esglesiavalenciana.orgesglesiavalenciana.org/material/leccionari_dominical... · web viewel rei...

LECCIONARIcicle B

LECTURESPER ALS DIUMENGES

I LES FESTES DEL SENYOR

ADVENT

7 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER D'ADVENT

LECTURA PRIMERAOh, si esguellàreu el cel i baixàreu!

Lectura del llibre del profeta Isaïes 63, 16b-17; 64, 1.4-8

Vós, Senyor, sou el nostre pare;el vostre nom és, des de sempre, "El-nostre-redemptor".Senyor, ¿per què deixeu

que ens desviem dels vostres camins,que els nostres cors s'obstinen a no creure en vós?

Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents,

per amor de les tribus que heu pres per heretat.Oh, si esguellàreu el cel i baixàreu,si davant vós es fongueren les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist maiun Déu, fora de vós, que salve els qui esperen en ell.Vós veníeu a trobar els qui feien el béi es recordaven dels vostres camins.

Però ara, vos heu disgustat amb nosaltresque hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós.Tots som semblants a persones impures,cap de les nostres bones obres no és més neta

que la roba tacada d'impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caigudai les nostres culpes se'ns emporten com el vent.No hi ha ningú que invoque el vostre nom,que es recolze en vós en desvetlar-se,perquè ens heu amagat la vostra miradai ens abandoneu a les nostres culpes.

Però, enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare;nosaltres som l'argila i vós, el terrisser,tots som obra de les vostres mans.

Paraula de Déu.

ADVENT 8

salm responsorial79, 2ac i 3bc.15-16.18-19 (R/: 4)

R/ Déu de l'univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Pastor d'Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins per carrossa,desvetleu el vostre poder,veniu a salvar-nos. R/

Déu de l'univers,gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinya,que la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R/

Que la vostra mà reposesobre l'home que serà el vostre braç dret,el fill de l'home a qui vós doneu la força.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom. R/

LECTURA SEGONAVivim esperant la manifestació de Nostre Senyor Jesucrist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint1, 3-9

Germans:Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,

i de Jesucrist, el Senyor.

Sempre beneïsc Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que vos ha donat en Jesucrist.De tot vos ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoni que doneu de Crist

s'ha refermat tant entre vosaltres que no vos falta cap classe de do,

9 DIUMENGE I

mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, nostre Senyor.

Ell també vos mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, nostre Senyor,

sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel,

i és ell qui vos ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 84, 8

Senyor, feu-nos veure el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.

EVANGELIVetleu: No sabeu quan tornarà l'amo de casa

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 13, 33-37

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

– «Estigueu atents, vetleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu.L'home que se'n va a terres llunyanes, eixint de casa, deixa els seus criats

responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetle.

Igual heu de vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l'amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit,

al cant del gall, a la matinada. El tindreu ací a l'hora menys pensada:

mireu que no vos trobe dormint.I això que vos dic a vosaltres, ho dic a tots: Vetleu.»

Paraula del Senyor.

ADVENT 10

DIUMENGE SEGON D'ADVENT

LECTURA PRIMERAObriu al Senyor una ruta

Lectura del llibre del profeta Isaïes 40, 1-5, 9-11

«Consoleu, consoleu el meu poble,—diu el vostre Déu—;

parleu amorosament a Jerusalem,crideu i digueu-lique s'ha acabat la seua servitud,ha estat perdonada la seua culpa:ha rebut de mans del Senyordoble pena per tots els seus pecats.»

Escolteu una veu que crida:«Obriu en el desert una ruta al Senyor,aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu.S'alçaran les fondaladesi s'abaixaran les muntanyes i els tossals,la serralada es tornarà plana,el terreny escabrós serà una vall.Llavors, apareixerà la glòria del Senyori la veuran tots alhora—la boca del Senyor ho ha dit—.»

Puja a una muntanya ben alta,missatger que anuncies a Sió la bona nova!Tu que portes bones noves a Jerusalem,alça ben fort el teu crit,alça'l ben fort, no tingues por!Digues a les viles de Judà:

«Ací teniu el vostre Déu!El Senyor Déu arriba amb poder,el seu braç domina tota cosa,l'acompanya el fruit de la seua victòria,el precedeixen els trofeus;

11 DIUMENGE II

vetla com un pastor pel ramatel reuneix amb el seu braç,porta al pit els anyells,acompanya les ovelles que crien.»

Paraula de Déu.

salm responsorial84, 9ab-10.11-12.13-14 (R/ : 8)

R/ Senyor, feu-nos veure el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.

Jo escolte què diu el Senyor:Déu anuncia la pau al seu poble.El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,i la seua glòria habitarà al nostre país. R/

La fidelitat i l'amor es trobaran,s'abraçaran la bondat i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la bondat mirarà des del cel. R/

El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La bondat anirà al davant,i la pau li seguirà els passos. R/

LECTURA SEGONAEsperem un cel nou i una terra nova

Lectura de la segona carta de sant Pere 3, 8-14

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor, tant és un dia com mil anys,

i mil anys com un dia.

No és que el Senyor diferisca el compliment de les promeses, com ho suposen alguns;

és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perda sinó que tots arriben a convertir-se.

ADVENT 12

Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia, el cel fugirà amb un estrèpit espantós; els elements, abrasits, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet.

Per tant, tenint present que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar.Espereu la vinguda del dia del Senyor

i feu tot el possible perquè arribe prompte. Aquell dia, el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrasits, es fondran.

Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell vos trobe en pau, immaculats i irreprensibles.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 3, 4.6

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;tothom veurà la salvació de Déu.

EVANGELIAplaneu el camí per al Senyor


Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit açò:«Jo envie davant teu el meu missatger

perquè et prepare el camí.Una veu crida en el desert:Obriu una ruta al Senyor,aplaneu-li el camí.»

Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

13 DIUMENGE II

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així:

– «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me

a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua,ell us batejarà amb l'Esperit Sant.»

Paraula del Senyor.

ADVENT 14

DIUMENGE TERCER D'ADVENT

LECTURA PRIMERAAclame el Senyor ple de goig

Lectura del llibre del profeta Isaïes 61, 1-2a.10-11

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,perquè el Senyor m'ha ungit,m'ha enviat a portar la bona nova als desvalguts,a curar els cors ferits,a proclamar als captius la llibertat,i als presos el retorn de la llum,a proclamar l'any de gràcia del Senyor.

Aclame el Senyor ple de goig,la meua ànima celebra el meu Déu,que m'ha mudat amb vestits de victòria,m'ha cobert amb un mantell de felicitat,

com el nuvi coronat amb una diadema,com la núvia que s'engalana amb joiells.

El Senyor farà germinar el benestar i la glòriadavant de tots els pobles,

com la terra fa créixer la brotadao el jardí fa nàixer la sembra.

Paraula de Déu.

salm responsorialLc 1, 46-48.49-50.53-54 (R/: Is 61, 10b)

R/ La meua ànima celebra el meu Déu.

La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit celebra Déu que em salva,perquè ha mirat la petitesa de la seua serventa.Des d'ara, totes les generacions em diran benaurada. R/

Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ells'estén de generació en generació. R/

15 DIUMENGE III

Ompli de béns als pobres,i els rics se'n tornen sense res.Ha protegit Israel, el seu servent,com ho havia promès als nostres pares. R/

LECTURA SEGONAQue Déu guarde el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos

per a quan retorne nostre Senyor Jesucrist

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica5, 16-24

Germans:Viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

No sufoqueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia; examineu-ho tot

i quedeu-vos allò que trobeu bo,guardeu-vos de tota ombra de mal.

Que Déu mateix, el Déu de la pau, vos faça del tot sants, i guarde totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos

per a quan retorne nostre Senyor Jesucrist.Déu, que us ha cridat, és digne de tota confiança;

ell ho farà així.

Paraula de Déu.

al·leluiaIs 61, 1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

ADVENT 16

EVANGELITot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de vindre

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 1, 6-8, 19-28

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè, per ell, tothom arribara a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Quan els jueus van enviar-li des de Jerusalem sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest.

Li preguntaren:– «¿Qui eres tu?»Ell, sense cap reserva, confessà clarament:– «Jo no sóc el Messies.»Li preguntaren:– «¿I així, qui eres? ¿Elies?»Els diu:– «No ho sóc.»– «¿Eres el Profeta que esperem?»Respongué:– «No.»Li digueren:– «Llavors, ¿qui eres?

Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: ¿què dius de tu mateix?»

Digué:– «Sóc una veu que crida en el desert:

"Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes.»Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara:– «¿I per què bateges,

si no eres el Messies, ni Elies ni el Profeta?»Joan els respongué:– «Jo batege només amb aigua,

17 DIUMENGE III

però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calcer.»

Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Paraula del Senyor.

ADVENT 18

DIUMENGE QUART D'ADVENT

LECTURA PRIMERAEs perpetuarà davant del Senyor la dinastia de David

Lectura del segon llibre de Samuel 7, 1-5.8b-12.14a.16

Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l'hagué deixat en pau

de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan:

– «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l'arca de Déu està en un envelat.»

Natan digué al rei:– «Vés, fes tot el que es propose el teu cor;

tens amb tu el Senyor.»

Però, aquella nit, Natan rebé aquesta paraula del Senyor:– «Vés, digues a David, el meu servent:

"Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer un casal per a residir-hi?

Jo t'he pres del tancat del ramat, de guardar les ovelles i les cabres,

per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada

com la dels hòmens més famosos de la terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat perquè hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos

com ho havien fet abans, des del temps en què vaig enviar jutges

per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics.I ara, el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent,

19 DIUMENGE IV

eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu poder reial. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi,el teu tron es mantindrà per sempre."»

Paraula de Déu.

salm responsorial88, 2-3.4-5.27 i 29 (R/: 2a)

R/ Senyor, cantaré tota la vidaels vostres favors.

Senyor, cantaré tota la vidaels vostres favors;d'una generació a l'altra, anunciaré la vostra fidelitat.Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,mantinc la fidelitat en el cel.» R/

«He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David el meu servent:"T'he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu tron."» R/

«Ell em dirà: "Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva."I jo mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà perpètua.» R/

LECTURA SEGONAHa eixit a la llum el pla de Déu, amagat en el silenci dels segles

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 16, 25-27

Germans:Glòria a aquell qui té el poder

de confirmar-vos en la Bona Nova que us anuncie, en allò que proclamem de Jesucrist, i que és la revelació del pla de Déu,

ADVENT 20

amagat en el silenci dels segles, però que ara ha eixit a la llum, per la decisió del Déu etern, d'acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l'abast de tots els pobles,

perquè siguen obedients a la fe. Déu és l'únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 1, 38

Sóc l'esclava del Senyor:que es complisquen en mi les teues paraules.

EVANGELIDéu t'ha concedit el seu favor i tindràs un fill

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 1, 26-38

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea

anomenat Natzaret, per dur un missatge a una donzella, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,

i el nom de la donzella era Maria.L'àngel entrà a casa d'ella i li digué:– «Déu te guard, plena de gràcia,

el Senyor és amb tu.»Ella es torbà en sentir aquestes paraules,

i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué:

– «No tingues por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran "Fill-de-l'Altíssim". El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

21 DIUMENGE IV

serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l'àngel:– «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?»L'àngel li respongué:– «L'Esperit Sant vindrà sobre tu,

i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això, el fruit sant que naixerà,

l'anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè, a Déu, res no li és impossible.»

Maria va respondre:– «Sóc l'esclava del Senyor:

que es complisquen en mi les teues paraules.»I l'àngel es va retirar.

Paraula del Senyor.

25 MISSA DE LA VIGÍLIA

NADAL

25 de desembreMissa de la vigília

Les lectures següents es llegiran a la missa que se celebra a la vesprada del dia 24 de desembre, siga abans de les primeres vespres de Nadal, siga després.

LECTURA PRIMERAEl Senyor t'estimarà

Lectura del llibre del profeta Isaïes 62, 1-5

Per amor de Sió, no vull callar,no vull reposar per Jerusalemfins que aparega, com un raig de llum, el seu béi la seua salvació, com una torxa encesa.

Els altres pobles veuran el teu bé,tots els reis veuran la teua glòriai et donaran un nom nouque els llavis del Senyor designaran.

Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,i una diadema reial a les mans del teu Déu.

No et podran dir més "L'Abandonada",no podran dir "La Desolada" a la teua terra;a tu et diran "Jo-me-l'estime",i a la teua terra, "Té-marit",perquè el Senyor t'estimarà,i tindrà marit la teua terra.

El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposacom un jove esposa una donzella;el teu Déu estarà content de tenir-tecom el nuvi està content de tindre la núvia.

Paraula de Déu.

NADAL 26

salm responsorial88, 4-5.16-17.27 i 29 (R/: 2a)

R/ Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David, el meu servent:"T'he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu tron." R/

Senyor, feliç el poble que vos aclama.Caminarà a la llum de la vostra mirada.Tot el dia celebrarà el vostre nom,enaltirà la vostra bondat. R/

Ell em dirà: "Sou el meu Pare,el meu Déu i la roca que em salva."I jo mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà perpètua. R/

LECTURA SEGONASant Pau dóna testimoni de Crist, el Fill de David

Lectura dels Fets dels Apòstols 13, 16-17.22-25

Trobant-se a Antioquia de Pisídia, Pau s'alçà a la sinagoga, féu senyal amb la mà i digué:

– «Hòmens d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu:El Déu d'aquest poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com a forasters al país d'Egipte,

va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç.

Després, els donà David per rei, i, testimoniant a favor d'ell, digué:

"M'he fixat en David, fill de Jesè,que és un home com el desitja el meu cor;ell durà a terme tot allò que em propose."

De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús.Abans que vinguera ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel


un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seua carrera, deia:"Jo no sóc allò que vosaltres penseu,

però, després de mi, en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calcer dels peus."»

Paraula de Déu.

al·leluiaDemà, les culpes seran esborrades de la terra i el Salvador del món serà el nostre rei.

EVANGELIGenealogia de Jesús, el Messies, fill de David

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 1, 1-25

[ Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.

Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans; Judà va ser pare de Fares i Zaré,

i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de l'esposa d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram;

NADAL 28

Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans,

en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim; Eliaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria,

de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.En total,

hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David, catorze, de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies. ]

Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera:Maria, la seua mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant.Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

– «Josep, fill de David, no tingues por de prendre a ta casa Maria com a esposa.És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant;


ha de tindre un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va succeir perquè es complira

allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel,que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".»

Josep es despertà i, complint allò que l'àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa; el fill va nàixer sense haver tingut relacions matrimonials.I li posà el nom de Jesús.

Paraula del Senyor.

NADAL 30

Missa de la nit

LECTURA PRIMERAEns ha estat donat un fill

Lectura del llibre del profeta Isaïes 9, 2-4.6-7; hebreu 1-3.5-6

El poble que avançava a les fosquesha vist una gran llum;una llum resplendeixper als qui vivien al país tenebrós.Els heu omplit de goig,d'una alegria immensa;s'alegren davant vós com la gent a la sega,com fan festa els vencedors

quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,la barra que duia a l'espatlai l'agulló del qui l'arriava;tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Ens ha nascut un xiquet,ens ha estat donat un fillque porta a l'espatla la insígnia de príncep.Déu li ha posat aquest nom:"Conseller-prodigiós", "Déu-heroi","Pare-per-sempre", "Príncep-de-pau".Serà immens el principat,la pau no tindrà fien el tron de David i en el seu regne,fonamentat i sostingut,des d'ara i per sempre,sobre el dret i la justícia.Això és el que faràel zel del Senyor de l'univers.

Paraula de Déu.

31 MISSA DE LA NIT

salm responsorial95, 1-2a.2b-3.11-12.13 (R/: Lc 2, 11)

R/ Avui ens ha nascut un salvador,que és el Messies, el Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor arreu de la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R/

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,bramula el mar amb tot el que s'hi mou,jubilen els camps amb tot el que hi ha,criden de goig els arbres del bosc. R/

Hem vist que ve el Senyor,que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia,tots els pobles amb la seua veritat. R/

LECTURA SEGONAS'ha manifestat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 2, 11-14

Sí, germans: S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens, i ens ensenya que abandonem la impietat

i els desigs mundans, per viure en aquest món

una vida de sobrietat, de justícia i de veritat, mentre esperem

que es complisca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre.

Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes,

NADAL 32

deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 10-11

Vos anuncie una gran alegria:Avui, ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

EVANGELIAvui ens ha nascut un salvador

Lectura de l'evangeli, segons sant Lluc 2, 1-14

Per aquells dies, va eixir un edicte de Cèsar August ordenant que es fera el cens de tot el món romà.Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer

quan Quirini era governador de Síria.Tots anaven a inscriure's

a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure's amb Maria, la seua esposa,

que esperava un fill. Mentre eren allí, es van complir els dies i va nàixer el seu fill, el primogènit. Ella el va bolcar i el posà en un pessebre, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetlaven

guardant de nit el seu ramat. Se'ls va aparèixer un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar.

33 MISSA DE LA NIT

Però l'àngel els va dir:– «No tingueu por:

vos anuncie una nova que portarà a tot el poble una gran alegria:

Avui, a la ciutat de David, vos ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seues senyes són aquestes: trobareu un xiquet en bolquers, posat en un pessebre.»

I una multitud dels exèrcits celestials s'uní llavors mateix a l'àngel,

alabant Déu i cantant:– «Glòria a Déu a dalt del cel,

i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.»

Paraula del Senyor.

NADAL 34

Missa de l'alba

LECTURA PRIMERAEl teu salvador és ací


Escolta allò que el Senyor fa sentir fins als termes més llunyans de la terra:

– «Digueu a la ciutat de Sió:El teu salvador ja és ací;l'acompanya el fruit de la seua victòria,el precedeixen els seus trofeus.A vosaltres vos diran "El-poble-sant","Els redimits-del-Senyor",i a tu et diran "La-que-té-un-enamorat","La-ciutat-no-abandonada".»

Paraula de Déu.

salm responsorial96, 1 i 6.11-12

R/ Avui resplendeix una llum per a nosaltres:ens ha nascut el Senyor.

El Senyor és rei. La terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R/

Apunta per als justs la llum,i l'alegria per als rectes de cor.Justs, celebreu festes en honor del Senyor,enaltiu el record de la seua santedat. R/

35 MISSA DE L'ALBA

LECTURA SEGONADéu ens salva per la seua bondat

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 3, 4-7

Germans: Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,

i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador

i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha escampat a mans plenes sobre nosaltres

per Jesucrist, el nostre salvador; així, justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que, des d'ara, tenim dret a esperar.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 14

Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.

EVANGELIEls pastors trobaren Maria amb el xiquet


Quan els àngels se'n tornaren al cel, deien entre ells els pastors:

– «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.»

Hi anaren tot seguit, i trobaren Maria i Josep,

amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls,

NADAL 36

van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

es meravellaven d'allò que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i alabant-lo pel que havien vist i sentit;

tot ho van trobar com els ho havien anunciat.

Paraula del Senyor.

37 MISSA DEL DIA

Missa del dia

LECTURA PRIMERAD'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu


Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatgerque anuncia la pau i porta la bona nova,que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:«El teu Déu és rei!»

Escolta els crits dels teus sentinelles,escolta quins esclats de goig:veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.

Danseu, ruïnes de Jerusalem,alceu, totes, el crit d'alegria:el Senyor ha consolat el seu poble,ha redimit Jerusalem.

Als ulls de tots els poblesel Senyor ha estès el seu braç sant,i, d'un cap a l'altre de la terra,veuran la salvació del nostre Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R/: 3c)

R/ D'un cap a l'altre de la terra,tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos. R/

El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.

NADAL 38

L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelmenta la casa d'Israel. R/

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R/

Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de corn. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha parlat en la persona del Fill

Lectura de la carta als cristians hebreus 1, 1-6

En diverses ocasions i de moltes maneres,Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;

però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill,

que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món.Ell, que és resplendor de la glòria de Déu

i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder de la seua paraula,

acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència.Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai:

«Eres el meu Fill, avui t'he engendrat»? I encara:

«Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill»? Diu també, quan presenta al món el seu primogènit:

«Que es prosternen davant d'ell tots els àngels de Déu.»Paraula de Déu.

39 MISSA DEL DIA

al·leluiaNaix la claror d'un dia sant:veniu, pobles, adoreu el Senyor,que avui ha baixat a la terra una gran llum.

EVANGELIEl qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 1, 1-18

Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món, al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

NADAL 40

El qui és la Paraula, es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava: – «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

41 SAGRADA FAMÍLIA

LA SAGRADA FAMILIADiumenge dins l'octava de Nadal

LECTURA PRIMERAQui creu en el Senyor honora els seus pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 3, 3-7.14-17a; grec 2-6.12-14

En els fills, el Senyor fa l'elogi del parei sentencia a favor de la mare.Qui honra el pare expia els pecats,qui honra la mare es guanya un tresor.Els fills seran la felicitat del qui honra el pare;quan pregue, Déu l'escoltarà.Qui honra el pare viurà molts anys,qui honra la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa,no l'abandones mentre visca.Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu,no el menysprees quan et veus en plena força.Déu no oblidarà la pietat que tingues pel pare;te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Paraula de Déu.

salm responsorial127, 1-2.3.4-5 (R/: 1)

R/ Feliços els fidels del Senyor,que viuen seguint els seus camins.

Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort. R/

La teua esposa fruitarà com una parra,dins la intimitat de ta casa;veuràs els fills com plançons d'oliveraal voltant de la taula. R/

DINS L'OCTAVA DE NADAL 42

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.Que el Senyor et beneïsca des de Sió.Que tota la vida pugues veure prosperar Jerusalem. R/

LECTURA SEGONAVida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 12-21

Germans: Tingueu els sentiments

que convenen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat,

de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéreu res a dir contra un altre,

perdoneu-vos-ho.El Senyor vos ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I, com a coronament de tot això, estimeu-vos,

que l'amor tot ho lliga i perfecciona.Que la pau de Crist corone, en els vostres cors,

els combats que manteniu; recordeu que, en aquesta pau,

heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tinga cabuda entre vosaltres en tota la seua riquesa;

instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota classe de doctrina;

agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit;

tot allò que feu, siga de paraula, siga d'obra, feu-ho en nom de Jesús,

adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor.Marits, estimeu l'esposa,

no us malhumoreu amb ella.

43 SAGRADA FAMÍLIA

Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor.

Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimen.

Paraula de Déu.

al·leluiaCol 3, 16a

Que la paraula de Crist, en tota la seua riquesa,tinga estada entre vosaltres.

EVANGELIEl xic creixia i era entenimentat


Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació,

els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor,

[ complint el que prescriu la Llei, que «tot infant fill primer, siga consagrat al Senyor.»També havien d'oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem, un home que es deia Simeó. Era un home just i pietósque esperava l'hora en què Israel seria consolat,

i tenia en ell l'Esperit Sant.En una revelació, l'Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar al temple, guiat per l'Esperit, i, quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços

i beneí Déu dient:

– «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vaja en pau, com li havíeu promès.

DINS L'OCTAVA DE NADAL 44

Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es revele a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble.»

El seu pare i la seua mareestaven meravellats d'això que es deia d'ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seua mare:– «Aquest xiquet serà motiu

que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà una senyera combatuda, i, a tu mateixa, una espasa et traspassarà l'ànima; així, es revelaran

els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser.

Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores,

als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada, nit i dia, al culte de Déu amb dejunis i oracions.Ella, que es trobava allà a la mateixa hora,

donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps

en què Jerusalem seria redimida. ]

I, quan hagueren complit tot el que ordenava la Llei del Senyor,se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.El xiquet creixia i es feia fort, era entenimentat

i Déu li havia donat el seu favor.

Paraula del Senyor.

45 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU1 de gener

Cap d'Any, octava de Nadal

LECTURA PRIMERAInterposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres 6, 22-27

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:– «Digues a Aharon i als seus fills:

Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules:"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,que et faça veure la claror de la seua mirada

i s'apiade de tu.Que el Senyor gire cap a tu la mirada i et done la pau."

Així interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré.»

Paraula de Déu.

salm responsorial66, 2-3.5.6 i 8 (R/: 2a)

R/ Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca.

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca,que ens faça veure la claror de la seua mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i veuran tots els pobles la salvació. R/

Que s'alegren els pobles i criden de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R/

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles alhora.Que Déu ens beneïsca,i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R/

OCTAVA DE NADAL 46

LECTURA SEGONADéu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 4, 4-7

Germans: Quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona,

nascut davall la Llei, per rescatar els qui vivien davall la Llei, perquè obtinguérem ja la condició de fills.I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu,

per gràcia de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaHe 1, 1-2

Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;però ara, ens ha parlat a nosaltresen la persona del Fill.

EVANGELITrobaren Maria i Josep amb el xiquet. Passats vint dies,

li posaren el nom de Jesús


En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

47 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

es meravellaven del que deien els pastors.Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel

abans que el concebera sa mare.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 48

DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

LECTURA PRIMERALa saviesa de Déu habita en el poble que ell ha escollit

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira 24, 1-4.12-16; grec 1-2.8-12

La saviesa, s'elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s'enalteix enmig del poble, s'admira d'ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i, entre els beneïts, es proclama beneïda, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear m'assenyalà

on plantaré la meua tendai em digué:

"Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat, trau nous plançons entre els meus elegits."

M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell al temple sant.Així, m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exercisc el meu poder a Jerusalem.He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor,

en la seua heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Paraula de Déu.

49 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

salm responsorial147, 12-13.14-15.19-20 (R/: Jo 1,14)

R/ El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

O bé: Al·leluia.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,Sió, canta lloances al teu Déu,que assegura les teues portesi beneeix dins de tu els teus fills. R/

Manté la pau al teu territorii et sacia amb la flor del blat.Envia ordres a la terra,i la seua Paraula corre de pressa, no s'atura. R/

Anuncia les seues paraules als fills de Jacob,als fills d'Israel els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet conèixer les seues decisions. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 1, 3-6.15-18

Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls.Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres,

TEMPS DE NADAL 50

i vos recorde en les meues pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos concedisca els dons espirituals

d'una comprensió profunda i de la seua revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell;

demanant-li també que il·lumine la mirada interior del vostre cor

perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell vos dóna entre els sants.

Paraula de Déu.

al·leluiaCf. 1 Tm 3, 16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat entre els pagans;glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

EVANGELIEl qui és la Paraula és va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle

Lectura de l'evangeli segons sant Joan. 1, 1-18

Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déui la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens.La Llum resplendeix en la foscor,però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;

51 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món,al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava:– «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 52

EPIFANIA DEL SENYOR6 de gener

LECTURA PRIMERASobre tu, Jerusalem, clareja com l'alba la glòria del Senyor


Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teua llum,i sobre tu clareja com l'alba la glòria del Senyor.Mentre les tenebres embolcallen la terra,i fosques nuvolades cobreixen les nacions,sobre tu clareja el Senyor

i apareix la seua glòria.Els pobles s'apropen a la teua llum,els reis busquen la claror de la teua albada.Alça els ulls i mira al teu entorn:tots aquests es reuneixen per vindre cap a tu;porten de lluny els teus fills,

duen als braços les teues filles.Tota radiant i meravelladaveuràs, amb el cor eixamplat,com aboquen damunt de tu els tresors del mar,

i porten a ta casa la riquesa de les nacions.Et cobriran onades de camells,dromedaris de Madian i d'Efà,tots vénen de Sabà portant or i encens

i cantant la grandesa del Senyor.

Paraula de Déu.

salm responsorial71, 1-2.7-8.10-11.12-13 (R/: 11)

R/ Tots els pobles, Senyor, vos faran homenatge.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,doneu al príncep la vostra rectitud.Que el rei governe amb justícia el vostre poble,que siga recte amb els humils. R/

53 EPIFANIA DEL SENYOR

Que el benestar florisca als seus dies,i mesos i anys abunde la pau.Que domine des d'un mar a l'altre,des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R/

Li portaran obsequis les illesi els reis de Tarsís;els reis d'Aràbia i de Sabà li oferiran presents.Li faran homenatge tots els reis,se li sotmetran tots els pobles. R/

Salvarà els pobres que reclamen,els desvalguts que no tenen defensor.S'apiadarà dels pobres i dels dèbils,els salvarà de la mort. R/

LECTURA SEGONAAra, Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen

la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 3, 2-3a.5-6

Germans:Segurament, heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió

de comunicar-vos la seua gràcia:per una revelació, he conegut el misteri secret que els hòmens no havien conegut

en les generacions passades, tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes:Que des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist,

tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 2, 2

Hem vist com s'alçava la seua estrellai venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.

TEMPS DE NADAL 54

EVANGELIVenim de l'Orient per adorar el vostre rei


Quan va nàixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes,

vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

– «¿On és el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist com s'alçava la seua estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà tots els grans sacerdots, amb els lletrats del poble,

i els preguntava on havia de nàixer el Messies.Ells respongueren:– «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta:

"Tu, Betlem, terra de Judà,no eres, de cap manera,

la més menuda entre les famílies de Judà,perquè, de tu, eixirà un príncepque pasturarà Israel, el meu poble."»

Llavors, Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què s'havia aparegut l'estrella.

Després, els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació:– «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest infant,

i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Eixint de l'audiència del rei, es posaren en camí. Llavors, van veure

que l'estrella que havien vist alçar-se, anava davant d'ells

fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia l'infant.

55 EPIFANIA DEL SENYOR

La seua alegria en veure allí l'estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa, veieren l'infant amb Maria, la seua mare,i, prostrats a terra,

li presentaren el seu homenatge.Van obrir després les seues arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.

I, advertits en un somni que no anaren a veure Herodes,

se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 56

BAPTISME DEL SENYORDiumenge després del 6 de gener

LECTURA PRIMERAAcí teniu el meu servent en qui s'ha complagut la meua ànima

Lectura del llibre del profeta Isaïes 42, 1-4.6-7

Açò diu el Senyor:«Ací teniu el meu servent, de qui he pres possessió,

el meu estimat, en qui s'ha complagut la meua ànima.He posat en ell el meu Esperit perquè porte el dret a les nacions.No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers;no trenca la canya clevillada,no apaga la flama de la metxa que vacil·la;porta el dret amb fermesa,sense defallir, sense vacil·lar,fins haver implantat el dret a la terra,fins que les illes esperen les seues decisions.

Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,et prenc per la mà, t'he configurati et designe aliança del poble, llum de les nacions,per tornar la vista als ulls que han quedat cecs,per traure de la presó els encadenatsi alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Paraula de Déu.

salm responsorial28, 1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R/: 11b)

R/ Que el Senyor beneïsca el seu poble amb el do de la pau.

Doneu al Senyor, fills de Déu,doneu al Senyor glòria i honor,honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat. R/

57 BAPTISME DEL SENYOR

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,ve el Senyor sobre les aigües del Jordà.La veu del Senyor és potent,la veu del Senyor és majestuosa. R/

El Déu majestuós fa sentir el seu troi al seu palau tot canta: «Glòria!»El Senyor té el soli en les aigües diluvials,i seu el Senyor, rei per sempre. R/

LECTURA SEGONAEl Senyor va ungir Jesús amb l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34-38

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:

– «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres;

Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que siga.

Ell va dirigir la seua paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar

ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder.Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut

a tots els qui estaven davall la dominació del diable,

perquè Déu era amb ell.»

Paraula de Déu.

TEMPS DE NADAL 58

al·leluiaCf Mc 9, 6

El cel s'esguellà, i es va sentir la veu del Pare:«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo.»

EVANGELIEres el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut


En aquell temps,Joan predicava així:– «Després de mi, ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-mea deslligar-li la corretja del calcer.

Jo us he batejat només amb aigua;ell vos batejarà amb l'Esperit Sant.»

Per aquells dies,Jesús vingué des de Natzaret de Galilea

i Joan el batejà en el Jordà.A l'instant, quan eixia de l'aigua,veié que el cel s'esguellavai que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell,i es va sentir una veu des del cel:

– «Eres el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut.»

Paraula del Senyor.

Després de la festa del Baptisme del Senyor fins al primer diumenge de Quaresma comencen les lectures dels diumenges de durant l'any. Vegeu pàg. 203 i ss, després dels diumenges de Pasqua.

QUARESMA

61 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAAliança de Déu amb Noè salvat de la inundació del diluvi

Lectura del llibre del Gènesi 9, 8-15

Déu digué a Noè i als seus fills:– «Jo faig la meua aliança amb vosaltres,

amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats

que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar

i tots els animals domèstics i feréstecs que han eixit de l'arca.

Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meua: La vida no serà mai més exterminada

per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi

que devaste la terra.»

Déu digué:– «El signe d'aliança

que pose entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions,

és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança entre jo i la terra.

Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l'arc entre els núvols,

em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats;

l'aigua no formarà més un diluvi que faça desaparèixer tot rastre de vida.»

Paraula de Déu.

QUARESMA 62

salm responsorial24, 4bc-5ab.6-7b.8-9 (R/: 10)

R/ Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d'amor fidelper als qui guarden la vostra aliança.

Feu que conega, Senyor, les vostres rutes,que aprenga els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,perquè vós sou el Déu que em salveu. R/

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l'amor que heu guardat des de sempre.Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R/

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R/

LECTURA SEGONAL'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva

Lectura de la primera carta de sant Pere 3, 18-22

Estimats:Crist morí una vegada per raó dels pecats.

Ell, el just, va morir pels injusts, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort,

però, per l'Esperit, fou retornat a la vida.

Per això, anà a dur la seua proclama als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava,

mentre preparaven l'arca.

En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, vuit en total, i l'aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona

63 DIUMENGE I

gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n'anà al cel,

va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics,i està a la dreta de Déu.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliMt 4, 4b

L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

EVANGELIEra temptat per Satanàs i l'alimentaven els àngels


En aquell temps, l'Esperit va impulsar Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels.

Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;deia:

– «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

Paraula del Senyor.

QUARESMA 64

DIUMENGE SEGON DE QUARESMA

LECTURA PRIMERASacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

– «Abraham, Abraham.»Ell respongué:– «Ací em teniu.»Déu li digué:– «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust.»

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham, hi alçà l'altar, i agafà el ganivet per degollar el seu fill.

Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel:– «Abraham, Abraham.»Ell li respongué:– «Ací em teniu.»L'àngel li digué:– «Deixa estar el xiquet, no li faces res.

Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del celi li digué:

65 DIUMENGE II

– «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix

que t'ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa

com les estrelles del cel i com els grans d'arena de les platges de la mar;

els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics,

i tots els pobles de la terra, per beneir-se,

es valdran de la teua descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

salm responsorial115, 10 i 15.16-17.18-19 (R/: 114, 9)

R/ Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.

Crec amb tot el cor, tot i que deia:«Que ho sóc de desgraciat!»Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen. R/

Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig nàixer.Vós em trencàreu les cadenes.vos oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el vostre nom. R/

Compliré les meues prometences,ho faré davant del poble,als atris de la casa del Senyor,al teu bell mig, Jerusalem. R/

QUARESMA 66

LECTURA SEGONADéu no va plànyer el seu propi Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 31b-34

Germans:Si tenim Déu a favor nostre,

¿qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres

i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot,

juntament amb el seu Fill? ¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. ¿Qui gosarà condemnar-los?Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar,

és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós, es va sentir la veu del Pare:«Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.»

EVANGELIAquest és el meu Fill, l'estimat


En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món

no hauria pogut blanquejar-los així.

67 DIUMENGE II

Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

Pere diu a Jesús:– «Rabí, què bé estem ací dalt!

Hi farem tres cabanyes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.»

No sabia què dir, d'esglaiats que estaven.

Llavors, es formà un núvol que els cobria i, del núvol, va eixir una veu:

– «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.»

Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més,sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú

allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home

haguera ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells

què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts.»

Paraula del Senyor.

QUARESMA 68

DIUMENGE TERCER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERALa llei, Déu la donà per Moisès

Lectura del llibre de l'Èxode 20, 1-17

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules:

– «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet eixir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavitud.

No tingues altres déus fora de mi.No et faces cap escultura ni cap imatge

de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que naixen de davall terra.

No adores aquestes imatges ni els dónes culte, perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu, Déu zelós: castigue les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions

dels qui m'estimen i guarden els meus manaments.Quan jures, no prengues en va el nom del Senyor, el teu Déu,

perquè el Senyor no deixa sense castic el qui pren en va el seu nom.

Celebra el repòs sagrat del dissabte.Durant sis dies treballa i ocupa't en les faenes que calga,però el dia setè és dia de repòs,

dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball,

ni tu, ni els teus fills, ni les teues filles, ni els teus criats, ni les teues criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixen a les teues poblacions,

perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar,i tot el que es mou en aquests llocs,

però el dia setè va reposar. Per això, el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.

69 DIUMENGE III

Honra el pare i la mare, perquè tingues llarga vida, al país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

No mates.No cometes adulteri.No robes.No declares falsament contra un altre.No desitges la casa d'un altre, ni tampoc la seua esposa,

el seu criat, la seua criada, el seu bou o el seu ase, ni res que siga d'ell.»

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Lectura del llibre de l'Èxode 20, 1-3.7-8.12-17

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules:– «Jo sóc el Senyor, el teu Déu,

que t'he fet eixir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavitud.

No tingues altres déus fora de mi.No prengues en va el nom del Senyor, el teu Déu,

perquè el Senyor no deixa sense castic el qui pren en va el seu nom.

Celebra el repòs sagrat del dissabte.Honra el pare i la mare,

perquè tingues llarga vida, al país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

No mates.No cometes adulteri.No robes.No declares falsament contra un altre.No desitges la casa d'un altre, ni tampoc la seua esposa,

el seu criat, la seua criada, el seu bou o el seu ase, ni res que siga d'ell.»

Paraula de Déu.

QUARESMA 70

salm responsorial18, 8.9.10.11 (R/: Jo 6, 68b)

R/ Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

Els preceptes del Senyor són planers, omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són transparents,il·luminen els ulls. R/

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

Són més desitjables que l'or fi, més que l'or a mans plenes;són més dolços que la melregallant de la bresca. R/

LECTURA SEGONAProclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als hòmens.

Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint1, 22-25

Germans:Els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd.Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè, en l'absurd de l'obra de Déu,

hi ha una saviesa superior a la dels hòmens, i, en la debilitat de l'obra de Déu,

hi ha un poder superior al dels hòmens.

Paraula de Déu.

71 DIUMENGE III

vers abans de l'evangeliJo 3, 16

Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

EVANGELIDestruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies


Quan s'aproximava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalemi trobà al temple els venedors de vedells, moltons i colomsi els canvistes asseguts. Llavors, es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms:

– «Traieu això d'ací; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.»

Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura:«El zel del vostre temple em consumia.»

Llavors, els jueus el van interrogar:– «¿Quin senyal ens dónes que t'autoritze a fer això?»Jesús els contestà:– «Destruïu aquest santuari

i jo el reconstruiré en tres dies.»

Els jueus respongueren:– «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seua construcció

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'escriptura

i en aquesta paraula de Jesús.

QUARESMA 72

Durant la seua estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua,

molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat

que li revelaren el que són els hòmens; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

Paraula del Senyor.

73 DIUMENGE IV

DIUMENGE QUART DE QUARESMA

LECTURA PRIMERALa severitat i la bondat del Senyor es revelen

en la deportació del poble i en la seua alliberació

Lectura del segon llibre de les Cròniques 36, 14-16.19-23

En aquells dies,tots els caps de Judà, els sacerdots i el poble

reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions,

profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem.

El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestaren, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas d'allò que els deia i es burlaven dels seus profetes, fins que el Senyor arribà a indignar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei.

Llavors, els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos.

El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula

que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins a haver complit setanta anys.

Però, l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula

QUARESMA 74

que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetlà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgara, de viva veu i per escrit, un edicte que deia:«Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració:El Senyor, el Déu del cel,

m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha encomanat que li construira un temple a Jerusalem,

ciutat de Judà.Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor siga amb ell i que hi puge.»

Paraula de Déu.

salm responsorial136, 1-2.3.4-5.6 (R/: 6a)

R/ Si mai t'oblidava, Jerusalem,que se m'apegue la llengua al paladar.

Vora els rius de Babilònia ens assèiemtot plorant d'enyorança de Sió.Teníem penjades les liresals salzes que hi ha a la ciutat. R/

Quan volien que cantàremels qui ens havien deportat,quan demanaven cants alegresels qui ens havien entristit,i ens deien: «Canteu-nosalgun càntic de Sió.» R/

¿Com podíem cantar cants del Senyoren una terra estrangera?Si mai t'oblidava, Jerusalem,que se'm paralitze la mà dreta. R/

Que se m'apegue la llengua al paladar,si deixara d'anomenar-te,si deixara d'evocar el teu record,per motivar els meus cants de festa. R/

75 DIUMENGE IV

LECTURA SEGONAÉs per la gràcia que Déu us ha salvat,

a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 2, 4-10

Germans:Déu, que és ric en l'amor,

ens ha estimat tant que ens ha donat la vida, juntament amb Crist, a nosaltres

que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu vos ha salvat. I, juntament amb Jesucrist, ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè, davant dels segles que vindran, quede ben clara la riquesa de la seua gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.

A vosaltres, que heu cregut, vos ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres,

perquè ningú no puga gloriar-se'n.Som obra seua: Ell ens ha creat en Jesucrist,

per dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat

perquè visquem practicant-les.

Paraula de Déu.


Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

QUARESMA 76

EVANGELIDéu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell


En aquell temps, digué Jesús a Nicodem:

– «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat,perquè tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna.Déu envià el seu Fill al món

no perquè el condemnara, sinó per salvar el món gràcies a ell.Els qui creuen en ell, no seran condemnats.Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal.Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor,

perquè la llum descobriria com són les seues obres.Però els qui viuen d'acord amb la veritat,

sí que busquen la plena llum, i que tothom veja què fan, ja que ho fan segons Déu.»

Paraula del Senyor.

77 DIUMENGE V

DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAPactaré amb vosaltres una aliança nova i no em recordaré més

del vostre pecat

Lectura del llibre del profeta Jeremies 31, 31-34

«Vindran dies, —diu l'oracle del Senyor—, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà

una aliança nova.No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus paresel dia que els vaig donar la mà

per fer-los eixir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo —diu l'oracle del Senyor—.

L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà aquesta —diu l'oracle del Senyor—:

Posaré la meua llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors.

Llavors, jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble.No caldrà que s'instruïsquen l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè tots em coneixeran, del més menut al més gran, —diu l'oracle del Senyor—,ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.»

Paraula de Déu.

salm responsorial50, 3-4.12-13.14-15 (R/: 12a)

R/ Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;vós que sou tant bo, esborreu les meues faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels pecats. R/

QUARESMA 78

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renàixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R/

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostinga un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R/

LECTURA SEGONAAprengué a ser obedient i es convertí en font de salvació eterna


Germans:Jesús, durant la seua vida mortal,

s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l'escoltà per la seua submissió.Així, tot i que era el Fill,

aprengué en els sofriments què és obeir, i, una volta consagrat sacerdot,

es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliJo 12,26

Si algú es vol fer servidor meu, que em seguisca,i s'estarà on jo m'estic.

EVANGELIEl gra de blat, quan cau a terra, si mor, dóna molt de fruit


En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem

79 DIUMENGE V

per adorar Déu en ocasió de la festa, anaven a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea,i li pregaven:

– «Senyor, voldríem veure Jesús.»Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús.Jesús els respongué:– «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat.

Vos ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol;però, si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seua pròpia vida, la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em seguisca,i s'estarà on jo m'estic. El Pare honrarà els qui es fan servidors meus.

En aquests moments, em sent torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare, salveu-me d'aquesta hora? No. És per arribar en aquesta hora que jo he vingut.Pare, glorifiqueu el vostre nom.»

Una veu va dir des del cel:– «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré.»La gent que ho sentí deia que havia estat un tro;

d'altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué:

– «No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara, el sobirà d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra,

atrauré tothom cap a mi.»Deia això indicant com havia de ser la seua mort.

Paraula del Senyor.

SETMANA SANTA 80

DIUMENGE DE RAMS. PASSIÓ DEL SENYORProcessó dels rams

EVANGELIBeneït el qui ve en nom del Senyor


Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Betfagué i Betània,

cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

– «Aneu al poble d'ací al davant,i, així que hi entrareu, trobareu un pollí lligat que ningú no l'ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú vos deia: "¿Per què feu això?", digueu-li: "El Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà ací."»

Ells se n'anaren i trobaren un pollí lligat, fora, al portal d'una casa,

i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien:

– «¿Què feu, que deslligueu el pollí?»Ells respongueren tal com els havia dit Jesús,

i els deixaren fer.Porten a Jesús el pollí,

el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja. Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven:

– «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el regne del nostre pare David,

que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»

Paraula del Senyor.

81 DIUMENGE DE RAMS

O bé si es vol:


En aquell temps, la gentada que havia vingut a la festa, quan va saber que Jesús arribava a Jerusalem, collí palmes i isqué a rebre'l cridant:

– «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel.»

Jesús trobà un pollí i va pujar-hi tal com diu l'Escriptura:

"No tingues por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seua entrada muntat en un pollí d'ase."

De moment, els deixebles no en sabien res, d'això, però, quan Jesús ja havia estat glorificat, recordaren que l'Escriptura deia tot això d'ell, i que això mateix era el que ells li havien fet.

Paraula del Senyor.

MissaLa missa d'aquest diumenge té tres lectures, molt recomanades, si no és que alguna

raó pastoral aconsella altra cosa. Tenint en compte la importància de la lectura de la història de la Passió del Senyor, és permès al sacerdot, que coneix la naturalesa de cada assemblea de fidels, llegir només una de les lectures que precedeixen l'evangeli, o bé, si és necessari, llegir únicament la història de la Passió, fins i tot en la versió més curta. Això val únicament per les misses celebrades amb assistència de poble.

LECTURA PRIMERANo he amagat la cara davant les ofenses i sé que no quedaré avergonyit


El Senyor m'ha donat una llengua de mestreperquè, amb la paraula, sàpia sostenir els cansats.

SETMANA SANTA 82

Un matí i un altre,em desvetla l'orella,perquè escolte com un mestre.

El Senyor m'ha parlat a cau d'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la cara davant d'ofenses i salivades.El Senyor m'ajuda:

per això, no em done per vençut;per això, pare com una roca la carai sé que no quedaré avergonyit.

Paraula de Déu.

salm responsorial21, 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R/: 2a)

R/ Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?

Tots els qui em veuen es riuen de mi,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:«S'ha adreçat al Senyor, que ell el salve;que l'allibere, si tant se l'estima.» R/

M'envolta una colla de gossos,em rodeja un estol de malfactors.M'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R/

Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;força meua, afanyeu-vos a defensar-me. R/

Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos lloaré enmig del Poble reunit.Fidels del Senyor, lloeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R/

83 DIUMENGE DE RAMS

LECTURA SEGONAJesucrist s'abaixà. Per això, Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 2, 6-11

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclaui fer-se semblant als hòmens. Començà a comportar-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient

fins a acceptar la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom,

al cel, a la terra i davall la terra, doblegue el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliF1 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això, Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

SETMANA SANTA 84

EVANGELI

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc 14, 1 — 15, 47

Discutien quina seria la manera més astuta d'apoderar-se de Jesús i de matar-lo

C.– Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutienquina seria la manera més astuta d'apoderar-se Jesús i de matar-lo. Deien:

S. – «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s'avalotaria.»

S'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat

C.– A Betània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona amb un gerret d'alabastre que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic.La dona trencà l'alabastre i vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s'ho miraren malament i comentaven entre ells:

S. – «¿Per què malgastar el perfum d'aquesta manera? S'hauria pogut vendre per més de tres-centes monedes de plata i donar-ho als pobres.»

C.– I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué: – «Deixeu-la estar. ¿Per què la inquieteu?

Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que serà amortallat. Vos ho dic amb tota veritat: Quan aquesta Bona Nova serà proclamada a tot el món,

85 DIUMENGE DE RAMS

també diran açò que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tinga present.»

Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga

C.– Judes Iscariot, un dels dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells se n'alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.

¿On m'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els meus deixebles?

C.– El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús:

S. – «¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?»

C.– Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: – «Aneu a la ciutat

i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua.Seguiu-lo i, allà on entre, digueu al cap de casa:

"El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles."

Ell vos ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.»

C.– Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi

C.– A poca nit, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué mentre menjava:

– «Vos ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.»

SETMANA SANTA 86

C.– Ells es posaren tots trists i començaren a dir-li un per un:

S. – «¡No seré jo!»C.– Jesús els digué: – «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat.

El fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però, ai de l'home que el traeix: a aquest home, més li valdria no haver nascut.»

Açò és el meu cos. Açò és la meua sang, la sang de l'aliança

C.– I, mentre menjaven, prengué el pa,digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:

– «Preneu-lo: açò és el meu cos.»C.– Després, prengué un calze,

digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:

– «Açò és la meua sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els hòmens. Vos ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.»

Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades

C.– Després de cantar l'himne, eixiren cap a la muntanya de les Oliveres. I Jesús els digué:

– «Tots tindreu un desengany, perquè l'Escriptura diu:

"Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran."Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea.»

C.– Pere li digué:S. – «Ni que tots es desenganyen, jo no.»C.– Jesús li respongué:

87 DIUMENGE DE RAMS

– «T'ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»

C.– Però ell insistia:S. – «Ni que haja de morir amb vós, no us negaré.»C.– I tots els altres deien el mateix.

Començà a sentir-se esglaiat i abatut

C.– Arribaren a una propietat anomenada Getsemaní i Jesús diu als deixebles:

– «Seieu ací mentre jo pregue.»C.– Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan,

i començà a sentir-se esglaiat i abatut. I els digué:

– «Sent una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos ací i vetleu.»

C.– Ell s'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyara d'ell aquella hora. Deia:

– «Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faça el que jo vull, sinó el que vós voleu.»

C.– Després, va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

– «Simó, ¿dorms? ¿No has estat capaç de vetlar ni una hora? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació.L'esperit està decidit a tot; però l'home és dèbil.»

C.– Se n'anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li.

SETMANA SANTA 88

Ve després per tercera vegada i els diu: – «Ja podeu dormir tranquils.

És massa tard. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el qui em traeix ja està ací.»

Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur

C.– Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze. L'acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:

S. – «És aquell que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur.»

C.– Tot seguit, se li arrima i li diu:S. – «Rabí.»C.– I el besà.

Ells detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l'espasai, d'un colp, tallà l'orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué:

– «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fóra un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyanti mai no em detinguéreu. És que s'havien de complir les Escriptures.»

C.– Llavors, tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol,i el van agafar; ell deixà el llençol i fugí tot despullat.

¿Eres tu el Messies, el Fill d'aquell qui és Beneït?

C.– S'endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei.

89 DIUMENGE DE RAMS

Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaren cap, perquè, tot i que eren molts els qui declaraven en fals contra ell, les seues declaracions no concordaven. També s'alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació:

S. – «Nosaltres vam sentir que deia açò: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d'hòmens, i en tres dies en construiré un altre, no fet de mà d'hòmens.»

C.– Però ni així no concordava la seua declaració. Llavors, el gran sacerdot s'alçà, es posà al mig i preguntà a Jesús:

S. – «¿No et vols defensar de res? ¿Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»

C.– Però ell callava i no es defensava de res. Llavors, el gran sacerdot li va fer aquesta altra pregunta:

S. – «¿Eres tu el Messies, el fill d'aquell que és Beneït?»C.– Jesús respongué: – «Si que ho sóc,

i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint enmig dels núvols del cel.»

C.– Però el gran sacerdot s'esguellà els vestits tot dient: S. – «¿Quina falta ens fan els testimonis?

Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. ¿Què vos en sembla?»

SETMANA SANTA 90

C.– Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara,a donar-li punyades i a dir-li:

S. – «Profetitza!»C.– I els guardes li donaven bufetades.

No conec de res aquest home de qui parleu

C.– Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allí escalfant-se, se'l mira bé i li diu:

S. – «Tu també hi anaves amb el Natzarè, amb Jesús.» C.– Però ell ho negà i digué:S. – «No sé res d'això de què em parles.»C.– Isqué fora, cap al vestíbul, i el gall cantà;

i la criada, en veure'l, començà una altra vegada a dir als qui estaven allí:

S. – «Aquest home és d'ells.»C.– Pere tornà a negar-ho.

Poc després, els qui estaven allí li tornaren a dir:S. – «Segur que ho eres. Se't coneix fins i tot que eres galileu.» C.– Ell es posà a proferir malediccions i juraments

assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment, el gall cantà una altra vegada, i Pere es recordà que Jesús li havia dit:

«Abans del segon cant del gall m'hauràs negat tres vegades»,

i esclatà en plors.

¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?

C.– Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l'entregaren a Pilat. Pilat l'interrogà:

91 DIUMENGE DE RAMS

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Ell li respongué: – «Sí, teniu raó.»C.– Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.

Llavors, Pilat li preguntà altra vegada:S. – «¿No et vols defensar de res?

Mira quantes acusacions et fan.»C.– Però Jesús

ja no li respongué res més, tant, que Pilat n'estava sorprès. Cada any per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis.La gent pujà i començà a demanar a Pilatque els concedira allò que solia fer. Pilat els digué:

S. – «¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?»C.– Perquè s'adonà que els grans sacerdots

li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè feren indultar Barrabàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia:

S. – «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, ¿què n'he de fer?»

C.– La gent cridà:S. – «Crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els deia:S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»C.– Ells cridaven més fort:S. – «Crucifiqueu-lo!»C.– Pilat, volent acontentar la gent,

els deixà lliure Barrabàs,

SETMANA SANTA 92

i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucificaren.

El coronaren amb una corona d'espines que havien teixit

C.– Els soldats el conduïren a l'interior del pati de palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d'espines que havien teixiti es posaren a saludar-lo:

S. – «Salve, rei dels jueus.»C.– Després, li pegaven al cap amb una canya,

l'escopien i s'agenollaven com si li feren homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

Portaren Jesús a l'indret del Gólgota

C.– I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirene, pare d'Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús al lloc del Gólgota, que, traduït, vol dir lloc de la Calavera.

El van comptar entre els delinqüents

C.– I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre.El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mitjan matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seua condemna:

"El rei dels jueus".Juntament amb ell, crucificaren dos bandolers, un a la seua dreta i un altre a la seua esquerra.

93 DIUMENGE DE RAMS

Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix

C.– Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:

S. – «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix i baixa de la creu.»

C.– També se'n burlaven els grans sacerdots, comentant amb els mestres de la Llei:

S. – «Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d'Israel, que baixe ara de la creui nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.»

C.– També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.

Jesús llançà un gran crit i expirà

C.– Arribat el migdia, s'estengué per tota la terra una foscafins a mitjan vesprada. I, a mitjan vesprada, Jesús cridà amb tota la força:

– «Eloí, Eloí, lemà sabactani?»C.– Que traduït vol dir: – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»C.– Alguns dels qui eren allí deien:S. – «Mireu com crida a Elies.»C.– Un corregué, xopà de vinagre una esponja,

la posà al capdamunt d'una canya perquè beguera, i deia:S. – «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo.» C.– Jesús llançà un gran crit i expirà.

Ací tothom s'agenolla i es fa una pausa.

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuaris'esguellà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat, digué:

SETMANA SANTA 94

S. – «És veritat; aquest home era Fill de Déu.»C.– També hi havia unes dones mirant-s'ho de lluny.

Entre elles, hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé,que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n'hi havia també moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Josep féu rodolar una pedra per tancar l'entrada del sepulcre

C.– Ja a poca nit, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre honorable del sanedrí que esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s'estranyà que ja fóra mort. Cridà el centurió per informar-se'n, i, una vegada ho va saber per ell, donà el cos a Josep.Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l'amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després féu rodolar una pedra per tancar l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l'enterraven.

95 DIUMENGE DE RAMS

O bé més breu:

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc 15, 1-39

¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?

C.– De bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l'entregaren a Pilat. Pilat l'interrogà:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Ell li respongué: – «Sí, teniu raó.»C.– Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.

Llavors, Pilat li preguntà altra vegada:S. – «¿No et vols defensar de res?

Mira quantes acusacions et fan.»C.– Però Jesús ja no li respongué res més,

tant, que Pilat n'estava sorprès. Cada any per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis.La gent pujà i començà a demanar a Pilatque els concedira allò que solia fer. Pilat els digué:

S. – «¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?»C.– Perquè s'adonà que els grans sacerdots

li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè feren indultar Barrabàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia:

SETMANA SANTA 96

S. – «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, ¿què n'he de fer?»

C.– La gent cridà:S. – «Crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els deia:S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»C.– Ells cridaven més fort:S. – «Crucifiqueu-lo!»C.– Pilat, volent acontentar la gent,

els deixà lliure Barrabàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucificaren.

El coronaren amb una corona d'espines que havien teixit

C.– Els soldats el conduïren a l'interior del pati de palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d'espines que havien teixiti es posaren a saludar-lo:

S. – «Salve, rei dels jueus.»C.– Després, li pegaven al cap amb una canya,

l'escopien i s'agenollaven com si li feren homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

Portaren Jesús a l'indret del Gólgota

C.– I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirene, pare d'Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús al lloc del Gólgota, que, traduït, vol dir lloc de la Calavera.

97 DIUMENGE DE RAMS

El van comptar entre els delinqüents

C.– I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre.El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mitjan matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seua condemna:

"El rei dels jueus".Juntament amb ell, crucificaren dos bandolers, un a la seua dreta i un altre a la seua esquerra.

Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix

C.– Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:

S. – «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix i baixa de la creu.»

C.– També se'n burlaven els grans sacerdots, comentant amb els mestres de la Llei:

S. – «Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d'Israel, que baixe ara de la creui nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.»

C.– També li feien retrets, els qui havien estat crucificats amb ell.

Jesús llançà un gran crit i expirà

C.– Arribat el migdia, s'estengué per tota la terra una foscafins a mitjan vesprada. I, a mitjan vesprada, Jesús cridà amb tota la força:

– «Eloí, Eloí, lemà sabactani?»C.– Que traduït vol dir: – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»C.– Alguns dels qui eren allí deien:S. – «Mireu com crida a Elies.»C.– Un corregué, xopà de vinagre una esponja,

la posà al capdamunt d'una canya perquè beguera, i deia:

SETMANA SANTA 98

S. – «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo.» C.– Jesús llançà un gran crit i expirà.

Ací tothom s'agenolla i es fa una pausa.

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuaris'esguellà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat, digué:

S. – «És veritat; aquest home era Fill de Déu.»

TRIDVVM PASQUALI

DIUMENGES DE PASQUA

101 MISSA CRISMAL

DIJOUS SANT. CENA DEL SENYORMissa crismal

LECTURA PRIMERAEl Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts

i a ungir-los amb perfums de festa

Lectura del llibre del profeta Isaïes 61, 1-3a.6a.8b-9

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,perquè el Senyor m'ha ungit,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a curar els cors adolorits,a proclamar als captius la llibertat,i als presos el retorn de la llum,a proclamar l'any de gràcia del Senyor,

el dia que el nostre Déu farà justícia,a consolar tots els qui estan de dol,a vestir d'alegria els qui porten dol per Sió,a donar-los una corona en lloc de cendra,perfums de festa en lloc del vestit de dol,

i cants de triomf en lloc del desconsol.

Vosaltres sereu anomenats "Sacerdots-del-Senyor",vos diran "Ministres-del-nostre-Déu".

Els done fidelment la recompensai pacte amb ells una aliança eterna.La seua posteritat serà cèlebre entre les nacions,serà coneguda entre els pobles la seua descendència.Tots els qui els vegen reconeixeranque són un poble que el Senyor ha beneït.

Paraula de Déu.

DIJOUS SANT 102

salm responsorial88, 21-22.25 i 27

R/ Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

M'he fixat en David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant,perquè la meua mà estiga amb ell per sempre,i el meu braç el faça invencible. R/

El meu amor estarà amb ell fidelment,en el meu nom alçarà el seu front;ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu, i la roca que em salva.» R/

LECTURA SEGONAHa fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 1, 5-8

Vos desitge la gràcia i la pau de Jesucrist, el testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts,el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecatsamb la seua sang

per fer de nosaltres una casa reial,uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare;

que li siga donada la glòria i el poderpels segles dels segles. Amén.

Mireu, ve sobre els núvols,i tothom el veurà amb els propis ulls,fins aquells que el van traspassar,i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.Sí, amén.

Jo sóc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet,i l'Omega, que és la darrera,diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de vindre,

el Déu de l'univers.

Paraula de Déu.

103 MISSA CRISMAL

vers abans de l'evangeliIs 61, 1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELIL'Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè el Senyor m'ha ungit


En aquell temps,Jesús se n'anà a Natzaret, on s'havia criat.El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum,

i s'alçà a llegir.Li donaren el volum del profeta Isaïes,el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,ja que ell m'ha ungitper portar la Bona Nova als desvalguts,m'ha enviat a proclamar als captius la llibertati als cecs el retorn de la llum,a deixar en llibertat els oprimitsi a proclamar l'any de gràcia del Senyor.»

Després, plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagogai s'assegué.

Tots els qui eren a la sinagogatenien els ulls posats en Jesús.

Ell començà dient-los:– «Això que avui sentiu contar de mi

és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura.»

Paraula del Senyor.

TRIDUUM PASQUAL 104

DIJOUS SANTMissa del sant sopar del Senyor

LECTURA PRIMERAEl ritu del sopar pasqual

Lectura del llibre de l'Èxode 12, 1-8.11-14

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès i a Aharon

mentre eren en el país d'Egipte:«Per a vosaltres,

aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any.Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel:"El dia deu d'aquest mes, que cada família, cada casa,

prenga un anyell o un cabrit.Si una família fóra massa curta,que el prenga junt amb la família del veí més pròxim,fins a completar el nombre de persones.Compteu quants en calen per menjar-se'l.Que siga mascle, sense tara,

i que no tinga més d'un any.Podeu prendre igual un anyell que un cabrit.

L'heu de guardar fins el dia catorze del mes,i que tots els qui formen part

de la comunitat del poble d'Israelel degollen al capvespre d'aquell dia,que prenguen de la seua sangi en posen als dos brancals i al travesser

de les cases on se'l menjaran.Aquella mateixa nit, han de menjar-ne la carn,

rostida a la brasa,amb pans sense llevat i herbes amargues.Per a menjar-vos-el,aneu cenyits, amb les sandàlies posades

i el bastó a la mà,i vos l'heu de menjar corrents:

105 DIJOUS SANT

aquesta víctima és la Pasqua,és a dir, el "pas" del Senyor.

Aquella nit, passaré pel país d'Egiptei faré morir tots els primogènits d'Egipte,

tant els dels hòmens com els dels animals,i faré justícia contra les divinitats d'Egipte.Jo sóc el Senyor.La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu.Quan veuré la sang, "passaré" de llargi, al moment que jo castigue el país d'Egipte,no caurà damunt de vosaltres la plaga de l'extermini.

Tingueu aquest dia com un memorial,i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor.Que totes les generacions el celebren

com una institució perpètua."»

Paraula de Déu.

salm responsorial115, 12-13.15-16.17-18 (R/: 1C 10, 16)

R/ El calze de la benediccióés comunió amb la sang de Crist.

¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació. R/

Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig nàixer,vós em trencareu les cadenes. R/

Vos oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el vostre nom;compliré les meues promeses,ho faré davant del poble. R/

TRIDUUM PASQUAL 106

LECTURA SEGONACada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,

anunciem la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau al cristians de Corint11, 23-26

Germans:Aquesta tradició que jo he rebuti que us he transmès a vosaltres,ve del Senyor.

Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat,prengué el pa i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:

– «Açò és el meu cos, ofert per vosaltres.Feu açò per celebrar el meu memorial.»

Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué:– «Aquest calze és la nova aliança

segellada amb la meua sang.Cada vegada que en beureu,feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Perquè,cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze,

anuncieu la mort del Senyorfins que torne.

Paraula de Déu.


Vos done un manament nou, diu el Senyor:Que us estimeu els uns als altrestal com jo us he estimat.

107 DIJOUS SANT

EVANGELIJesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus


Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua.Jesús sabia que havia arribat la seua hora,

la de passar d'aquest món al Pare.Ell, que sempre havia estimat els seus en el món,ara, els demostrà fins a quin punt els estimava.

Durant el sopar,quan el diable ja havia posat en el cor de Judes,

fill de Simó Iscariot, la resolució de fer-li traïció,

Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les manstotes les coses,

conscient que venia de Déu i a Déu tornava,s'alçà de taula, es llevà el mantell

i se cenyí una tovallola;després, tirà aigua en un llibrelli es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els

amb la tovallola que duia a la cintura.Quan anava a rentar a Simó Pere,

aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?»Jesús li respon: «Ara, no entens açò que faig; ho entendràs després.»Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.»Jesús li contestà : «Si no et rente, tu no eres dels meus.»Li diu Simó Pere:«Si és així, Senyor, no em renteu només els peus:

renteu-me també les mans i el cap.»Jesús li respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus;

ja està net tot ell.

TRIDUUM PASQUAL 108

I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.»Jesús sabia qui l'havia de trair;

per això, deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantelli assegut a taula, els digué:

«Enteneu això que vos acabe de fer?Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor",i féu bé de dir-ho, perquè ho sóc.Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor,

vos he rentat els peus,també vosaltres vos ho heu de fer els uns als altres.Vos he donat exempleperquè vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet.»

Paraula del Senyor.

109 DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT. PASSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAPer les nostres faltes ha mort malferit

Lectura del llibre del profeta Isaïes 52, 13 — 53, 12

Mireu, el meu servent prosperarà,s'elevarà i serà posat molt amunt.

Així com tothom s'esglaià de veure'l,ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home,

no tenia res d'humana la seua presència,així també se n'admiraran tots els pobles,els reis no obriran la bocaquan veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat,

i sabran de cert la cosa més inaudita.¿Qui ho pot creure, allò que hem sentit?

¿A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot,

com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;no tenia ni figura, ni res que es fera admirar,

no tenia l'aspecte atractiu;era menyspreat, rebuig entre els hòmens,home fet al dolor i acostumat a la malaltia,semblant a aquells que ens repugna mirar;

el menyspreàvem i el teníem per no-res.Tanmateix, ell portava les nostres malalties

i s'havia carregat els nostres dolors;nosaltres el preníem per un home castigat

que Déu assota i humilia.Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit,fet pols per les nostres culpes,complia la pena que ens torna la pau,i les seues ferides ens curaven.

Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa,cadascú seguia el seu camí,

TRIDUUM PASQUAL 110

mentre el Senyor li infligia la penaque tots nosaltres havíem merescut.

Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca;com els anyells portats a matar,o les ovelles mentre les esquilen,

ell callava i no obria ni tan sols la boca.Se l'han endut de la presó i del tribunal,

i, ¿qui es preocupa de la seua sort?Perquè l'han arrancat de la terra dels viventsl'han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.L'han sepultat amb els injusts,l'han enterrat amb els malfactors,

a ell, que no obrava amb violència.ni tenia mai als llavis la perfídia.

El Senyor volgué que el sofriment el triturara.Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,veurà una descendència, viurà llargament,

i, per ell, el designi del Senyor arribarà a bon terme.Gràcies al sofriment de la seua ànima, ara veu la llum;el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells;per això, li done els altres per herència

i tots seran el seu botí,ell, que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels,quan de fet es carregava el pecat de tots

i intercedia a favor d'ells.

Paraula de Déu.

salm responsorial30, 2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R/: Lc 23, 46)

R/ Pare, confie el meu alè a les vostres mans.

En vós, Senyor, m'empare, que no en tinga un desengany.Allibereu-me, vós que sou bo;confie el meu alè a les vostres mans,vós, Déu fidel, m'heu rescatat. R/

111 DIVENDRES SANT

Sóc la befa dels enemics,burla dels veïns,esglai dels coneguts.Fugen de mi els qui em veuen pel carrer,els seus cors m'han oblidat com si fóra mort,em tenen per una eina que no és bona per a res. R/

Però jo confie en vós, Senyor,vos dic: «Sou el meu Déu,teniu el meu destí a les vostres mans,allibereu-me dels enemics que em persegueixen.» R/

Deixeu veure al vostre serventla claror de la vostra mirada;salveu-me, per l'amor que em teniu.Sigueu valents, tingueu coratge,tots els qui espereu en el Senyor. R/

LECTURA SEGONAAprengué què és obeir i es convertí en font de salvació eterna

per a tots els qui se li sotmeten

Lectura de la carta als cristians hebreus 4, 14-16; 5, 7-9

Germans:Mantinguem ferma la fe que professem,ja que en Jesús, el Fill de Déu,tenim el gran sacerdot que,

travessant els cels, ha entrat davant Déu.

Perquè el gran sacerdot que tenimno és incapaç de compadir-se de les nostres febleses:

ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot,encara que sense pecar.

Per tant,acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu

perquè es compadisca de nosaltres,ens mostre el seu favor i ens concedisca, quan siga l'hora,

l'auxili que necessitem.

TRIDUUM PASQUAL 112

Ell, Jesús, durant la seua vida mortal,s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,

pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes.Déu l'escoltà per la seua submissió.Així, tot i que era el Fill,

aprengué en els sofriments què és obeir,i, una volta consagrat sacerdot,

es convertí en font de salvació eternaper a tots els qui se li sotmeten.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliFl 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

EVANGELIPassió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan 18, 1 — 19, 42

Agafaren Jesús i l'encadenaren

C.– En aquell temps,Jesús va eixir amb els seus deixeblescap a l'altra banda del torrent Cedró.Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els deixebles.Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret,perquè Jesús s'hi havia reunit sovintamb els seus deixebles.Per això, Judes prengué un destacament de soldats romansi alguns hòmens de la guàrdia del temple,que li havien proporcionatels grans sacerdots i els fariseus,i se n'hi anà.Venien amb llanternes i torxes i tots armats.Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt,s'avançà i els preguntà:

113 DIVENDRES SANT

– «¿Qui busqueu?»C.– Li respongueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Els diu: – «Sóc jo.»C.– També hi havia amb ells Judes, el qui li feia traïció.

Així que Jesús els digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra.Jesús tornà a preguntar-los:

– «Qui busqueu?»C.– Li digueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Ell els respongué: – «Ja us he dit que sóc jo.

Però, si és a mi que busqueu,deixeu que aquests se'n vagen lliurement.»

C.– S'havia de complir allò que havia dit Jesús:«No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat.»

Simó Pere es tragué una espasa que portava,atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.Aquell criat es deia Malcus.Jesús digué a Pere:

– «Guarda't l'espasa a la baina.¿No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»

Dugueren Jesús a la casa d'Anàs

C.– Llavors, el destacament de soldats,amb el tribú que el comandavai amb la guàrdia dels jueus,agafaren Jesús, l'encadenareni el dugueren a la casa d'Anàs,que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any.Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:

«Més val que un sol home morga pel poble.»Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús.

TRIDUUM PASQUAL 114

Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot,entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot,mentre Pere es quedava fora, a l'entrada.Per això, l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot,isqué fora, parlà amb la criada que guardava la portai féu entrar Pere.La criada digué llavors a Pere:

S. – «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'aquest home?»C.– Ell li diu:S. – «No, no ho sóc.»C.– Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple

havien encès un caliu de brasai s'estaven allà drets, escalfant-se.Pere també s'escalfava amb ells.Mentrestant, el gran sacerdot interrogà Jesússobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava.Jesús li contestà:

– «Jo he parlat a tot el món obertament.Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple,on es reuneixen tots els jueus,i no he parlat mai d'amagat.¿Per què em pregunteu a mi?Interrogueu els qui m'han escoltat;ells saben quines coses he dit.»

C.– Així que Jesús hagué dit això,un dels guardes que tenia al costatli donà una bufetada i el reptà dient-li:

S. – «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?»C.– Jesús li respongué: – «Si he parlat malament, digues en què;

però, si he parlat com cal, ¿per què em pegues?»

¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell? No, no ho sóc

C.– Llavors, Anàs l'envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot.Mentrestant, Simó s'estava dret escalfant-se.Li digueren:

115 DIVENDRES SANT

S. – «Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?»C.– Ell ho negà:S. – «No, no ho sóc.»C.– Un dels criats del gran sacerdot,

parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:S. – «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell.»C.– Pere tornà a negar-ho

i, en aquell moment, el gall cantà.

La meua reialesa no és cosa d'aquest món

C.– Llavors, dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori.Era la matinada.Ells no entraren a l'edifici pagà del pretori,perquè, si es contaminaven,aquell vespre no haurien pogut menjar l'anyell pasqual.Per això, va eixir Pilat a trobar-los fora del pretorii els preguntà:

S. – «¿Quina acusació porteu contra aquest home?»C.– Ells li contestaren:S. – «Si aquest home no fera res de mal, ja no l'entregaríem.»C.– Pilat els digué:S. – «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos

d'acord amb la vostra Llei.»C.– Els jueus li respongueren:S. – «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú.»C.– S'havia de complir el que havia dit Jesús,

indicant com havia de morir.Pilat se'n tornà a l'interior del pretori,féu cridar Jesús i li digué:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Jesús contestà: – «Ix de vós això que em pregunteu,

o són d'altres els qui us ho han dit de mi?»C.– Respongué Pilat:

TRIDUUM PASQUAL 116

S. – «Jo no sóc jueu.És el teu poble i els mateixos grans sacerdots,els qui t'han entregat a les meues mans.He de saber què has fet.»

C.– Jesús respongué: – «La meua reialesa no és cosa d'aquest món.

Si fóra d'aquest món,els meus hòmens haurien lluitatperquè jo no fóra entregat als jueus.I és que la meua reialesa no és d'ací.»

C.– Pilat li digué:S. – «Per tant, vols dir que eres rei.»C.– Jesús contestà: – «Teniu raó: jo sóc rei.

La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat;per això he nascut i per això he vingut al món:tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.»

C.– Li diu Pilat:S. – «I la veritat, ¿què és?»C.– Després de fer aquesta pregunta,

Pilat se n'anà altra vegada a foraa trobar els jueus per dir-los:

S. – «Jo no li trobe res per poder-lo inculpar.Però, ja que és costum d'indultar-vos algúamb ocasió de la Pasqua,si voleu, vos indultaré el rei dels jueus.»

C.– Ells tornaren a cridar:S. – «Aquest, no: volem Barrabàs.»C.– Barrabàs era un bandoler.

Salve, rei dels jueus

C.– Llavors, Pilat féu assotar Jesús.Els soldats li posaren al front una corona d'espinesque havien teixit,

117 DIVENDRES SANT

i el cobriren amb un mantell de porpra;anaven passant davant d'ell i li deien:

S. – «Salve, rei dels jueus.»C.– I li donaven bufetades.

Pilat tornà a eixir i els digué:S. – «Ara us el trauré a fora

i veureu que no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Llavors, isqué Jesús portant la corona d'espines

i el mantell de porpra.Pilat els diu:

S. – «Ací teniu l'home.»C.– Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren,

cridaren:S. – «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres:

jo no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Els jueus li contestaren:S. – «Nosaltres tenim una Llei,

i, segons aquesta Llei, mereix pena de mortperquè s'ha volgut fer Fill de Déu.»

C.– Quan Pilat sentí això, agafà encara més por.Se'n tornà dins el pretori i digué a Jesús:

S. – «¿D'on eres tu?»C.– Però Jesús no li tornà resposta.

Li diu Pilat:S. – «A mi no em parles?

¿No saps que tinc autoritatper a deixar-te lliure o per a crucificar-te?»

C.– Jesús respongué: – «No tindríeu cap autoritat sobre mi

si no vos l'hagueren concedida de més amunt.Per això, el qui m'ha entregat a les vostres mansés més culpable.»

TRIDUUM PASQUAL 118

Fora, fora, crucifiqueu-lo

C.– A partir d'aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure.Però els jueus cridaren:

S. – «Si deixeu lliure aquest home,és que no aneu a favor del Cèsar,perquè tot el qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar.»

C.– Quan Pilat sentí aquestes paraules, féu eixir fora Jesúsi l'assegué en una estradaal lloc conegut amb el nom d'Empedrat,en hebreu Gàbata.Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia.Llavors, diu als jueus:

S. – «Ací teniu el vostre rei.»C.– Ells cridaren:S. – «Fora, fora, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «¿Jo he de crucificar el vostre rei?»C.– Els grans sacerdots respongueren:S. – «No tenim cap rei fora del Cèsar.»C.– Llavors, Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.

El crucificaren i, amb ell, en crucificaren dos més

C.– Prengueren a Jesús,i isqué, portant-se ell mateix la creu, cap a l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera,en hebreu, Gólgota. Allà el crucificaren.Junt amb ell, en crucificaren dos més,posats a banda i banda, amb Jesús al mig.Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu.Duia escrit:

"Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus."Molts dels jueus el llegiren,perquè el lloc on havia estat crucificat Jesúsera vora mateix de la ciutat,i el rètol estava escrit en hebreu, en llatí i en grec.

119 DIVENDRES SANT

Els grans sacerdots digueren a Pilat:S. – «No hi poseu: "El rei dels jueus",

sinó: "Aquest deia que era el rei dels jueus".»C.– Pilat contestà:S. – «Això que he escrit, ja està escrit.»

Es reparteixen entre ells els meus vestits

C.– Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús,recolliren el seu mantell i en feren quatre parts,una per a cada soldat.Quedava la túnica,que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix.I es digueren entre ells:

S. – «No l'esgarrem;sortegem-la a veure a qui toca.»

C.– S'havia de complir allò que diu l'Escriptura:"Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba."

I els soldats ho feren així.

Ací tens el teu fill. Ací tens la teua mare

C.– Vora la creu de Jesús, hi havia sa marei la germana de sa mare,Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.Jesús veié la seua mare i, al costat d'ella,el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:

– «Mare, ací tens el teu fill.»C.– Després, digué al deixeble: – «Ací tens la teua mare.»C.– I, des d'aquell moment, el deixeble l'acollí a sa casa.

Tot s'ha complit

C.– Després d'això, Jesús,conscient que ja s'havia realitzat tot allò que calia,perquè s'acabara de complir allò que anunciava l'Escriptura,digué:

TRIDUUM PASQUAL 120

– «Tinc set.»C.– Hi havia allà un gerro ple de vinagre.

Llavors, cobriren hisop amb una esponja xopa de vinagrei li l'acostaren als llavis;Jesús, després de prendre el vinagre, digué:

– «Tot s'ha complit.»C.– Llavors, inclinà el cap i expirà.

Ací tothom s'agenolla, i es fa una pausa

A l'instant, n'isqué sang i aigua

C.– Era divendres,i els jueus no volien que els cossos quedaren a les creusdurant el repòs del dissabte,i més, perquè aquell dissabte

era una diada solemníssima.Per això, demanaren a Pilatque trencaren les cames dels crucificatsi llevaren els cossos.Els soldats hi anareni trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.Però, quan arribaren a Jesúsi s'adonaren que ja era mort,

no li trencaren les cames,sinó que un dels soldats li donà una llançada al costati, a l'instant, en va eixir sang i aigua.En dóna testimoni el qui ho va veure.La seua paraula és digna de fe,i Déu sap que això que diu és veritat,perquè també vosaltres cregueu.Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complirallò que diu l'Escriptura:

«No li han de trencar cap os.»I un altre lloc de l'Escriptura diu:

«Miraran aquell que han traspassat.»

121 DIVENDRES SANT

Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques

C.– Després d'això, Josep d'Arimatea,que era dels seguidors de Jesús,però d'amagat, per por dels jueus,demanà a Pilat l'autorització per endur-se'n el cos.

Pilat ho permeté.Josep hi anà i despenjà el cos de la creu.També hi anà Nicodem,aquell que temps arrere havia visitat Jesús de nit,i portà unes cent lliures d'espècies,

barreja de mirra i àloes.Tots dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallarenamb un llençol de lli i les espècies aromàtiques,com és costum entre els jueus d'enterrar els difunts.En un hort vora el lloc on havien crucificat Jesús,hi havia un sepulcre nou,on encara no havia estat soterrat ningú.Com que el sepulcre era prop, van posar-hi Jesús,ja que al capvespre del divendres

començava el repòs entre els jueus.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ 122

DIUMENGE DE PASQUA. RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Vetla pasqual a la Nit SantaPer a la Vetla pasqual, hi ha indicades nou lectures, set de l'Antic Testament i dues

del Nou. Aquest nombre de lectures podrà ser més reduït si, per motius particulars, les circumstàncies ho demanen. Amb tot, caldrà fer, almenys, tres lectures de l'Antic Testament, i en casos més urgents, dues abans de l'epístola i de l'evangeli, sense ometre mai la lectura de l'Èxode, que és la narració del pas del Mar Roig.

LECTURA PRIMERADéu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat

Lectura del llibre del Gènesi 1, 1 — 2, 2

Al principi, Déu creà el cel i la terra.La terra era un món buit i sense cap ordre,tota la superfície de l'oceà era coberta de foscori un vent de Déu batia les ales sobre les aigües.

Déu digué:– «Que existisca la llum.»I la llum existí.

Déu va veure que la llum era bona de veritat.Déu la separà de la foscori donà a la llum el nom de "dia" i, a la foscor, el de "nit".Hi hagué un vespre i un matí,i fou el primer dia.

Déu digué:– «Que hi haja un firmament entremig de les aigües

per separar unes aigües de les altres.»I va ser així.

Déu va fer el firmamenti separà les aigües que hi ha davall,

de les de damunt el firmament.Déu va veure que el firmament era bo, i li donà el nom de "cel".Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

123 VETLA PASQUAL

Déu digué: «Que les aigües de davall del cel es reunisquen totes

en un indret i apareguen els continents.» I va ser així.

I Déu donà als continents el nom de "terra" i, a les aigües reunides, el de "mar".Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué: «Que la terra produïsca la vegetació:

herbes que facen llavori arbres fruiters de tota classe que donen fruit amb la seua llavor per tota la terra.»

I va ser així.La terra produí la vegetació,les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu ho va veure, i era bo.Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

Déu digué: «Que hi haja al firmament del cel uns llumeners

que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra.»

I va ser així.Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran, que regnara sobre el dia, i un de més menut, que governara la nit; va fer també les estrelles.Déu les col·locà al firmament del cel perquè il·luminaren la terra, regnaren sobre el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. Déu ho va veure i era bo.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el quart dia.


Déu digué: «Que les aigües produïsquen éssers vius que hi naden,

i animals alats que volen sobre la terra, arran del firmament del cel.»

I va ser així.Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota classe que naden dins l'aigua, i tota classe d'animals alats. Déu ho va veure, i era bo.Llavors, Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquen a la terra.»

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

Déu digué: «Que la terra produïsca éssers vius de tota classe:

bestioles i tota classe d'animals domèstics i feréstecs.»I va ser així.

Déu va fer tota classe d'animals feréstecs i domèsticsi tota classe de cucs i bestioles.Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu;creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»

125 VETLA PASQUAL

Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,a tots els éssers vius,els done l'herba verda per aliment.»

I va ser així.Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el sisè dia.

Així, quedaren acabats el cel i la terraamb tots els estols que s'hi mouen.

Déu acabà la seua obra el sisè dia,i, al dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet.

Paraula de Déu.

O bé més breu:Lectura del llibre del Gènesi 1, 1.26-31a

Al principi, Déu creà el cel i la terra.

Déu digué: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»


Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,

a tots els éssers vius, els done l'herba verda per aliment.»I va ser així.

Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Paraula de Déu.

salm responsorial103, 1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, renaix la creaciói renoveu la vida sobre ta terra.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,incommovible per segles i segles.La cobríreu amb el mantell dels oceans,les aigües sepultaven les muntanyes. R/

De les fonts, en feu brollar torrents,que s'escolen entre les muntanyes;a les seues ribes, fan niu els ocells,canten entre les branques. R/

Des del vostre palau, regueu les muntanyes,sacieu la terra de pluges del cel;feu nàixer l'herba per al bestiarque treballa al servici de l'home. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres,i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

127 VETLA PASQUAL

O bé:Salm 32, 4-5.6-7.12-13.20 i 22 (R/: 5b)

R/ Senyor, la terra és plena del vostre amor.

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot allò que fa:estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

La paraula del Senyor ha fet el cel,amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;com dins un odre, recull l'aigua del mar,reté l'oceà en el seu llit. R/

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.El Senyor mira des del celobservant un per un els hòmens. R/

Tenim posada l'esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONASacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe


En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Abraham s'alçà de bon matí,aparellà l'ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac,estellà la llenya per al foc de l'holocausti es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit.Al tercer dia, Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret.Llavors, digué als criats:

«Quedeu-vos ací amb l'ase;jo i el xic ens arribarem allà,i tornarem quan haurem adorat.»

Abraham carregà la llenya de l'holocausta les espatles del seu fill Isaac,

i ell portava el foc i el ganivet.I començaren tots dos a caminar.Isaac digué al seu pare:

«Escolta, pare.»Abraham respongué: «Què vols, fill meu?»Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust,

però, ¿l'anyell on és?»Abraham li respon: «Déu mateix ens proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu.»I continuaren caminant tots dos.

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

129 VETLA PASQUAL

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

A aquell lloc,Abraham li donà el nom de "El-Senyor-es-proveeix".

Per això, encara avui, la gent diu:"A la muntanya, el Senyor es proveeix".

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosa

com les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;

els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,

i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18

En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosacom les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

131 VETLA PASQUAL

salm responsorial15, 5 i 8.9-10.11 (R/: 1)

R/ Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

S'alegra el meu cor i faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:goig i festa plena a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA TERCERAEls israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar

Lectura del llibre de l'Èxode 14, 15 — 15, 1

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès:

«¿Per què aquests crits d'auxili?Ordena als israelites que es posen en marxa,i tu alça la vara,estén la mà cap al mar i es partirà en dosperquè els israelites caminen per terra eixuta,

enmig del mar.Jo faré que els egipcis s'obstinen a penetrar-hi

darrere d'ells.I mostraré el meu poder sobre el Faraó

i sobre tot el seu exèrcit,sobre els seus carros de guerra i els seus soldats.I Egipte sabrà que jo sóc el Senyor,quan la meua glòria s'haurà manifestaten el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats.»


L'àngel de Déu que caminava davant la formació d'Israeles posà a caminar al seu darrere,i també la columna que tenien al davantes posà al darrere

i se situà entre la formació dels egipcis i la d'Israel.Hi havia el núvol i la fosca,però el núvol il·luminà la nit.En tota la nit,

les dues formacions no s'aproximaren l'una a l'altra.Moisès estengué la mà cap al mar,

i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevantque durà tota la nit,

va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta.Les aigües es partireni els israelites entraren caminant per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Els egipcis intentaren perseguir-los,i tota la cavalleria del Faraó,

amb els carros i els guerrers,entraren darrere d'ells en el llit de la mar.

A la matinada,el Senyor, des de la columna de foc i de núvol,posà la mirada sobre la formació dels egipcis

i hi sembrà la confusió:encallà les rodes dels carrosi feia que a les tropes els costara molt d'avançar.

Els egipcis digueren: «Fugim del combat!

El Senyor lluita a favor d'Israel contra els egipcis.»Llavors, el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar:

que se'n tornen les aigües i cobrisquen els egipcis,els seus carros i els guerrers.»

Moisès estengué la mà cap al mari, de bon matí, quan el mar se'n tornava al seu lloc de sempre,es trobà amb els egipcis que fugien,

133 VETLA PASQUAL

i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar.Les aigües que se'n tornaven

cobriren els carros amb els seus guerrers.De totes les tropes del Faraó que havien penetrat

darrere els israelites en el llit de la mar,no en quedà ni un sol home.Però els israelites havien caminat per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Aquell dia, el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcisi els israelites veieren els egipcis morts a la platja.Quan els israelites veieren la gran gesta

que el Senyor havia obrat contra Egipte,tot el poble sentí un gran respecte pel Senyori cregueren en ell i en el seu servent Moisès.

Llavors, Moisès i els israelitesentonaren aquest càntic en honor del Senyor.

salm responsorialEx 15.1-2.3-4.5-6.17-18 (R/: 1a)

R/ Cantem al Senyor que s'ha cobert de glòria.

Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,ha tirat al mar cavalls i cavallers.Del Senyor em ve la glòria i el triomf,és ell qui m'ha salvat.És el meu Déu, i jo l'he de lloar,és el Déu del meu pare, i jo l'he d'enaltir. R/

El Senyor és un gran guerrer,el seu nom és el Senyor.Ha tirat al mar els carros del Faraó,els millors combatents s'han afonat al Mar Roig. R/

Els han cobert les onadesi han baixat al fons com una pedra.La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R/


Feu entrar el vostre poble a la muntanya,planteu-lo a la vostra heretat,al lloc on heu posat el vostre tron,al santuari que han construït les vostres mans.El Senyor serà rei per sempre més. R/

LECTURA QUARTAEl Senyor t'ha reclamat amb un amor etern


El teu creador s'ha fet el teu marit,el seu nom és "El-Senyor-de-l'univers";t'ha rehabilitat el Sant d'Israel,anomenat "Déu-de-tota-la-terra".

El Senyor t'ha cridat com qui cridal'esposa abandonada que s'enyora.«¿Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?»

—diu el teu Déu—.

«Jo t'havia abandonat per poc de temps.però ara, et recobre amb un afecte immens.En un esclat d'indignaciót'havia amagat un moment la meua mirada,però ara, t'estime amb un amor etern»

—diu el Senyor, el qui t'ha reclamat—.

«Faré com vaig fer en els dies de Noè:Llavors, vaig jurar que l'aiguat de Noèno inundaria mai més la terra;ara, jure que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més.Ni que desapareguen les muntanyes, i se somoguen els tossals,no desapareixerà l'amor que jo et tincni se somourà el meu pacte de pau»

—diu el Senyor, el qui t'estima—.

135 VETLA PASQUAL

«Oh pobra, batuda per les tempestes, desolada.Faré reposar les teues pedres sobre una roca d'antimoni,i et donaré uns fonaments de safir;faré de robins els teus merlets,les teues portes de carbonclei tot el teu recinte de pedres precioses.Tots els qui et reconstruiran treballaran instruïts pel Senyori serà gran el benestar dels teus fills.

Quedaràs sòlidament restaurada, voltada d'estimació,lluny de tota amenaça:

no hauràs de tindre por per res;lluny de tot terror:

no s'acostarà vora teu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R/: 2a)

R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Amb quin goig vos exalce, Senyor!M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,i no heu permès que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts,quan ja m'hi afonava, m'heu tornat la vida. R/

Canteu al Senyor els qui l'estimeu,enaltiu la seua santedat!El seu rigor dura un instant;el seu favor, tota la vida.A poca nit, tot eren plors,l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes.Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R/


LECTURA CINQUENAVeniu a mi i us saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna


Açò diu el Senyor:«Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners,compreu i mengeu,compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta,i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?

Escolteu bé i tastareu cosa bona,i vos delectareu assaborint allò que és bo i millor.Estigueu atents, veniu a mi,

i vos saciareu de vida.Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,els favors irrevocables promesos a David.Vaig fer-lo testimoni davant els pobles,sobirà i legislador de nacions.Cridaràs una nació que tu no coneixies,i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents,buscant el Senyor, el teu Déu,el Sant d'Israel, que t'ha honorat.

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,invoqueu-lo, ara que està prop.

Que els injusts abandonen els seus camins,i els hòmens malèfics, els seus propòsits;que es convertisquen al Senyor i s'apiadarà d'ells,que tornen al nostre Déu, tan generós a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres,i els vostres camins no són els meus

—diu l'oracle del Senyor—.Els meus camins i els meus pensamentsestan per damunt dels vostrestant com la distància del cel a la terra.

137 VETLA PASQUAL

Així com la pluja i la neu cauen del celi no hi tornen, sinó que amaren la terra,la fecunden i la fan germinar,fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,així serà la paraula que ix dels meus llavis:no tornarà infecunda, sense haver fet allò que jo voliai haver complit la missió

que jo li havia confiat.»

Paraula de Déu.

salm responsorialIs 12, 2.3-4bcd.5-6 (R/: 3)

R/ Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

El Senyor és el Déu que em salva,confie, no m'espante.D'ell em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat. R/

Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.Enaltiu el Senyor, proclameu, el seu nom,feu conèixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R/

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teua ciutat. R/


LECTURA SISENAAvança pel camí que condueix a la claror del Senyor

Lectura del llibre del profeta Baruc 3, 9-15.32 — 4, 4

Escolta, Israel, els preceptes de vida,estigues atent i aprendràs la prudència.

¿Com és, Israel, que et trobes en país enemici t'has fet vell en una terra que no és teua,que tots eviten el teu contacte,

com evitarien el contacte d'un difunt,i et tracten igual que si fores al país dels morts?

És que has abandonat la font de la Saviesa. Si hagueres seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre.

Aprèn on es troba la prudència, on és el vigor, on és la intel·ligència,

i coneixeràs al mateix temps, on es troba la vida llarga i bona, on és la llum dels ulls i la pau.

Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència? ¿Qui ha penetrat a les cambres on guarda els tresors?

Només la coneix el qui ho sap tot.És ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment. Ell ha preparat la terra per sempre i l'ha poblada d'animals;quan envia la llum, ella se'n va; quan la crida, ella l'obeeix tremolant; les estrelles brillaven al lloc on es ponen, celebrant allà la seua festa: ell les cridà i li respongueren: «Ací ens teniu»,

i amb alegria brillaren per al seu creador.Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar.I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesai l'ha donada a Jacob, el seu servent,a Israel, el seu estimat.

139 VETLA PASQUAL

Després d'això, s'aparegué ací a la terra,on va conviure amb els hòmens.

És això el llibre dels manaments de Déu,la llei que perdura per sempre més.Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida, però els qui l'abandonen moriran.

Retorna, poble de Jacob, i apodera-te'n,avança pel camí que condueix a la claror de la seua llum. No dónes a un altre poble la teua glòria, no cedisques el teu privilegi a una gent forastera.Que ho som de feliços nosaltres, poble d'Israel! Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial18, 8.9.10.11 (R/: Jo 6, 68b)

R/ Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

És perfecta la llei del Senyor,i l'ànima hi descansa;és ferm allò que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

Els preceptes del Senyor són planers,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són transparents,il·luminen els ulls. R/

Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

Són més desitjables que l'or fi,més que l'or a mans plenes;són més dolços que la melregallant de la bresca. R/


LECTURA SETENAAbocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 36, 16-17a.18-28

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:«Fill d'home,

quan la casa d'Israel habitava el seu territori,el profanà amb el seu comportament

i amb tot allò que feia.Llavors, vaig abocar sobre ells el meu rigorper la sang que havien vessat sobre aquella terraque ells havien profanat amb els seus ídols.Els vaig dispersar entre els pobles estrangers,els vaig escampar per diversos païsosen pena del seu comportament i de tot allò que feien.

Entre els pobles estrangers on anaren,profanaren el meu nom,fent que digueren d'ells:

"Aquest era el poble del Senyor,i s'ha vist obligat a abandonar el seu país."

Llavors, m'ha dolgut de veure el meu sant nomprofanat per la casa d'Israel

entre els pobles estrangers on anaren.Per això, digues a la casa d'Israel:

Açò diu el Senyor el teu Déu:"No obraré perquè vosaltres ho hàgeu merescut,

casa d'Israel,sinó per consideració al meu sant nom,que vosaltres heu profanat

entre els pobles estrangers on anàreu.Jo santificaré el meu nom,que ha quedat profanat entre els pobles estrangers,després que vosaltres l'heu profanat entre ells.I, quan jo manifestaré en vosaltres la meua santedat

als ulls dels pobles estrangers,sabran que jo sóc el Senyor Déu.Vos prendré d'entre els pobles estrangers

141 VETLA PASQUAL

vos arreplegaré de tots els païsosi vos faré vindre a la vostra terra.

Abocaré sobre vosaltres aigua puraperquè sigueu purs de tota màculai de tots els vostres ídols.

Vos donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins de vosaltres;

trauré de vosaltres aquest cor de pedrai vos en donaré un de carn.

Posaré dins de vosaltres el meu esperiti faré que seguiu els meus decrets,

que compliu i observeu les meues decisions.Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu."»

Paraula de Déu.

salm responsorial41, 3.5bcd; 42, 3.4 (R/: 41, 2)

R/ Com la cérvola es deleix per l'aigua viva,també jo tinc deler per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida;¿quan podré veure Déu cara a cara? R/

Recorde com en altres tempsvenia amb colles d'amicscap a la casa de Déu,enmig d'un aplec festiu,amb crits d'alegria i d'alabança. R/

Envieu-me la llum i la veritat;que elles em guien,que em duguen a la muntanya sagrada,al lloc on residiu. R/

I m'acostaré a l'altar de Déu,a Déu, que és la meua alegria;ho celebraré i us alabaré amb la cítara,Senyor, Déu meu. R/


Quan se celebra el Baptisme, el Salm responsorial serà Is 12, 2.3-4bcd.5-6, com després de la lectura cinquena.

0 bé:Salm 50, 12-13.14-15.18-19 (R/: 12a)

R/ Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R/

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostinga un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R/

Les víctimes no us satisfan,si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.La víctima que oferisc és un cor penedit;un esperit que es penedeix,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R/

LECTURA DE L'APÒSTOLCrist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més


Germans:Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist,hem estat submergits en la seua mort.Pel baptisme, hem estat sepultats amb ell en la mort,perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare,

va ser ressuscitat d'entre els morts,també nosaltres emprenguem una nova vida.I, si nosaltres hem estat plantats vora d'ell

per aquesta mort semblant a la seua,també hem de ser-ho per la resurrecció.

143 VETLA PASQUAL

Queda ben clar:l'home que érem abans, ha estat crucificat amb ellperquè el cos pecador perda el seu dominii, d'ara endavant, no siguem esclaus del pecat:els qui són morts

queden desvinculats del pecat.

I, si hem mort amb Crist,creiem que també viurem amb ell.I sabem que Crist,

una volta ressuscitat d'entre els morts,ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre,

però ara que viu, viu per a Déu.Igualment vosaltres,penseu que sou morts pel que fa al pecat,

però viviu per a Déu en Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 117, 1-2.16ab-17.22-23

R/ Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/


EVANGELIJesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat


Acabat el repòs del dissabte,Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomécompraren espècies aromàtiques,

per anar a ungir el cos de Jesús.

El diumenge, molt de matí,arribaren al sepulcre a l'eixida del sol.

Entre elles es preguntaven:– «¿Qui ens farà rodolar la pedra

que tanca l'entrada del sepulcre?»Llavors, alçaren els ulls

i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa.

Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc,i s'esglaiaren.

Ell els diu:– «No tingueu por.

Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat.Ha ressuscitat, ja no és ací.Mireu el lloc on l'havien posat.

Ara, aneu de seguida a dir als deixebles i a Pereque anirà davant de vosaltres a Galilea;allà el veureu, tal com ell vos ho havia dit.»

Paraula del Senyor.

145 MISSA DEL DIA DE PASQUA

DIUMENGE DE PASQUA. RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Missa del dia de Pasqua

LECTURA PRIMERADesprés d'haver ressuscitat d'entre els morts, hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34a.37-43

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:– «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus,

començant per la Galilea,després que Joan havia predicat a la gentque es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret.Ja sabeu com Déu el consagrà

ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder,com passà pertot arreu fent el bé i donant la saluta tots els qui estaven davall la dominació del diable

perquè Déu era amb ell.Nosaltres som testimonis de tot allò que va fer

en el país dels jueus i a Jerusalem.Després, el mataren penjant-lo en un patíbul.

Ara bé: Déu el ressuscità al tercer diai concedí que s'apareguera, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans, Déu havia escollit: és a dir, a nosaltres,

que hem menjat i hem begut amb elldesprés que ell hagué ressuscitat d'entre els morts.

Ell ens ordenà que predicàrem al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser

jutge de vius i de morts.Tots els profetes donen testimoni a favor seuanunciant que tot el qui creu en ell

rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»Paraula de Déu.


salm responsorial117, 1-2.16ab-17.22-23 (R/: 24)

R/ Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo.O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/

LECTURA SEGONABusqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 1-4

Germans:Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,busqueu allò que és de dalt,on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;estimeu allò que és de dalt,

no allò que és de la terra.Vosaltres vau morir,i la vostra vida està amagada en Déu

juntament amb el Crist.Quan es manifestarà el Crist,

que és la vostra vida,també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Paraula de Déu.


O bé es pot dir aquesta altra:

Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 6b-8

Germans:¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta?Netegeu-vos bé del llevat que éreu abansperquè sigueu una pasta nova,

vosaltres que heu de ser com pans sense llevatara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.Per això, celebrem Pasqua cada dia,no amb el llevat que érem abans,el llevat de la maldat i de la malícia,sinó amb pans sense llevat,

vivint amb sinceritat i veritat.

Paraula de Déu.

seqüència

Els cristians immolen un càntic triomfala la Víctima pasqual.Morint l'Anyell, el ramat d'ovelles redimia.El Just als pecadors amb Déu reconcilia.

Lluitaren Vida i Morten lluita sense mida.El Rei de vida, mort,ja regna amb nova vida.

– «Digueu-nos, oh Maria,¿qui véreu pel camí?»– «La tomba que va obrirel Crist quan ressorgia,i el Crist que reviviaamb glòria sense fi.


Els àngels sense dol,les benes i el llençol.El Crist, que és ma esperança,el Crist ressuscità;camí de Galilea,ell vos precedirà.»

Jesús ressuscitat,sou, d'entre els morts, Senyor.Monarca vencedor,teniu-nos pietat.

al·leluia1 Co 5, 7b-8a

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

EVANGELIHavia de ressuscitar d'entre el morts


El diumenge, Maria Magdalena se n'anà al sepulcre, de matí,

quan encara era fosc,i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:– «S'han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l'han posat.»

Llavors, Pere, amb l'altre deixeble, se n'anà cap al sepulcre.Corrien tots dos junts,però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre,s'ajupí per mirar dins

i veié aplanat el llençol d'amortallar,però no hi entrà.Darrere d'ell, arribà Simó Pere,entrà al sepulcre


i veié aplanat el llençol d'amortallar,però el mocador que li havien posat al capno estava aplanat com el llençol,sinó lligat encara al mateix lloc.Llavors, entrà també l'altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,ho va veure i cregué.Fins aquell moment, encara no havien entès que,

segons les Escriptures,Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula del Senyor.

En lloc d'aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa. A la missa vespertina, es pot substituir l'evangeli pel del diumenge tercer de Pasqua, pàg. 156.

PASQUA 150

DIUMENGE SEGON DE PASQUA

LECTURA PRIMERAUn sol cor i una sola ànima


La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú.

El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven

amb el poder que tenien d'obrar grans miracles.

Tots els creients eren molt ben vists de la gent. Entre ells, no hi havia ningú que visquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles

els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda,i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Paraula de Déu.

salm responsorial 117, 1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R/: 1)

R/ Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor!O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor!Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor! R/

Que responga la casa d'Aharon:perdura eternament el seu amor!Que responguen els qui veneren el Senyor:perdura eternament el seu amor! R/

151 DIUMENGE II

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor.Els castics del Senyor han estat severs,però no m'ha abandonat a la mort. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo. R/

LECTURA SEGONACada fill de Déu és un vencedor del món

Lectura de la primera carta de sant Joan 5, 1-6

Estimats:Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu,i no hi ha ningú que estime el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell.

Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments.I aquests manaments no són pesants, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món.

La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món,

sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu?

Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seua missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang;i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

Paraula de Déu.

PASQUA 152

al·leluiaJo 20, 29

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?Feliços els qui creuran sense haver vist.

EVANGELIVuit dies més tard, Jesús entrà


El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles estaven a casa amb les portes tancades

per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envie a vosaltres.»

Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats,

però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren:

– «Hem vist el Senyor.»Ell els contestà:– «Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fique el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré.»

Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegadai Tomàs també hi era.

153 DIUMENGE II

Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, digué a Tomàs:– «Porta el dit ací i mira'm les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat. No sigues tant incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué:– «Senyor meu i Déu meu.»Jesús li diu:– «¿Perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer, en presència dels deixebles, molts altres miracles

que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit ací han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,i tingueu vida en el seu nom,

per haver cregut.

Paraula del Senyor.

PASQUA 154

DIUMENGE TERCER DE PASQUA

LECTURA PRIMERAVau matar el qui ens obri el camí de la vida,

però Deu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols 3, 13-15.17-19

En aquells dies, Pere digué al poble:– «El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob,

Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent,

que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat

que vos indultara un assassí, mentre matàveu el qui ens obri el camí de la vida.

Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis.

Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents

no sabíeu què fèieu, però així Déu ha complit allò que havia anunciat per boca de tots els profetes:

que el seu Messies havia de patir.Per tant, penediu-vos i convertiu-vos,

i seran esborrades les vostres culpes.»

Paraula de Déu.

salm responsorial4, 2.6b-7.9 (R/: 7)

R/ Que siga el nostre estendardla claror de la vostra mirada.O bé: Al·leluia.

155 DIUMENGE III

Responeu quan vos invoque,oh Déu que em feu justícia.M'heu eixamplat el cor en els perills,compadiu-me i escolteu el meu prec. R/

Molts exclamen:«¿En qui trobarem el nostre goig?Que siga el nostre estendardla claror de la vostra mirada.» R/

M'adorm en pauaixí que em fique al lliti em sent en vós segur,només en vós, Senyor. R/

LECTURA SEGONAEll és la víctima propiciatòria pels nostres pecats

i pels de tot el món

Lectura de la primera carta de sant Joan 2, 1-5a

Fillets, vos escric això perquè no pequeu. Però, si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor,

Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món.

Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen

però, de fet, no compleixen els seus manaments, són mentiders,

no diuen la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist

han arribat de veritat a estimar Déu perfectament.

Paraula de Déu.

PASQUA 156

al·leluiaCf Lc 24, 32

Jesús, Senyor nostre,obriu-nos el sentit de les Escriptures;feu que s'abrase el nostre cor quan vós ens parleu.

EVANGELIEl Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia


En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa.

Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué:

– «La pau siga amb vosaltres.»Ells, esglaiats,

van creure que veien un esperit. Jesús els digué:– «¿Per què vos alarmeu?

¿Per què vos vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossoscom veieu que jo en tinc.»

I, mentre deia això, els ensenyava les mans i el costat. Veient-los sorpresos i que, de tanta alegria,

encara no acabaven de creure-ho, els digué:– «¿No teniu ací res per menjar?»Ells li donaren un tall de peix a la brasa

i se'l menjà davant d'ells. Després, els digué:

– «Quan encara era amb vosaltres vos havia dit que s'havia de complir tot allò que hi ha escrit de mien el Llibre de la Llei de Moisès,

i en els dels Profetes i dels Salms.»Llavors, els obrí els ulls

perquè comprengueren el sentit de les Escriptures,

157 DIUMENGE III

i els digué:– «Així ho diuen les Escriptures:

El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles,

començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

Paraula del Senyor.

PASQUA 158

DIUMENGE QUART DE PASQUA

LECTURA PRIMERALa salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist


En aquells dies, Pere, inspirat per l'Esperit Sant, digué:– «Magistrats i notables del poble,

si avui ens demaneu compte d'això que hem fet en bé d'un invàlid

i voleu saber qui l'ha posat bo, sapieu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home el teniu sa, davant vostre, pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d'entre els morts.Ell és

"la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l'edifici".

La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als hòmens cap altre nom que puga salvar-nos.»

Paraula de Déu.

salm responsorial117, 1 i 8-9.21-23.26 i 28cd i 29 (R/: 22)

R/ La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo!Perdura eternament el seu amor.Més val emparar-se en el Senyor,que posar confiança en els hòmens.Més val emparar-se en el Senyor,

159 DIUMENGE IV

que fiar-se dels poderosos. R/

Gràcies, perquè vós m'heu escoltati heu vingut a salvar-me.La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Vos beneïm des de la casa del Senyor.Vós sou el meu Déu, vos done gràcies,vos exalce, Déu meu!Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo!Perdura eternament el seu amor. R/

LECTURA SEGONAVeurem Déu tal com és


Estimats:Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.

Sí, estimats, ara, ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que, quan es manifestarà,

serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 14

Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor;jo reconec les meues ovellesi elles em reconeixen a mi.

PASQUA 160

EVANGELIEl bon pastor dóna la vida per les seues ovelles

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 10, 11-l8

En aquell temps, Jesús parlà així:

– «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seues ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal,quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles,

perquè no són seues. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li'n dóna de les ovelles.

Llavors, el llop les destrossa o les dispersa.Jo sóc el bon pastor.

Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meues ovelles, i elles em reconeixen a mi, i done la vida per elles.

Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat.També les he de conduir jo, i faran cas de la meua veu.

Llavors, hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.El Pare m'estima

perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren.

Sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la.

Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Paraula del Senyor.

161 DIUMENGE V

DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAEls contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut


En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem,

i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s'haguera convertit, i tots el defugien.Llavors, Bernabé el prengué pel seu compte,

el presentà als apòstols i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc

el nom de Jesús.Des d'aquell moment, convivia amb ells a Jerusalem

amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega.Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.

L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant,

i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.

Paraula de Déu.

salm responsorial21, 26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R/: 26a)

R/ En el Senyor s'inspirarà el meu himneel dia del gran aplec.O bé: Al·leluia.

Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos.En menjaran els humils fins a saciar-se,

PASQUA 162

lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen,i diran: «Visqueu per molts anys.» R/

Ho tindran present i es convertiran al Senyortots els països de la terra;es prosternaran davant d'ell gents de totes les nacions.Fins les cendres de les tombes l'adoraran,s'agenollaran davant d'ell els qui dormen a la pols. R/

Serà per a ell la vida que em dóna,els meus descendents li seran fidels.Parlaran del Senyor a les generacions que vindrani anunciaran els seus favors als qui naixeran després,i els diran: «El Senyor ha fet tot això.» R/

LECTURA SEGONAEl seu manament és que creguem i estimem


Fillets, que el nostre amor no siga només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat.

Llavors, coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu.

Perquè, si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència

i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem aproximar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem allò que li demanem, perquè complim el que ens mana

i fem allò que és del seu gust. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist

i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat,

coneixem que ell està en nosaltres.Paraula de Déu.

163 DIUMENGE V

al·leluiaJo 15, 4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.Qui està en mi dóna molt de fruit.

EVANGELIQui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Jo sóc el cep vertader, i el meu Pare és el vinyater.

El sarment que no dóna fruit en mi, el Pare el talla,i el que dóna fruit, l'esporga i neteja perquè encara en done més.Vosaltres ja sou nets

gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres.

Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit,

tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi.Jo sóc el cep, i vosaltres, els sarments.

Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit perquè, sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora,

com ho fan amb els sarments, i s'asseca. Els sarments, una vegada secs, els recullen,

els tiren al foc i cremen.Si us quedeu en mi

i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot allò que desitgeu, i ho tindreu.

La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

Paraula del Senyor.

PASQUA 164

DIUMENGE SISÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAEl do de l'Esperit Sant ha estat vessatfins i tot sobre els qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 25-26.34-35.44-48

Així que Pere entrà, Corneli isqué a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el féu alçar dient-li:

– «Posa't dret, que jo sóc home igual que tu.»Llavors, Pere prengué la paraula i digué:– «Ara veig de veritat

que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé,

de qualsevol nacionalitat que siga.»

Mentre Pere deia això, l'Esperit Sant vingué

sobre tots els qui escoltaven la seua predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere

s'estranyaren molt en veure que

el do de l'Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus.

De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriososi proclamar les grandeses de Déu.

Llavors, Pere digué:– «¿Qui pot excloure de l'aigua del baptisme

aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?»

Tot seguit, manà que els batejaren en el nom de Jesucrist.Després, li pregaren

que es quedara amb ells uns quants dies.

Paraula de Déu.

165 DIUMENGE VI

salm responsorial97, 1.2-3ab.3cd-4 (R/: 2b)

R/ El Senyor ha revelat als pobles la seua salvació.O bé: Al·leluia.

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos. R/

El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelmenta la casa d'Israel. R/

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R/

LECTURA SEGONADéu és amor


Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu.

Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix.Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor.

Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic,

perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu,ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill

com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

Paraula de Déu.

PASQUA 166

al·leluiaJo 14, 23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules, diu el Senyor;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

EVANGELINingú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Jo us estime tal com el Pare m'estima.

Manteniu-vos en l'amor que vos tinc. Si observeu els meus manaments,

vos mantindreu en l'amor que vos tinc, com jo també observe els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té.

Vos he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena.

El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane.

Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber

tot allò que he sentit del meu Pare.No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Sóc jo qui us he escollit

per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre.

I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu.Açò vos mane:

que us estimeu els uns als altres.

Paraula del Senyor.

167 ASCENSIÓ DEL SENYOR

ASCENSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAS'enlairà davant d'ells.


En la primera part del meu llibre, Teòfil,he parlat de tot allò que Jesús va fer i ensenyar,des del principi fins al dia que fou endut al cel,després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant,

la seua missió als apòstols que ell havia elegit.

Després de la passió, se'ls presentà viu,i ho comprovaren de moltes maneres,ja que, durant quaranta dies, se'ls aparegué,i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells,els manà que no s'allunyaren de Jerusalemi els digué:

– «Espereu ací la promesa del Pareque vau sentir dels meus llavisquan vos deia que Joan havia batejat només amb aigua;vosaltres, d'ací a pocs dies,

sereu batejats amb l'Esperit Sant.»Els qui es trobaven reunits li preguntaven:– «Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d'Israel?»Ell els contestà:– «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates

ha fixat l'autoritat del Pare,però, quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres,rebreu una força que vos farà testimonis meusa Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria

i fins als límits més llunyans de la terra.»Quan hagué dit això, s'enlairà davant d'ells,

i un núvol se l'endugué i el perderen de vista.Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava,

PASQUA 168

quan es presentaren dos hòmens, vestits de blanc,que els digueren:

– «Hòmens de Galilea, ¿per què vos esteu mirant al cel?Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres

cap al cel,tornarà de la manera

com vosaltres acabeu de contemplarque se n'anava al cel.»

Paraula de Déu.

salm responsorial46, 2-3.6-7.8-9 (R/: 6)

R/ Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.O bé: Al·leluia.

Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu Déu amb entusiasme.El Senyor és l'Altíssim, el terrible,rei de reis a tot el món. R/

Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.Canteu a Déu, canteu-li,canteu al nostre rei. R/

Que és rei de tot el món,canteu a Déu un himne.Déu regna sobre les nacions,Déu seu al tron sagrat. R/

169 ASCENSIÓ DEL SENYOR

LECTURA SEGONAEl féu seure a la seua dreta dalt del cel


Germans:Demane al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,que vos concedisca els dons espiritualsd'una comprensió profunda i de la seua revelació,

perquè conegueu de veritat qui és ell;li demane també que il·lumine la mirada interior

del vostre cor,perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat,quines riqueses de glòria ens té reservades

en l'heretat que ell ens dóna entre els sants.Que conegueu també la grandesa immensadel poder que obra en vosaltres, els creients;vull dir l'eficàcia de la seua força i de la seua sobiraniaamb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els mortsi el féu seure a la seua dreta dalt el cel,per damunt de tots els governants

i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, i per damunt de tots els títols que es poden donar

en el nostre món i en l'altre.Tot ho ha posat davall dels seus peus,i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església,

que és el seu cos i el seu complement,ell que té en totes les coses la seua plenitud.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 28, 19 i 20

Aneu a convertir tots els pobles;jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

PASQUA 170

EVANGELIFou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu


En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué:

– «Aneu per tot el móni prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli.Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran;

els qui no creuran, seran condemnats.Els qui hauran cregut faran miracles com aquests:

expulsaran dimonis pel poder del meu nom,parlaran llenguatges nous;si agafen serps amb les mans o beuen verinsno els faran cap mal,els malalts a qui hauran imposat les mans,es posaran bons.»

Jesús, el Senyor, després de parlar-los,fou endut al celi s'assegué a la dreta de Déu.Ells se n'anaren a predicar pertot arreu,i el Senyor hi cooperava

confirmant la predicació de la paraulaamb els miracles que la seguien.

Paraula del Senyor.

171 DIUMENGE VII

DIUMENGE SETÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERACal incorporar al nostre grup un d'aquests hòmens

perquè siga testimoni de la resurrecció de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols 1, 15-17.20a.20c-26

En aquells dies,Pere s'alçà enmig dels germans reunits, que eren vora cent vint persones,i els digué:

– «Germans, calia que es complira allò que l'Esperit Sant

havia anunciat en l'Escriptura, per boca de David,parlant de Judes, un dels nostres, que tenia aquest mateix ministeri i es prestà a conduir els qui van agafar Jesús.

Ara bé, en el llibre dels salms, hi ha escrites aquestes paraules:

"Que un altre ocupe els càrrecs vacants."Per això, cal incorporar al nostre grup

un d'aquests hòmens que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, visqué amb nosaltres, des del baptisme de Joan fins al dia que va ser endut cap al cel, perquè siga amb nosaltres

testimoni de la seua resurrecció.»

En proposaren dos: Josep, l'anomenat Bar-Sabàs, o també Just, i Maties. Llavors, pregaren així:

– «Vós, Senyor, coneixeu els cors de tots; feu-nos veure quin d'aquests dos escolliu per ocupar el lloc d'aquest ministeri i apostolat, que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que mereixia.»

PASQUA 172

Ho feren a sorts, i isqué elegit Maties, que completà el nombre dels dotze apòstols.

Paraula de Déu.

salm responsorial102, 1–2.11-12.19-20ab (R/: 19a)

R/ El Senyor té el tron al cel.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua,del fons del cor beneeix el seu nom.Beneeix el Senyor, ànima meua,no t'oblides dels seus favors. R/

El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra.Llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'Orient és lluny de l'Occident. R/

El Senyor té el tron al cel,governa l'univers amb poder sobirà.Beneïu-lo, àngels del Senyor,herois poderosos que executeu les seues ordres. R/

LECTURA SEGONAEl qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell


Estimats meus, si Déu ens ha estimat així,

també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres.Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però, si ens estimem, Déu està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor és tan gran

que ja no hi falta res.

Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit.

173 DIUMENGE VII

Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat

com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fóra el salvador del món;

nosaltres en donem testimoni; per això, tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu,

està en Déu i Déu en ell. Així, nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té,

i hi hem cregut.

Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14,18

No vos deixaré òrfens, diu el Senyor;me'n vaig, però tornaré,i el vostre cor s'alegrarà.

EVANGELIQue siguen u com nosaltres ho som

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 17, 11b-19

En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregava dient:

– «Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vós m'heu donat,

perquè siguen u com ho som nosaltres. Vós me'ls heu donat. Mentre jo era amb ells, jo mateix els guardava amb el poder del vostre nom. He vetlat per ells i no se n'ha perdut ni un de sol,

fora d'aquell que s'havia de perdre, perquè es complira allò que diu l'Escriptura.

PASQUA 174

Però ara, vinc a vós. Mentre encara sóc al món, dic tot això perquè tinguen plenament el goig que jo tinc. Els he confiat les vostres paraules, i ara el món no els estima,

perquè no són del món, com jo tampoc no ho sóc.

No vos demane que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne.

No són del món, com jo tampoc no ho sóc.Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula.Jo els he enviat al món tal com vós m'hi heu enviat a mi, i jo em consagre a mi mateix per ells, perquè ells també siguen consagrats en la veritat.»

Paraula del Senyor.


DIUMENGE DE PENTECOSTAMissa de la vigília

Aquesta missa es diu al vespre del dissabte, siga abans de les primeres vespres de diumenge, siga després.

LECTURA PRIMERA

1La ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món


En aquell temps, per tot el món els hómens parlaven una sola llengua,

amb les mateixes paraules.

Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaari la poblaren.

Llavors, es proposaren els uns als altres de fer rajoles i coure-les al forn.

Així començaren a fer servir rajoles, en lloc de pedra,i asfalt, en lloc de ciment.

Després, digueren:– «Construïm-nos una ciutat,

amb una torre que arribe fins al cel;així farem famós el nostre nom

i no ens dispersarem per tota la terra.»El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre

que construiren els hòmens, i digué:– «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua,

i aquesta és tot just la primera obra que emprenen.Des d'ara, no quedarà fora del seu abast

qualsevol dels seus projectes.Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge,i que ningú no entenga els altres.»

Així, el Senyor els dispersà per tota la terrades d'aquell lloc,

DIUMENGE DE PENTECOSTA 176

i abandonaren la construcció de la ciutat.Per això, la ciutat porta el nom de Babel:allà, el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món,i, des d'allà, el Senyor els dispersà per tota la terra.

Paraula de Déu.

O bé:

2El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí davant de tot el poble

Lectura del llibre de l'Èxode 19, 3-8a.16-20b

En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu.El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:

– «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites:Vosaltres heu vist allò que he fet als egipcis,i com vos he pres sobre les ales, igual que una àguila,

i vos he portat fins a mi.Ara, si vosaltres m'escolteu

i observeu les condicions de la meua aliança,sereu la meua possessió personal,

a part de tots els pobles,encara que tota la terra siga meua.

Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal,la meua nació sagrada.

Això és el que has de dir als israelites.»

Moisès vingué, convocà els ancians del poblei els proposà tot això que el Senyor li havia encomanat.Tot el poble, unànimement, respongué:

– «Complirem tot això que el Senyor diu.»

Al despús-demà, quan es feia de dia,dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès,esclataren trons i llamps


acompanyats d'un toc de corn fortíssim.En el campament tot el poble s'esglaià.Moisès va fer eixir del campament el poble

per anar a trobar-se amb Déu,i s'aturaren al peu de la muntanya.Tota la muntanya del Sinaí fumejava,perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc.El fum pujava de la muntanya

com la fumerada d'una fornal,i tot el poble estava esglaiadíssim.El toc de corn creixia, cada vegada més fort:Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so.El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí,al punt més alt de la muntanya,

i cridà Moisès perquè hi pujara.

Paraula de Déu.

O bé:

3Ossos descarnats, faré entrar dins de vosaltres l'esperit, i recobrareu la vida

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 37, 1-14

En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi,em féu eixir fora, portat per l'Esperit del Senyor,i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos.Em va fer passar pertot arreu on estaven,donant voltes i més voltes:n'hi havia moltíssims per tota la plana,

i es veien del tot descarnats.Llavors, em digué:

– «Què et sembla, fill d'home: ¿reviuran aquests ossos?»Jo li vaig respondre:– «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu.»Ell em digué:


– «Profetitza sobre aquests ossos i digues-los:"Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.Això diu el Senyor Déu a aquests ossos:Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida.Vos cobriré amb tendons,faré créixer la carn damunt de vosaltres,vos revestiré de pell,vos infondré el meu esperit, i recobrareu la vida.Llavors, sabreu que jo sóc el Senyor."»

Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manati, tan bon punt vaig començar de fer-ho,

se sentí un rebombori:els ossos s'arrimaren l'un a l'altre

i vaig veure que es cobrien amb tendons,els creixia la carn, es revestien de pell pel damunt,

però no respiraven.Llavors, em digué:– «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home,

digues a l'esperit:"Això diu el Senyor Déu:Vine dels quatre vents, esperit,alena sobre aquests morts perquè recobren la vida."»

Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,els entrà a dins l'esperit,recobraren la vida i s'alçaren drets sobre els peus.

Formaven una multitud molt, però molt gran.I em digué:– «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel.

Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats,hem perdut l'esperança,per a nosaltres tot s'ha acabat."

Per això, profetitza i els dius:"Això diu el Senyor Déu:Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres,vos en faré eixir i vos faré entrar en el territori d'Israel.Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres


i vos en faré eixir,sabreu que jo sóc el Senyor.

Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida,i vos deixaré en el vostre territori.Llavors, sabreu que jo, el Senyor,

ho he anunciat i ho he complit."»

Paraula de Déu.

O bé:

4Abocaré el meu Esperit sobre els meus servents

Lectura del llibre del profeta Joel 2, 28-32; hebreu 3, 1-5

Açò diu el Senyor:– «Abocaré el meu Esperit sobre tothom:

els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,els vostres vells seran afavorits amb somnis,

i els vostres jòvens, amb visions.En aquells dies, fins i tot abocaré el meu Esperitsobre els esclaus i les esclaves.

Faré que apareguen presagis al cel i a la terra:sang i foc i columnes de fum;e1 sol s'enfosquirà i la lluna es tornarà sangabans no arribe el dia del Senyor, gran i terrible.

Llavors, tots els qui invocaran el nom del Senyorse salvaran del desastre,

perquè, tal com ha dit el Senyor,quedaran supervivents a la muntanya de Sió i a Jerusalem,i, entre els qui quedaran,hi haurà aquells que el Senyor crida.»

Paraula de Déu.


salm responsorial103, 1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran! Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

Tots esperen de la vostra màque els doneu l'aliment al seu temps;els el doneu, i ells l'arrepleguen,així que obriu la mà, mengen abundosament. R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R/

LECTURA SEGONAL'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar


Germans: Fins ara, tot l'univers creat gemegai sofreix dolors com la mare quan infanta.

Però no és ell tot sol.També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit

com a primers fruits de la collita que vindrà,gemeguem igualment dins nosaltres,esperant l'hora que serem plenament fills,


quan el nostre cos serà redimit.Ja estem salvats, però dins una esperança.Ara bé, ningú no espera allò que veu;si ja ho veiera, ¿com ho esperaria?Per tant, si esperem allò que encara no veiem,ens toca viure ferms en l'esperança.

És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra debilitat,intercedeix amb gemecs que no es poden expressar.Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar,

per pregar com cal,però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre.I, encara que els seus gemecs no es puguen expressar,el qui penetra l'interior dels cors

sap prou bé quin és el deler de l'Esperit;ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Paraula de Déu.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELINaixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi


Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles,que era el dia més solemne de tota la vuitada,Jesús es posà dret i cridà:

– «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega. Com diu l'Escriptura,naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi.»

Deia açò referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.Llavors, encara no havia vingut l'Esperit,perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

Paraula del Senyor.


Missa del dia

LECTURA PRIMERATots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar


Durant la celebració de la diada de la Pentecostaes trobaven tots junts en un mateix lloc,quan, de sobte, se sentí venir del cel un so

com si es girara una ventada violenta,i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.Llavors, se'ls aparegueren com unes llengües de foc,que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells.Tots quedaren plens de l'Esperit Santi començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l'Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadososprovinents de totes les nacionalitats que hi ha davall el cel.

Quan se sentí aquell so,la gent hi anà i quedaren desconcertats,perquè cadascú els sentia parlar en la seua pròpia llengua.Estranyats i fora de si, deien:

– «¿No són galileus, tots aquests que parlen?¿Com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília,a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirene,hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres

els sentim proclamar les grandeses de Déuen les nostres pròpies llengües.»

Paraula de Déu.

183 MISSA DEL DIA

salm responsorial103, 1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, la terra és plena de les vostres criatures! R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació,i renoveu la vida sobre la terra. R/

Glòria al Senyor per sempre!Que s'alegre el Senyor contemplant allò que ha fet,que li siga agradable aquest poema,són per al Senyor aquests cants de goig. R/

LECTURA SEGONATots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 3b-7.12-13

Germans: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyorsi no és per un do de l'Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,però l'Esperit que els distribueix és un.Són diversos els serveis,però és un el Senyor a qui servim.Són diversos els miracles,però tots són obra d'un sol Déu,que els fa valent-se de cadascú de nosaltres.

Les manifestacions de l'Esperit distribuïdessón en bé de tots.


Perquè el Crist és com el cos humà:és un, encara que tinga molts membres,ja que tots els membres, ni que siguen molts,

formen un sol cos.Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Paraula de Déu.

seqüència

Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu, dau-nos els dons que teniu, oh sol que el cor il·lumina.

Vós sou nostre Defensor, de l'ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.

Oh divina Claredat,visiteu la intimitatdel cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós no li dau vostre socors divinal, que bé li sia.

Tot lo que no és net renteu; tot lo que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.

185 MISSA DEL DIA

Tot lo indòmit endolciu;tot lo fred encalentiu;regiu el qui s'esgarria.

Dau als fidels confiatsdels vostres dons esperats la sacrosanta Setena;

el mèrit de la virtut,el camí de la salut,la joia immortal i plena.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELICom el Pare m'ha enviat a mi, jo vos envie a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant


A la vesprada d'aquell mateix diumenge,els deixebles estaven a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres.Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envie a vosaltres.»

Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats,els quedaran perdonats,

però, mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.» Paraula del Senyor.

SOLEMNITATS DEL SENYOR

DE DURANT L'ANY

189 SANTÍSSIMA TRINITAT

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITATDiumenge després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERAEl Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni ací baix a la terra no n'hi ha d'altre

Lectura del llibre del Deuteronomi 4, 32-34.39-40

Moisès digué al poble:– «Recorre totes les èpoques que t'han precedit,

des del dia que Déu creà l'home sobre la terra; investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir

que un poble haja escoltat la veu de Déu que li parlara d'enmig del foc com tu l'has escoltada,

i haja continuat en vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu haja intentat d'anar a traure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre, combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu,

ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls.

Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni ací baix a la terra no n'hi ha d'altre;recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments

que jo et done avui, perquè sigues feliç amb els teus descendents, i visques molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu,

et dóna per sempre.

Paraula de Déu.

SOLEMNITATS DEL SENYOR 190

salm responsorial32, 4-5. 6 i 9.18-19.20 i 22 (R/: 12b)

R/ Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot allò que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. R/

La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l'alè de la boca ha creat l'estelada; a una paraula seua, tot començà, a una ordre d'ell, tot existí. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort i els retorna en temps de fam. R/

Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONAHeu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»


Germans:Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu

són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus

que vos faça viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així, l'Esperit s'uneix personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I, si som fills, també som hereus: hereus de Déu

191 SANTÍSSIMA TRINITAT

i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

Paraula de Déu.

al·leluiaCfr. Ap 1, 8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Santa Déu que és, que era i que ha de venir.

EVANGELIBategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant


En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'acostà i els digué:

– «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra.Aneu a convertir tots els pobles,

bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant,i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

Paraula del Senyor.


SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRISTDijous després de la Santíssima Trinitat

LECTURA PRIMERAAquesta sang és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode 24, 3-8

En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer a una sola veu, respongué:

– «Farem tot allò que diu el Senyor.»

Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l'endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres,

per les dotze tribus d'Israel. Després, encomanà als jóvens del poble d'Israel que oferiren víctimes en holocaust i immolaren vedells com a víctimes de comunió. Ell recollí en llibrells la meitat de la sang, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després, prengué el document de l'aliança

i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué:

– «Farem tot allò que diu el Senyor, l'obeirem en tot.»

Llavors, Moisès aspergí el poble amb la sang i digué:– «Aquesta és la sang de l'aliança

que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites ací.»

Paraula de Déu.

193 EL COS I LA SANG DE CRIST


R/ Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació del Senyor.

¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació. R/

Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig nàixer.Vós em trencàreu les cadenes. R/

Vos oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el vostre nom,compliré les meues promeses,ho faré davant del poble. R/

LECTURA SEGONALa sang de Crist ens purifica interiorment


Crist ha vingut com a gran sacerdot del món futur que ara comença.

Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte,

no fet per mans d'hòmens, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que, amb la seua pròpia sang, ens ha redimit per sempre.

Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella,aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava interiorment. Ara però, Crist s'ha ofert ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant,


com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang de Crist ens purificarà

de les obres que porten a la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu.

El Crist, per tant, és mitjancer d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes

comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l'herència eterna

reben allò que Déu els havia promès.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;qui menja aquest pa, viurà per sempre.

EVANGELIAçò és el meu cos. Açò és la meua sang

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 14, 12-16.22-26

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús:

– «¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?»

Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:– «Aneu a la ciutat

i us trobareu amb un home que duu un cànter d'aigua.Seguiu-lo i, allà on entre, digueu al cap de casa:

"El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjarl'anyell pasqual amb els seus deixebles".

Ell vos ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins.

Prepareu-nos allí el sopar.»

195 EL COS I LA SANG DE CRIST

Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I, mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:

– «Preneu-lo: açò és el meu cos.»Després, prengué el calze,

digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:

– «Açò és la meua sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els hòmens.

Vos ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.»

Després de cantar l'himne, eixiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Paraula del Senyor.


SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚSDivendres de la tercera setmana després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERATinc el cor trasbalsat dins de mi

Lectura del llibre del profeta Osees 11, 1b.3-4.8c-9; hebreu 1.3-4.8c-9

Açò diu el Senyor:– «Quan Israel era un xiquet, me'l vaig estimar:

com a fill, el vaig cridar que vinguera de l'Egipte.Jo mateix he ensenyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer

que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó

i se l'arrimen a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment.

Tinc el cor trasbalsat dins de mi, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo sóc Déu, i no un home; sóc el Sant present dins de tu. No vindré amb amenaces.»

Paraula de Déu.

salm responsorialIs. 12,2-3.4bcd.5-6 (R/: 3)

R/ Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

Ell és el Déu que em salva, confie, no m'espante.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació. R/

197 SAGRAT COR DE JESÚS

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conèixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R/

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israel és gran a la teua ciutat. R/

LECTURA SEGONAQue arribeu a conèixer la immensitat de l'amor de Crist,

que sobrepassa tot coneixement

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 3, 8-12.14-19

Germans:A mi, que sóc el darrer del poble sant,

Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla

que Déu creador guardava secret des de sempre.Així, ha volgut que ara

tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguen, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu.Allò que ell s'havia proposat des de sempre,

ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre.Gràcies a ell, podem acostar-nos a Déu sense cap por,

amb la confiança que ens dóna la fe que hi tenim.Per aquest motiu, m'agenolle davant del Pare,

de qui pren el nom tota família tant en el cel com en la terra,

i li pregue que, pel tresor gloriós del seu poder, consolide amb la força del seu Esperit,

allò que sou en el vostre interior: que el Crist habite per la fe en els vostres cors,


que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l'amor,i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund, l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor,

que sobrepassa tot coneixement.Així arribareu a la plenitud del creixement,

que és la plenitud de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 11, 29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,que jo sóc benèvol i humil de cor.

O bé:1 Jo 4,10b

Déu ha estat el primer d'estimar-nos,tant, que ha enviat el seu Fillcom a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

EVANGELIUn dels soldats li donà una llançada al costat i n'isqué sang i aigua


En aquell temps, era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedaren a les creus

durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això, demanaren a Pilat

que trencaren les cames dels crucificats i tragueren els cossos.

Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després,

de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però, quan arribaren a Jesús

199 SAGRAT COR DE JESÚS

i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames

sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant n'isqué sang i aigua.

En dóna testimoni el qui ho veié. La seua paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat

perquè també vosaltres cregueu.

Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura:

«No li han de trencar cap os.» I un altre lloc de l'Escriptura diu:

«Miraran aquell que han traspassat.»

Paraula del Senyor.

DIUMENGESDE DURANT L'ANY

203 DIUMENGE II

DIUMENGE II

LECTURA PRIMERAParleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta

Lectura del primer llibre de Samuel 3, 3b-10.19

En aquell temps, Samuel, que encara era un xiquet,

dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué:

– «Ací em teniu.»Corregué cap a Elí i li digué:– «He sentit que em cridàveu.

Ací em teniu.» Elí replicà:– «No t'he cridat. Vés-te'n a dormir.»I el xiquet se n'anà a dormir.

El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'alçà, anà on Elí dormia i li digué:

– «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu.»Elí replicà:– «Fill meu, és que no t'he cridat.

Torna-te'n a dormir.»

Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.

Per tercera vegada, el Senyor cridà Samuel, i ell s'alçà, anà on Elí dormia i li digué:

– «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu.»Llavors, Elí comprengué

que era el Senyor qui cridava el xiquet, i digué a Samuel:

DURANT L'ANY 204

– «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta.»

El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades:– «Samuel, Samuel.»Ell li respongué:– «Parleu, que el vostre servent vos escolta.»

Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre

i no deixà de complir mai cap de les seues profecies.

Paraula de Déu.

salm responsorial39, 2 i 4ab.7.8-9.10 (R/: 8a i 9a)

R/ Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.»

Tenia posada l'esperança en el Senyor,i ell, inclinant-se cap a mi,ha inspirat als meus llavis un càntic nou,un himne d'alabança al nostre Déu. R/

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m'heu parlat a cau d'orella;no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R/

Per això us dic: «Ací em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guarde la vostra llei al fons del cor.» R/

Anuncie amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.No puc deixar d'anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R/

205 DIUMENGE II

LECTURA SEGONAEls vostres cossos són membres de Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 6, 13c-15a.17-20

Germans:El cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor,

i el Senyor, per al cos.I Déu, que ressuscità el Senyor,

també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit.Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors al seu cos,però el fornicador peca contra el seu propi cos.¿No sabeu que els vostres cossos

són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres?¿No sabeu que no sou vostres? Déu vos ha adquirit a un preu molt alt:

glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo l, 41.17b

Hem trobat el Messies.La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell.

EVANGELIVeieren on s'allotjava Jesús i es quedaren amb ell


En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué:

– «Mireu l'anyell de Déu.»Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això,

DURANT L'ANY 206

van seguir Jesús.Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:

– «¿Què voleu?»Ells li digueren:– «Rabí», que vol dir "mestre", «¿on vos allotgeu?»Jesús els respon:– «Veniu i ho veureu.»Ells hi anaren, veieren on s'allotjava

i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la vesprada.

Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu,

el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó,

i li digué:– «Hem trobat el Messies»,

que vol dir "l'Ungit".I l'acompanyà on era Jesús.

Jesús se'l mirà i li digué:– «Tu eres Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes,

que vol dir Pedra.»

Paraula del Senyor.

207 DIUMENGE III

DIUMENGE III

LECTURA PRIMERAEls ninivites es convertiren i s'apartaren del mal camí

Lectura del llibre del profeta Jonàs 3, 1-5.10

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seua paraula i li digué:– «Vés a Nínive, la gran capital,

i proclama-hi allò que jo et diré.»Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat.

Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dins la ciutat

i cridava:– «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda.»La gent de Nínive cregué en Déu:

proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils,

es vestiren amb roba de sac.Déu veié que de fet es convertien i s'apartaven del mal camí,

i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Paraula de Déu.

salm responsorial24, 4bc-5ab.6-7bc.8-9 (R/: 4b)

R/ Feu que conega, Senyor, les vostres rutes.

Feu que conega, Senyor, les vostres rutes,que aprenga els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,perquè vós sou el Déu que em salveu. R/

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l'amor que heu guardat des de sempre.Compadiu-vos de mi,vós que estimeu tant. R/

DURANT L'ANY 208

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R/

LECTURA SEGONAAquest món que veiem passa prompte

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 7, 29-31

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l'oportunitat present.Des d'ara, els qui tenen esposa

han de viure com si no en tingueren, els qui ploren, com si res no els fera plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrara, els qui compren,

com si no tingueren res, els qui trauen profit d'aquest món,

com si no en tragueren cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa prompte.

Paraula de Déu.

al·leluiaMc 1, 15

El Regne de Déu és a prop.Creieu en la Bona Nova.

EVANGELIConvertiu-vos i creieu en la Bona Nova


Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;deia:

209 DIUMENGE III

– «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

Passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué:

– «Veniu amb mi, i vos faré pescadors d'hòmens.»

Immediatament, abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell.

Poc més enllà, veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xàrcies. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca,

i se n'anaren amb Jesús.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 210

DIUMENGE IV

LECTURA PRIMERAFaré que s'alce enmig de tu un profeta i li posaré als llavis les meues paraules

Lectura del llibre del Deuteronomi 18, 15-20

Moisès digué al poble:– «El Senyor, el teu Déu, farà que s'alce enmig de tu,

d'entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo.El dia que el poble s'havia reunit a la muntanya de l'Horeb,

vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir.Llavors, el Senyor em digué:

–"Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'alce d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meues paraules, i ell els dirà tot el que jo li ordenaré.I jo demanaré comptes als qui no escolten les paraules que ell els dirà en nom meu. Però si un profeta s'atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà."»

Paraula de Deu.


R/ Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a alabar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants. R/

211 DIUMENGE IV

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R/

Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren tot i haver vist les meues obres.» R/

LECTURA SEGONALa dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 7, 32-35

Germans:Jo voldria que visquéreu sense desfici. El qui no és casat

pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer allò que és agradable al Senyor, mentre que els casats s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar a l'esposa, i tenen el cor dividit.

Igualment, la fadrina o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit, mentre que les dones casades s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar al marit.

Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No és que vullga lligar-vos. Pense només que és cosa més digna,

i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que vos en distraguen.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 212

al·leluiaMt 4, 16

El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum,una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

EVANGELIJesús ensenyava amb autoritat


A Cafar-Naüm, Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava.La gent s'estranyava de la seua manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.

En aquella sinagoga, hi havia un home posseït d'un esperit impur

que es posà a cridar:– «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?

¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui eres: eres el Sant de Déu.»

Però Jesús el reprengué i li digué:– «Calla, i ix d'aquest home.»Llavors, l'esperit impur sacsejà violentament el posseït,

llançà un gran crit i se'n va eixir.

Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:

– «¿Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits impurs, i l'obeeixen.»

I, prompte, la seua anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.

Paraula del Senyor.

213 DIUMENGE V

DIUMENGE V

LECTURA PRIMERAEstic desficiós del vespre a la matinada

Lectura del llibre de Job 7, 1-4.6-7

Job digué als seus amics:– «L'home a la terra, ¿no està sotmès a servitud,

no passa la vida com un jornaler? Com un esclau delera per asseure's a l'ombra, espera l'hora de cobrar com el treballador.

Però a mi, m'ha tocat per herència passar mesos debades, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fique al llit, ja pense: ¿Quan serà de dia i podré alçar-me? I estic desficiós del vespre a la matinada.

Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s'acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meua vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Paraula de Déu.

salm responsorial146, 1-2.3-4.5-6 (R/: cf 3a)

R/ Lloeu el Senyor que conforta els cors desfets.O bé: Al·leluia.

Lloeu el Senyor, dóna gust de cantar!Lloeu el nostre Déu, com és d'agradós lloar-lo!El Senyor reconstrueix Jerusalemi reuneix els dispersats d'Israel. R/

Conforta els cors desfetsi embena les ferides.Té comptat el nombre dels estels,els crida cadascun pel seu nom. R/

DURANT L'ANY 214

És gran el Senyor, i és molt poderós,és infinita la seua saviesa.El Senyor sosté els desvalgutsi abat els injusts fins a terra. R/

LECTURA SEGONAPobre de mi, si no anunciara l'evangeli!

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint9, 16-19.22-23

Germans:Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, si no ho fera!Si jo m'ho haguera buscat,

podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat,

per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu.¿Quin és així el meu salari?

Oferir debades l'evangeli que anuncie, sense fer ús dels drets que l'evangeli em dóna.

Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com puga.Per guanyar els dèbils, m'he fet dèbil com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, siga com siga.Tractant-se de l'evangeli,

estic disposat a fer tot el que calga per poder-hi tindre part.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 8, 17

Ell portava les nostres malaltiesi s'havia carregat els nostres dolors.

215 DIUMENGE V

EVANGELIVa curar molts malalts de diverses malalties


En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan

a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó era al llit amb febra i, llavors mateix, ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer alçar; la febra li desaparegué i ella mateixa els serví la taula.

Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia concentrat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va traure també molts dimonis, i no els deixava parlar,

perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, s'alçà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant.

Simó, amb els seus companys, isqué a buscar-lo. Quan e1 trobaren, li digueren:

– «Tothom vos està buscant.»Ell els digué:– «Anem a d'altres llocs, als pobles veïns,

i també hi predicaré, que aquesta és la meua missió.»

I anà per tota Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 216

DIUMENGE VI

LECTURA PRIMERAEls leprosos han de viure sols, fora del campament

Lectura del llibre del Levític 13, 1-2.44-46; hebreu 1-2.45-46

El Senyor digué a Moisès i a Aharon:– «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions

que facen témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon

o a un dels seus fills sacerdots.Els qui pateixen del mal de la lepra

han d'anar descabellats, amb els vestits esguellats, tapats fins a la boca, i han de cridar: "Impur, impur!".

Mentre el mal persistisca, són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Paraula de Déu.

salm responsorial31, 1-2. 5.11 (R/: 7)

R/ En vós he trobat el meu recer,vós em guardeu del perill.

Feliç el qui ha estat absolt de la faltai ha vist sepultat el seu pecat.Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa,que dins d'ell ja no manté l'engany. R/

M'he decidit a reconèixer la falta,no us he amagat el meu pecat.Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,m'heu perdonat la culpa comesa. R/

Alegreu-vos, justs, celebreu el Senyor;hòmens rectes, aclameu-lo. R/

217 DIUMENGE VI

LECTURA SEGONASeguiu el meu exemple, tal com jo seguisc el de Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint10, 31 — 11, 1

Germans:Quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.No sigueu mai ocasió d'escàndol,

ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu,

tal com faig jo, que en tot procure d'adaptar-me a tots, i no busque allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salven.Seguiu el meu exemple, tal com jo seguisc el de Crist.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 7, 16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.

EVANGELILa lepra desaparegué i quedà pur


En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu, suplicant-lo:

– «Si voleu, em podeu purificar.»Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué:– «Sí que ho vull: queda pur.»A l'instant. la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit, Jesús el va fer marxar

després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seua purificació el que Moisès havia ordenat,

DURANT L'ANY 218

i certificar així que ja era pur.Però ell, així que se n'anà,

començà a proclamar-ho davant la gent i a fer-ho conèixer pertot arreu,

tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles,i havia de quedar-se a fora en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Paraula del Senyor.

219 DIUMENGE VII

DIUMENGE VII

LECTURA PRIMERAEsborre les teues faltes per amor de mi mateix

Lectura del llibre del profeta Isaïes 43, 18-19. 21-22.24b-25

Açò diu el Senyor:– «No recordeu més els temps passats,

no penseu més en les coses antigues;estic a punt de fer una cosa novaque ja comença a nàixer, ¿no us n'adoneu?

Pel desert faré que hi passe un camí,que córreguen rius per la solitud.

Aquest poble que m'he configuratproclamarà la meua lloança.

No és que tu, Jacob, m'hages invocat;no és que tu, Israel, t'hages molestat per servir-me.

El que has fet, és obligar-me a suportar els teus pecats,molestar-me amb les teues culpes.

Però jo sóc el qui esborre les teues faltesper amor de mi mateix,i no em recordaré mai més dels teus pecats.»

Paraula de Déu.

salm responsorial40, 2-3.4-5.13-14 (R/: 5b)

R/ He pecat contra vós, salveu-me la vida.

Feliç el qui s'interessa pel poble desvalgut;en temps difícils, el Senyor el salvarà.El guardarà i el farà viure feliç a la terra,no el deixarà a mercè dels enemics. R/

El Senyor el sostindrà en el dolor,fins a traure'l del llit on jeia malalt.Jo clame: «Senyor, compadiu-vos de mi.He pecat contra vós, salveu-me la vida.» R/

DURANT L'ANY 220

Però, a mi, em conserveu sense culpai em mantindreu per sempre davant de vós.Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,des de sempre i per sempre. Amén, amén. R/

LECTURA SEGONAJesús no ha estat mai ara sí, ara no. En ell, hem sentit un sí ben clar

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint1, 18-22

Germans:Déu sap que no mentisc; la nostra paraula, quan ens adrecem a vosaltres,

no és ara sí, ara no, perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri

–meu, de Silvà i de Timoteu–, no ha estat mai ara sí, ara no.En ell, hem sentit un sí ben clar, perquè totes les promeses de Déu, en ell, s'han convertit en un sí. Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist.I el qui ens referma i ens ha ungit en Crist,

juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora d'allò que vindrà, ha posat en els nostres cors

el do del seu Esperit.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 4, 18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.

221 DIUMENGE VII

EVANGELIEl Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací a la terra


Al cap d'uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí dir que era a casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant l'entrada. Jesús els predicava.Mentrestant, vingueren uns hòmens a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dins, alçaren el terrat sobre el lloc on era Jesús i, una vegada obert el sostre, baixaren la llitera.

Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític:– «Fill, els teus pecats et queden perdonats.»Uns mestres de la llei que eren allà asseguts

pensaven dins d'ells:– «¿Com pot dir això aquest home? Això és blasfem.

¿És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?»A l'instant, Jesús conegué dins d'ell que pensaven això

i els digué:– «¿Per què penseu així dins de vosaltres?

¿Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonatso dir-li que s'alce, es carregue la llitera i camine? Bé, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací a la terra.»

I, tot seguit, diu al paralític:– «Alça't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa.»Ell s'alçà immediatament,

es carregà la llitera i se n'anà en presència de tots. Tots glorificaven Déu i no se'n sabien avenir. Deien:

– «No havíem vist mai res de semblant.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 222

DIUMENGE VIII

LECTURA PRIMERAEt faré per sempre la meua esposa

Lectura del llibre del profeta Osees 2, 14b.15b.19-20; hebreu 16b.17.21-22

Açò diu el Senyor:– «La conduiré al desert i li parlaré amorosament.

Allà, em correspondrà com quan era jove,quan va eixir del país d'Egipte.Et faré per sempre la meua esposai seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu.Seré per a tu un espòs vertader, i tu coneixeràs el Senyor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial102, 1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R/: 8a)

R/ El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meua,del fons del cor beneeix el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meua,no t'oblides dels seus favors. R/

Ell et perdona les culpes i et cura de tota malaltia;rescata de la mort la teua vidai et sacia d'amor entranyable. R/

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, ric en l'amor.No ens castiga els pecats com mereixíem,no ens paga com deuria les nostres culpes. R/

Llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'Orient és lluny de l'Occident.Com un pare s'apiada dels fills,el Senyor s'apiada dels fidels. R/

223 DIUMENGE VIII

LECTURA SEGONAVosaltres sou una carta de Crist que ha passat per les nostres mans

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint3, 1b-6

Germans:¿És que nosaltres necessitem presentar-vos

una carta de recomanació, com fan alguns, o necessitem que vosaltres ens recomaneu?

La nostra carta sou vosaltres mateixos: la portem escrita en els nostres cors,

i tothom la pot llegir i la pot reconèixer. Perquè vosaltres sou una carta de Crist

que ha passat per les nostres mans; no ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, ni ha estat gravada en plaques de pedra, sinó en uns cors humans.

Tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist.

No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fórem capaços de fer res pel nostre compte:

tot el que nosaltres podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços d'estar al servici de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita,

sinó per l'obra de l'Esperit. La lletra escrita condemna a la mort,

mentre que l'Esperit dóna vida.

Paraula de Déu.

al·leluiaJm 1, l8

El Pare ha decidit lliurementque la proclamació de la veritat ens fera nàixer a la vida,perquè fórem com un primer fruit de tot allò que ha creat.

DURANT L'ANY 224

EVANGELITenen amb ells el nuvi


Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a trobar Jesús i li digueren:

– «¿Per què els teus deixebles no dejunen, com ho fan els de Joan i els dels fariseus?»

Jesús els contestà:– «¿Estaria bé que els convidats a un casament

dejunaren mentre tenen amb ells el nuvi? No poden dejunar mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres,

i llavors sí que dejunaran.Ningú no apedaça un vestit vell

amb roba que encara no ha estat llavada: el tros nou s'enduria part del vell i l'esgarrat quedaria pitjor.Tampoc ningú no posa vi nou en bótes velles: el vi rebentaria les bótes i es perdrien bótes i vi. El vi nou s'ha de posar en bótes noves.»

Paraula del Senyor.

225 DIUMENGE IX

DIUMENGE IX

LECTURA PRIMERARecorda't que havies estat esclau en el país d'Egipte


Açò diu el Senyor:– «Guarda el repòs sagrat del dissabte.

Durant sis dies treballa i ocupa't en les faenes que calga,però el dia setè és dia de repòs,

dedicat al Senyor, el teu Déu.No vos ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teues filles,ni els teus criats, ni les teues criades, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni els forasters que residisquen a les teues poblacions. Així els teus criats i les teues criades

podran reposar igual que tu.Recorda't que havies estat esclau en el país d'Egipte,i el Senyor, el teu Déu,

te'n va traure amb mà forta i amb braç poderós. Per això el Senyor, el teu Déu,

t'ha manat de guardar el repòs del dissabte.»Paraula de Déu.

salm responsorial80, 3-4.5-6ab.6c-8a.10-11ab (R/: 2a)

R/ Honoreu Déu, la nostra força.

Entoneu càntics, tocant els tambors,les arpes sonores i les cítares.A la lluna nova toqueu els cornsanunciant la diada de lluna plena. R/

Així ho té prescrit Israel,és festa ritual del Déu de Jacob;un precepte que imposà als fills de Josepquan eixien de la terra d'Egipte. R/

DURANT L'ANY 226

Sent un parlar que m'és desconegut:Li he tret el pes de les espatles,i els cabassos de les mans.Has cridat quan et veies oprimit. R/

No tingues déus estrangers,no adores els déus dels pagansJo sóc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R/

LECTURA SEGONALa vida de Jesús manifesta el seu esclat


Germans:Al principi, Déu ordenà que la llum resplendira

d'enmig de la foscor, i ara, és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seua glòria,

reflectida en Crist.Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat,

com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim

ve de Déu, i no de nosaltres.Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem l'eixida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens tomben per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida.Sempre i pertot arreu

portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos

es manifesta en el seu esclat la vida de Jesús.És ben bé així: nosaltres vivim,

227 DIUMENGE IX

però, per causa de Jesús, sempre estem a mercè de la mort

i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 17, 17b i a

La vostra paraula és veritat, Senyor:consagreu-nos en la veritat.

EVANGELIEl Fill de l'home és amo fins i tot del dissabte

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 2, 23 – 3, 6

Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Mentre caminaven,

els seus deixebles començaren a collir espigues; però els fariseus deien:

– «Mira, ¿com és que fan una faena que no és permesa en dissabte?»

Jesús els respon:– «No heu llegit mai què va fer David en un cas de necessitat,

quan ell i els seus hòmens no tenien res per a menjar?¿No heu llegit, en la història del gran sacerdot Abiatar,

com va entrar al temple de Déu, va menjar els pans sagrats,

que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus hòmens?»

I els deia:– «El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home,

no l'home per al repòs del dissabte. I, per això, el Fill de l'home

és amo fins i tot del dissabte.»

[ En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada

DURANT L'ANY 228

i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar.

Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà:– «Posa't ací al mig.»Llavors, els preguntà:– «¿Què s'ha de fer en dissabte: fer el bé o deixar de fer-lo,

salvar una vida o deixar-la perdre?»Però ells callaven. Llavors, se'ls mira tots,

indignat i entristit pel seu encegament, i diu a aquell home:

– «Estén la mà.»Ell l'estengué i recobrà el moviment.Però els fariseus, així que eixiren,

començaren a planejar amb els partidaris d'Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús. ]

Paraula del Senyor.

229 DIUMENGE X

DIUMENGE X

LECTURA PRIMERAFaré que siguen enemics el teu llinatge i el de la dona.


Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué:

– «¿On estàs?»Ell li respongué:– «He sentit que us passejàveu pel jardí

i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.»Li digué el Senyor-Déu:– «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu?

¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?»

L'home li digué:– «La dona que m'heu donat

m'ha ofert el fruit d'aquell arbre i n'he menjat.»

El Senyor-Déu digué a la dona:– «¿Per què ho has fet, això?»Ella li respongué:– «És que la serp m'ha enganyat.»El Senyor-Déu digué a la serp:– «Ja que has fet això, seràs la més maleïda

de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs.T'arrossegaràs sobre el ventre

i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona

i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.»

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 230

salm responsorial129, 1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R/: 7bc)

R/ Són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.

Des de l'abisme us cride, Senyor.Escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteuaquest clam que us suplica. R/

Si tinguéreu en compte les culpes,¿qui es podria sostenir?Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R/

Confie en la paraula del Senyor,la meua ànima hi confia.Espera al Senyor la meua ànima,més que els sentinelles el matí.Que esperen el matí els sentinelles,Israel espera en el Senyor. R/

Perquè són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.És ell qui redimeix Israelde totes les seues culpes. R/

LECTURA SEGONAEns sentim plens de fe, i per això parlem

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint4, 13 – 5, 1

Germans:L'Escriptura diu:

«Em sent ple de fe, i per això he parlat.» I nosaltres, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem,i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens portarà a la seua presència juntament amb vosaltres.

231 DIUMENGE X

Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu,

que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que siga desbordant

l'acció de gràcies a la seua glòria.

Per això, no ens desanimem. És veritat que la vida d'hòmens que vivim per fora

es va consumint, però la que vivim dins de nosaltres es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim,

i que dura tan poc,va acumulant un pes incomparable de glòria

que durarà sempre.

I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem, passen, però les que no veiem, duren per sempre.

El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra,

serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu,

no fet de mà d'hòmens, etern.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 12, 31b-32

Ara, el sobirà d'aquest món serà expulsat, diu el Senyor;

i jo, quan seré enlairat damunt la terra,atrauré tothom cap a mi.

DURANT L'ANY 232

EVANGELISatanàs no pot ja durar


En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles i tornà a reunir-s'hi tanta gent

que no els quedava temps ni de menjar.Quan els seus sentiren dir el que feia,

hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.

Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem

deien que estava posseït de Beel-Zebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia:

– «¿Com pot ser que Satanàs vullga traure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en partits que lluiten els uns contra els altres,

no pot durar massa temps. I, si dins d'una família hi ha divisions,

tampoc no pot durar. Igualment, si el regne de Satanàs s'ha dividit en partitsque lluiten entre ells,

ja no se sosté: no pot durar. A casa d'un guerrer valent, ningú no pot penetrar-hi

per prendre-li el que té, sense encadenar-lo abans;només així li podrà saquejar la casa.

Vos ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometera i per més blasfèmies que proferira,

Déu està disposat a perdonar-lo; però, el qui injuria l'Esperit Sant,

Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat.»

233 DIUMENGE X

Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit impur.

Després, arriba sa mare amb els seus familiars i, des de fora, el fan cridar. La gent que seia al voltant d'ell li diu:

– «La vostra mare i els vostres parents són ací fora, que us volen veure.»

Ell els respon:– «¿Qui són la meua mare i els meus parents?»Llavors, mirant els qui seien tot al voltant, diu:– «Aquests són la meua mare i els meus familiars:

tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meua parenta, la meua mare.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 234

DIUMENGE XIJo faig créixer l'arbre menut


Açò diu el Senyor:– «També jo prendré un esqueix del brot més alt

que corona el cedre,arrancaré un ull tendre de la punta del seu brancatge,i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta,en una muntanya de la serralada d'Israel.Estendrà les seues branques, donarà fruit,

es farà un cedre magnífic.Ocells de tota classe s'ajocaran a la seua ombra

i viuran en el seu brancatge.Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor.Jo abaixe els arbres alts i faig créixer els menuts,asseque els arbres verds i faig reverdir els secs.

Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

Paraula de Déu.

salm responsorial91, 2-3.13-14.15-16 (R/: 2a)

R/ És bo de lloar-vos, Senyor.

És bo de lloar l'Altíssim,de cantar al vostre nom, Senyor,de proclamar al matí el vostre amori de nit, la vostra fidelitat. R/

Els justs creixeran com les palmeres,es faran grans com els cedres del Líban;plantats a la casa del Senyor,creixeran als atris del nostre Déu. R/

Encara donaran fruit a la vellesa,continuaran plens de frescor i vigoriaper proclamar que el Senyor és recte,que la meua Roca no coneix la injustícia. R/

235 DIUMENGE XI

LECTURA SEGONATant ara que som en el cos, com quan n'eixirem,

no ambicionem res més que ser agradables al Senyor


Germans:Ens sentim molt coratjosos.

Sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor,

ja que no podem fer altra cosa sinó creure, sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure amb el Senyor,i no ambicionem res més que ser-li agradables,

tant ara que som en el cos, com quan n'eixirem.Perquè tots nosaltres hem de comparèixer

davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li corresponga segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

Paraula de Déu.

al·leluia

La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist;tothom qui el troba viurà per sempre.

EVANGELILa més menuda de les llavors

acaba més gran que totes les hortalisses


En aquell temps, Jesús deia a la gent:– «Amb el Regne de Déu passa

com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està alçat, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, tota sola, produeix

DURANT L'ANY 236

primer els brins, després les espigues i, finalment, el blat granat dins les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo,

perquè ja ha arribat el temps de la sega.»

Deia també:– «¿A què podem comparar el Regne de Déu?

¿Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més menuda de les llavors, però, una vegada sembrada, es posa a créixer

i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seua ombra.»

Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants,

perquè la gent l'entenguera segons les seues disposicions; no els deia res sense paràboles, però, en privat, ho explicava tot als deixebles.

Paraula del Senyor.

237 DIUMENGE XII

DIUMENGE XII

LECTURA PRIMERAAtura la insolència de les teues ones

Lectura del llibre de Job 38, 1.8-11

El Senyor, des de la tempesta, digué a Job:– «¿Qui posà les portes que limiten la mar

quan naixia plena d'insolència,i jo la vestia amb les boiresi li donava, per bolquers, la nuvolada?Jo vaig retallar les seues voresi la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li:Fins ací et permet d'arribar, no més enllà.Atura la insolència de les teues ones.»

Paraula de Déu.

salm responsorial106, 23-24.25-26.28-29.30-31 (R/: 1)

R/ Enaltiu el Senyor,perdura eternament el seu amor.O bé: Al·leluia.

Uns comerciants que s'embarcareni es feren mar endins,foren testimonis de les obres del Senyor,dels seus prodigis en alta mar. R/

A una ordre seua, es girà un huracàque alçava grans onades:es veien al cel, es veien al fons,i, extenuats de mareig, no es tenien drets, no hi valia res la seua perícia. R/

En les seues penes, cridaren el Senyori els salvà d'aquell perill:calmà el temporal i vingué la bonança,es calmaren les onades del mar. R/

DURANT L'ANY 238

I els va dur fins al port,plens de goig per la calma retrobada.Que reconeguen els favors del Senyor,els prodigis que ha fet en bé dels hòmens. R/

LECTURA SEGONAHa començat un món nou


Germans:L'amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort,

però ell ha mort per tots, perquè no visquen ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat.

Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú per la seua condició mortal,

i, si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara, ja no ho fem.

Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble

239 DIUMENGE XII

EVANGELI¿Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

Lectura de l'evangeli segon sant Marc 4, 35-41

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles:– «Passem a l'altra riba.»Deixaren la gent, i se l'endugueren

en la mateixa barca on es trobava. Vora d'ells, seguien també altres barques.

Mentrestant, s'alçà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint. Jesús estava a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí.

Ells el criden i li diuen:– «Mestre ¿no veieu que ens afonem?»Jesús es desvetlà, renyí el vent

i digué a l'aigua:– «Calla i estigues quieta.»El vent amainà i seguí una gran bonança. Després, els digué:– «Per què sou tan porucs?

¿Encara no teniu fe?»Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre:– «¿Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 240

DIUMENGE XIII

LECTURA PRIMERAL'enveja del diable va introduir la mort al món

Lectura del llibre de la Saviesa 1, 13-15; 2, 23-25

Déu no va fer la mort,ni li agrada que l'home perda la vida;tot ho ha creat perquè existisca,ha format el món perquè l'home visca,

sense posar-hi cap classe de verí de mort.El reialme de la mort no és de la terra,

perquè la bondat i la justícia són immortals.Déu no creà l'home sotmès a la mort,

sinó a imatge de la seua existència eterna.Però l'enveja del diable va introduir la mort al món,i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.

Paraula de Déu.

salm responsorial29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R/: 2a)

R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Amb quin goig vos exalce, Senyor!M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,i no heu permès que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts,quan ja m'hi afonava, m'heu tornat la vida. R/

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu, enaltiu la seua santedat.El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida.A poca nit, tot eren plors.l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes;Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R/

241 DIUMENGE XIII

LECTURA SEGONAQue allò que us sobra a vosaltres,

compense el que falta als germans pobres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint8, 7.9.13-15

Germans:Vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demane.

Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seua pobresa. No seria just que, per alleugerir els altres,

vosaltres patíreu estretor: hi ha d'haver igualtat. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres

ha de compensar el que els falta a ells, i, si un dia els sobra a ells,

que suplisca allò que us farà falta a vosaltres, mirant que hi haja igualtat.

És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt, els en sobrava,

ni als qui n'havien recollit poc, els en faltava.»

Paraula de Déu.

al·leluia2 Tm 1, 10b

Jesucrist, el nostre salvador,ha desposseït la mort del poder que tenia,

i, amb la Bona Nova de l'evangeli,ha fet resplendir la llum de la vida.

DURANT L'ANY 242

EVANGELIXica, alça't


En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac; molta gent es reuní al seu voltant

i es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire,

i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu:

– «La meua filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es pose bé i no es morga.»

Jesús se n'anà amb ell, i la gent que el seguia l'espentava pertot arreu.

[ Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys.

Havia consultat molts metges, que l'havien feta sofrir molt,i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús,

se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava:

– «Encara que li toque només la roba que porta, ja em posaré bona.»

A l'instant, se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia eixit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent:

– «¿Qui m'ha tocat la roba?»Els deixebles li deien:– «La gent vos espenteja pertot arreu,

¿i pregunteu qui us ha tocat?»Però Jesús anava mirant per veure la que ho havia fet.

Llavors, aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat.

243 DIUMENGE XIII

Jesús li respongué:– «Filla, la teua fe t'ha salvat.

Queda lliure de la teua malaltia i vés-te'n en pau.»Encara parlava, quan ]

arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen:– «La teua filla és morta.

¿Què en trauràs d'amoïnar el Mestre?»Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir,

diu al cap de la sinagoga:– «Tingues fe i no tingues por.»I només va permetre que l'acompanyaren

Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del príncep de la sinagoga, veu el rebombori de la gent,

que plorava i cridava fins a ensordir. Ell entra a casa i els diu:

– «¿Què són aquest rebombori i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.»

Ells se'n reien, però Jesús els fa eixir tots, pren només el pare i la mare de la xiqueta

amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dóna la mà i li diu:

– «Talita, cum», que vol dir: «Xiqueta, alça't.»A l'instant, la xiqueta, que ja tenia dotze anys,

s'alçà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir.Jesús els prohibí, de tota manera,

que feren saber què havia passat. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 244

DIUMENGE XIV

LECTURA PRIMERANi que siguen un poble que sempre es revolta,ha de saber que hi ha un profeta enmig d'ells


En aquells dies, l'Esperit entrà dins de mi, em va fer posar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué:

– «Fill d'home, t'envie al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envie a aquests fills de cara endurida

i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digues-los:Això diu el Senyor Déu, perquè, ni que siguen un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.»

Paraula de Déu.

salm responsorial122, 1-2a.2bcd.3-4 (R/: 2cd)

R/ Tenim els ulls posats en el Senyor,fins que s'apiade de nosaltres.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,alce el meus ulls.Com l'esclau té els ulls posatsen les mans del seu amo. R/

Com l'esclava té els seus ullsen les mans de la senyora,tenim els ulls posats en el Senyor,fins que s'apiade de nosaltres. R/

245 DIUMENGE XIV

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,estem saturats de menyspreu.La nostra ànima n'està ben saturadadels escarnis dels altius,del menyspreu dels insolents. R/

LECTURA SEGONAEstic content de gloriar-me de les meues debilitats:

gràcies a elles, tinc dins de mi la força del Crist


Germans:Les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgullisca, ha permès que em clavaren com una espina en la carn:

és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgullisca.Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliure, però ell m'ha respost:

«En tens prou amb la meua gràcia; el meu poder ressalta més,

com més dèbils són les teues forces.»Per això, estic content de gloriar-me de les meues flaqueses;gràcies a elles,

tinc dins de mi la força del Crist.M'agrada ser dèbil i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat, per causa del Crist. Quan sóc dèbil, és quan sóc realment fort.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 4, 18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.

DURANT L'ANY 246

EVANGELIEls profetes només són mal rebuts en el seu poble


En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble,

acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tots, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:

– «¿D'on li ve tot això? ¿Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seues mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria,

parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues parentes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»

I se n'escandalitzaven. Jesús els digué:– «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble,

en la seua parentela i entre els de sa casa.»I no hi pogué fer cap miracle;

només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé.

I el sorprenia que no volgueren creure.

Després, recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Paraula del Senyor.

247 DIUMENGE XV

DIUMENGE XV

LECTURA PRIMERAVés a profetitzar al meu poble

Lectura del llibre del profeta Amós 7, 12-15

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós:

– «Vident, vés-te'n d'ací. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta: però ací, a Bet-El,

guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, un temple de l'estat.»

Amós li respongué:– «Jo no sóc profeta

ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor, i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres de darrere els ramats, i m'ha dit:

"Vés a profetitzar a Israel, el meu poble."»

Paraula de Déu.

salm responsorial84, 9ab-10.11-12.13-14 (R/: 8)

R/ Senyor, feu-nos veure el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.

Jo escolte què diu el Senyor:Déu anuncia la pau al seu poble.El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,i la seua glòria habitarà al nostre país. R/

La fidelitat i l'amor es trobaran,s'abraçaran la bondat i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la bondat mirarà des del cel. R/

DURANT L'ANY 248

El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La bondat anirà al davant,i la pau li seguirà les petjades. R/

LECTURA SEGONADéu ens elegí en Crist abans de crear el món



amb tota classe de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món,

perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell, hem estat rescatats amb el preu de la seua sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit

tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps foren madurs:

ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

En ell, hem rebut la nostra part en l'herència.Ens hi havia destinat el designi d'aquell

qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seua voluntat.

Volia que fórem lloança de la seua grandesa, nosaltres que, des del principi, tenim posada en Crist la nostra esperança.

Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat,

249 DIUMENGE XV

la Bona Nova de la vostra salvació i, després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist,

heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès.Aquesta és la penyora de l'heretat

que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seua personal. Aleshores, serem lloança de la seua grandesa.

Paraula de Déu.

O bé més breu:



amb tota classe de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món,

perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell, hem estat rescatats amb el preu de la seua sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit

tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps foren madurs:

ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 250

al·leluiaCf. Ef 1, 17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corperquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

EVANGELIJesús començà d'enviar els dotze


En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos.Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prengueren res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit; només les sandàlies per calçat. I els deia:

– «A la primera casa on vos allotjareu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora d'eixir-ne,

espolseu-vos la terra de davall els peus, com una acusació contra ells.»

Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertiren. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Paraula del Senyor.

251 DIUMENGE XVI

DIUMENGE XVI

LECTURA PRIMERAJo mateix recolliré totes les ovelles que em queden i els donaré pastors


Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat,

—diu l'oracle del Senyor—.Per això el Senyor, Déu d'Israel,

diu als pastors del meu poble:– «Vosaltres heu dispersat les meues ovelles

i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte.

Però ara, jo passaré comptes amb vosaltresper reclamar tot el mal que heu fet,

—diu l'oracle del Senyor—.I totes les ovelles que em queden,jo mateix les recolliré de tots els països

on les havia fet fugir,i les faré tornar als seus prats.Allà, seran fecundes i es multiplicaran.Els donaré pastors que les guien,i ningú no tornarà a fer-los por, ni a escarotar-les,ni en faltarà cap,

—diu l'oracle del Senyor—.Vénen dies, —diu l'oracle del Senyor—,

que faré germinar un rebrot legítimdel llinatge de David,

i serà un rei excel·lentque farà regnar en el país la justícia i el bé.

En els seus dies,Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur.El seu nom serà: "El-Senyor-és-el-nostre-bé".»

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 252

salm responsorial22, 1-3.4.5.6 (R/: 1)

R/ El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em guia al repòs vora l'aigua,i allí em retorna.Em guia pels camins segursper l'amor del seu nom. R/

Ni quan passe per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc a la meua vora;la vostra vara de pastorm'asserena i em conforta. R/

Davant de mi, pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m'heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONAÉs ell la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol


Germans:Vosaltres, abans, éreu lluny de les promeses,però ara, la sang del Crist vos ha apropat.Ell és la nostra pau.De dos pobles n'ha fet un de sol,

ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics,

abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes.

253 DIUMENGE XVI

Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell.

Per la seua mort en la creu, ha fet morir l'enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu.Per això, ha vingut a portar-nos la Bona Nova de la pau:

la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop.

Per ell, uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 27

Les meues ovelles reconeixen la meua veu, diu el Senyor;també jo les reconec i elles em segueixen.

EVANGELIEren com ovelles sense pastor


En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu:

– «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.»Perquè molta gent anava i venia

i no els deixava temps ni de menjar. Així que, se n'anaren tots sols amb la barca

cap a un lloc despoblat.Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles

i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí,

perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 254

DIUMENGE XVII

LECTURA PRIMERATots en menjaran i encara en sobrarà

Lectura del segon llibre dels Reis 4, 42-44

En aquells dies, un home de Baal-Salisà

va anar a dur a l'home de Déu, Eliseu, vint pans d'ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor:

– «Dóna-ho a tota la comunitat, i que mengen.»El servidor li contestà:– «¿Com puc donar açò a un centenar d'hòmens?»Però Eliseu insistí:– «Dóna-ho a tota la comunitat, i que mengen.

Això diu el Senyor: "Tots en menjaran, i encara en sobrarà."»

Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit.

Paraula de Déu.


R/ Tan bon punt obriu la mà, Senyor,ens sacieu de bon grat.

Que us enaltisquen les vostres criatures,que us beneïsquen els fidels;que proclamen la glòria del vostre regnei parlen de la vostra potència. R/

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,i al seu temps vós els doneu l'aliment.Tan bon punt obriu la mà,sacieu de bon grat tots els vivents. R/

255 DIUMENGE XVII

Són camins de bondat els del Senyor,les seues obres són obres d'amor.El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,dels qui l'invoquen amb sinceritat. R/

LECTURA SEGONAUn sol cos, un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme


Germans:Jo, pres per causa del Senyor, vos pregue que visqueu com ho demana

la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estretir la unitat de l'esperit

amb els lligams de la pau.Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança

que naix de la vocació rebuda.Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot,

actua a través de tot i és present en tot.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 7, 16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.

DURANT L'ANY 256

EVANGELIJesús repartí els pans a tota la gent. En repartia tant com en volien


En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea,

el llac de Tiberíades. El seguia molta gent perquè veien els senyals prodigiosos

que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip:

– «¿On comprarem pa perquè puguen menjar tots?»Ho preguntava per veure què hi deia Felip.

Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué:

– «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun.»

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús:

– «Ací hi ha un xic que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent?»

Jesús digué que feren seure a tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil hòmens. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies

i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos.

I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles:

– «Recolliu el que ha sobrat, que no es faça malbé.»

257 DIUMENGE XVII

Ho recolliren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi,

n'ompliren dotze cistelles.Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet,

començà a dir:– «Segur que aquest home

és el Profeta que havia de venir al món.»Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei,

es retirà tot sol a la muntanya.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 258

DIUMENGE XVIII

LECTURA PRIMERAJo us faré ploure pa del cel

Lectura del llibre de l'Èxode 16, 2-4.12-15

En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d'Israel els deia:

– «Tant de bo la mà del Senyor ens haguera fet morir tots al país d'Egipte,

quan encara sèiem al voltant de les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet eixir cap aquest desert

perquè tot aquest poble morga de fam.»

El Senyor digué a Moisès:– «Mira, jo us faré ploure pa del cel.

Que tots isquen cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mane. He sentit aquestes murmuracions del poble d'Israel.Digues-los, per tant:

Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.»

Aquell vespre, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l'endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s'esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada,

fina com la capa de rosada blanca que cobreix la terra.Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:

– «Man-hu», que vol dir: "¿Què és això?".Perquè no sabien què era. Moisès els digué:– «Això és el pa que el Senyor vos dóna per aliment.»

Paraula de Déu.

259 DIUMENGE XVIII

salm responsorial77, 3-4bc.23-24.25 i 54 (R/: 24b)

R/ El Senyor els donà el seu blat celestial.

El que vam sentir i aprendre,el que els pares ens van contar,no podem amargar-ho als nostres fills,i que ells ho conten als qui vindran.

Són les gestes glorioses del Senyor. R/Ell donà ordres al núvolsi obrí els batents del cel,perquè ploguera l'aliment del mannà,el do del seu blat celestial. R/

I els hòmens van menjar el pa dels àngels,les provisions abundants que els enviava.Els introduí al seu clos sagrat,a la muntanya que el seu braç els conquerí. R/

LECTURA SEGONARevestiu-vos d'aquesta humanitat nova que Déu ha creat a imatge seua

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 4, 17.20-24

Germans:Vos dic, i insistisc en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après,

no és res de tot això. ¿No us l'han predicat tal com és? ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Per tant, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida; els desigs que la sedueixen

la porten a la seua pròpia destrucció. Que es renove el vostre esperit

i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa

DURANT L'ANY 260

que Déu ha creat a imatge seua: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 4b

L'home no viu només de pa;Viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

EVANGELIEls qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set


En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà

i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren,

estranyats que fóra a l'altra riba, li preguntaren:– «Mestre, ¿quan hi heu vingut, ací?»Jesús els respongué:– «Vos ho dic amb tota veritat:

Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist,

sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut.No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre

i dóna la vida eterna. Aquest menjar vos el donarà el Fill de l'home: ell és el qui Déu, el Pare,

ha marcat amb el seu segell personal.»

Ells li preguntaren:– «¿Què hem de fer per obrar com Déu vol?»Jesús els respongué:– «L'obra que Déu vol

és que cregueu en aquell que ell ha enviat.»

261 DIUMENGE XVIII

Li contestaren:– «¿Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convença?

¿Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura:

"Els donà el seu blat celestial".»Jesús els respongué:– «Moisès no us va donar el blat celestial,

però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel,

perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.»

Li diuen:– «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.»Jesús els diu:– «Jo sóc el pa que dóna la vida:

els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 262

DIUMENGE XIX

LECTURA PRIMERAAmb la força d'aquell aliment caminà fins a 1a muntanya de Déu

Lectura del primer llibre dels Reis 19, 4-8

En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s'assegué a l'ombra d'una ginesta i demanà la mort,

pregant així:– «Ja n'hi ha prou, Senyor.

Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares,

que també han mort.»

Després, es gità davall d'aquella ginesta i s'adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué:

– «Alça't i menja.»Llavors, veié al seu capçal

un pa cuit sobre pedres i un cànter d'aigua. Menjà i begué, i s'adormí altra vegada. L'àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué:

– «Alça't i menja, que tens molt de camí a fer.»Ell s'alçà, menjà i begué,

i, amb la força d'aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits,

fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial33, 2-3.4-5.6-7.8-9 (R/: 9a)

R/ Tasteu i veureu que ho és de bo el Senyor.

Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seua lloança.La meua ànima es gloria en el Senyor;se n'alegraran els humils quan ho senten. R/

263 DIUMENGE XIX

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor que em guiara;ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R/

Alceu a ell la mirada. Vos omplirà de llumi no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.Quan els pobres invoquen el Senyor,els escolta i els salva del perill. R/

Acampa l'àngel del Senyorentorn dels seus fidels, per protegir-los.Tasteu i veureu que ho és de bo el Senyor;feliç l'home que s'hi refugia. R/

LECTURA SEGONAViviu estimant igual com el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 4, 30 — 5, 2

Germans:No entristiu l'Esperit Sant amb què Déu vos ha marcat

per reconèixer-vos el dia de la redempció final.Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol classe d'infàmia.Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu vos ha perdonat en el Crist.Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare.Viviu estimant, com el Crist ens estimà: ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 6, 51

Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;qui menja aquest pa, viurà per sempre.

DURANT L'ANY 264

EVANGELIJo sóc el pa viu baixat del cel


En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven:

– «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seua mare ¿i ara diu que ha baixat del cel?»

Jesús els digué:– «No murmureu entre vosaltres.

Ningú no pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat.I, els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia.Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu.Tots els qui han sentit l'ensenyament del Pare

i l'han après vénen a mi.No vull dir que algú haja vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu;

aquest sí que ha vist el Pare.Vos ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna.Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares,

tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parle és aquell que baixa del cel perquè no morga ningú dels qui en mengen.

Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meua carn:

perquè done vida al món.»

Paraula del Senyor.

265 DIUMENGE XX

DIUMENGE XX

LECTURA PRIMERAVeniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins

Lectura del llibre dels Proverbis 9, 1-6

La saviesa ha construït el seu palau,hi ha posat set columnes.Prepara els seus guisats i els seus vinsi fa parar la seua taula.Després, envia les serventes a cridardes dels punts que dominen la ciutat:

–«Que vinguen els illetrats.»I, als qui no tenen enteniment, ella els diu:

–«Veniu a menjar el meu pai a beure els meus vins.Deixeu la vostra ignorància i viureu,i avançareu pel camí del coneixement.»

Paraula de Déu.

salm responsorial33, 2-3.10-11.12-13.14-15 (R/: 9a)



Sants del Senyor, venereu-lo;venereu-lo i no us faltarà res.Els rics s'empobriran, passaran fam,però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé. R/

Veniu, fills meus, escolteu-me;vos ensenyaré com heu de venerar el Senyor.¿Qui és l'home que estima la vida,que vol viure temps i fruir de benestar? R/

DURANT L'ANY 266

Guarda't la llengua del mal,que no diguen res de fals els teus llavis.Decanta't del mal i fes el bé,busca la pau, procura aconseguir-la. R/

LECTURA SEGONAMireu d'entendre què vol de vosaltres el Senyor


Germans:Fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que es fa,

sinó com gent de seny, mirant de traure bé del moment present,

perquè els temps que vivim són roïns.No sigueu d'aquells que no fan cas de res: més bé mireu d'entendre

què vol de vosaltres el Senyor.No begueu massa, que el vi porta a l'excés. Deixeu que us òmpliga l'Esperit Sant.Exhorteu-vos els uns als altres amb salms,

himnes i càntics espirituals; canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 6, 57

Qui menja la meua carn i beu la meua sangestà en mi i jo en ell, diu el Senyor.

267 DIUMENGE XX

EVANGELILa meua carn és un veritable menjar i la meua sang és una veritable beguda


En aquell temps, Jesús digué als jueus:

– «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meua carn:

perquè done vida al món.»Els jueus es posaren a discutir. Deien:– «¿Com s'ho pot fer aquest,

per donar-nos la seua carn per menjar?»Jesús els respongué:– «Vos ho dic amb tota veritat:

Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang,

no podeu tindre vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang

té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meua carn és un vertader menjar, i la meua sang és una vertadera beguda.Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell.A mi, m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen viuran gràcies a mi.Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir,

però els qui mengen aquest pa viuran per sempre.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 268

DIUMENGE XXI

LECTURA PRIMERAVolem adorar el Senyor, que és el nostre Déu

Lectura del llibre de Josuè 24, 1-2a.15-17.18b

En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'Israel, i cridà els ancians d'Israel,

els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu i Josuè digué a tot el poble:

– «Si no us sembla bé de tindre el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares

quan vivien a la regió occidental de l'Eufrates, o els déus dels amorreus,

en el país dels quals viviu. Però la meua família i jo

hem decidit d'adorar el Senyor.»El poble respongué:– «Mai de la vida no abandonarem el Senyor

per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu,

és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavitud;

ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyalsi ens guardà pertot arreu on anàvem,

enmig de totes les nacions que havíem de travessar.També nosaltres estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.»

Paraula de Déu.

269 DIUMENGE XXI

salm responsorial33, 2-3.17 i 16.18-19.20-21.22-23 (R/: 9a)



El Senyor es gira contra els malfactorsper esborrar de la terra el seu record.Els ulls del Senyor vetlen pels justs,escolta quan criden auxili. R/

Així que criden, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva els hòmens que se senten desfets. R/

Els justs sofreixen molts mals,però el Senyor sempre els allibera;vetla per cada un dels seus ossos,no els podrà trencar ningú. R/

La malícia duu el malvat a la mort,els qui detesten el just expiaran la seua culpa.El Senyor rescata de la mort els seus servents,i no acusarà els qui es refugien en ell. R/

LECTURA SEGONAAixò és un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església


Germans: Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.

Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor,

perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és com el seu cos.

DURANT L'ANY 270

Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant, que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l'ha rentada

amb el bany de l'aigua, acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seua presència una Església gloriosa,

sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada.

Igualment, els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos.

El qui estima la seua esposa és com si s'estimara ell mateix.

No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos.

Tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist es porta així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura:

«Per això, l'home deixa el pare i la mareper unir-se a la seua esposa,i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola família.»

És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 6, 63b.68b

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.

271 DIUMENGE XXI

EVANGELISenyor, ¿a qui anirem? Vós teniu paraules de vida eterna


En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit a Jesús digueren:

– «Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d'entendre'l?»

Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué:

– «¿Vos escandalitza açò que us he dit? ¿Què direu si veieu

que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo vos he dit són Esperit i són vida.Però, entre vosaltres, n'hi ha alguns que no creuen.»

Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui creien

i el qui l'havia de trair. Després, afegí:

– «Per això vos he dit abans que ningú no pot vindre a mi si el Pare no li concedeix aquest do.»

Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren

i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze:– «¿Vosaltres també em voleu deixar?»Simó Pere li respongué:– «Senyor, ¿a qui aniríem?

Només vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 272

DIUMENGE XXII

LECTURA PRIMERANo afegiu res als manaments que jo us done...

Compliu els manaments del Senyor

Lectura del llibre del Deuteronomi 4, 1-2.6-8

Moisès digué al poble:– «Ara, Israel,

escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenye, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu del vostres pares,

vos dóna, i en prendreu possessió.No afegiu res als manaments que jo vos done

ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu,

que vos done avui.Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles vos tindran per judiciosos

i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets,diran:

"Aquest poble és una nació judiciosa i molt intel·ligent."

I realment, ¿quina és la nació que tinga els seus déus tan a prop,

com el Senyor, el nostre Déu, és a prop de nosaltres sempre que l'invoquem?

I ¿quina és la nació, per gran que siga, que tinga uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?"

Paraula de Déu.

273 DIUMENGE XXII

salm responsorial14, 1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R/: 1a)

R/ Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?El qui obra honradament i practica la justícia,diu la veritat tal com la pensa;quan parla, no escampa calúmnies. R/

Mai no fa mal al proïsme,ni carrega a ningú res infamant,compten poc als seus ulls els descreguts,honra i aprecia els fidels del Senyor. R/

No fia els seus diners a interès,ni es ven per condemnar cap innocent.El qui obra així, mai no caurà. R/

LECTURA SEGONAHeu de posar en pràctica la paraula

Lectura de la carta de sant Jaume l, 17-18.21b-22.27

Germans meus estimats: Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt,

baixa del Pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació.Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fera nàixer a la vida, perquè fórem com un primer fruit de tot allò que ha creat.

Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la,

que vos enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica.La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els òrfens i les viudes en les seues necessitats,i vos guardeu nets de la malícia del món.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 274

al·leluiaJa 1, 18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritatens fera nàixer a la vida,perquè fórem com un primer fruit de tot el que ha creat.

EVANGELIVosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels hòmens

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 7, 1-8.14-15.21-28

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei

que venien de Jerusalem, es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles

menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.

Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se llavat les mans ritualmenti, quan tornen del mercat, no mengen sense haver-se banyat;i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua,

gots i pitxers i atifells d'aram.Llavors, els fariseus i els mestres de la Llei

van preguntar a Jesús:– «¿Per què els vostres deixebles

no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?»

Jesús els respongué:– «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres,

hipòcrites, tal com diu l'Escriptura:

"Aquest poble m'honra amb els llavis,però el seu cor es manté lluny de mi.El culte que em dóna és en va,les doctrines que ensenyen són preceptes humans."

275 DIUMENGE XXII

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels hòmens.»

Després, cridà la gent i els deia:– «Escolteu-me tots i enteneu bé açò que vos dic:

Res del que entra dins de l'home des de fora no el pot contaminar;

només allò que ix de l'home el pot contaminar, perquè, de dins de l'home, és a dir, del seu cor,

n'ixen els mals pensaments que el porten a cometre

fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria:

tot això roín ix de dins i és el que contamina l'home.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 276

DIUMENGE XXIII

LECTURA PRIMERALes orelles dels sords s'obriran i la llengua del mut cridarà de goig

Lectura del llibre del profeta Isaïes 35, 4-7a

Digueu als cors alarmats:Sigueu valents, no tingueu por!Ací teniu el vostre Déuque ve per fer justícia;la paga de Déu és ací,és ell mateix qui vos ve a salvar.

Llavors, es desclouran els ulls dels cecsi les orelles dels sords s'obriran;llavors, el coix saltarà com un cérvoli la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat a l'estepa,han nascut torrents en el desert;les terres resseques ara són estanys,el país de la set és ple de fonts d'aigua.

Paraula de Déu.

salm responsorial145, 6c-7.8-9a.9bc-10 (R/: 1)

R/ Alaba el Senyor, ànima meua.O bé: Al·leluia.

El Senyor, que es manté fidel per sempre,fa justícia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els presos. R/

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justs,el Senyor guarda els forasters. R/

277 DIUMENGE XXIII

Manté les viudes i els òrfens,i capgira els camins dels injusts.El Senyor regna per sempre;és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R/

LECTURA SEGONA¿No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?

Lectura de la carta de sant Jaume 2, 1-5

Germans:Vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós,

no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones.

Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit.

Si vos fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Seieu ací, que estareu millor»,

però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu ací, als meus peus»,

¿no faríeu diferències entre vosaltres? ¿no seríeu hòmens que jutgen amb criteris roïns?

Escolteu, germans meus estimats:¿No sabeu que Déu

ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne

que ell ha promès als qui l'estimen?

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,i curava en el poble tota malaltia.

DURANT L'ANY 278

EVANGELIFa que hi senten els sords i que els muts parlen


En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap el llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis.

Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposara les mans.

Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, alçà els ulls al cel, sospirà i digué:

– «Efatah», que vol dir, "obri't".

A l'instant, se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament.

Jesús els prohibí que ho digueren a ningú, però, com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir.

Deien:– «Tot ho ha fet bé:

fa que els sords hi senten i que els muts parlen.»

Paraula del Senyor.

279 DIUMENGE XXIV

DIUMENGE XXIV

LECTURA PRIMERAHe parat l'esquena als qui m'assotaven

Lectura del llibre del profeta Isaïes 50, 5-9a

El Senyor m'ha parlat a cau d'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;

no he amagat la cara davant d'ofenses i salivades.El Senyor m'ajuda: per això, no em done per vençut;per això, pare com una roca la cara

i sé que no quedaré avergonyit.Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent.¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem junts.¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acoste.Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà condemnar?

Paraula de Déu.

salm responsorial.114, 1-2.3-4.5-6.8-9 (R/: 9a)

R/ Continuaré caminant entre els qui viuena la presència del Senyor.

Estime de tot cor el Senyor:el Senyor ha escoltat la meua súplica,ha escoltat el meu clamoraixí que l'invocava. R/

M'envoltaven els llaços de la mort,tenia davant de mi els seus paranys,i dins de mi l'angoixa i el desfici.Vaig invocar el nom del Senyor:«Ah, Senyor, salveu-me la vida!» R/

El Senyor és just i benigne,el nostre Déu sap compadir.

DURANT L'ANY 280

El Senyor salvaguarda els senzills,jo era dèbil i m'ha salvat. R/

Ha alliberat de la mort la meua vida,els meus ulls, de negar-se en el plor,els meus peus, de donar un pas en fals.Continuaré caminant entre els qui viuena la presència del Senyor. R/

LECTURA SEGONASi no hi ha obres, la fe tota sola és morta


Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? A un home així,

¿la fe el podrà salvar?Suposem que algun dels nostres germans o germanes

no tingueren ni vestits ni l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres li diguera: «Vés-te'n en pau, abriga't bé i alimenta't», però no li donara res del que necessita,

¿quin profit els faria?Amb la fe, passa igual:

si no hi ha obres, la fe tota sola és morta.Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Bé. Si pots, demostra'm, sense les obres, que tens fe,que jo, amb les obres, et demostraré la meua fe.

Paraula de Déu.

al·leluiaGa 6, 14

Déu me'n guard de gloriar-me en resque no siga la creu del Senyor.En ella, és com si el món fóra crucificat per a mii jo per al món.

281 DIUMENGE XXIV

EVANGELIVós sou el Messies... El Fill de l'home ha de patir molt


En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i, pel camí, preguntava als seus deixebles:

– «¿Qui diu la gent, que sóc jo?»Ells li respongueren:– «Uns diuen que sou Joan Baptista,

d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes.»

Llavors, els preguntà:– «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?»Pere li respon:– «Vós sou el Messies.»Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú.

I començà a instruir-los dient:– «El Fill de l'home ha de patir molt:

els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Lleil'han de rebutjar,

ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.»I els ho deia amb tota claredat.Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyí a Pere davant els deixebles i li digué:– «Fuig d'ací, Satanàs!

No penses com Déu, sinó com els hòmens.»Després, cridà la gent i els seus deixebles i els digué:– «Si algú vol venir amb mi, que es negue a ell mateix,

que prenga la seua creu i m'acompanye. Qui vullga salvar la seua vida la perdrà, però el qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 282

DIUMENGE XXV

LECTURA PRIMERACondemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa 2, 12.17-20

Els malvats deien:– «Posem un parany al just;

ens fa nosa i és contrari a tot el que fem;ens retrau que no complim la Lleii que no som fidels a l'educació rebuda.

A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seua fi.Si realment el just és fill de Déu,Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen.

Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo,a veure si es manté serè;comprovem si sap suportar el mal;condemnem-lo a una mort vergonyosa.

Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Paraula de Déu.

salm responsorial53, 3-4.5.6 i 8 (R/: 6b)

R/ El Senyor fa costat als meus defensors.

Déu poderós, feu-me justícia, salveu-me, pel vostre nom.Escolteu la meua súplica.escolteu les meues paraules. R/

Mireu com s'alcen contra mi,amb quina violència em volen la mort.No pensen en Déu. R/

Però és Déu qui m'ajuda i fa costat als meus defensors.De tot cor oferiré sacrificis,vos alabaré, Senyor, perquè sou bo. R/

283 DIUMENGE XXV

LECTURA SEGONAEl fruit de la justícia naix de la llavor que els hòmens pacificadors

han sembrat en esperit de pau

Lectura de la carta de sant Jaume 6, 16 — 4, 3

Estimats:On hi ha enveges i rivalitats,

hi ha pertorbació i maldats de tota espècie.Però la saviesa que ve de dalt

abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits,

imparcial i sincera.El fruit de la justícia naix de la llavor

que els hòmens pacificadors han sembrat en esperit de pau.

¿D'on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? ¿No vénen dels desigs de plaer

que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu,

i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir,

i per això lluiteu i us baralleu.Però vosaltres,

no teniu perquè no demaneu. O bé, demaneu i no rebeu,

perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Paraula de Déu.

al·leluia2 Te 2, 14

Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.

DURANT L'ANY 284

EVANGELIEl Fill de l'home serà entregat…

Si algú vol ser el primer ha de ser el servidor de tots


En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los:

– «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, el mataran i, una vegada mort, ressuscitarà al cap de tres dies.»

Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.

Arribaren a Cafar-Naüm. Una vegada a casa, els preguntà:

– «¿Què discutíeu pel camí?»Però ells callaven,

perquè, pel camí, havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores, s'assegué, cridà els dotze i els digué:

– «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.»

Després, féu venir un xiquet, el posà al mig, el prengué als braços i els digué:

– «Qui acull un d'aquests xiquets en nom meu,m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.»

Paraula del Senyor.

285 DIUMENGE XXVI

DIUMENGE XXVI

LECTURA PRIMERAEstàs zelós per mi?

Tant de bo que tot el poble tinguera el do de profecia!

Lectura del llibre dels Nombres 11, 25-29

En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors, prengué de l'Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l'Esperit es posà damunt d'ells,

entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.

En el campament, havien quedat dos hòmens, Eldad i Medad,inscrits entre els setanta

però que no s'havien presentat davant el tabernacle. L'Esperit també es posà damunt d'ells i, allí mateix, al campament, entraren en aquell estat d'exaltació profètica.Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l'ajudant de Moisès,

digué:– «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.»Però Moisès li respongué:– «¿Estàs zelós per mi?

Tant de bo que tot el poble del Senyor tinguera el do de profecia,

i que el Senyor els donara a tots el seu Esperit!»

Paraula de Déu.

salm responsorial18, 8.10.12-13.14 (R/: 9a)

R/ Els preceptes del Senyor omplin el cor de goig.

És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa;és ferm allò que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

DURANT L'ANY 286

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

El servent vostre està prompte a guardar-los amatent;però, ¿qui s'adona de les pròpies errades?Disculpeu el que em passa inadvertit. R/

Preserveu-me, Senyor, de l'orgull, que no s'apodere de mi;així seré irreprensible, i net d'una gran culpa. R/

LECTURA SEGONALes vostres riqueses s'han podrit


Ara, vos parle a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies

que vos cauran al damunt.Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i vos devorarà les carns.Heu amuntonat riqueses precisament aquests dies,

que són els darrers.El jornal que heu escatimat

als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors

ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers.Heu viscut ací a la terra una vida de delícies i plaers, vos heu engreixat com el bestiar,

ara que és el dia de la matança.Heu condemnat el just, l'heu assassinat i ell no s'ha resistit.

Paraula de Déu.

al·leluia Jo 17, 17b.a

La vostra paraula és veritat, Senyor:consagreu-nos en la veritat.

287 DIUMENGE XXVI

EVANGELIQui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 9, 38-43.45.47-48

En aquell temps, Joan digué a Jesús:

– «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom, per traure dimonis i li dèiem que no ho fera més,

perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.»Jesús respongué:– «Deixeu-lo fer.

Ningú que en nom meu faça miracles, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.Tothom qui vos done un got d'aigua pel meu nom,

perquè sou de Crist, vos dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però, a aquell que allunya de mi

un d'aquests menuts que tenen fe, valdria més que el tiraren al mar

amb una roda de molí lligada al coll.Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres a la vida sense mà, i no que vages amb totes dues mans a l'infern,

al foc que no s'apaga.Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entres a la vida sense peu, i no que sigues llançat amb tots dos peus a l'infern.I, si el teu ull et fa caure en pecat, trau-te'l. Val més que entres al Regne de Déu amb un sol ull, i no que sigues llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el corcó no mor mai i el foc no s'apaga.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 288

DIUMENGE XXVII

LECTURA PRIMERAEls dos formen una sola família


El Senyor-Déu digué:– «No seria bo que l'home estiguera sol.

Li faré qui l'ajude i l'acompanye.»El Senyor-Déu modelà amb terra

totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals,

era el seu nom.L'home donà el nom

a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells,

però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.Llavors, el Senyor-Déu féu caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, Déu prengué una de les costelles de l'home

i omplí amb carn el buit que havia deixat.Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué:

– «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà l'esposa,

perquè ha estat presa de l'espòs.»Per això, l'home deixa el pare i la mare

per unir-se a la seua esposa, i, des d'aquell moment,

ells dos formen una sola carn.»

Paraula de Déu.

289 DIUMENGE XXVII

salm responsorial127, 1-2.3.4-5.6 (R/: 5)

R/ Que el Senyor ens beneïsca tota la vida.

Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort. R/

La teua esposa fruitarà com una parra,dins la intimitat de ta casa;veuràs els fills com plançons d'oliveraal voltant de la taula. R/

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.Que el Senyor et beneïsca des de Sió.Que tota la vida pugues veureprosperar Jerusalem. R/

Que pugues veure els fills dels teus fills.Pau a Israel! R/

LECTURA SEGONATant el qui santifica com els que són santificats tenen un mateix pare


Germans:Jesús, abaixat, va ser posat un moment per davall dels àngels,però ara, després de la passió i la mort,

el veiem coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morira per tots.

Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació,

fóra consagrat pels sofriments.Tant el qui santifica com els qui són santificats

tenen un mateix pare, i, per això, no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 290

al·leluia 1 Jo 4, 12

Si ens estimem, Déu està en nosaltres,i, dins de nosaltres, el seu amor és tan gran

que ja no hi falta res.

EVANGELIAllò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar


En aquell temps, els fariseus anaren a trobar a Jesús per provar-lo, i li preguntaren

si el marit es pot divorciar de la seua dona.Ell els preguntà:– «¿Què us va ordenar Moisès?»Li respongueren:– «Moisès permet de donar a l'esposa

un document de divorci i separar-se.»Jesús els digué:– «Moisès va escriure aquesta prescripció

perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare

i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.»

Una vegada a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix.

Jesús els diu:– «Aquell qui es divorcia de la seua dona

i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i, si la dona es divorcia del seu marit

i es casa amb un altre, comet adulteri.»

291 DIUMENGE XXVII

La gent portava a Jesús uns xiquets perquè els imposara les mans,

però els deixebles renyien els qui els havien portat. A Jesús li va saber mal que els renyiren, i els digué:

– «Deixeu venir els xiquets, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Vos ho dic amb tota veritat: Qui no rebrà el Regne de Déu com el rep un xiquet, no hi entrarà de cap manera.»

I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

Paraula del Senyor.

O bé més breu:


En aquell temps, els fariseus anaren a trobar a Jesús per provar-lo, i li preguntaren

si el marit es pot divorciar de la seua dona.Ell els preguntà:– «¿Què us va ordenar Moisès?»Li respongueren:– «Moisès permet de donar a l'esposa

un document de divorci i separar-se.»Jesús els digué:– «Moisès va escriure aquesta prescripció

perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare

i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.»

Una vegada a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix.

Jesús els diu:

DURANT L'ANY 292

– «Aquell qui es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra

comet adulteri contra la primera, i, si la dona es divorcia del seu marit

i es casa amb un altre, comet adulteri.»

Paraula del Senyor.

293 DIUMENGE XXVIII

DIUMENGE XXVIII

LECTURA PRIMERAComparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no-res

Lectura del llibre de la Saviesa 7, 7-11

Vaig pregar a Déu que em donara enteniment,i m'ho concedí;vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué.

La preferisc a ceptres i trons,i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res.Ni tan sols la compare amb les pedres més precioses,perquè tot l'or del món, al seu costat,

no val ni un gra d'arena,i la plata no val més que el fang.

L'aprecie més que la salut i que la boniquesa,i vull que em faça de llum,perquè la seua claror no s'apaga mai.Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns,duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Paraula de Déu.


R/ Que el vostre amor, Senyor, no tarde més a saciar-nosi ho celebrarem amb goig tota la vida.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres diesper adquirir la saviesa del cor.Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?sigueu pacient amb els vostres servidors. R/

Que el vostre amor no tarde més a saciar-nosi ho celebrarem amb goig tota la vida.Doneu-nos tants dies d'alegriacom ens n'heu donat d'aflicció,tants anys de goig, com n'hem vist de penes. R/

DURANT L'ANY 294

Que puguem veure la vostra obra,que els nostres fills vegen la vostra glòria.Que l'amabilitat del Senyorrepose damunt els seus servents.Doneu encert a l'obra de les nostres mans. R/

LECTURA SEGONALa paraula de Déu esclareix les intencions i els pensaments del cor


La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos,

i esclareix les intencions i els pensaments del cor.En tot el món creat no hi ha res que Déu no veja clarament;tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 5, 3

Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.

EVANGELIVés a vendre tot el que tens, i vine amb mi


Un dia que Jesús eixia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava:

– «Bon mestre, ¿què he de fer per posseir la vida eterna?»Jesús li digué:– «¿Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu.

Ja saps què diuen els manaments:

295 DIUMENGE XXVIII

"No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra un altre, no faces cap frau,honra el pare i la mare."»

Ell li respongué:– «Tot això ja ho he complit des de jove.»Jesús se'l mirà amb afecte i li digué:– «Encara et falta una cosa:

vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després, torna i vine amb mi.»

Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric.

Llavors, Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles:– «Per als qui són rics,

que ho és de difícil d'entrar al Regne de Déu!»Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos.

Però Jesús els tornà a dir:– «Fills meus, que ho és de difícil d'entrar al Regne de Déu!

És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla, que no que un ric entre al Regne de Déu.»

Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells:– «¿Qui es podrà salvar?»Jesús se'ls mirà i els digué:– «Als hòmens, els és impossible, però a Déu no,

perquè Déu ho pot tot.»Llavors, Pere es posà a dir-li:– «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.»Jesús respongué:– «Vos ho dic amb tota veritat:

Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps,

no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per ude cases, germans i germanes, mare, fills i camps,

i també persecucions, i en el món futur, tindrà la vida eterna.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 296

O bé més breu:


Un dia que Jesús eixia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava:

– «Bon mestre, ¿què he de fer per posseir la vida eterna?»Jesús li digué:– «¿Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu.

Ja saps què diuen els manaments: "No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra un altre, no faces cap frau,honra el pare i la mare."»

Ell li respongué:– «Tot això ja ho he complit des de jove.»Jesús se'l mirà amb afecte i li digué:– «Encara et falta una cosa:

vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després, torna i vine amb mi.»

Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric.

Llavors, Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles:– «Per als qui són rics,

que ho és de difícil d'entrar al Regne de Déu!»Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos.

Però Jesús els tornà a dir:– «Fills meus, que ho és de difícil d'entrar al Regne de Déu!

És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla, que no que un ric entre al Regne de Déu.»

Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells:– «¿Qui es podrà salvar?»Jesús se'ls mirà i els digué:– «Als hòmens, els és impossible, però a Déu no,

perquè Déu ho pot tot.»

Paraula del Senyor.

297 DIUMENGE XXIX

DIUMENGE XXIX

LECTURA PRIMERAQuan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència


El Senyor volgué que el sofriment el triturara.Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,veurà una descendència,

viurà llargament,i, per ell, el designi del Senyor arribarà a bon terme.Gràcies al sofriment de la seua ànima, ara veu la llum;el just, amb les penes que ha sofert,

ha fet justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells.

Paraula de Déu.

salm responsorial32, 4-5.18-19.20 i 22 (R/: 22)

R/ Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós.

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot allò que fa;estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren,els qui esperen en l'amor que els té;ell els allibera de la mort,i els retorna en temps de fam. R/

Tenim posada l'esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

DURANT L'ANY 298

LECTURA SEGONAAcostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu


Germans:Mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que,

travessant els cels, ha entrat davant Déu.Perquè el gran sacerdot que tenim

no és incapaç de compadir-se de les nostres debilitats: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot,

encara que sense pecar.Per tant,

acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadisca de nosaltres, ens aculla i ens concedisca, quan siga l'hora,

l'auxili que necessitem.

Paraula de Déu.

al·leluiaMc 10, 45

El Fill de l'home ha vingut a servir,i a donar la seua vida com a preu de rescat

per tots els hòmens.

EVANGELIEl Fill de l'home ha vingut a donar la seua vida com a preu de rescat

per tots els hòmens


En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu,

anaren a trobar a Jesús i li digueren:– «Mestre, voldríem que ens concedíreu un favor

que us demanarem.»

299 DIUMENGE XXIX

Jesús els preguntà:– «¿Què voleu que faça?»Ells li digueren:– «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure,

l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra.»Jesús els respongué:– «No sabeu què demaneu.

¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?»

Ells li digueren:– «Sí que podem.»Jesús els respongué:– «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré

i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat,però, seure a la meua dreta i a la meua esquerra,

no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.»

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan.

Jesús cridà els deixebles i els digué:– «Ja sabeu que, en totes les nacions,

els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos,

i els grans personatges mantenen els altres davall el seu poder.

Entre vosaltres, no ha de ser així: qui vullga ser important, ha de ser el vostre servidor i, qui vullga ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir,

sinó a servir els altres, i a donar la seua vida com a preu de rescat

per tots els hòmens.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 300

O bé més breu:


En aquell temps,Jesús cridà els deixebles i els digué:– «Ja sabeu que, en totes les nacions,

els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos,

i els grans personatges mantenen els altres davall el seu poder.

Entre vosaltres, no ha de ser així: qui vullga ser important, ha de ser el vostre servidor i, qui vullga ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir,

sinó a servir els altres, i a donar la seua vida com a preu de rescat

per tots els hòmens.»

Paraula del Senyor.

301 DIUMENGE XXX

DIUMENGE XXX

LECTURA PRIMERACecs i coixos, els faré tornar consolats


Açò diu el Senyor:– «Crideu d'alegria, celebreu la sort de Jacob,

la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d'Israel!

Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien eixit plorant

i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel,

i Efraïm és el meu fill gran.»

Paraula de Déu.

salm responsorial125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R/: 3)

R/ És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,ho crèiem un somni;la nostra boca s'omplí d'alegria,de crits i de rialles. R/

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells.»És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem! R/

DURANT L'ANY 302

Renoveu la nostra vida, Senyor,com l'aigua renova l'estepa del Négueb.Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,criden de goig a la sega. R/

Eixien a sembrar tot plorant,emportant-se la llavor;i tornaran cantant d'alegria,duent al coll les seues garbes. R/

LECTURA SEGONAEres sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec


Els grans sacerdots, presos d'entre els hòmens són destinats a representar els hòmens davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats.No els és difícil de ser indulgents

amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes

les seues pròpies debilitats.Per això, necessiten oferir sacrificis pels seus pecats

igual que pels pecats del poble.I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot:

és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.

Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot,

sinó que li l'ha donada aquell que li ha dit: «Eres el meu Fill, avui t'he engendrat.»

I, en un altre lloc, diu: «Eres sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

Paraula de Déu.

303 DIUMENGE XXX

al·leluia2 Tm 1, 10b

Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia, i amb la Bona Nova de l'evangeli,ha fet resplendir la llum de la vida.

EVANGELIRabuni, feu que hi veja


En aquell temps, Jesús va eixir de Jericó amb els seus deixebles

i amb molta gent. Vora el camí, hi havia assegut, demanant caritat,

un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret,

començà a cridar:– «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi!»Tothom el reprenia per fer-lo callar,

però ell cridava encara més fort:– «Fill de David, compadiu-vos de mi!»Jesús s'aturà i digué:– «Crideu-lo.»Ells criden el cec i li diuen:– «Anima't i vine que et crida.»El cec llançà la capa, s'alçà d'una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà:– «¿Què vols que et faça?»Ell respon:– «Rabuni, feu que hi veja.»Jesús li diu:– «Vés, la teua fe t'ha salvat.»A l'instant s'hi veia, i el seguia pel camí.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 304

DIUMENGE XXXI

LECTURA PRIMERAEscolta, Israel: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor


En aquells dies, Moisès digué al poble:

– «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et done,tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills.

Així, viureu anys i més anys.

Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mane;així, seràs un poble feliç i nombrós

en un país que regalla llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares.

Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic.

Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces.

Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et done.»

Paraula de Déu.

salm responsorial17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R/: 2)

R/ Vos estime, Senyor, vós m'enfortiu.

Vos estime, Senyor, vós m'enfortiu,roca i muralla que m'allibera. R/

Déu meu, penyal on m'empare,escut i força que em salva.Envoltat d'adversaris delirants, clame al Senyor,cride auxili d'entre els enemics. R/

305 DIUMENGE XXXI

Beneït siga el Déu vivent, el meu penyal.Beneïsc el Senyor que em salva.Ha donat grans victòries al seu rei,ha mostrat l'amor que té al seu ungit. R/

LECTURA SEGONAJesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals


Germans:Els sacerdots de l'antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia

de continuar en les seues funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això, té el poder de salvar definitivament

tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells.

Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d'enmig dels pecadors

i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble:

es va oferir a si mateix una sola vegada.La Llei havia fet sacerdots uns hòmens plens de debilitats,però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill,

que serà, per sempre, un sacerdot perfecte.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14, 23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules, diu el Senyor;el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

DURANT L'ANY 306

EVANGELIEstimar a Déu és el primer. El segon és estimar els altres

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 12, 28b-34

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar a Jesús

i li va fer aquesta pregunta:– «¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?»Jesús li respongué:– «El primer és aquest:

"Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces."

El segon és:"Estima els altres com a tu mateix."Més gran que aquests, no hi ha cap altre manament.»

El mestre de la Llei li digué:– «Molt bé, mestre.

És veritat que Déu és un només i que no n'hi ha cap altre fora d'ell.

I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis

i totes les ofrenes cremades a l'altar.»Jesús, en sentir aquesta resposta tan plena de seny, li digué:– «No estàs lluny del Regne de Déu.»

I ningú no s'atreví a fer-li cap pregunta més.

Paraula del Senyor.

307 DIUMENGE XXXII

DIUMENGE XXXII

LECTURA PRIMERALa viuda va fer un panet i el donà a Elies

Lectura del primer llibre dels Reis 17, 10-16

En aquell temps, el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble,

hi havia allà una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué:

– «Porta'm una mica d'aigua per a beure.»Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué:– «Porta'm, també, un tros de pa.»Ella respongué:– «Per la vida del Senyor, el teu Déu,

et jure que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara, estava arreplegant aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i, després, morirem de fam.»

Elies li respongué:– «No tingues por. Fes-ho tal com dius,

però primer, fes un panet per a mi i dóna-me'l. Després, ja en faràs per a tu i per al teu fill. Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de farina

ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins el dia que el Senyor enviarà la pluja al país.»

Ella va fer tal com Elies li havia dit, i, durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar:

no es va buidar el pot de farina ni s'abaixà l'oli de la gerra,

tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 308

salm responsorial145, 6c-7.8-9a.9bc-10 (R/: 1)

R/ Alaba el Senyor, ànima meua.o bé: Al·leluia.

El Senyor, que es manté fidel per sempre,fa justícia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els presos. R/

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts.El Senyor estima els justs;el Senyor guarda els forasters. R/

Manté les viudes i els òrfens,i capgira els camins dels injusts.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R/

LECTURA SEGONACrist va fer oferta una sola vegada, quan va prendre damunt d'ell

els pecats de tots


Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del vertader, fet per mà d'hòmens, sinó que ha entrat al cel mateix,

i s'ha presentat davant Déu per nosaltres.El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, altrament, hauria hagut d'anar sofrint la seua passió

des de la creació del món. De fet, no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada

com a víctima per abolir el pecat.Els hòmens morim una sola vegada i, després de la mort, ve el judici.

309 DIUMENGE XXXII

Semblantment, el Crist va ser ofert una sola vegada quan va prendre damunt d'ell els pecats de tots.

Després, tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre'l.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 5, 3

Feliços els pobres en l'esperit:el Regne del cel és per a ells.

EVANGELIAquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots


En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia:– «No vos fieu dels mestres de la Llei.

Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els salude a les places,

que els facen ocupar els primers seients a les sinagoguesi els primers llocs a taula;

devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure,

es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor,Jesús mirava com la gent hi tirava diners.

Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més menudes.

Jesús cridà els deixebles i els digué:– «Vos dic amb tota veritat

que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots;els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 310

DIUMENGE XXXIII

LECTURA PRIMERAEn aquell moment serà salvat el poble

Lectura del llibre del profeta Daniel 12, 1-3

En aquells dies, mentre jo, Daniel, plorava i estava de dol,vaig sentir aquestes paraules del Senyor:

– «En aquell temps, es presentarà Miquel,comandant dels exèrcits celestials

que vetla pels fills del teu poble;hi haurà un temps de desgràcies com no se n'havien vistdes que existeixen les nacions fins aquell moment.

Però, en aquell moment, serà salvat el teu poble,tots els qui estaran inscrits en el llibre.

La multitud dels qui dormen a la pols de la terraes desvetlarà:uns, per a la vida eterna,altres, per a la vergonya d'una reprovació eterna.

Els justs resplendiran com la llum del firmament,els qui hauran conduït el poble pel bon camí

brillaran com els estels per sempre més.»

Paraula de Déu.

salm responsorial15, 5 i 8.9-10.11 (R/: 1)

R/ Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cor reposa confiat:no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

311 DIUMENGE XXXIII

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:goig i festa plena a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA SEGONAAmb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser

santificats

Lectura de la carta als cristians hebreus 10, 11-14.18

Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden traure els pecats.Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada

com a víctima pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faça dels seus enemics

l'escambell dels seus peus. Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre

els qui havien de ser santificats.Una vegada Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap ofrena més per obtenir-ne el perdó.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 21,36

Estigueu alerta pregant en tota ocasióperquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home.

EVANGELIReunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Després d'aquelles desgràcies,

el sol s'enfosquirà, la lluna no farà claror,

DURANT L'ANY 312

les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran.

Llavors, veuran venir el Fill de l'home sobre els núvolsamb gran poder i amb gran majestat.

Mentrestant, enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més allunyats de la terra i del cel.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seues branques es tornen tendres i naixen les fulles,

sabeu que l'estiu ja està prop. Igualment, quan vosaltres veureu tot això,

sapieu que ell arriba, que ja és a les portes. Vos dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació

sense que s'haja complit tot això.El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran.Ara bé, del dia i de l'hora, ningú no en sap res,

ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Paraula del Senyor.

313 DIUMENGE XXXIV

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

Diumenge trenta-quatre o darrer

LECTURA PRIMERALa seua sobirania és eterna

Lectura del llibre de Daniel 7, 13-14

Mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel

com un Fill d'home; s'acostà al vell venerable, el presentaren davant d'ell

i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa,

i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge.

La seua sobirania és eterna, no passarà mai, la seua reialesa no decaurà.

Paraula de Déu.

salm responsorial92, 1ab.1c-2.5 (R/: 1a)

R/ El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor és rei, va vestit de majestat.El Senyor va vestit i cenyit de poder. R/

Manté ferm tot el món, incommovible.El vostre soli es manté des del principi,vós sou des de sempre. R/

El vostre pacte és irrevocable;la santedat, Senyor, cau bé a la vostra casa,al llarg de tots els temps. R/

DURANT L'ANY 314

LECTURA SEGONASobirà dels reis de la terra... ha fet de nosaltres una casa reial,

uns sacerdots dedicats a Déu

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 1, 5-8

Vos desitge la gràcia i la pau de Jesucrist, el testimoni fidel,

el primer ressuscitat d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seua sang

per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li siga donada la glòria i el poder

pels segles dels segles. Amén.

Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.

Sí, amén.

«Jo sóc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet, i l'Omega, que és la darrera», diu el Senyor Déu,

el qui és, el qui era i el qui ha de vindre, el Déu de l'univers.

Paraula de Déu.

al·leluiaMc 11,10

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Beneït el Regne del nostre pare David,

que està a punt d'arribar.

315 DIUMENGE XXXIV

EVANGELITeniu raó: jo sóc rei

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 18, 33b-37

En aquell temps, Pilat digué a Jesús:

– «¿Eres tu el rei dels jueus?»Jesús contestà:– «¿Ix de vós, això que em pregunteu,

o són d'altres els qui us ho han dit de mi?»Respongué Pilat:– «No sóc jueu, jo!

És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t'han entregat a les meues mans. He de saber què has fet.»

Jesús respongué:– «La meua reialesa no és cosa d'aquest món.

Si fóra d'aquest món, els meus hòmens haurien lluitat

perquè jo no fóra entregat als jueus. I és que la meua reialesa no és d'ací.»

Pilat li digué:– «Per tant, vols dir que eres rei.»Jesús contestà:– «Teniu raó: jo sóc rei.

La meua missió és la de ser testimoni de la veritat;per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.»

Paraula del Senyor.

ÍNDEX

319 ÍNDEX

ÍNDEX GENERAL

ADVENTDiumenge I 7Diumenge II 10Diumenge III 14Diumenge IV 18

NADALNadal

missa de la vigília 25missa de la nit 30missa de l'alba 34missa del dia 37

Sagrada Família 41Solemnitat de la Mare de Déu 45Diumenge segon de Nadal 48Epifania del Senyor 52Baptisme del Senyor 56

QUARESMADiumenge I 61Diumenge II 64Diumenge III 68Diumenge IV 73Diumenge V 77Diumenge de rams 80

TRIDUUM PASQUAL DIUMENGES DE PASQUA

Dijous Santmissa crismal 101missa de la Cena del Senyor 104

Divendres Sant 109Diumenge de Pasqua

vetla de la nit santa 122missa del dia de Pasqua 145

Diumenge II 150Diumenge III 154Diumenge IV 158Diumenge V 161Diumenge VI 164Ascensió del Senyor 167Diumenge VII 171Diumenge de Pentecosta

missa de la vigília 175missa del dia 182

SOLEMNITATS DEL SENYOR

Santíssima Trinitat 189Cos i Sang de Crist 192Sagrat Cor de Jesús 196

DIUMENGES DE DURANT L'ANY

Diumenge II 203Diumenge III 207Diumenge IV 210Diumenge V 213Diumenge VI 216Diumenge VII 219Diumenge VIII 222Diumenge IX 225Diumenge X 229Diumenge XI 234Diumenge XII 237Diumenge XIII 240Diumenge XIV 244Diumenge XV 247Diumenge XVI 251Diumenge XVII 254Diumenge XVIII 258Diumenge XIX 262Diumenge XX 265Diumenge XXI 268Diumenge XXII 272Diumenge XXIII 276Diumenge XXIV 279Diumenge XXV 282Diumenge XXVI 285Diumenge XXVII 288Diumenge XXVIII 293Diumenge XXIX 297Diumenge XXX 301Diumenge XXXI 304Diumenge XXXII 307Diumenge XXXIII 310Diumenge XXXIV 313

ÍNDEX GENERAL 319

esglesiavalenciana.orgesglesiavalenciana.org/material/leccionari_dominical... · web viewel rei...

Documents