/WIT LLOREnç DE/ CAROA//RRFEBRER DE 1996 * N° 224

La plaça Nova (pàgs. 6 i 8)L'estació de transferència de Son Pereto (pàg. 21)El pressupost municipal (editorial a la pàg. 2)El 24è aniversari de Ror de Card (pàg. 11)Les despeses de les festes (pàg. 17)L'impuls cultural i la realitat balear (pàg. 18)L'Estatut d'Autonomia (pàg. 12)El resum del 95 de la biblioteca (pàg. 22)

Els resultats al Congrés dels diputats 1993 19%

Editorial pàg 2 (30) ¥El pressupost municipal

Ëlor de Gard

A darreries de febrer i amb una relativa "puntualitat" a la qualno ens tenien acostumats, l'equip de govern del nostre Ajuntamentva aprovar el pressupost municipal de 1996. Essent els ajuntamentsinstitucions bàsicament de gestió, és aquest l'acord més importantde la legislatura, j a que tracta dels ingressos que preveuen que ten-drán i de la manera com fan comptes gastar-los.

lenire els aspectes amb els quals no estam d'acord, és el primerla manera com l'han presentat a l'oposició, ja que només tan ten-gut dos dies curts per estudiar-se 7 i mitja hora per debatre 7 a lapertinent comissió informativa. El darrer any que en Miquel Vaquerva ser el batte -la política del qual hem alabat poques vegades-fe-ren sis reunions entre govern i oposició per tractar el tema, provainequívoca del talant que manté l'actual equip de govern.

La primera cosa que crida l'atenció és el desorbitat augment quehan pressupostat en relació al de l'any passat. Quins indicadorseconòmics tenen per suposar que enguany entrarà un 28% més dedobbers que l'any passat a les arques municipals? Com saben quecobraran 44 milions més en permissos d'obres i més de 3 milionsen multes urbanístiques?

En base a aquesta "inflada ", preveuen gastar 100 milions a l 'en-trada de Sa Coma sense que hi hagi cap projecte elaborat, 36 alpolisportiu de Sant Llorenç quan encara no compten amb el perti-nent vist-i-plau del Consell Escolar, 5 al camí del cementiri de SantLlorenç i 7'5 al de Son Carrió, 6 a l'entrada de Son Garrió i 8'1a ca n'Apol.Iònia, 12 en dietes dels regidors..., i així fins arribarals 1.065.857.695 ptes. El Secretari, en el seu informe, assenyalaque "es preveu un augment substancial no documentat dels ingres-sos per construccions i llicències urbanístiques, i les inversions esfinancen exclusivament amb transferències de capital, contribucionsespecials i préstecs ".

Mésenvant, l'esmentat informe continua: "Les previsions pressu-postàries no permeten preveure estalvi net, en conseqüència l'Ajun-tament ha de recórrer als préstecs ". Així, tenim que hauran de pa-gar 81 milions en interessos bancaris, el que suposa un promig de222.000 ptes. diàries, una xifra que hauria de fer empegueir totsaquells polítics que abans de les eleccions s'esqueixaven les ves-tidures davant els números de l'any passat, i que enguany, estantells mateixos en el poder, han convertit en menudències.

Mal camí duen els nostres gestors si no posen fre a les despeses.Si no disposam de dobbers, tant el camí del cementiri de Sant Llo-renç, com l'entrada de Son Carrió i ca n 'Apol.Iònia, com l'avingu-da de les Palmeres poden esperar a què n 'hi hagi, tal com ho fariauna empresa assenyada. Altrament estam condemnats a destinar alsbancs uns dobbers que farien més bon profit si els destinaven alsnuclis urbans del municipi.

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36.Telefoní 569119Publicitat: Maria Golmés * Telèfon: 569509Febrer de 1996.Numero 224,Dipòsit legal: 765-1973Édita: Associació Cultural Flor df CardOF: G07606I85Imprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès t ServeraConsell Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

COL·LABOREN

Josep Cortès

Guillem PontDiversosPSM

Ignasi UmbertRamón RossellóMateu PuigrosJoan HuguetA.j:ÈaMésterIsidre MartínezJaume GalmésAndreu VidalCristòfol SolerMaria Bel PontNicolau/SimonetMaria Galmés

Xesc UmbertIsabel Nicolau

Eleccions PortadaTal dia com avui 5Consultori sentimental 9Espipellàdes 19Son Pereto 21Això era l no és 28Els 4 dotets 3Batec 4La plaça Nova 6Venga festa 17La plaça Nova 8Història JOAniversari de FC 11L'Estatut 12Lira d'Or 13Versos escrits... 14Diari espiritual 15Poemes inconjunts IÇL'impuls cultural 18Biblioteca 22Demografia 25Si lleu... 26ComptabilitatEl temps 27Distribució

Els quatre clotets pàg 3 (31) tf

1.- EL CONTINGUT QUE HI HA RERA ELS NOMS

Ens ho van dir de bon matí: "Na Núria és morta".Coneixíem la situació més recent, no hi va haver sorpresa.

Però, malgrat això, el cor s'endugué una estreta i el silenci, uncompacte silenci, ens envaí com a boira matinenca. Que en potdir de coses un silenci!

En el cementiri s'evidencià que molts tenguérem una mateixareacció davant la impotència: el gran silenci, format pel conjuntde molts de silencis, era aclaparador.

Records, vivències, sentiment...No sé ben bé en què feinejava. Però vaig recordar per uns

moments aquelles converses jovençanes sobre els noms de lespersones que, a vegades, teníem amb els companys de la pandi-lla: "Si jo tene un fil li posaré tal cosa i si és nina tal altra","Per què?", "Perquè m'agrada, el trob sonor"... i també recordque em solia mantenir al marge d'aquestes converses. Pensavaque eren xerrades. Al cap i a la fi el nom el fan les persones ino a l'inrevés.

1 vaig pensar això perquè des de fa temps conec algunesLourdes i algunes Núries, però el meu cervell sempre estableixassociacions amb una Lourdes concreta i amb una Núria (Nurie-ta) concreta.

Rera la paraula Lourdes se'm presenta un contingut ple deforça, de lluita contra l'adversitat, de paciència, de relativitzacióde problemes que en altres circumstàncies seblen "importants",de valentia...

Lligat a la paraula Nurieta se'm presenta un contigui carregatde singularitat, d'impotència, de submissió davant els fets...

Certament, els noms els fan les persones.

4.- LES VOLTES D'UN LLIBRE

2.- SETZE QUILOS

A l'antiga boal de Ses Sitges, on ara és la biblioteca, hi hatres toms d'una vella i antiga Història de Mallorca.

És un obsequi que em feren l'altre dia. Un obsequi vertadera-ment estimat, tant pel que és com pel que representa.

Ves per on!, a la contra-portada del primer volum, a tintanegra, hi ha escrit el nom "Salvador Galmés".

Diria, amb certa seguretat, que és lletra manuscrita del "Ca-pellà Capirró".

Sota el pre-títol, un ex-libris ben encaragolat.Diria, amb certa seguretat, que la tinta de l'ex-libris i la del

nom són la mateixa.A la segona pàgina, a llapis i amb una lletra totalment dife-

rent, un altre nom.Coincident amb l'anterior, però amb un segon llinatge que no

té res a veure amb "Sanxo".Diria que hi ha la possibilitat que el nom i la lletra, d'aquest

altra Salvador Galmés correspongui al seu cosí conegut per "Se-cretariet".

Quantes voltes pot donar un bon llibre?Existeixen les coincidències?

Hi ha fets quotidians, normals, habituals, que no deixen desorprendre'm.

Reflexió, mitja rialla i a una altra cosa s'ha dit.No puc acabar de creure'm el que l'altre dia vaig llegir a la

premsa. Potser ho vaig llegir malament: la diferència entre en-trades i sortides de les festes llorencines de l'any 95, ronda elssetze quilos.

Si això fos ver, voldria dir -fent números grossos- que, si fano fa, les festes ens vendrien a resultar per mil durets per cap,si els contam a tots; o el que vendria a ésser semblant, per vintmil pessetones per família.

No ens hauríem rascat la butxaca (això no!) però els setzequilos segurament s'han agafat d'un caramull que és de tots.

Si tot això fos ver, ai x i mateix tenaria una mica d'endarrer persaber quants caps de família llorencins canviarien vint mil pes-setes per unes festes patronals. M'hauré de quedar amb les prò-pies suposicions.

Cert és que les coses canvien molt. Algunes potser canvienmassa. Festa és, diuen els entesos, participació i joia. Si hi haesperit de festa, amb poca cosa se'n surt. Potser si no hi hal'esperit més val no fer-ne de festa. O plantejar-la d'altresmaneres.

Tampoc no fa tants d'anys que en aquest mateix poble sen'han fetes, de festes, que no costaven un duro del cofremunicipal. I encara restaven guanys per anar a fer algunsoparillo.

Em sembla que a altres indrets encara usen aquest estil.Òbviament, molts dels que hi participen es deuen centrar mésen el donar que no en el rebre. ,-

3.- DE NIT

Si, de nit, hom se situa en un punt una mica aturonat, millora la banda de llevant o xaloc en relació al carrer del Nord, po-drà observar clarament el fenomen: quan els focus del camp po-lisportiu de la vila són oberts, sembla que un llençol de llumpentina el curull dels ametlers fins a perdre's a la falda delsturons de Tenja i Baiali.

Resulta un senzill i bell espectacle.

Vist des d'un altre caire, és una llàstima que es puguin perdretants de wats de llum de forma continuada. Quanta energia esperd! (D'on surt? Qui la paga? Tot en aquest món té un cost!)

I tot perquè, segurament un dia de vent, es van descol·locarels focus.

D'aquesta manera, en comptes d'il.luminar correctament elterreny esportiu il·luminen el terme a la banda de mestral.

Guillem Pont

Batec pàg 4 (32)

*f

Ball de bot

Durant els mesos de gener i febrer,l'escola municipal de mallorquí deManacor ha duit endavant un cursetmonogràfic sobre la mateixa i el co-peo. El darrer diumenge de gener, ala possessió de Calicant, es va intentarreproduir un ball com els que solienfer un temps.

El matí, més d'una seixentena depersones pujaren a la muntanya de Ca-licant pel camí de Ses Piquetes, dina-ren allà dalt i després baixaren fins ala possessió. L'experiència fou moltpositiva, la gent s'animà i ballà mésde dues hores. Tant els músics comels balladors pogueren gaudir d'unaexperiència poc habitual, un paisatgenatural, el no haver d'estar pendentd'uns micròfons, el ballar sobre laterra (no l'asfalt)... I l'amabilitat tancaracterística de na Teresa.

Senyorets

La tradició gastronòmica d'aquestespastes tan delicioses avui en dia enca-ra perdura dins moltes cases de SantLlorenç. El dia de sant Blai la gentagafà el senalló farcit de senyorets ipartí cap a l'església a beneir-los, baixde la mirada dels nins que hi acudiren.El rector beneí els senyorets i el colla totes les persones que hi eren, i pers j de cas no hi foren a temps, desprésde la missa tornà repetir la cerimònia.

Campus '96

Com ja és típic des de fa tres anys,els dies 19 i 20 de febrer es va cele-brar el campus de bàsquet de la setma-na blanca, enguany amb més incidentsque mai. Primer un monitor va sope-gar amb un dels retxats dels desaigüesdel "poli" i es va trencar un peu. Des-prés, per norma i per part de l'orga-nització, s'havia previst dur-lo a termeals polisportius de Sant Llorenç i SonGarrió, els més grans a Sant Llorençi els més petitons a Son Garrió, però

a causa de la pluja del dimarts i comque encara no tenim un polisportiu encondicions, van haver de traslladar-seen autocar als d'Artà i Son Servera.

Aquestes diades incloïen berenar idinar al bar-restaurant ca'n Pedro, iper acabar d'arrodonir els denous, unmonitors, de tan fort que va pegar almenjar, va passar la cadira per "ui".

Els monitors més coneguts eren enPere Nebot, en Jaume Mayol, en ToniAulí (ex-professor de l'escola GuillemGal més), en Bernat Lloré i en ToniMonito. Però no tot foren desgràcies,els participants s'ho passaren bombajugant i anant d'aquí i d'allà en l'auto-car i aprengueren una mica més delque sabien.

Tercera edat

Idò què us pensàveu, que els nos-tres majors no se saben divertir? Idòno, ja que posaren un autocar i se n'a-naren tots xalests, dia 25 de gener, aveure l'obra: "Classe mitja acomoda-da", d'en Xesc Forteza, que es repre-senta al teatre Principal de Ciutat; i sécert que s'ho pasaren d'allò més bé.

Dia muncial de la pau

Un altre any més, coincidint ambl'aniversari de la mort de Gandhi, dia30 de gener es va celebrar el dia Mun-dial de la Pau. Malgrat, segons la in-formació rebuda, considerem que alnostre poble va passar molt desaperce-but en un temps en què tothom du a laboca la paraula Pau, era necessàriauna mica de conscienciació a nivell decarrer sobre el tema.

Rescat i salvament

Dins les activitats del pla de Forma-ció Mestral duit a terme per la CAIB,es farà a Sant Llorenç el curs de tèc-nic superior en rescat i salvament.Curs bastant complet, ja que consta detres titulacions en una, tendra una du-rada de 120 hores i un total de 17 pla-

ces. Ja hi ha 24 inscrits i encara estàpendent la selecció i el professorat,que forma part de la Federació Balearde Salvament i Rescat.

Aniversaridel PSM

Dia 10 de febrer, a LLuc, es reuni-ren un gran nombre de militants i sim-patitzants del PSM-Nacionalistes deMallorca, per celebrar amb un actefestiu el vintè aniversari de la fundaciód'aquest partit. Tot el dia hi va haverbulla, ball de bot, ofrena a la Fla-made la Llengua i dinar: un bon arròsbrut, fruita i pastís.

Quan tothom era panxa plena, co-mençaren els discursos, van venir po-lítics afins d'altres nacionalitats, delBloque Galego i de la Unió del PobleValencià, per donar ànims i suport.Des d'en Pere Sampol, Mateu Morro,Sebastià Serra... fins a la candidata alCongrés dels Diputats de Madrid naMaria Antònia Vadell, tots varen ferel seu discurs. Malgrat les baixestemperatures es podia respirar un am-bient càlid. Molts d'anys!

Sopar de Flor de Card

Un any més ens reunírem peus da-vall taula alguns dels col·laboradors deFlor de Card, i també tots aquells queens volgueren acompanyar. Aquestavegada anàrem al Molí d'en Pau, a Si-

Batec/ Aniversaris Pàg5(33) Yneu. A la darrera assemblea es va de-cidir que un personatge dels que ensacompanyàs ens dirigís unes paraules,i enguany el més representatiu va serel balle i li ho demanarem. Va donarles gràcies per la tasca realitzada perla revista en defensa i difusió de lanostra llengua, i entre altres cosestambé ens digué que quasi sempre litoca rebre crítiques des d'aquestespàgines, i que la revista hauria d'estaroberta a totes les opinios i idees itambé a l'Ajuntament. Des d'aqui elconvidam a què cada mes ens expliquiun poc com ha anat per la casa gran.

Després del sopar vàrem anar a feruna musa pels pubs de Sineu. Moltsd'anys i fins l'any que ve, que enfarem 25!

Futbol

Com solem fer cada cert temps, en-cara que no tan sovint com caldria, a-nam a donar un petit repàs als "núme-ros" de l'equip del Cardassar de 3a

Divisió.En aquests moments l'equip llorencí

ocupa l' 11a posició de la taula classi-ficatòria, la part tranquil.la, ja que estroba a més de deu punts del 15è (po-sició que podríem qualificar de poctranquil·la per als intereses del club).

A primer cop d'ull, també destacaque és l'equip de tota la divisió que haempatat més partits, juntament amb elFerriolense, que n'ha guanyats tansols 9 dels 26 disputats, i que perlògica ha sortit derrotat 17 vegades.Seguim insistint amb la qüestió goleja-dora, ja que el promig de l'equip gra-noter és de poc més d'un gol a favora cada partit (29 en 26 partits) i d'ungol en contra a cada partit. El mana-corí Pep Casals segueix essent el mà-xim realitzador, amb 11 dianes. Sigratam um poc més veurem que dinsel "Moleter" només ha perdut dos par-tits (Cardassar/Campos, 1-2 i Cardas-sar/Ferriolense, 0-1), en canvi hi hanpuntuat 5 equips més, i tots ells ambel resultat 1-1.1 en 6 ocasions l'equipgranoter ha sortit guanyador del matx,

5-1 amb 1'Athletic Ciutadella fou elresultat més favorable. Lluny de terresllorencines s'han aconseguit 3 victò-ries, 5 empats, i 5 derrotes, per tanthem sumat 23 punts a casa i 14 fora-camp. Això ha parescut una classe dematemàtiques: que cada qual tregui lesseves pròpies conclusions.

Ciclisme

Una breu nota de ciclisme, perquèquedi reflectit per a la posteritat quedurant aquest mes de febrer es va dis-putar, novament, la Challenge Inter-nacional volta a Mallorca. Durant l'e-tapa 4, amb sortida a Cala Rajada, elscorredors passaren dues vegades perSant Llorenç. La primera, un poc pas-sades les 11'30 h. en direcció a Ma-nacor, la segona un poc abans de les14'30h. en direcció a Son Garrió.Dins el gros del pilot hi havia n'Indu-rain, n'Olano, etc. L'etapa acabà aCala Millor, davant l'hotel Flamenco,ja que comptava amb patrocini, entred'altres, de l'Associació Hotelera Ba-hia de Cala Millor. El guanyador d'a-questa etapa fou un corredor estrangerdel que no gosam escriure el nom perno dir una grosería. El guanyador fi-nal de la cursa fou el corredor delKeime, Paco Cabello.

Sa Corema

Els que feim cada mes el batec, enshem proposat de fer a Corema de nodir mentides, d'anar a tots els plensque faci l'Ajuntament, de tenir un des-plegament de persones per tal de po-der donar la informació el més pun-tualment possible. Si qualcú s'anima afer-la amb noltros serà ben arribat.

Missa Nova

Diumenge dia 4 de febrer en PepCerdà i en Toni Amorós, coneguts detots els llorencins per la tasca quedugueren a la nostra parròquia i re-centment ordenats preveres per l'es-

glésia de Mallorca, varen venir (des-prés d'haver insistit bastant de partnostra) a dir una missa a Sant Llo-renç, ja que nosaltres estàvem bastantendarrer de saber com se'n desfarien.

La missa va ésser molt concorregu-da; oficiava en Pep, i l'Evangeli i elSermó varen anar a càrrec d'en Toni.Acabada la cerimònia vam poder anara la rectoria, on ens esperava unamica de refresc, que tot sigui dit, vaésser cosa del poble, que va voler par-ticipar. Esperam que els hagui agradatl'experiència i que prest els poguemtornar veure per aquí.

F.Ramon, D.Sánchez, J.FullanaN.Jaume, M.Febrer i J.Domenge

Tal dia com avui

ARA FA 85 ANYS* Que es va ampliar ca Ses Monges

amb un menjador, una cuina i unainfermeria.

ARA FA 60 ANYS* Que es va fundar la Juventut Ca-

tòlica.* Que Pere Santandreu, el Rector

Teco, se'n va haver d'anar del pobleper mor d'unes amenaces de mort. Elsubstituí Pere Bonnín.

ARA FA 40 ANYS* Que el dia de sant Blai Sant Llo-

renç es va despertar tapat de neu. Foula nevada més forta del segle.

ARA FA 10 ANYS* Que Miquel Ballester ocupa la

plaça de secretari de l'Ajuntament.

Josep Cortes

AvísEs precisa xofer amb carnet C-l per

al repartiment de begudes a la zonadel llevant de Mallorca.

Els interessats poden telefonar alnúm. 567346

1 Opinió pàg 6 (34) fr

La compra del solar de Miquel Domenge

Com sabem, el dia 14 de febrer elplenari de l'Ajuntament va acordarcomprar el solar de Miquel Domengeper ampliar la plaça Nova. Com siguique els representants del PSM varenvotar en contra de l'acord, volem ferpública la nostra postura per aclarir béles circumstàncies que han enrevoltataquest tema d'ençà que es va produir.I per això res millor que repassar unpoc la cronologia dels fets.

Dia 18 de gener de 1990, a rel del'excavació en el solar de Miquel Do-menge, va caure la casa propietat deJoan Llull, qui va portar el tema alstribunals per establir quina indemnit-zació li calia percebre.

Pel desembre del mateix any, essentbatle substitut en Bartomeu Mestre, vadecretar la paralització de les obres deMiquel Domenge per no ajustar-se ala llicència concedida.

Dia 3 d'abril de 1993 en MiquelDomenge presenta una al·legació al'aprovació provisional de les NormesSubsidiàries, on demana que el seu so-lar no sigui qualificat com a zona ver-da pública.

Pel juliol del mateix any el plenaridesestima l'anterior al·legació basant-se en l'informe jurídic de Josep Mèlia.En aquest informe el jurista assenyalaque les Normes tenen capacitat per adonar la classificació que es proposa "... "Per altra banda, és evident que siel terreny està en zona a expropiar,l'edificació augmentaria el cost del'expropiació deforma considerable".

Dia primer de novembre de 1994 espubliquen en el BOCAIB les NormesSubsidiàries, que, a l'article 45 referita les zones lliures públiques o espais

lliures de domini públic, apartat "d",assenyalen: "L'obtenció d'aquests es-pais es realitzarà per expropiació. Ano ser que estigui dins una unitat d'e-xecució la qual serà obligatòria i gra-tuïta la seva cessió. S'adjunta ambplànol de detall la zona a expropiardels terrenys enfront a l'església deSant Llorenç, pel futur desenvolupa-ment d'aquest espai públic".

Dia 20 de desembre de 1994 l'A-juntament acorda comprar el solar deJoan Llull a Mercè Ferro, la seva ví-dua, ja que ell havia mort recentment.Aquesta solar té una extensió de 352m2, 152 dels quals són edificables. Elpreu de compra és de 7.600.000 ptes.

El 16 d'octubre de 1995 el batledeclara caducada la llicència d'obresconcedida a Miquel Domenge, que nopresenta cap al·legació.

Dia 22 de novembre de 1995 enMiquel Domenge fa una proposta devenda del seu solar a l'Ajuntament. Elterreny medeix 210 m2, tots ells ubi-cats dins zona verda pública, i, pertant, sense que s'hi pugui edificar res.El preu s'estipula en diverses partides:7.146.289 ptes. per la compra del so-lar; 1.845.544 pels honoraris de l'ar-quitecte que li va fer el projecte;6.299.625 ptes. per les obres efectua-des fins a la data, que són, segons elpressupost -no segons les factures- lessegüents: demolició de la casa, exca-vació del terreny, muntatge i desmun-tatge de la grua i altres eines, vallaidel solar, mur de contenció, trespol del'aljub etc. El preu total d'aquesta par-tida és de 15.291.467 ptes. Les despe-ses notarials i del Registre també ani-ran a càrrec de l'Ajuntament, i puja-ran, poc més o manco, a 600.000ptes. Tot plegat, per tant, se situaràals voltants dels 16 milions.

El 29 de novembre de 1995 la ses-sió plenària de l'Ajuntament deixadamunt la taula la proposta de MiquelDomenge, ja que no hi ha acord sobre

si li han de pagar o no les obres efec-tuades.

L'informe que el dia abans haviaredactat l'arquitecte diu que "se valo-ran en función de las instrucciones da-das por ¡a alcaldia ". En aquest sentit,seguint les instruccions del batle, dónatot el solar com a urbanitzable quanles Normes Subsidiàries, redactadesper ell mateix, assenyalen claramentque es tracta d'una zona lliure d'úspúblic.

L'informe dels serveis jurídics del'Ajuntament, redactat el 3 de generde 1996 i basat en la documentaciópreparada per l'arquitecte, conté unaerrada que el fa confús. El primerparàgraf del punt 1 diu: "Fins l'any1990 les expropiacions urbanístiqueses regien pel valor de mercat, mentreque les urbanístiques s'havien devalorar segons el cadastre". I el pri-mer del punt dos assenyala: "la Llei8/1990 va unificar-les totes, i curiosa-ment no s'assimilà l'especialitat a lanorma general, sinó que totes s'assi-milaren a les expropiacions urbanísti-ques". Com quedam, per tant? Al fi-nal, basant-se en l'informe de l'arqui-tecte -que a la vegada estava redactaten funció de les instruccions donadesper la batlia-, considera correcte elpreu del solar. Com a complement,direm que el valor cadastral del solarés de 3.236.776 ptes.

Finalment, dia 14 de febrer de 1996es va celebrar un plenari per tractar eltema, al qual no va assistir Mateu Do-menge per haver-hi implicat un germàseu. El PSM va exigir un vot particu-lar -que segons la llei s'ha de votar enprimer lloc-, en el qual proposava quees complís l'article 45 de les NormesSubsidiàries. La proposta fou rebutja-da amb els vots de l'equip de governi l'abstenció del Partit Popular i enMiquel Vaquer. A continuació es vaposar a votació la proposta de MiquelDomenge i fou aprovada amb els vots

1 Opinió pàg 7 (35)*f

en contra del PS M i les mateixes abs-tencions esmentades abans.

Fins aquí els fets. Davant tot això elPSM té dos camins a seguir: impugnarel ple o no fer res i deixar que lacompra segueixi el seu curs.

Com que abans de tirar envant caltenir les coses ben clares, posàrem eltema en mans dels serveis jurídics delpartit per tal que ens donas la sevaopinió, que coincideix plenament ambla que ja teníem i es pot resumir endiversos punts:

1.- L'equip de govern de l'Ajunta-ment va votar en contra del compli-ment de les Normes Subsidiàries, enel vot particular del plenari del 14 defebrer.

2.- S'ha acceptat pagar unes despe-ses basades en un pressupost, no enles factures originals. Si fóssim mal-pensats podríem sospitar que els inte-

ressats ajustaran una cosa amb l'altra.3.- S'ha acceptat pagar les obres de

tancament del solar quan en el seumoment les paralitzaren perquè erenil·legals. D'aquesta manera l'Ajunta-ment ha donat per bona una il·legalitatmanifesta.

4.- S'ha acceptat pagar una demoli-ció, quan l'interessat no tenia permísni projecte. Dos reals del mateix.

5.- Han valorat el solar segons elpreu que diuen que tenia l'any 1990,no segons el que té actualment. En a-quest punt és precís recordar que com-praren la casa de S'Escaleta per 14milions, amb la diferència que és unacasa acabada i utilitzable, i que el so-lar és més o manco el doble de gran.

6.- En l'aprovació de la compra himanca el preceptiu informe de la Se-cretaria de l'Ajuntament.

És evident que si posàvem un plet

tendríem moltes possibilitats de gua-nyar-lo, en vista de les irregularitatsque ha comès l'equip de govern. Peròno el posarem. I no perquè no ten-guem raó i considerem que no ho pagamoure'ns per defensar els interessosdel poble, sinó perquè això comporta-ria un retràs considerable en la remo-delació de la plaça Nova, i som delsqui pensen que ja hem tengut massatemps d'aquesta vergonyosa manera ellloc més cèntric de la vila, i passad'hora d'enllestir-lo així com cal.

Ja sabeu, per tant, perquè votàremen contra d'aquesta compra, i perquècallam i no movem plet a l'equip degovern. El que no sabeu, i nosaltrestampoc, és perquè han consentit pagaraquesta dobberada si podrien tenir elmateix amb una quarta part de despe-sa. No ho sabem, però ho sospitam. Ivosaltres també.

Reservi la seva data de comunió/noces amb Foto Lis -Ignasi-Presuposts sense ^compromís

FOTO i VÍDEO

GARCÍA-LIS informa els seu clients que disposa de pagament amb targeta de crèdit, per a un millor servei al'hora d'efectuar les seves compres.

Carrer Major, 47 * Sant Llorenç des Cardassar * Tel. 838351 i (908) 436083

Opinió pàg 8 (36)

La plaça Nova o I1 expropiació impossible imi Umbert ¡ Roig

Després de més de sis anys del des-graciat accident de l'enderrocament dela casa situada al cap-de-cantó de laplaça Nova, a la fi es pot dir que s'hasortit del túnel en què el tema haviaestat aficat durant aquest temps, des-prés dels nombrosos anuncis sobre lafmalització d'aquest assumpte i la po-sada en marxa del corresponent pro-jecte de millora i embelliment de laplaça Nova (recordem que inclus elconsistori passat va encarregar aquestprojecte amb la finalitat de què espogués dur endavant abans de les pas-sades eleccions, abans de haver fet lapertinent acta notarial), essent així queels ciutadans llorencins ens podem do-nar per satisfets, així i tot crec que calfer una petita reflexió sobre la posturadels diferents grups amb representaciómunicipal, i en alguns casos les dife-rents postures que han mantingut alllarg d'aquests sis anys en què el po-ble de Sant Llorenç ha hagut de supor-tar la vergonya de tenir al seu centreneuràlgic aquest clot, que a poc a pocha anat omplint-se de brutor, agafantun aspecte tètric i inclus perillós.

A vegades és difícil d'entendre, perexemple, la posició de GELLO, des-prés de tots els esforços que durant elsquatre anys en què ostentava la batliahavia fet, segons no es cansava de direl seu portaveu, i quan arriba la solu-ció definitiva, que en realitat no eramassa diferent de les que ells haviennegociat; això tan sols es pot entendreper l'angoixa de no haver pogut dur aterme el projecte durant la seva batlia,assumint, amb la seva postura, el fra-càs que això va suposar, i per fer-hosaber als seus votants decidiren no do-nar suport a una feina a la que, segons

deien ells abans de les eleccions, ha-vien fet, tot això amb l'únic propòsitde què el rival polític no s'apuntas untanto. I què va fer el Partit Popular?Tres quarts del mateix. L'excusa erabastant simple: no ho veien clar. Noels havien bastat sis anys per aclarir-ho, de veres que és molt extrany,quan tots els informes que s'haviendemanat estaven a la seva disposició.

Però tampoc el Partit Socialista deMallorca (PSM), que propugnava l'a-plicació de la llei d'expropiació, tot enlloc, no de cercar abaratar els costs dela possible indemnització, que possi-blement no haguessin estat massa en-fora del que finalment haurà d'abonarl'Ajuntament, que inclus hagués pogutésser superior, sinó tan sols empènyerl'equip de govern a prendre una deci-sió política que hagués pogut dur duesconseqüències totalment contràries alsinteressos de l'Ajuntament, ja que, peruna part, l'equip de govern prenia unadecisió totalment antipopular; i al ma-teix temps, això podia conduir a unplet interminable d'oposició d'aquestaexpropiació per part dels propietaris,fent així impossible que aquest equipde govern pogués donar solució a a-quest problema, i per tant, poder ven-dre aquesta impossibilitat com un fra-càs de l'equip. La història una vegadamés es repetia.

Aquestes podrien ésser les premisesdels grups que s'oposaren a la soluciódefinitiva d'aquest problema; cada und'ells defensa postures molt diferentsi a vegades crec personals, particularsi de grup, i encara que amb diferentsarguments, condueixen a una mateixasituació: la impossibilitat d'avançarcap passa de cap a la solució definitivad'aquest assumpte. Uns perquè no hoveien massa clar, altres amb una fla-grant contradició amb les seves posi-cions d'abans i les d'ara, i altres, comés cas del Partit Socialista de Mallor-ca, allà on tan sols tres o quatre dies

després de què els seus companys deSant Llorenç votaven en contra opo-sant-se de forma ferma i decidida, elrepresentant del Partit Socialista deMallorca en el Consell Insular, AntoniAlorda, en declaracions al Diari deMallorca el passat dia 15 de febrer,amb una clara contradicció amb la po-sició dels seus companys a Sant Llo-renç, deia: "La política urbanística ladecidiremos después del 3 de marzo.Sólo indemnizaremos los gastos quederivan de las obras realizadas y de laredacción del proyecto". Naturalmenthi ha que dir que en aquest cas no hihavia cap tipus d'expropiació, tan solsuna desqualificació d'uns terrenys ambuna qualificació d'urbanitzable ambllicència d'obres concedida. Essent ai-xí que hem d'entendre que aquest gruppolític té una idea diferent de l'urba-nisme, segons governi o estigui a l'o-posició.

La veritat és que a vegades sónmolt difícils d'entendre certes postu-res; jo crec que l'Ajuntament, en a-questa ocasió, ha pres la decisió mésencertada. Ha actuat d'acord a dret allei, s'han tingut en compte tots elsinformes necessaris i que havia dema-nat l'oposició per prendre aquesta de-cisió. Es podrà dir que els informes esfan d'acord amb les necessitats delsqui formen l'equip de govern, peròtambé hi ha que tenir en compte queels qui fan els informes els han de fersubjectes a la llei, del contrari s'expo-sen a ésser acusats de prevaricació.

Però així i tot, també hi ha que te-nir en compte el vertent polític a l'ho-ra de prendre decisions d'aquest tipus,i en aquest cas el vertent polític ésclar: no es podia estar més temps ambel vergonyós clot enmig de la plaça. Avegades el pragmatisme en política esfa necessari. També s'ha de tenir encompte que el propietari del solar,motiu d'aquesta decisió, tenia una lli-cència d'obres concedida i unes obres

Opinió/Humor pàg 9 (37) tffetes; que l'Ajuntament havia pres unadecisió totalment injusta, com va ésserdeclarar un solar amb llicència d'o-bres, zona verda, donant mostra d'unainseguretat jurídica inadmissible en unEstat de Dret; que l'aplicació de l'ex-propiació no es podia donar tan a lalleugera, ja que en cap moment es do-naven les circumstàncies de necessitatperentòria i inajornable per dur-la aterme. Que un expedient d'expropiacióen aquest cas podria conduir a un llarg

procés, i mentrestant el clot seguiriaestant enmig de la plaça, i per altrabanda no cal adduir que s'ha pagat unpreu diferent d'un solar a l'altre, jaque els propietaris eren diferents i pertant les valoracions poden ésser tambédiferents, i el valor d'uns solars nodepèn tan sols del qui vol comprar, si-nó també del qui ha de vendre i aquestho pot valorar de diferent manera delcomprador.

En resum, crec que l'Ajuntament ha

actuat amb seny perquè si no ho ha-gués fet així possiblement a la llargael solar ens hagués pogut costar bas-tant més i per altra banda cal dir queel receptar expropiar és molt còmodei bona de donar per qui no ha d'exe-cutar l'expropiació, i en aquest casencara ho era més, per lo injusta quehagués estat i de segur que cap delsqui proposaven aquesta forma no l'ha-guessin proposada si el solar haguésestat seu.

Consultori sentimentalEstimada Josepa,

Som una al. Iota -bé, una dona- quefa deu anys -Déu meu, com passa eltemps l que festeja un jove molt benplantat i feiner, però com que no técontracte ßx i només cobra el salarimínim, troba que lo que guanya nobasta per poder-nos casar i em vapassant amb cançons.

Jo Vestim molt, però trob queja ésben hora de prendre una decisió: oens hem de casar o ho hem de deixaranar, que si he d'esperar que sigui ricm 'expos a quedar fadrina tota la vida.

Vostè que és una dona experimenta-da, què m'aconsella?

Una cansada d'esperar

Amiga cansada d'esperar,

Tene per mi que ets un poc bleda,fieta, o tens la paciència d'un sant,que deu anys de festejar només els a-guanta qui té molt que guanyar, i pelque dius no sembla que sigui el teucas. Al teu estimat, a part de què ambel que guanya no sé com pot anar, elque li passa és que té un sobrant decatxassa i troba que massa bé està aixícom està. Es veu que quan ha de me-nester espassar-se un endarrer tu no lifas anques enrera i ja no li interessacomprometre's més, què ha d'anar?

El que has de fer és cantar-li lesquaranta i deixar-te anar de coverbos:si vol continuar tocant plomes que s'a-

fiqui dins la política i miri si pot en-trar a l'Ajuntament, que si ho aconse-gueix en vuit dies haureu fet l'esclafit.I si té cap dubte, que demani consella en Tomeu Bovet o a en Miquel Co-mía, i ja li diran quines passes ha defer per guanyar un duro sense fer olorde suor.

I fins i tot, si és un poc aficadís, etpodrà trobar qualque feineta per tu perguardar una exposició, que això sem-pre ve bé per espassar-se un capritxet.

Apa, i no perdis el temps en xorra-des d'escrúpols de consciència, queencara se'n riuran de tu.

Una abraçada.

Josepa Cortès

/ IA SEVA èiSfcsicío;

Vc££TA*tAMA* /UrAEKlìAClQ ¡MîEfc^AU

MACHO fciÒTlcA

*7l£s/I!ï5í_J_JlEiEüMS at -renrosAuAI «* C*>*«V ÎCOLOUC. t£ LAMWCA fit "5A TAULEKA".

* tene í 5 FUX2ACS"ÓORIA MATURALA

* CO&KÍTÍCA MiVTÜ/lAL , SCUSE ftüí«Í%tf£í»

"SA 60TÌGA ECOLbGÍCfc"

C/ST. ucoEwp,^ TT;FAX fótoloCH¿0 CT. tU>t£ME ÍJK CLASSA*

» PMWTSS

Ut CortSUUTA MATUft.kp'ATA

Història pàg 10 (38)

Inventari de la possessió de Llucamar (1569) (i IH)

(Continua de la revista anterior)

ítem attrobf en dita heretat una pos-sessió dita Salma scituada en lo termede Artà confrontada de una part abLucarna, de altra part ab possessió dem. Gabriel Vives, de altre part abpossessió de mn. Franceschi Angladadita lo Stapar, de altre part ab posses-sió dita Siclati del dit mn. FranceschAnglada, de altre part ab possessió deGuisquefré àlias Cardax y ab posses-sió de Guiscafré àlias larch, la qual téarrendada Jaume Ginard ab los besti-ars deval scrits:

ítem trecentes ovelles.ítem trenta cabres.ítem bous estimats trenta set liures

deu sous.ítem attrobí en dita heretat una pos-

sessió dita lo Molinet situada en ditterme de Manachor confrontada deuna part ab Lucarna, de altre part Sal-ma, de altre part ab la cavelleria ditadels Lulls, la qual té arrendada losfcnyer Antoni Uguet.

Item en les cases de dita possessióun molí de ay g uà molent.

Item té dit arrendador trecentes yvint y sincri ovelles encamerades.

Item té dit Antoni Uguet arrendadorde dita possessió quatrecentes cabres.

ítem quorante y sinch cayrats depoll entre larchs y curts. nous.

ítem attrobí altre possessió dita laFont del noguer situada en dit termede Manachor confrontada de una partab possessió dita la cavalleria delsLulls, de altre part ab possessió deAndreu Mesquida, de altre part abpossessió del magnífich mn. MiquelTogores quondam dita Belver y de al-tre part ab possessió de pertinènties de

dita heretat dita la Reyal, la qual téarrendada Jaume Galmés.

ítem té en dit arrendament un parellde bous stimats quinze liures.

ítem una somera stimada set liures.ítem trecentes ovelles encamerades.Item cent cabres.ítem attrobí en dita heretat altre

possessió dita la Reyal situada en loterme de Manachor, confrontada deuna part ab Lucarna, de altre part abpossessió de Guillem Ribot, de altrepart ab possessió de Pere Badia, dealtre part ab possessió de MiquelPont, la qual té arrendada MiquelFangos.

Item vuyt bous de arrada stimatssexanta y dos liures.

Item dos muls somarins stimats se-xanta sinch liures y deu sous.

Item dos egos stimades per quorantey set liures.

Item trecentes ovelles.Item quorante y quatre quorteres de

forment per levor té dit Fangos.Item té dit Fangos sis quorteres de

xexa per levor.Item vint y sinch quorteres de ordi

per levor.Item vint y sinch quorteres de vena

per levor.ítem un hort regiu situat dins dita

possessió dita la Reyal, lo qual té ar-rendat lo sènyer en Guillem Carbonellab lo bestiar següent:

Item dos bous stimats quinze liures.Item una arrada usada ab una reya

que pesa sis liures.Item un assa estimat nou liures".

Continua l'inventari amb la relacióde les coses que hi havia dins una ca-sa de la vila de Manacor.(ARM notari S-1657 f. 762-767v)

Noteshistòriques

1529, 29 novembre.- Jaume Vives,que té possessions en el terme de Ma-nacor, ven a Jeroni Blanquer paraire,la llana de la possessió dita la Torre,també anomenada la Blanquera, ambels anyins, del pròxim temps de ton-dre, al preu que valdrà a la plaça.(ARM Pere Joan Arques A-280 f. 177)

1533, 6 octubre.- Jaume Vives, deManacor, ara resident a la Ciutat deMallorca, lloga a Jordi Moix, donzell,la marina que fou de Ferrer de Galia-na, comprada a Joan Moix, donzell,terme de Manacor, amb 240 ovelles i200 cabres; farà cens de 48 lliures.Confronta amb l'Hospital, una munta-nya i la talaia, marina de Pere An-dreu, litoral marítim, i altres.(IdA-283 f. 222v)

1589, 3 maig.- Antoni Garcia, fer-rer de Sant Llorenç des Cardassar, re-coneix que el seu germà Nicolau Gar-cia, també ferrer, ara absent del Reg-ne, deu a Joan Sanxo, espaser de Ma-llorca, 46 lliures i 16 sous per ferrocomprat, i promet pagar dins certtemps (ARM Bartomeu Gabriel Ciu-rana C-630 s.f.)

Ramon Rosselló

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Premsa pàgll(39) \ $£

Sopar d'aniversari de Flor de Card

Com ve essent habitual d'ençà que larevista va complir els deu anys, dins elmes de febrer celebràrem el 24è aniversa-ri de Flor de Card. Enguany, per allò devariar, li pegàrem a Sineu i ens empas-solàrem un bon sopar al molí d'en Pau.

Seguint les instruccions de l'assembleacelebrada pel gener, convidàrem un perso-natge local amb la condició que dirigísunes paraules a la trentena grossa d'assis-tents a la vetlada. I com que el personatgemés personatge de tots és el nostre batle,li va tocar a ell fer el discurset. Vet-aquíel que ens va dir:

"No sé encara ben bé per què em con-vidaren a parlar avui, després d'aquestsopar que celebra anualment Flor deCard, que enguany celebra el 24è aniver-sari. ( Sigui pel motiu que sigui, i quetampoc ara no és hora d'esbrinar, he dedir-vos que en Pep, el director de larevista, em digué que no era qüestió de"llisar el pèl a ningú ". Supòs que ho vadir perquè d'això ell en sap molt més quejo, i així ho demostra cada mes tant a les"Espipellades " -que més bé són "pessiga-des"-, com a la "Crònica informal", queno se sap massa bé què és el que és infor-mal, si la crònica o allò que conta lacrònica.

I com que una altra al. Iota col. labora-dora assídua de la revista m'ha dit que noera questuo d'allargar-me massa, intenta-ré ser breu, i així també tendre l'oportu-nitat de dir menys disbarats, que també ésimportant.

Només em referiré a alguns aspectesque consider els més rellevants, almancoper a mi.

En primer lloc, la revista ha utilitzat elnostre idioma català a gairebé tots elsseus exemplars, a excepció dels primersque sortiren, on combinava el castellà i elcatalà, si bé amb predomini ja del segonsobre el primer. Poc temps després, tot encatalà, i crec que, almanco els primersanys, potser fos l'únic mitjà de comunica-ció que permetia als habitants lectors deSant Llorenç el contacte, a nivell escrit,amb la nostra llengua.

I no seria just dir només que la revistaaportà el seu "granet d'arena" en la in-troducció de la llengua catalana escrita

en el poble de Sant Llorenç, sinó que foumolt més. Fou l'instrument que poc a pocanà introduint l'ús de la llengua escritaen català dins el teixit -com diuen ara elssociòlegs- social del poble, malgrat elsentrebancs que li posaren. Aquest és unmèrit que qualque dia se li haurà de reco-nèixer.

En segon lloc, al voltant del Club Card-pare de la revista-, nasqueren una sèrieimportant d'activitats culturals que ompli-ren no sols el buit que hi havia en aquelltemps, sinó que constituïren el motor di-namitzador de tot un moviment social icultural, que en definitiva feia de SantLlorenç un poble viu. Cal destacar, en a-quest aspecte, la I Setmana Cultural enhonor de Mn. Salvador Calmés, l'any1973, conferències, concursos, excursi-ons, la formació d'una petita biblioteca imoltes altres activitats.

En tercer lloc, la revista forma part dela mateixa història de Sant Llorenç, i desde l'època de la transició democràtica, apartir de 1977, especialment de la històriapolítica. Malgrat les discrepàncies, a ve-

gades, entre l'Editorial o altres escrits decol. laboradors amb "la Sala ", o més bendit, entre els membres de l'equip gover-nant -que avui, lògicament, no discutirem-fa que la realitat política quedi reflectidaa les pàgines impreses que a principi decada mes els "polítics" i altres cercamcom a desesperats.

Tot i això, voldria fer-li dos suggeri-ments:

Primer: ja que la difusió de la culturano és exclussiva de cap grup ni cap insti-tució, no podria esser una bona idea re-cuperar algunes d'aquelles iniciatives cul-turals i lúdiques dels primers anys?

Segon: No podríeu/podríem obrir unalínia de col·laboració entre l'Ajuntamenti la revista, per tal de difondre deformaperiòdica les notícies, bàndols, esdeveni-ments institucionals, actes, cursos... ?

De tota manera, enhorabona per la f ei-na d'aquest reduït grup, que fa possibleencara la redacció de la revista d'una for-ma tan altruista com aquesta.

Molts d'anys.Mateu Puieròs

1 Política pàg 12 (40) %£

L'Estatut, una eina de treball

Crec que, per garantir la normalitat delsistema democràtic, hem de fugir del fetit-xisme. Un Estatut d'Autonomia mai nopot tenir la consideració d'un tòtem, unídol o un amulet com a remei que soluci-ona tots els problemes. Un plantejamenttan simplista com aquest només és propide les societats primàries, poc avançades,que deleguen tota la responsabilitat en laintervenció idolàtrica dels poders supra-humans.

L'Estatut és, per damunt de tot, unaeina de treball i l'expressió d'una voluntatcomuna. I una eina necessita de mans hu-manes que en puguin treure totes les pos-sibilitats. Per ell mateix, ni un Estatut -ini tan sols una Constitució- no fa gaire nisoluciona res. Ara bé, són el fonament dela casa de la democràcia i de la partici-pació. Són el punt de partida de conques-tes importants en la vida d'una nació od'un poble.

Ara fa tretze anys que les Balears dis-posen d'un Estatut d'Autonomia. Tal diacom avui, I'l de març de 1983, veia lalletra impresa del Butlletí Oficial aquesttext, en el qual un grup d'experts haviatreballat intensament durant mesos i anys.I es pot dir que, des d'aquell mateix mo-ment, les Balears ja eren una ComunitatAutònom? Formalment, sí. Sobre el paperoficial hi havia un reconeixement d'undret. Però mancava plasmar en realitatstota la potencialitat que aquest instrumentposava al nostre abast. En aquest moment,en el tema de l'Estatut, es pot aplicar alpeu de la lletra aquella recomanació queManuel Azaña feia als seus correligionarisen el moment de perfilar una Constitucióper a Espanya: "La política, y sobre todoel gobermar és una creación. Y debemosaspirar a poner en ejercicio una voluntadcreadora, anterior a los textos escritos,que no consiste en cifrar artículos en uncódigo, sinó en hacerlo vivir. Y por mu-cho que nos esforcemos en crear unaConstitución perfecta, nunca tendremosmás Constitución que la que nosotros se-pamos ir viviendo".

Una eina de treball com l'Estatut no espot deslligar de la Comunitat a la quaipretén modernitzar, ni dels ciutadans als

quals vol servir en la seva feina diària defer un poble compacte i solidari, ni de lespersones individuals i les famílies a lesquals va dirigida la seva tasca a favor dela llibertat, la qualitat de vida i la resolu-ció dels problemes que més els preocu-pen. Per això, la Comunitat que l'Estatutdefineix no té com a funcions posar fron-teres ni fer una perfecta demarcació terri-torial que, en el nostre cas, ja ve donadaper la mateixa configuració geogràfica.Els destinataris, el autèntics plotagonistesde l'Estatut són els ciutadans.

I crec que es pot dir més encara: lesIlles Balears no són només una conjunciócapritxosa d'una geografia i una història.Les Balears són un conjunt de necessitats,d'exigències i d'aspiracions d'uns ciuta-dans que viuen i treballen en aquest trosd'Espanya, d'Europa i del Planeta, trem-pat tot això amb uns elements comuns designe cultural, lingüístic, històric o geo-gràfic. Les Balears són les persones, elscol·lectius i els pobles que aspiren a mi-llorar les condicions de vida dins una ma-teixa realitat i unb uns condicionantssemblants. I aquesta realitat plural nomésadquireix sentit si planteja solucions deforma conjunta i solidària, amb propostesjustes i lliurement acceptades. I en aquestatasca comuna, l'Estatut és un instrumentde primer ordre, una eina perfecta, dispo-sada a prestar tot el seu ajut.

Ja han passat tretze anys i, al llarg d'a-quest període, l'Estatut ha tengut l'oportu-nitat de demostrar la seva Virtualität, laseva projecció de cara al futur. No seré joqui faci un balanç d'aquests anys, ja queem podrien dir que la meva visió és par-cial i subjectiva. Ara bé, sí que he de re-conèixer que, en aquests anys hi ha hagut-com en tota obra humana- llums i om-bres. I m'atrevesc a dir que més llumsque ombres. En línies generals, sí quevull deixar constància que si l'Estatut haestat una bona eina, el Parlament, el Go-vern i els Consells Insulars han duita aterme una bona feina.

Aquest sentiment, no obstant, no hatengut el mateix reflex en la concreció detotes les possibilitats estatutàries. Tretzeanys d'exercir l'autonomia ens han per-

mès detectar llacunes i, sobretot, possibi-litats constitucionals que encara no hemassolit. Però aquesta constatació no ens hade fer caure en la temptació de la desespe-rança. L'objectiu final és augmentar elsostre competenciai, una transferència efi-caç de competències als Consells Insulars,una reforma de tot el procés que les ha defer efectives, la consecució d'unes majorscotes d'autogovern, el tancament del pro-cés de les competències que han quedatendarrerides (Inserso, Universitat, Educa-ció...) i, per damunt de tot, un finança-ment més adequat.

Crec que durant els tretze anys passats-o dotze i un per als supersticiosos- de vi-gència de l'Estatut, el poble balear ha po-sat els fonaments d'un futur millor, carac-teritzat pel progrés i l'inconformisme. Lasocietat balear ha triat el camí d'avant-guarda cap a la modernitat i l'equiparacióamb els serveis i les infraestructures d'Eu-ropa.

Davant la celebració d'aquesta datacommemorativa del nostre Estatut, empermet, com a president del Parlament,fer un parell de recomanacions:

Per als polítics i responsables de lesentitats ciutadanes, vull manllevar aquellconsell que, en sentit figurat, l'enginyósfilòsof i poeta Juan de Mairena llançavaals representants directes del poble: "Huidde escenarios, pulpitos, plataformas y pe-destales. Nunca perdáis contacto con elsuelo, porque sólo así tendréis una ideaaproximada de vuestra estatura ".

I a tots els ciutadans vull encoratjar-vosa continuar amb el repte de llaurar-vos elpropi futur amb l'esforç, l'austeritat, elsacrifici i la tenacitat. Però, sobretot, im-buïts d'un sentit profund i solidari de co-munitat.

Només així aconseguirem un objectiu iun projecte comú: un país satisfet amb ellmateix. I en aquest punt convergeixen elsobjectius de l'Estalut i de tots els ciuta-dans d'aquestes illes.

Joan Huguet RotgerPresident del Parlament

de les Illes Balears

o Ò

Ant

oni

Jesú

s B

alle

ster

n o o g I *

i s-

o«

&-

5 o

S?" S

CA t cT 3 O)

3 ««« • 2 P i-i I ~. '— ^

Suplement literari pàg 14 (42)

Versos escrits sota la feble claror dels vespresi l'èmfasi dels migdies

i

La primavera s'ha vestit de llum,mirada a penes seda amorosidaa l'aire estricte en què el capvespre regna.

Aixf, d'incertes hores, solitàriajoia per res seria la pregunta.Però l'esguard, de quina son no torna?

Obri la mar perenne el santuaridels ulls amb un presagi venerable,fins que, rubor enllà, de llum murmura.Buida l'agost el seu misteri insomne.

Torbant-se enlaire, encara autèntic clam,la més sublim, minvant de les collites.

Aquests arbres tenen la resposta.Si flors, de tan secretes, són les fulles,si càlides subleven l'horabaixa,si ja només sóc jo oferint-me en festa,ara tot diu de quina saba creixen.

Els núvols cerquen l'horitzó darrer.

Amor, l'oblit, desig, i la luxúriad'acomplir-se el moment, de proclamar-lo.Senzilla aquesta pau, i sense esperaviure en silenci la primera joia.

Només qui dubta amaga la certesa.Només celebra qui s'obstina a creure.

D'algun enyor recordé el gest de l'aigua.

Aquelles sendes per on la riberadel sol anticipava l'elegia,les aus efímeres, el seu paisatge.

Entre tanta avarícia no creiamés guany que la fortuna de merèixer.

He de trobar raó que em manifeste.És mentida la culpa, la memòria,poblant-se en transparència les imatgesara que l'àmbit de la nit abunda.

Encara tard descobriria l'homeel límit d'una soledat més alta.

Suplement literari pàg 15 (43)

Lliure en l'esclat d'una altra gosadia,groc contra groc, carícia que estrenala flor recent de l'àvida semblança.S'abandona al mati, i d'horabaixa,bressa les últimes impaciències.Que lenta, com s'esmera la mimosa.

8

Aleshores vaig veure per primeravolta la mar. Als braços de l'estiuqueia la brisa més serena. Totadesconeguda, així de perdurableera la quietud, i jo callava.

Naixia al sol d'una altra profecia.

Isidre Martínez

Fragments per a un diari espiritual

per a Glòria G. Arra,amant del saber

Tot és transfiguració; la mateixa llum del sol damunt lescoses ja tot ho transfigura.

En una obra musical els instruments dialoguen igualque, en una de teatral, els personatges, amb tots els mati-sos que van de l'harmonia a la dissonància.

La Música no va amb la moda, però sí amb el modemés avançat del seu temps.

La dansa de les hores no és una sardana; la de les esta-cions, sí.

L'amor no és dependència, és unitat.

La vida és la il.lusió de la mort.

La vida es pot acceptar tal com és, però no sofrir talcom és sense el bàlsam de l'engany.

L'Art i la Matèria. L'Artista, quan crea, no pensa: ma-terialitza el pensament.

Goig pictòric: l'olor del color (sentits) i l'essència delcolor (ànima) juntes són l'acmé, l'orgasme creatiu.

Deixar-se endur pel pinzell, com Don Quijote per Roci-nante: avene plaent de rodolar.

Pintura sense color, poesia sense paraules, música sensesons. Deixar de crear amb materials convencionals (roigvenecià, tristesa, La) i reinventar paleta, vocabulari inotes en una doble alquímia corporal i transcorporal: ferl'esperit.

Picasso, sense ser músic, sense ser molts, és polifònic.

Empèdocles era un home que passava del pensament al'acte sense altra mediació que l'impuls: Vejats miracles.

A la frontera del temps l'home contempla Déu.

Jaume Calmés

1 Suplement literari pàgl6(44) \ tfPoemes inconjunts (1980-1996) - Andreu Vidal

i.

AVE ADQUE VALE(Lord Byron. Mesolóngion, 1824.)

...í quiet és l'onatge com els marges que assota(Algernon Charles Swinburne)

A totes, Augusta, vaig voler-les per iguali, com un obscur sol, fidel i antic,rera cada aixella traspuà l'encís, el nou,i entre els seus tremolososrecords neulits com una boira lenta,vaig bastir el buc del meu oblit,amb deixalles i urc, buit i silenci;car era el meu destísaber-les, i en cada gest seu aprendreel gest del divíi, a través d'elles, en cadasospir seu, haver-te a tu, Augusta,que ets la morta i la nounada,la cosa doble, el collar i l'estelada.

(1984-1994)

3.

L'OBSCUR

No som l'Amant ni l'Elf M al engendratque entre esfondralls i sutzures conspiraprop dels semblants, ni som el qui delirapres per perfums d'un món malencantat.

No som el Ver ni el Cast ni el Desterratni un mag barbat que dins l'aigua respira,clos en una urna, i veu, amb lassa ira,dels fills dels reis el lluc destemçat.

No som l'Orat ni l'aspra Veu Armadani el corcat urc d'un simi saturnalni un mort isard que envers el dia badason ull cristos amb esma d'animal.

Als meus jardins la claror no fa estada.No conec jorn ni nit ni pler ni mal.

(1987-1995)

2.

Celi qui retorna, llumejant, per sidèries contrades,herbats d'estrelles aixelles i entrecuix,i diu: "Jo som el cec que viu prop les fontanes,l'ombrel.la d'or que aombra els déus nounats",¿com pot, ferit per una daga,pels laberints de l'U andarejartopant obstacleso, perdent-se entre pronoms, dir-li a l'Estranya:"Tu seràs el meu rou i la meva alba"?0 si, somniant, en un malsonde mala traça, entre carcassesde camell i pells de cabra,hi veu siameses, dones barbades1 nans d'un posat Uose i donzelles aurades¿com pot, fosc, pensar en goges oblidadeso, destre amb els mots, ordir fulades, símbols,tremir de llavis de santes corsecades?

4.

Celi qui pogués-oh vell amic que entre els estelsfrisses encar, esquerp, motada l'urpa-,marcat pel llamp o tocat de foscura,desencordar, precís, seny e oradura,los nus desfent, ab encalmada cura,les fibres separant...

mai no ho feria,car pac negun de los cels no rebriae, ab cast retard o lasciviosa via,dels ores pujant,desfausts perfums sa ment aneulirien,son cos sembrant de plaga e podriment.

Llei és de pocs, clara e antiga:"Romangui clos celi qui fressa ha sentida,vers tot mortal sos llavis restin clucs."

(1986-1996) (1990-1995)

Opinió pagi? (45) \ tf

Venga festa, ara que en donen! PSM-Nacionalistes de Mallorca

_ — -j— jiaBnrr•NdCKXwlS* W MMOTC8

Gràcies a la caparrudesa d'un delsnostres representants a l'Ajuntament,n'Antoni Sansó, que ho va sol·licitarpacientment cada mes des de fa propde mig any, aquests dies hem tengutocasió de veure el que es va gastar elnostre Ajuntament en festes durantl'any passat. Bé, la llista no acaba deser completa perquè hi manquen des-pesep corresponents al Nadal cultural,però és prou significativa per veurecap on van els tirs.

Segons els llistats oficials del Con-sistori llorencí, corroborats amb foto-còpies de les factures que més cridenl'atenció, durant el 1995 ens gastàremtrenta-un milions nou-centes vuitanta-tres mil seixanta-tres pessetes en festes(31.983.063 ptes.). Si dividim la xifrapels 365 dies que té l'any, veurem quecada matí, tant si plou com si fa sol,l'equip de govern del nou consistori esgasta 87.501 ptes. per entretenir lagent. Sembla increïble, però és la purarealitat. I creim que si hi afegíssim lesdel Nadal cultural, que com hem ditno hi estan incloses, possiblement laxifra s'atracaria a les 100.000 ptes.diàries.

Però vegem un poc per damunt al-gunes de les partides. Una de les queens van cridar l'atenció fou la de lapublicitat, ja que el total d'aquestadespesa puja a la xifra de 2.862.192ptes., sense comptar els programes iels cartells. Si ens atenim al fet queels ingressos per entrades a les festesde Sant Llorenç foren de 1.793.900ptes. -desconeixem si a les de SonGarrió es va recaptar res-, no haguésestat més rentable no fer publicitat ino cobrar res per entrar al concert?

Com a mínim ens haguéssim estalviatun milió gros, ja que és de suposarque els llorencins no havien de menes-ter publicitat per saber que estaven entemps de festes.

Com a curiositat, ja que en el pobletambé disposam d'una revista, cal es-mentar que sabem que a Flor de Cardno li han facilitat mai cap anunci pa-gat, i únicament li atorguen -en el 95,per cert, no els ingressaren res- unasubvenció anual de 50.000 ptes., men-tre que a la revista Manacor publica-ren anuncis per valor de 194.880 ptes,i a la cadena Los 40 principales pervalor de 92.800 ptes. Us imaginau quèpassaria si l'Ajuntament de Manacorfes publicitat institucional a Flor deCard i s'oblidàs del Manacor o del7Setmanaril Idò aquí passa.

Un altre punt que no destaca pel seuimport, però que dóna una idea de ladescoordinació de l'equip de govern,és el que fa referència a les fotografiesde les festes. Resulta que l'SMOE vacomanar un reportatge fotogràfic a naIsabel Llodrà, i el balle, per la sevabanda, en va encarregar un altre deben igual a n'Ignasi, de García Lis, demanera que hem duplicat la despesa iara tenim el reportatge repetit.

També cal remarcar que es pagaren450 raccions de tumbet a un restaurantde Porreres per servir un sopar a l'as-sociació de la Tercera Edat, i que lafactura ens va costar 285.000 ptes.,més 19.950 d'IVA. És que no hi haviacap professional a Sant Llorenç queles pogués cuinar? I més encara, ussembla que no haurien trobat algunparticular que els ho hagués volgut fera més bon preu? Si pagassin dels seussegur que mirarien més prim.

L'exposició de fotografia de la fa-mília Català Roca va costar 588¡815ptes., a més de la corresponent asse-gurança. Mai l'Ajuntament llorencí nicap institució relacionada amb el pobles'havia gartat una quantitat semblant

en una exposició de quadres o escultu-res, i molt manco de fotografia. I noés que l'exposició no ho pagàs, peròquan es tracta d'aquestes quantitatscrec que val la pena replantejar-se sies pot fer o no.

I una de les despeses més petitesperò més emblemàtiques de les festesés la de les 18.000 ptes. que pagarena la filla de la regidora del PSOEJerònia Mesquida per guardar l'es-mentada exposició. És una vergonyaque una persona que durant el mesd'agost ja va costar 162.500 ptes. al'Ajuntament en concepte de dietes,comissions i plenaris, enxufì la sevapròpia filla, menor d'edat, per unamisèria com aquesta. Si creien que ha-vien de menester qualcú per guardarl'exposició -que això és més que dis-cutible si havien pagat mig milió alsautors i es disposava d'una asseguran-ça-, havien d'haver fet el favor a algúmés necessitat que la família d'unametgessa que es guanya dolçament unsobresou com l'esmentat abans. La ve-ritat és que aquestes actuacions estanfent un favor molt magre als que ver-taderament ens sentim socialistes.

En definitiva, si sumàvem les des-peses de les festes, els interessos delsbancs i els sous dels regidors tendrfemque, només en aquests tres conceptes,cada dia, de cap a cap d'any, el nostreequip de govern es gasta poc més omanco quatre-centes mil pessetes. Nohi ha cap empresa privada llorencinaque pogués aguantar aquesta barbaritatsense anar a la quebra en poc temps.Però ja sabem que els ajuntaments nosón empreses privades, i, per tant, elsencarregats de gestionar els nostresdobbers no han de respondre amb elsseus béns de les irregularitats finance-res que puguin cometre durant el seumandat. El que és ben segur és queles seves empreses o els seus comptesfamiliars els duen d'una manera mésracional.

Política pàg 18 (46)%f

L'impuls cultural i la realitat balear

Dia de les Illes Balears 1996Menorca, 9 i 10 de març

Sovint m'he demanat, en un acte dereflexió cívica, com es genera, com esforma i com creix, en els grups soci-als que participen d'uns mateixos lli-gams territorials, historico-culturals iinstitucionals objectius, la consciènciacol·lectiva, el convenciment de pertà-nyer a una mateixa comunitat.

Lògicament, aquesta reflexió perso-nal m'afecta molt més d'ençà queocup el càrrec de president de la Co-munitat Autònoma de les Illes Balears.Al cap i a la fi, la qüestió és si l'e-xistència efectiva d'una configuracióterritorial comuna, d'una història pri-vativa, d'una cultura compartida, il'empara, també conjunta i específica,d'unes institucions basten per atorgarrealitat pròpia a un projecte de Comu-nitat viu i consolidat, capaç de trans-cendir les conjuntures provisionals ide sobreviure als cicles i a les tendèn-cies temporals.

Si volem donar resposta adequada aaquest interrogant, en primer lloc hau-ríem d'indicar que tots aquests ele-ments són indefugibles. És a dir, sen-se història, tradicions i llengua pròpia,no hi pot haver una personalitat col-lectiva arrelada, dins la qual cadaciutadà es pot sentir com a part d'unacomunitat singular i diferenciada deles existents arreu del món.

L'aspiració balear

Però dir que aquests ingredients sónindispensables no resol la inquietud,no tanca el cercle. La pregunta conti-nua sent si aquests valors compartitssón suficients per configurar la cons-ciència de poble. I, aquí, la resposta,si més no la que ens aporten els exem-ples de la història universal, és negati-va: un patrimoni d'aquesta naturalesano basta per a un objectiu que trans-

cendeix un llegat preexistent. La con-clusió és que el principi de la cohesióinterna entre ciutadans només pot ve-nir de la capacitat que tenguin aquestsmateixos ciutadans d'harmonitzar-se,de fer-se part d'un tot enquadrat dinsles condicions prèvies esmentades.

És evident que l'existència i el des-plegament de les institucions polítiquesde la nostra Comunitat Autònoma re-conegudes a l'Estatut de 1983 han fetmés en 13 anys, que altres fórmulesd'organització assajades durant la his-tòria moderna i contemporània de lesilles Balears. També és evident, però,que les Balears no han manifestat en-cara totes les possibilitats de reafirma-do ni, tampoc, totes les capacitats deforça i unió comunitària que hi sónimplícites.

Totes aquestes consideracions es re-fereixen a les Balears com a comuni-tat, no a l'afirmació que cada illa fade la seva personalitat diferenciada,afirmació, d'altra banda, establerta,arrelada i sentida. En conseqüència, sivolem expressar el sentit col·lectiu deles Balears, no podem més que seguirun camí: trobar la realitat suprainsularque ens identifica, la que ens defineixper damunt de les particularitats decada illa. Trobar tot allò que compar-tim plegats, tot allò que considerambéns de cada ciutadà de les Balearsperquè són, indistintament, valors al'univers que formen Mallorca, Me-norca, Eivissa i Formentera.

Els béns culturals

L'expressió d'aquests valors quesón de cada illa i, alhora, valors uni-versals de la comunitat suprainsular deles Balears no té per què ser difícil.De fet, abans parlàvem dels grans ei-xos -els històrics, els culturals, elsreferits a la llengua- que fonamentenl'edifici que compartim. Potser quefer factible la formació d'una realitat

suprainsular signifiqui extreure de ca-da gran apartat l'aportació o les apor-tacions essencials que poden donar im-puls a l'aspiració autonòmica protago-nitzada per totes les Illes.

No intentaré ara -tampoc no ho po-dria fer- una enumeració exhaustiva deqüestions que, amb tota seguretat, ne-cessiten d'una consideració reflexiva iponderada. Sí que m'atreviria, però,encara que som molt conscient del va-lor parcial de la suggerència, a desta-car la importància que, en relació ambel concepte d'unitat, tenen els llegatsintel·lectuals i artístics de les granspersonalitats de la nostra cultura. Bai-xant al terreny dels exemples, podriadir que si un menorquí, un eivissenc oun formenterenc reconeixen com apròpia la contribució del mallorquíRamon Llull, aquest fet, aquesta assi-milació instintiva, ens situa sens dubteen un nivell d'integració importantís-sim. L'exemplificació es podria ampli-ar a noms de qualsevol illa, amb lamateixa apel·lació per a la resta. L'ex-cel.lencia de l'obra de Josep M. Qua-drado té un abast balear indubtable, elseu valor intel·lectual és propietat detots els habitants de les Illes. I quèhem de dir d'isidor Macabich o deFrancesc de Borja Moll o de mossènAntoni M. Alcover, entre els moltsque poden ser citats en una relació in-apel.lable.

Les contribucions d'un RamonLlull, un Quadrado o un Macabich sónesplèndides en la mesura que superen,gràcies a la universalitat de la cultura,els límits de l'illa on nasqueren i, enconseqüència, qualsevol límit mesuraten termes geogràfics o territorials.Són aportacions de savis, humanistesi pensadors que sorgiren a Mallorca,Menorca o Eivissa, a qui els ciutadansde les Illes atorgam, pels seus mèritsobjectius i pel fet de formar part delnostre esperit, la capacitat de repre-sentar-nos universalment. Sense anar

Política/Humor Pàg 19 (47) J£

més lluny, Mascaró Pasarius, l'arque-òleg menorquí a qui la Comunitat Au-tònoma vol retre homenatge amb laMedalla d'Or, gaudeix d'una biografiaimpecable, demostrativa de l'encertd'una lluita pels valors que, amb plenapropietat, hauríem d'anomenar valorsbalears. Tots ells són grans referentsque ens permeten identificar una per-sonalitat compartida que ens fa fortsdes de les arrels. Com ens ho permettambé, des d'una altra perspectiva iper raons òbvies, la tasca reservada ala Universitat de les Illes Balears, lainstància acadèmica que juga un paperinsubstituïble en l'enfortiment de la

realitat suprainsular.

Dia de les Illes Balears

Podria haver triat altres argumentsper fonamentar la consistència de lanostra realitat col·lectiva amb motiude la diada autonòmica, però crec quesi, any rera any, i en qualsevol àmbitde la vida social, som capaços d'asso-ciar el missatge autonòmic al reconei-xement dels llegats dels nostres intel-lectuals, enfortirem la nostra Comuni-tat Autònoma de nanera imparable.Convé no oblidar que, malgrat el drethistòric de les Balears a gaudir d'Insti

tucions d'autogovern, aquestes instàn-cies només ens garanteixen una unióestructural, mentre que el motor defons de les altres aportacions ens a-torgarà una cohesió més profunda, di-rectament relacionada amb l'opció il'esperit dels individus. I és aquestaopció, que trien lliurement els ciuta-dans -no podem oblidar-ho-, la quesustenta les institucions i tots els es-forços d'autogovern.

Cristòfol Soler i CladeraPresident de la Comunitat Autònoma

de les Illes Balears

EspipelladesNo ho sé com mos anirà si es regidors comencen a prendre sa costum de dur-se'ncoses de s'Ajuntament a caseva, com va fer s'altre dia en Toni Cuc...Si feim es collo un dia agafaran una cadira, o una taula, o ses persianes i mosdeixaran la Sala més pelada que un jonc!No sé si mos convendría avisar sa parella de sa Guàrdia Civil...

Com que per lo vist an en Miquel Comís li agrada estar prop d'es famosos, es dia desa Challenge se va posar ses cames an es coll i li va acopar cap a Cala Rajada aretratar-se devora n'Indurain.Ja estam que lo lògic hagués estat que anàs a Cala Millor, que és d'es nostro terme,però s'hora d'arribada coincidia amb un ple o una comissió informativa, i ja sabemque es nostro equip de govern paga 10.000 pessetetes per cada assistència i ni un duroan es que no compareixen.

Voltros on diríeu que fan més festa, a Artà o a Sant Llorenç?Idò, si no m'han dit mentides, es pressupost de festes d'es nostro poble és més dequatre vegades més gros que es d'ets artanencs.I ja anireu comparar sa marxa que hi ha per sa rua, es foguerons de sant Antoni o sesfestes de sant Salvador.

Com que sa realitat és lo que haurem de desembutxacar, podem dir que cada m2 d'essolar d'en Joan de sa Caixa va costar a s'Ajuntament 21.591 ptes.; cada m2 d'es solarde s'Escaleta va costar a s'Ajuntament devers 35.000 ptes., però hi ha una casa habi-table; cada m2 d'es solar d'en Miquel Gostí va costar a s'Ajuntament 72.814 ptes.,amb s'agravant que hi ha un clot que hauran de tapar d'una manera o de s'altra.

_3

En es pressupost d'enguany s'Ajuntament fa comptes gastar 36 milions en un polis-portiu cobert ran d'es futbol, i encara no sap si es Consell Escolar hi està d'acord,ja que substituiria es de s'escola, ni si es propietaris volen vendre ni què en demanen.Això se diu planificar bé ses coses!

Josep Cortès

SA NOSTRA F U N D A C I Óa

PAGARA A L'HOSPITAL DE NIT I AL REFUGI10 PESSETES

PER CADA LLAUNA BUIDA QUE TU ENS PORTISa "DEIXALLES", Camí de Salarti, 63 • Palma, de dilluns a divendres, de 9 h. a 13 h. i de 16 h. a 19 h.

COL·LABOREN

arpal©s> <*>» s7r**c/jfa$a&

WHüm^^ Gote 1

IMPORTANT: Les llaunes han de ser, necessàriament, de begudes

Ecologia pàg21(49) íf

L'estació de transferència de fems de Son Pereto

0t.bon Cabrer Nou

ion Cabrer Vell

D'acord amb el què assenyala el PlaDirector de Residus Sòlids Urbans(RSU) del Govern Balear, gestionatpel CIM i adjudicat a l'empresa con-cessionària TIRME, tots els abocadorsde fems de Mallorca -la majoria il.le-gals, exceptuant els de Manacor, SonReus i Calvià-, s'han d'haver clausu-rat el dia 21 de maig. A partir d'a-questa data han d'entrar en funciona-men{ la incineradora de Son Reus i lesset estacions de transferències que hihaurà escampades per l'illa de Mallor-ca, que estaran ubicades a Calvià, Só-ller, Alcúdia, Binissalem, Inca, Cam-pos i Manacor. De fet, emperò, enca-ra que el plenari del CIM de dia 13 defebrer establís que la incineradora had'iniciar la seva tasca pel maig, lesesmentades estacions gaudeixen dequatre mesos de pròrroga, degut al re-tràs que està tenint la seva construc-ció. Segons això, per tant, és probableque comencin a funcionar tot just pas-sat l'estiu.

En aquestes instal·lacions, segons elprojecte del CIM, els residus sòlids a-niran directament dels camions a unscontenidors hermètics, en els quals re-bran una compactació que en reduiràel volum, a fi d'economitzar en un50% el transport per carretera. Segonsel projecte, aquest procediment evitala pudor i la dispersió de papers iplàstics. Esperem que no s'equivoqui.

Una d'aquestes estacions, si no s'hiposa remei, estarà ubicada molt propde Sant Llorenç, gairebé enfront de labasílica paleocristiana de Son Pereto,a l'altre costat de la carretera de Ma-nacor (vegeu el plànol); en aquest sen-tit, pareix ésser que l'empresa conces-sionària ja hi ha comprat un parell de

quarterades. Segons informacionsfidedignes, aquesta empresa, TIRME,està integrada per Dragados, GESA iConstrucciones y Contratas, a partd'alguns petits accionistes més.

La proximitat de la basílica i el fetd'haver-hi trobat restes de ceràmica,ha provocat que la comissió de Cultu-ra i Patrimoni Històric del CIM, ainstàncies de l'Ajuntament de Mana-cor, que es va oposar a aquesta ubica-ció, comanàs als seus tècnics unaprospecció arqueològica, per establirsi hi ha restes que impedeixen laconstrucció de l'estació de transferèn-cia. S'espera que estigui enllestidadins el mes de març, però segons in-formacions de darrera hora sembla és-ser que no han trobat indicis paleo-cristians que puguin resultar un impe-diment per a la construcció de l'esta-ció esmentada.

Cada una de les estacions estaràintegrada per:

1.- Zona de pesada, amb bàsculaper al control de les entrades, i unsistema informàtic que controlarà elpes, la data i l'hora, la matrícula dels

camions i les dades dels particularsque portin residus pel seu compte.

2.- Rampa de pujada dels camionsi tremuja de recepció.

3.- Premsa de compactació.4.- Contenidors i sistema de trasllat.5.- Zona d'aparcament de cotxes i

de contenidors de residus.6.- Jardins i instal·lacions de neteja.L'estació de Son Peretó, que rebrà

tots els residus sòlids de la banda delLlevant -Manacor, Capdepera, Artà,Sant Llorenç i Son Servera-, serà lamés grossa de Mallorca, i tendra unacapacitat de 25.814 tm per any. Cos-tarà 43.500.000 ptes.

De manera que això és el que hi ha.No sé si ho duien d'amagat o no, perònosaltres ens n'hem temut aquests diesi per això ho publicam. I com que famolt de temps que està en marxa i haestat a exposició publica, no crec quepoguem fer res per canviar la ubicacióde l'estació de Son Peretó. Només re-sar perquè sigui ver que no farà pudorni hi haurà rates ni brutor.

Josep Cortès

Biblioteca. Resum del 95 pàg22(50) \ %p

400Lectors mensuals Maria Bel Pont

200

gen feb mar abr mai jun ago set oct nov des

Llegenda:0: generalitats (enciclopèdies, diccionaris...)1: filosofia2: religió/teologia3: ciències socials5: ciències pures6: ciències aplicades7: belles arts/jocs/esports8: filologia/literatura9: geografia/biografia/història

Consultes mensuals/matèries/secció adults

• infanti Is

• juvenils

D adults Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Lectors amb carnet

Q

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agust

Setembre

Octubre •

Novembre

Desembre

Total

713

714

716

719

720

720

721

725

732

736

737

Total

538

267

329

248

374

101

8

134

454

450

282

4

3

8

5

3

6

3

3

18

9

5

1

2

7

2

4

1

10

1

1

27

5

6

151

60

18

17

21

12

31

39

22

22

32

8

6

13

67

87

72

23

8

6

19

10

14

2

46

28

33

41

52

35

76

38

39

30

6

48

82

41

54

63

38

61

51

49

40

20

21

64

141

63

57

86

97

16

115

37

10

28

108

152

78

796

483

612

552

686

255

55

293

848

935

608

3185 67 29 317 399 230 501 608 784 6120

Biblioteca. Resum del 95 pàg 23 (51)

Consultes mensuals/matèries/seccions infantil i juvenil600T

400--

200-

¡I infantils

• juvenils

D coneixements

• còmics

0 ULULAIgen feb mar abr mai j un j ui ago set oct nov des

Consultes mensuals/formatLlibres Vídeos Àudios Public.

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

994

595

745

883

1190

510

546

712

1128

1279

796

11

8

16

2

4

3

4

12

9

1

11

17

10

9

5

6

1

4

9

9

9

15

16

32

24

8

36

13

1

39

92

71

38

Consultes mensuals/lloc1200i

1000

80

B sa l a

• domici li

Total

988

645

794

898

1236

527

555

772

1238

1360

860

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des(Passa a la pàg. següent?

Biblioteca. Resum del 95 pàg 24 (52)r

%£

Ingressos de material/origen

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

Ingressos de material/tipus

U llibres

• vídeosClaudio

gen feb mar abr mai j un ago set oct des

A les taultjvs i als gràfics d'aquesta coi.laborado pò*dera treure, a primer cop d'ull, una sèrie de conclusi-ons relacionades^ amb la biblioteca Salvador Gaímés.

En primer lloc, que són pocs els adults que Ja utilit-zen, ja que les columnes més altes sdn gairebé sempreles dels infantils- Ets darrers mesos de l'any guanyenels juvenils, potser perquè han començat l'escola i en-cara mantenen intactes les ganes de fer treballs.

ï, d'acord amb el paràgraf anterior, més de la meitatde les consultes dels adults utilitzen diccionaris i enci-clopèdies, seguides de lluny per les de geografia/histò-ria, literatura i belles arts/esports, fet que corroboraque els usuaris sdn majoritàriament estudiants. La reli-giö i la filosofia, seguint la tònica de la societat, són lesmatèries menys consultades,

Com és natural» els llibres guanyen de molt als ví-deos, aj& compactes 1 als diaris i revistes ¿encara queaquests apartats comencen a fer-se notar, sobretot fes

publicacions periòdiques JillLa major part de tes consultes es fan a la propia bi-

blioteca, tot i què hi ha més de 700 llorencins que dis-posen de car net de lector.

El Consell Insular de Mallorca, organitzador de laXarxa de Biblioteques, és el major subministrador dematerial, encara que l'Ajuntament també està desenvo-lupant un paper important en aquest sentit. Les institu-cions i alguns particulars aporten el seu gra d'arena,maldament el se« paper no sigui gaire significatiu.

De tot això podem deduir que ta biblioteca s'estàguanyant un lloc dins et món infantil i juvenil delsllorencins, ja que durant l'any passat es feren 6.120consultes, que sì les dividim pèls dies que està obertaens surt un promig aproximat de SO diàries. Si ara s'a-conseguia captar els adults, s'hauria donat una passaimportant dins el món cultural del poble.

Josep Cortès

l Demografia i societãT pàg 25 (53)

NAIXEMENTS

Dia 20 de gener va néixer a SantLlorenç na Naomi Galmés Ramírez,filla d'en Miquel i na Josefa. Salut!

Dia 25 li va tocar el torn a n'AntoniAdrover Soler, fill d'en Jaume i naCatalina. Enhorabona.

El 14 de febrer va obrir els ulls perprimera vegada na Bàrbara MayolMascaró, filla d'en Sebastià i na Fran-cesca. Salut!

Dia 17 defebrer va néixeruna altra lloren-cina: na LauraSoler Gayà, queés filla d'enBartomeu i naFrancesca. Lanostra més cor-dial enhorabona.

Dia 13 de febrer va néixer una altranina a S'Illot, na Maria MagdalenaSureda Riera, filla d'en Mateu i naJoana Maria. Salut.

DEFUNCIONS

Dia 2 de fe-brer ens va dei-xar en LlorençBauza Riera,també conegutamb el malnomde Porrino, al'edat de 81anys. Que el ve-gem en el Cel.

Dia 19 de gener va morir a CalaMillor n'Ingeborg Färsen, de naciona-litat alemanya, a l'edat de 71 anys.Descansi en pau.

Dia 8 de febrer va morir a S'Illoten Werner Rech, un alemany de 64anys. Descansi en pau.

El dia 9 defebrer ens vadeixar na NúriaNadal Calden-tey, una encan-tadora jovenetade 15 anys, que,encara que espe-rada, la sevamort va impres-

sionar tot el poble. Descansi en pau.Dia 18 de febrer va morir un altre

estranger a Cala Millor, en Kurt Willi

Seiler, a l'edat de 63 anys. Al Cel sia.I el dia 16 va tocar el torn a una

altra alemanya, també a Cala Millor,na Margot Alice Endries, de 61 anys.

Dia 16 defebrer, en undesgraciat acci-dent, va morirna Miquel Go-mila Riera, demalnom Nespla,a l'edat de 49anys. Descansien pau.

NOCES D'ARGENTDia 24 de febrer va fer 25 anys que

en Bernat Rosselló i na Catalina Mo-ragues feren l'esclafit. Que en puguincomplir altres tants, com a mínim.

M

Amb tota la gamma de carburants del mercatS'accepten tota casta da targetes

Cra. Palma-Artà, km 55 * Sant Llorenç des Cardassar

Si lleu... pàg26(S4) \ ¥MOTS ENCREUATS

e 9 io n 12

Horitzontals: 1.-Bolet comestible decolor de rovell d'ou. Té un sabor picant,com el vinagre. 2.-Pertany a un lloc de-terminat. Acció de rapar. 3.-Conductemembranós que va de la faringe a l'estó-mac, passant entre la tràquea i l'espinada.Diner. 4.-D'una petitesa extraordinàriadins la seva espècie. Animar el foc remo-vent els tions perquè cremin millor. 5.-A-romatitzar, perfumar. Cent. La segona.6,-Cinc-cents. Lloc on es posen a madurarles fruites. 7.-Nom de lletra. Sèsam.8.-Herba tora. Consonant. Nou més un.9.-soG. Déu egipci. Peu o canelobre pera aguantar una atxa o atxes. 10.-Escollir.Conjunt de bigues d'arbre fortament uni-des formant una plataforma flotant. Alrev., preposició. 11.-Símbol de l'oxigen.I ara símbol del nitrogen. Un gos. Cent.Nota musical. 12.-Terreny abundant encòdols. Tassó. Consonant.

Verticals: l.-Aire que s'escapa delspulmons en una expiració. Cadascuna deles partícules petitíssimes i indivisibles dequè es compon l'univers segons la doctri-na atomista. 2.-Tenir el coratge suficientper a fer alguna cosa. Símbol del crom.Vocal 3.-Magatzem d'articles de primeranecessitat on els consumidors poden ad-quirir-los amb més economia que a les bo-tigues. Símbol del iode. Noranta-nou mésun. Al rev., torre alta a la riba del maramb un llum a la seva part superior, queserveix per a guiar de nit els navegants.Marduix. S.-En castellà, ona. Venerar. Lamateixa del sis horitzontal. 6.-Cinquanta.Consonant. Enderrocs. Símbol del calci.7.-Terminació verbal. Dues consonant bendiferents. En aquest moment. Mig acalar.Tronc del sistema arterial. Cinc. 9.-Ca-dascuna de les menjades d'alguna impor-

tància que hom fa diàriament a hores fi-xades: l'esmorçar, el dinar, el sopar.Cinc-cents cinquanta. Petita. 10.-En botà-nica, semblant en forma o aparença a uncalze. Símbol del sofre. 11.-Representaciómental d'una cosa real o imaginària. Con-sonant. Garbell d'espart o jonc per a por-gar el gra a l'era. 12.-Mitja dama. Notamusical. Cops donats amh la cua.

SolucióHoritzontals: l.-Agerola. Àcid. 2.-Lo-

cal. Rapada. 3.-Esòfag. Calé. 4.-Nan. A-tiar. 5.-Aromar. C. E. 6.-D. Madurador.7.-A. Ajonjolí. C. 8.-Tora. R. Deu. 9.-aC. Ra. Atxera. IO.-Triar. Rai. eD. 11.-O. N. Ca. C. Re. 12.-Macada. Vas. S.

Verticals: ï.-Alenada. Àtom. 2.-Gosar.Cr. A. 3.-Economat. I. C. 4.-raF. Majo-rana. 5.-Ola. Adorar. D. 6.-L. G. Runa.Ca. 7.-Ar. Rj. Ara. 8.-Aca. Aorta. V. 9.-Àpat. DL. Xica. lO.-Calicoide. S. 11.-I-dea. R. Erer. 12.-Da. Re. Cuades.

BROU DE LLETRES

Telèfons

Ajuntament

Policia municipalPolicia nacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Son ServeraAmbul. de ManacorSon DuretaEscolaBombersC. Roja (ambulància)JutgeClavegueramS.M.O.E.Ca Ses MongesFuneràriaGESA (oficines)GESA (avaries)GruaHisendaTeatre de ManacorParròquiaOficina aturTelèfon de l'esperança

56 90 0356920056 94 1155004456 70 2056 90 8356 95 975671 6855 42 022891 0056 94 8355008020 01 0256 90 4681 035956 95 4956 90 835260535541 1184 33 3355 03 4455 35 1155 45 4956902155208146 11 12

B A E D F R N R S V X ID G R A N U L A R E F CI C R J G M J F R G R FH E B A H M L A I T A CJ S L K N T F L J H G SK B P I N A K C Q B M LE O C O S L R S A T E AG C S E F L E E S C N OK I E G R A C I P R T DG N H D R R D E S P A TC A J R A J E S S O R TD R I A N S A I R A E RA N T E S M I C A R C AB L U S T P S J I A T AA C D O P A B E O N M L

SolucióGranular, granar, fragmentar, picar, tros-sejar, esbocinar, esclafar, tallar, esmicar,capolar.

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Maria Galmés

El temps pàg27(55) \ If

Resum comparatiu gener 96 Col·laboradors

Ca'n XescEstaco

Sant Llorenç

MàximaMínimaMitjaMitja MàximaMitja Mínima

2212

11 615.77 6

Dies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel coßertDies de tempestaDies de plujaCalabruixadesGeladesPluja acumuladaBoiradesPols d'Africà

1996

71683

12O1

56.81O

Sa Fontpella (Ca'n Xesc) 681995 Sant Llorenç (Ca'n Xesc) 56,8

Ses Planes (Ca'n Toni) 89,5Son Roca Ca'n Mateu) 55Son Vives (Ca'n Pedró) 51Son Costes (Ca'n Salvador) 53Son Sureda (Ca'n Tomeu) 51

N 1NW 2 NE 3

15105O1118

28.7 W 42O

SW 8S 3

E4

SE 2

Temperatura

!5"

10"

Humitat100%

Pluja25 I 'm2

20 I.'m2

15l/m2

I0lm2

5 l/m2

ni2

•Direcció sw| w I w| E | w | wTsw|sw|sE|sw| s |var| N fs |SE| E I E |NE| s IVAR|NE| NE|Nw|sw|Nw[sw|sw|sw|var|var|var|

Vent

5 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Això era i no és: la Sala pùg 28 (56)

Dia 7 d'agost farà vint-i-cinc anysque es va inaugurar l'actual Sala Con-sistorial. Un quart de segle, per tant,separa aquestes dues fotografíes en eltemps, encara que la diferència en elsusos i costums de les dues èpoques si-gui abismalment superior.

Als inquilins de l'edifici antic, tot iessent més estret que l'actual, els bas-tava la planta baixa per ubicar-hi lesdependències municipals: un despatxper al batic, una sala per als funciona-ris i una altra per al públic, que espe-rava ésser atès a través d'una finestre-ta amb arc de mig punt, amb una por-teta de vidre fumat.

A la part superior, l'escola de donMiquel Pa-amb-oli, un homonet magrei ajupit que semblava que sols no to-cava amb els peus a terra. A les pa-rets, un mapa d'Espanya, un d'Europaque encara no reconeixia les conques-tes de la URSS, un del món i una pis-

sarra que mai no vaig veure neta deguix; als pupitres, tots tacats, un foratper posar-hi el tinter, sovint ple demosques; a l'ambient, una mescla d'o-lors d'escola: llapis, suor, tinta, pedrasalina per llevar les taques -que mésque les taques crec que llevava direc-tament la pell-, xupons... Una vegadava servir de presó durant unes hores,quan en Cubre va agafar n'Aixartell,un assassí del Pla, davall unes figueresde moro, prop del poble. Va anar béperquè no hi va haver escola, peròmai no se'm borrará la imatge del de-linqüent quan se l'endugueren amb elcotxe cel·lular.

A la dreta de la Sala hi havia un pe-tit pati on estaven els excusáis, i unacasa-magatzem que donava al carrerMajor, per on també tenia l'entradaprincipal l'Ajuntament.

L'edifici actual, dissenyat en tempsde Tomàs Rosselló i inaugurat essent

batle Miquel Vaquer, semblava quehavia d'ésser massa gros per les ne-cessitats del poble; fins hi tot hi ferenuna presó i deixaren tota la segonaplanta al Club Card. Però al cap depoc temps augmentaren les necessitatsi actualment no basta per a res. S'haconvertit en un edifici obsolet que noreuneix les condicions de comoditat ifuncionalitat que exigeix una adminis-tració moderna, tant per als funciona-ris com per als ciutadans que han demenester fer-ne ús. Segons el batles'està plantejant la possibilitat de durla policia a una altre lloc, i fins i totel saló d'actes haurà de ser reformat,per tal de donar cabuda als dos regi-dors més que hi haurà a partir de lesvinents eleccions municipals.

Josep Cortès i Xisca Santandreu(La f olografia antiga pertany a l'arxiude la biblioteca municipal)