€¦ · web viewel tercer trimestre de 2016, el 74% de la població ocupada catalana es concentra...

PLA DE DESENVOLUPAMENT

DE POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ DE

CATALUNYA2017-2018

Índex

1. PREÀMBUL.....................................................................................................................................3

2. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................3

3. DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA........................................................................................5

3.1 Demografia.............................................................................................................................5

3.2 Economia................................................................................................................................7

3.3 Estructura productiva...........................................................................................................10

3.4 Teixit empresarial.................................................................................................................13

3.5 Mercat de treball..................................................................................................................15

3.6 Grups desafavorits o especialment afectats per l’atur.........................................................38

3.7 Diagnosi territorial................................................................................................................52

4. DIAGNOSI TERRITORIAL (A NIVELL COMARCAL).....................................................................54

4.1 Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur...................................................................54

4.2 Informació bàsica sobre Politiques actives d’ocupació............................................................61

5. PRIORITATS...........................................................................................................................62

5.1 Criteris que orienten el PDPO...............................................................................................62

5.2 Objectius...............................................................................................................................66

5.3 Col·lectius.............................................................................................................................66

6. SERVEIS OCUPACIONALS........................................................................................................68

7. CARTA DE SERVEIS.................................................................................................................74

8. CONCERTACIÓ TERRITORIAL..................................................................................................74

9. INSTRUMENTS OPERATIUS.....................................................................................................75

9.1 Sistemes d’informació...............................................................................................................75

9.2 Model d’avaluació de les polítiques d’ocupació........................................................................76

10. FONTS DE FINANÇAMENT..................................................................................................79

11. CALENDARITZACIÓ...................................................................................................................79

12. ANNEXOS...........................................................................................................................81

12.1 Annex I. Programació anual del SOC.........................................................................................81

12.2 Annex II. Pla d’avaluació...........................................................................................................86

12.3 Annex III. Estratègies territorials..............................................................................................90

2

1. PREÀMBUL

Pendent

2. INTRODUCCIÓ

La Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'Ordenació del Sistema d'Ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya estableix que un dels instruments estratègics de les polítiques d’ocupació a Catalunya és el Pla de Desenvolupament de Politiques d’Ocupació (PDPO).

La Llei també indica que el PDPO ha de quantificar i territorialitzar, amb caràcter pluriennal, els objectius de l’Estratègia catalana per a l’ocupació, fixar els criteris i els àmbits de participació territorial, definir els serveis i els programes que es vulguin dur a terme en els àmbits de les polítiques d’ocupació, i establir els indicadors quantitatius i qualitatius que s’usaran per avaluar-ne l’acompliment.

El Pla conté una diagnosi general de Catalunya que analitza aspectes com la demografia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, o la situació dels grups de persones més desfavorides que aquest Pla prioritza: joves, dones, i persones de més 30 anys, especialment, les que estan en situació d’atur de llarga durada, en risc de pobresa o exclusió social, majors de 45 anys, destinatàries de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), persones amb discapacitat i persones immigrants.

Aquesta diagnosi mostra la situació sobre la que aquest PDPO haurà d’intervenir. El Pla ha estat elaborat mitjançant un procés de participació en el que han intervingut les diferents unitats de gestió del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i les entitats membres del Consell de Direcció del SOC a través d’un Grup de treball específic. Concretament, en aquest Grup hi han estat representades les organitzacions sindicals (CCOO i UGT de Catalunya), les organitzacions empresarials (PIMEC, Foment del Treball i FEPIME), les entitats municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques) i el propi SOC.

El procés d’elaboració del Pla ha partit de l’anàlisi de la diagnosi; del marc estratègic en matèria d’ocupació a nivell europeu, estatal i català; de les necessitats territorials; de la identificació de prioritats i intervencions; i del consens per a la definició de les propostes que conté aquest PDPO.

Més concretament, l’elaboració del PDPO 2017-2018 ha considerat:

El Pla anual de política d’ocupació (PAPE) en tant que instrument de coordinació del Sistema nacional d’ocupació.

L’Estratègia catalana per a l’ocupació (ECO) 2012-2020, que estableix els objectius de la política d’ocupació de Catalunya amb caràcter pluriennal.

3

L’Estratègia Catalunya 2020, i específicament, els àmbits prioritaris d’actuació i els eixos estratègics.

El Programa Operatiu (PO) de Fons Social Europeu 2014-202 (FSE) que fixa l’estratègia a seguir en el període en matèria de d’ocupació, educació, formació i inclusió social. Aquest PO contempla com a línees d’actuació prioritària: la lluita contra les elevades taxes d’atur, especialment dels col·lectius de persones desfavorides; la promoció de l’ocupació de qualitat i la formació professional per a l’ocupació; el foment de la promoció de l’emprenedoria; la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball, la reducció de les taxes de pobresa; i la inversió en formació permanent

El Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil 2014-2020 que té l’objectiu de reduir l’índex d’atur de les persones joves entre 16 i 29 anys sense feina i que no estiguin integrats en els sistemes d’educació o formació establerts.

El Pla que es presenta abasta el període 2017-2018 i és el quart Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació que elabora el SOC en col·laboració amb les organitzacions i entitats representades al Consell de Direcció del SOC. El PDPO 217-2018 dóna continuïtat a la planificació de les polítiques d’ocupació que es va iniciar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació 2010-2011 i va continuar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació de Catalunya (PDPA) 2012-2013 i amb el PDPO 2014-2016.

El Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació 2017-2018 s’organitza de la següent manera: Capítol 1, dedicat al Preàmbul del Pla. Capítol 2, conté la introducció del document. Capítol 3, conté dos apartats, el primer està dedicat a la diagnosi general de Catalunya i

analitza la demografia, l’economia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, i els grups de persones desafavorides o especialment afectades per l’atur. El segon apartat s’ocupa de la diagnosi territorial i analitza els principals indicadors de mercat de treball a nivell de província.

Capítol 4, recull la diagnosi territorial a nivell comarcal, i específicament, els indicadors bàsics de producció, ocupació i atur, així com informació sobre les polítiques d’ocupació desenvolupades per comarques.

Capítol 5, detalla les prioritats del Pla i en fixa els objectius. Capítol 6, descriu els serveis ocupacionals, i indica els serveis i programes que s’ofereixen

dins de cada un dels serveis. Capítol 7, està dedicat a la carta de serveis i indica la previsió pel seu desenvolupament. Capítol 8, recull diferents aspectes relatius a la concertació territorial Capítol 9, està dedicat als instruments operatius i conté dos apartats, un dedicat als sistemes

d’informació i un altre, al model d’avaluació de les polítiques d’ocupació. Capítol 10, detalla les fonts de finançament. Capítol 11, indica la calendarització dels serveis i programes d’ocupació.

4

Finalment el PDPO 2017-2018 es tanca amb tres annexos, un dedicat a la Programació anual del SOC; un altre, als Plans d’avaluació anuals i un tercer, a les Estratègies territorials.

3. DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA

En aquest capítol es recullen els principals elements de context a considerar per a l’elaboració i desenvolupament de les polítiques d’ocupació a Catalunya en el període 2017-2018. En concret, els elements que s’analitzen són la demografia, l’economia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball i la desocupació en els grups més desafavorits. També s’incorpora una diagnosi territorial per cadascuna de les províncies catalanes.

3.1 Demografia

L’any 2016 la població de Catalunya era de 7.522.596 habitants1, xifra que representa un increment de més d’1,25 milions (aproximadament un 20%) respecte la població de l’any 2000. Cal apuntar que en els darrers anys s’estan produint canvis en les tendències: si bé entre 2012 (any en que es dóna el pic de població amb 7.571.908 habitants) i 2015 es produeix una reducció de la població del -0,8% que trenca la tendència a l’alça de les darreres dècades, en el darrer any s’observa un lleuger increment poblacional (del 0,19%). La dinàmica poblacional observada a Catalunya és similar a la del conjunt de l’Estat espanyol. La reducció de la població s’explica principalment per l’impacte de la crisi econòmica.

L’edat mitjana de la població catalana és de 42,17 anys, xifra lleugerament inferior a la que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (42,46 anys). Catalunya té una població relativament envellida, tal i com demostra el fet que el nombre de persones majors de 65 anys (el 18,3% sobre el total) supera el de persones menors de 15 anys (16,7% del total)2. L’envelliment de la població catalana, però, no es tan notori com el del conjunt de l’Estat espanyol, on la població major de 65 anys representa el 18,6% de la població, mentre que la infantil només suposa el 16%. Aquestes xifres reverteixen en un índex d’envelliment3 de 108,76 a Catalunya i de 114,72 al conjunt de l’Estat.

És important apuntar que al llarg del segle XXI s’observen canvis importants pel que fa als índex d’envelliment a Catalunya: mentre que durant la primera dècada del segle es pot parlar d’una important tendència a la baixa (es passa d’un índex d’envelliment de 113,91 l’any 2000 a un del 101,35 l’any 2010), al llarg de la segona dècada la tendència està sent a l’alça (es passa d’un índex de 101,87 l’any 2011 a un de 109,99 l’any 2016. Aquestes variacions també es produeixen al conjunt de l’Estat, encara que no de manera tan acusada.

1 Xifres de població 01/01/2016.2 Xifres de població 01/01/2016.3 L’índex d’envelliment és el quocient resultant de la divisió del nombre de persones de 65 i més anys entre el nombre de persones joves menors de 15 anys, expressat en tant per cent.

5

Gràfic 1. Evolució de l’Índex d’envelliment Catalunya i Espanya (2000–2016)

Font: Sèries de població (INE)

La feminització de la vellesa a Catalunya queda palesa en el fet que el nombre de dones majors de 65 anys (790.422 dones, que representen el 20,7 del total de dones) és molt superior al d’homes (588.855 homes, que representen el 15,9% del total d’homes). L’any 2016, l’índex d’envelliment de les dones és de 129,9, mentre que en el cas dels homes aquest índex es redueix fins al 91,2. Aquesta feminització de la vellesa es reprodueix també al conjunt de l’Estat espanyol, on l’índex d’envelliment de les dones (136,1) és molt superior al dels homes (97,2).

En qüestions demogràfiques, un darrer aspecte que cal tenir en compte per al disseny de polítiques d’ocupació és l’elevada presència de població estrangera. L’any 2015, darrer any del que es disposa de dades oficials, la població d’origen estranger resident a Catalunya representava el 12,05% del total de població, percentatge gairebé 3 punts superior al que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (9,58% del total poblacional).

El fenomen migratori ha tingut un important impacte sobre la demografia catalana i espanyola. Cal tenir present que l’any 1998, any en que s’inicia l’onada migratòria, la població estrangera representava només el 2% de la població a Catalunya i l’1,6% de la població espanyola, i que aquests percentatges van arribar al 15,77% i 11,64% respectivament l’any 2009, any en que es va assolir el nivell màxim de població estrangera. És important destacar, però, que en els darrers anys, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat Espanyol, es detecta una tendència a la baixa en el percentatge de persones estrangeres residents. Aquest procés de reducció de la població estrangera està motivat principalment per la persistència de la crisi econòmica i la conseqüent disminució d’oportunitats

6

laborals, i pels mecanismes establerts pel Govern de l’Estat per afavorir el retorn als països d’origen de les persones estrangeres en situació de desocupació.

Gràfic 2. Evolució del percentatge de població estrangera Catalunya i Espanya (2002–2015)

Font: Sèries de població (INE)

3.2 Economia

L’any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) a Catalunya el Producte Interior Brut (PIB) per habitant en paritat de poder de compra va ser de 215.641 milions d’euros (en base 2010) 4. Tot i el fort impacte de la crisi econòmica a Catalunya, el PIB català continua sent netament superior (fins a 22,5 punts) a la mitjana de l’Estat espanyol i sensiblement superior (12,3 punts) a la mitjana de la Unió Europea (28 membres).

Tot i que des de l’inici de la crisi econòmica i fins al 2013 Catalunya va patir un retrocés en l’activitat econòmica, en línia amb el que ha succeït al conjunt de l’Estat, és important destacar que en els darrers anys s’observa una recuperació. Així, l’any 2015 el PIB català va assolir nivells fins i tot superiors als que es donaven el 2007 (el PIB d’aquell any va ser de 212.391 milions d’euros).

La recuperació de l’economia catalana està sent més forta que la que s’està produint al conjunt d’Espanya, fet que ha permès incrementar la diferència respecte a la mitjana del PIB estatal, situant-la a nivells similars als que hi havia abans de l’esclat de la crisi econòmica. Per la seva banda, les dades indiquen que en els darrers dos anys la recuperació també està sent més forta a Catalunya que al conjunt de la Unió Europea.

4 Segons dades de l’IDESCAT.

7

Gràfic 3. Evolució del PIB per habitant a Catalunya en paritat de poder de compra en relació a Espanya (=100) i a la UE 28 (=100) (200-2015)

Font: Indicadors d’estructura econòmica 2015. IDESCAT

Cal advertir, però, que la recuperació detectada des de la perspectiva macroeconòmica no té una translació proporcional en la millora de la qualitat de vida de la població. Efectivament, tot i que es produeix una certa recuperació del poder adquisitiu per habitant a Catalunya, encara continua estant lluny de les xifres d’abans de l’esclat de la crisi econòmica.

Segons dades recopilades per l’IDESCAT, la renda mitjana neta anual per persona l’any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) va ser de 12.283€/persona. Aquesta xifra representa un augment de només l’1,4% respecte a la de l’any 2013, percentatge força allunyat de l’increment del PIB, que va ser del 6,1%.

Pel que fa a la despesa mitjana anual de les llars catalanes, tot i que des de 2013 es detecta certa recuperació, cal dir que continua estant lluny dels valors que s’observaven abans de l’esclat de la crisi econòmica. Així, la despesa mitjana anual per llar s’ha reduït un 11% entre els anys 2007 i 2015 (s’ha passat d’una despesa mitjana anual de 33.918€/llar a una de 30.175€/llar.

També s’observa una dinàmica diferent entre l’evolució del PIB i l’evolució dels salaris bruts anuals mitjans. Mentre que, com ja s’ha indicat, en els darrers anys s’observa un destacat increment del PIB, en el cas del salari brut mitjà es detecta una tendència a la baixa. Efectivament, es calcula que l’any 2014 (darrer del que es disposa de dades) el salari brut anual mitjà a Catalunya es situava en els 23.927,17€; aquesta xifra representa un descens del 2,3% respecte la que es donava per al 2011.

8

Una altra variable a tenir en compte a l’hora d’analitzar la situació econòmica d’un territori és la distribució de la riquesa. La següent taula mostra la distribució de la població en funció del decil de renda (on el primer decil correspon a les rendes més elevades i el desé decil correspon a les rendes més baixes):

Taula 1. Persones per decil de renda a Catalunya (2009-2015)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2015 7,4 5,4 5,8 8,5 8,8 11,5 11,2 11,8 14,5 15,1

2014 7,9 6,8 5,5 7,7 9,8 9,7 11,2 12,6 14,4 14,5

2013 7,3 5,5 8,1 9,1 8,5 12 10,3 12 13,3 13,9

2012 8,2 7,4 6,7 8,1 9,9 10,3 9,5 13,4 14,2 12,4

2011 7,5 6,7 8,4 8,6 8,4 11,8 12 12,1 12 12,7

2010 7,9 6,7 7 9,4 10 10,9 12 11,3 11,1 13,7

2009 7,3 7,6 8,1 8,7 10,2 9,1 10,9 13,5 11,8 12,8Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)

Es pot observar que els decils amb rendes més baixes són, de manera prolongada en el temps, els que compten amb un major volum de persones. És important destacar la tendència a l’alça que s’està produint en els dos darrers decils (els de les rendes mes baixes), fet que denota un empitjorament de la qualitat de vida i del poder adquisitiu d’un important volum de població.

Aquest increment del nombre de persones de rendes baixes també queda palès amb les l’elevat percentatge de persones que afirmen tenir dificultats per arribar a fi de mes. Segons les dades obtingudes en l’Enquesta de Condicions de Vida i recopilades per l’IDESCAT, l’any 2015 , un 33,3% de la població catalana tenia dificultats o moltes dificultats per arribar a fi de mes.

L’Estratègia Europa 2020 apunta un seguit d’indicadors que permeten conèixer la situació socioeconòmica de la població. Els valors obtinguts per a aquests indicadors en el cas de Catalunya mostren que hi ha un elevat volum de població que subsisteix en condicions força precàries. Efectivament, gairebé una de cada quatre persones residents a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social. A més, cal dir que tot i detectar-se una lleugera millora en els valors d’aquests indicadors, aquesta millora no és proporcional a la millora que s’observa des del punt de vista macroeconòmic. En qualsevol cas, cal apuntar que la situació a Catalunya pel que fa al risc de pobresa és clarament més favorable que la que es dona pel conjunt de l’Estat espanyol.

9

Taula 2. Indicadors de qualitat de vida a Catalunya i Espanya (Estratègia Europa 2020) (2013-2015)

2015 2014 2013Cat. Esp. Cat. Esp. Cat. Esp.

Taxa de risc de pobresa o exclusió social5 23,5% 28,6% 26% 28,6% 24,5% 27,3%Taxa de risc de pobresa6 19% 22,1% 20,9% 20,9% 19,8% 20,4%Baixa intensitat de treball7 8,8% 15,4% 12% 17,1% 10,8% 15,7%Privació material severa8 6,7% 6,4% 6,3% 7,1% 6,1% 6,2%

Font: IDESCAT

3.3 Estructura productiva

Catalunya presenta una estructura productiva força terciaritzada, amb un sector serveis que l’any 2015 representa el 68,74% del PIB català. Dins el sector serveis, destaca el pes del comerç, l’hoteleria, les finances i altres serveis, que de manera agregada suposen gairebé el 56% del PIB de Catalunya. També tenen un pes destacat l’Administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials, que suposen gairebé el 13%.

La terciarització de l’estructura productiva catalana cada cop és més destacada, ja que el sector serveis està incrementant any rere any el seu pes sobre el PIB català. En els darrers anys, i a diferència de la resta de sectors, el sector serveis presenta variacions interanuals positives, de manera que s’incrementa el volum de PIB generat pel sector (per exemple, l’any 2015 el volum generat va incrementar un 3,6% respecte l’any 2014). Val a dir que aquesta tendència a la terciarització es reprodueix tant al conjunt de l’Estat Espanyol com al de la UE.

El sector industrial representa el 18,03% del PIB generat a Catalunya. L’activitat industrial a Catalunya es situa clarament per sobre de la mitjana espanyola, característica que constitueix un tret distintiu de l’economia catalana. Dins del sector de la indústria, és la manufacturera la que concentra una major proporció d’activitat, arribant a significar el 85,37% del total del PIB industrial i el 15,39% del total del PIB català.

Malgrat la continuada tendència a la baixa de l’activitat industrial des dels primers anys del segle XXI (quan el PIB industrial suposava aproximadament el 24% del PIB total), s’observa certa estabilització

5 La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) és un indicador que recull la proporció de població que es troba en situació de risc de pobresa, de privació material severa, o que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.6 La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que estan per sota del llindar de pobresa.7 La intensitat de treball de la llar es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en que aquests membres de la llar poden treballar durant l'any anterior a l'enquesta. Les llars amb intensitat de treball molt baixa són les que se situen en valors iguals o inferiors a 0,20.8 La població amb privació material severa és la que pateix una privació d'alguns ítems considerats bàsics (menjar, telèfon, televisor, calefacció, etc.).

10

coincidint amb la crisi econòmica, i en els darrers anys fins i tot s’ha produït un lleuger increment del pes del sector en l’economia catalana.

El PIB que genera la construcció suposa el 4,30% del total de Catalunya. Al llarg dels primers anys del segle XXI la construcció va tenir un creixement força destacat, però arran de l’esclat de la crisi econòmica, precisament causada en gran mesura per la bombolla immobiliària, el sector ha patit una caiguda, passant de representar el 10,50% del PIB català l’any 2007 al ja mencionat 4,30% l’any 2015. La construcció és, doncs, el sector on la crisi ha tingut un major impacte, tot i que cal apuntar que en els darrers anys la caiguda del sector s’ha mitigat i, fins i tot, entre els anys 2014 i 2015 es detecta un increment interanual en el volum d’activitat econòmica generada (increment del 3,4% entre aquests anys).

El sector primari és el que té una menor presència a Catalunya, ja que significa menys de l’1% del PIB català. Tot i que hi ha hagut importants variacions interanuals en l’activitat generada per l’agricultura i la ramaderia (per exemple, un increment del 5,9% entre els anys 2013 i 2014), el pes del sector primari sobre el PIB català s’ha mantingut relativament estable en els anys que corresponen al segle XXI.

A Catalunya els impostos nets sobre productes representen el 8,08% del PIB català. Tot i que el volum generat pels impostos ha estat fluctuant (s’observen variacions interanuals tant positives com negatives al llarg del segle XXI), en els darrers anys la participació dels impostos en el PIB català ha tingut una tendència creixent, de manera que el seu pes sobre el PIB s’ha anat incrementant (ha passat de representar el 5,99% del PIB l’any 2009 a significar el 8,08% l’any 2015).

Gràfic 4. Distribució del PIB a Catalunya per sectors d’activitat (2015)

Font: elaboració pròpia a partir d’Indicadors d’estructura econòmica 2015. IDESCAT

11

Taula 3. Evolució del PIB a Catalunya per sectors d’activitat (2013 - 2015)

Valor en preus corrents (milions d’euros)

Variació en volum (%)

2013 2014 2015 2013 2014 2015PIB 203.24

1206.776

214.927

-1,1 2 3,4Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

1.951 1.948 1.831 5,5 5,9 -1,2Indústria 36.891 37.534 38.754 -2,7 1,5 2,7

Indústria manufacturera 31.058 31.923 33.087 0,1 2,1 2,5Construcció 9.214 8.882 9.239 -9,8 -2,5 3,4Serveis 139.56

2142.273

147.740

0,1 2,5 3,6Comerç, hoteleria, finances i altres serveis

112.823

115.293

119.892

0,8 3 4,1Adm. pública, educació, sanitat i serveis socials

26.739 26.980 27.848 -2,6 0,4 1,7Impostos nets s/productes 15.623 16.139 17.364 -3,5 0,8 3,3


L’any 2016, el Govern de la Generalitat, juntament amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, va impulsar la creació de la Taula del Pacte Nacional per la Indústria (PNI) amb l’objectiu de potenciar el creixement de la indústria catalana. El 27 d’octubre es constituïa la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria, formada pel membres del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament competent en matèria d’Ocupació, CCOO, UGT de Catalunya, PIMEC, Foment del Treball, FEPIME, Eurecat (centres tecnològics), Col·legits d’Economistes, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, Col·legi d’Enginyers Superiors Industrials, els Grups parlamentaris, les entitats municipalistes (l’FMC i l’ACM), Universitats catalanes (UB, UAB, i UPC). En aquest sentit, les mesures del Pacte Nacional per la Indústria relatives als continguts o matèries de les que s’ocupa el PDPO quedaran assumides pel Pla.

La metodologia de treball s’ha centrat en els següents àmbits: la competitivitat empresarial, el finançament, la indústria 4.0, la formació, les infraestructures i energia i la sostenibilitat i economia circular.

Pel que fa a la formació, l’objectiu que es planteja en el PNI és millorar la capacitació de treballadors per mitjà d’una formació professional, una formació contínua i de l’emprenedoria i una formació universitària que donin resposta, de qualitat i flexible, a les necessitats de les empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels models de producció.

En l’actual context de transformació tecnològica i digitalització, la formació esdevé un element clau. Sense les capacitats, els coneixements i les competències que calen, no són possibles les solucions tecnològiques per augmentar la competitivitat i la productivitat. La formació és el camí per promoure el canvi, per fer possible la innovació i per informar l’empresa de les evolucions de l’entorn i de les oportunitats i les amenaces que aquesta innovació ens ofereix.

12

Per assolir aquest repte, el PNI es planteja les següents línies d’actuació:

Línia 1. Foment de la vocació industrial i emprenedora amb l’objectiu d’impulsar la promoció social de la formació industrial i de la iniciativa emprenedora.

Línia 2. Formació professional amb la promoció de la formació professional, de qualitat i flexible per facilitar la transició dels sistemes formatius a l’ocupació.

Línia 3. Formació contínua i de l’emprenedoria amb la promoció de la formació contínua per tal que sigui un instrument rellevant per adaptar els coneixements i les habilitats professionals al canvi accelerat de les tecnologies i dels modes de producció.

Línia 4. Formació universitària per facilitar titulacions universitàries més adaptades a les necessitats de les empreses i uns lligams més estrets entre la innovació empresarial i la universitària.

3.4 Teixit empresarial

Després d’uns anys marcats pel descens del nombre d’empreses que operen a Catalunya, en els darrers anys s’observa una lleugera recuperació. Així, l’any 2015 el nombre d’empreses es va incrementar un 1,4% respecte l’any anterior, i l’any 2016 aquest increment interanual va arribar al 2%. Així, l’any 2016 es comptabilitzen fins a 606.512 empreses a Catalunya.

El sector serveis és el que concentra el major nombre d’empreses a Catalunya, ja que l’any 2016 les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest sector eren 495.635, representant el 81,71% del total d’empreses. Destaca el pes rellevant que té el comerç minorista (representa el 12,17% del total d’empreses a Catalunya i el 14,90% de les empreses del sector serveis) així com el comerç a l’engròs (7,46% del total i 9,13% de les empreses del sector serveis). Cal destacar que els serveis és l’únic sector que en els darrers anys està incrementant contínuament el nombre d’empreses (increment del 4,66% del nombre d’empreses entre 2014 i 2016).

L’any 2016 les empreses del sector industrial (36.568) representaven el 6,02% del total d’empreses catalanes. El pes del sector industrial sobre el PIB català representa el 18,03%, de manera que es pot afirmar que les empreses del sector de la indústria són les que generen un major valor afegit per unitat. Dins el sector industrial, les empreses més nombroses són les que realitzen la seva activitat en l’àmbit de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (representen el 19,8% del total d’empreses industrials), seguides de les empreses del tèxtil, la confecció el cuir i el calçat (representen el 12% d’empreses industrials). Tot i que en els darrers anys s’observa un lleuger increment del pes del sector industrial sobre el PIB català, el nombre d’empreses d’aquest sector es va reduint any rere any (disminució del 3,71% entre 2014 i 2016).

Per la seva banda, com s’ha indicat anteriorment, l’any 2016 les empreses del sector de la construcció representen el 12,25% del total d’empreses a Catalunya. El nombre d’empreses dedicades a la construcció ha anat disminuint de manera força notòria en els darrer anys (reducció del 5,55% entre 2013 i 2015), fet que demostra l’important impacte negatiu que ha tingut la crisi econòmica sobre el sector. Amb tot, és important indicar que en el darrer any hi ha hagut un lleuger

13

increment del 0,6% en el nombre d’empreses de la construcció, fet que pot apuntar a una recuperació del sector.

Pel que fa a la grandària de les empreses, una primera dada a destacar és l’important predomini de les microempreses (empreses amb menys de 10 persones assalariades) a Catalunya. Efectivament, segons dades de l’I IDESCAT, l’any 2016 gairebé el 57% de les empreses (344.815 empreses) no tenien persones assalariades i aproximadament el 38% (229.644 empreses) en tenien menys de 10. Les empreses d’entre 10 i 49 persones treballadores (24.597 empreses) signifiquen el 4% del total, mentre que les empreses d’entre 50 i 199 persones assalariades representen poc més del 0,5% del total. Les empreses de més de 200 persones treballadores (2.220 empreses) encara tenen una presència menys important i no representen ni el 0,5% del total.

Quant a l’evolució de les empreses segons la seva grandària, cal destacar que des de 2014 s’observa una tendència a l’alça en totes les categories excepte en el cas de les empreses d’entre 1 i 9 treballadors/es, que està patint un molt lleuger descens. Així, entre 2015 i 2016 hi ha hagut un increment del 3,4% en el nombre d’empreses sense persones assalariades, i del 4,2% tant en el cas de les empreses d’entre 10 i 49 persones treballadores com en el de les que compten amb entre 50 i 199 persones assalariades. En el cas de les empreses amb més de 200 persones treballadores l’increment ha estat menor, situant-se en l’1,4%. El descens del nombre d’empreses d’entre 1 i 9 persones assalariades ha estat del -0.3% entre 2015 i 2016.

Taula 4. Empreses per grandària (2016)

Valor 2016 Variació 2015-2016

Nº % Nº %Sense persones assalariades 344.815 56,8% 11.372 3,4%1-9 persones assalariades 229.644 37,9% -592 -0,3%10-49 persones assalariades 24.597 4% 994 4,2%50-199 persones assalariades 5.236 0,9 209 4,2%200 o més persones assalariades 2.220 0,4 31 1,4%Total 606.512 100% 12.014 2%


A Catalunya, l’any 2016 hi ha 80,62 empreses per cada 1000 habitants. Tot i que en els darrers anys hi ha un lleuger descens d’aquest índex, Catalunya continua presentant uns valors netament per sobre dels que es donen al conjunt de l’Estat espanyol (l’any 2016 l’índex espanyol d’empreses per cada 1000 habitants és de 69,51), fet que evidencia un major dinamisme empresarial català.

El teixit empresarial català es caracteritza per l’elevada presència de micro i petites empreses. Efectivament, el 56,85% de les empreses catalanes no tenen persones assalariades, i el 37,86% tenen entre 1 i 9 persones assalariades. Per la seva banda, les empreses grans (més de 50 persones assalariades) representen únicament l’1,22% del total. És important apuntar que s’està incrementant el nombre d’empreses en totes les categories excepte en el cas de les empreses, d’entre 1 i 9 persones assalariades, que estan patint un lleuger descens.

14

3.5 Mercat de treball

a. Població activa

Es calcula que al tercer trimestre de 2016 la població activa a Catalunya era d’unes 3.776.500 persones, de les quals aproximadament el 52,5% eren homes i el 47,5% dones. El major volum de població activa es concentra en la franja d’edat d’entre 35 i 44 anys, amb 1.160.500 persones que representen el 30,7% del total, seguida per la franja d’edat d’entre 45 i 54 anys, amb 966.000 persones que signifiquen el 25,6%. Per la seva banda, la població activa d’entre 25 i 34 anys representa el 20,6% del total, i els/les majors de 55 anys el 15,7%, mentre que la població activa d’entre 16 i 24 anys representa només el 7,4% del total.

Analitzant la població activa segons sector d’activitat, s’observa que el sector serveis és el que té un major pes, ja que el 67,2% (2.538.000 persones) de la població activa s’emmarca en el aquest sector. El segon sector amb un major volum de població activa és la indústria, amb el 16,2% del total (612.400 persones), seguit de la construcció, amb el 5,5% del total (207.900 persones). La població activa emmarcada dins la categoria de No classificable (359.100 persones) representa el 9,5% del total. Cal apuntar que el sector primari té un pes molt marginal pel que fa a la població activa (les persones actives d’aquest sector representen només l’1,6% del total).

Al llarg dels anys de crisi econòmica el volum de població activa s’ha reduït considerablement:entre 2008 i 2016 el volum de població activa s’ha reduït en gairebé 157.000 persones, xifra que suposa una reducció d’ aproximadament el 4%. Amb tot, és important apuntar que aquesta tendència a la baixa s’està modificant en els darrers trimestres, on es detecta cert estancament i, fins i tot, un lleuger increment.

Gràfic 5. Evolució de la Població activa (2008-2016) 9

Font: Observatori del Treball i Model Productiu

9 En milers de persones.

15

b. Població ocupada

Amb tot, cal tenir en compte que no tota la població activa està ocupada. Així, el tercer trimestre de 2016 la població ocupada a Catalunya era de 3.223.900 persones treballadores, de les que un 52,9% eren homes i un 47,1% eren dones.

La crisi econòmica ha tingut un impacte força negatiu sobre l’ocupació, provocant una notable disminució del nombre de persones ocupades. Així, tot i que des de 2014 es detecta una lleugera tendència a incrementar el nombre de persones ocupades, el tercer trimestre de 2016 hi ha unes 263.000 persones ocupades menys que el mateix període de 2008 (descens del 10,12%). La pèrdua d’ocupació, però, ha afectat de manera molt més acusada als homes que a les dones, ja que mentre que en el període 2008-2016 els homes ocupats s’han reduït en un 14,9% en el cas de les dones aquesta reducció ha estat només del 4%.

Atenent les dades de l’EPA, el tercer trimestre de 2016 la taxa d’ocupació catalana era del 52,9%. Degut a la crisi econòmica, entre 2008 i 2013 es va produir un important descens de la taxa d’ocupació (es va passar d’una taxa del 58,3% el tercer trimestre de 2008 a una del 49,2% el mateix trimestre de 2013), però cal apuntar que es detecta una lleugera recuperació a partir d’aquest any. Per gènere, s’observa que la taxa d’ocupació és netament superior en el cas dels homes (57,7%) que en el de les dones (48,4%). Cal dir, que tot i que els homes presenten permanentment una major taxa d’ocupació, la reducció d’aquesta taxa ha estat més notòria entre aquests que entre les dones.

Per un altre costat, segons la metodologia d’EUROSTAT i els indicadors establerts en l’Estratègia Europa 2020, a Catalunya l’any 2015 la taxa d’ocupació calculada per a la franja de 20 a 64 anys era del 67,7%. Aquesta xifra era superior a la del conjunt de l’Estat espanyol, que tot just arriba al 62%, però inferior a la mitjana europea (UE 28), que es situava en el 70%.

Tot i que des de l’inici de la crisi econòmica i fins a l’any 2013 la dinàmica de la taxa catalana va ser força negativa (es va passar d’una taxa del 74,7% l’any 2007 a una del 63,9% el 2013), en els darrers anys s’observa una certa millora, amb un increment d’ aproximadament 4 punts percentuals entre 2013 i 2015. Aquest increment, que també s’està produint amb la mateixa intensitat al conjunt de l’Estat espanyol, permet apropar les xifres catalanes a la mitjana europea, tot i que encara es troben a més de dos punts.

16

Gràfic 6. Evolució de la taxa d’ocupació de la població d’entre 20 i 64 anys (2007-2015)

Font: elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT

Segons dades d’EUROSTAT, la taxa d’ocupació masculina a Catalunya era del 72,4%, percentatge netament superior al del conjunt d’Espanya (67,6%), però inferior al del conjunt de la UE (75,8%). La taxa d’ocupació masculina va patir un molt important retrocés durant els primers anys de la crisi (entre 2007 i 2013 hi va haver un descens de més de 17 punts percentuals), però en els darrers anys es detecta un lleuger increment (5 punts entre 2013 i 2015). A nivell europeu i del conjunt de l’Estat espanyol es reprodueix la mateixa tendència.

Per la seva banda, les dades d’EUROSTAT mostren que la taxa d’ocupació femenina és del 63%, xifra superior a la del conjunt de l’Estat (56,4%) i lleugerament inferior a la del conjunt europeu (64,2%). Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i la UE la taxa d’ocupació femenina és clarament inferior a la masculina. L’evolució de la taxa d’ocupació femenina des de l’inici de la crisi econòmica ha estat similar a l’evolució de la taxa masculina, amb un descens durant els primers anys de la crisi i una lleugera recuperació en els darrers anys; amb tot, les fluctuacions no són tan acusades, i en termes generals, hi ha hagut una menor caiguda que en el cas de la taxa masculina, de manera que la distància entre una taxa i l’altra s’ha reduït en gairebé 10 punts. La major caiguda de l’ocupació entre els homes es deu, en bona mesura, a l’efecte de la pèrdua d’ocupació en la construcció, sector eminentment masculí.

Les dades recopilades per l’IDESCAT per al tercer trimestre de 2016 mostren que, per sectors d’activitat, el 74,6% de les persones estan ocupades en el sector serveis, el 17,9% en la indústria, el 5,9% en la construcció i l’1,6% en el sector primari. Cal dir que s’observen diferències importants en la distribució de les persones treballadores en funció del sexe: mentre que el pes del sector serveis en l’ocupació de les dones és molt més elevat que la mitjana (més del 87,3% de les dones ocupades ho estan en el sector serveis, per un 63,2% dels homes), en el cas de la indústria l’ocupació és eminentment masculina (un 24,3% dels homes estan ocupats en aquest sector, per només un 10,7% de les dones). També hi ha una major masculinització de l’ocupació en els sectors de la construcció (10,2% dels homes i 1,2% de les dones) i l’agricultura (2,3% dels homes i 0,8% de les dones).

17

La crisi econòmica ha tingut impacte sobre la distribució de la població ocupada per sector d’activitat econòmica. Així, mentre que el pes del sector serveis s’ha incrementat (entre 2008 i 2016 l’ocupació en aquest sector ha sumat unes 35.500 persones, un 1,5%), en el cas de la construcció hi ha hagut un important descens (reducció de 199.300 persones, un 50,6%). La caiguda també ha estat destacada en la indústria (descens de 185.100 persones, que suposa una reducció del 24,3% entre 2008 i 2016) i en l’agricultura (reducció d’unes 11.200 persones treballadores, un 18%). Tot plegat ha provocat que el pes del sector serveis en l’ocupació catalana s’hagi incrementat, consolidant així el procés de terciarització de l’economia catalana.

Gràfic 7. Comparativa ocupació per sectors anys 2008 i 2016

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

c. Població en situació d’atur i taxa d’atur

Segons l’EPA, el tercer trimestre de 2016 la població en situació d’atur a Catalunya ascendeix fins a 552.500 persones, de les que un 59,19% són homes i un 50,1% són dones. La taxa d’atur a Catalunya es situa en el 14,63%, percentatge inferior al que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (18,91%). Cal indicar que tant a nivell català com espanyol des del 2013 hi ha una tendència a la reducció de la taxa d’atur. Cal destacar que tant a nivell català com a nivell de l’Estat espanyol la taxa d’atur femenina (15,43% i 20,66% respectivament) és superior a la masculina (13,91% a Catalunya i 17,39% a Espanya).

Si es prenen en consideració les dades calculades per l’EUROSTAT, la taxa d’atur a Catalunya calculada per la població major de 15 anys el 2015 (darrer any del que es disposa de dades) és del 18,6%, xifra netament inferior a la del conjunt espanyol (22,1%) però molt per sobre de la mitjana europea (9,4%). En tots els àmbits territorials hi va haver un increment de la taxa d’atur entre els anys 2007 i 2013, però a partir d’aquest any hi ha una tendència a la baixa. Per sexes, la taxa d’atur

18

femenina és del 19,4%, mentre que la masculina és del 17,8%. En tots els àmbits territorials la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes.

Gràfic 8. Evolució taxa d’atur de la població major de 15 anys (EUROSTAt 2007 - 2015)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EUROSTAT

Analitzant l’atur per franges d’edat segons les dades de l’EPA, s’observa que el tercer trimestre de 2016 gairebé el 50% (en concret, el 48%) de les persones desocupades s’inclouen dins la franja d’edat d’entre 25 i 44 anys. Per la seva banda, l’atur juvenil en aquest cas, (persones d’entre 16 i 24 anys) representa el 16,3%, i el de les persones majors de 45 anys el 35,7%. És important senyalar que en els darrers anys està incrementant el percentatge de persones desocupades que representen les majors de 45 anys (entre els anys 2013 i 2016 el percentatge ha augmentat en més de 7 punts).

Gràfic 9. Població en situació d’atur per grups d’edat (EPA 3T 2016)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA tercer trimestre 2016

19

El major gruix de població en situació d’atur compta amb algun tipus d’estudis secundaris (60,2%), sent el segon grup més nombrós el corresponent a les persones desocupades amb estudis superiors (23,3%). Per la seva banda, les persones en situació d’atur amb estudis primaris suposen el 15,5% del total, i les persones analfabetes representen només el 1% del total de persones desocupades.

Gràfic 10. Població en situació d’atur per nivell d’estudis (EPA 3T 2016)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA tercer trimestre 2016

Segons dades de l’EPA, el tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi ha fins a 359.100 persones desocupades (representen el 65% del total de persones en situació d’atur) que busquen la primera, ocupació o que han deixat el seu treball fa més d’un any. El sector que concentra un major atur és serveis, que amb 134.000 persones desocupades representa el 24% del total de l’atur català. Per la seva banda, la indústria concentra el 6% de les persones en situació d’atur i la construcció el 3%, mentre que el sector primari representa un molt marginal 2% del total de persones desocupades. Cal destacar que després d’una tendència a l’alça, des de l’any 2013 tots els sectors estan reduint el nombre de persones en situació d’atur.

Per tal de comptar amb un coneixement més acurat sobre l’atur, a banda de les dades obtingudes a partir de l’explotació de l’Enquesta de Població Activa (EPA), resulta interessant analitzar l’atur registrat, és a dir, el nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat o del Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Segons dades de l’IDESCAT, la mitjana de l’atur registrat a Catalunya el 2016 va ser de 470.605,2 persones. D’aquestes, el 45,8% eren homes (215.713,5 homes) i el 54,2% eren dones (254.891,7 dones). En aquest sentit, queda patent una major feminització de l’atur a Catalunya, aspecte que també queda reflectit en les dades obtingudes a partir de l’EPA.

20

Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat, després d’uns increments molt importants durant els primers anys de la crisi econòmica, que van tenir el seu punt àlgid el 2013 (quan l’atur registrat va arribar a les 637.294,8 persones), es detecta una clara tendència a la baixa. Tot i això, les xifres actuals encara estan molt lluny de les xifres que es donaven abans de l’esclat de la crisi econòmica.

Gràfic 11. Evolució de l’atur registrat a Catalunya (2005-2016)


Un aspecte a destacar és que es detecta una important correlació entre atur registrat i edat: a major edat, major atur registrat. Efectivament, el nombre de persones en situació d’atur s’incrementa en les franges d’edat superiors. De fet, gairebé el 40% de l’atur registrat es concentra en les edats superiors als 50 anys, mentre que l’atur registrat en les edats de fins a 29 anys tot just suposa el 13,7% del total de l’atur registrat. Entre els motius que poden explicar aquesta situació hi ha el fet de que les persones joves disposen de més eines i recursos (especialment internet), per trobar feina pel seu compte sense acudir als servies públics d’ocupació; també cal tenir en compte que una part de les persones joves que es troben sense feina opten per marxar a l’estranger, fet que no és tan habitual entre les persones de més edat.

Resulta interessant destacar que, tot i que en el global les dones són més nombroses que els homes, el nombre d’homes és superior al de dones fins a la franja dels 24 anys. Això s’explica pel fet de que les dones acostumen a accedir al mercat laboral a edats més avançades que els homes (generalment per motius d’estudis) i, per tant, també requereixen dels serveis públics d’ocupació més tard.

21

Gràfic 12. Atur registrat per sexe i edat a Catalunya (2016)


Tal com era de preveure tenint en compte l’estructura econòmica del país, el sector serveis és el que concentra un major atur registrat: el 68,2% de les persones registrades en els serveis públics d’ocupació s’emmarquen dins d’aquest sector. El segon sector amb un major atur registrat és la indústria (representa el 12,6% del total de l’atur registrat), seguit a poca distancia per la construcció (10,2%); el sector agrari té un pes molt marginal, ja que tot just representa el 2,5 de l’atur registrat. Per la seva banda, les persones registrades als serveis públics d’ocupació que no tenien ocupació anterior representen el 6,4% del total.

Gràfic 13. Atur registrat per sectors d’activitat a Catalunya (2016)

22


Pel que fa l’evolució de l’atur registrat per sector d’activitat, s’observa una tendència similar en tots els sectors, amb un increment de l’atur durant els primers anys de la crisi econòmica i una tendència a la baixa a partir de l’any 2013. Val a dir que tot i que en termes absoluts el sector serveis és on hi ha un major descens (es considera normal tenint en compte que és el sector amb major ocupació), en termes relatius els sectors que estan tenint una més gran caiguda de l’atur registrat són la indústria (descens del 48% entre 2013 i 2016) i la construcció (descens del 37%).

Gràfic 14. Evolució de l’atur registrat per sectors d’activitat a Catalunya (2005-2016)


d. Afiliació a la Seguretat Social

L’any 2016 es va tancar amb un total de 3.189.437 afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta xifra representa un increment del 3,9% respecte l’any anterior, percentatge lleugerament superior a l’increment que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol, que ha estat del 3,1%. Amb tot, cal apuntar que les dinàmiques d’afiliació a Catalunya i al conjunt d’Espanya són força similar.

És important destacar que al llarg dels anys es reprodueix el mateix patró (tant a Catalunya com a Espanya) respecte a les xifres d’afiliació a la Seguretat Social: els mesos d’agost i de gener hi ha una important reducció del nombre de persones afiliades, mentre que és en els mesos compresos entre febrer i juliol quan hi ha un major nombre d’afliacions.

Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social en funció del règim, la major part de les afiliacions corresponen al Règim General (representen el 82,7%). Dins del Règim General, la gran majoria de les persones afiliades ho estan dins de la categoria General (representen el 96,6% de les afiliacions al Règim General i el 79,9 del total d’afiliacions), mentre que les afiliacions al Règim Especial de la Llar i l’Agrari tenen un pes molt inferior (2,6% i 0,8% de l’afiliació al Règim General respectivament). Per la

23

seva banda, l’afiliació al Règim Especial dels Autònoms representa el 17,1% del total d’afiliacions, mentre que els Règims especials del Mar i el del Carbó tenen una presència molt reduïda (especialment en el cas del Carbó, que és gairebé inexistent.).

Segons dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu, el 2016 hi ha hagut un augment de les afiliacions en tots els Règims, destacant els notoris increments que s’han produït en el Règim General (que s’ha incrementat un 4,5% interanual) i el Règim Especial del Mar (increment del 7,7%).

Pel que fa a la distribució de les afiliacions a la Seguretat Social segons sectors d’activitat, les dades recopilades per l’IDESCAT indiquen que el desembre de 2016 el sector serveis representa el 78,2% del total d’afiliacions. La indústria és el segon sector amb una major quantitat de persones afiliades a la Seguretat Social (el 14,5% del total), mentre que en el cas de la construcció les afiliacions són molt inferiors (5,6% del total); per la seva banda, l’agricultura té un pes molt marginal en l’afiliació a la seguretat social, ja que tot just arria a representar l’1,7%. Val a dir que en els darrers anys el sector serveis és l’únic que mostra una tendència a l’alça pel que fa al número d’afiliats, mentre que en la resta de sectors hi ha una major fluctuació, amb increments i descensos constants en el número de persones afiliades.

e. Ocupació per compte propi

Segons dades de l’EPA, el quart trimestre de 2016 a Catalunya la població ocupada per compte propi és de 536.400 persones. La crisi econòmica va suposar una notable reducció del nombre de persones ocupades per compte propi (entre 2007 i 2012 aquest nombre es va reduir en unes 115.000 persones), però des de l’any 2013 s’està produint una lleugera recuperació, tot i que encara no s’han assolit els nivells anteriors a la crisi econòmica.

Les persones treballadores per compte propi a Catalunya representen el 16,8% del total de persones ocupades. Tot i que tradicionalment l’ocupació per compte propi ha tingut una menor presència a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol, cal dir que en els darrers anys les xifres dels dos àmbits territorials s’estan igualant. La pràctica totalitat de les persones ocupades per compte propi a Catalunya són treballadores independents, empresàries o membres d'una cooperativa, i només en una proporció molt petita es dóna el treball en ajut familiar (excepte en les dones del sector agrícola).

A Catalunya, l’ocupació per compte propi és més comuna entre la població masculina (20,5%) que entre la femenina (12,3%); aquesta major masculinització del treball per compte propi també es reprodueix a nivell de l’Estat espanyol. Cal dir que el percentatge de persones ocupades que treballen per compte propi està incrementant any rere any, tant entre els homes com entre les dones. Per la seva banda, la franja d’edat que concentra un major nombre de persones treballadores per compte propi és la d’entre 25 i 44 anys, que aglutina el 43% del total de persones ocupades per compte propi, mentre que la menor proporció de persones treballadores per compte propi es dóna entre els 16 i els 24 anys

El sector serveis és el que concentra una major quantitat de persones ocupades per compte propi (el 74,6% del total de persones ocupades per compte propi està en aquest sector), però només el 16,6%

24

de les persones ocupades en aquest sector ho fa per compte propi. El sector que presenta una major proporció de persones ocupades per compte propi és el de l’agricultura (de fet, aquesta forma d’ocupació és la majoritària en el sector ja que suposa el 52% del total de l’ocupació agrícola). Per contra, el sector amb una menor proporció de persones treballadores per compte propi és la indústria, on el percentatge es redueix fins al 7,6%. Per la seva banda, en el sector de la construcció el percentatge de persones ocupades per compte propi és del 33,8%. La distribució de l’ocupació per compte propi per sectors d’activitat a Catalunya és similar a la que es dóna al conjunt de l’Estat.

Si s’analitzen les dades d’afiliació a la Seguretat Social en el Règim d’Autònoms, s’observa que el 2016 es va tancar amb un total de 546.348 afiliats, xifra que representa el 17,1% del total d’afiliacions a la seguretat social.

Amb l'objectiu de conèixer l'activitat emprenedora i la seva evolució, l'Observatori Internacional GEM (Global Entrepreneurship Monitor) elabora la taxa d'activitat emprenedora (TEA). Aquest indicador mesura el percentatge de població adulta (entre 18 i 64 anys) involucrada en el procés de creació d'empreses i que posseeix una part del capital. Segons el darrer Informe executiu del projecte GEM, a Catalunya l’any 2015 la TEA va ser del 6,42%. Tot i que aquesta xifra és un 1,1 punts inferiors al 2014, continua estant per sobre de la TEA del conjunt de l’Estat espanyol (5,7%). L'anàlisi de gènere mostra una major taxa d'activitat emprenedora entre la població masculina (9,1%) que entre la femenina (5,9).

Taula 5. Taxa d’activitat emprenedora (TEA) a Catalunya i Espanya (2015)

Catalunya EspanyaTEA 6,4 5,7

TEA Dones 5,9 4,6TEA Homes 9,1 6,4Font: Elaboració pròpia a partir de dades del GEM 2015

f. Demandes d’ocupació

Les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu indiquen que, a desembre de 2016, el nombre de persones demandants d’ocupació ascendia fins als 574.088 persones, de les quals un 46% (264.987) eren homes i un 54% (309.101) dones. Si es considera només les persones demandants d’ocupació que no estan ocupades, la xifra es situa en les 472.900 persones, amb un repartiment per gènere idèntic al que es dóna pel conjunt de demandants d’ocupació.

És important destacar que en els darrers anys s’està produint un notori descens del nombre de persones demandats d’ocupació: entre desembre de 2012 i desembre de 2016 hi ha hagut una reducció del 32,5% (275.875 persones demandants d’ocupació menys). La reducció del nombre de persones demandats d’ocupació ha estat més notòria entre els homes que entre les dones. Aquesta reducció també es produeix en el cas de considerar únicament les persones demandants d’ocupació que no estan ocupades.

25

Gràfic 15. Evolució de les demandes d’ocupació a Catalunya (2012-2016)


Cal tenir en compte, però, que aquesta reducció del nombre de persones demandants no s’explica només perquè trobin feina, sinó que també n’hi ha una part que opten per abandonar la demanda perquè no veuen possible trobar feina, és el que es coneix com a “efecte desànim”.

Analitzant les demandes d’ocupació s’observa que hi ha una important correlació entre la demanda d’ocupació i l’edat: a mesura que avança l’edat, el nombre de persones demandants d’ocupació s’incrementa. Això significa que la major part dels demandants d’ocupació tenen edats avançades, mentre que entre els joves hi ha menys demandes d’ocupació.

Pel que fa a la durada de la demanda, les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu mostren certa polarització: el 34% de les demandes d’ocupació són de durada inferior als 3 mesos, i el 26% són de durada superior als 24 mesos (així doncs, entre les dues categories sumen el 60% del total de demandes d’ocupació).

Passant a analitzar les demandes d’ocupació per sector d’activitat, tal com era de preveure tenint en compte l’estructura econòmica catalana, el principal gruix de persones demandats d’ocupació s’emmarca en el sector serveis (representa el 70,4% del total de demandes d’ocupació). Per la seva banda, les demandes d’ocupació en el sector industrial i el de la construcció són molt menors (representen el 12%% i el 8,7% respectivament), mentre que el sector agrari té una presència molt marginal (2,9%). Finalment, les persones demandants d’ocupació sense ocupació anterior suposen el 6% del total.

26

Taula 6. Perfil de les demandes d’ocupació (desembre 2016)

Valor Variació interanual

Nº % Nº %

Total 574088 100% -72.802 -11,25%Per sexe

Home 264987 46,2% -42.254 -13,75%Dona 309101 53,8% -30.548 -8,99%

Per edatMenors de 20 11104 1,9% -689 -5,84%De 20 a 24 28866 5,0% -5.449 -15,88%De 25 a 29 41340 7,2% -6.711 -13,97%De 30 a 34 52563 9,2% -10.159 -16,20%De 35 a 39 66918 11,7% -13.450 -16,74%De 40 a 44 71229 12,4% -10.933 -13,31%De 45 a 49 73468 12,8% -10.383 -12,38%De 50 a 54 72022 12,5% -7.852 -9,83%De 55 a 59 84252 14,7% -8.114 -8,78%De 60 a 64 67349 11,7% 656 0,98%Més de 64 4977 0,9% 282 6,01%

Per durada de la demandaFins a 3 mesos 195068 34,0% -14.154 -6,77%De 3 a 6 mesos 79612 13,9% -9.618 -10,78%De 6 a 9 mesos 41804 7,3% -3.135 -6,98%De 9 a 12 mesos 31407 5,5% -8.396 -21,09%De 12 a 15 mesos 25109 4,4% -6.450 -20,44%De 15 a 18 mesos 20431 3,6% -2.474 -10,80%De 18 a 21 mesos 15126 2,6% -2.368 -13,54%De 21 a 24 mesos 15480 2,7% -3.144 -16,88%Més de 24 mesos 150051 26,1% -23.063 -13,32%

Per sector econòmicAgricultura 16610 2,9% -2.297 -12,15%Indústria 68612 12,0% -13.149 -16,08%Construcció 50006 8,7% -11.732 -19,00%Serveis 404298 70,4% -40.409 -9,09%Sense ocupació anterior 34562 6,0% -5.215 -13,11%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu

27

g. Contractació laboral

Pel que fa a la contractació, segons dades del Departament de Treball, l’any 2016 es van formalitzar un total de 2.982.779 contractes. Cal destacar que en els darrers anys hi ha hagut un important increment del nombre de contractes formalitzats a Catalunya. Efectivament, entre 2011 i 2016 hi ha hagut un increment del 40% del nombre de contractes formalitzats (s’ha passat dels 2.137.449 contractes del 2011 als 2.982.779 de 2016).

Dels contractes formalitzats el 2016, només 376.034 (el 12,6% del total) eren contractes indefinits, mentre que 2.606.745 (el 87,4%) eren temporals. És important apuntar que en els darrers anys, en termes percentuals, l’increment del nombre de contractes indefinits ha estat molt superior a l’increment dels contractes temporals (increment del 61% i del 37%, respectivament) , tenint en compte la gran davallada de la contractació indefinida produïda a partir de 2008.

Tot i aquest major increment percentual dels contractes indefinits, el nombre de contractes temporals continua sent molt superior (entre 2011 i 2016 el percentatge de contractes indefinits fluctua entre l’11% i el 13%, mentre que en el cas dels contractes temporals el percentatge fluctua entre el 89% i el 87%.)

Gràfic 16. Evolució de la contractació (2011-2016)


Pel que fa a la modalitat del contracte, entre la contractació indefinida la modalitat més habitual són els contractes Ordinaris de temps indefinit (representen el 66.2% de la contractació indefinida i el 8,3% del total de la contractació), seguida a molta distància pels contractes Convertits en indefinits (31,7% de les contractacions indefinides i 3,9% del total de contractacions). Entre la contractació temporal la modalitat amb un major pes és la referent als contractes d’Eventuals circumstàncies de producció (representen el 47% dels contractes temporals i el 41,1% del total de contractes); Els

28

contractes d’Obra i servei també son força nombrosos (el 37% dels contractes temporals són d’aquesta modalitat).

Taula 7. Contractació segons modalitat de contracte (2016)

TipusModalitat Nº

% sobre tipus de contracte

% sobre total de contractes

Indefinit

Ordinari temps indefinit 248.979 66,2% 8,3%Foment de la contractació indefinida 7.258 1,9% 0,2%Indefinit persones amb discapacitat 2.009 0,5% 0,1%Convertits en indefinits 117.788 31,3% 3,9%Total 376.034 100% 12,6%

Temporal

Obra o servei 966.862 37,0% 32,4%Eventuals circumstàncies producció 1.227.067 47,0% 41,1%Interinitat 378.332 14,5% 12,7%Temporals bonificats persones amb discapacitat 4.134 0,2% 0,1%Inserció 432 0,0% 0,0%Relleu 3.397 0,1% 0,1%Jubilació parcial 5.797 0,2% 0,2%Substitució jubilació 64 anys 72 0,0% 0,0%Pràctiques 17.868 0,7% 0,6%Formació 2.784 0,1% 0,1%Altres 3.779 0,1% 0,1%Total 2.606.745 100% 87,4%

Total 2.982.779 - 100%Font: Observatori del Treball i Model Productiu

La modalitat de contracte on hi ha hagut un major increment absolut del nombre de contractacions entre 2011 i 2016 és la referent als contractes d’eventuals circumstàncies de producció (s’ha incrementat en 373.104 contractes), seguit dels contractes d’Obra i servei (han incrementat en 281.115 contractes); també ha tingut un increment força notori en el cas dels contractes Ordinaris de temps indefinit (s’han incrementat en 126.402 contractes). Analitzant l’evolució de les modalitats de contractació en termes percentuals, s’observa que són els contractes d’Inserció els que han patit un increment més important (increment del 140%), seguits dels contractes de pràctiques (increment del 128%). Tenint en compte el destacat pes que tenen en termes absoluts els contractes Ordinaris de temps indefinit, és important ressaltar que aquesta modalitat de contractes s’ha incrementat en un 103% entre 2011 i 2016, però sense perdre de vista la important pèrdua de contractació indefinida que s’havia produït els anys anteriors.

29

Taula 8. Evolució de la contractació segons modalitat de contracte (2011-2016)

Valor Variació

Tipus Modalitat 2011 2016 Nº %

Indefinit

Ordinari temps indefinit 122.577 248.979 126.402 103%Foment de la contractació indefinida 15.413 7.258 -8.155 -53%Indefinit persones amb discapacitat 1.137 2.009 872 77%Convertits en indefinits 93.741 117.788 24.047 26%Total 232.638 376.034 143.166 61%

Temporal

Obra o servei 685.747 966.862 281.115 41%Eventuals circumstàncies producció 853.963 1.227.067 373.104 44%Interinitat 333.884 378.332 44.448 13%Temporals bonificats persones amb discapacitat 2.697 4.134 1.437 53%Inserció 180 432 252 140%Relleu 3.593 3.397 -196 -5%Jubilació parcial 4.854 5.797 943 19%Substitució jubilació 64 anys 246 72 -174 -71%Pràctiques 7.836 17.868 10.032 128%Formació 6.846 2.784 -4.062 -59%Altres 4.735 3.779 -956 -20%Total 1.904.581 2.610.524 705.943 37%

Total 2.137.449 2.986.558 849.109 40%Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Dins de la contractació temporal, és important destacar que la major part dels contractes són de molt curta durada. Així, l’any 2016 aproximadament el 53% dels contractes temporals tenien una durada inferior als 3 mesos (el 41,2% dels contractes tenen una durada inferior a un mes i l’11,7% tenen una durada d’entre 1 i 3 mesos). Per contra, els contractes temporals d’una durada superior a un any representen només el 0,5% dels contractes temporals. Per la seva banda, els contractes temporals de durada indeterminada representen el 34,1% del total de contractes temporals.

Pel que fa al contracte de formació, cal tenir en compte que el 2012 la Llei 3/2012, de 6 de juliol va modificar el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març que regulava el contracte de formació, i que aquest canvi normatiu incideix en la reducció d’aquesta modalitat de contractació entre 2011 i 2016.

Quan a l’evolució dels contractes temporals en funció de la seva durada, s’observa un important increment del nombre de contractes de curta durada: entre 2011 i 2016 el nombre de contractes de durada inferior al mes s’ha incrementat en més del 51%, i els d’una durada d’entre 1 i 3 mesos s’ha incrementat en un 25% aproximadament. També han tingut un creixement important els contractes temporals de durada indeterminada, que han augmentat en un 35%.

30

Cal dir que tot i aquests increments, el pes relatiu dels contractes en funció de la durada es manté relativament estable en els darrers anys. On es detecta un canvi més sensible és en els contractes de durada inferior al mes, que han passat de ser el 37,3% dels contractes temporals el 2011 a representar el 41,2% el 2016.

Taula 9. Pes relatiu dels contractes temporals segons durada del contracte (2011-2016)

<=1 >1 a <=3

>3 a <=6

>6 a <=12

>12 a <=18

>18 a <=24

>24 Indet. Total

2011 37,3% 12,9% 11,3% 3,3% 0,1% 0,1% 0,5% 34,6% 100%

2012 39,4% 12,1% 9,4% 3,1% 0,1% 0,1% 0,6% 35,2% 100%

2013 41,3% 11,8% 8,9% 3,1% 0,1% 0,1% 0,3% 34,4% 100%

2014 41,1% 11,5% 9,1% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,6% 100%

2015 40,5% 11,8% 9,3% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,8% 100%

2016 41,2% 11,7% 9,5% 3,0% 0,06% 0,10% 0,38% 34,1% 100%Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Pel que fa a la contractació en funció del gènere, cal dir que la contractació d’homes és sensiblement superior a la de dones (el 52,5% dels contractes van signar-los homes, mentre que el 47,5% van ser dones). Cal senyalar que aquesta major contractació d’homes és una constant en els darrers anys (només l’any 2012 es va produir una major contractació de dones que d’homes). El percentatge de contractes indefinits és força similar entre homes i dones (en ambdós casos es situa al voltant del 12% del total).

Atenent el número de contractacions, el sector que està creant major ocupació són els serveis, ja que l’any 2016 el 79,7% de les contractacions(2.378.916 contractes) han estat en aquest sector. Cal recordar, però, que és en aquest sector on també s’ha destruït més ocupació durant la crisi econòmica. La indústria és el segon sector amb un major nombre de contractacions (387.764 contracte, que representen el 13% del total), tot i que a molt distància dels serveis. Per la seva banda els contractes en la construcció representen el 4,5% del total, mentre que l’agricultura aquest percentatge baixa fins al 2,9%.

Gràfic 17. Contractacions pers sector d’activitat a Catalunya (2016)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i model Productiu

31

Cal apuntar que en tots els sectors hi ha un clar predomini de les contractacions temporals sobre les indefinides. En el cas del sector serveis els contractes temporals signifiquen el 87% dels contractes, mentre que en el cas de la indústria aquest percentatge puja fins al 89,3%. El sector de la construcció és el que compta amb una menor proporció de contractes temporals, tot i que la xifra continua sent força elevada (signifiquen el 85,1 dels contractes del sector); Per contra, en el sector agrícola és on hi ha una major contractació temporal, ja que aquest tipus de contractes suposen el 94,8% del total del sector.

En el període 2011-2016 tots els sectors han vist incrementar el nombre de contractacions excepte la construcció, on el nombre de contractacions ha patit un lleuger retrocés del -2,4%. El sector que presenta una evolució més favorable és el de la indústria, que ha tingut un increment de gairebé el 179% en aquest període. Per la seva banda, els increments de la contractació en l’agricultura i dels serveis també són força notoris (53,7% i 31,8% respectivament).

Val a dir que s’observen diferències importants pel que fa a l’evolució de les modalitats de contractació (temporals i indefinits) en funció del sector d’activitat. Així, mentre que en el cas de la indústria hi ha una clara tendència a reduir el pes dels contractes indefinits (l’any 2011 els contractes indefinits en el sector significaven el 20,2% dels contractes, mentre que l’any 2016 aquest percentatge es redueix fins al 10,7%), en el cas del sector serveis i de la construcció es detecta una molt lleugera tendència a l’alça (en el cas dels serveis els contractes indefinits passen de representar el 10,2% a representar el 13%; en la construcció passen de representar el 12,1% al 14,9%). Per la seva banda, en el sector agrícola es detecta certa estabilitat, i els contractes indefinits es situen permanentment al voltant del 5%.

Gràfic 18. Evolució de la contractació indefinida per sector d’activitat (2011-2016)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu

32

De l’anàlisi de les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu referents a la contractació en funció de la grandària de l’empresa se n’extreu que el principal motor de contractació a Catalunya són les micro i petites empreses. Efectivament, l’any 2016 gairebé la meitat dels contractes (en concret el 48%) han estat formalitzats per aquest tipus d’empreses. Destaca l’important pes dels contractes signats per empreses d’entre 1 i 5 persones treballadores, que suposen el 16,7% (499.606 contractes) del total de contractes formalitzats a Catalunya. També destaca la contractació en empreses d’entre 11 i 25 persones treballadores, que suposa el 12,4% (370.546 contractes) del total.

Tot i que la micro i petita empresa és la que està generant més ocupació, cal dir que la tipologia d’empreses que van dur a terme un major nombre de contractacions van ser les empreses d’entre 101 i 500 persones treballadores, que van formalitzar fins a 634.839 contractes, el 21,3% del total de contractes.

A Catalunya el pes de les empreses de més de 500 persones treballadores és relativament reduït, tal com ho demostra el fet que la suma dels contractes formalitzats per aquestes empreses sigui del 20,5%.

Es detecta una correlació entre la grandària de l’empresa i la tipologia de contractes: com més petita és l’empresa, major proporció de contractes indefinits. Efectivament, les micro i petites empreses no només són les que generen un major nombre de contractacions, sinó que, a més, són les que formalitzen una major proporció de contractes indefinits. Així, en el cas del les empreses de menys de 5 persones treballadores els contractes indefinits suposen el 21,2% dels contractes formalitzats, i en les empreses d’entre 6 i 10 persones assalariades representen el 19,2%. Per contra, entre les empreses de més de 200 persones treballadores, la contractació indefinida és molt més testimonial (per exemple, en les empreses d’entre 5.001 i 10.000 persones treballadores els contractes indefinits suposen només el 3,8% dels contractes, i aquest percentatge només puja fins al 4,9% en el cas de les empreses d’entre 1.001 i 5.000 persones assalariades.

Gràfic 19. Contractació per grandària de l’empresa i tipus de contracte a Catalunya (2016)

33


Pel que fa a l’evolució de la contractació, cal dir que les empreses de fins a 5 persones treballadores i les d’entre 101 i 500 persones assalariades són històricament i de manera permanent les que major nombre de contractacions duen a terme, mentre que les empreses més grans (les d’entre 5.001 i 10.000 persones treballadores i les de més de 10.000) són les que menys contractes formalitzen.

L’esclat de la crisi econòmica va suposar un fre a la contractació en totes les tipologies d’empreses, però a partir dels anys 2012 i 2013 es produeix un punt d’inflexió i la contractació comença a créixer en totes les categories. En termes absoluts on hi ha hagut un major increment és en les empreses d’entre 101 i 500 persones assalariades (entre 2012 i 2016 el nombre de contractes s’incrementa en més de 230.000), fet que la situa, molt clarament, en la tipologia d’empresa amb major contractació. En termes percentuals la categoria que ha tingut un major increment és la de les empreses d’entre 26 i 50 persones treballadores, que ha incrementat el nombre de contractes en un 72,6%; també ha tingut un increment relatiu força considerable (el 65,3%) la contractació en les empreses d’entre 11 i 25 persones treballadores. Resulta d’interès destacar que, en termes percentuals, la contractació en les empreses de menys de 5 persones treballadores és la que menys variació ha tingut.

L’única excepció a la tendència a l’alça en el nombre de contractacions és la relativa a les empreses d’entre 1.001 i 5.000 persones assalariades, que en el període 2012-2016 han reduït considerablement els contractes formalitzats (reducció del -15,7%). Aquesta important disminució del nombre de contractes ha provocat que aquest tipus d’empreses hagi passat de ser la tercera en nombre de contractacions a ser la sisena.

Gràfic 20. Evolució del nombre de contractacions per grandària de l’empresa a Catalunya (2011-2016)


34

Pel que fa a l’evolució de la contractació en funció de la tipologia de contracte, cal dir que amb l’esclat de la crisi econòmica hi va haver una important caiguda del nombre de contractes indefinits en totes les categories d’empreses. Amb tot, a partir de 2013 el percentatge de contractes indefinits tendeix a estabilitzar-se en totes les tipologies d’empreses. Per tant, el comportament del mercat de treball pel que fa a l’evolució de la contractació indefinida és positiva, malgrat l’elevada taxa de temporalitat.

h. Entrades a l’ocupació

Actualment a Catalunya s’està produint una recuperació de l’ocupació a conseqüència de la progressiva millora de l’activitat econòmica després de la crisi econòmica global. És per això que resulta d’interès conèixer les característiques tant de les persones que estaven inactives o desocupades i que han passat a tenir una ocupació, com dels llocs de treball que passen a ocupar.

Segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu per al quart trimestre de 2016, un primer aspecte a apuntar pel que fa a les característiques personals de les entrades a l’ocupació, és que les diferències entre gèneres són gairebé inexistents: la proporció d’homes i dones que passen a tenir una ocupació es situa al voltant del 50%.

Per grups d‘edat, les entrades a l’ocupació més nombroses corresponen a les edats compreses entre els 30 i 44 anys (representen el 40,1% de les entrades). Les entrades a l’ocupació de persones d’entre 16 i 29 anys representen un 30,8%, mentre que les entrades de les persones majors de 45 anys suposen el 29,1%.

Quant al nivell de formació assolit, les persones amb educació superior són el grup amb més pes en les entrades a l’ocupació (37,1%). Per la seva banda, el nombre d’entrades a l’ocupació de les persones que han cursat la primera etapa de secundària i el de les que han cursat la segona etapa de secundària és força similar (representen el 26,3% i el 25,6% respectivament). Un aspecte a destacar és que el col·lectiu amb estudis fins a primària ha guanyat pes en les entrades (11%), valor superior a la seva participació en l’estoc de persones ocupades (7%).

Pel que fa a la nacionalitat, la gran majoria de les persones que entren a l’ocupació són de nacionalitat espanyola (el 78,2%). Amb tot, és important destacar que l’entrada de persones de nacionalitat estrangera (representen el 21,8% del total d’entrades) és molt superior al que caldria esperar tenint en compte el seu pes en el total de persones ocupades a Catalunya (representen el 12,9% del total d’ocupació).

Quant a la situació laboral de les persones que han entrat a l’ocupació, el 70,6% estaven en situació d’atur, mentre que el 24,9% restant eren persones inactives. Val a dir que l’esclat de la crisi econòmica ha comportat un canvi important en aquest aspecte: mentre que abans del 2008 les persones que procedien de la inactivitat eren el grup majoritari, ara la majoria de les entrades a l’ocupació provenen de l’atur. Cal apuntar que la major part de les persones que han trobat feina, en concret un 62,9%, feina menys d’un any que no tenien ocupació, mentre que un 28,1% feia més d’un any que no estaven ocupades i el 9% no havien treballat abans.

35

La proporció de noves persones ocupades que estaven inscrites com a persones en situació d’atur en els serveis públics d’ocupació i les que no ho estaven és força similar (50,4% i 48,8% respectivament). Amb tot, és convenient apuntar que en el darrer any ha augmentat notablement la proporció de les persones que no estaven inscrites (han tingut un increment de gairebé l’11%).

Una darrera dada rellevant sobre el perfil personal de les entrades a l’ocupació és que tres de cada quatre persones que han passat a estar ocupades no rebien cap prestació o subsidi per desocupació.

Taula 10. Perfil personal de les entrades a l’ocupació a Catalunya (quart trimestre 2016)

% sobre entrades ocupació

% sobre l’ocupació total

Per sexeHomes 50,8% 53,1%Dones 49,2% 46,9%Per edatDe 16 a 29 anys 30,8% 14,3%De 30 a 44 anys 40,1% 43,4%De 45 a 64 anys 29,1% 42,3%Per nivell formatiuFins a primària 11% 7%Secundària 1ª etapa 26,3% 25,1%Secundària 2ª etapa 25,6% 23,2%Superior 37,1% 44,7%Per nacionalitatNacionals 78,2% 87,2%Estrangers 21,8% 12,8%Per situació laboralEn situació d’atur 70,6% -Inactius 29,4% -Per temps sense feinaUn any o menys sense feina 62,9% -Més d’un any sense feina 28,1% -No havien treballat abans 9% -Per inscripció als servis públic d’ocupacióPersones inscrites 50,4% -Persones no inscrites 48,8% -No sap/no contesta 0,9% -Per percepció de prestació o subsidiRebien prestació 23,3% -No reien prestació 75,8% -No sap/no contesta 0,9% -


36

Pel que fa a les característiques laborals de la nova feina, el perfil tipus seria el corresponent a feines del sector serveis, en llocs de treball que requereixen qualificació elemental i a jornada completa.

Efectivament, el sector serveis concentra la major part de les entrades a l’ocupació (representa el 75,4% de les entrades). El sector que es situa en segona posició pel que fa a entrades a l’ocupació és l’industrial (15,8%), mentre que la construcció té un pes molt menys destacat (7,1%), i en el cas de l’agricultura és gairebé testimonial (1,7%). És important destacar que tot i que el sector serveis continua sent el predominant, es detecta una lleugera tendència a la baixa; per contra, en el cas de la indústria en els darrers anys s’observa una lleugera tendència a l’alça.

Aproximadament la meitat de les entrades a l’ocupació (en concret el 51,8%) s’emmarquen dins de les ocupacions amb nivell de qualificació elemental, que, a més, mostren una tendència a l’alça. Per contra, la proporció d’entrades en ocupacions de nivell intermedi, que actualment es situa en el 19,6%, mostra una lleugera tendència a la baixa.

Respecte al tipus de jornada, el 65,9% de les entrades a l’ocupació són a jornada completa mentre que les entrades a jornada parcial signifiquen el 44,1%. Val a dir, però, que en la variable del tipus de jornada s’observen diferències importants en funció del trimestre de l’any del que es tracti: el nombre de jornades parcials en el darrer trimestre de l’any sempre és més elevat que durant la resta de l’any (segurament degut al gran número de contractacions en els comerços per les campanyes de Nadal, que molt sovint són a jornada parcial). També és important matisar que tot i l’elevat pes de les jornades parcials entre les noves entrades a l’ocupació, la taxa de parcialitat de l’ocupació és del 14,4%.

La majoria de les entrades a l’ocupació es realitzen a través de contractes de caràcter temporal (representen més del 81% de les entrades), mentre que les contractacions indefinides són molt més reduïdes. A més, es detecta una lleugera tendència a augmentar el nombre d’entrades amb contractacions temporals en detriment de les contractacions indefinides.

Taula 11. Característiques laborals de les entrades a l’ocupació a Catalunya (quart trimestre 2016)

Entrades a l’ocupació Distribució en l’ocupacióPer sector d’activitatAgricultura 1,7% 1,7%Indústria 15,8% 18,1%Construcció 7,1% 5,8%Serveis 75,4% 74,4%Per nivell de qualificació de l’ocupacióElemental 51,8% 42,6%Intermedi 19,6% 23,4%Elevat 28,6% 34,1%Per tipus de jornadaCompleta 55,9% 85,6%Parcial 44,1% 14,4%Per tipus de contracteIndefinit 18,4% 78,2%Temporal 81,6% 21,8%


37

3.6 Grups desafavorits o especialment afectats per l’atur

Aquest capítol descriu les característiques més rellevants dels col·lectius de persones que prioritza aquest Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació: joves, dones i altres persones adultes, en concret, persones en risc de pobresa o exclusió, majors de 45 anys, persones destinatàries de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), persones amb discapacitat i persones immigrants.

Tanmateix, a més de les característiques de cada un d’aquests grups de persones, cal tenir en compte altres factors de caràcter transversal que afecten persones dels diferents col·lectius que prioritza aquest PDPO i que condicionen negativament les seves oportunitats d’ocupació. Entre aquests factors hi ha la baixa qualificació o els problemes de salut mental que es poden derivar de llargs períodes en desocupació i de situacions de pobresa i exclusió.

Segons dades del Butlletí del Perfil de l’atur de març de 2017 (SOC), el 24% de l’atur registrat a Catalunya té baixa qualificació i el 63%, nivell d’Educació general 10. En aquest grup de persones, moltes de les quals tenen una llarga experiència laboral, la manca de reconeixement i acreditació de competències professionals i les necessitats específiques de reciclatge professional causades (pel tancament d’empreses, el treball en sectors en declivi o els canvis en els sistemes de producció) hi impacten molt negativament.

D’altra banda, les Oficines de treball i el Departament de Salut han identificat que l’atur de llarga durada i les situacions de pobresa i exclusió repercuteixen directament en la salut mental de les persones i les fan més vulnerables, el que genera dificultats en la cerca d’ocupació i en l’accés a la feina. Aquesta situació requereix actuacions coordinades, a més d’atenció específica per part de salut pública.

Finalment, indicar que, a més dels col·lectius de persones que s’analitzen específicament en aquest capítol, n’hi ha d’altres que són destinatàries de serveis o programes previstos en aquest PDPO, com per exemple, les persones amb mesures penitenciaries, les pertanyents a minories ètniques o el col·lectiu LGTBI, entre altres.

10 El nivell de formació “Educació general” inclou l’Educació secundaria obligatòria i la post secundaria.

38

a. Joves

La desocupació juvenil és un fenomen que està afectant especialment l’Estat espanyol durant aquest període de crisi econòmica, i el cas de Catalunya no és una excepció. La població jove 11 presenta una temporalitat laboral per sobre de la mitjana de la població ocupada, i pateix especialment la situació de dualitat del mercat de treball, el que complica la seva inserció i permanència en el treball.

La dificultat de la població jove per trobar feina a Catalunya es deu, en part, al fet que abans de l’inici de la crisi molts joves amb baixa qualificació es van ocupar en sectors que en van resultar especialment afectats (principalment, la construcció) i, en part, a la manca d'oportunitats conseqüència de la crisi econòmica, fins i tot pels joves amb estudis superiors.

Segons les dades recopilades pel SOC per al tercer trimestre de 2016, la xifra de joves actius era de 628.000 persones, xifra que representa una taxa d’activitat del 61,4%. El total de joves ocupats és de 477.600, mentre que les persones joves desocupades són unes 150.400 (representen el 16,4% del total de persones desocupades a Catalunya, xifra sensiblement superior a l’espanyola, que és del 15%). Cal apuntar que en els darrers anys el nombre de joves en situació d’atur s’està reduint degut bàsicament a dos motius: en primer lloc per la creació d’ocupació i, en segon lloc, per la disminució del nombre de població activa derivada de la sortida d’efectius del mercat laboral català (són molts els joves que opten per marxar per cercar oportunitats de feina fora del país).

La taxa d’atur juvenil a Catalunya es situa en el 23,9%, percentatge netament superior al que es dóna pel conjunt de la població (14,6%). Segons dades del SOC, tot i que el nombre d’homes joves sense feina és superior al de dones, la taxa d’atur juvenil masculí (24,5%) és superior al femení (23,4%). Tanmateix, en els darrers mesos s’està reduint més la taxa d’atur masculina, de manera que les xifres entre homes i dones s’estan igualant. Per un altre costat, és important destacar que un 13% de les persones joves desocupades fa més d’un any que cerquen feina. Cal dir que l’atur de llarga durada entre la població jove, que era gairebé insignificant en els anys anteriors a l’esclat de la crisi, va patir un notori increment entre el 2007 i el 2013 (quan va assolir un màxim històric), però a partir d’aquest any s’observa una tendència a la baixa.

En la taula següent es presenten les principals dades referents a l’atur juvenil recopilades en el registre del Servei d’Ocupació de Catalunya per al tercer trimestre de 2016, així com les variacions interanuals. Cal tenir en compte, però, que els joves acostumen a fer un menor ús dels serveis públics d’ocupació, de manera que les dades registrades pel SOC poden variar respecte a la situació real de l’atur juvenil.

11 L’Estratègia catalana per a l'ocupació 2012-2020 es refereix a l'ocupació juvenil fent referència a les persones menors de 30 anys.

39

Taula 12. Perfil de la població juvenil desocupada (16-29 anys) segons els registres del SOC (3T 2016)

Valor %Variació interanual (%)

Per sexeHomes 29.636 48% -15%Dones 32.213 52% -9,5%Per nivell de formació assolitSense estudis 401 1% -10,5%Estudis primaris incomplets 1.460 2% -12,8%Estudis primaris complets 2.518 4% -14,6%Prog. Form. Professional 7.458 12% -11,4%Educació general 37.850 61% -11,9%Tècnics-professionals superiors 5.353 9% -10,7%Estudis universitaris 6.767 11% -13,1%Altres estudis post-secundaris 42 0% -11,1%Per durada de la demandaFins a 6 mesos 45.798 74% -7,1%Entre 6 i 12 mesos 8.058 13% -20%Més de 12 mesos 7.993 13% -13,8%Per tipus d’ocupacióDirectors i gerents 214 0,3% -16%Professionals científics i intel·lectuals 5.249 8% -12,5%Tècnics i professionals de suport 5.772 9% -12%Empleats oficina comptables i administratius 5.061 8% -12,6%Treballadors restauració, personals i venedors 21.343 35% -8,3%Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 825 1% -10,8%Artesans, treballadors indústries i construcció 5.298 9% -18,1%Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors 1.068 2% -16,1%Ocupacions elementals 16.990 27% -10,7%Ocupacions militars 29 0% -19,7%Per sector d'activitatAgricultura 1.127 2% -15,1%Indústria 3.479 6% -15,7%Construcció 2.156 3% -20,8%Serveis 40.894 66% -10,2%Sense ocupació anterior 14.193 23% -8,3%Per nacionalitatNacionals 49.623 80% -12%Estrangers 12.226 20% -12,4%

Comunitaris 2.786 5% -9,2%Extracomunitaris 9.440 15% -13,2%

Total 61.849 100% -12,1%Font: Butlletí de Joves i Mercat de Treball. Observatori d’empresa i Ocupació (3T 2016)

40

Per tal de comptar amb un coneixement més profund sobre l’atur juvenil i poder fer una comparativa amb d’altres nivells territorials, també s’han analitzat les dades recopilades per EUROSTAT. Segons dades de l’EUROSTAT, a Catalunya l’any 2015 la taxa d’atur juvenil12 (persones d’entre 15 i 24 anys) es situa en el 42,3%, xifra molt superior a la mitjana europea (20,4%) però netament inferior a la mitjana espanyola (48,35). Des de l’inici de la crisi econòmica l’evolució de l’atur juvenil ha estat força negativa en tots els àmbits territorials, però ha tingut una major incidència a Catalunya que al conjunt de la UE. Efectivament, entre els anys 2007 i 2015 la taxa d’atur juvenil a Catalunya s’ha triplicat, passant del 13,4%, xifra fins i tot inferior a la mitjana europea d’aquell any (15,6%), al 42,3% de 2015; per la seva banda, la taxa europea només s’ha incrementat amb menys de 5 punts (s’ha passat del 15,6% al 20,4%).

Gràfic 21. Taxa d’atur juvenil (15 a 24 anys) a Catalunya, Espanya i la UE (2007 – 2015)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EUROSTAT

L’atur juvenil té un major impacte entre els homes (44,6%) que entre les dones (39,8%); aquest és un fenomen nou conseqüència de la crisi econòmica i que s’ha mantingut estable des de l’any 2008. El manteniment d’aquestes diferències al llarg de tot el període de crisi fa pensar que el nivell educatiu més alt de les noies ha contribuït a que hagin pogut resistir més bé la destrucció d’ocupació. Tot i així, la recent disminució de la taxa d’atur ha estat més accentuada entre els homes joves, el que ha fet reduir les diferències.

L’atur impacta amb més força als més joves, ja que el grup de persones joves més afectats per la manca de feina és el de la franja d’edat d’entre 16 i 19 anys (un 67,4% dels i les joves actius està buscant feina). Tot i que en aquestes edats és on hi ha menys població activa (perquè moltes persones joves estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica que durant la crisi econòmica ha

12 Si bé l'Estratègia catalana per a l'ocupació 2012-2020 es refereix específicament a l'ocupació juvenil fent referència a les persones menors de 30 anys, en aquest cas s'analitza l'ocupació juvenil per a les edats compreses entre els 15 i els 24 anys, ja que aquestes són les dades disponibles a EUROSTAT que permeten l'anàlisi comparativa regional.

41

estat difícil trobar la primera feina, especialment per les persones joves que deixen els estudis aviat. La taxa d’atur en la franja d’entre 20 i 24 anys és considerablement més baixa (32,9%).

Un aspecte que s’ha posat de manifest des de l’inici de la crisi econòmica és que l’atur afecta més a les persones joves amb menys estudis, ja que la taxa entre els joves que només tenen estudis obligatoris dobla la dels joves amb educació post obligatòria (42,1% i 20,9% d’atur respectivament).

Així mateix, l’atur juvenil té més incidència sobre la població estrangera (36,4%) que sobre la població amb nacionalitat espanyola (26,2%). En els darrers anys la taxa d’atur juvenil entre les persones estrangeres ha disminuït força (havia arribat a superar el 50%), tot i que cal dir que aquesta baixada es veu afavorida pel fet que una part important de la població estrangera, especialment aquella que tenia més dificultats de trobar feina, ha abandonat el país.

Pel que fa a la contractació, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, l’any 2016 els joves d’entre 16 i 29 anys van signar un total de 1.208.630 contractes, xifra que representa el 40,5% del total de la contractació a Catalunya. El 10,8% dels contractes signats per joves són indefinits, mentre que el 89,2% han estat temporals (el pes dels contractes temporals és una mica més elevat entre els joves que en el total de la població, que es situa en el 87,4%). En qualsevol cas, el pes dels contractes temporals entre els joves s’està reduint, encara que molt lleugerament.

És important destacar que en els darrers anys s’observa una tendència a l’alça pel que fa al nombre de contractes signats pels joves: l’any 2016 es comptabilitzen un 12% més de contractes entre els joves respecte l’any 2015. Aquest increment de la contractació juvenil és superior a la que es dona pel conjunt de la població (9,3%). Val a dir que aquest increment s’ha produït tant en el cas dels contractes indefinits com en el dels temporals (increment del 19,6% i 11,1% respectivament.

Per sexe, les dones joves han signat 613.482 contractes (el 50,8% del total) i els homes joves, 595.148 (el 49,2%). Així doncs, al contrari del que succeeix entre la població en general, on hi ha una major contractació d’homes que de dones, entre els joves s’observa que la participació de les dones és més elevada que la dels homes. Amb tot, cal apuntar que en el darrer any la contractació masculina ha augmentat un 13,9% (72.569 contractes més), gairebé 4 punts percentuals per sobre de la femenina (10,2%; 56.544 més).

b. Dones

El tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi havia un total d’unes 277.000 dones en situació d’atur, xifra que representa el 50,1% del total d’atur. L’atur femení va tenir un important increment amb l’esclat de la crisi econòmica i, tot i que des de 2012 (any en que hi ha el màxim atur femení amb unes 412.700 dones desocupades) s’està produint una important reducció, no s’han recuperat els nivells previs a la crisi. Cal dir que les variacions en el nombre de dones desocupades no és tan notòria com en el cas dels homes, que van experimentar un més destacat increment de l’atur en els primers anys de la crisi però que també estan experimentant un major descens en els darrers anys.

Gràfic 22. Evolució de l’atur de dones i homes a Catalunya (2007 – 2015)

42

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA

La taxa d’atur femenina a Catalunya el tercer trimestre de 2016 és del 15,43%, percentatge superior al dels homes (13,91%). La taxa catalana d’atur femení és inferior a la que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (20,66%); aquest menor atur femení a Catalunya que a Espanya és una constant al llarg dels anys. Per la seva banda, la taxa d’ocupació femenina a Catalunya és del 48,36%, mentre que la masculina és del 57,73%; totes dues, però, són netament superiors a les que es registren al conjunt de l’Estat espanyol (42,53% per a les dones i 53,91 per als homes).

La taxa d’atur femenina és més elevada entre la població més jove: mentre que entre les dones menors de 25 anys la taxa d’atur és del 30, 96%, entre les dones majors de 25 anys aquesta taxa es redueix fins al 14,15%. S’observa una correlació negativa entre edat i taxa d’atur: a major edat, menor taxa d’atur. Així, el tram d’edat amb una major taxa d’atur femení és el comprés entre els 16 i 19 anys, amb una taxa del 42,22% (a nivell de l’Estat espanyol la taxa és del 56,3%), seguit per tram d’entre 20 i 24 anys, amb una taxa del 28,34% (39,18% a Espanya). Per contra, la taxa d’atur entre les dones majors de 55 anys és del 13,5% (16,53% a l’Estat espanyol), i en el cas de les dones d’entre 25 i 54 anys la taxa és del 14,27% (19,6% a Espanya).

Segons dades de l’EPA per al tercer trimestre de 2016, pel que fa a la formació, el 32,3% de les dones en situació d’atur han cursat la primera etapa d’educació secundària (en el cas dels homes aquest percentatge es situa en el 38,7%), i el 27,3% compten amb estudis superiors (xifra molt superior a la que es dóna en el cas dels homes, que és del 19,2%). Per contra, les dones en situació d’atur que són analfabetes, que tenen els estudis primaris incomplets o que han cursat només l’educació primària representen conjuntament el 12,7%.

Les dones representen el 59,2% del total de persones en situació d’atur de llarga durada, davant el 40,8% que representen els homes. És important destacar que el 47% de les dones que estan a l’atur fa més d’un any que estan en aquesta situació, percentatge superior al que es dóna entre els homes, que del 39%.

Segons dades del SOC, el setembre de 2016 el sector serveis és el que concentra un major atur femení (el 72,23% de les dones desocupades ho estan en aquest sector). Dins del sector serveis, les activitats amb un major atur femení són el comerç a l’engròs i al detall (representa el 23,87% de

43

l’atur femení del sector serveis i el 18,4% de l’atur femení total), les activitats administratives i auxiliars (22,13% de l’atur femení del sector serveis i 17,09% de l’atur total) i l’hostaleria (14,59% de l’atur del sector i 11,27% del total). Per la seva banda, el sector industrial concentra l’11,51% de l’atur femení, mentre que en el sector de la construcció i en el sector primari és molt més residual. Resulta d’interès destacar l’elevat percentatge de dones en situació d’atur sense ocupació anterior, que representen el 8,02% del total de dones desocupades (en el cas dels homes, aquest percentatge es redueix fins al 4,5%).

Per grans grups d’ocupació, és important apuntar que s’observen notables diferències entre homes i dones a Catalunya: si bé les ocupacions elementals són el grup d’ocupació on hi ha un major atur femení i masculí (representa el 30,8% de l’atur femení i el 29,5% del masculí), en el cas de les ocupacions referents a la restauració, personals i venedors l’atur femení és molt superior al dels homes (el 76,1% de les persones desocupades d’aquestes ocupacions són dones, i representa el 29,8% de l’atur entre les dones, per només l’11,4% en el cas dels homes). L’atur femení també és molt més important entre els empleats d’oficina, comptables i administratius, ja que les dones representen el 81,2% de les persones en situació d’atur d’aquestes ocupacions (el 17,5% de les dones desocupades pertanyen a aquestes ocupacions, per només el 4,9% dels homes. Per contra, en el cas dels artesans, treballadors d’indústries i de la construcció l’atur masculí és molt superior al femení (el 90% dels les persones desocupades d’aquestes ocupacions són homes).

Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol hi ha una major precarietat laboral entre les dones que entre els homes. Efectivament, l’any 2014 (últim any del que es disposa de dades a l’IDESCAT) el salari brut mig de les dones era 7.122€ inferior al dels homes en el cas de Catalunya (el salari brut mig de les dones era de 20.324,88€ i el dels homes 27.447,71€) i de 5.982€ en el cas d’Espanya (el salari mig de les dones era de 19.744,82€ per 25.727,56€ dels homes). A més, el percentatge de contractes temporals és superior entre les dones que entre les dones (el 88,3% dels contractes de les dones són temporals, mentre que en el cas dels homes és el 87,8%).

c. Altres persones adultes

Majors de 45 anys

Segons dades de l’EPA, el tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi havia fins a 197.200 persones desocupades de 45 anys o més. D’aquestes, 96.500 són homes (el 49%) i 100.700 són dones (el 51%), de manera que es pot afirmar que l’atur té una major incidència entre el col·lectiu femení d’aquesta franja d’edat.

Es calcula que el tercer trimestre de 2016 la taxa d’atur entre les persones majors de 45 anys va ser del 12,65%, xifra inferior a la taxa d’atur pel conjunt de la població (14,63%). Amb tot, cal tenir present que el col·lectiu de persones majors de 45 anys presenta una taxa d’activitat molt més reduïda que la de la població en general i que la taxa d’ocupació és també molt més reduïda entre les persones majors de 45 anys que entre el conjunt de la població.

44

Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol l’atur entre els majors de 45 anys ha seguit una evolució similar a l’evolució general de l’atur per a tota la població, amb un important increment durant els primers anys de la crisi econòmica (especialment entre els anys 2007 i 2013, quan arriba als seu nivell màxim) i una certa estabilització en els darrers anys. Amb tot, cal dir que tot i que ens els darrers anys en alguns dels trimestres es detecta un cert descens del nombre de persones desocupades (molt més notori en el cas d’Espanya que de Catalunya), aquest descens no és tant evident com en l’atur de la població en general, de manera que es pot afirmar que les persones majors de 45 anys tenen més problemes per reincorporar-se al mercat laboral.

Gràfic 23. Evolució de l’atur i de l’atur de persones majors de 45 anys a Catalunya i Espanya (2007 – 2016)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

L’important impacte que ha tingut la crisi econòmica sobre l’atur entre persones de més de 45 anys queda demostrat en el fet que el tercer trimestre de 2016 Les persones desocupades de més de 45 anys representen el 35,7% del total de persones en situació d’atur a Catalunya.

El col·lectiu de persones majors de 45 anys presenta unes característiques especials que el fan especialment vulnerable en cas de pèrdua d’ocupació, com la necessitat d’haver de fer un sobreesforç per poder desenvolupar noves activitats derivat del fet habitual d'haver realitzat la mateixa feina durant molts anys, l’existència de responsabilitats familiars o el handicap de l’edat a l’hora de trobar una nova feina. De fet, el desembre de 2016 les persones majors de 45 anys conformen aproximadament el 60% de les persones en situació d’atur de llarga durada (més de 12 mesos a l’atur).

És per aquest motiu que el grup de població de 45 anys o més té un tracte prioritari i específic en l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació a Catalunya 2012-2020, prioritat que també recull aquest PDPO amb l’objectiu d’anticipar-se a la possibilitat que més persones en aquesta franja d’edat caiguin en

45

l’atur de llarga durada, evitant d’aquesta manera els perjudicis associats a aquesta situació, que s’exposen en el següent apartat.

Persones en situació d’atur de llarga durada

La reducció en el temps que s’està a l’atur és un dels factors crítics per sortir de la situació de desocupació, ja que a mesura que aquest temps augmenta es redueixen les probabilitats de trobar feina i la cobertura econòmica per la situació d’atur. Això és degut, segons indiquen diversos estudis13, al fet que en els processos de selecció de personal s’observa una clara preferència a valorar més positivament, i per tant a seleccionar, les persones que porten poc temps a l’atur. Aquesta preferència es situa per sobre del nivell de formació i de l’experiència, i es dóna també en contextos de creixement econòmic.

Atenent dades de l’EPA, a Catalunya el nombre de persones que el tercer trimestre de 2016 feia més d’un any que estava en situació d’atur era d’unes 311.400. Amb l’inici de la crisi econòmica el nombre de persones en situació d’atur de llarga durada va créixer de manera exponencial, tot i que cal apuntar que des de 2012 es detecta una disminució (més notòria en el cas dels homes que de les dones). Tanmateix, aquesta disminució no és suficient per tornar als nivells d’atur de llarga durada previs a la crisi.

Gràfic 24. Evolució de l’atur de llarga durada a Catalunya (2007 – 2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA

L’important increment del nombre de persones en situació d’atur de llarga durada ha provocat que tinguin un pes cada cop més destacat dins de l’atur en general. Efectivament, l’any 2016 les persones que fa més d’un any que no treballen representen el 56,4% del total de persones desocupades, mentre que l’any 2007, abans de l’esclat de la crisi, representaven només el 23% del total.

13 Ghayad R. i Dickens W. What can we learn by disaggregating the unemployment –vacancy relationship? A “Public Policy Briefs” Federal Reserve Bank of Boston. 2013. http://www.bostonfed.org/economic/ppb/2012/ppb123.pdf

46

http://www.bostonfed.org/economic/ppb/2012/ppb123.pdf

A més, és important destacar el 73,4% de les persones en atur de llarga durada fa més de dos anys que no treballen (representa el 41,4% del total d’atur), mentre que només el 26,6% de les persones en situació d’atur de llarga durada estan a l’atur des de fa entre un i dos anys.

Pel que fa al perfil de les persones en situació d’atur de llarga durada, cal dir que el tercer trimestre de 2016 hi ha un lleuger predomini de les dones, que representen el 51,3% davant els homes, que representen el 48,7%. Aquesta situació és nova, ja que en els darrers anys l’atur de llarga durada havia afectat més a homes que a dones.

Segons dades del SOC, el col·lectiu més afectat per l’atur de llarga durada és el de les persones de més de 45 anys, que el setembre de 2016 suposen el 73,1% del total de persones desocupades de llarga durada. Per la seva banda, les persones d’entre 25 i 45 anys representen el 25,6% dels desocupats/des de llarga durada, i els menors de 25 anys l’1,3%.

Per nivell formatiu, el col·lectiu més gran de persones en situació d’atur de llarga durada correspon a persones que compten amb educació general (63,8% de les persones desocupades de llarga durada), seguit a molta distància pel grup de persones amb estudis primaris complets (10,1%) i estudis primaris incomplets (5,7%). Per la seva banda, les persones que compten amb estudis postsecundaris representen el 6,8% del total de persones desocupades de llarga durada i les persones amb estudis universitaris representen el 5,4%.

Quant a l’atur de llarga durada per sectors, cal dir que és en els serveis on hi ha un major nombre de persones en aquesta situació (el 65,2% de l’atur de llarga durada correspon a aquest sector), seguit de la indústria (16,5%) i la construcció (11,2%). Amb tot, cal dir que el sector on hi ha un major atur de llarga durada en termes relatius és en la indústria, ja que el 56,9% de les persones desocupades d’aquest sector fa més de 12 mesos que no tenen feina; També és força notori el pes de l’atur de llarga durada en la construcció, que representa el 48,3% del total d’atur d’aquest sector.

Persones amb discapacitat14

Les dificultats per trobar feina de les persones amb discapacitat, ja sigui en entorns protegits o al mercat laboral ordinari, les converteix en un col·lectiu prioritari en el disseny de polítiques d'ocupació, com indica, per exemple, l’Estratègia espanyola sobre discapacitat (2012-2020).

L’any 2015 a Catalunya es comptabilitzen fins a 514.886 persones amb algun tipus de discapacitat, xifra que representa aproximadament el 6,8% del total de població. En els darrers anys hi ha hagut un increment força important del nombre de persones amb algun tipus de discapacitat: entre 2008 i 2015 el nombre de persones amb discapacitat ha augmentat en 106.825 persones (suposa un increment del 26,2%). Entre aquest anys, l’increment de les persones amb discapacitat és molt superior a l’increment del nombre total de població (augment del 13,8%).

Per franges d’edat, s’aprecia com el nombre de persones amb discapacitat reconeguda augmenta paral·lelament a l’envelliment de la població, és a dir, a més edat, major nombre de persones amb discapacitat.

14 En el marc del present document, quan es fa referència a persones amb discapacitat ens referim a les que disposen de certificat de reconeixement de la discapacitat.

47

Gràfic 25. Persones amb discapacitat per franges d’edat a Catalunya (2015)


És important destacar que, tot i que el nombre total de persones amb discapacitat es reparteix de manera força equitativa entre dones i homes, s’observen diferències entre els sexes en funció de l’edat: mentre que fins als 54 anys hi ha un major nombre d’homes amb algun tipus de discapacitat, a partir d’aquesta edat les dones passen a ser més nombroses. En qualsevol cas, en les edats compreses entre el 16 i els 65 anys (franja d’edat en la que es concentra la gran majoria de la població potencialment activa) hi ha un major pes de la població masculina (els homes representen el 53,3% mentre que les dones són el 46,7%).

Pel que fa al mercat laboral, un primer fet a destacar és que des del començament de la crisi econòmica, el nombre de persones amb discapacitat en situació d’atur ha augmentat exponencialment i molt per sobre del que ha augmentat l’atur per a la població en total. Així, mentre que l’atur entre persones amb discapacitat s’ha incrementat més d’un 150% des de l’inici de la crisi, l’atur de la població en general ha incrementat al voltant del 60%.

Segons dades recopilades pel SOC per al mes de setembre de 2016 (darrer mes del que es disposa de dades) a Catalunya hi havia fins a 9.307 persones amb discapacitat en situació d’atur (representaven el 2% del total d’atur). Val a dir que en els darrers anys s’està reduint el nombre de persones amb discapacitat en situació d’atur (entre 2015 i 2016 hi ha hagut un descens del 8,7%), de manera que es pot parlar d’una lleugera tendència positiva pel que fa l’ocupació entre persones amb algun tipus de discapacitat

S’observa certa correlació entre l’edat de les persones amb discapacitat i el nivell d’atur, de manera que a mesura que augmenta l’edat també augmenten els nivells d’atur. Així, més de la meitat de les persones amb discapacitat en situació d’atur tenen més de 45 anys. Pel que fa a l’atur de les persones amb discapacitat en funció del nivell de formació, del sector econòmic i del grup d’ocupació presenta una paràmetres similars als que es donen en el cas de l’atur entre la població en general.

48

És important apuntar que l’atur de llarga durada té una major incidència sobre la població amb algun tipus de discapacitat que sobre la població en general. Efectivament, l’atur de llarga durada entre persones amb discapacitat suposa el 61% del total (en el cas de la població en general aquest percentatge es situa al voltant del 44%). A més, cal tenir present que el percentatge de persones en situació d’atur de molt llarga durada (més de dos anys) és superior en el cas de les persones amb alguna discapacitat que en el de la població en general. Efectivament, l’any 2015 (darrer any del que es disposa de dades desglossades) més del 46% de les persones amb discapacitat desocupades feia més de dos anys que estaven en aquesta situació, mentre que en el cas de la població en general aquest percentatge baixa fins al 28,7%.

Gràfic 26. Atur per durada de la demanda a Catalunya (2015)


Pel que fa a la contractació de persones amb discapacitat, en els darrers anys ha seguit una evolució similar a la que ha tingut la contractació en general. Així, mentre que els primers anys de la crisi hi va haver una reducció del nombre de contractacions de persones amb discapacitat (a excepció de l’any 2010, quan hi va haver un increment), a partir de 2013 s’observa un increment d’aquestes contractacions. Val a dir que aquest increment de la contractació de persones amb discapacitat és netament superior al que s’està produint en la contractació en general.

Gràfic 27. Variacions interanuals en la contractació (2008 – 2015)

49


L’any 2015 el perfil de les persones amb algun tipus de discapacitat contractades és relativament similar al perfil de la població contractada en general. Així, la major part dels contractes a persones amb discapacitat són contractes temporals (el 79,6%, xifra sensiblement inferior a la de la població en general, que és del 88,1%), i dins del sector serveis (representen el 92,2% dels contractes amb persones amb discapacitat, per sobre del 79%, que és el percentatge que els serves representen en la població en general). Sí s’observen diferències significatives en l’edat de les persones contractades, ja que en el cas de la població en general hi ha un major nombre de contractes entre la població jove (especialment en la franja d’entre 20 i 39 anys) mentre que en el cas de les persones amb discapacitat hi ha una major contractació en persones de més edat (especialment en la franja d’entre 35 i 54 anys).

Pel que fa al nombre de contractes, en dades de 2016, s’han formalitzat 13.730 contractes a persones amb discapacitat, dels que 8.647 en Centres especials de treball (CET) i 5.083 en el mercat ordinari (empresa privada i pública, administració pública i enclavaments laborals). Val a dir que l’evolució de la contractació entre 2015 i 2016 mostra que ha disminuït en els CET’s en un 3,9%, mentre que ha crescut en el mercat ordinari en un 20,9%.

Persones immigrants

Segons dades de l’EPA, el quart trimestre de 2016, la població estrangera representa el 14,5% del total de població activa de Catalunya. Cal dir que mentre que la població activa total a Catalunya es manté relativament estable en els darrers anys, en el cas de la població estrangera hi ha una major fluctuació, amb un important descens entre els anys 2001 i 2014, una lleugera notable recuperació l’any 2015 i una recaiguda en el 2016.

La població estrangera suposa el 12,8% de la població ocupada a Catalunya. En aquest sentit, és important apuntar que des de l’esclat de la crisi econòmica hi ha hagut una important caiguda en l’ocupació de persones estrangeres, ja que l’any 2008 havien arribat a suposar el 17,5% del total de

50

l’ocupació. En qualsevol cas, cal tenir present que en els darrers trimestres el creixement de la població ocupada estrangera és més intens que el del conjunt de la població (7,1% en el cas de la població estrangera i 3,2% en el cas de la població en general). A més, les dades d’afiliació a la Seguretat Social mostren també un increment intens de l’ocupació (+8,2%), superior al que es dona pel total de població.

Pel que fa a la taxa d’ocupació entre la població estrangera, cal dir que es situa en el 58,1%. Tot i que encara està lluny de les xifres que es donaven abans de l’esclat de la crisi (l’any 2008 era del 66,8%) es detecta una tendència a la recuperació després d’uns anys d tendència a la baixa.

En el col·lectiu de persones immigrants hi ha un major nombre d’homes ocupats (54,5%) que de dones (45,5%). El sector que concentra un major nombre de persones immigrants ocupades és el sector serveis, dins del qual es poden destacar les activitats de comerç, la reparació de vehicles a motor i motocicletes (17,2%; 68.539 afiliacions) i l’hostaleria. Segons el pes dels afiliats estrangers sobre el total d’afiliacions de la població, destaca el sistema especial agrari (68,9%), el sistema especial de la llar (51,5%), les activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials (34,8%) i l’hostaleria (28,5%).

Segons les dades del quart trimestre de l’EPA, la xifra d’aturats estrangers s’ha situat en 136.800 persones, el que representa aproximadament el 24% de la població aturada a Catalunya. D’entre les persones estrangeres en situació d’atur, el 54,1% són homes i el 45,9% dones. L’atur estranger va augmentar amb l’esclat de la crisi i fins l’any 2012, en què va assolir la xifra rècord, i des d’aquell moment ha anat disminuint, a causa del descens de la població activa estrangera. Ara bé, a partir de 2015 la reducció ha estat gràcies a la creació d’ocupació.

La taxa d’atur estranger s’ha situat el quart trimestre de 2016 en el 25%. La taxa d’atur estranger ha seguit una evolució paral·lela a la de la població total però amb més oscil·lacions. Del 14,3% el primer trimestre de 2008 a valors entorn del 40% els anys 2012 i 2013. Des del quart trimestre de 2014 està disminuint, tot i que encara se situa a més de 10 molt per sobre de la taxa d’atur total.

La presència d’estrangers és especialment elevada entre els col·lectius d’aturats amb menor formació atès que representen el 82,1% dels aturats sense estudis i el 65,8% dels que tenen estudis primaris incomplets. Per edat, el gruix dels desocupats se situa en les persones de 30 a 44 anys, en canvi en el conjunt de la població el col·lectiu més majoritari és el de 45 i més anys.

El 2016 els estrangers han signat 599.866 contractes amb lloc de treball a Catalunya, xifra que suposa el 20,1% del total (2.986.558 contractes). Per tipus de contracte, el 14,6% han estat indefinits (87.583) i el 85,4% temporals (512.283). Per sexe, el 61% dels contractes a estrangers del període s’han signat amb homes i el 39%, amb dones. Quant a la distribució de la contractació per sectors econòmics, la majoria s’han concentrat en els serveis (72,3%; 433.415), seguit de l’agricultura (11,3%; 67.624), la indústria (9,2%; 55.435), i, finalment, la construcció (7,2% ;43.392).

Tot i que la xifra de contractes signats amb estrangers l’any 2016 ha assolit el seu màxim des de l’any 2008 (755.672 contractes), no s’ha recuperat el pes dels contractes signats per estrangers sobre el total (30% l’any 2008).

51

Durant el 2016 ha crescut la xifra de contractes formalitzats a estrangers (+12,2%; 254.743); increment superior al dels anys anteriors i també al del conjunt de la població. Per tipus de contracte, la contractació indefinida (+17%) ha augmentat amb més força que la temporal (+11,4%). El 2016 el pes dels contractes temporals sobre el total ha estat inferior en la contractació estrangera (85,4%) que en la catalana (87,4%). Això referma el canvi de tendència que s’ha produït des de l’any 2010 en què el pes dels contractes temporals era més elevat entre els estrangers que en el total de la població.

3.7 Diagnosi territorial

El tercer trimestre de 2016, el 74% de la població ocupada catalana es concentra a la demarcació de Barcelona, mentre que el 26% restant es distribueix entre les altres tres demarcacions (Girona 10,2%, Lleida 5,8% i Tarragona 10%).

Gràfic 28. Distribució de l’ocupació per províncies a Catalunya (4T 2015)


Cal dir que, tot i que des de l’inici de la crisi econòmica la població ocupada s’ha reduït en totes les demarcacions, aquesta reducció ha estat força desigual: la demarcació on més ocupació s’ha destruït és la de Tarragona (descens del 15,2% de la població ocupada entre 2007 i 2016), seguida per la de Girona (reducció del 9,5%); per contra, les demarcacions on hi ha hagut una menor pèrdua de població ocupada són les de Lleida (reducció del 6,2%) i Barcelona (disminució del 7,6%).

Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, tal com era de preveure tenint en compte els pesos demogràfics de cada província, és la demarcació de Barcelona la que compta amb un major nombre de persones afiliades (a desembre de 2016 compta amb 2.434.337 afiliats, que representen el 76,3% del total d’afiliació a Catalunya. Per la seva banda, les afiliacions de la demarcació de Girona representen el 9,2% del total d’afiliacions, percentatge similar al que suposen les de Tarragona (9%),

52

mentre que les de la província de Lleida suposen només el 5,5%. Barcelona és, juntament amb Girona, la demarcació que compta amb un major increment interanual del nombre d’afiliacions (increment del 4%), mentre que Tarragona i Lleida tenen increments inferiors (3%).

Per la seva banda, la taxa d’activitat més elevada correspon a la província de Girona (63,5%), seguida per Barcelona (62,21%), Tarragona (60,62%) i Lleida (58,85%). Respecte a la taxa d’ocupació, la demarcació amb els valors més elevats és la de Girona (54,22%), seguida de Lleida (53,37%) i Barcelona (53,17%), mentre que la demarcació amb una taxa d’ocupació més baixa és clarament Tarragona (49,63%). Cal dir que des de l’inici de la crisi econòmica el descens de la taxa d’ocupació ha estat més notòria a Lleida i Tarragona (han patit un descens de més de 6,5 punts entre 2008 i 2016) que a Barcelona i Girona (descens d’ aproximadament el 5 punts).

Tot i que Barcelona és la demarcació amb un nombre més elevat de persones en situació d’atur (fet normal si es té en compte que també és la demarcació més poblada), és la província de Tarragona la més castigada per l’atur, amb una taxa del 18,13%, seguida per Girona, amb una taxa del 14,61%, i Barcelona, amb el 14,54%. Cal destacar la reduïda taxa d’atur de la demarcació de Lleida (si més no en termes comparatius), que es situa en el 9,3%. En totes les demarcacions la taxa d’atur s’ha incrementat des de l’inici de la crisi, però són les demarcacions de Tarragona i Barcelona on aquest increment ha estat més notori (entre 2007 i 2016 hi ha hagut un increment de gairebé de 11 punts en el cas de Tarragona i de 8 punts en el cas de Barcelona). Amb tot, cal dir que des de 2012 en totes les demarcacions hi ha una tendència a la baixa de la taxa d’atur, sent més destacada aquesta disminució en el cas de Barcelona i Girona.

Gràfic 29. Evolució de la taxa d’atur per províncies a Catalunya (2007 - 2015)


53

4. DIAGNOSI TERRITORIAL (A NIVELL COMARCAL)

4.1 Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur

Taula 13. Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur per comarques i àmbits del Pla territorial

Producció

ComarcaIENV15

(2015)PPA

(2016)16

Variació PPA

(2016 vs 2015)17

Variació VAB pb (2014 vs

2013)18

RFDB19

per habitant (milers €)

(2013)Afiliats SS

(des'16)

Variació afiliats SS (des'16 vs

des'15)

Afiliats SS en OACT(des'16)

% Afiliats SS en OACT

(des'16)

Variacióafiliats SS en

OACT (des'16 vs des'15)

Catalunya 116 4.889.300 -0,1% 1,6% 16,2 3.070.028 3,4% 242.673 7,9% 4,3%Alt Camp 114 28.490 -0,6% 6,9% 14,7 17.953 1,9% 1.719 9,6% -0,7%Alt Empordà 108 90.835 -0,1% 4,5% 12,7 50.884 2,4% 1.815 3,6% 3,6%Alt Penedès 96 68.268 -0,2% 2,4% 16,0 43.373 3,4% 3.204 7,4% 4,9%Alt Urgell 157 13.271 -0,9% -2,5% 12,8 7.249 2,0% 295 4,1% 2,1%Alta Ribagorça 156 2.565 -0,2% -11,1% 15,3 1.469 -0,3% 20 1,4% -9,1%Anoia 99 75.179 -0,2% -1,2% 14,5 45.607 4,3% 3.257 7,1% 5,9%Aran 92 7.123 0,0% -3,7% 14,1 4.449 -0,8% 49 1,1% 2,1%

15 Índex d’envelliment.16 Població en edat de treballar.17 Variació en la població en edat de treballar.18 Valor Afegit Brut.19 Renda Familiar Disponible.

Bages 122 110.672 -0,2% 2,3% 15,3 69.444 3,4% 6.291 9,1% 4,8%Baix Camp 95 122.589 -0,2% 2,8% 14,2 70.773 3,3% 4.156 5,9% 3,0%Baix Ebre 145 49.657 -1,3% 3,4% 12,1 28.874 3,2% 833 2,9% 7,9%Baix Empordà 117 85.991 -0,2% 2,3% 13,3 46.907 4,1% 1.191 2,5% 3,7%Baix Llobregat 98 527.845 0,1% 3,5% 17,0 336.458 3,7% 33.441 9,9% 4,1%Baix Penedès 108 63.808 -0,6% 2,6% 13,6 33.055 4,9% 2.278 6,9% 10,4%Barcelonès 154 1.448.689 0,3% 1,6% 18,1 962.979 2,9% 80.761 8,4% 4,2%Berguedà 186 24.335 -1,2% 8,8% 15,0 15.405 3,0% 605 3,9% 3,6%Cerdanya 120 11.881 -1,2% 4,1% 14,4 7.318 3,1% 102 1,4% 1,0%Conca de Barberà 144 12.693 -1,8% -3,6% 14,6 8.354 2,2% 896 10,7% -0,9%Garraf 102 96.840 0,2% 2,1% 15,7 54.118 4,4% 4.175 7,7% 7,4%Garrigues 198 11.618 -1,3% -1,5% 14,0 7.547 2,8% 226 3,0% 9,2%Garrotxa 135 35.536 -0,3% 1,0% 15,5 24.634 3,0% 1.541 6,3% 3,2%Gironès 80 122.873 0,2% -3,4% 15,6 80.067 3,6% 4.323 5,4% 5,0%Maresme 107 287.122 0,1% 2,9% 15,8 170.776 3,9% 11.775 6,9% 5,9%Moianès 114 8.405 1,2% 7,8% 15,0 5.189 3,1% 257 5,0% 7,1%Montsià 136 43.088 -1,7% -1,2% 11,2 23.431 3,0% 751 3,2% 4,2%Noguera 148 24.485 -0,7% -8,1% 13,5 15.528 2,1% 484 3,1% 1,5%Osona 104 100.608 0,6% 3,7% 15,2 68.781 4,5% 4.762 6,9% 6,3%Pallars Jussà 198 8.361 -1,2% -8,3% 14,9 4.816 1,7% 90 1,9% 0,0%Pallars Sobirà 148 4.645 -1,1% -11,5% 15,0 2.751 1,8% 57 2,1% 9,6%Pla d'Urgell 113 23.501 -1,1% 3,7% 13,7 15.282 2,6% 575 3,8% 5,9%Pla de l'Estany 97 20.144 -0,2% 3,0% 15,0 13.764 3,7% 997 7,2% 5,7%Priorat 206 5.753 -1,6% 12,2% 14,1 3.661 2,6% 108 3,0% 9,1%Ribera d'Ebre 187 14.130 -1,1% -13,7% 14,4 8.304 1,9% 425 5,1% 7,6%Ripollès 198 15.400 -1,9% 2,1% 16,5 10.632 1,8% 735 6,9% -4,4%Segarra 108 14.655 0,1% -2,0% 14,1 9.817 3,7% 384 3,9% 12,0%Segrià 110 138.052 -0,5% -3,5% 14,4 84.981 2,9% 2.847 3,4% 2,6%Selva 105 110.910 -1,2% 3,5% 13,2 60.086 3,6% 3.425 5,7% 4,6%Solsonès 130 8.401 -0,9% 1,6% 13,7 5.588 2,6% 232 4,2% 6,4%Tarragonès 93 165.072 -0,7% 2,0% 15,1 91.878 3,6% 6.579 7,2% 4,0%Terra Alta 242 6.856 -1,9% -2,5% 13,5 4.479 0,4% 187 4,2% 0,0%Urgell 123 22.854 -0,6% -10,7% 13,5 14.522 3,9% 712 4,9% 8,5%Vallès Occidental 90 592.162 0,0% 2,4% 16,6 375.253 4,1% 38.248 10,2% 4,4%Vallès Oriental 90 263.938 -0,1% 0,6% 16,0 163.592 3,6% 17.865 10,9% 2,6%

55

Àmbit del Pla territorial Catalunya 116 4.889.300 -0,1% 1,6% 16,2 3.070.028 3,4% 242.673 7,9% 4,3%Metropolità 119 3.122.160 0,1% 2,0% 17,2 2.010.460 3,4% 182.166 9,1% 4,2%Comarques Gironines 105 481.689 -0,4% 1,1% 14,1 286.974 3,3% 14.027 4,9% 3,9%Camp de Tarragona 99 334.597 -0,6% 2,6% 14,7 192.619 3,3% 13.458 7,0% 2,8%Terres de l'Ebre 152 113.731 -1,5% -2,4% 12,2 65.088 2,7% 2.196 3,4% 5,8%Ponent 119 235.165 -0,6% -3,8% 14,1 147.677 3,0% 5.228 3,5% 4,6%Comarques Centrals 120 253.253 0,0% 3,6% 15,1 165.146 3,8% 12.284 7,4% 5,3%Alt Pirineu i Aran 144 47.846 -0,9% -3,5% 14,1 28.052 1,6% 613 2,2% 1,8%Penedès 101 300.859 -0,1% 1,4% 15,0 174.012 4,3% 12.701 7,3% 7,0%

Fonts: IDESCAT i Observatori del Treball i Model Productiu

56

Ocupació

Comarca

Contractes temporals (2016)

% contr. temporals (2016)

Atur registrat (des'16)

Variació atur registrat (des'16 des'15)

Taxa atur registral (des'16)

AR llarga durada (des'16)

% AR llarga durada (des'16)

AR fins est. primaris (des'16)

% AR fins est. primaris (des'16)

AR <=29 (des'16)

% AR <= 29 (des'16)

Catalunya 2.610.524 87,4% 453.645 -12,0% 13,0% 193.112 42,6% 65.869 14,5% 60.415 13,3%Alt Camp 22.091 92,8% 2.972 -8,3% 14,3% 1.223 41,2% 359 12,1% 435 14,6%Alt Empordà 35.337 82,8% 9.154 -9,3% 15,5% 3.272 35,7% 3.271 35,7% 1.381 15,1%Alt Penedès 37.542 90,4% 6.360 -13,8% 12,9% 2.636 41,4% 1.073 16,9% 814 12,8%Alt Urgell 5.005 89,2% 945 -6,4% 11,7% 382 40,4% 129 13,7% 132 14,0%Alta Ribagorça 1.567 94,7% 146 11,5% 9,2% 21 14,4% 41 28,1% 22 15,1%Anoia 30.068 90,3% 8.753 -12,8% 16,2% 4.181 47,8% 941 10,8% 1.249 14,3%Aran 5.506 91,8% 286 -5,9% 6,1% 43 15,0% 57 19,9% 33 11,5%Bages 48.022 88,5% 10.459 -13,4% 13,2% 5.165 49,4% 1.902 18,2% 1.182 11,3%Baix Camp 55.828 89,1% 13.708 -10,4% 16,4% 5.238 38,2% 3.033 22,1% 2.228 16,3%Baix Ebre 23.310 92,4% 4.989 -13,9% 14,9% 2.194 44,0% 713 14,3% 704 14,1%Baix Empordà 39.752 86,0% 8.460 -10,5% 15,5% 2.917 34,5% 2.635 31,1% 1.330 15,7%Baix Llobregat 233.083 87,4% 47.536 -14,1% 12,5% 20.614 43,4% 4.573 9,6% 6.166 13,0%Baix Penedès 22.814 89,6% 8.956 -9,6% 21,5% 3.836 42,8% 1.494 16,7% 1.304 14,6%Barcelonès 1.020.841 86,4% 123.324 -12,2% 11,5% 52.013 42,2% 11.341 9,2% 15.599 12,6%Berguedà 9.513 89,9% 2.117 -13,0% 12,2% 1.081 51,1% 257 12,1% 243 11,5%Cerdanya 5.315 84,5% 541 -17,8% 7,0% 162 29,9% 57 10,5% 58 10,7%Conca de Barberà 14.916 96,7% 959 -15,0% 10,4% 395 41,2% 114 11,9% 118 12,3%Garraf 40.173 90,1% 9.745 -11,5% 15,4% 4.225 43,4% 1.656 17,0% 1.152 11,8%Garrigues 4.444 91,2% 851 -9,9% 10,2% 350 41,1% 171 20,1% 118 13,9%Garrotxa 14.765 84,7% 2.375 -11,9% 8,9% 995 41,9% 836 35,2% 321 13,5%Gironès 72.283 88,4% 10.539 -11,4% 11,7% 4.245 40,3% 2.775 26,3% 1.706 16,2%Maresme 88.241 85,0% 29.069 -11,3% 14,7% 13.258 45,6% 4.295 14,8% 3.308 11,4%Moianès 2.320 83,8% 538 -11,4% 9,5% 225 41,8% 66 12,3% 74 13,8%

57

Montsià 22.179 92,4% 4.421 -10,3% 16,0% 1.905 43,1% 270 6,1% 658 14,9%Noguera 9.111 89,0% 2.129 -10,6% 12,2% 815 38,3% 298 14,0% 349 16,4%Osona 36.505 84,9% 8.904 -14,1% 11,6% 4.176 46,9% 2.032 22,8% 1.187 13,3%Pallars Jussà 2.068 89,8% 668 -4,7% 12,3% 232 34,7% 142 21,3% 98 14,7%Pallars Sobirà 3.784 92,8% 248 0,0% 8,4% 58 23,4% 40 16,1% 39 15,7%Pla d'Urgell 15.311 91,9% 1.797 -13,2% 10,6% 623 34,7% 436 24,3% 275 15,3%Pla de l'Estany 11.930 88,7% 1.259 -12,1% 8,5% 497 39,5% 280 22,2% 197 15,6%Priorat 3.552 93,6% 475 -12,8% 11,6% 196 41,3% 43 9,1% 73 15,4%Ribera d'Ebre 7.775 94,9% 1.328 -11,2% 13,9% 441 33,2% 119 9,0% 210 15,8%Ripollès 5.149 85,8% 1.069 -17,2% 9,2% 457 42,8% 179 16,7% 125 11,7%Segarra 4.034 83,7% 925 -19,6% 8,7% 445 48,1% 367 39,7% 128 13,8%Segrià 92.478 91,5% 12.749 -11,0% 13,1% 4.298 33,7% 3.023 23,7% 1.919 15,1%Selva 54.753 88,6% 11.203 -8,8% 15,9% 4.261 38,0% 1.651 14,7% 1.701 15,2%Solsonès 2.504 84,8% 554 -18,2% 9,2% 234 42,2% 172 31,0% 82 14,8%Tarragonès 101.338 89,6% 16.884 -10,9% 15,6% 6.023 35,7% 2.931 17,4% 2.798 16,6%Terra Alta 2.120 90,5% 438 -15,9% 9,0% 191 43,6% 23 5,3% 58 13,2%Urgell 9.631 88,1% 1.981 -14,8% 12,1% 803 40,5% 767 38,7% 267 13,5%Vallès Occidental 266.297 86,0% 58.254 -12,4% 13,5% 27.300 46,9% 7.278 12,5% 7.378 12,7%Vallès Oriental 127.269 88,5% 25.577 -11,1% 13,6% 11.486 44,9% 4.029 15,8% 3.196 12,5%Àmbit del Pla territorial Catalunya 2.610.524 87,4% 453.645 -12,0% 13,0% 193.112 42,6% 65.869 14,5% 60.415 13,3%Metropolità 1.736.865 86,5% 283.899 -12,4% 12,5% 124.736 43,9% 31.533 11,1% 35.667 12,6%Comarques Gironines 233.969 86,9% 44.059 -10,3% 13,4% 16.644 37,8% 11.627 26,4% 6.761 15,3%Camp de Tarragona 197.725 90,4% 34.998 -10,6% 15,5% 13.075 37,4% 6.480 18,5% 5.652 16,1%Terres de l'Ebre 55.384 92,7% 11.176 -12,2% 14,8% 4.731 42,3% 1.125 10,1% 1.630 14,6%Ponent 135.009 90,9% 20.432 -11,9% 12,3% 7.334 35,9% 5.062 24,8% 3.056 15,0%Comarques Centrals 99.136 87,0% 22.732 -13,8% 12,2% 10.972 48,3% 4.438 19,5% 2.781 12,2%Alt Pirineu i Aran 23.245 89,6% 2.834 -7,1% 9,3% 898 31,7% 466 16,4% 382 13,5%Penedès 129.191 90,2% 33.515 -11,7% 16,3% 14.722 43,9% 5.138 15,3% 4.486 13,4%


58

Atur

ComarcaAR >=45 (des'16)

% AR >= 45

(des'16)

AR dones

(des'16)

% AR dones

(des'16)

AR estrangers

(des'16)

% AR estrangers

(des'16)

AR no qualificat

(des'16)

% AR no qualificat

(des'16)

AR no prestació

(des'16)

% AR no prestació

(des'16)

Índex sintètic

comarcal(2016)

Catalunya 240.976 53,1% 245.950 54,2% 89.207 19,7% 140.144 30,9% 241.412 53,2% -Alt Camp 1.626 54,7% 1.597 53,7% 601 20,2% 1.191 40,1% 1.571 52,9% 3,24Alt Empordà 4.458 48,7% 4.787 52,3% 3.323 36,3% 3.252 35,5% 4.680 51,1% 5,47Alt Penedès 3.319 52,2% 3.522 55,4% 1.224 19,2% 2.340 36,8% 3.381 53,2% -3,24Alt Urgell 516 54,6% 483 51,1% 173 18,3% 242 25,6% 514 54,4% 3,32Alta Ribagorça 53 36,3% 46 31,5% 34 23,3% 53 36,3% 59 40,4% 1,64Anoia 4.624 52,8% 5.158 58,9% 1.164 13,3% 2.953 33,7% 4.838 55,3% -0,66Aran 130 45,5% 123 43,0% 78 27,3% 73 25,5% 139 48,6% -7,07Bages 6.002 57,4% 5.626 53,8% 1.982 19,0% 3.872 37,0% 6.005 57,4% 1,73Baix Camp 6.693 48,8% 7.469 54,5% 3.413 24,9% 4.541 33,1% 7.049 51,4% 0,79Baix Ebre 2.665 53,4% 2.631 52,7% 1.012 20,3% 1.644 33,0% 2.745 55,0% 3,68Baix Empordà 4.179 49,4% 4.305 50,9% 2.488 29,4% 2.971 35,1% 4.122 48,7% 2,80Baix Llobregat 25.527 53,7% 26.690 56,1% 6.756 14,2% 15.806 33,3% 24.911 52,4% -9,34Baix Penedès 4.622 51,6% 4.964 55,4% 1.813 20,2% 2.959 33,0% 5.106 57,0% 2,33Barcelonès 65.915 53,4% 65.083 52,8% 22.605 18,3% 31.302 25,4% 65.158 52,8% -9,84Berguedà 1.283 60,6% 1.172 55,4% 342 16,2% 571 27,0% 1.108 52,3% 0,89Cerdanya 280 51,8% 275 50,8% 126 23,3% 120 22,2% 242 44,7% -11,78Conca de Barberà 538 56,1% 515 53,7% 188 19,6% 381 39,7% 477 49,7% 2,24Garraf 5.365 55,1% 5.445 55,9% 1.358 13,9% 2.406 24,7% 5.331 54,7% -7,09Garrigues 463 54,4% 417 49,0% 211 24,8% 290 34,1% 460 54,1% 3,92Garrotxa 1.338 56,3% 1.253 52,8% 532 22,4% 870 36,6% 1.147 48,3% -1,91Gironès 4.994 47,4% 5.291 50,2% 3.374 32,0% 3.881 36,8% 5.991 56,8% 2,49Maresme 16.522 56,8% 15.908 54,7% 4.876 16,8% 7.414 25,5% 15.810 54,4% -6,90Moianès 297 55,2% 320 59,5% 42 7,8% 162 30,1% 281 52,2% -9,91Montsià 2.287 51,7% 2.361 53,4% 1.099 24,9% 1.342 30,4% 2.466 55,8% 7,30Noguera 1.031 48,4% 1.128 53,0% 694 32,6% 872 41,0% 1.150 54,0% 9,57Osona 5.056 56,8% 5.058 56,8% 2.431 27,3% 3.287 36,9% 4.612 51,8% -2,87

59

Pallars Jussà 353 52,8% 297 44,5% 165 24,7% 208 31,1% 351 52,5% 6,61Pallars Sobirà 111 44,8% 120 48,4% 55 22,2% 67 27,0% 97 39,1% -4,05Pla d'Urgell 871 48,5% 976 54,3% 670 37,3% 731 40,7% 946 52,6% 4,85Pla de l'Estany 627 49,8% 650 51,6% 374 29,7% 494 39,2% 648 51,5% -3,09Priorat 269 56,6% 248 52,2% 99 20,8% 146 30,7% 233 49,1% 0,44Ribera d'Ebre 656 49,4% 672 50,6% 358 27,0% 525 39,5% 739 55,6% 7,21Ripollès 658 61,6% 590 55,2% 199 18,6% 392 36,7% 568 53,1% 3,18Segarra 487 52,6% 489 52,9% 352 38,1% 370 40,0% 484 52,3% -0,54Segrià 5.971 46,8% 6.805 53,4% 4.840 38,0% 4.691 36,8% 6.748 52,9% 6,18Selva 5.893 52,6% 6.006 53,6% 2.525 22,5% 3.503 31,3% 5.487 49,0% 1,49Solsonès 273 49,3% 284 51,3% 134 24,2% 193 34,8% 306 55,2% 0,62Tarragonès 7.972 47,2% 9.090 53,8% 4.233 25,1% 5.008 29,7% 8.905 52,7% -2,35Terra Alta 251 57,3% 239 54,6% 85 19,4% 133 30,4% 202 46,1% 4,43Urgell 1.015 51,2% 1.093 55,2% 625 31,5% 776 39,2% 1.152 58,2% 5,80Vallès Occidental 31.728 54,5% 32.411 55,6% 8.962 15,4% 18.509 31,8% 31.732 54,5% -7,28Vallès Oriental 14.058 55,0% 14.353 56,1% 3.592 14,0% 9.603 37,5% 13.461 52,6% -4,28Àmbit del Pla territorial Catalunya 240.976 53,1% 245.950 54,2% 89.207 19,7% 140.144 30,9% 241.412 53,2% -Metropolità 153.840 54,2% 154.527 54,4% 46.801 16,5% 82.675 29,1% 151.137 53,2% -Comarques Gironines 22.147 50,3% 22.882 51,9% 12.815 29,1% 15.363 34,9% 22.643 51,4% -Camp de Tarragona 17.098 48,9% 18.919 54,1% 8.534 24,4% 11.267 32,2% 18.235 52,1% -Terres de l'Ebre 5.859 52,4% 5.903 52,8% 2.554 22,9% 3.644 32,6% 6.152 55,0% -Ponent 9.838 48,1% 10.908 53,4% 7.392 36,2% 7.730 37,8% 10.940 53,5% -Comarques Centrals 12.978 57,1% 12.523 55,1% 5.002 22,0% 8.170 35,9% 12.408 54,6% -Alt Pirineu i Aran 1.443 50,9% 1.344 47,4% 631 22,3% 763 26,9% 1.402 49,5% -Penedès 17.773 53,0% 18.944 56,5% 5.478 16,3% 10.532 31,4% 18.495 55,2% -


60

4.2 Informació bàsica sobre Politiques actives d’ocupació

A continuació es mostra informació bàsica sobre les Politiques actives d’ocupació agregada per Catalunya. La informació desagregada per comarques es proporciona amb l’actualització de la Diagnosi del mercat de treball que forma part de l’Estratègia Catalana per a l‘Ocupació 2012-2020, i que acompanya aquest PDPO en un document independent.

61

5. PRIORITATS

5.1 Criteris que orienten el PDPO

El Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació de Catalunya 2017-2018 parteix del marc estratègic conformat per:

L’Estratègia Catalunya (ECAT) 2020 El Pla General d’Ocupació de Catalunya – Estratègia Catalana per a l’Ocupació (ECO) 2012-

2020 El Programa Operatiu de Catalunya de Fons Social Europeu 2014 - 2020 Les Bases per a l’Estratègia d’Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil 2014-2020 El Pacte Nacional per la Indústria

Estratègia Catalunya (ECAT) 2020

Partint de l’Estratègia Europa 2020, que promou un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, l’ECAT 2020 fixa el marc d’actuació a Catalunya i defineix sis àmbits prioritaris d’actuació:

1) Ocupació i formació 2) Cohesió social 3) Innovació i coneixement 4) Dinamisme empresarial 5) Internacionalització 6) Economia verda

Aquests àmbits es concreten en vuit eixos estratègics, dels que tres afecten directament les polítiques d’ocupació: l’Eix 1. Millorar l’ocupabilitat, en especial a través de l’orientació professional i la formació, l’Eix 2. Millorar el funcionament del mercat laboral, i l’Eix 5. Promoure l’emprenedoria.

Pla General d’Ocupació de Catalunya – Estratègia Catalana per a l’Ocupació (ECO) 2012-2020

L’ECO contempla cinc eixos estratègics:

1) Augmentar la participació en el mercat laboral i reduir l’atur2) Adequar i millorar les competències professionals a les necessitats del mercat de treball3) Promoure una ràpida i adequada reinserció de les persones al mercat de treball4) Promoure la igualtat de gènere al mercat de treball5) Disposar d’un Servei d’ocupació amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per

poder assolir els objectius anteriors

https://www.oficinadetreball.gencat.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/_noticies/_fitxers/Programa_operatiu_FSE_Catalunya_2014-2020.pdf

Programa Operatiu de Catalunya de Fons Social Europeu 2014 - 2020

Estableix línies estratègiques d’actuació en polítiques d’ocupació a Catalunya en el septenni 2014-2020:

1) Lluita contra les elevades taxes d’atur, especialment de determinats col·lectius2) Promoció de l’ocupació de qualitat i la formació professional per a l’ocupació 3) Foment de la promoció de l’emprenedoria4) Disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball5) Reducció de les taxes de pobresa6) Inversió en formació permanent

Aquestes línies estratègiques es concreten en quatre eixos, un dedicat a l’assistència tècnica (Eix 4) i els altres a:

Eix 1: Foment de l’ocupació sostenible i de qualitat de la mobilitat laboral Eix 2: Foment de la inclusió social i de la lluita contra la pobresa i la discriminació Eix 3: Inversió en educació, formació i formació professional, i millora de les competències

professionals i de l’aprenentatge permanent

Bases per a l’Estratègia d’Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil 2014-2020

L’Estratègia d’Ocupació Juvenil a Catalunya estableix una sèrie de finalitats a assolir:

Reduir la taxa d’abandonament escolar prematur Incrementar la qualificació dels i les joves que tenen baix nivell educatiu i de qualificació Incrementar l’ocupabilitat dels i les joves amb baix nivell educatiu i de qualificació Incrementar la participació en polítiques actives d’ocupació dels i les joves en risc d’exclusió

social Desenvolupar i millorar el servei d’orientació professional per a l’ocupació específic per a

joves universitaris Reduir la taxa d’atur juvenil Reduir el nombre de joves en situació d’atur de llarga durada

Per a la seva consecució, l’Estratègia proposa un Catàleg de Mesures:

1) Mesures per millorar la intermediació2) Mesures per millorar l’ocupabilitat3) Mesures d’estímul a la contractació4) Mesures per afavorir l’emprenedoria

Pacte Nacional per la Indústria

El Pacte Nacional per la Indústria fixa les següents línies d’actuació:

Línia 1. Foment de la vocació industrial i emprenedora Línia 2. Formació professional

63

https://www.oficinadetreball.gencat.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/_noticies/_fitxers/Programa_operatiu_FSE_Catalunya_2014-2020.pdf

Línia 3. Formació contínua i de l’emprenedoria Línia 4. Formació universitària

Així mateix es tindrà en compte el Pla General de Formació Professional da Catalunya i el Plan Anual de Política de Empleo (PAPE), que fixa anualment les prioritats d’actuació del Govern de l’Estat en polítiques d’ocupació.

Els criteris que orienten les línies d’actuació del SOC en el període 2017-2018 parteixen del marc estratègic exposat, així com dels principis rectors del Sistema d’ocupació de Catalunya, la diagnosi general de Catalunya, la diagnosi a nivell territorial, i l’experiència del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i de la resta d’entitats membres del seu Consell de Direcció.

Els criteris d’aquest PDPO han de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i els territoris.

De manera transversal, s’aplicarà la perspectiva de gènere, de forma que el SOC introduirà, sempre que calgui, la participació prioritària de les dones en la programació, en especial de les dones amb més dificultats d’inserció en el mercat de treball com ara dones amb baixa qualificació, en situació d’atur de llarga durada, o dones que volen reincorporar –se al mercat de treball després d’un temps de dedicar-se a la cura. Alhora, entre d’altres, el SOC desenvoluparà línies d’actuació específiques per a la inserció laboral de dones víctimes de la violència masclista, per a l’educació en la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en els programes adreçats a joves, per la incorporació de mesures de coresponsabilitat personal i familiar en el disseny dels programes de polítiques actives d’ocupació, i per la col·laboració amb empreses en la inserció laboral de dones amb més dificultats d’accés a l’ocupació.

La resta de criteris que orienten el PDPO 2017-2018 són:

a) Adequació de les actuacions a les necessitats dels diferents col·lectius de persones adultes i joves, i als territoris per assegurar-ne la utilitat i millorar-ne els resultats. Per aquest motiu caldrà promoure la diagnosi territorial.

b) Integralitat de les actuacions. Els programes i serveis hauran d’encabir actuacions de diferents tipus: orientació, formació, pràctiques, acreditació de competències, foment de la contractació, entre altres, i hauran de preveure distintes metodologies i intensitats en la intervenció.

c) Acompanyament en el procés d’orientació per a l’ocupació de les persones beneficiàries de les polítiques d’ocupació. La tutorització es considera un element fonamental per l‘èxit de les intervencions, per a realitzar una bona diagnosi de les necessitats de la persona, per assegurar la traçabilitat de les actuacions i les derivacions adequades d’un servei o programa a un altre i per acompanyar-la fins a la seva inserció laboral.

d) Flexibilitat per assegurar l’adaptació de les actuacions als diferents grups de persones i a les diverses realitats territorials.

64

e) Planificació de les actuacions, que haurà de basar-se, entre altres, en una diagnosi prèvia i en la capacitat d’organització i gestió dels diferents actors. A més, la planificació ha de contribuir a millorar la coordinació i la complementarietat entre les entitats que gestionen polítiques actives d’ocupació i les Oficines de treball. També ha de contribuir a donar continuïtat als serveis bàsics.

f) Millora del sistema d’informació per facilitar la coordinació entre les entitats que gestionen polítiques actives d’ocupació i entre aquestes i les Oficines de treball, i per facilitar la diagnosi, la traçabilitat de la informació, la complementarietat de les actuacions, i la planificació i avaluació de les polítiques. És necessari que totes les actuacions que realitza la persona beneficiària de les polítiques d’ocupació quedin registrades de manera que es pugui fer el seguiment de la seva participació al llarg de tot el seu procés professionalitzador.

g) Territorialització. El que suposa adaptar les actuacions a les necessitats de cada territori, és a dir, passar d’un model amb polítiques territorials a un de polítiques territorialitzades.

h) Equitat/proporcionalitat en la distribució dels recursos, de forma que aquesta distribució tingui en compte la distinta situació dels territoris a partir de la informació socioeconòmica disponible, per exemple, la de la diagnosi de l’ECO, la de l’índex sintètic comarcal o la del perfil de la persona aturada, així com la que es derivi de les diagnosis territorials. També caldrà considerar la capacitat per gestionar i executar recursos al territori.

i) Simplificació administrativa que faciliti l’accés a les convocatòries, la justificació tècnica i econòmica de les actuacions i permeti focalitzar els esforços en les persones beneficiaries de les actuacions.

j) Sostenibilitat de les actuacions que permeti adaptar-les més i millor a les necessitats del diferents col·lectius, i faci possible el seu desenvolupament en un marc temporal ampli, de manera que es garanteixi i es faciliti l’accessibilitat de la ciutadania als serveis i programes del sistema d’ocupació de Catalunya.

k) Solvència per assegurar que les entitats que gestionen polítiques actives d’ocupació disposen, en tot moment, de la solvència tècnica necessària per dur-les a terme amb garanties d’èxit i d’acord amb els compromisos fixats.

l) Avaluació de les actuacions per ajustar-les, identificar les millors practiques i assegurar que la Cartera de serveis respon als objectius fixats.

m) Impacte social. Es prioritzarà l’impacte social de les actuacions per tal d’impulsar canvis positius i sostenibles en persones pertanyents als col·lectius que aquest PDPO prioritza, en els sectors identificats en les diagnosis territorials i en els territoris més afectats per desigualtats estructurals.

65

5.2 Objectius

Els objectius del PDPO 2017-2018 són els següents:

1. Avançar en un model d’orientació que pugui implementar-se en el conjunt del Sistema d’ocupació de Catalunya.

2. Impulsar l’aplicació de la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les actuacions desenvolupades o finançades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

3. Fomentar la participació en polítiques actives d’ocupació de les persones més desfavorides.4. Seguir impulsant les Polítiques d’Ocupació Juvenil5. Posar en marxa un nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació

professional que asseguri l’ajust als requeriments dels sectors i territoris.6. Mantenir l’esforç per promoure l’emprenedoria.7. Elaborar la Carta de Serveis del SOC amb l’objectiu de disposar d’una oferta estable de serveis

ocupacionals el més aviat possible, adequant la normativa i destinant els recursos necessaris per dur-ho a terme.

5.3 Col·lectius

El Pla General d’Ocupació de Catalunya – Estratègia Catalana per a l’Ocupació (ECO) 2012-2020 estableix com a col·lectius d’intervenció prioritària els següents:

Joves menors de 30 anys Persones en situació d’atur de llarga durada i/o sense cobertura econòmica o en situació

d’exclusió social Persones majors de 45 anys Persones perceptores de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) Persones amb discapacitat

El Programa Operatiu de Fons Social Europeu de Catalunya 2014-2020 hi afegeix:

Persones immigrants Persones sota mesures judicials i exrecluses Joves tutelats i extutelats

Les Bases per a l’Estratègia d’Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil 2014-2020 incideixen en els següents grups de joves:

Joves sense experiència laboral Joves NOEF (no treballen, no estudien, no es formen) en situació d’atur o inactivitat de llarga

durada. Joves NOEF amb especial vulnerabilitat educativa (joves que no han assolit l’ESO i joves que

no han assolit una formació secundària post obligatòria professionalitzadora)

66

El Pla de Desenvolupament de Polítiques de Ocupació de Catalunya 2017-2018 estableix com a col·lectius d’atenció prioritària els següents:

Joves, persones entre 16 i 29 anys. De manera especial:o els i les joves NOEFo els i les joves NOEF amb especial vulnerabilitat educativao els i les joves sense experiència laboralo els i les joves entre 16 i 19 anys

Dones, especialment:o dones víctimes de violència masclistao dones que es volen reincorporar al mercat de treballo dones amb baixa qualificació professionalo dones procedents de sectors en reestructuracióo dones en situació d’atur de llarga durada

Altres persones adultes, persones a partir de 30 anys i, especialment, les que estan en situació de vulnerabilitat:

o persones en situación atur de llarga duradao persones en risc de pobresa o exclusió socialo persones majors de 45 anyso persones destinatàries de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) i/o de la Renda Garantida

de Ciutadaniao persones amb discapacitato persones immigrants

Als col·lectius indicats caldrà afegir els contemplats en els Planes Anuales de Políticas de Empleo (PAPE), en cas que no estiguin recollits en aquest Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació de Catalunya.

En l’atenció a les persones caldrà tenir en compte que la caracterització del perfil professional ha de contemplar dos aspectes:

L’ocupacional: que és el que considera tots els factors del perfil relatius al nivell formatiu, l’experiència laboral, les competències transversals o la participació en polítiques actives d’ocupació.

El socioeconòmic: que considera aspectes no ocupacionals però que incideixen significativament en la situació de la persona com, per exemple, la no percepció d’ingressos.

67

6. SERVEIS OCUPACIONALS

La Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'Ordenació del Sistema d'Ocupació i del Servei Públic d'Ocupació deCatalunya estableix que els serveis ocupacionals han de cobrir els següents àmbits:

a) L’orientació professionalb) La gestió de la col·locació en el mercat de treballc) La qualificació professionald) El foment de l’ocupacióe) L’atenció a les empresesf) La promoció de la creació d’ocupació i el desenvolupament econòmic local i el foment de la

contractacióg) El foment de l’emprenedoria i de l’autoocupacióh) El foment de la mobilitat geogràfica

Aquests serveis ocupacionals es despleguen a través dels serveis i programes següents:

Orientació professional. Tal i com estableix la Llei 13/2015, l’orientació professional integra els serveis i programes personalitzats d’informació, acompanyament, motivació i assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de cada persona usuària, li permeten conèixer-ne les capacitats, els interessos i el perfil ocupacional, i gestionar-ne l’itinerari de qualificació, la recerca d’ocupació o la posada en marxa d’iniciatives empresarials.

En el període 2017-2018 caldrà posar en marxa instruments per treballar coordinadament i per impulsar una metodologia comuna en les polítiques d’orientació adreçades a les persones treballadores, a través d’eines metodològiques i d’informació compartida que possibiliti, entre altres, la traçabilitat de la informació de les persones usuàries.

S’oferiran serveis d’acompanyament personalitzat pel desenvolupament de l‘itinerari, d’assessorament individualitzat, d’anàlisi dels interessos i motivacions de les persones, de diagnòstic i elaboració del perfil professional, d’informació i assessorament genèric d’àmbit laboral, i de recerca organitzada i sistemàtica de feina.

La gestió de la col·locació en el mercat de treball té com a objectiu la gestió de les ofertes de treball presentades per les empreses, les entitats i les persones que ofereixen ocupació, per a proveir-les de persones candidates entre les que estan en demanda d’ocupació inscrites en el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

S’oferiran serveis de comunicació de la contractació, d’informació i assessorament sobre el sistema de comunicació de la contractació i sobre contractació, de gestió d’ofertes de treball, i de suport als processos de selecció.

68

La qualificació professional inclou els serveis i els programes de formació professional per a l’ocupació, les pràctiques, i els d’acreditació de competències. La formació professional per a l’ocupació és el conjunt d’accions formatives que permeten d’adquirir coneixements i competències al llarg de la vida laboral, responent a les necessitats de persones i empreses i contribuint al desenvolupament de l’economia basada en el coneixement.

L’acreditació de competències és el conjunt d’actuacions d’avaluació, reconeixement i certificació de les competències professionals adquirides amb l’experiència laboral o per vies no formals de formació.

S’oferirà, entre altres: formació d’oferta, formació amb compromís de contractació, reconeixement de l’experiència professional, formació professional sectorial i transversal per a persones treballadores ocupades, detecció de necessitats de qualificació, manteniment i actualització del Compte de formació, formació a mida, inscripció i acreditació de centres i entitats de formació per a l’ocupació, i control, seguiment i avaluació de la qualitat de la formació. Tots aquests serveis i programes incideixen, de forma articulada, sobre les persones, les empreses, el teixit productiu i els centres de formació.

El foment de l’ocupació facilita l’adquisició d’experiència laboral en un entorn real de treball a persones en situació d’atur, especialment les que pertanyen a col·lectius amb més risc d’exclusió laboral o social, per tal que adquireixin experiència laboral i obtinguin la qualificació necessària per a la inserció laboral.

Aquest àmbit també promou la igualtat en l’accés al mercat de treball, així com la permanència i la promoció dels col·lectius amb especials dificultats d’inserció laboral o que necessiten un suport reforçat, per aquests motius desenvolupa instruments, itineraris i actuacions de suport a llocs de treball o en mercats protegits.

Així mateix, promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la coresponsabilitat entre dones i homes, la no discriminació i les accions positives específiques destinades a eradicar les bretxes de gènere.

S’oferiran programes destinats a col·lectius vulnerables com som les persones en situació d’atur de llarga durada, majors de 45 anys, les perceptores de la renda mínima d’inserció, persones amb malaltia mental, i altres grups de persones vulnerables. Aquests programes combinaran experiència laboral i formació, serveis integrals d’orientació, acompanyament i suport a les persones, ajuts a la contractació, ajuts econòmics a la participació en els programes i un sistema de beques de transport, entre altres.

L’atenció a les empreses inclou la identificació i promoció de les oportunitats per al manteniment i la generació d’ocupació, i per a la millora de la qualificació dels professionals de les empreses.

S’oferirà gestió de la intermediació laboral, pràctiques a empreses, suport al procediment de contractació, i detecció de necessitats de qualificació dels sectors productius i les persones treballadores.

69

S’oferirà serveis i programes destinats a identificar i promoure oportunitats per al manteniment i la generació d’ocupació, així com per millorar la qualificació del personal.

La promoció de la creació d’ocupació, el desenvolupament econòmic local i el foment de la ocupació inclou els serveis i programes destinats a la generació d’ocupació, la creació d’activitat empresarial i la dinamització, i l’impuls del desenvolupament econòmic local.

S’oferiran programes i serveis destinats a la generació d’ocupació, a la creació d’activitat empresarial i a la dinamització i a l’impuls del desenvolupament econòmic local.

El foment de l’emprenedoria i de l’autoocupació inclou els serveis i programes per fomentar les iniciatives empresarials mitjançant l’economia social, el treball autònom o altres fórmules jurídiques.

S’oferiran serveis i els programes que facilitin la dinamització d’iniciatives d’autoocupació a partir de la diagnosi del mercat i d’aquells nínxols innovadors i/o d’oportunitat d’ocupació que permetin l’èxit dels projectes i una ocupació de qualitat.

El foment de la mobilitat geogràfica Té per objectiu afavorir la mobilitat professional i formativa de les persones, millorar-ne les competències professionals i facilitar-los l’accés als mercats de treball.

S’oferiran serveis i els programes per a afavorir la mobilitat professional i formativa de les persones, millorar-ne les competències professionals i facilitar-los l’accés als mercats de treball.

La prestació dels serveis ocupacionals es durà terme per oferir una resposta adequada a les necessitats identificades en les persones, les empreses, els territoris i els sectors productius.

70

Taula 13. Actuacions per àmbits i serveis ocupacionals,tipus de servei i tipus d’actuació

Tipus d'actuació

Tipus de servei (Cartera

comuna del SNE)

Actuació

Orientació professional

Servei Comú

Orientació a les Oficines de TreballAcompanyament personalitat del desenvolupament de l'itinerari i el compliment del compromís d'activitat

Assessorament i suport tècnic addicional a l'orientació

Informació i assessorament a les Oficines de Treball

Diagnòstic individualitzat i elaboració del perfil

Programa

Comú

Accions d'orientació i acompanyament a la inserció

Programa d'ActivaAccions de millora de l'atenció a persones en situació d'atur de llarga durada

Pròpia

Espais de recerca de feina

Orientació i formació per al sector agrari

Programes Integrals

Projecte Reempresa

Orientació a joves universitaris

Xarxa d'Impulsors

Accions d'acompanyament i inserció: Competències transversalsGestió de la col·locació en el mercat de treball

Servei Comú

Comunicació de la contractació laboral

Suport als processos de recol·locació

Informació i assessorament sobre contractació

Servei de gestió d'ofertes de treballPrograma Pròpia Intermediació laboral en Agències de col·locació

Qualificació professional

Servei Comú

Servei de reconeixement de l'experiència professional

Control, seguiment i avaluació de la qualitat de la formacióInscripció i acreditació de centres i entitats de formació per a l'ocupació

Manteniment i actualització del Compte Formació

Detecció de necessitats formatives

Programa ComúProgrames de Formació i Inserció

Formació professional per a la reinserció

71

Formació en TIC

Acredita'tFormació en el sector aeronàuticAccions formatives de certificats de professionalitat no finançades amb fons públics a Catalunya

Programa Apren.cat

Formació en el sector automoció

Programa de formació amb compromís de contractació

Formació professional per a l'ocupació (CIFO)

Formació en el sector turístic

Accions de formació d'oferta

Formació de certificats de professionalitatFormació professional sectorial per a persones treballadores ocupadesFormació professional transversal per a persones treballadores ocupades

Pròpia Programes de Noves oportunitats d'ocupacióFoment de l'ocupació

Programa

Comú Llocs de treball als centres especials de treball (CET)

Unitats de suport a l'activitat professional (USAP)

Pròpia

Experiències professionals

Ajuts a la contractació per Incentius a la contractació de persones en risc d'exclusió per part de les Empreses d'inserció

Coordinació i suport tècnic

Desplaçament de les persones joves inscrites a la Garantia JuvenilPrograma d'inserció laboral a Empreses d'inserció per suport a les empreses d'inserció en la contractació de tècnics/ques d'acompanyament a la inserció i/o producció

Projectes Singulars

Programa Joves per l'ocupació

Treball i formació

Dispositiu de contractació per a la Renda Mínima d'Inserció

Treball i Formació - Renda Mínima d'Inserció

Renda Mínima d'Inserció

Serveis integrals d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mentalFoment de la incorporació de persones en situació d'atur majors de 45 anys al mercat de treball

Promoció de la creació d'ocupació, el desenvolupament econòmic local i el foment de la

72

contractació

Programa Pròpia

Agents d'Ocupació i Desenvolupament Local

Programa Fem ocupació per a joves

Programa de suport i acompanyament a la planificació estratègica

Projectes innovadors i experimentals

Programa 30 Plus

Tècnics per a la concertació territorial

Postgrau desenvolupament local

Projecte Treball a les 7 Comarques

Projecte Treball als BarrisFoment de l'emprenedoria i de l'autoocupació

Programa

Comú Capitalització per a les persones autònomes

Pròpia

Mesures de foment del treball autònom i de l'economia social i cooperativa (Garantia Juvenil)

Suport al programa ARACOOP

Línia Capitalcoop

Foment de les empreses cooperatives i societats laborals

Programa Integral de Foment de l'Emprenedoria

Suport a l'autoocupació de persones majors de 45 anys

Foment i promoció de cooperatives

Programa de suport a la consolidació del treball autònomFoment de la mobilitat geogràfica

Servei ComúGestió dels instruments europeus per a la mobilitat

Suport a la gestió de la mobilitat laboral

ProgramaComú Programes de formació o pràctiques en altres països

EURES: La teva primera feina

Pròpia Intercanvis internacionals

Formació en llengües estrangeres per a la mobilitat internacional

73

Modernització de l'Administració PúblicaServei Comú Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo (SISPE)

ProgramaComú

Sistema de col·laboració amb Agències de col·locació

Programa de Bones pràctiques

Projectes de renovació de les Polítiques Actives d'OcupacióDespesa del personal de les oficines de treball vinculat al pla de milloraPortal Único de Empleo

Sistema d'Informació de la Garantia Juvenil

Pròpia Gestió, avaluació, control i publicitat

Modernització

7. CARTA DE SERVEIS

L’article 17 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'Ordenació del Sistema d'Ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya indica que la Carta de serveis ha de contenir informació destinada a les persones i a les empreses sobre els drets que els assisteixen amb relació als serveis oferts pel Sistema d’ocupació de Catalunya, així com els compromisos que adquireix el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, en termes d’eficàcia i qualitat en la prestació dels serveis, i els indicadors per a mesurar-la.

Tanmateix, l’apartat 2 d’aquest mateix article estableix que el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació ha de concretar la carta de serveis d’acord amb l’objecte i els principis rectors de la Llei 13/2015. Per tant, d’acord amb el termini establert, abans de la finalització del present Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya ha de disposar de la Carta de Serveis del SOC.

8. CONCERTACIÓ TERRITORIAL

L’article 15 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, es refereix específicament a la concertació territorial i per a facilitar l’encaix en el territori, la coordinació i la integració de les actuacions ocupacionals previstes en el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya ha de promoure la concertació territorial amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, les administracions locals i, si escau, les entitats representatives de cada territori.

74

A l’apartat sisè d’aquest mateix article s’estableix que la concertació territorial ha de comprendre la diagnosi, la coordinació, la integració i la proposta de planificació. Així mateix, pot servir per gestionar o executar les polítiques d’ocupació d’acord amb els criteris que estableix el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació vigent.

Així mateix, l’article 8.1 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, estableix que les estratègies, els plans i els altres instruments de planificació territorial són el resultat de la concertació territorial entre els agents d’un territori concret.

En el moment d’aprovació d’aquest Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació 2017-2018 encara no s’ha publicat la normativa de desplegament de la concertació territorial que estableix la pròpia Llei 13/2015, del 9 de juliol. És per això que, un cop desplegat el marc regulador, s’incorporarà com a annex a aquest Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

9. INSTRUMENTS OPERATIUS

Els dos instruments operatius que descriu aquest capítol tenen com a objectiu comú la millora en el disseny, desenvolupament, resultat i impacte dels serveis i programes continguts en aquest PDPO.

Aquests instruments són els sistemes d’informació i el model d’avaluació de les polítiques d’ocupació.

9.1 Sistemes d’informació

Durant el període 2017-2018 l’evolució del sistema d’informació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya s’ha de treballar un sistema d’informació comú que permeti generar coneixement per a la millora de la planificació, gestió, seguiment, justificació i avaluació de les polítiques d’ocupació de Catalunya, i que garanteixi la traçabilitat de les actuacions i l’explotació intel·ligent de les dades.

D’acord amb l’article 10 de la Llei 1313/2015, del 9 de juliol, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya és el responsable de la gestió del sistema d’informació comú, que és l’instrument tècnic que conté la informació relativa a les polítiques ocupacionals.

En aquest sentit, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya és la principal font d’informació del sistema d’informació comú però també la resta d’entitats del sistema públic d’ocupació han de nodrir-lo d’informació útil. Per aquest motiu, el disseny del sistema d’informació ha de preveure protocols d’intercanvi de dades i ús comú de la informació, compatible amb d’altres sistemes, i d’acord amb una política de seguretat i accés a la informació.

Actualment, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya està avançant en aquesta línia amb l’evolució de la Base de Dades d’Integració (BDI 2.0), on s’integra tota la informació d’execució dels serveis i programes promoguts des del propi Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Aquest fet ha permès posar les bases d’un futur Business Intelligent amb l’objecte de facilitar l’explotació de la informació d’una manera més àgil i segura, amb independència de les diferents aplicacions informàtiques de

75

gestió de les polítiques actives d’ocupació. I el primer exemple d’aquesta evolució és la posada en marxa en el 2017 dels anomenats Informes Territorials, on es pot accedir a la informació territorialitzada de l’execució de les polítiques actives d’ocupació, permetent la seva consulta a diferents nivells (per territoris, pel tipus de programa, per anys...)

Així doncs, la visió holística de la gestió de les polítiques d’ocupació a Catalunya que proporcionarà aquest instrument operatiu permetrà una millor adequació de les polítiques d’ocupació a les necessitats de les persones, els sectors i els territoris.

9.2 Model d’avaluació de les polítiques d’ocupació

El model d’avaluació de les polítiques actives d’ocupació en el període 2017-2018 i en el marc d’aquest PDPO es durà a terme mitjançant:

a) L’avaluació de la implementació del propi PDPO 2017-2018b) L’avaluació dels serveis i programes que previstos en aquest PDPO, que s’emmarquen en els

serveis ocupacionals descrits en el capítol 6 i es concreten anualment en els annexos de programació

c) L’avaluació específica de serveis i programes que es concreten anualment en el annex del pla d’avaluacions

Avaluació de la implementació del propi PDPO 2017-2018

L’avaluació de la implementació del PDPO 2017-2018 es durà a terme de manera quantitativa i es basarà en indicadors de realització que mesuraran cada un dels objectius del Pla.

Els indicadors que s’usaran per a l’avaluació de cada un dels objectius són:

1. Objectiu 1. Avançar en la definició del model d’orientació professional en el marc del Sistema d’ocupació de Catalunya coherent amb el Sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya (Llei 10/2015)

Definició d’un model d’orientació professional en el marc del Sistema d’ocupació de Catalunya SI/NO

Existència d’un Pla d’implantació del model d’orientació professional en el marc del Sistema d’ocupació de Catalunya SI/NO

2. Objectiu 2. Impulsar l’aplicació de la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les actuacions desenvolupades o finançades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

Realitzar un mínim de cinc accions de formació per any sobre la perspectiva de gènere per al personal del SOC i del sistema d’ocupació de Catalunya.

Incorporar mesures de conciliació i coresponsabilitat de la vida personal, familiar i laboral en les politiques actives d’ocupació. SI/NO

76

3. Objectiu 3. Fomentar la participació en polítiques actives d’ocupació de les persones més desfavorides. Aquest objectiu s’avaluarà mitjançant:

El PAPE, que dedica un objectiu estratègic als joves i un altre als col·lectius de persones en situació d’atur amb especials dificultats d’inserció. Així mateix, mesura les actuacions per aquests col·lectius de persones en diferents objectius estructurals.

La primera avaluació del Programa Operatiu FSE 2014-220 de Catalunya: Persones perceptores de la Renda Mínima d’Inserció

4. Objectiu 4. Seguir impulsant les actuacions adreçades a joves en el marc de la Garantia Juvenil.

Pressupost destinat i executat a les actuacions adreçades a joves en el marc de la Garantia Juvenil i variació internanual en el període de vigència del Pla pel conjunt de Catalunya i per comarques i/o estratègies territorials.

Nº de persones beneficiàries de les actuacions adreçades a joves i variació internanual en el període de vigència del Pla pel conjunt de Catalunya i per comarques i/o estratègies territorials.

5. Objectiu 5. Dissenyar i posar en marxa un nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professionals que asseguri l’ajust als requeriments dels sectors i territoris.

Disposició del nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professional SI/NO

Posada en marxa del nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professional SI/NO

6. Mantenir l’esforç per promoure l’emprenedoriaAquest objectiu s’avaluarà mitjançant dos instruments:

El PAPE, que dedica un dels seus objectius estratègics i un dels seus eixos a l’avaluació de les actuacions d’emprenedoria.

La primera avaluació del Programa Operatiu FSE 2014-220 de Catalunya, que se centrarà en tres programes, un d’ells el Catalunya Emprèn20

Avaluació dels serveis i programes del PDPO 2017-2018

L’avaluació dels serveis i programes del PDPO 2017-2018 es dura a terme seguint la metodologia que fixa el SEPE al PAPE i que consisteix en l’establiment d’un sistema d’indicadors, dels valors llindar a aconseguir per a cada indicador, i del sistema d’avaluació que determina el grau d’assoliment del llindar de cada indicador a cada Comunitat Autònoma.

20 Veure Annex II Pla d’avaluació

77

En particular, el PAPE estableix dos tipus d’objectius a assolir per part de les Comunitats, els objectius estratègics i els objectius estructurals, que s’ estructuren en diversos indicadors o eixos, cadascun dels quals té un pes específic sobre el total diferent del de la resta d'indicadors o eixos.

Els objectius estratègics se subdivideixen en 5 tipus, i els objectius estructurals en 6 Eixos, cadascun dels quals mesuren l’eficàcia en la gestió de les polítiques en diferents àmbits, com ara joves, col·lectius especialment afectats per l’atur, formació, vinculació de polítiques actives i passives, emprenedoria, orientació, etc.

Cadascun dels indicadors anteriors s'estructura, alhora, en diversos components i elements que constitueixen la base de càlcul per avaluar els objectius del PAPE, i que es realitza a partir de dades facilitades pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEYSS) i el SEPE, i les declarades per les pròpies Comunitats.

Per altra banda, el SEPE estableix uns llindars mínims i màxims per a cada indicador/component, que són els valors a assolir, a partir dels quals avalua el grau de compliment de cada Comunitat –mitjançant el càlcul dels valors normalitzats dels indicadors- i determina el criteri de distribució de fons. Aquesta distribució es basa, parcialment, en el grau de compliment d’objectius de l’any en curs i, parcialment, en el grau de compliment acumulat dels anys anteriors. Els pesos de cada component han variat des de l’establiment del sistema i han anat concedint progressivament més pes al grau de compliment de l’any en curs.

Avaluació específica de serveis i programes (Pla d’avaluacions)

Aquesta avaluació es durà a terme seguint la metodologia fixada pel SOC en el seu model d’avaluació. La funció d’aquest model és arribar a generar evidència científica sobre les necessitats a cobrir, la implementació i l’impacte de les polítiques actives d’ocupació desenvolupades.

Tanmateix, el desenvolupament del model d’avaluació i, per tant de les possibilitats d‘avaluar uns serveis i programes o altres, està condicionat per:

La disponibilitat d’informació i, especialment, la integració de les diferents bases de dades. La existència d’avaluacions ex ante dels serveis i programes.‐ La realització d’un seguiment i monitorització continuat dels serveis i programes. La possibilitat de realitzar avaluacions d’impacte amb hipòtesis contrafactual.

El SOC treballarà per la incorporació de nous indicadors en les avaluacions que permetin avançar en un model centrat en l’anàlisi de l’impacte de les polítiques d’ocupació, en coherència amb els criteris d’aquest PDPO.

L’avaluació específica de serveis i programes es concretarà anualment en els Plans d’avaluació que figuren com a annex a aquest document.

L’annex II recull el Pla d’avaluacions de 2017.

78

10.FONTS DE FINANÇAMENT

Les fonts de finançament pel desenvolupament dels continguts previstos en el PDPO 2017-2018 són: Recursos propis de la Generalitat de Catalunya Fons Social Europeu mitjançant:

o El Programa Operatiu de FSE de Catalunya 2014-2020o El Programa Operatiu d’ocupació juvenil

Conferència sectorial d’Afers laborals del Ministerio de Empleo y Seguridad Social

El pressupost de cada un dels serveis i programes s’indica en l’annex de Programació anual del SOC.

11. CALENDARITZACIÓ

La taula següent mostra l’activitat programada pel SOC el 2017, i en alguns casos, fins a mitjans de 2018. Aquesta activitat està finançada majoritàriament amb pressupost corresponent a l’any 2016 i, parcialment, amb pressupost de l’any 2017.

Taula 14. Activitat programada pel SOC

2017 2018ACTUACIÓ 1er trim. 2on trim. 3er trim. 4art trim. 1er trim. 2on trim.

Cartera de serveis de Garantia Juvenil Xarxa d’impulsors del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya 16/07/2017 Experiències professionals (Pràctiques joves beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya) 15/05/2017 Programes integrals anticipada 2017 31/12/2017 Projecte Singulars 31/12/2017 Joves per a l'ocupació 31/03/2018 Fem ocupació pels joves 28/02/2018 Noves oportunitats 15/07/2017

79

Desenvolupament local Treball als Barris 31/12/2017 AODL, 7 comarques i Planificació estratègica 31/12/2017 Qualificació professional Forma i Insereix 31/10/2017 Formació amb compromís de contractació 31/10/2017 FOAP 31/10/2017 Acord Marc Sector Turisme i Hosteleria(*) 1/01/2017Orientació professional i gestió de la col·locació Espais de recerca de feina 31/10/2017 Accions d’orientació i acompanyament a la inserció 31/10/2017 Agències de col·locació 15/03/2018 Altres programes Treball i Formació (**) 30/01/2018 Programa 30 Plus 30/06/2018Programes integrals persones treballadores desocupació llarga durada anticipada 2017 31/03/2018 Projectes innovadors i experimentals 31/12/2017

(*) Hi ha actuacions que provenen de 2016 i acaben el setembre de 2017, hi ha un altre grup d’actuacions que abasta tot el 2017, totes són licitacions de l’Acord marc de la família d’Hostaleria i Turisme. Hi ha un tercer grup d’actuacions que s’ha previst de setembre de 2017 fins a setembre de 2018 i que correspon a la família de Serveis socioculturals i a la comunitat.

(**) Depenent de les accions, el programa finalitza entre el 31 de juliol de 2017 i el 30 de gener de 2018.

80

12. ANNEXOS

El PDPO 2017-2018 conté tres annexos, un dedicat a la programació anual del SOC, un altre al pla d’avaluació de cada any i el tercer a les estratègies territorials.

12.1 Annex I. Programació anual del SOC

81

12.2 Annex II. Pla d’avaluació

Avaluació del programa Accions d’orientació i acompanyament a la inserció

L’estratègia Catalana per a l’ocupació 2012-2020 estableix, com un dels seus objectius, consolidar les actuacions en matèria d’orientació que es fan per part de les oficines de treball del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i també per part d’altres entitats beneficiàries que col·laboren amb el SOC.

L’orientació professional la conformen una sèrie d’actuacions que es presten des del sistema d’ocupació de Catalunya, formada pel SOC juntament amb administracions locals i altres agents del territori, i té com a objectiu principal afavorir l’anàlisi i la presa de decisions per part de la persona orientada per tal que pugui afrontar amb millors condicions els canvis que fan referència a la professió o projecte de vida laboral.

El servei d’orientació s’articula des de dos nivells diferenciats però alhora complementaris: un primer nivell d’informació i assessorament que es porta a terme mitjançant la xarxa d’oficines de treball (del SOC) amb mitjans propis i personal propi; i, un segon nivell d’orientació més especialitzat que es desenvolupa amb les entitats col·laboradores, ja siguin públiques i/o privades. En la pla d’avaluació de l’any passat es va contemplar la realització de l’avaluació del qüestionari de factors d’ocupabilitat (“qüestionari Q”), que correspon al primer nivell d’informació i assessorament, així com també l’avaluació del programa “Espais de Recerca de Feina”, del segon nivell d’orientació. Per aquest exercici, s’ha programat la realització del programa “Accions d’orientació i acompanyament a la inserció.”

En el marc d’aquest programa d’orientació professional es duen a terme actuacions que, mitjançant la informació, orientació i/o motivació professional, possibiliten la millora de la posició en el mercat de treball de les persones demandants d’ocupació i faciliten la detecció i dinamització d’iniciatives d’autoocupació. Aquestes actuacions inclouen serveis d’orientació i informació per a l’ocupació i l’autoocupació, la millora de les competències personals i la promoció d’actuacions de prospecció del mercat de treball per facilitar la inserció laboral; i es posa èmfasi especial en el tractament individual i personalitzat de les persones usuàries d’aquest programa ocupacional.

L’objecte d’aquesta avaluació és aprofundir en els aspectes d’implementació i d’impacte dels serveis ocupacionals en el marc de l’orientació de segon nivell desenvolupada a través del programa d’accions d’orientació i acompanyament a la inserció de la Xarxa d’Orientació per a l’Ocupació, regulades a l’Ordre EMO/235/2014, de 28 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització d’accions d’orientació i acompanyament a la inserció de la Xarxa d’Orientació per a l’Ocupació, i s’obre la convocatòria per a l’any 2014.

Primera avaluació del Programa Operatiu FSE 2014-2020 de Catalunya

86

El Pla específic d’avaluació del programa operatiu del FSE de Catalunya, per al període 2014-2020, estableix un calendari d’avaluacions a realitzar d’acord, amb les instruccions de la Comissió Europea. Durant aquest període s’han programat dues avaluacions relativa als programes ocupacionals promoguts des de la Generalitat de Catalunya; una pel 2017 i una altra pel 2019.

L’avaluació consistirà en valorar l’efectivitat, l’eficàcia i l’impacte de determinats programes implementats en el marc del Programa Operatiu del FSE 2014-2020 de Catalunya. L’equip avaluador ha de valorar el grau de desenvolupament dels programes i la seva contribució als objectius del Programa Operatiu en consonància amb l’enfocament a resultats que regeix el període de programació 2014-2020. Les conclusions obtingudes i el seguiment que se’n faci s’han d’incloure en l’informe anual de 2017.

Atès que les avaluacions es realitzen sobre programes que han finalitzat durant l’exercici anterior a l’avaluació; que durant el període del Programa Operatiu s’han d’avaluar iniciatives de totes les prioritats d’inversió; i que les iniciatives imputables al nou període van començar majoritàriament en el 2015, des del SOC s’han proposat l’avaluació dels següents programes:

Prioritat d’inversió 8.3, Objectiu específic 1: Augmentar les competències d’emprenedors i el nombre d’empreses i iniciatives de treball per compte propi sostenibles creades, millorant la qualitat i eficiència dels serveis de suport i de consolidació:

o Convocatòria regulada per l’Ordre EMO/374/2014, de 3 de desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions públiques destinades al finançament del Programa integral de foment de l’emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn (convocatòria anticipada en el 2015)

Prioritat d’inversió 9.1, Objectiu específic 1: Millorar la inserció sociolaboral de persones en situació o en risc d’exclusió social, a través de l’activació i d’itineraris integrals i personalitzats d’inserció:

o Convocatòria regulada per l’Ordre EMO/244/2015, de 29 de juliol, per la quals s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del programa Treball i Formació adreçat a persones en situació d’atur beneficiàries de la renda mínima d’inserció destinades a administracions locals, i s’obre la convocatòria per a l’any 2015.

o Convocatòria regulada per l’Ordre EMO/174/2014, de 5 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització del programa Treball i Formació adreçat a persones en situació d'atur beneficiàries de la renda mínima d'inserció, i s'obre la convocatòria per a l'any 2014 destinada a entitats locals i a entitats sense ànim de lucre.

o Convocatòria regulada per l’Ordre EMO/220/2014, de 10 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització del programa de mesures actives d'inserció per a persones destinatàries de la renda mínima d'inserció, i es fa pública la convocatòria per a l'any 2014.

87

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=667371&type=01&language=ca_ES

Aquesta avaluació s’ha de realitzar d’acord amb les prescripcions dels Reglament 1303/2013 i 1304/2013, del Parlament Europeu i del Consell, amb el Pla Estratègic Nacional d’Avaluació i amb el Pla d’Avaluació del programa operatiu FSE 2014-2020 de Catalunya, així com de la resta de documents i guies que determinen la metodologia i el seu contingut.

Les avaluacions realitzades en el marc del POCAT segueixen el que estableix l’article 50 del Reglament 1303/2013, i concretament les avaluacions han de recollir:

L’estat del progrés del Programa a finals de l’any 2016, a partir dels indicadors financers i de productivitat (comuns i específics).

L’estat del progrés del Programa en compliment del marc de rendiment i els progressos assolits en relació amb les fites de 2018.

Avançaments en la consecució dels objectius del Programa, inclosa la contribució de l’FSE en els canvis produïts en els indicadors de resultats, per a cadascun dels objectius específics.

L’avaluació, que serà de procés o d’impacte en funció de l’estat de gestió de les diferents operacions elegibles pel PO FSE en el moment de l’execució de l’avaluació, haurà de mesurar l’eficàcia, l’eficiència i l’impacte de les iniciatives executades en el marc d’aquest Programa, prenent com a referència el seu quadre d’indicadors d’execució i de resultats:

Mesura de l’eficàcia: a partir del quadre d’indicadors d’execució (productivitat) i de resultats es compararan els valors programats i executats. També es valorarà el seu grau d’execució financera.

Mesura del l’eficiència: es valorarà la relació entre els recursos utilitzats i els productes i resultats obtinguts a partir del cost unitari programat i el cost unitari executat.

Mesura de l’impacte: pretén calcular l’efecte causal de la mesura del Programa Operatiu estimant el que hagués passat sense la intervenció, amb avaluació amb contrafactual, si el disseny de les actuacions permet realitzar-ne.

L’avaluació també ha de recollir una revisió del disseny de l’arbre d’objectius i del marc lògic de la intervenció, la consecució dels objectius a assolir en el Programa Operatiu, i també la seva contribució a l’Estratègia 2020 de la Unió Europea.

Avaluació de programes de Garantia Juvenil

En la programació d’avaluacions del 2016 es va programar una avaluació sobre el desenvolupament de la Garantia Juvenil a Catalunya que es va centrar en la caracterització de la població NOEF i les bases per al disseny d’una avaluació d’impacte d’aquests programes. Per aquest exercici es planteja fer una avaluació de determinats programes específics promoguts des del SOC en el marc del programa operatiu de la Garantia Juvenil, que contempli l’avaluació d’impacte.

L’objecte de l’avaluació serà la de valorar l’eficàcia, l’eficiència i l’impacte dels programes avaluats, d’acord amb les directrius metodològiques determinades al treball realitzat l’any anterior.

Model de prospecció de necessitats de formació i qualificacions professionals

88

La programació de les polítiques actives d’ocupació en l’àmbit de la formació i qualificacions professionals ha d’anticipar-se a les necessitats del mercat de treball i dels sectors productius, tal i com estableix la Llei 30/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. En aquest sentit, cal definir un model de detecció de necessitats prospectiu que permeti sistematitzar la informació del mercat de treball (partint de les bases de dades que recull els registres oficials de contractació, atur, afiliació a la SS, etc); la detecció de noves necessitats de formació i qualificació a partir de l’evolució dels sistemes de producció i de noves ocupacions; o les prioritats formatives determinades per normatives sectorials, estatals o europees. I tota aquesta informació s’ha de contrastar amb els sectors i territoris per poder determinar la prioritat en les convocatòries programades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Altrament, el model permetrà establir amb el temps, els anàlisis longitudinals sobre les prioritats formatives en les polítiques actives d’ocupació i la possibilitat de revisar el model i així retroalimentar el sistema de detecció.

L’objecte és, doncs, dissenyar el model de detecció prospectiva de necessitats de formació i qualificació professionals que serveixi per determinar les prioritats de formació i qualificació professionals en la programació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

Avaluació de la formació per a l’ocupació

Els programes de formació per a l’ocupació promoguts pel SOC i destinats prioritàriament per a persones desocupades (FOAP, FI, CIFO, Acord Marc...) constitueixen, en el seu conjunt, un dels grans blocs de les polítiques actives per l’ocupació, tant pel seu volum econòmic com de participants. Amb aquestes iniciatives, més els programes gestionats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, i destinats a persones treballadores prioritàriament ocupades, inclou tota la programació destinada a la població activa de Catalunya, des de l’àmbit competencial laboral de la Generalitat de Catalunya.

Actualment l’oferta formativa està configurada majoritàriament per la modalitat de formació presencial vinculada als certificats de professionalitat. Les avaluacions anteriors de la formació per l’ocupació realitzades pel SOC es van basar en convocatòries on la formació no era majoritària amb certificats de professionalitat i/o aquests certificats estaven regulats normatives anteriors a la reforma del 2008. Per tot això, és escaient una nova avaluació de la programació formativa.

L’objecte d’aquesta nova avaluació de la formació professional per a l’ocupació és valorar l’eficiència, l’eficàcia i l’impacte dels programes de formació per a l’ocupació promoguts pel SOC/CFCC i, especialment, la contribució dels certificats de professionalitat en l’ocupabilitat de les persones desocupades.

El calendari del Pla d’avaluacions del SOC per l’any 2017 es mostra a continuació

89

Calendari. Pla d’avaluacions del SOC 2017

Avaluacions Finançament Data de lliurament

Primera avaluació del Programa Operatiu FSE 2014-2020 de Catalunya FSE 15/06/17

Estudi de prospecció de necessitats de formació i qualificació

Conferència sectorial 2n semestre de 2017

Programes de Garantia Juvenil FSE/Garantia Juvenil 2n semestre de 2017

Formació per a l’ocupació Conferència sectorial 2n semestre de 2017

12.3 Annex III. Estratègies territorials

Tal i com es recull al capítol 8 d’aquest document, en el moment d’aprovació d’aquest Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació 2017-2018 encara no s’ha publicat la normativa de desplegament de la concertació territorial que estableix la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya.

Un cop desplegat el marc regulador, s’incorporarà a aquest PDPO l’annex dedicat a les Estratègies territorials.

90

€¦ · web viewel tercer trimestre de 2016, el 74% de la població ocupada catalana es concentra...

Documents