proximidad con

Barcelona, activos del

territorio

Gener 132017

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Infraestructures

El presidente del Port, JosepAndreu, ya había avanzado a fina-les del mes de noviembre -duran-te la apertura del 2º Simposio deLogística Internacional celebradoen la Cambra de Comerç deTarragona, centrado en las últi-mas novedades en materia deseguridad terrestre y marítima-que la Autoridad Portuaria seadapta a la hoja de ruta quemarca la Generalitat y que habríaque adaptar el Plan Especial dise-ñado para la ZAL al proyecto delCentro Recreativo y Turístico

(CRT) de Vila-seca y Salou en losterrenos anexos a PortAventura,más conocido como el 'nuevoBcn World'.

"La revisión comporta un retra-so, pero lograremos una soluciónmás avanzada; tenemos que mirarmás allá de los propios interesesdesde la perspectiva de los intere-ses globales del territorio", mani-festó conciliador Andreu cuandotodavía confiaba en que laComisión territorial deUrbanismo, convocada dos díasantes de que finalizase el año, per-mitiera dar luz verde al inicio dela urbanización y los accesos de laZAL, presupuestados en 15 millo-nes de euros que el Port ya tienedispuestos.

Finalmente un requerimiento

de la Administración autonómicarelativo a la movilidad en la ZALha paralizado de nuevo el procesoburocrático para impulsar unárea logística, que ya llevaba atas-cado cerca de dos años. El presi-dente del Port no oculta que elretraso hace peligrar los compro-misos adquiridos "por el parón delos proyectos que tenemos enci-ma de la mesa".

¿Mercancías peligrosas en eltúnel del Coll de Lilla?

En el mismo simposio sobrelogística internacional, el Port vol-vió a insistir en la necesidad deuna modificación técnica "vital"en el proyecto de la A-27, demodo que permita el tránsito -aunque pueda parecer surrealis-

ta, actualmente todavía no estáconfirmado desde Fomento, queasegura que está realizando unestudio- de mercancías peligrosasentre Valls y Montblanc a travésdel Coll de Lilla.

Durante esa misma semanafinal de noviembre, el Gobiernoanunció el reinicio de las obras dela A-27 más allá de Montblanc,aunque la actividad ha sido míni-ma durante diciembre. LaSubdelegación del Gobierno enTarragona insiste en que, tras lostrabajos preparatorios realizadosdurante estas semanas, la activi-dad comenzará a hacerse más visi-ble en los próximos días. El calen-dario prevé que en enero se iniciela perforación del túnel del Collde Lilla. El anterior subdelegadodel Gobierno, Emilio Ablanedo,cifró la inversión de 2017 en 10millones de euros, si las cuentasque prepara el equipo de Rajoylogran salir adelante.

El parón de la ZAL o la indefi-nición en el proyecto de túnel delColl de Lilla han abonado elescepticismo entre los agenteseconómicos del territorio."Pienso que estamos gafados", iro-niza el presidente de la Cambrade Comerç de Tarragona,Andreu Suriol, que ha llegado acomparar las infraestructuras via-rias de Tarragona con las deSuiza: "Tenemos menos dineroque los suizos, pero seguro que

ellos también tienen dificultadesde financiación para hacer esasobras impresionantes; aquí nosomos capaces de agujerear unamontañita".

Audiencia con Rajoy

La Cambra de Comerç deTarragona incluso ha enviadouna carta a Mariano Rajoy, presi-dente del Gobierno de España,en la que le pide audiencia parapoder tratar en primera personaestas carencias. "Quizá él tenga lavisión de conjunto que les falta asus ministros sobre la riqueza quesupondría un Corredor ferrovia-rio bien hecho; las mercancías ylos catalanes no están en los cala-deros electorales del PP y no danvotos, pero sí el impulso parahacer verdadera cohesión territo-rial, que no es hacer llegar el AVEa Zamora".

En relación al Corredor, Suriolreconoce públicamente que "lohemos intentado todo: cuandoha convenido hemos cortadocarreteras, nos hemos puesto cas-cos de la construcción, colgadoseñales de dirección, firmadomanifiestos, enviado cartas, orga-nizado actos, regalado tijerasgigantes de plástico a Ana Pastor,hemos ido en Valencia,Bruselas… sólo nos faltan los tan-ques y el Kalashnikhov, porqueseguimos inmersos en un bucleque se repite año tras año".

2017: un ‘dejà vu’ de retrasos en infraestructuras vitales

El escenario positivo y el dinamis-mo que se detecta en Tarragonapor las urgencias logísticas de llosgigantes del comercio electrónicono puede hacer olvidar el pesoespecífico -muy superior porcen-tualmente- y las perennes caren-cias del sector petroquímico y elPort. Si 2016 acabó con buenasnnoticias para el polígono de Vallspor una nueva inversión de Ikea,los intereses del Port de Tarragoona,y genéricamente de la industria pro-vincial, sufrieron un duro revés porla nueva ralentizaciónn de la Zona deActividades Logísticas (ZAL). Lamodernización de ésta y otras infra-estructuras claave (A-27, Corredordel Mediterráneo…) que vienenreclamando desde hace añossigue estancada.

R.V. / TARRAGONA

La A-27 afronta su tramo más importante, entre Valls y Montblanc.

Gener14 2017

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Entrevista

-Vivim l'era de l'anomenada distri-bució de l'últim quilòmetre. Fins aquin punt té impacte en el sectordel transport?La dinàmica de distribució de lesgrans plataformes de comerçelectrònic ens crea mercat, és cert,però també ho és que aquestamodalitat té llums i ombres.Perquè és un tipus de distribucióamb alts i baixos constants, difícilsde gestionar per pes pimes deltransport. Fixem-nos, per exem-ple, en el que passa en momentspuntuals com el Balck Friday, enque el volum d'encàrrecs que hemde gestionar és desmesurat. Aixòposa a prova la capacitat de lesempreses, que no estan dimensio-nades per a un fenomen que passanomés un cop l'any, perquè si ensdimensionem al punt alt delsdents de serra de la demandatenim un problema. La solució éssubcontractar autònoms, però non'hi ha suficients. És un model deconsum sobre el que s'ha de refle-xionar. -Van a remolc de les grans plata-formes del comerç electrònic... No marquem les dinàmiques delmercat. Ens hi intentem adaptar,però aquestes situacions tan dese-quilibrades no són fàcils de gestio-nar. El comerç electrònic l'animenels anomenats 'natius digitals', quevolen que els serveixin el que com-pren gairebé a l'instant. La nostraresposta davant d'una necessitatpoc planificada ha de ser imme-diata, és una exigència en aquestcontext. Se'ns crea una grandemanda, però també molts rep-tes i dificultats de gestió que noteníem quan la distribució delsbens era més regular. -El problema és la mida de lesempreses?El problema és el model. El trans-port per carretera està en mansd'una munió d'empreses petites,és un sector molt atomitzat depimes que han de tenir una dedi-cació total al seu client. I cal teniren comtpe que aquesta sector jaestà molt acostumat a resoldrequalsevol problema, que és el queno fan les xarxes públiques detransport, els grans monopolis. Ésla nostra dinàmica. Per enviar un

sobre urgent, necessites contractarun servei extraordinari, però siuna empresa d'aquí ha d'enviar uncamió cisterna de gran volum, elseu transportista ho farà, està dinsla seva normalitat, perquè no hi hauna alternativa en les xarxes regu-lars de transport. -Falten infraestructures?En algunes línies sí, però és mésun tema de manca de flexibilitat ipredisposició, de cultura. Renfeno fa ni farà aquests esforços,tenen el monopoli. Nosaltresdonem una resposta total a lesnecessitats del client, però estemmorint d'èxit, perquè aquesta dis-ponibilitat fa que les nostres estruc-tures grinyolin, sobretot pel que téa veure amb aquests pics tan mar-cats. -El transport de mercaderies pervia ferroviària representa un per-centatge molt baix a l'Estat enrelació a altres països europeus.Per què?Per molts motius, però fonamen-talment perquè Madrid no és aptaper aquesta tipologia de transport.És una ciutat que està enmig delno-res. I a més, en alçada, el que faque els trens de mercaderies no hisiguin viables, perquè han de supe-rar desnivells massa importants.Madrid, des del punt de vista logís-tic és un nyap; no oblidem quetotes les grans ciutats del mónestan al costat del mar o d'un riunavegable, per facilitar la distribu-ció, excepte Madrid. Per aixòtenim una xarxa radial d'infraes-tructures, perquè si la capitalqueda al marge d'algun gran fluxde distribució ens adonaríem quepodem passar sense ella. El costlogístic de manteniment que téMadrid és molt gran: quan hi por-tes mercaderies, només hi hacàrrega de tornada per un de cadaquatre camions. I això encareix eltrajecte. -Parlant d'infraestructures ferrovià-ries, continuem esperant elCorredor Mediterrani. Es podriapensar que és la competència deltransport per carretera, però sem-pre l'han defensat...Perquè ens convé a tots. Nosaltrestenim més activitat quan hi ha mésdesenvolupament econòmic, i el

Corredor Mediterrani propicia elcreixement. Però és un escàndolpolític que encara tinguem untram de via única entre Vandellòsi Tarragona. Es potencia l'AVEperquè les mercaderies no voten. Ial territori, aquesta mancança faque es perdin moltes oportunitats,perquè seríem més competitius al'hora d'exportar cap a Europa,captaríem mercaderies que venend'Àsia i que desembarcarien alsports mediterranis com el deTarragona... Tot això tindria moltimpacte en forma de creació deriquesa i de llocs de treball. Però aMadrid sempre ha espantat això, iper aquest motiu defensen elCorredor Central, que és inviable,pel seu cost, per la seva ineficièn-cia, tal com ha dit Europa.-Els passatgers sí voten, però elmodel també està molt desequili-brat...S'han fet inversions ingents enAVE, però el 905 dels trajectes del'Estat són en rodalies, un sistemaanacrònic i col·lapsat. A més,l'AVE és deficitari, només hi va laclasse mitja alta. I al nostre territo-ri, no té ni cap ni peus el noudibuix, que farà que les estacionsde referència per a passatgerssiguin Cambrils i el Camp deTarragona, de manera que els pas-satgers aniran per fora de les ciu-tats i les mercaderies per dins, tra-vessant a més zones de gran activi-tat turística. És un disbarat. -La xarxa viària també presentamancances molt importants. Ésoptimista amb el nou govern aMadrid?No sabem encara el tarannà delnou ministre. Sabem que era alcal-de, i aquesta condició li hauria depressuposar un tarannà pròxim alsproblemes reals, més que la quetenen els polítics que sempre s'hanmogut a altres nivells, esperemque sigui així. -El problema més urgent és des-congestionar l'N-340. La solució ésla gratuïtat de l'AP-7?

Clarament, i a curt termini, sí.L'autovia s'hauria d'haver acabat famés de 10 anys, i tot aquest tempsd'ús l'hauria justificat. Ara tornema tenir problemes de consens, per-què els traçats previstos podenafectar nous usos del terreny ques'han fet en aquests anys. A més, sila concessió de l'autopista acaba el2019 fer una altra infraestructuraparal·lela és, com a mínim, discuti-ble. -Amb els actuals volums... Efectivament. Abans de la crisi,entre Tarragona i Barcelona lafilera de camions era constant. Sitorna el creixement, l'autopistatornaria a tensionar-se. I l'N-340 jano és una alternativa, perquè ara jaés pràcticament una carreteralocal: està molt saturada, travessacentres urbans contínuament,amb moltes restriccions, líniescontínues, moltes rotondes... Noés una nacional, és una comarcal. -Pel que fa a l'A-27 sembla que esreactiven les obres del tram mésimportant, entre Valls iMontblanc... Però estem inquiets. Perquè unainfraestructura és tan forta com laseva baula més feble. I la baula mésfeble és el túnel. Quin túnel faran?Des de Foment diuen que hoestan estudiant, però fan un túnelper on no poden passar les merca-deries considerades perilloses,aquesta infraestructura no tindràsentit per un territori que té en elsector químic el seu principalmotor i un Port que belluga 17milions de tones d'aquestes matè-ries cada any. Aquesta infraestruc-tura ens connecta amb el centrede la península, que és el mercatnatural del sector químic i el hin-terland del Port. I, per tant, neces-sita poder ser utilitzada per aquesttipus de mercaderies. -Diran que és un tema de segure-tat...És un argument trampa, perquèen el fons és un tema d'inversió.Un túnel apte per a mercaderies

químiques ha de tenir un seguitd'elements que marca la directivaeuropea, transposada per un RealDecret. Bàsicament, un sistemaque permeti l'evacuació de líquidsen cas de vessaments, i fer duesboques, una per cada sentit de cir-culació amb dos carrils, perquè amés si el fan amb boca única el riscde sinistres s'incrementa. Tot ple-gat, encareix el projecte, però hemd'exigir que ja que ho fan tard,almenys que ho facin bé. -Més enllà de Montblanc és parti-dari de continuar fent autovia o d'a-profitar l'AP-2?Hem d'aprofitar l'autopista fins aLleida, que està infrautilitzada. I amés, el 2021 s'acaba la concessió iquedarà alliberada. Seria més ren-dible una inversió per desdoblar laC-14 cap a Tàrrega, així relligarí-em la xarxa amb l'A-2 i l'EixTransversal, de manera que es cre-aria una continuïtat viària que enspermetria arribar des deTarragona a les zones amb mésdinamisme de Catalunya. I sensepeatges. Així eliminaríem el sobre-cost afegit que han d'assumir lesempreses amb seu a Tarragona, elque les faria més competitives. -Un factor que condiciona molt elseu sector és el preu del carburant,que repunta... El carburant no hauria d'afectarals nostres marges. Els contractesque signem haurien de poderoscil·lar en funció de com evolu-ciona el preu, perquè no està alnostre abast controlar-lo, ni delsector ni de les administracionsd'aquí. A més, és un producte moltgravat fiscalment. -I la pressió fiscal que suporten noés poca... Se'ns carreguen impostos ambuna certa discrecionalitat. Ambl'impost d'hidrocarburs es prete-nia recollir diners per manteni-ment de la xarxa viària, i es va feren funció de l'ús: un vehicle quemés usa la xarxa té sentit quepagui més. I aquesta proporciona-litat s'aconseguia amb el carbu-rant: el que més carburant consu-meix és el que més circula, i el quemés paga. El sistema tenia lògica.Però les administracions inventenaltres figures fiscals quan necessi-ten més calers, com el cèntim sani-tari, que va anular la UE perquèvulnerava les directrius europees,amagat sota un pretext 'noble'com el sistema sanitari, que no téres a veure amb l'activitat del nos-tre sector. Abans d'introduir novesfigures, cal fe un balanç de quèestem pagant els transportistes i sitot plegat està justificat.

"El comerç electrònic ens crea mercat, però també problemes de gestió pels pics de la demanda"

Josep Lluís AymatDirector General Federació d'Empreses d'Auto Transport de Tarragona (FEAT)

Josep Lluís Aymat és el portaveu deles empreses de transport aTarragona. Amb ell, repassem lesinqquietuds d’un sector econòmicque, mai millor dit, mou l’economia.La irrupció i creixement del comerrç

electrònic ha creat un nou escenarique combina oportunitats i amena-ces per a un sector que arroossegavelles reivindicacions, com lademanda d’infraestructures o unapressió fiscal excessiva.

Aymat reitera les reivindicacions del sector.

DANI REVENGA / TARRAGONA

Gener 15

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Empreses

2017

NACEX es una de las empre-sas líderes en Courier Expressen España, Andorra y Portugal.Desde su fundación en el año1995, se dedica a la mensajeríaurgente de paquetería y docu-mentación, y pertenece a GrupoLogista, el distribuidor líder deproductos de proximidad en elSur de Europa.

La compañía tiene más de310 franquicias distribuidas enEspaña, Andorra y Portugal, unaflota de más de 1.500 vehículosy un equipo de más de 2.000colaboradores, que hacen posi-ble que cada día miles depaquetes lleguen a sus destina-tarios.

Con sus soluciones de mensa-jería, NACEX ofrece serviciosnacionales, internacionales ypara sectores específicos, ygarantiza la entrega en los pla-zos más ajustados con sus ser-vicios Premium (entregas antesde las 8:30, de las 10:00 y delas 12:00).

e-N@cex para el eCommerce

NACEX apoya al eCommercecon su servicio e-N@cex quegarantiza las entregas en losplazos más ajustados, siendoincluso capaz de entregar elmismo día. El comprador onlineespera que sus compras lleguenlo antes posible, de forma segu-ra y con mucha facilidad en laentrega. Gracias a la aplicaciónde las últimas innovaciones tec-nológicas, NACEX cubre los prin-cipales requerimientos del entor-no eCommerce y se ha converti-do en un referente en calidad yservicio dentro del sector.

Logística inversa para la gestión de los cambios

Para hacer del proceso dedevolución un trámite sencillo

para el comprador y cliente,NACEX ofrece soluciones delogística inversa con su servicioNacex c@mbio. Este servicio hasido diseñado para facilitar losprocesos de devolución median-te un servicio simultáneo deentrega y recogida solicitado porel comercio online.

Información en tiemporeal vía web y app

Los compradores online quie-ren información en tiempo realsobre el estado de su envío.NACEX lleva años apostando porinnovaciones tecnológicas paraofrecer esta información durantetodo el proceso de envío a tra-vés de su web y app móvil.Gracias a la última tecnología enla nube, además de solucionespropias, el sistema conecta concualquier plataforma e-commer-ce que utilice el cliente.

NACEXpharma se adapta a losrequerimientos que exige el

sector farmacéutico

Entre otros servicios, NACEXtambién realiza recogidas yentregas urgentes de medica-mentos con control/monitoriza-ción de temperatura en hospita-les, laboratorios, clínicas, farma-cias y parafarmacias para ungran número de clientes, no soloen España, sino también enEuropa, donde recoge a diariomercancía que al día siguiente

es entregada en toda España yPortugal. La firma de mensajeríaurgente de paquetería y docu-mentación del Grupo Logista,ofrece con su servicioNACEXpharma una solución detransporte que se adapta a losrequerimientos que exige el sec-tor farmacéutico, cumpliendocon todos los estándares duran-te la cadena logística.

Triple trazabilidad durante todala cadena de distribución

NACEX se ha alineado a losrequerimientos farmacéuticos ysistemas de calidad de las com-pañías farmacéuticas estable-ciendo tres tipos de trazabilidadque están sujetas a análisisdurante la cadena de distribución:la trazabilidad térmica, física yvisual. Para llevar a cabo la traza-bilidad térmica, entre otros proce-dimientos, la compañía disponede una serie de sondas de regis-tro calibradas instaladas en losvehículos, cámaras refrigeradasexistentes en sus plataformas detránsito, así como de un sistemainformático propio que realiza lacaptura de datos y gestiona lasalertas. Los operarios puedenacceder a esta información a tra-vés de su smartphone, lo que hapermitido reducir las desviacionesde temperatura en las accionesde carga y descarga. La trazabili-dad física, mediante lectura decódigo de barras, y visual,mediante la grabación de todo elproceso de clasificación con el cir-cuito cerrado de cámaras de vide-ovigilancia, permite a la compañíala identificación de cada una delas unidades y garantiza la máxi-ma seguridad en el transporte.

NACEXpharma forma parte dela cartera de servicios Premiumde NACEX con entrega garantiza-da antes de las 8:30h, de las10:00h, de las 12:00h, y conentregas incluso en sábado.

NACEX es calidad y fiabilidad

El mercado de aplicativos degestión de flotas de transporte nonació ayer. El desarrollo de la tec-nología de comunicaciones (GPS,redes móviles) hizo posible haceya algunos años la aparición deaplicaciones que permitían cono-cer la ubicación de los transportesy, posteriormente, obtener deforma remota todo tipo de datoscomo el estado del motor o el con-sumo de los vehículos. Tratadosen forma de cuadros de mando,estos datos son una poderosaherramienta para planificar mejory optimizar los costes de las flotas.

Aun así, no todas las aplicacio-nes ofrecen el mismo retorno, ase-gura Pablo Mazón, fundador yCEO de Movertis. "La mitad denuestros clientes viene de la com-petencia porque nuestra platafor-

ma y forma de trabajar se adaptacompletamente a lo que necesitael cliente, y eso marca la diferen-cia, porque ahí cada uno sí sacamucho más rendimiento a lainformación que obtiene", afirma.Nacida en 2007, la empresa haacumulado una gran experienciaen el desarrollo de soluciones aclientes, actualmente más de unmillar en España, y prepara eldesembarco en el mercado portu-gués este mismo año.

Si se toman medidas, a partir delos informes de Movertis es posi-ble ahorrar un 5% del combusti-

ble solo actuando sobre el ralentí,o entre el 5 y el 10% sobre el esti-lo de conducción, explica Mazón.

En empresas que facturan más de3.000 euros al mes por vehículosolo en combustible el ahorro esconsiderable. "Pero tambiéngeneramos beneficios indirectos,como mejoras de productividad.Podemos saber en todo momentodónde y qué uso se está dando alos transportes, y también pode-mos optimizar las rutas valorandovarios parámetros", afirma.

La clave en este contexto es lafuncionalidad del aplicativo. "Unavez configurada, nuestra platafor-ma es rápida, fácil de utilizar eintuitiva. Los informes que se

generan a partir de los datos sepueden leer en tres segundos, yeso permite tomar decisiones deforma muy ágil", explica Mazón.El espectacular crecimiento delnegocio de Movertis en los últi-mos años (un 250% en los tresúltimos ejercicios) se debe a la uti-lidad que dan los clientes al apli-cativo. El aumento de clientes haconllevado también una amplia-ción de plantilla de forma conti-nuada.

Otro factor fundamental en elcrecimiento de la empresa es laapuesta por la calidad en el servi-cio de soporte al cliente. "Otrasempresas ponen en manos del dis-tribuidor el servicio al cliente y amenudo este tipo de apoyo nofunciona, porque estos gastos noestán previstos. Nosotros presta-mos el soporte al cliente directa-mente. Cada asesor técnico llevauna cartera de empresas y sabeexactamente cómo dar soporte acada cliente en cuento hay queresolver cualquier gestión. Somosuna empresa con estructura y laformación adecuada para darsoluciones rápidas y resolutivas.Queremos ser una inversión paranuestros clientes, no un coste",explica. El soporte se presta deforma telemática y en tiempo real,des de las oficinas de Movertis.Actualmente, y para mejorar aúnmás sus servicios, la empresa estádesarrollando una serie de nuevasfuncionalidades que permitirándar mayor efectividad a la comu-nicación entre coordinadores deflota y los conductores.

Gener16 2017

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Empreses

El futuro se mueve con Movertis

La globalización de la logística, laescalada de los precios del com-bustible y la penetración cada vezmayor del comercio on-line impo-nen nuevas reglas a las empre-sas de transporte terrestre, queeadoptan nuevas tecnologías paraser más eficientes y competiti-vas. Tras nueve años en continuodeesarrollo, la plataforma de ges-tión de flotas Movertis se ha posi-cionado como referente en elmercado. Frente a las solucionesestándar de competencia demucho mayor tamaño, Movertisha abierto breecha en una apues-ta por la adaptabilidad y el sopor-te al cliente.

O. M. / TARRAGONA

El aplicativo de control de flotas abre brecha en el mercado apostando por la adaptabilidad y la calidad del servicio postventa

Pablo Mazón es el CEO de Movertis.

PABLO MAZÓNCEO de Movertis.

"Nuestra plataforma yforma de trabajar se adaptan

completamente a lo quenecesita el cliente, y eeso

marca la diferencia"

·LA FRASE·

Gener 17

LOGÍSTICA I TRANSPORT

Valor afegit

2017

Aquest nivell d'especialitza-ció logística en el sector indus-trial o el marítim, l'aplicaciódel model de gestió personalit-zada U-Prime, l'entrega en 24hores a Espanya i Portugal atemperatura controlada per alsector farmacèutic, són algunsdels serveis que caracteritzen aaquesta empresa del nostreterritori amb delegacions aTarragona ciutat, Polígon RiuClar i Cambrils.

Des del passat 2 de novem-bre, Logística Costa Dorada, encol·laboració amb la tambétarragonina Next Maritime,disposa d' un servei únic a laPenínsula Ibérica, de recollidadiària al Benelux, i entrega aqualsevol punt d' Espanya iPortugal en menys de 48 horesamb un cost un 50% inferior alservei aeri tradicional. Aquestservei els ha portat a aconse-guir posicionar-se com a refe-rent nacional en el sector delsShip Suppliers que necessitend'aquesta velocitat per atendreles necessitats d'aprovisiona-ment de recanvis de vaixells a

tots els ports ibèrics, tot i que elservei està obert a qualsevolsector d'activitat que requerei-xi d'aquesta velocitat i garantiades dels principals punts logís-tics d' Europa com sónRotterdam i Amberes.

Tres delegacions i 550clients al territori

Les delegacions deTarragona ciutat, Polígon RiuClar i Cambrils tenen com amissió atendre les necessitatsd'emmagatzematge, picking itransport urgent a nivell nacio-

nal i internacional amb entre-gues garantides en 24 hores aqualsevol punt de la península,sense límit de pes o volum perpaquet o expedició, prestantactualment servei a unes 550empreses del nostre territori.

D'altra banda, la delegacióde Berlín pretén augmentar lacompetitivitat de les empresesE-commerce de Tarragona iCatalunya vers les seves vendesa Alemanya, igualant el costque els seus competidors ale-manys amb un 'transit time' de3 dies.

Logística Costa Dorada (TIPSA Tarragona) consolida la seva estratègia a Europa amb les

delegacions de Berlín i RotterdamEmmagatzematge, E-commerce i solucions logístiques 'courier' a nivell europeu,

eixos del Plà Estratègic pel 2017/2020

Aconseguir que una recollida alBenelux s'entregui, garantida,en menys de 48 hores a qual-sevol puunt d' Espanya iPortugal, utilitzant només mit-jans terrestres i econòmica-ment molt competitius, és unservei que actualment nomésofereix una empresa a Espanya:Logística Costa Dorada, ambseu a TTarragona.

REDACCIÓN / TARRAGONA

-Quin creu que es el momentque viu la logística actualment?

La logística està en constantevolució en línia amb els canvissocio-econòmics. Això comportaescoltar i adaptar-te a la necessi-tat del client oferint-li solucionscompetitives econòmicament i,per damunt de tot, d' alt nivellqualitatiu, tenint la seva mateixavisió geogràfica i poder acom-panyar-lo en la seva estratègia. -En aquest sentit, els servei a

Holannda i Bèlgica forma part de lavostra estratègia d' innovació?

Sense dubte, i ens ha sorprèsel nivell d'acceptació del servei.Ens truquen clients de Portugal,Andalusia o Galicia amb qui noens havíem imaginat mai podertreballar. L'acompanyament deNext Maritime en aquest cas haestat clau i, en general, estàsuposant una experiència profes-sional apassionant. -Quin valor afegit comporta l'o-

berrtura de la delegació a Berlín?L'oficina a Berlín, ens permet

oferir 3 dies d'entrega des deTarragona a tot Alemanya,podent arribar a un cost pel clientd' entre 6 i 7 euros el primer kg.Aquest nivell de cost per a lesempreses del nostre territori elshi obre un mar d'oportunitats alprimer mercat de compra onlined'Europa. Amb aquest servei, lesempreses de Tarragona podencompetir gairebé en igualtat decondicions que els seus compe-tidors d'allà. -Quines novetats presenten en l'

àmbit nacional aquest 2017 ?Reforcem el servei d'emma-

gatzematge i picking gràcies a lanostra aliança amb PapstarService i, d'altra banda, iniciemel servei Pharma amb tempera-tura controlada, un altre elementinnovador ja que, amb la nostracol·laboració amb TIPSA, som l'única companyia 'courier' quepot garantir la traçabilitat d' ori-gen a destí abans de les 11hores del matí del dia següent del' enviament.

Rafa Matamoros Gerent de Logística Costa Daurada

El líderLa empresa

"Gràcies als nostres serveis,les empreses d'E-commerce

d'aquí poden competir aAlemanya"

El Pacte del Camp de Valls-ParcIndustrial de l'Alt Camp l'hansubscrit 12 ajuntaments: Alcover,Alió, Bràfim, Els Garidells, El Plade Santa Maria, Puigpelat, LaRiba, Rodonyà, Vallmoll, Valls iVila-rodona; i ha rebut els suportde nombrosos representants

d'empreses i entitats econòmi-ques i socials, també presents a lasala. El Pacte del Camp de Valls -Parc Industrial de l'Alt Camp ésun acord subscrit per Valls i 11

municipis més de la comarca del'Alt Camp amb la finalitat decrear un espai de col·laboracióentre l'administració i les empre-ses, i el agents econòmics i socials,

per facilitar les relacions entreactors públics i privats, afavorir lacompetitivitat de les empreses,potenciar i millorar les infraes-tructures dels polígons indus-trials, captar i donar suport alsinversors; incentivar el talent, laformació, la creativitat i la innova-ció.

L'objectiu final de l'acord, com-partit per tots els assistents a l'acte,és convertir el Camp de Valls enun referent industrial en l'àmbitinternacional. Un objectiu ambi-ciós que en els parlaments de lesautoritats presents encara va sortirmés reforçada. El conseller Baigetva qualificar el pacte com la res-posta que es dóna des del territo-ri a la necessitat de consolidar eltreball conjunt entre l'àmbitpúblic i l'àmbit privat en matèriade promoció industrial. L'alcaldede Valls, Albert Batet, va subratllar

la potència i el caràcter innovadorde les empreses de la capital del'Alt Camp i de la resta de munici-pis de la comarca com a factorclau per a la creació d'ocupació ila superació de la crisi. I el regidord'Empresa i Ocupació de Valls iartífex de l'acord, Joan CarlesSolé, va subratllar el caràcter inte-grador i la vocació de servei delpacte per ajudar les empresesexistents, els inversors i els empre-nedors.

Amb aquesta iniciativacomença una nova etapa en lesrelacions entre administracions, itambé entre administració iempresa. El Pacte del Camp deValls - Parc Industrial de l'AltCamp neix amb la vocació futurad'esdevenir un ens públic i privatper al suport a l'empresa, al talenti a la promoció i per a la captacióde noves inversions.

Els municipis industrials de l'Alt Camp s'uneixen per promocionarles empreses de la comarca i captar noves inversions

El conseller d'Empresa iConeixement de la Generalitatde Catalunya, Jordi Baiget, vapresidir l'actte de signatura delPacte del Camp de Valls - ParcIndustrial de l'Alt Camp, alTeatre Principal de Valls,davant de més de 150 repre-sentants d'administracionslocals, empreses i agentseconòmics i ssocials de lacomarca i del Camp deTarragona.

REDACCIÓ / VALLS

El conseller Baiget presideix la firma del Pacte del Camp de Valls-Parc Industrial de l'Alt Camp

Gener18 2016

ESPECIAL VALLS

Promoció econòmica

Signatura del Pacte, amb el Conseller i els alcaldes. (FOTO: XAVI JURIO)

El Pacte del Camp de Valls ver-tebra un univers industrial formatper la unió de 12 municipis, 18polígons industrials, diverses àreesempresarials molt dinàmiques i 5pols industrials molt ben posicio-nats en sectors econòmics d'abastinternacional. L'acord aspira a serl'instrument per crear oportunitatsde creixement per a tots els muni-cipis, empreses i agents econòmicsi socials que s'hi han sumat o vul-guin fer-ho. El Pacte és un espai decooperació per assolir els objectiusen tres grans àrees de treball. En

primer lloc, de suport a l'empresa,funcionant com una finestretaúnica per als empresaris: per l'as-sessorament en els tràmits, en lasol·licitud d'ajuts i subvencions,per a la formació i selecció derecursos humans, i per a totesaquelles activitats que contribuei-xin al creixement.

Suport al talent i inversions

El Pacte també vol ser un instru-ment de suport al talent i una einade promoció i captació de novesinversions, acompanyant els inver-sors en tot el procés d'implantació.L'àrea del Pacte suma més de 7

milions de M2 de sòl industrial.Un espai on es troben les tresempreses industrials més grans dela demarcació, on es produeix el67% de la facturació de Tarragonai on les estadístiques d'empresesdefinides per "nombre de treballa-dors", "beneficis després d'impos-tos" o "empresa preferida" per tre-ballar-hi, estan liderades per com-panyies d’aquesta àrea geogràfica.

En conjunt, els municipis delPacte constitueixen una àreaindustrial amb un pes molt signifi-catiu a Tarragona i a Catalunya. Elstres polígons industrials de Vallsrepresenten gairebé la meitat del

sòl industrial de l'àrea amb unagran concentració d'empreses dellarga tradició. Però al pacte s'hihan sumat també el Pla de SantaMaria, amb el segon polígon mésgran de la zona amb 119 hectàre-es; Alcover, amb un polígon demés de 55 hectàrees; Alió, amb dospolígons industrials que sumen

més de 42 hectàrees; Vallmoll,amb 40 hectàrees; Vila-rodona,amb més de 37 hectàrees iPuigpelat, amb 18,5 hectàrees. Alsquals cal sumar-hi també el polí-gon Bràfim-Alió, amb més de 15hectàrees i les zones industrials demunicipis com Vilabella, Rodonyà,Els Garidells, i La Riba.

Objectiu: creixement econòmic

REDACCIÓ / VALLS

L'acord aglutina municipis, empreses i agents econòmics i socials per generar oportunitats de futur

Els polígons de la zona sumen 7 milions de metres quadrats de sòl industrial.

L'Oficina de Turisme de Vallsha registrat un augment del 46% per cent en la contractació derutes guiades i experiènciesturístiques durant l'any 2016. Untotal de 6.283 persones van con-tractar durant l'any passat algu-na de les rutes turístiques guia-des o experiències organitzadespels serveis de turisme de la ciu-tat de Valls. Aquesta xifra suposaun increment de quasi un 50 %,i concretament 2.895 personesmés respecte a a la xifra registra-da l'any anterior de 3.388 perso-nes. Aquesta gran increment de

visites guiades es deu principal-ment a un sol factor diferencia-dor respecte l'any 2016: la con-tractació del servei de visitesguiades per part d'agències.L'afluència de turistes francesos

registrada l'any 2016 s'explicaper la col·laboració de Valls ambdues agències franceses que hanarribat a contractar més de 80visites en poc menys de tresmesos i portant grups de perso-nes a Valls que junts sumen mésde 3.500 visitants. Aquests turis-tes francesos van poder gaudirde la visita a la Capella del Roser,l'Església de Sant Joan i el Refugide la Plaça del Blat, i també elCampanar de Sant Joan, a més amés d'una promoció comercialespecial en la que hi han partici-pat unes 25 botigues i bars delBarri Antic i del Carrer Avenir.

L'Oficina Municipal de

Turisme de Valls ofereix actual-ment 9 rutes guiades i 5 expe-riències turístiques als visitantsde la ciutat. Les rutes méssol·licitades són "El Cor de laCiutat" amb 1.113 persones, "Elcampanar més alt de Catalunya"

amb 381 persones i "EspaisAmagats sota terra" amb 261 par-ticipants. Les experiències turís-tiques que amb tingut més èxitdurant l'any 2016 han estat"Valls Terra de Calçots" amb 276participants.

La comarca compta amb unadilatada experiència industrial demés de 200 anys en sectors tradi-

cionals com la indústria paperera,del tèxtil i de la pell, l'elaboraciód'aiguardents i la indústriametal·lúrgica. Hereus d'aquesta

tradició i de generacions d'em-prenedors, aquests sectors tradi-cionals, han evolucionat cap anous sectors econòmics i estratè-

gics que estan molt ben implan-tats a nivell nacional i internacio-nal. El sector del paper, que haevolucionat cap a un autènticclúster europeu, i la indústriaauxiliar de l'automoció són pro-bablement els més coneguts.Però també són importants a l'à-rea del Camp de Valls, la indús-tria agroalimentària, el sector defabricació de materials per a laconstrucció, i més recentment lalogística i els centres de distribu-ció.

Aquest teixit industrial es com-plementa amb altres sectorsindustrials i de serveis, i amb ungran nombre de petites i mitjanesempreses d'alt component tec-nològic en sectors com enginye-ria, informàtica, mecànica de pre-cisió, producció de motlles imatrius, climatització i altres acti-

vitats, relacionades amb les prin-cipals empreses dels sectorseconòmics estratègics del territo-ri. El Pacte del Camp de Valls-Parc Industrial de l'Alt Camp sig-nat per 12 municipis vol col·labo-rar amb aquests sectors estratè-gics, conscient que per assolirl'objectiu de convertir aquestaàrea en un referent industrialinternacional, cal comptar amb lacomplicitat del teixit productiudel territori, especialment els sec-tors més ben posicionats i compe-titius, com per exemple el sectorpaperer, la indústria d'automociói d'alta tecnologia, la indústriaagrolimentària, la indústria dematerials per a la construcció; i lalogística i centres de distribució;sense oblidar altres activitats comla metal·lúrgia, el plàstic, lacosmètica, els serveis i el sectorsanitari i assistencial, també moltpresents en aquest espai interiordel Camp de Tarragona.

L'Alt Camp és un dels pols industrials mésimportants al sud de Catalunya

Valls i els municipis de la comarcade l'Alt Camp constitueixen una deles zones industrials més imppor-tants al sud de Catalunya. Un fetpoc conegut ja que la comarca ésmés coneguda per la calçotadaa,els castells o la Ruta del Cister. Noobstant, aquesta comarca comptaamb 35.000 habitants -un 8% de lapoblació del Camp de Tarragona-,amb 700 hectàrees de sòl indus-trial i amb més de 3.500 emprre-ses, a més a més d'un gran dina-misme, ja que -per citar un exem-ple- una de cada tres pimes quue escreen a la demarcació deTarragona, es genera a l'Alt Camp.

REDACCIÓ / VALLS

La comarca destaca en indústries de sectors com el paper, l'alimentació, la logística i l'automoció

L'automoció, el paper, l'alimentació i logística són alguns dels sectors econòmicsestratègics de la zona. (FOTO: AJT. VALLS)

Gener 192017

ESPECIAL VALLS

Promoció econòmica

Un total de 6.283

visitants van contractar

l’any passat alguna de

les rutes organitzades

per l’Oficina de Turisme

de Valls

Les visites turístiques guiades augmenten un 46% l'any 2016

REDACCIÓ / VALLS

Valls crea cada any noves rutes i experiències per a turistes i visitants

Valls vol consolidar-se com a destinació turística de l'interior de la Costa Daurada.(FOTO: ESPERANÇA VIÑAS)

Gener20 2017

EMPRESES

TIC

Sílvia Ruano, directora de l'agència de DKV a Reus

Sílvia Ruano va obrir el passat mesde desembre la delegació de DKV aReus, situada al número 12 dellcarrer Antoni Gaudí. Des d'aquestpunt, Ruano ofereix els seus clientsuna gestió orientada a la quualitat,caracteritzada per una actitud d'inno-vació permanent en els seus pro-ductes i serveis i pper l'especialitzacióen salut i assegurances personals.

-Fa poques setmanes ha obertuna agència DKV a Reus.Quina és la situació de DKV ala província?DKV té prop de 40.000 clientsassegurats a la província deTarragona, dels quals 24.000 sónde l'àmbit de la salut. Fina ara, alCamp de Tarragona, DKV noméstenia oficina a Tarragona. A partird'ara, DKV podrà exercir la sevaactivitat més a prop dels clients deReus, tot continuant sent unaopció de referència a l'hora de tenircura de la salut. -Des de quan estàs vinculada aDKV i per què ara has obertuna agència de cara al públic?Fa 17 anys que ofereixo servei per-sonalitzat a assegurats de DKV.Donar un millor servei i disposard'un espai adequat i professional

per atendre als meus clients haestat el motor que m'ha impulsaten aquest il·lusionant projecte.D'altra banda, cada cop era mésevident la necessitat de disposard'una agència DKV a la meva ciu-tat. La idea és seguir oferint untracte personalitzat i els avantat-ges d'una gran companyia. -Com veus la guerra de preusdel sector de les asseguran-ces?Al mercat hi ha ofertes que no espoden sostenir en el temps. Undels factors diferencials de DKV ésque no ha volgut entrar en la gue-rra de preus del sector. El posicio-nament de DKV és de qualitat i a

llarg termini. D'altra banda a DKVcreiem que s'ha de pagar bé alsprofessionals mèdics.-Parlant dels professionals dela salut, a diferència d'altrescompanyies del sector DKV noaposta per clíniques pròpies.Per què?Perquè la nostra política és con-tractar a les millors clíniques localsi no disposar-ne de pròpies.-Quins avantatges té per a l'u-suari pertànyer a una compan-yia com DKV?En primer lloc, la seva filosofia, jaque tenim el catàleg més ampli deprogrames preventius del mercat, ique les nostres pòlisses inclouen

sense costos addicionals serveidental, a més dels últims avençosen tecnologia mèdica. D'altrebanda a nostra assegurança desalut dóna cobertura també encas d'accident laboral o de trànsit.Però, sobretot, el més destacableés que el nostre producte indivi-dual és vitalici a partir del tercerany, i les nostres renovacions nodepenen de la sinistralitat indivi-dual (més o menys despesa) de lapòlissa, sinó del seu perfil d'edat,sent la prima de renovació igualper a totes les persones d'aquestperfil, garantint al client una esta-bilitat i compromís únics en el nos-tre mercat.-El sector de la sanitat privadaha resistit bé l'adversitateconòmica, quin és el balançde DKV en els últims anys?Com a tothom, la crisi també ensha afectat però hem aconseguitcréixer de manera moderada.Creiem que el secret que és oferirun producte molt bo a un preu mésque raonable. Això fa que les famí-lies mantinguin l'assegurança desalut, ni que sigui estalviant en d'al-tres despeses.-Com veus el futur de la sanitatprivada? Es tendeix cap a

aquest àmbit?Crec que té un futur prometedor, jaque les assegurances sanitàriesprivades contribueixen a la des-congestió de les llistes d'espera delsistema sanitari públic de salut,que registra demores importantsen visites a especialistes i en inter-vencions quirúrgiques no urgents.A més, que una part important dela població faci servir la sanitat pri-vada suposa un estalvi mitjà de569 euros per persona i any.-Els productes que ofereix DKVnecessiten de veritables espe-cialistes per a la seva venda.Quines són les claus de la dis-tribució asseguradora enSalut? Salut és un ram complex querequereix d'un assessoramentprofessionalitzat, i per conèixer-loen tots els seus vessants ésnecessària una formació adequa-da. Per exemple, explicar els avan-tatges que oferim: el caràcter vita-lici de les pòlisses i els incrementsde primes tècniques protegint alclient de cancel·lacions i de puja-des abusives és una oportunitatper donar valor al client explicantque hi ha raons més poderosesque el preu.

"No entrem en les guerres de preus, perquè són insostenibles; la nostra aposta és la qualitat i el llarg termini"

A modo de ejemplo de estanueva generación de operadoras,Voitic, con sede en Reus y especia-lizada en tecnología de voz IP (porinternet, sin líneas terrestres),entre otros servicios, ha consegui-do en dos años entre 300 y 400clientes -que espera triplicar en este2017 tras arrancar una nueva fasede expansión con distribuidores en

todos los núcleos importantes depoblación en España- gracias a undoble compromiso: el de lograr unsustancioso ahorro en la factura y elde proporcionar una plataformaúnica en el sector, de desarrollopropio, con un panel web de auto-gestión "muy perfeccionado ycapaz de generar soluciones amedida de cada cliente", explica sudirector técnico, David Torrell.

El viejo patrón que pasaba por la

compra -habitualmente en régi-men de renting- de una centralitaque en pocos años quedaba obso-leta y requería una renovación hapasado a la historia. Los operado-res del siglo XXI trabajan con cen-tralitas virtuales en las que se pagauna cuota por uso (entre 19 y 49euros al mes en el caso de Voitic),en las que se factura por segundos,"sin primer minuto, sin estableci-miento de llamada", y en las que el

cliente se olvida de todo lo demás."La diferencia en todos los aspec-tos, y especialmente en el precio, esabismal", asegura Torrell. En uncontexto de feroz competencia enel ámbito de las telecomunicacio-nes, las grandes -Movistar,Vodafone, Jazztel…- parecen másinteresadas en los contratos de ima-gen de pago (deportes, series, pelí-culas, etc) que en los servicios devoz, aunque "ello no quiere decirque no aprieten en cuestión pre-cios; si se trata de clientes de granenvergadura, las ofertas globales deMovistar, que además es la propie-taria de la infraestructura, son ina-sumibles para el resto".

Es en una escala de clientes deinferior tamaño donde empresascomo Voitic, con una docena deempleados más tres colaboradoresexternos, se la juegan frente a otrascomo Citra (algo más pequeña,también con sede en Reus) o VozTelecom (más grande, con matrizen Barcelona y una facturaciónque supera los 30 millones deeuros). La cercanía del servicio y laconfianza en una plataforma tec-

nológica propia, "no como simpleintermediario de un Siemens uotro monstruo parecido", son susbazas: "Nosotros estamos aquí, noen un call center ubicado en Brasil,y esa proximidad a la hora de sol-ventar cualquier problema la notael cliente".

Las antiguas facturas simplifica-das pasan también a mejor vida.Además de un control exhaustivodel tiempo y coste de las llamadas,las herramientas de estas nuevascentralitas en la nube ofrecen a losgerentes un asombroso abanico demedidores y controles, con gráficosy estadísticas pormenorizados,sobre las líneas de voz: localizacióngeográfica por cliente y por país,números frecuentes y duración,grabación automática y mensajespersonalizados, entre otras muchasfuncionalidades y aplicaciones.Aunque reconoce que el mercado"está muy trillado y es complejoconvencer a los distribuidores paraque apuesten por tu producto",David Torrell confía en el poten-cial de crecimiento de Voitic. Dehecho, ya están explorando laentrada en el mercado de la fibraóptica y el ADSL para empresas einvestigan con novedosas solucio-nes para controlar el consumo deinternet de los menores a niveldoméstico o el correcto uso de losequipos informáticos durante eltiempo de trabajo.

Voitic: telefonía 'smart' de altas prestaciones para pymes

A nadie se le escapa que las áreasde servicio al cliente de las grandesoperadoras de telefonía acuumulanun elevado porcentaje de todas lasquejas que presentan los consumi-dores. Esa insatisfacciónn, derivadade una falta de capacidad de res-puesta personalizada, supone tam-bién un nicho en el qque encuentranoportunidades de negocio compañí-as muy especializadas, de menortamaño y alta capaciidad de innova-ción, que se dirigen principalmenteal exigente y competitivo mercadode las pymes, ppues las marcas máspoderosas suelen disponer de supropia división de comunicaciones.

ROBERTO VILLARREAL / REUS

La pesonalización del servicio, valor añadido de este nuevo ejemplo de emprendeduría tecnológica

El equipo de Voitic.

DANI REVENGA / CAMBRILS

El millor restaurant de l'anyd'aquesta edició és el Miramar,de Cambrils. En el quadred'honor es relacionen els

millors restaurants qualificatsamb una nota de 8 a 10 o supe-rior. En aquest ranking, elsmillors de Catalunya són, ElCeller de Can Roca, amb 10punts; Via Veneto, amb 9,75;Caelis, Disfrutar, Lasarte, LesCols, Miramar de Llançà, SantPau-Carme Ruscalleda i SantPere del Bosc, amb 9,50. A lescomarques tarragonines, des-taquen Can Bosch, Les Moles,Villa Retiro, amb 9,25;Giorgio, amb 9; i Mas Folch iMiramar de Cambrils, amb

8,75.En els últims capítols, titulats"altres llocs d'interès" s'incloutambé una acurada seleccióactualitzada de restaurants ihotels de la resta d'Espanya ide la Côte d'Azur francesa,Mònaco, Vall del Loire,Alsacia, París, i Selva Negra. Entotal, informació d'uns 600establiments que interessen al"Gourmand". Els restaurantsde Catalunya i Andorra s'hanpuntuat després de la visita alsmateixos, tenint també en con-

sideració les opinions remesespels lectors. La valoració del'establiment s'estableix amb elsegüent criteri: cuina, màxim 7

punts. Bodega 1 punt, decora-ció i marc 1 punt i servei idetalls, màxim 4 punts. Lamàxima puntuació suma 10.

REDACCIÓ / SALOU

Ubicat al recinte de Tennis SalouH2O, aquest restaurant inaugu-rat fa només 3 mesos ja s'ha fet unlloc entre els espais gastronòmicsde referència de la capital de laCosta Daurada. Una opció a teniren compte pels socis del club,però també del públic en gene-ral. El restaurant Tennis Salougaudeix d'un ampli espai ambgrans salons, zona enjardinada,chillout al costat de la piscina iservei de bar tant a l'exterior coma l'interior. La seva seductoraambientació recorda a les terras-ses dels hotels d'illes paradisía-ques que et conviden a relaxar-tei gaudir d'elaborats plats desprésd'un dia d'esport al club o ambels amics, familiars o companysde treball. L'oferta de menúsencaixa amb les diverses tipolo-gies d'esdeveniments socials: casa-ments, batejos, comunions,dinars d'empresa, festes...La seva oferta gastronòmica és lacuina mediterrània. Utilitzenproductes frescos i de la terra per

a cada un dels plats que el seu cui-ner, Joan Urgellès Llort, elaboracada dia amb la solvència de laseva dilatada trajectòria. Entre lesseves creacions podem trobar lacrema de ceps amb ceba confita-da i làmines de pa cruixent, tàrtarde salmó al rom, maionesa desoja i cruixent d'albergínia,bacallà en tempura de currisobre puré de pastanaga i patatesconfitades, bullabessa de llamàn-tol i crostons... Totes aquestespropostes es poden degustar enel menú diari o de cap de setma-

na per un preu molt competitiu.En les èpoques d'estiu i calçots, espot gaudir d'una barbacoa o unacalçotada a la terrassa a l'aire lliu-re, al costat de la seva piscina. Dela carta, destaquen els arrossos,els plats a la brasa i els elaboratsamb productes de temporada.En els tornejos de pàdel o de ten-nis, el restaurant elabora unmenú especial per agafar forcesdesprés de l'esdeveniment espor-tiu, menús dels que també potgaudir el públic per un preu molteconòmic.

ESTIL DE VIDA

Gener 212017

Restauració

Restaurant Tennis Salou, cuinamediterrània de qualitat en un

ambient seductor

Un dels plats del Restaurant Tennis Salou (a sobre) i la terrassa (a la dreta).

El Miramar de Cambrils, restaurant de l'any per a la Guia Gourmand

El xef, Fran López, del restau-rant Villa Retiro, de Xerta i delrestaurant Xerta, de Barcelona,ammbdós amb una estrella a laMichelin, va ser l'encarregat depresentar la 26ª edició de laGuia Gourmmand, un acte en elque també es van fer públicsels establiments que reconeixenguany aquesta publiccacióprestigiosa sobre el món de larestauració i l'hostaleria. LaGuia Gourmand 2017, editadaper AArola Editors, ja es pot tro-bar a les llibreries, i inclou, comés habitual, informació actualit-zada d'una àmplia selecció derestaurants i hotels, acurada-ment realitzada d'acord ambexigents criteris de qualitat,aplicats amb total independèn-cia, pels autors de la Guia enles visites anuals qque fan alsestabliments. La GuiaGourmand la dirigeixen elsexperts en aquest sector FèlixLlovell ii Ramon Segú. La publi-cació es pot consultar també ala web www.guiagourmand.com.

Foto de família dels guardonats.

Distincionsdel 2017

- Restaurant de l'any 2017:Miramar, de Cambrils.

- Hotel de l'any 2017:Casa Irene, d'Arties

- Celler de l'any 2017:

Adernats - Vinícola deNulles.

- Restaurant Revelacióó 2017:La Boscana, de Bellvís.

- Producte de l'any 2017: La tòfona blanca deAcqualagna oferta perGiorgio Serafini

L'acceptació com a palanca de transformació:

humilitat i ambició

L'autoengany és una trampe-ta al solitari que a curt terminiens tranquil·litza o ens consola,però que a la llarga ens des-connecta de la realitat, pròpia ialiena. La realitat, tossuda comés, és la que és i, de fet, és l'únicque en certesa tenim. La restasón, encara, somnis i projectes,objectius o quimeres.Humilitat en grec significa"veritat", com a sinònim de rea-litat. És en aquesta accepció,pragmàtica i poc ideològica,quan la humilitat agafa forçacom a capacitat per descriureel punt de partida. Així, identi-ficat el moment zero, el podemnegar, resignar-nos-hi o accep-tar-lo. Negar-lo és tan absurdcom inútil. Resignar-s'hi és tanfrustrant com dolorós.Acceptar-lo és tan lúcid compotencialment transformador.Necessitem un punt de contac-te per fer palanca. Necessitemun punt de connexió amb larealitat (acceptació) per ferpalanca (transformar-la).L'ambició ens marcarà enquina mesura i fins a quinpunt. Aquesta és la nostra res-

ponsabilitat inicial i principal.Saber on som i decidir onvolem anar. Ningú ho pot ferper nosaltres. Ningú ho hauriade fer per nosaltres.

La congruència com a motor de credibilitat:

honestedat i persuasió

Persona i personatge, entèsaquest darrer com a rol social,són dues cares de la mateixamoneda. Dues dimensionsindestriables d'una única reali-tat . La seva integració configu-ra essencialment la coherènciadel nostre fer i la línia de flota-ció del nostre ser. Som, també,allò que fem. De la mateixamanera que allò que fem esdestil·la de com som. Aixídoncs, no és possible ser millorprofessional que persona.Aquest és la base de la nostracredibilitat, antecedent neces-sari de la nostra capacitat d'in-fluència. Si volem ser per algú,hem de ser, abans que res, creï-bles per aquest algú. Sense cre-dibilitat no hi ha consistènciarelacional. No hi ha validaciócom a interlocutor. No hi hapercepció de valor. La personaesdevé "low-cost" i la relacióprescindible, o fàcilment subs-tituïble.

La confiança com a font de desenvolupament: flexibilitat i connexió

Virginia Satir deia que "lacomunicació és a la relació comla respiració a la vida". Seguintaquesta metàfora, la confiançaés a la comunicació com l'oxi-gen a la respiració: l'elementnuclear. La confiança és elfonament sobre el que es cons-trueix l'edifici relacional. Ésl'espai que obrim a l'altre per-què pugui fer. És el temps quedeixem a l'altre perquè puguiser. Sense confiança l'altre s'o-fega i la relació es marceix. Laconfiança és l'àmbit de desen-volupament de l'altre. L'altrepot créixer fins a on li fem con-fiança. Quan aquesta s'acaba,apareix el mur de la por. La sos-pita del dubte. La temptaciódel control. Confiar és fercapaç a l'altre. Empoderar-lo. Itota aquesta força que permetesdevenir a l'altre, té el mateixefecte multiplicador sobre unmateix. L'autonconfiança con-figura el conjunt de permisosque hom es dóna per emergiren plenitud. Per fer, sensehaver de demanar permís i perser, sense sentiment de culpa.L'autoconfiança és un acte

d'autoafirmació i assertivitat, elpilar estructural de l'autoesti-ma, la clau de volta del benes-tar emocional, i una condicióindispensable pel desenvolupa-ment personal, professional irelacional.

La passió com a instrumentde motivació: sentit i focus

Amb la tríada "acceptació,congruència i confiança" tenimel pack bàsic de supervivènciagairebé a punt. Ens falta l'ali-ment i la brúixola, la passió i lamotivació. La passió és elnutrient. La glucosa de la reac-ció. El factor energètic que enspermetrà fer la travessa i sobre-tot, gaudir-la. Portem la motxi-lla massa plena. Alguns demassa expectatives, exigències iobligacions. Altres de massainèrcies, rutines i comoditats.Assumim resignadament lamaledicció bíblica del treballcom una mena a càstig diví. Noés la tasca, estúpids. És el sentit.La felicitat neix de la passió,que es gesta en el sentit i quedóna llum a la motivació.Motivació, motiu per a l'acció.Motiu amb sentit. Acció ambsentit. Doll inesgotable de pas-sió. De motivació. Aquest és elcercle virtuós que es retroali-menta i ens allunya del victimis-me i de la queixa. Que ensempodera i ens fa emocional-ment autònoms i racionalmentresponsables.

El vincle com a llavor de com-promís:

pertinença i voluntat

I tot això no ho fem sols, enuna mena de brot malaltís d'au-tosuficiència. Ho fem en rela-ció amb altres. I, també, peraltres. Som animals gregaris. La

necessitat de vincle és consti-tuent de la nostra identitatprimària, de base biològica.Com som, també, animalssocials. La voluntat de vincle ésfonamental en la construccióde la nostra identitat secundà-ria, de base cultural. Així, lanecessitat i la voluntat de perti-nença condicionen el nostremarc relacional. Tanmateix, elfactor diferencial és, atenent ala necessitat, focalitzar-se en lavoluntat. Això és decidir, ambconsciència i intenció, com ges-tiono les meves vinculacionsper tal de generar relacionscol·laboratives allunyades de ladependència, i enfocades alcreixement mutu i recíproc,intel·lectualment estimulants iafectuosament gratificants.Relacions en que el compromísesdevingui una conseqüènciadesitjable, i no una condemnainevitable.

L'acció com a catalitzador de la inspiració

Finalment, tot plegat cal con-cretar-ho en accions. En fets.En verbs. Sense verb no hi hafrase. Sense fets no hi ha vida.Sense acció no hi ha res. No enva, viure és un verb. L'acció, desde l'acceptació és palanca detransformació. L'acció, des dela congruència és motor de cre-dibilitat. L'acció, des de la con-fiança, és font de desenvolupa-ment. L'acció, des de la passióés instrument de motivació.L'acció, des del vincle, és llavorde compromís. L'acció és quiassimila la visió, qui encarna lamissió i qui catalitza la inspira-ció, per imaginar noves accionsque generin noves inspiracionsper transformar velles accionsdesfasades.

TRIBUNA

Gener22 2017

El año nuevo ha activado final-mente lo que algunos se han apre-surado en calificar como "unabomba de relojería", para las socie-dades que no cotizan en bolsa, y enparticular para aquellas compañíasque conforman lo que hoy cono-cemos como sociedades PYME(pequeñas y medianas empresassocietarias).

Me refiero a la entrada en vigordel art. 348 bis de la Ley deSociedades de Capital. Dicho pre-cepto, que pese a que se aprobó enel año 2011, fue suspendido su apli-

cación en diversas ocasiones, esta-blece el derecho de separación delsocio, cuando la Sociedad acuerdeno repartir un mínimo de dividen-dos de los beneficios obtenidos,siempre que se cumplan determi-nados requisitos. Por su trascen-dencia, conviene hacer pedagogía,explicando la letra pequeña queesconde este nuevo derecho delsocio minoritario.

Para que nazca este derecho delsocio a separarse de la sociedad, esnecesario que se cumplan estosrequisitos:

1.Que la sociedad lleve inscritacinco años en el RegistroMercantil.

2.Que el socio hubiese votado afavor de la distribución de dividen-dos.

3.Que la junta general no acuer-de un reparto de dividendos de almenos un tercio de los beneficiospropios de la explotación del obje-to social durante el ejercicio ante-rior. Me refiero a beneficios legal-mente repartibles.

4.Que el socio ejerza su derechode separación, notificándolo a la

sociedad en el plazo de un mesdesde la celebración de la juntageneral ordinaria.

Cumplidas estas precisiones, ger-mina el derecho de separación,que se materializa en el derecho desocio a abandonar la Sociedad, detal forma que ésta última deberáabonarle el valor de su participa-ción, bien llegando ambos a unacuerdo para fijar ese valor, o bienen otro caso, acudiendo a un audi-tor designado por el RegistroMercantil que fijará el valor.

Con ello, se pretende poner cotolegal a la práctica consistente en laaplicación sistemática de los resul-tados del ejercicio a reservas, enperjuicio de los socios y accionistasminoritarios, mientras los sociosmayoritarios al tener acceso

a la administración de la socie-dad, procuran acaparar ingresos, através de sueldos, prebendas o con-tratos de diferente índole.

Otros estiman que esta disposi-ción es inoportuna y poco acerta-da, en la medida que en la actual

situación económica de escasaliquidez, puede comprometerse laviabilidad de sociedades no cotiza-das en situación de dificultad finan-ciera, toda vez que muchas de ellas,se verán obligadas a destinar a divi-dendos, unos recursos que en estemomento pueden ser de grannecesidad para la supervivencia dela empresa, porque la alternativadel ejercicio de la separación porparte del socio minoritario, puedeconstituir un torpedo en plenalínea de flotación de la sociedad.

Como muchas veces sucede, elvaso puede verse medio lleno omedio vacío, conforme cada unolo quiera mirar. Lo cierto y verdades que dependiendo de las circuns-tancias de cada caso, cualquiera delos dos planteamientos puede serrazonable. Pero sea lo que fuere, elconflicto está servido, por lo queconviene estar atentos al desarrollode este nuevo derecho del sociominoritario, que sin duda, activarámas de una "bomba de relojería"en las empresas.

El riesgo de no repartir dividendos: una bomba de relojería

JURÍDICO

Els 6 pilars de la inspiració a l'acció transformadora

MANAGEMENT

El començament de l'any nouimplica per la majoria de lesempreses, preparar les tasquesdel tancament econòmic de l'e-xercici. És important aprofitaraquest moment per fer una refle-xió sobre la marxa del negoci.Agafar distancia del dia a dia iexplicar-te el relat del que ha pas-sat, és una activitat que recomanofer periòdicament. Com amínim, un cop l'any. Cal agafarperspectiva per avaluar el mésdesapassionadament possible,què es el que ens ha anat bé alnostre negoci i que és allò que noens ha anat bé. Aquesta perspec-tiva de reflexió ens ha de perme-tre, avaluar el que hem après. Toti que la reflexió sembla una acti-vitat marginal a les empreses, imoltes es resisteixen a fer-ho, ésel complement indispensable perconstruir coneixement. Encara que molts no ho volenveure, la transformació digitalestà transformant la societat iaixò implica una transformaciódel mercat. Exigeix que lesempreses s'adaptin de forma inte-gral i a una velocitat vertiginosa.Cal canviar processos de tot tipusi disposar d'una mirada holística,que pugui abastar la complexitat.La transformació digital obliga acanviar i a no deixar de canviar.Entendre la complexitat vol dircapacitat de canviar i d'adaptar-sea aquest canvi. Per gestionarempreses en mig d'aquesta com-plexitat, necessitem més la capa-citat de resoldre problemes queson nous, que l'eficiència en

resoldre problemes antics.Aprendre és una activitat absolu-tament nova per les empreses,però que és imprescindible perpoder ser competitius. Deia el guru de marketing TomasLevit que "els clients no volenuna broca, sinó que volen unforat". I això ho deia cap als anys60 del segle passat. Si fabriquesbroques has d'aprendre a veurecom canvien les necessitats delsteus clients i adaptar-te a lesnoves. Però això ja no es sufi-cient. A l'economia del coneixe-ment i de la globalització, el quevolen els clients ja no és un forat,és el quadre penjat de la paret. Sialgú aconsegueix penjar un qua-dre sense broca i sense forat, és elque se'n durà el mercat i elsclients de totes les empreses quefabriquen broques.El secret de les empreses d'èxit ésque no hi ha secret. Hi ha gestiói estratègia, que cal que estiguinen contacte permanent amb elmercat i les seves necessitats. Pertal d'aconseguir-ho, aquestesempreses estableixen un procés

cíclic de construcció de l'estratè-gia que els hi permet analitzar,discutir, avaluar i enfocar el canvicap al futur. Perquè saben que lagestió efectiva sorgeix de l'equili-bri entre la reflexió i l'acció.

Per tal de dissenyar i milloraraquest procés de reflexió a la nos-tra empresa, és necessari que tin-guem en compte els següentspunts clau:1.- Cal voler. No només cal tenirla capacitat, sinó també la volun-tat. Si no existeix la voluntat dereflexionar, el que farem s'assem-blarà més a un conjunt de justifi-cacions del que ha passat, que no

ens portarà enlloc.2.- Començar per preguntesobertes. Quan canviem el "quèha passat?" pel "per què ha pas-sat?" estem obrint possibilitats arespostes que no son tan obvies,però que ens permetran alterna-tives d'acció que fins el momenthavien quedat ocultes pel dia adia de la gestió.3.- Considerar els punts de vistad'altres. La majoria d'empresesno faciliten l'espai necessari perque les persones aportin la sevavisió sobre aspectes que transcen-deixen la seva àrea concreta d'ac-tuació. En canvi, els problemesque cal afrontar, fruit de la com-plexitat de l'entorn actual, difícil-ment poden ser resolts per unasola persona. La reflexió periòdi-ca sobre la marxa de l'empresa téun component estratègic, i pertant transversal, que es pot veurebeneficiada d'aquesta transversa-litat on hi hagi més persones queaportin nous punts de vista a lagerència. 4.- Considerar els aspectes posi-tius i els negatius. Cal ponderar-

los adequadament. És importantcelebrar els èxits, però no menysimportant aprendre dels errors,de tot allò que no ha sortit bé.5.- Anàlisi, descripció i síntesis deles interpretacions. El procés dereflexió representa la construcciódel coneixement de la organitza-ció que s'ha de convertir en laseva avantatge competitiva pelfutur. Quan els resultats no son bons, lamajoria de les empreses es pre-gunten "què ha passat?", però noho fan quan els resultats sónbons. És un error. Quan arris-quem, de vegades guanyem, i devegades perdem, però si volem,sempre aprenem. És per aixòque, independentment de quinshan estat els resultats del negoci,la reflexió ens permet contestar ala pregunta "què hem après?".Posar a l'agenda el procés dereflexió com una activitat més dela gestió sobre un període con-cret de temps, ens ajuda a vèncerla resistència del "no tinc temps".Al fer-nos preguntes més difícilsde contestar, necessitem dedicartemps de qualitat, que finalmentcontribuirà a construir el conei-xement sobre les fortaleses quetenim com a organització. Uncop aprés, ens permetrà passar alsegüent estadi evolutiu, que és"que passarà?" Les empreses exi-toses son aquelles que construei-xen coneixement sobre el mercati els seus clients i es pregunten"que volem que passi?", defininten conseqüència plans d'accióper aconseguir-ho.

De vegades guanyem, de vegades aprenem

MANAGEMENT

TRIBUNA

Gener 232017

L'aprovació del Reial Decret592/2014 a través del qual esregulen les pràctiques acadèmi-ques externes va donar compli-ment a un dels punts que el pro-cés de construcció de l'EspaiEuropeu d'Educació Superior(EEES) volia prioritzar: la realit-zació de pràctiques externes perpart dels estudiants universitaris.El propi Reial Decret estableixquin és l'objectiu de les pràcti-ques: permetre als estudiantsaplicar i complementar elsconeixements adquirits en laseva formació acadèmica aixícom afavorir l'adquisició de com-petències que els preparin per al'exercici d'activitats professio-nals, facilitin la seva ocupació ifomentin la seva capacitatemprenedora. Per tal d'assolir

aquest objectiu l'estudiant potfer l'estada en pràctiques a lapròpia universitat o en entitatscol·laboradores, com empreses,institucions i entitats públiques iprivades en l'àmbit nacional iinternacional. El Reial Decretdeixa molt clar que, atès el caràc-ter formatiu de les pràctiques, dela realització d'aquestes no esderiva cap obligació pròpiad'una relació laboral. La norma-tiva també vetlla perquè l'estu-diant pugui compatibilitzar laformació a l'aula amb la realitza-ció de les pràctiques establintuna durada màxima per cursacadèmic.Les pràctiques acadèmiquesexternes poden ser de dos tipus,curriculars i extracurriculars. Lesprimeres són una activitat acadè-

mica incorporada al pla d'estudisde la titulació, que té una càrre-ga mesurada en crèdits ECTS,que determina la durada de l'es-tada que farà l'estudiant a l'em-presa. Les pràctiques extracurri-culars, a diferència de les ante-riors, no s'integren al pla d'estu-dis. I quin interès poden tenir lesempreses, institucions i entitatspúbliques i privades a col·laboraramb la Universitat en la formaciódels seus estudiants? Aquestespràctiques permeten a les enti-tats col·laboradores establir con-tacte i conèixer de primera màels futurs candidats que podenoptar, si així ho decideix l'em-presa, a cobrir les seves oferteslaborals. Per tant, el període depràctiques pot servir a les entitats

col·laboradores com un valuósperíode en la recerca de futursprofessionals. La Facultat d'Economia iEmpresa de la Universitat Rovirai Virgili va posar en marxa elsnous ensenyaments de grau elcurs 2009-10 i va apostar perincorporar, en els seus plans d'es-tudi, les pràctiques curricularsamb caràcter obligatori, desprésd'una experiència de més de 15anys en la realització de pràcti-ques optatives, i amb una duradade 24 ECTS (aproximadament600 hores de dedicació per partde l'estudiant). L'estudiant dedi-ca un quadrimestre del seu últimcurs acadèmic a la realització deles pràctiques a una entitatcol·laboradora a jornada com-pleta, 7 hores al dia. Amb aques-tes pràctiques l'estudiant s'apro-pa a la realitat professional de laqual obtindrà la formació pràcti-ca que complementarà els conei-xements adquirits a l'aula. Per talde vetllar per aquesta formaciól'estudiant compta amb untutor/a a l'entitat col·laboradoraque dissenya el projecte forma-tiu, que inclou les activitats adesenvolupar per l'estudiant i elseu seguiment.

A més de les pràctiques curricu-lars, sigui quin sigui el format enquè s'han incorporat als dife-rents plans d'estudi, tot estudiantuniversitari que hagi superat el50% del crèdits del seu ensenya-ment pot realitzar pràctiquesextracurriculars, amb les limita-cions que cada universitat i cadacentre estableixi i que haurà decompaginar amb la seva activitatacadèmica a l'aula.L'experiència de la Facultatd'Economia i Empresa ens mos-tra el gran interès per part de lesempreses i institucions de l'en-torn per col·laborar en la forma-ció dels seus estudiants, i un altnivell de satisfacció per part d'a-questes amb el desenvolupa-ment de les pràctiques. Les xifresavalen aquestes afirmacions. Demitjana, cada curs acadèmic, sesignen 135 convenis de pràcti-ques curriculars a partir de mésde 250 ofertes que realitzen mésde 100 entitats col·laboradores.Un 98% de les entitats que hanacollit un/a estudiant en pràcti-ques, repetiria l'experiència,mostra de la bona valoració, perpart de les entitats, d'aquestacol·laboració Universitat-Empresa.

Les pràctiques acadèmiques externes com a forma de captar talent

FACTOR HUMÀ

Posar a l’agenda elprocés de reflexió comuna activitat més de lagestió ens ajuda a vèncerla resistència del “no tinc temps”

- Alcoa s'acaba de separar en duesempreses en un moment en el què pre-dominen les fusions i la concentracióempresarial per allò de 'guanyar mús-cul'. Per què?Després de més d´un any de prepara-cions, el primer de novembre ArconicInc i Alcoa Corporation van començarla seva trajectoria com dues companyiesindependents liders als seus sectors.Durant anys hem estat millorant lacompetitivitat i la rendibilitat, un exer-cici que fa que ara, amb la separació,estem molt ben poscionats en els mer-cats més atractius. La nostra culturacombina la innovació, el focus en laexcel·lència operacional i el control decostos, el que ens permet crear valorper els nostres clients i accionistes. - Llavors en aquest cas el tot no eramés que la suma de les parts? Les dues empreses tenen un futur moltprometedor, però cadascuna d´ellesestà exposada a diferents clicles econo-mics o de la indústria, mètodes de fabri-cació, portfoli de productes, base declients, estructures de I+D+I i culturesorganitzatives. La separació en duescompanyies intenta extreure el millorde cadascuna en totes aquestes dinàmi-ques. Arconic es ja el líder global en lainnovació en el sector dels "multi-mate-rials", enginyeria precisa i fabricacióavançada, estant posicionada en mer-cats molt atractius. Treballant conjunta-ment amb els nostres clients proveimsolucions que transformen la forma enla que volem, conduim, construim ogenerem electricitat.- Perden el valor de la marca Alcoa itenen el repte de construir-ne una denova amb Arconic...

El nom Arconic representa la nostrahistòria i al mateix temps la nostra filo-sofia de convertir en real allò que abanses pensava que era impossible. Varemcomençar a construir la marca l´anypassat i ho seguirem fent en els properstemps.- I de quant temps disposen? En el mónactual els períodes de gràcia s'escur-cen molt... Ens hem fixat objectius anuals per elspropers tres anys que han estat fetspúblics, motiu pel ques´han de complir, ja que,al final, si una empresaaixeca unes expectatives ino les compleix, el mercatreaccionarà negativament.- Perdre el control sobreuna matèria primera, com l'alumini, ésun risc?Hi estem acostumats. Hem comprataltres matèries primes en el passat en elmercat lliure i ho seguirem fent en elfutur. Arconic continuarà sent un clientimportant d´Alcoa. - Té el repte d'impulsar el creixementd'ARCONIC a Europa, on després dedècades de creixement del sector delsserveis, sembla que redescobrim el rolfonamental de la indústria per garantirel creixement i l'ocupació. Què n'espe-ra d'aquest canvi de mentalitat? És veritat que hem vist un augment enel reconeixemt de la importància de laindústria europea i de la seva importàn-cia per al creixement economic i la cre-ació de llocs de treball, pero encaraestem lluny del 20% d´activititat indus-trial al PIB europeu, que és l´objectiude la UE per al 2020. Encara quedamolt per fer per crear un clima que afa-

voreixi l´activitat industrial, la competi-tivitat i les inversions al continent.S´han de prendre mesures concretesdins una més decidida politica indus-trial.- Quines serien les prioritats?La fonamental és la creació de les con-dicions per tal que la indústria autòcto-na sigui més competitiva. Penso, sobre-tot, en abaratir els costos energètics,que és un dels desavantatges competi-tius més importants que té Europa, ja

que el preus energètics són dels mésalts del món. Una regulació més efi-cient, reduir els costos administratius iafavorir la innovació seríen els elementsmés importants per impulsar la compe-titivitat de la indústria europea.- Amb el cas de Ford, que volia tancar lafàbrica de Michigan i marxar a Mèxic,Trump ja ha demostrat -i només amb untuit- que a nivell industrial no està dis-posat a perdre pistonada...El que les companyies necessitem és unambient favorable a les empreses queels permeti ser competitives a nivell glo-bal. Si els goverms creen aquestes con-dicions les inversions de les empresesarribaran.- La política al servei de l'economia,una filosofia que tradicionalment s’hatingut molt clara als EUA però que aEuropa aixeca més recels... La competitivitat industrial ha de ser elcentre de tota activitat politica. Una

base industrial important és essencial,no només per al creximent econòmicsinó també, no ho oblidem perquè estàabsolutament connectat, per respondreals requeriments socials amb mes cohe-sió social, més protecció medioambien-tal, etc. - Tanquem una mica més el focus: comveu l'economia de les nostres comar-ques?Tot i aquest escenari general no gairefavorable sóc un gran convençut de lespotencialitats de les nostres comaquesper continuar el desenvolupament ensectors forts i diversificats que alhorapuguin conviure. Ferrari Land és unaoportunitat espectacular que desesta-cionalitzarà l'activitat del turisme, comja fa Port Aventura, i que portarà nouspúblics a la Costa Daurada. Alhora,aquesta inversió representa un aval peral territori, pel fet que és una empresadel renom mundial de Ferrari la que faaquesta gran aposta. En el cas de laindústria, el que dèiem: calen més polí-tiques decidides a protegir el teixitautòcton. El context que encercla l'acti-vitat econòmica no és pas favorable,més aviat el contrari, és advers. Per tant,les noves inversions són difícils. Si esproduís un canvi de política industrialen la direcció correcta, es podríenmantenir les inversions actuals i atreu-re-n de noves, n´estic convençut.

“A Europa necessitem una política industrial més decidida”

Després d'un quart de segle com a executiu d'Alcoa, localitzat a la seu Europeade l'entitat a Ginebbra (Suïssa), Lluís M. Fargas assumeix ara el repte de consoli-dar el camí propi iniciat per la esciissió de les divisions de valor afegit, que que-den sota el paraigua d'ARCONIC. El procés ha estat ccomplex i costós, en recur-

sos i esforços, però el full de ruta marca unes expectatives de creixemennt ques'espera que justifiquin l'operació, després de les lògiques turbulències inicials.Aquest riuudomenc explica els motius que han aconsellat la divisió d'aquestgegant industrial en dues empreses diferents.

Text: Dani Revenga / CambrilsFoto: Xavi Jurio

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

Lluís M. Fargas (1966) és el vice president, 'controller' i res-ponsable de desenvolupament corporatiu d'ARCONIC, el nougegant industrial sorgit de la separació d'ALCOA (AlluminiumCompany of America, amb 128 anys d'història) en duesempreses diferents: una que conservarà el nom original i con-tinuarà treballant en el sector de les matèries primes; i unaaltra de nova, ARCONIC, que ha aglutinat les divisions del grupque treballen en sectors de més valor afegit, fabricant mate-rials més sofisticats com aleacions de titani, manganesi oníquel. El procés es va completar el passat 1 de novembre.Ara, ARCONIC -amb una facturació de 12,5 mil milions dedòlars, 42.000 treballadors i presència a 156 països-, tédavant seu el repte de consolidar-se com a marca indepen-dent en els seus mercats específics. Mes de la meitat de laseva facturació es concentra al sector aeronàutic, en el qualARCONIC és líder mundial en els seus productes amb clientscom AIRBUS o BOEING. La companyia té posicions capdavan-teres, també, en segments com l'automoció, la construcció oaltres indústries com la telefonia mòbil. Una estratègia, la dela separació, que sembla contracorrent en l'era de les gransfusions, però que es basa en el fet que algunes empresesincrementen el seu valor separant unitats de negoci querequereixen estils de gestió diferents. En els últims anys, unatrentena de companyies de facturació superior als 10 milmilions de dòlars ja han seguit aquesta tendència.

Un riudomenc liderant la divisió d'un gegant

LLuís M. Fargas. Vice president econòmic europeu d’ARCONIC

“El discurs de les esferes polítiquescomença a canviar, però cal portar-lo a

la pràctica amb mesures concretes”

www.arconic.com