· web viewdibuixar, en perspectiva isomètrica i a escala 1:1, el mateix cub de 35 mm...

PROGRAMACIÓ D'AULA – Tecnologies 3 ESO

Tecnologies 3ESO marjal

Projecte AMPÈRE

PROGRAMACIÓ D'AULAProgramació de les unitats didàctiques

© marjal-grup edebé 1

COMUNITAT VALENCIANA


ÍNDEX

Unitat Pàgina

Unitat 1: Problemes tècnics i solucions 3

Unitat 2: Tecnologia i medi ambient 13

Unitat 3: Mesures i representació 24

Unitat 4: Plàstics i altres materials 34

Unitat 5: Producció d'energia elèctrica 49

Unitat 6: Circuits de corrent altern 60

Unitat 7: Tècniques elèctriques 71

Unitat 8: Electrònica bàsica 82

Unitat 9: Mitjans i sistemes de comunicació 93

Unitat 10: Automatismes i robots 104

Unitat 11: La informació numèrica 113

Unitat 12: Gestió de la informació 123

Unitat 13: Xarxes informàtiques 133



UNITAT DIDÀCTICA 1: Problemes tècnics i solucions

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Identificar problemes tècnics i proposar solucions concretes per tal de resoldre'ls.

Autonomia i iniciativa personal Planificar i construir la

solució triada per resoldre un problema tècnic, respectant les normes d'ús i seguretat en el maneig d'eines, màquines i equips.

Competència per a aprendre a aprendre

Verificar la idoneïtat de la solució construïda i valorar críticament el desenvolupament del treball, tant individualment com en equip.

Tractament de la informació i competència digital

Buscar informació en diferents fonts, organitzar-la i seleccionar la més adequada per a resoldre un problema tècnic.

Identificar i definir un problema tècnic, buscar informació per resoldre'l, dissenyar diverses solucions i triar la que millor s'ajuste a les condicions del problema.

Planificar la construcció d'un objecte tècnic i dur-la a terme seguint un mètode ordenat de treball i respectant les normes d'ús i de seguretat d'eines i màquines.

Avaluar el producte obtingut, el procés seguit i el treball en equip, i corregir els errors que es puguen detectar.

Redactar una memòria escrita per comunicar el resultat d'un projecte tècnic.

Conceptes Els problemes tècnics. Coneixements tecnològics necessaris per

a resoldre un problema tècnic. El mètode de projectes: etapes. El plantejament del problema. Les fonts d'informació. Concepció d'idees. Representació gràfica. El pla de treball. El procés de construcció. Factors de risc: tècnics i humans. Normes de seguretat. Avaluació: del producte, del procés i del

treball en equip. L'informe tècnic. Altres recursos per a la divulgació.

Procediments Utilització de la tècnica dels set

interrogants. Selecció de la font d'informació i resum

de les seues dades rellevants. Utilització de la graella d'idees. Confecció de la documentació gràfica

necessària per a dur a terme un projecte. Confecció del full de planificació. Seqüència d'operacions.

Identificar i definir problemes tècnics.

Buscar informació rellevant en diferents fonts i sintetitzar-la utilitzant els recursos apropiats.

Generar idees creatives per a solucionar un problema tècnic i representar-les utilitzant recursos propis del dibuix tècnic i el disseny gràfic.

Planificar la construcció d'un objecte utilitzant els documents tècnics necessaris.

Construir un objecte respectant les normes d'ús i seguretat d'eines, màquines i materials.

Avaluar el resultat d'un procés constructiu, el desenvolupament d'aquest, el treball propi i el dels altres membres de l'equip.

Presentar els resultats d'un projecte de resolució d'un problema tècnic utilitzant diferents mitjans, i de manera particular, l'informe tècnic.



Competència artística i cultural Expressar idees tècniques

per mitjà de diferents sistemes de representació gràfica.

• Utilitzar recursos convencionals i les TIC per a comunicar el resultat d'un projecte tècnic.

Utilització de qüestionaris per a l'avaluació.

Valors Valoració de la importància de seguir un

mètode ordenat per tal de resoldre problemes tècnics.

Rigor a l'hora de determinar les condicions inicials que ha de complir la solució a un problema tècnic.

Valoració crítica de les informacions obtingudes segons la fiabilitat de la font.

Presa de consciència dels riscos en el maneig d'eines, màquines i materials.

Respecte de les normes de seguretat. Disposició i iniciativa personal per a

participar solidàriament en treballs d'equip.

Ensenyaments transversals Educació per a la salut: presa de

consciència dels perills que comporta l'ús d'eines i màquines.

Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig de materials, eines i màquines.

Educació del consumidor: interés per reciclar materials.

Educació moral i cívica: valoració i respecte per les idees i aportacions dels altres membres d'un equip de treball.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Llegir i memoritzar comprensivament la definició de problema tècnic. Llegir un text per prendre consciència de la gran varietat de coneixements que es necessiten per a solucionar un problema tècnic. Evocar les etapes del mètode de projectes i les operacions que es duen a terme en aquestes mitjançant la lectura d'un altre text. Llegir i memoritzar comprensivament en què consisteix identificar un problema. Observar un quadre per comprendre en què consisteix la tècnica dels set

interrogants. Llegir un text per comprendre com es defineix un problema i com s'estableixen les condicions inicials de la solució. Reconéixer la importància de disposar d'informació adequada. Consultar un quadre per descobrir quin tipus d'informació és possible obtindre de diferents

fonts. Llegir i comprendre el procés que cal seguir per a recopilar i resumir la informació que s'obté d'una font determinada.@ Localitzar fonts d'informació per a diferents problemes tècnics.@ Buscar informació sobre uns problemes tècnics i elaborar-ne un resum breu. Observar una graella d'idees i reconéixer-ne la utilitat per a generar idees creatives. Llegir textos i observar figures per comprendre la utilitat dels dibuixos en perspectiva i les vistes d'un objecte en el context de la resolució d'un problema

tècnic. Observar el full de planificació corresponent a la construcció d'un objecte. Analitzar la seqüència d'operacions de construcció d'un objecte dibuixat. Llegir un text per comprendre en què consisteix la fase de construcció i quines activitats s'hi duen a terme. Llegir textos i observar imatges per identificar els factors de risc i les normes de seguretat en l'ús d'eines, màquines i materials. Consultar un quadre en el qual es recullen algunes idees per a actuar en cas d'avaluació negativa de l'objecte fabricat. Llegir i comentar en equip el qüestionari proposat per avaluar el procés de treball i valorar-ne la utilitat. Llegir i comentar en equip el desenvolupament d'una sessió d'avaluació. Estudiar el contingut d'un quadre que presenta els apartats d'una memòria escrita i el contingut d'aquests. Comprendre que existeixen altres possibilitats de comunicació de resultats.

MEDIATECA:Enllaços a internetPresentacions:

Seguretat a l'aula taller Normes de seguretat



ALTRES ACTIVITATSAVALUACIÓ INICIAL Grup classe

Resoldre exercicis diversos relacionats amb els ítems indicats en l'apartat Preparació de la unitat. Examinar els continguts de la unitat per identificar-ne els conceptes clau.

MOTIVACIÓ Explicació dels problemes que resolen les necessitats que satisfan diferents objectes d'ús quotidià. Descripció d'algun problema personal que s'haja solucionat gràcies a la invenció d'algun dispositiu senzill.

COMPLEMENTÀRIES Investigar, per equips, problemes tècnics de l'entorn relacionats amb àmbits com la casa, l'alimentació, l'oci, la comunicació, el treball escolar, el transport, el vestit, etc.

Dur a terme anàlisi d'objectes i sistemes tècnics per obtindre'n informació rellevant. Justificar la importància d'adquirir i utilitzar un vocabulari tècnic adequat. Amb aquesta finalitat, proposar als alumnes que

inicien la confecció d'un fitxer o un vocabulari alfabètic que incorpore els nous termes apareguts en la unitat.REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç:

Fitxa 1. El mètode de projectes. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Plantejament del problema. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Planificació i avaluació. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESLlibre de l'alumne:

Enumerar els diferents tipus de coneixements tecnològics necessaris per a resoldre un problema tècnic.

Llegir un text i identificar-hil les etapes del mètode de projectes i enumerar les operacions que es realitzen en cadascuna.

Ordenar les diferents tasques que es duen a terme en el procés de resolució de problemes tècnics i relacionar-les amb les etapes del mètode de projectes.

Llegir un text per identificar un problema i contestar unes preguntes sobre el tema.

Reflexionar i contestar preguntes sobre problemes tècnics.

Llibre de l'alumne: Explicar què s'ha de fer per a utilitzar uns joguets de

plàstic i què cal fer després amb els elements sobrants.

Fitxa 5 d'avaluació de competències bàsiques (MATERIAL COMPLEMENTARI):

Proposar una solució concreta per a resoldre un problema tècnic, planificar i construir la solució triada, verificar la seua idoneïtat, valorar críticament el desenvolupament del treball tant individualment com en equip, i utilitzar recursos convencionals i les TIC per a comunicar el resultat final.



Fitxa 4 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Llegir un text i elaborar un qüestionari per analitzar

un problema. Explicar en què consisteix la seqüència d'operacions

i el full de planificació. Enumerar els riscos potencials de diferents

tècniques de construcció que s'hi descriuen. Explicar quin és el procediment que cal seguir per a

corregir una sèrie d'anomalies que s'han produït en el procés de construcció d'un objecte o un sistema tècnic.

Enumerar quins aspectes convé analitzar a l'hora d'avaluar el procés de treball seguit per a fabricar un objecte tècnic.

ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L'EXPRESSIÓLectura

Llegir de manera comprensiva problemes i situacions diverses, i traduir-les al llenguatge tecnològic. Llegir comprensivament expressions numèriques per elaborar enunciats. Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtindre o ampliar informació, investigar, accedir a programes de càlcul, practicar operacions… Utilitzar estratègies de comprensió lectora:

— Lectura silenciosa (autorregulació de la comprensió).— Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge tecnològic en problemes i situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).— Elaboració de síntesis, esquemes, resums (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió Exposar, de manera oral i escrita, el plantejament i desenvolupament en la resolució de les diverses activitats. Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.



ACTIVITATS TICLlibre de l'alumne:

Activitat 22 (LA). Localitzar fonts d'informació per a diferents problemes tècnics. Activitat 31 (LA). Es proposa la recerca d'informació sobre uns problemes tècnics i l'elaboració d'un resum breu sobre un d'aquests. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a una sèrie de pàgines web per a descobrir la resposta a diverses qüestions sobre el projecte

Apol·lo.MediatecaEnllaços a internetPresentacions:

Normes de seguretat Seguretat a l'aula taller

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Identificar problemes tècnics i proposar solucions concretes per a resoldre'ls. Planificar i construir la solució triada per tal de resoldre un problema tècnic, respectant les normes d'ús i seguretat en el maneig d'eines, màquines i equips. Verificar la idoneïtat de la solució construïda. Buscar informació en diferents fonts, organitzar-la i seleccionar la més adequada per a resoldre un problema tècnic. Expressar idees tècniques per mitjà de diferents sistemes de representació gràfica. Utilitzar recursos convencionals i les TIC per a comunicar el resultat d'un projecte tècnic.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Ús correcte dels conceptes i del vocabulari tecnològic a l'hora de transmetre i sol·licitar informació. Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats. Grau d'elaboració personal de les idees, les respostes i els processos personals desenvolupats. Grau de comprensió i comunicació de la informació tecnològica. Ordre i claredat en la presentació d'activitats. Percentatge o nombre d'encerts en proves, exercicis i treballs escrits. Comportament: respecte, interés i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyonia.



METODOLOGIAMATERIALS i RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Llibre de text TECNOLOGIA 3 ESO, projecte Ampère; editorial marjal.

Llibre digital TECNOLOGIA 3 ESO, projecte Ampère; editorial marjal.

Mediateca. Calculadora, ordinador i

programes relacionats amb la unitat 1.

Pissarra digital. Material fungible.

Aula. Temps aproximat:

3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

— Evocació de coneixements previs per a treballar els nous continguts.— Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de

situacions quotidianes, que n'afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Açò possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, i connecta amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la metodologia

de la pissarra digital o bé utilitzant els ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d'imatges, presentacions.

— Resolució de problemes amb els quals l'alumne/a desenvolupa i perfecciona les seues estratègies, alhora que n'adquireix altres de generals i específiques.

— Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...), seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

Unitat 1: Problemes tècnics i solucions. ESTRUCTURA: — Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar el mètode de

projectes i resoldre problemes tècnics.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han

d'adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges. — Índex: presenta els continguts de la unitat i serveix com a organitzador dels aprenentatges.— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per a treballar els continguts de la

unitat 1. Impliquen la realització d'activitats vàries.— Continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat, treballades a

partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i de reforç i ampliació.



Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.

— Pràctiques de taller, amb activitats manipulatives que permeten treballar els continguts procedimentals.

— Activitats de síntesis: un gran nombre d'activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació..

— Síntesi: esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat amb conceptes per a completar.

— Avaluació: activitats per a comprovar si s'han comprés i assimilat els continguts desenvolupats en la unitat.

— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Houston, tenim un problema.

— Una mini webquesta, que proposa la connexió a una sèrie de pàgines web per a descobrir la resposta a diverses qüestions sobre el projecte Apol·lo.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓESCRITS ORALS ALTRES

Tasques diverses de l'alumne/a realitzades en l'activitat diària de la classe.

Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i de competències bàsiques.

Procés seguit en la resolució de problemes. Activitats TIC: interactives, enllaços a internet. Quadern de l'alumne.

Valoració del plantejament i processos seguits, així com del resultat obtingut.

Preguntes individuals i col·lectives.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seues intervencions.

Fitxa de registre individual. Registre per a l'avaluació contínua del grup

classe. Autoavaluació (oral i escrita). Bloc del professor.



AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENTADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS

ACADÈMICSPROPOSTES DE

MILLORAPreparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de les classes. Existeix una distribució temporal equilibrada. S'adequa el desenvolupament de la classe amb les característiques del grup.

Utilització d'una metodologia adequada

S'han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.). La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l'alumne/a.

Regulació de la pràctica docent

Grau de seguiment dels alumnes. Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenentatges. Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i la informació facilitada als alumnes i les famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts. Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de l'aprenentatge. Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d'activitats planificades. Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació s'han donat a conéixer:- Als alumnes- A les famílies

Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat

S'adopten mesures amb antelació per a conéixer les dificultats d'aprenentatge. S'ha oferit resposta als diferents ritmes i capacitats d'aprenentatge. Les mesures i els recursos oferits han sigut suficients.Aplica mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent tenint en compte els informes psicopedagògics.



PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A NEE

Alumnes

1 ...

.

2 ...

.

Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.3 ....4 ....Adaptació de les activitats de la programació.Atenció individualitzada dins i fora de l'aula per a la realització de les activitats adaptades.Adaptació curricular significativa per NEE.Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el sistema educatiu.…



UNITAT DIDÀCTICA 2: Tecnologia i medi ambient


Distingir i classificar les diferents agressions al medi ambient i comprendre la relació entre la sobreexplotació dels recursos i l'esgotament d'aquests.

Competència social i ciutadana Adoptar hàbits d'estalvi

energètic i de tractament dels residus.


Obtindre informació a través de la xarxa internet utilitzant diversos recursos, com a motors de recerca, blocs, etc.

Identificar les principals agressions al medi ambient provocades pel desenvolupament tecnològic.

Analitzar les causes i els efectes de l'esgotament de les primeres matèries.

Reconéixer i classificar els principals focus de contaminació.

Prendre consciència de la necessitat de promoure un desenvolupament sostenible i de posar en marxa les tecnologies correctores que puguen fer-lo possible.

Conceptes Producció i consum de béns abans de

la Revolució Industrial. Producció i consum de béns després

de la Revolució Industrial. Agressions al medi ambient

provocades pel desenvolupament tecnològic.

Incendis forestals: causes i efectes. Tala d'arbres: raons que l'expliquen i

efectes que produeix. Extracció de recursos minerals i

hídrics: motius i conseqüències. Caça i pesca massives: causes i

conseqüències. Activitats ramaderes: tipus i

conseqüències mediambientals. Agents contaminants. Contaminació del sòl. Contaminació de l'aigua. Contaminació atmosfèrica. Tractament dels residus. Contaminació acústica. Contaminació per radiacions. Contaminació lluminosa. Concepte de desenvolupament

sostenible. Tecnologies correctores.

Conéixer i descriure, a grans trets, les característiques del desenvolupament tecnològic actual, en comparació del d'altres èpoques de la història.

Identificar agressions al medi ambient provocades per les activitats humanes i descobrir-ne l'origen.

Reconéixer els problemes derivats de l'esgotament de les primeres matèries, les causes que els provoquen i els efectes que produeixen.

Identificar agents contaminants i reconéixer-ne l'origen.

Explicar detalladament la millor manera de tractar els residus per no contribuir a una major degradació del medi ambient.

Explicar en què consisteix el desenvolupament sostenible, per què és necessari, quines tecnologies correctores el fan possible i quines iniciatives internacionals tendeixen a aconseguir-lo.



Procediments Recerca d'informació en internet sobre

iniciatives internacionals relacionades amb la defensa del medi ambient.

Valors Actitud decidida en defensa de l'aire,

l'aigua i el sòl enfront de l'acció dels agents contaminants.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: sensibilitat envers

els efectes provocats per les activitats que produeixen l'esgotament de les matèries primeres.

Educació moral i cívica: hàbit d'utilització dels contenidors de recollida selectiva de residus per a facilitar-ne el posterior tractament i reciclatge.

Educació moral i cívica: actitud crítica enfront dels organismes o països reticents a la signatura de convenis internacionals que promouen la defensa del medi ambient i la consecució d'un desenvolupament sostenible.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Comparar dos textos i dues imatges en els quals es descriue la manera de vida i els mitjans de producció existents abans i després de la Revolució

Industrial per prendre consciència de la importància d'aquest esdeveniment històric. Llegir un text i observar les imatges que l'acompanyen per descobrir les agressions principals al medi ambient que provoca la manera de vida de la societat

industrialitzada. Identificar quins canvis s'han produït en l'entorn més pròxim de l'alumne i comprovar si hi ha alguna relació entre desenvolupament industrial i agressió

mediambiental. Llegir textos descriptius i observar les imatges que els acompanyen per reconéixer les causes i els efectes de les accions que contribueixen a l'esgotament

de les primeres matèries: incendis forestals, tala d'arbres, extracció de recursos minerals i hídrics, caça i pesca massives, i activitats ramaderes. Prendre consciència dels principals agents contaminants (sòlids, líquids, gasosos i d'una altra naturalesa) que incideixen sobre el medi ambient. Identificar les fonts de contaminació i els agents contaminants que actuen sobre el sòl. Descobrir l'impacte (tèrmic, físic i químic) dels agents contaminants sobre l'aigua. Analitzar els principals efectes de la contaminació atmosfèrica i els agents que la causen: pluja àcida, efecte hivernacle, destrucció de la capa d'ozó i

aparició del fenomen conegut com smog. Llegir un text en el qual es descriuen les característiques dels residus sòlids i consultar un quadre per identificar diferents tècniques de tractament per a

evitar o minimitzar el seu impacte ambiental. Reconéixer l'existència de contaminació acústica i els seus efectes sobre la salut de les persones i els altres éssers vius. Prendre consciència de la importància de la contaminació per radiacions mitjançant l'observació d'imatges i la lectura de textos. Reconéixer l'existència de la contaminació lluminosa i valorar-ne els efectes sobre el medi. Llegir textos i observar les imatges que les acompanyen per identificar i valorar les tecnologies correctores que permeten aconseguir un desenvolupament

sostenible.





MOTIVACIÓ Enumeració d'agressions al medi ambient observables en l'entorn i que són provocades pel desenvolupament tecnològic. Descripció de fenòmens com la pluja àcida, l'efecte hivernacle o la disminució de la capa d'ozó. Anàlisi dels avantatges i els inconvenients de la substitució de les fonts d'energia no renovables per altres de renovables. Proposta d'iniciatives personals dirigides a evitar la deterioració del medi ambient en la pròpia localitat.

COMPLEMENTÀRIES Llegir el text sobre els clorofluorocarbonats en l'apartat Curiositats (LA) i elaborar una redacció breu amb el títol: «Regeneració de la capa d'ozó».

Fer una eixida cultural a un ecoparc pròxim. S'hi podrà estudiar in situ tot el procés de recollida, classificació i gestió de residus.

REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Esgotament de les matèries primeres. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Contaminació. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Tecnologies correctores. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Completar una taula escrivint matèries primeres dels diferents orígens.

Enumerar les activitats humanes responsables de l'esgotament dels recursos naturals i indicar-ne les causes i els efectes.

Confeccionar un quadre amb els agents contaminants, qui els produeixen i a quina part de l'ecosistema global afecten.

Explicar les causes, els efectes i com es poden evitar els incendis forestals.

Relacionar unes afirmacions que són conseqüència de la ramaderia intensiva o extensiva.

Enumerar els agents contaminants gasosos i els

Llibre de l'alumne: Adoptar hàbits d'estalvi energètics i de tractament dels

residus.


Distingir i classificar algunes de les diferents agressions al medi ambient, comprendre la relació entre la sobreexplotació dels recursos i l'esgotament d'aquests.

Distingir i classificar alguns dels diferents tipus de contaminació i d'agents contaminants.

Adoptar hàbits d'estalvi energètics i de tractament dels residus.



seus possibles orígens. Explicar els tres tipus d'impactes dels agents

contaminants en l'aigua. Explicar l'efecte hivernacle i la seua relació amb el

canvi climàtic. Classificar els diferents tipus de residus i el

contenidor que els correspon. Explicar els efectes de la contaminació acústica en

una societat industrial i en un àmbit urbà. Indicar les mesures que s'han de prendre per a

cuidar l'aigua i preservar el medi ambient. Identificar les condicions necessàries per a un

desenvolupament sostenible i raonar les mesures correctores per a aconseguir-ho.

Assenyalar les raons per les quals l'eliminació de residus constitueix un important problema.

Enumerar mesures que es poden prendre en les cases per a estalviar energia.

Fitxa 4 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Explicar per què l'explotació massiva de recursos

constitueix una agressió al medi ambient. Indicar les causes i les conseqüències d'algunes formes d'explotació de recursos.

Enumerar agents contaminants i classificar-los segons la seua naturalesa i procedència.

Explicar l'impacte de determinats agents contaminants sobre l'aigua i descriure accions concretes que s'han de dur a terme per tal de garantir-ne la potabilitat.

Indicar les condicions bàsiques mínimes per a un desenvolupament sostenible.








Activitat 4 (LA). Buscar informació en internet sobre la desforestació, la desertització i la desertificació. Activitat 7 (LA). Localitzar informació relacionada amb la recollida selectiva de residus. Activitat 9 (LA). Buscar informació en internet sobre el compostatge. Activitat 10 (LA). Extraure informació i redactar un resum de les conclusions recollides en un informe sobre les radiacions electromagnètiques. En l'apartat Recursos multimèdia es proposen diverses activitats que els alumnes podran resoldre accedint a les pàgines web indicades o buscant la

informació en internet. Activitat 28 (LA). Accedir a una pàgina web en la qual s'ofereix informació sobre el cotxe elèctric i, una vegada llegida, establir un diàleg sobre la viabilitat

d'aquest mitjà de transport. En l'apartat Mini webquesta (LA) es proposa buscar informació en internet sobre el protocol de Kyoto i contestar una sèrie de preguntes.



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Identificar les causes i les conseqüències de la deterioració mediambiental. Conéixer les causes de l'esgotament de les matèries primeres. Identificar els diferents tipus de contaminació existents i proposar les tecnologies correctores per a un desenvolupament sostenible. Definir contaminació i desenvolupament sostenible.








programes relacionats amb la unitat 2



3 setmanes.



situacions quotidianes, que n'afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Açò possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la

metodologia de la pissarra digital o bé utilitzant els ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d'imatges, presentacions.



Unitat 2: Tecnologia i medi ambient. ESTRUCTURA: — Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar el desenvolupament

tecnològic i les agressions provocades al medi ambient.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han



partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les



CB, i de reforç i ampliació.Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i l'adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.

— Recursos multimèdia, amb activitats en la xarxa que permeten treballar els continguts conceptuals, procedimentals i els valors tractats en la unitat.

— Activitats de síntesis: una gran quantitat d'activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació..



— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Els clorofluorocarbonats.

— Una mini webquesta, que proposa la connexió a una sèrie de pàgines web per tal de descobrir les respostes a diverses qüestions sobre el protocol de Kyoto.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 3: Mesures i representació


Interpretar i confeccionar dibuixos a escala.


Utilitzar els programes de disseny gràfic per a representar objectes i valorar-ne la utilitat enfront de les tècniques de traçat manual.

Competència artística i cultural Representar objectes i

elements utilitzant el sistema dièdric i els principals tipus de perspectiva: cavallera i isomètrica.

Identificar els recursos materials i les tècniques més habituals en la representació gràfica d'objectes tècnics.

Valorar la utilitat de la representació gràfica a escala.

Manejar amb soltesa recursos informàtics per a representar objectes tècnics.

Conceptes Concepte de mesura. El Sistema Internacional d'Unitats: magnituds

bàsiques i magnituds derivades. Mesures directes i indirectes. Instruments de mesura. Error absolut i error relatiu. L'escala. Tipus d'escales: de reducció, natural i

d'ampliació. Recursos per a dibuixar a escala. El sistema dièdric. El Sistema Europeu de disposició de vistes. La perspectiva cavallera. El coeficient de reducció. La perspectiva axonomètrica: isomètrica,

dimètrica i trimétrica. Sistema bitmap. Sistema vectorial. Eines informàtiques de disseny.

Procediments Obtenció de mesures indirectes. Determinació de l'error absolut. Càlcul de l'error relatiu. Determinació de l'error en les mesures

indirectes. Construcció d'una escala gràfica.

Dur a terme construccions geomètriques amb l'ajuda del regle, l'escaire i el cartabó, el compàs i el transportador d'angles.

Identificar les vistes d'un objecte i distribuir-les correctament sobre el paper segons el Sistema Europeu.

Conéixer les característiques tècniques dels dibuixos en perspectiva cavallera i dur a terme representacions d'objectes amb aquesta tècnica.

Conéixer les característiques tècniques dels dibuixos en perspectiva isomètrica i dur a terme representacions d'objectes amb aquesta tècnica.

Usar programes de disseny gràfic per a confeccionar dibuixos senzills amb l'ajuda de l'ordinador.

Valorar la utilitat dels programes de disseny i mostrar interés per utilitzar-los de manera eficient.



Realització de càlculs a escala. Obtenció de les vistes d'un objecte. Distribució de les vistes sobre el paper. Dibuix en perspectiva cavallera: procés de

treball. Dibuix en perspectiva isomètrica: procés de

treball. Realització de dibuixos utilitzant recursos

informàtics.

Valors Rigor i precisió en l'expressió d'una mesura i

el seu error. Rigor i meticulositat en la realització de

càlculs a escala. Valoració de la utilitat dels dibuixos en

perspectiva cavallera o isomètrica a l'hora de prendre mesures.

Curiositat per conéixer programes informàtics que faciliten la tasca de disseny.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: utilització acurada

dels instruments i suports per a dibuix, valorant-ne la utilitat.

Educació del consumidor: interés per conéixer les prestacions d'alguns programes de disseny gràfic inclosos al programari del sistema informàtic de l'ordinador.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Memoritzar comprensivament la definició de mesura. Distingir entre magnituds bàsiques i magnituds derivades. Memoritzar les magnituds bàsiques que estableix el Sistema Internacional i les unitats en què es mesuren. Reconéixer la diferència entre una mesura directa i una altra indirecta. Identificar els instruments de mesura més habituals i classificar-los. Memoritzar comprensivament la definició d'error absolut. Calcular valors mitjans i errors absoluts. Memoritzar comprensivament la definició d'error relatiu. Calcular errors relatius. Calcular errors en mesures indirectes. Llegir i memoritzar comprensivament la definició d'escala. Analitzar tres dibuixos per distingir els diferents tipus d'escala a què estan representats en cada cas. Observar amb detall un escalímetre, confeccionar una escala gràfica i realitzar càlculs numèrics a partir d'un supòsit. Analitzar la manera d'obtindre les vistes d'un objecte. Utilitzar el cub de projeccions per a comprendre per què es distribueixen les vistes d'una manera determinada segons el Sistema Europeu. Descobrir les característiques dels dibuixos realitzats en perspectiva cavallera. Llegir i memoritzar la definició de coeficient de reducció. Observar una seqüència d'imatges en les quals es descriu el procés que cal seguir per a dibuixar en perspectiva cavallera. Descobrir les característiques dels dibuixos realitzats en perspectiva isomètrica. Observar una seqüència d'imatges en les quals es descriu el procés que cal seguir per a dibuixar en perspectiva axonomètrica. Descobrir l'existència de programes que es basen en els mapes de bits i la importància que té la profunditat de color. Llegir un text i observar imatges per reconéixer les característiques del sistema vectorial. Llegir un text i observar imatges per reconéixer les eines informàtiques de disseny.@ Dur a terme un dibuix geomètric utilitzant algun programa de disseny gràfic del propi ordinador o del que hi haja disponible a l'aula d'Informàtica.@ Confeccionar unes figures geomètriques amb l'aplicació de dibuix de Microsoft Word o d'OpenOffice. @ Copiar un dibuix proposat utilitzant un programa en sistema vectorial.


Com es dibuixa un esbós Com es confecciona un croquis acotat Dibuix d'una escala en perspectiva cavallera Dibuix d'una peça en perspectiva axonomètrica





MOTIVACIÓ Enumeració d'instruments i utensilis de dibuix. Definició d'esbós i descripció del procés de traçament. Explicació de la manera d'interpretar la informació que s'obté d'un plànol a escala. Enumeració de les vistes principals d'un objecte i descripció de la manera d'obtindre-les. Enumeració de programes de disseny assistit per ordinador.

COMPLEMENTÀRIES Realitzar activitats de dibuix relacionades amb construccions geomètriques per a consolidar l'ús dels instruments i les tècniques de dibuix.

Justificar la importància d'adquirir i utilitzar un vocabulari tècnic adequat. Amb aquesta finalitat, proposar als alumnes que inicien la confecció d'un fitxer o un vocabulari alfabètic que incorpore els nous termes apareguts en la unitat.

REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. La mesura. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. L'error en la mesura. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Escales. (MATERIAL COMPLEMENTARI). Fitxa 4. Perspectiva cavallera. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 5. Perspectiva isomètrica. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Explicar la diferència que hi ha entre les magnituds fonamentals i les derivades.

Explicar la diferència que existeix entre mesures directes i mesures indirectes.

Classificar magnituds en fonamentals i derivades, i indicar la unitat de l'SI que s'utilitza per a mesurar-les.

Raonar si una mesura està expressada de manera correcta i assenyalar com s'hauria d'haver indicat.

Obtindre unes mesures d'un plànol a partir de la seua escala.

Llibre de l'alumne: Realitzar uns càlculs matemàtics a partir dels plànols

tècnics d'un objecte a escala. Observar la imatge d'un objecte, deduir la perspectiva en

la qual està dibuixat, acotar-lo i dibuixar-lo en perspectiva isomètrica.

Confeccionar un dibuix, representar-lo en perspectiva cavallera i elaborar-lo per un programa de disseny per ordinador.



Analitzar una figura i realitzar diferents mesures i representacions.

Confeccionar un dibuix en perspectiva cavallera a partir de les vistes d'un objecte.

Indicar els avantatges i els inconvenients de la perspectiva axonomètrica enfront de la cavallera.

Indicar les diferències entre el sistema bitmap i el sistema vectorial a l'hora de confeccionar dibuixos per ordinador.

Fitxa 6 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Identificar la naturalesa de diferents magnituds i

relacionar-les amb l'instrument que permet mesurar-les.

Determinar l'error absolut d'una mesura realitzada amb un peu de rei, calcular el valor més probable i l'error relatiu, i expressar el resultat de manera correcta.

Dibuixar les sis vistes d'un objecte i distribuir-les correctament sobre el paper.

Dibuixar, en perspectiva cavallera i a escala 1:1, un cub de 35 mm d'aresta, amb un coeficient de reducció de 0,6 per a l'eix Y.

Dibuixar, en perspectiva isomètrica i a escala 1:1, el mateix cub de 35 mm d'aresta, amb un coeficient de reducció de 0,816 per a cadascun dels tres eixos.


Confeccionar dibuixos a escala. Representar objectes i elements utilitzant tant el sistema

dièdric com els principals tipus de perspectiva. Valorar la utilitat dels programes de disseny gràfic per a

representar objectes.




Activitat 21 (LA). Dur a terme un dibuix geomètric utilitzant algun programa de disseny gràfic del propi ordinador o del que hi haja disponible a l'aula d'Informàtica..

Activitat 29 (LA). Modificar un dibuix realitzat en sistema bitmap. Activitat 30 (LA). Copiar un dibuix proposat utilitzant un programa en sistema vectorial. Activitat 31 (LA). Observar un element geomètric en 3D des de diferents punts de vista. Activitat 32 (LA). Dur a terme dibuixos en perspectiva cavallera i isomètrica. Activitat 33 (LA). Confeccionar dibuixos en tres dimensions. En l'apartat Recursos multimèdia, es fa referència als dibuixos en perspectiva a partir d'un programa de geometria dinàmica; accedir a les pàgines web

esmentades i realitzar les activitats que s'hi proposen. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a una pàgina web per a descarregar un programa de disseny gràfic de gran utilitat en els mitjans

professionals: l'autoCAD.

MediatecaEnllaços a internetPresentacions:

Com es dibuixa un esbós Com es confecciona un croquis acotat Dibuix d'una escala en perspectiva cavallera Dibuix d'una peça en perspectiva axonomètrica



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Interpretar i confeccionar dibuixos a escala. Usar els programes de disseny gràfic per a representar objectes. Representar objectes i elements utilitzant el sistema dièdric i els principals tipus de perspectiva: cavallera i isomètrica.











3 setmanes.


— Evocació de coneixements previs per a treballar els nous continguts.— Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets

de situacions quotidianes, que n'afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Açò possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, i connecta amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la

metodologia de la pissarra digital o bé utilitzant els ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d'imatges, presentacions.



Unitat 3: Mesures i representació. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar les tècniques i els

instruments de mesura i representació per a construir objectes.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han


unitat 3. Impliquen la realització d'activitats diverses.— Continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat, treballades a partir

de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i de reforç i ampliació.



Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i l'adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.


— Recursos multimèdia, fa referència als dibuixos en perspectiva a partir d'un programa de geometria dinàmica; accedir a les pàgines web esmentades i realitzar les activitats que s'hi proposen.

— Activitats de síntesis: una gran quantitat d'activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació..



— • Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Els programes CAD.

— • Una mini Webquesta, que proposa la connexió a una pàgina web per a descarregar un programa de disseny gràfic de gran utilitat en els mitjans professionals: l'autoCAD.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 4: Plàstics i altres materials


Identificar les propietats dels plàstics com a materials d'ús tècnic i distingir entre termostables i termoplàstics.

Identificar els principals materials usats en la construcció i reconéixer-ne les principals aplicacions.

Dur a terme operacions de conformació, mecanitzat i unió de plàstics.

Autonomia i iniciativa personal Utilitzar les eines de

manera adequada i manejar-les amb precaució.

Competència social i ciutadana Prendre consciència dels

problemes mediambientals derivats de l'abocament de plàstics.

Reconéixer les propietats físiques i mecàniques dels plàstics, i classificar-los segons el seu comportament davant de la calor.

Identificar i distingir les eines, els utensilis i les màquines més usuals que s'usen per a treballar amb plàstics.

Manejar eines, màquines eina i utensilis per a treballar els plàstics amb soltesa, respectant les normes de seguretat.

Conceptes Estructura dels plàstics: monòmers i polímers. Origen dels plàstics. Propietats dels plàstics: físiques i mecàniques. Cronologia del plàstic. Classificació dels plàstics: termostables i

termoplàstics. Els plàstics i el medi ambient: tractaments. Operacions prèvies: mesurament i traçament. Subjecció del material. Conformació: plegament i doblegament. La plegadora i la doblegadora de plàstic. Mecanització: tallament i serradura. La talladora de porexpan. Mecanització: trepatge. Unió: encolada i caragolament. Acabament. Materials naturals: petris i orgànics. Materials transformats: productes ceràmics, derivats

del vidre, aglomerants, morters i formigons.

Procediments Anàlisi de les propietats físiques i mecàniques dels

plàstics. Utilització de la plegadora de plàstic. Utilització de la doblegadora de plàstic. Obtenció de formes arredonides. Tècnica de tallament amb tisores i cúter.

Reconéixer l'origen i les propietats de diferents tipus de plàstics.

Distingir entre plàstics termostables i plàstics termoplàstics, i reconéixer la qualitat que els caracteritza.

Identificar les eines i els utensilis habituals que s'usen en les operacions d'amidament, traçat, subjecció del material, conformació, mecanitzat, unió i acabament sobre plàstics.

Dur a terme operacions de mesurament, traçament, subjecció del material, doblegament, tallament, serradura, trepatge, encolada, caragolament i llimada de plàstics, empunyant les eines amb decisió i respectant les normes d'ús i seguretat.

Identificar els materials principals utilitzats en construcció, i reconéixer-ne l'origen, les qualitats tècniques i les aplicacions més habituals.



Procés de serradura de plàstics. Utilització de la talladora de porexpan. Trepatge amb màquina eina. Tècnica d'unió de plàstics. Tècnica de caragolament de plàstics.

Valors Interés per conéixer les aplicacions tècniques dels

diferents tipus de plàstics. Valoració de la utilitat de la recollida selectiva de

plàstics. Sensibilitat per l'impacte mediambiental produït per

la'abocament de plàstics. Valoració de la importància i la necessitat de

treballar de manera ordenada i metòdica. Respecte per les normes de seguretat en el maneig

d'eines i màquines. Curiositat per conéixer les aplicacions tècniques

dels diferents materials de construcció.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: valoració dels plàstics i

els materials de construcció com a materials d'ús tècnic.

Educació moral i cívica: interés per depositar els residus plàstics en els contenidors específics.

Educació ambiental: reflexió sobre l'impacte mediambiental de l'abocament i eliminació de plàstics.

Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d'utensilis i eines.

Actuar de manera responsable en el maneig de les màquines eina que s'usen en el treball amb plàstics: plegadora, doblegadora i talladora de porexpan.

Respectar les normes bàsiques d'higiene, ordre i seguretat en el treball a l'aula taller.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Recordar les diferents accepcions que té la paraula plàstic. Distingir entre monòmers i polímers mitjançant la lectura d'un text i l'observació d'una imatge. @ Buscar informació sobre la polimerització. Llegir un text per comprendre els orígens dels plàstics. Llegir i memoritzar les propietats físiques i mecàniques dels plàstics.@ Buscar informació i descobrir el nom d'un tipus de plàstic que s'utilitza per a recobrir el fil de coure d'un conductor elèctric. Recórrer un eix cronològic per descobrir la successiva aparició dels diferents tipus de plàstics en la història. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de plàstics termostables i plàstics termoplàstics. Observar imatges i llegir textos per tal d'identificar i

classificar els tipus de plàstics d'ús quotidià principals. @ Buscar informació i descobrir quins tipus de plàstic són uns noms. Llegir un text per prendre consciència de l'impacte mediambiental de l'abocament de plàstics. Recordar l'existència de contenidors específics per a la

recollida selectiva de plàstics. Llegir textos i observar imatges per evocar les característiques de les operacions de mesurament i traçament, subjecció del material, plegament,

doblegament, tallament, serradura, trepatge, encolada i caragolament, així com les eines i els utensilis que s'usen en cadascuna. @ Buscar informació i esbrinar el color de la barra de cola termofusible amb plàstics. Observar una plegadora i una doblegadora de plàstics, així com una talladora de porexpan, i llegir-ne les descripcions de les característiques. Manipular-les

per apreciar millor la manera d'usar-les. Observar, amb l'ajuda de textos i imatges, les seqüències processals que s'han de seguir per a utilitzar la plegadora i la doblegadora de plàstics, obtindre

formes arredonides, tallar i serrar plàstics, utilitzar la talladora de porexpan, foradar, adherir i caragolar plàstics utilitzant caragols amb femella o tirafons. Reproduir, en la pràctica, els procediments apresos.

Llegir un text sobre procediments d’acabament de plàstics i valorar la utilitat de rematar els cantells amb l'ajuda d'una llima. Llegir textos i observar imatges per distingir les característiques i les aplicacions dels diferents materials de construcció. @ Buscar informació i confeccionar un eix cronològic amb esdeveniments relacionats amb el vidre.@ Buscar informació i descobrir què és el pavés i quines aplicacions té en la construcció. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions d'aglomerant, morter i formigó. Analitzar les aplicacions de les diferents varietats de formigó.@ Buscar informació sobre els diferents tipus de morters que s'utilitzen en la construcció i descobrir-ne la composició, les qualitats i la forma de comercialitzar-

los.


Plàstics termostables



Plàstics termoplàstics Com utilitzar la plegadora de plàstics Com utilitzar la doblegadora de plàstics Utilització de la talladora de porexpan Encolada de plàstics Com obtindre formes arredonides





MOTIVACIÓ Enumeració i descripció dels diferents tipus de plàstics que coneixen. Identificació del material plàstic amb el qual es recobreix el fons de les paelles actuals. Anàlisi dels problemes mediambientals derivats del depòsit de plàstics en abocadors i comparació amb els generats per

altres residus sòlids.COMPLEMENTÀRIES Llegir a classe un text sobre els plàstics i debatre'n el contingut seguint unes indicacions.


REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Classificació dels plàstics. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Treballs amb metalls: tècniques. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 3. Localització del nom de dotze tipus de plàstics i relacionar-los amb la seua definició: activitat 1. (MATERIAL

COMPLEMENTARI)


Enumerar les propietats físiques i mecàniques dels plàstics i explicar-ne les característiques.

Classificar plàstics en termostables o termoplàstics. Identificar el tipus de plàstic de què estan fets alguns

objectes. Enumerar les possibles destinacions dels plàstics

que són rebutjats i assenyalar els avantatges i els inconvenients de cadascun.

Completar un quadre amb les tècniques de treball, les operacions, les eines i màquines que s'usen amb els plàstics.

Llibre de l'alumne: Raonar la tècnica de conformació utilitzada per a realitzar

uns joguets de plàstic. Raonar el tipus de plàstic més adequat per a una sèrie

d'aplicacions. Enumerar aplicacions en l'àmbit domèstic i escolar d'una

sèrie de màquines eina.


Identificar plàstics en objectes d'ús quotidià i distingir entre termostables i termoplàstics.



Descriure l'estructura i el funcionament d'algunes màquines.

Explicar el procés que cal seguir per a unir dues peces de plàstic per mitjà d'un caragol amb femella i volandera.

Enumerar tots els materials de construcció que coneguen i classificar-los segons que siguen naturals o transformats.

Indicar els avantatges i els inconvenients dels materials ceràmics aplicats a la construcció.

Explicar i assenyalar aplicacions del formigó.

Fitxa 4 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Classificar plàstics en termostables i termoplàstics, i

explicar la característica comuna de cada grup. Completar un quadre amb les aplicacions de cada

eina o utensili i els materials sobre els quals s'usa. Descriure la destinació final dels plàstics, una

vegada utilitzats, i assenyalar els avantatges i els inconvenients de cada mètode.

Assenyalar les característica tècniques i les aplicacions de diferents materials de construcció.

Reconéixer les aplicacions dels principals materials usats en la construcció.

Dur a terme operacions de conformació, mecanitzat i unió de plàstics, utilitzant les eines i les màquines de manera adequada i respectant les normes de seguretat.

Reconéixer els problemes mediambientals derivats de la deixalla de plàstics i adoptar actituds personals per evitar-los.




Activitat 1 (LA). Buscar informació sobre la polimerització. Activitat 2 (LA). Buscar informació i descobrir el tipus de plàstic que són uns noms. Activitat 19 (LA). Buscar informació i descobrir el color de la barra de cola termofusible amb plàstics. Activitat 23 (LA). Buscar informació i confeccionar un eix cronològic amb esdeveniments relacionats amb el vidre. Activitat 34 (LA). Buscar informació i descobrir el nom d'un tipus de plàstic que s'utilitza per a recobrir el fil de coure d'un conductor elèctric. Activitat 39 (LA). Buscar informació i descobrir què és el pavés i quines aplicacions té en la construcció. Activitat 41 (LA). Buscar informació sobre els diferents tipus de morters que s'utilitzen en la construcció i descobrir-ne la composició, les qualitats i la manera

de comercialitzar-los. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a unes pàgines web per a contestar unes preguntes sobre el reciclatge i la reutilització.


Plàstics termostables Plàstics termoplàstics Com utilitzar la plegadora de plàstics Com utilitzar la doblegadora de plàstics Utilització de la talladora de porexpan Adhesió de plàstics Com obtindre formes arredonides



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Identificar les propietats dels plàstics com a materials d'ús tècnic i distingir entre termostables i termoplàstics. Identificar els materials principals utilitzats en la construcció i reconéixer-ne les aplicacions principals . Utilitzar les eines de manera adequada i manejar-les amb precaució.











3 setmanes.



situacions quotidianes, que n'afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Açò possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la metodologia de

la pissarra digital o bé utilitzant els ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d'imatges, presentacions.



Unitat 4: Plàstics i altres materials. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar les

característiques dels plàstics i d'altres materials utilitzats en la construcció.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que

s'han d'adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges. — Índex: presenta els continguts de la unitat i serveix com a organitzador dels

aprenentatges.— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per a treballar els

continguts de la unitat 4. Impliquen la realització d'activitats diverses.— Continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat,

treballades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i



de reforç i ampliació.Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.


— Activitats de síntesis: gran quantitat d'activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació.



— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Policarbonats.

— Una mini webquesta que proposa la connexió a unes pàgines web per a contestar unes preguntes sobre el reciclatge i la reutilització.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 5: Producció d'energia elèctrica


Distingir fonts i formes d'energia presents en la naturalesa i utilitzar-les de manera eficient.

Competència en comunicació lingüística

Conéixer i explicar el fonament científic del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques existents en l'actualitat.

Autonomia i iniciativa personal

Valorar la necessitat d'utilitzar l'energia de manera racional i adoptar hàbits d'estalvi energètic en el nostre entorn.

Reconéixer les característiques i el funcionament de les centrals de producció elèctrica més habituals en el nostre entorn.

Justificar les transformacions que experimenta l'energia elèctrica durant el procés de transport i distribució.

Conceptes Concepte i classificació de les fonts

d'energia segons la seua capacitat de regeneració.

Formes d'energia i les seues transformacions.

Concepte i classificació de les centrals elèctriques: centrals convencionals i centrals alternatives.

Elements d'una central elèctrica. Centrals tèrmiques. Centrals nuclears. Centrals hidroelèctriques. Centrals eòliques. Centrals fotovoltaiques. Altres tipus de centrals: mareomotrius,

onamotrius, hidrotèrmiques, geotèrmiques i heliotèrmiques.

La xarxa de transport i distribució d'energia elèctrica.

Línies de transport: primàries, secundàries i terciàries.

Modificació de la tensió durant el transport i la distribució: transformadors.

La gestió energètica.

Procediments Anàlisi del funcionament d'una central

elèctrica.

Identificar i distingir la turbina, l'alternador i el transformador, i explicar-ne la funció en una central elèctrica.

Descriure el funcionament de diferents models de centrals elèctriques.

Enumerar avantatges i inconvenients dels diferents tipus de centrals elèctriques.

Explicar com es transporta i distribueix l'energia elèctrica des de la central fins als llocs de consum.



Valors Actitud decidida en defensa del medi natural

enfront de la degradació provocada per l'explotació de recursos energètics.

Valoració crítica de l'impacte mediambiental del funcionament de determinades centrals de producció d'energia elèctrica.

Interés per conéixer les aplicacions de l'energia termosolar.

Curiositat per conéixer la informació que ofereix l'etiquetatge actual dels electrodomèstics sobre l'eficiència energètica.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: valoració crítica de

l'impacte mediambiental de determinats processos d'obtenció d'energia elèctrica i aposta decidida per les energies alternatives.

Educació del consumidor: valoració de l'energia elèctrica com la forma d'energia de màxim aprofitament en la nostra societat.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Llegir i memoritzar comprensivament la definició de font d'energia. Observar imatges i llegir textos per identificar i diferenciar les energies renovables de les energies no renovables. Llegir i memoritzar comprensivament la definició del principi de conservació de l'energia. Observar una taula per conéixer les transformacions energètiques que es poden dur a terme a partir de diferents fonts d'energia. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de central elèctrica. Observar un diagrama de blocs per diferenciar entre centrals convencionals i centrals

alternatives. Observar un dibuix i un diagrama, i llegir un text per descobrir el procés que se segueix en una central per a generar energia elèctrica. Observar el dibuix esquemàtic d'una central tèrmica. Llegir i memoritzar la definició comprensivament. Llegir un text en què se'n descriu el funcionament.

Llegir un altre text per descobrir les centrals tèrmiques principals que funcionen al nostre país. @ Localitzar centrals tèrmiques en la pròpia comunitat autònoma. Repetir el procés anterior amb les centrals nuclears, hidroelèctriques, eòliques i fotovoltaiques. Comparar-les segons la seua potència i el seu impacte

mediambiental. @ Investigar les activitats que es duen a terme a El Cabril (Còrdova) i la seua relació amb les centrals nuclears.@ Buscar informació sobre les característiques de les centrals nuclears que hi ha a Espanya.@ Buscar informació sobre les principals centrals hidroelèctriques de la pròpia comunitat autònoma i situar-les en un mapa.@ Descarregar els mapes eòlics de la pròpia comunitat autònoma i dir quines zones són més adequades per a instal·lar parcs eòlics.@ Esmentar els parcs eòlics d'Espanya i quina és la potència que generen.@ Buscar informació sobre l'existència de projectes d'instal·lació d'energia solar fotovoltaica en la pròpia comunitat autònoma. Llegir textos per reconéixer l'existència d'altres tipus de centrals i la seua escassa incidència en la producció massiva d'energia elèctrica: mareomotrius,

onamotrius, hidrotèrmiques, geotèrmiques i heliotèrmiques.@ Investigar quina diferència hi ha entre un reactor nuclear tipus BWR i un del tipus PWR. Justificar els avantatges i els inconvenients de cadascun. Observar una imatge esquemàtica i llegir un text per descobrir el camí que segueix l'energia elèctrica des de la central fins als llocs de consum i els canvis en

el voltatge a què es veu sotmesa a fi d'evitar pèrdues. Observar una imatge esquemàtica d'una etiqueta actual dels electrodomèstics per conéixer tota la informació sobre la seua eficiència energètica. Llegir un

text per conéixer possibles actuacions per a l'estalvi energètic.

MEDIATECA:Enllaços a internet





MOTIVACIÓ Enumeració de fonts d'energia presents en la naturalesa. Distinció entre energia cinètica i energia potencial. Descripció del funcionament de la dinamo d'una bicicleta. Recerca en el diccionari dels conceptes de turbina, alternador i transformador, i justificació de la seua relació amb la

producció d'energia elèctrica. Explicació del principi de conservació de l'energia i la seua relació amb la producció d'energia elèctrica.

COMPLEMENTÀRIES Buscar informació sobre l'energia nuclear de fusió: les investigacions que s'han realitzat fins ara, els resultats pràctics, les possibilitats de futur, la viabilitat, etc.

Buscar informació sobre l'aprofitament de l'energia termosolar i de les seues aplicacions en la construcció de nous edificis. Visitar alguna central elèctrica per observar, in situ, la seua estructura i el procés d'obtenció d'energia. Justificar la importància d'adquirir i utilitzar un vocabulari tècnic adequat. Amb aquesta finalitat, proposar als alumnes que


Fitxa 1. Producció d'energia elèctrica. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Centrals elèctriques. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Xarxa de transport i distribució. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Classificar unes fonts d'energia en renovables i no renovables, i assenyalar quin tipus de forma d'energia correspon a cadascuna.

Interpretar l'esquema d'una central tèrmica i contestar preguntes sobre el tema.

Confeccionar un dibuix esquemàtic que represente el funcionament d'una central eòlica i contestar preguntes.

Llibre de l'alumne: Confeccionar un dibuix esquemàtic d'una central eòlica i

contestar algunes preguntes sobre el tema. Indicar les accions que poden dur a terme per tal de reduir

el consum d'energia elèctrica a casa o a l'escola.



Explicar com resolen les centrals hidroelèctriques el problema de l'excés de producció elèctrica en els períodes de baix consum.

Relacionar cada tipus de central elèctrica amb els seus principals inconvenients.

Explicar alguns termes relacionats amb la xarxa de transport i la distribució d'energia elèctrica.

Proposar mesures d'estalvi energètic que es puguen posar en pràctica a casa o a l'escola, a fi de reduir el consum d'energia elèctrica.

Corregir oracions falses sobre l'energia.

Fitxa 4 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Relacionar cada tipus de central amb la font

d'energia que aprofita i amb les seues característiques.

Identificar en un dibuix els elements fonamentals d'una central hidroelèctrica, indicar-ne la funció i assenyalar els avantatges i inconvenients d'aquest tipus de centrals.

Raonar per què és necessari elevar la tensió del corrent elèctric abans de transportar-lo des de la central fins als llocs de consum.

Enumerar possibles actuacions per a l'estalvi energètic.


Distingir fonts i formes d'energia. Descriure el funcionament dels diferents tipus de centrals

elèctriques existents en l'actualitat. Adoptar hàbits d'estalvi energètic en el nostre entorn.








Activitat 5 (LA). Localitzar centrals tèrmiques en la pròpia comunitat autònoma. Activitat 7 (LA). Investigar les activitats que es duen a terme a El Cabril (Còrdova) i la seua relació amb les centrals nuclears. Activitat 9 (LA). Buscar informació sobre les característiques de les centrals nuclears que hi ha a Espanya. Activitat 11 (LA). Buscar informació sobre les principals centrals hidroelèctriques de la pròpia comunitat autònoma i situar-les en un mapa. Activitat 13 (LA). Descarregar els mapes eòlics de la pròpia comunitat autònoma i dir quines zones són més adequades per a instal·lar parcs eòlics. Activitat 14 (LA). Esbrinar quins són els parcs eòlics d'Espanya i la potència que generen. Activitat 17 (LA). Buscar informació sobre l'existència de projectes d'instal·lació d'energia solar fotovoltaica en la pròpia comunitat autònoma. Activitat 40 (LA). Investigar quina diferència hi ha entre un reactor nuclear tipus BWR i un del tipus PWR. Comentar els avantatges i els inconvenients de

cadascun. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa buscar informació sobre la gestió dels residus radioactius i els programes de seguretat que utilitzen les

centrals nuclears per protegir els seus i la població.MediatecaEnllaços a internet



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Distingir fonts i formes d'energia presents en la naturalesa i utilitzar-les de manera eficient. Conéixer i explicar el fonament científic del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques existents en l'actualitat.











3 setmanes.








Unitat 5: Producció d'energia elèctrica. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar les diferents formes

d'energia que es poden obtindre en les centrals elèctriques i conéixer com arriba l'energia elèctrica fins a les cases.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han d'adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges.

— Índex: presenta els continguts de la unitat i serveix com a organitzador dels aprenentatges.— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per a treballar els continguts de la

unitat 5. Impliquen la realització d'activitats diverses.— Continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat, treballades a

partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.



Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i de reforç i ampliació.Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.





— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Pelamis.

— Una mini webquesta que proposa buscar informació sobre la gestió dels residus radioactius i els programes de seguretat que utilitzen les centrals nuclears per a protegir els seus treballadors i la població.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 6: Circuits de corrent altern


Interpretar les característiques tècniques de diferents dispositius elèctrics.

Competència matemàtica Realitzar càlculs amb

magnituds elèctriques.

Competència en comunicació lingüística

Conéixer i explicar el funcionament dels operadors electromagnètics més habituals en el nostre entorn.


Conéixer els perills que comporta la manipulació de dispositius elèctrics i prendre mesures per tal d'evitar-los.

Identificar les característiques del corrent altern.

Conéixer les principals magnituds elèctriques, les unitats en què es mesuren i les relacions matemàtiques que s'hi estableixen.

Identificar els operadors electromagnètics més habituals en els aparells i dispositius d'ús quotidià.

Conéixer els riscos per a la salut de les descàrregues elèctriques.

Conceptes Tipus de corrent elèctric. El corrent altern. Símbols i esquemes elèctrics: esquemes

unifilars i esquemes multifilars. Càrrega i intensitat elèctriques. Diferència de potencial, voltatge o

tensió. Resistència elèctrica. La llei d'Ohm. Energia elèctrica. Potència elèctrica. Mesura del consum elèctric: el quilovat

hora. L'electroimant. Transformadors: relació de

transformació. Relés. Timbres i brunzidors. Motors elèctrics: el motor de corrent

continu. Generadors: dinamo i alternador. Fonts d'alimentació. Magnetotèrmics i diferencials. Altres elements de protecció: fusibles. Efectes del corrent elèctric. Factors tècnics: sistemes de protecció. Factors humans: normes de seguretat.

Reconéixer les característiques que diferencien el corrent altern del corrent continu.

Confeccionar i interpretar esquemes de circuits elèctrics proveïts d'operadors electromagnètics.

Conéixer les magnituds elèctriques i les unitats en què es mesuren. Establir relacions quantitatives entre aquestes a partir de la seua definició o de la llei d'Ohm.

Resoldre problemes de càlcul relacionats amb els paràmetres elèctrics d'operadors, dispositius i màquines presents en l'entorn.

Descriure el funcionament de determinats operadors electromagnètics.

Conéixer els factors de riscos associats a una descàrrega elèctrica, els elements de protecció que utilitzen les xarxes i els dispositius elèctrics, així com les normes de seguretat que cal respectar a l'hora de realitzar treballs elèctrics.

Identificar operadors electromagnètics en objectes i sistemes d'ús quotidià, i valorar-ne la utilitat.



Procediments Confecció i interpretació d'esquemes

elèctrics. Anàlisi del funcionament de dispositius

electromagnètics. Càlcul de paràmetres elèctrics

relacionats amb transformadors i fusibles.

Valors Curiositat per conéixer les relacions

quantitatives que s'estableixen entre les diferents magnituds elèctriques.

Valoració de la importància dels fenòmens electromagnètics i de les seues aplicacions tecnològiques.

Presa de consciència dels perills que comporta el corrent elèctric.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: curiositat per

conéixer el fonament científic del funcionament dels operadors electromagnètics presents en els objectes i dispositius d'ús quotidià.

Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en la realització de treballs elèctrics.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Evocar coneixements previs i llegir un text per distingir les característiques del corrent continu i el corrent altern. Llegir un text i observar imatges per reconéixer la relació del corrent altern amb l'electromagnetisme i el seu fonament científic. Comparar imatges per distingir els esquemes elèctrics unifilars i els multifilars. Consultar un quadre i memoritzar comprensivament els símbols dels diferents operadors elèctrics. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de càrrega i d'intensitat elèctrica, així com les unitats en què es mesuren. Memoritzar la fórmula que les

relaciona i fer-hi càlculs. Repetir el mateix procés amb les altres magnituds elèctriques: diferència de potencial, resistència, energia i potència. Memoritzar les fórmules que les

relacionen i fer-hi diferents càlculs. Reflexionar sobre la similitud entre el quilovat (unitat de potència) i el quilovat hora (unitat de consum d'energia) per evitar confondre'ls. Observar una imatge per descobrir els efectes magnètics del corrent elèctric. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions d'electromagnetisme i

electroimant. @ Experimentar de manera virtual la relació entre electricitat i magnetisme. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de transformador. Analitzar-ne les característiques anatòmiques i funcionals. Realitzar càlculs de la relació

de transformació. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de relé i analitzar-ne les característiques anatòmiques i funcionals. Repetir el mateix procés amb timbres i brunzidors, el motor de corrent continu, la dinamo, l'alternador, les fonts d'alimentació, els interruptors magnetotèrmics

i diferencials, i els fusibles. Determinar quantitativament les seues característiques sempre que siga possible. Llegir un text i observar un diagrama per prendre consciència dels perills per a la salut que comporta una descàrrega elèctrica. Analitzar els diferents recursos tècnics que es posen en joc per a previndre accidents a causa de l'electricitat. Llegir, reflexionar i comentar les normes de seguretat que s'han de complir en el maneig d'aparells o dispositius elèctrics.


Control de circuits Confecció d'un esquema elèctric Operadors electromagnètics





MOTIVACIÓ Enumeració i classificació d'operadors elèctrics segons la funció que desenvolupen dins d'un circuit. Distinció entre circuit obert i circuit tancat. Definició d'intensitat elèctrica, diferència de potencial i resistència i de la llei que les relaciona. Enumeració de les precaucions bàsiques que cal tindre en compte a l'hora de treballar amb aparells o dispositius elèctrics.

COMPLEMENTÀRIES Llegir i comentar amb els alumnes un protocol a fi d'aprendre com s'ha d'actuar si algun company/a rep una descàrrega elèctrica. Si el professor o professora ho considera oportú, es pot fins i tot dramatitzar un accident elèctric per comentar el procediment que cal seguir.


REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. El corrent elèctric. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Magnituds elèctriques. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Operadors electromagnètics. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 4. Relés i timbres. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 5. Generadors i motors. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 6. Confecció d'un esquema unifilar seguint uns passos determinats: activitat 1. Anàlisi de les característiques de la

instal·lació elèctrica de l'aula taller: activitat 2. (MATERIAL COMPLEMENTARI)AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l'alumne: Explicar la diferència entre corrent continu i corrent

altern. Confeccionar l'esquema multifilar i unifilar d'un

circuit. Relacionar magnituds elèctriques amb la seua

definició. Relacionar magnituds elèctriques amb la seua unitat.

Llibre de l'alumne: Explicar la diferència que hi ha entre quilovat i quilovat

hora a partir d'uns exemples. Explicar, a partir de la llei d'Ohm, per què una làmpada

capaç de suportar una tensió de 125 V no es pot connectar a una xarxa de 220 V.

Analitzar els operadors que conté el quadre general de distribució de casa o de l'aula taller.



Determinar la potència d'un aparell elèctric. Indicar l'operador electromagnètic, les

característiques i la relació de transformació en una instal·lació determinada.

Indicar els operadors que apareixen en un circuit i dir quin és el seu funcionament.

Explicar la diferència de funcionament entre un motor de corrent continu i una dinamo.

Escriure correctament unes frases falses sobre circuits de corrent altern.

Descobrir per què salta el magnetotèrmic d'un circuit i suggerir un procediment per a localitzar l'avaria.

Fitxa 7 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Completar un text sobre la naturalesa i les

característiques del corrent altern. Completar un quadre amb el nom de les magnituds

elèctriques més importants i les unitats en què es mesuren.

Dibuixar l'esquema elèctric del funcionament d'un relé amb unes característiques determinades.

Calcular valors de magnituds elèctriques associades a un forn domèstic, si coneixem la seua potència i el temps de funcionament.

Calcular les dimensions d'un fusible capaç de suportar una intensitat de corrent determinat.

Dibuixar l'esquema de l'estructura d'un timbre convencional, assenyalar-ne els elements components i descriure'n breument el funcionament.


Descriure el funcionament de diferents dispositius elèctrics.

Realitzar càlculs amb magnituds elèctriques. Adoptar actituds de precaució per a evitar els perills que

comporta la manipulació de dispositius elèctrics.








Activitat 38 (LA). Experimentar de manera virtual la relació entre electricitat i magnetisme. En l'apartat Recursos multimèdia, es fa referència al càlcul de diferents magnituds elèctriques a partir d'un programa informàtic de l'ITE; accedir a la pàgina

web i realitzar les activitats que s'hi proposen. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a una sèrie de pàgines web per a investigar les aportacions a la ciència i a la tecnologia de

determinats científics com Ampère, Faraday, Gramme, Henry, Hertz, Jacobi, Maxwell, Oersted, Sturgeon o Tesla.MediatecaEnllaços a internetPresentacions:

Control de circuits Confecció d'un esquema elèctric Operadors electromagnètics



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Interpretar les característiques tècniques de diferents dispositius elèctrics. Realitzar càlculs amb magnituds elèctriques. Conéixer i explicar el funcionament dels operadors electromagnètics més habituals en el nostre entorn. Conéixer els perills que comporta la manipulació de dispositius elèctrics i prendre mesures per a evitar-los.











3 setmanes.




— Elaboració de síntesi.— Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la metodologia




Unitat 6: Circuits de corrent altern. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar els dispositius

possibles per l'electromagnetisme, el subministrament de corrent altern, i l'anàlisi dels efectes del corrent elèctric sobre l'ésser humà.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han d'adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges.

— Índex: presenta els continguts de la unitat i serveix com a organitzador dels aprenentatges.— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per a treballar els continguts de la


partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.



Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i de reforç i ampliació.Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.


— Recursos multimèdia, fan referència al càlcul de diferents magnituds elèctriques a partir d'un programa informàtic de l'ITE; accedir a la pàgina web esmentada i realitzar les activitats que s'hi proposen.




— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: El primer electroimant.

— Una mini webquesta que proposa la connexió a una sèrie de pàgines web per a investigar les aportacions a la ciència i a la tecnologia de determinats científics com Ampère, Faraday, Gramme, Henry, Hertz, Jacobi, Maxwell, Oersted, Sturgeon o Tesla.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 7: Tècniques elèctriques


Identificar les eines i els utensilis més habituals que s'usen en treballs elèctrics.


Descriure i dur a terme connexions d'operadors elèctrics en circuits senzills amb seguretat i eficiència.

Detectar els riscos per a la salut derivats del treball amb components elèctrics i amb eines.

Muntar circuits elèctrics en corrent continu i corrent altern seleccionant prèviament els operadors necessaris.

Comprovar circuits elèctrics utilitzant les eines i tècniques adequades.

Identificar eines per a treballs elèctrics.

Conéixer i aplicar tècniques de connexió d'operadors elèctrics.

Dur a terme muntatges de circuits i comprovar-ne el funcionament.

Respectar les normes de seguretat en el maneig d'operadors i circuits elèctrics.

Conceptes Eines i utensilis per a treballs elèctrics. Enllaços i connexions. La soldadura tova. El soldador elèctric: elements components. Muntatge de circuits: diferents formes. Elements de seguretat i de control. Esquemes elèctrics. Conductors. Normes d'instal·lació.

Procediments Enllaços entre conductors. Connexió d'un portapiles. Connexió d'una pila de petaca. Connexió d'un portalàmpades. Connexió d'un element de control. Connexió d'una clavilla o d'una base d'endoll. Tècnica de la soldadura tova. Muntatge de circuits mitjançant connexió

directa. Muntatge modular: avantatges. Confecció d'esquemes generals i de distribució.

Valors Interés per identificar i distingir les eines

elèctriques de les que s'usen en treballs mecànics.

Identificar les eines i els utensilis que s'usen en treballs elèctrics i destacar-ne les característiques diferencials respecte dels que s'usen en altres treballs.

Distingir conceptualment entre enllaç i connexió.

Dur a terme enllaços de conductors i connexions d'operadors a un circuit amb seguretat.

Garantir la seguretat de les connexions realitzades.

Utilitzar amb seguretat i precisió la soldadura tova per a enllaçar conductors i connectar operadors.

Muntar circuits a partir del seu esquema elèctric.

Comprovar la continuïtat d'un circuit i la conductivitat de diferents materials.

Respectar les normes d'ús i seguretat en el treball amb el soldador elèctric.



Valoració de la importància i la necessitat de treballar de manera ordenada i metòdica.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: interés per conéixer

les característiques i la forma de connexió dels diferents operadors elèctrics existents en el mercat.

Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig del soldador elèctric.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Observar imatges i llegir un text per identificar les característiques diferencials de les eines i els utensilis que s'usen en treballs elèctrics. Llegir un text per distingir què s'entén per enllaç i per connexió en el llenguatge tècnic elèctric. Observar una imatge per distingir els enllaços fets amb cinta aïllant dels realitzats amb una regleta. Observar, amb l'ajuda de textos i imatges, la seqüència

que s'ha de seguir per a empalmar conductors utilitzant regletes de connexió. Observar noves seqüències d'imatges, acompanyades de textos explicatius per comprendre com es connecta un portapiles, una pila de petaca, un

portalàmpades, una clavilla o una base d'endoll, i un element de control. Reproduir, en la pràctica, els procediments apresos. Llegir un text i observar una imatge per identificar les característiques anatòmiques i funcionals d'un soldador elèctric. Observar, amb l'ajuda de textos i

imatges, la seqüència que cal seguir per dur a terme una soldadura tova. Reproduir, en la pràctica, el procediment aprés. Llegir un text per comprendre que hi ha dues maneres de muntar un circuit: mitjançant connexió directa o mitjançant muntatge modular. Observar, amb l'ajuda de textos i imatges, el procés que cal seguir per a fer el muntatge d'un circuit mitjançant connexió directa. Observar imatges per comprendre les característiques d'un mòdul elèctric, els elements que hi conté i la manera de confeccionar-lo. Muntar mòduls per

realitzar circuits a partir d'aquests. Llegir un text i observar una imatge per conéixer i identificar els elements de seguretat i de control en els muntatges en corrent altern. Observar, amb l'ajuda de textos i imatges, el procés que cal seguir per a representar, mitjançant símbols elèctrics, esquemes elèctrics generals i de

distribució. Observar una imatge i llegir uns textos per identificar els tres tipus de fils que formen un conductor i conéixer les normes d'instal·lació específiques en la

instal·lació d'una casa.


Connexió d'un portalàmpades Connexió d'una clavilla Connexió d'un element de control Tècnica de la soldadura tova





MOTIVACIÓ Enumeració i classificació d'operadors elèctrics segons la seua funció dins d'un circuit. Distinció entre circuit obert i circuit tancat. Definició d'intensitat elèctrica, diferència de potencial i resistència, així com de la llei que les relaciona. Enumeració de precaucions bàsiques que cal tindre en compte a l'hora de treballar amb aparells o dispositius elèctrics.

COMPLEMENTÀRIES Muntar i desmuntar dispositius que funcionen amb corrent continu de baix voltatge. Analitzar els sistemes de connexió que usen i reproduir el muntatge utilitzant elements de rebuig.

Desplaçar-se fins a un establiment de venda i distribució de material elèctric, i observar la gran quantitat i varietat d'operadors que hi ha en el mercat. Distingir els que funcionen amb corrent continu dels que ho fan amb corrent altern.

Observar els sistemes que utilitzen per a connectar-se i confeccionar una fitxa resum breu amb les característiques tècniques d'alguns d'aquests.


REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Muntatges elèctrics. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 2. Disseny i construcció d'un connector de preguntes que funcione amb un circuit elèctric: activitat 1. (MATERIAL

COMPLEMENTARI)AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l'alumne: Indicar les eines o els utensilis que usarien per a dur

a terme uns treballs elèctrics. Descriure el procediment que cal seguir per a

connectar una clavilla a partir d'unes imatges. Indicar el motiu pel qual una sèrie d'accions poden

ser perilloses per a la salut o per a la integritat dels materials.

Enumerar els operadors i les eines necessaris per a muntar un circuit.

Llibre de l'alumne: Enumerar els sistemes de protecció dels aparells elèctrics

per evitar possibles descàrregues.


Dur a terme connexions d'operadors elèctrics en circuits senzills amb seguretat i eficiència, utilitzant les eines i els utensilis apropiats.



Enumerar els avantatges que ofereixen els muntatges modulars enfront dels procediments de connexió directa d'operadors..

Observar una imatge d'un quadre general de distribució d'una casa i identificar els diferents tipus d'interruptors que hi apareixen i explicar-ne la funció.

Corregir unes afirmacions falses sobre tècniques elèctriques.

Fitxa 3 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Explicar les característiques i la utilitat d'eines i

utensilis usats en treballs elèctrics. Descriure, pas a pas, les operacions que cal dur a

terme per a connectar una clavilla. Identificar les parts fonamentals d'un soldador

elèctric i descriure'n les funcions. Enumerar els avantatges del muntatge modular

enfront dels muntatges elèctrics convencionals.

Muntar circuits elèctrics en corrent continu i corrent altern seleccionant prèviament els operadors necessaris.








En l'apartat Recursos multimèdia, es fa referència al disseny de circuits bàsics utilitzant un programa d'iniciació a l'electricitat/electrònica; accedir a les pàgines web citades i realitzar les activitats que s'hi proposen.

En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a una pàgina web en la qual se suggereix la realització de muntatges curiosos i s'ofereixen algunes reflexions sobre el funcionament dels sistemes elèctrics.

A més dels suggeriments que es proposen en aquest apartat, el professor o professora pot, discrecionalment, convidar els alumnes a observar altres enllaços que s'ofereixen en la pàgina i dur a terme els muntatges suggerits.


Connexió d'un portalàmpades Connexió d'una clavilla Connexió d'un element de control Tècnica de la soldadura tova



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Identificar les eines i els utensilis més habituals que s'usen en treballs elèctrics. Descriure i dur a terme connexions d'operadors elèctrics en circuits senzills amb seguretat i eficiència. Detectar els riscos per a la salut derivats del treball amb components elèctrics i amb eines. Muntar circuits elèctrics en corrent continu i corrent altern, seleccionant prèviament els operadors necessaris. Comprovar circuits elèctrics utilitzant les eines i tècniques adequades.











3 setmanes.








Unitat 7: Tècniques elèctriques. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar les tècniques

elèctriques que s'usen per a connectar operadors elèctrics entre si.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han








— Recursos multimèdia, fan referència al disseny de circuits bàsics utilitzant un programa d'iniciació a l'electricitat/electrònica; accedir a les pàgines web citades i realitzar les activitats que s'hi proposen.

— Activitats de síntesis: activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació.



— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Làmpades d'incandescència i de baix consum.

— Una mini webquesta que proposa la connexió a una pàgina web en la qual se suggereix la realització de muntatges curiosos i s'ofereixen algunes reflexions sobre el funcionament dels sistemes elèctrics.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 8: Electrònica bàsica


Identificar els muntatges en sèrie i en paral·lel. Calcular la resistència i la capacitat equivalents de diversos muntatges electrònics.

Identificar un circuit electrònic habitual i els seus components i conéixer-ne la funció i les característiques.

Associar un component electrònic a la seua simbologia normalitzada i reconéixer-ne les característiques.

Identificar els components electrònics principals i distingir entre components passius i components semiconductors.

Valorar la utilitat de les resistències i dels condensadors en un circuit electrònic.

Reconéixer la utilitat del díode i del transistor en aplicacions electròniques elementals.

Interpretar esquemes de circuits electrònics.

Valorar la utilitat dels circuits integrats i reconéixer-ne algunes de les aplicacions habituals.

Conceptes L'electrònica: perspectiva històrica. Components passius. Resistències lineals. Associació de

resistències. Condensadors: funcionament. Components actius. El díode. Tipus de díodes. El transistor: tipus i funcionament. Resistències dependents. Esquemes electrònics. Circuits impresos. Circuits integrats.

Procediments Interpretació del valor òhmic d'una

resistència comercial. Càlcul de la resistència equivalent a una

associació de resistències. Càlcul de la capacitat equivalent a una

associació de condensadors. Confecció i interpretació d'esquemes

electrònics. Confecció de circuits impresos.

Valors Interés per conéixer el fonament científic

dels components electrònics.

Identificar i classificar components electrònics segons que siguen passius o semiconductors.

Realitzar càlculs del valor òhmic i la capacitat equivalent de resistències i condensadors en muntatges en sèrie i en paral·lel.

Conéixer la utilitat i les aplicacions tècniques dels díodes, els transistors i les resistències dependents.

Identificar components electrònics en dispositius d'ús quotidià i descriure'n el funcionament.

Interpretar esquemes electrònics senzills.



Valoració de la utilitat dels components semiconductors en multitud d'aplicacions de la vida quotidiana.

Rigor i meticulositat en la confecció de circuits impresos.

Valoració dels avantatges dels circuits integrats enfront dels convencionals.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: interés per

conéixer el codi de colors que s'usen en la identificació de les resistències comercials.

Educació del consumidor: identificació de condensadors fixos i variables, díodes, transistors i resistències dependents, així com les seues característiques i aplicacions.

Educació per a la salut: presa de consciència dels perills que comporta la manipulació de circuits electrònics i adopció de mesures de seguretat.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Observar un fris històric en el qual es mostren els principals descobriments tecnològics relacionats amb l'electrònica i els principis científics que els van fer

possible. Llegir un text per comprendre les múltiples aplicacions de l'electrònica al món actual. Llegir un text i memoritzar comprensivament les diferències entre els components passius i actius d'un circuit electrònic. Comprendre l'efecte de dopatge d'un cristall semiconductor i distingir entre cristalls tipus N i cristalls tipus P. Reconéixer la utilitat de les resistències en un circuit electrònic i la manera de connectar-les segons la finalitat desitjada. Distingir entre resistències fixes i

resistències variables. Interpretar el codi de colors que identifica les característiques tècniques d'una resistència comercial. Comprendre el concepte de capacitat d'un condensador i memoritzar les unitats en què es mesura. Comprendre el funcionament d'un condensador i distingir entre condensadors fixos i condensadors variables. Resoldre exercicis de càlcul de la capacitat

equivalent d'un conjunt de condensadors segons la forma de connectar-los (en sèrie o en paral·lel). Comprendre el funcionament d'un díode segons la seua forma de polarització. Distingir diferents tipus de díodes mitjançant la lectura de textos descriptius i

l'observació d'imatges. Comprendre la diferència entre un transistor NPN i un altre PNP. Observar, en una seqüència d'imatges, el funcionament d'un transistor NPN. Identificar

visualment la base, el col·lector i l'emissor d'un transistor comercial. Distingir diferents tipus de resistències dependents (de la llum, de la tensió i de la temperatura) i les seues aplicacions pràctiques.

Reforç: Observar en un quadre els símbols normalitzats dels elements que componen un circuit electrònic i memoritzar-los. Llegir i memoritzar comprensivament les normes que s'han de respectar en confeccionar-los. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de circuit imprés. Analitzar-ne els avantatges sobre els circuits convencionals. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de circuit integrat. Analitzar les aplicacions d'aquests circuits en diferents dispositius d'ús quotidià.





MOTIVACIÓ Estudi de la llei d'Ohm. Enumeració de dispositius de l'entorn que funcionen gràcies a components electrònics. Reflexió sobre l'ús popular del terme transistor i expressió del seu significat vertader.

COMPLEMENTÀRIES Per a comprendre l'avanç tecnològic que ha suposat el desenvolupament de components semiconductors enfront de les antigues vàlvules de buit, es pot proposar als alumnes que duguen a terme un treball de recerca sobre les característiques de les vàlvules seguint un guió.

Llegir l'apartat Curiositats (LA ) i, després, fer un xicotet debat sobre els possibles avantatges o inconvenients dels leds enfront de les làmpades en els semàfors, i altres utilitats quotidianes.

REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Components passius. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Components actius. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 3. Determinació del valor òhmic d'una resistència, de l'operativitat d'un condensador i la verificació d'un díode .

(MATERIAL COMPLEMENTARI)AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l'alumne: Calcular la resistència que caldrà connectar i la manera

d'inserir-la a un circuit per poder encendre una làmpada a una font d'alimentació amb unes característiques fixes.

Calcular resistències equivalents en uns muntatges i representar-los gràficament.

Explicar com es poden connectar dos condensadors amb un valor concret i determinar el valor de la capacitat equivalent.

Confeccionar una taula de resistències dependents.

Llibre de l'alumne: Enumerar els sistemes de protecció dels aparells

electrònics per evitar possibles accidents.


Completar una taula de muntatges a partir dels muntatges dibuixats i les dades sobre els muntatges.

Observar la imatge d'un muntatge, comentar-ne els elements, i dibuixar l'esquema electrònic normalitzat.



Contestar preguntes a partir de l'esquema d'un circuit. Completar un text sobre els circuits electrònics. Contestar preguntes sobre el díode d'un circuit. Dibuixar els símbols normalitzats que corresponen a

uns components electrònics. Relacionar uns components electrònics amb els seus

símbols. Explicar les diferències entre un circuit imprés i un

circuit integrat.

Fitxa 4 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Calcular la intensitat de corrent elèctric d'un circuit amb

diferents característiques. Explicar la manera de connectar dos condensadors per

a obtindre una capacitat equivalent predeterminada. Observar unes figures per indicar quina correspon a

cada tipus de cristall i explicar com s'obtenen i com hi circula el corrent.

Observar imatges d'un transistor NPN i descriure'n el funcionament.

Observar una imatge d'un circuit i explicar-ne el funcionament a partir de la polarització dels díodes.








Activitat 14 (LA). Buscar informació sobre els dispositius electrònics que utilitzen microxips analògics i els que usen microxips digitals. En la Mini WebQuesta (LA) es proposa la recerca d'informació dels elements químics que constitueixen la base dels semiconductors i la classificació

d'aquests en intrínsecs i extrínsecs. En la Mediateca es presenten diferents recursos.



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Identificar components electrònics i classificar-los en passius o actius. Reconéixer, a partir del símbol, el component elèctric o electrònic que representa. Muntar un circuit electrònic senzill usant, almenys, díodes, transistors i resistències, a partir d'un esquema predeterminat. Diferenciar els circuits impresos dels integrats.











3 setmanes.








Unitat 8: Electrònica bàsica. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar l'avenç de

l'electrònica en aparells d'ús quotidià.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han








— Recursos multimèdia, fan referència a experiències amb circuits elèctrics i electrònics ja que existeixen diversos programes per a dissenyar-los i simular el seu funcionament; accedir a les pàgines web esmentades i realitzar les activitats que s'hi proposen.




— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Il·luminació amb díodes LED.

— Una mini webquesta proposa la connexió a unes pàgines web per a buscar informació dels semiconductors.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 9: Mitjans i sistemes de comunicació

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Identificar els paràmetres que intervenen en un procés de comunicació.

Caracteritzar els diferents suports amb cable.

Reconéixer diferents elements de les telecomunicacions en temps real i les funcions que duen a terme.

Conéixer les característiques de la televisió digital terrestre.

Competència en el raonament matemàtic

Calcular l'espai que recorren diferents ones.

Identificar les característiques de les ones electromagnètiques i reconéixer-ne la distribució en l'espai radioelèctric.

Reconéixer els senyals i els suports més habituals que usen els sistemes de telecomunicació.

Conéixer els trets característics dels sistemes de telecomunicació en temps real: telefonia, ràdio i televisió.

Conceptes Circuit de telecomunicació: elements. Interferències. Què és un ona. Paràmetres que identifiquen una ona. Ones sonores: qualitats del so. Ones electromagnètiques. L'espai radioelèctric. Tipus de senyals: analògics i digitals. Tipus de suports: sense fils i amb cable. Suports amb cable: cable convencional,

cable coaxial i fibra òptica. El telègraf: història i prestacions. El telèfon: història. Serveis telefònics: fax, contestador automàtic

i d'altres. La ràdio: història i evolució recent. Ona mitjana i freqüència modulada. La televisió: història i evolució recent. La televisió d'alta definició.

Procediments Anàlisi d'un circuit de telecomunicació. Càlcul dels paràmetres d'una ona. Anàlisi de la distribució de l'espai

radioelèctric en bandes. Anàlisi del procés de comunicació telefònica.

Identificar els elements components de qualsevol circuit de telecomunicació.

Enumerar i definir els paràmetres que caracteritzen una ona transversal.

Localitzar freqüències d'emissores de ràdio i televisió i les de telefonia mòbil en les diferents bandes que componen l'espai radioelèctric.

Justificar les característiques i la utilitat dels diferents suports amb cable que s'usen en els sistemes de telecomunicació.

Conéixer, a grans trets, la història dels principals sistemes de telecomunicació: telègraf, telèfon, ràdio i televisió.

Utilitzar emissors i receptors de telefonia, ràdio i televisió de manera eficient.

Descriure el procés de transferència d'informació que es du a terme a través de qualsevol dels sistemes de telecomunicació habituals.

Valorar els avenços tecnològics aplicats a la telefonia, la ràdio i la televisió, i adoptar una actitud crítica responsable enfront de l'ús abusiu.



Utilització del fax i del contestador automàtic. Anàlisi del procés d'emissió i recepció del so

per mitjà d'ones de ràdio. Anàlisi del procés d'emissió i recepció

d'imatges i so.

Valors Rigor i meticulositat en el càlcul dels

paràmetres d'una ona. Actitud crítica enfront dels missatges emesos

per la ràdio i la televisió i a la seua influència en la conformació d'opinions.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: interés per

conéixer la distribució de senyals d'àudio i vídeo en l'espai radioelèctric.

Educació del consumidor: curiositat per conéixer els avantatges d'alguns suports amb cable d'última generació enfront dels convencionals.

Educació del consumidor: coneixement i valoració de les prestacions que ofereixen els sistemes de telefonia actuals.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Observar l'esquema d'un circuit de telecomunicació i reconéixer-ne els elements característics. Llegir un text per distingir entre senyals, suports i mitjans utilitzats en un circuit de telecomunicació. Distingir els paràmetres que caracteritzen una ona: amplitud, longitud d'ona, freqüència i velocitat de propagació. Reconéixer les característiques de les ones sonores i les seues qualitats: intensitat, to, timbre i durada. Reconéixer les característiques de les ones electromagnètiques i diferenciar-les de les sonores. Localitzar, en l'espai radioelèctric, la situació de les ones electromagnètiques que corresponen a diferents mitjans i sistemes de telecomunicació. Llegir un text per distingir entre senyals analògics i digitals. Reconéixer l'atmosfera com a principal suport sense fil transmissor i adonar-se del procés d'absorció, reflexió i repetició dels senyals segons la freqüència de

l'ona portadora. Identificar i distingir, en imatges, els principals suports amb cable: cable convencional, cable coaxial i fibra òptica. Analitzar l'estructura i el funcionament d'un telègraf. Memoritzar comprensivament l'alfabet Morse. Llegir la història del telèfon. Analitzar el procés de comunicació que s'estableix per mitjà del telèfon. Llegir un text en el qual es descriuen les característiques

tècniques dels telèfons. Comprendre què és un fax i aprendre a utilitzar-lo. Llegir un text per comprendre què és un contestador automàtic i com funciona. Llegir un altre text i

descobrir les prestacions que ofereixen els telèfons fixos i els mòbils. Llegir la història de la ràdio. Analitzar el procés de comunicació que s'estableix per mitjà de la ràdio i distingir les diferents formes de modular l'ona. Llegir la història de la televisió. Analitzar el procés de comunicació que s'estableix per mitjà de la televisió. Llegir un text per comprendre el camí que

segueixen les ones des que són emeses fins que arriben al receptor. Llegir un text i descobrir les característiques i les prestacions de la televisió d'alta definició.





MOTIVACIÓ Enumeració de sistemes de comunicació utilitzats pels éssers humans abans del descobriment de l'electricitat. Anàlisi de la diferència entre una ona longitudinal i una ona transversal. Establiment de relacions entre invents de sistemes de comunicació i els problemes que van resoldre.

COMPLEMENTÀRIES Per comprendre l'avenç tecnològic que ha suposat el desenvolupament de components semiconductors enfront de les antigues vàlvules de buit, es pot proposar als alumnes que duguen a terme un treball de recerca sobre les característiques de les vàlvules seguint un guió.

Llegir l'apartat Curiositats (LA ) i, després, fer un xicotet debat sobre els possibles avantatges o inconvenients dels leds enfront de les làmpades en els semàfors, i altres utilitats quotidianes.

Desmuntar l'auricular d'un telèfon fix inservible i mostrar als alumnes l'existència del micròfon i l'auricular. Comentar-ne les característiques tècniques.

Dur a classe un telèfon fix sense fil d'última generació i un telèfon mòbil, també d'última generació. Mostrar les prestacions de cadascun i convidar els alumnes a utilitzar-los racionalment.

Desmuntar un receptor de ràdio inservible i localitzar el sintonitzador i l'altaveu. Mostrar l'existència d'un circuit imprés en el qual es troben els components elèctrics i electrònics.

Desmuntar un televisor inservible i tractar d'identificar els components principals. Manipular el comandament a distància d'un televisor i localitzar-hi les funcions principals. Organitzar un debat a classe sobre la importància social de la ràdio i la televisió. Reflexionar sobre el valor ètic dels seus

continguts i de la influència sobre els hàbits de consum. Llegir l'apartat Curiositats (LA ) i després fer un xicotet debat sobre els avantatges que ens aporta aquest sistema de

posicionament en la nostra vida quotidiana. Buscar-li noves aplicacions.REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç:

Fitxa 1. Ones, senyals i suports. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. El telèfon. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. La ràdio. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 4. La televisió. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 5. Recerca d'informació sobre ones unidimensionals, bidimensionals i tridimensionals. Explicació de l'efecte Doppler

amb exemples quotidians. Recerca d'informació sobre tipus de modulació del senyal diferents a la modulació en amplitud i freqüència. (MATERIAL COMPLEMENTARI)




Explicar què és una ona i definir-ne els paràmetres identificatius. Explicar la diferència entre les ones sonores i les electromagnètiques. Indicar la diferència entre el ressò i la reverberació. Confeccionar un dibuix esquemàtic de l'espai radioelèctric. Enumerar les prestacions dels serveis de telefonia. Explicar el procés d'un senyal de ràdio des de la seua emissió fins a la

seua recepció. Explicar la diferència entre una emissora d'ona mitjana i una de freqüència

modulada. Indicar la funció de diferents elements de comunicació. Confeccionar un resum històric breu de l'evolució de les característiques

del senyal de televisió. Identificar el tipus de modulació aplicat en dues representacions. Explicar el significat d'unes sigles i dir el mitjà de comunicació amb el qual

es relacionen. Completar unes afirmacions sobre els mitjans i els sistemes de

comunicació.

Fitxa 6 d'avaluació 6 (MATERIAL COMPLEMENTARI): Identificar els elements del circuit de comunicació que s'estableix quan dos

alumnes participen en un xat. Identificar la freqüència d'una emissora de ràdio i calcular la longitud de

l'ona corresponent. Enumerar els tipus de suport que pot usar un senyal de telecomunicació i

descriure'n les característiques. Indicar prestacions dels telèfons actuals i distingir les que ofereixen els

telèfons fixos i les que són característiques dels telèfons mòbils. Assenyalar les característiques tècniques de les ones portadores que

s'utilitzen en ona mitjana i en freqüència modulada i dir per què les emissores d'AM tenen més abast que les de FM.

Descriure, a partir d'un diagrama de blocs, el procés que segueixen els senyals de televisió des que són emesos fins que són captats en un receptor.

Llibre de l'alumne: Identificar els elements necessaris

per a recarregar un telèfon mòbil.


•ompletar una taula amb les característiques de diferents conductors de senyals.

•alcular l'espai que recorreran diferents ones segons el medi en què es propaguen..

•numerar els avantatges de la TDT enfront de la televisió analògica.








Activitat 10 (LA). Descobrir la contribució d'una sèrie de personatges a la història i l'evolució de la ràdio. Activitat 25 (LA). Elaborar un llistat amb les emissores de ràdio i les cadenes de televisió que es poden captar en la pròpia localitat. Activitat 29 (LA). Buscar informació en internet sobre la televisió digital terrestre. En l'apartat Mini WebQuesta (LA) es proposen una sèrie d'activitats d'investigació sobre el codi de senyals mitjançant banderes utilitzat en nàutica.

En la Mediateca es presenten diferents recursos.



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Resoldre operacions amb paràmetres de les ones. Diferenciar les ones sonores de les electromagnètiques. Identificar els diferents senyals i suports electromagnètics. Conéixer el procés de la telecomunicació en temps real en els diferents mitjans de comunicació.











3 setmanes.








Unitat 9: Mitjans i sistemes de comunicació ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar els mitjans de

comunicació actuals i les característiques dels seus mitjans físics.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han








— Recursos multimèdia, s'exposen experiències d'enregistrament de so, utilitzant un programa informàtic anomenat Audacity.

— Activitats de síntesis: una gran quantitat d'activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat. Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació.

— -íntesi: esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat amb conceptes per a completar.


— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Sistemes de posicionament global (GPS).

— Una mini webquesta proposa la connexió a unes pàgines web per a buscar informació sobre les banderes que s'utilitzen en navegació com a sistema de comunicació.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 10: Automatismes i robots


• Conéixer, identificar i explicar els sistemes automàtics de control en llaç obert i tancat. Aplicar-los en casos concrets.

• Conéixer el funcionament d'un robot. Distingir i classificar les diferents parts d'un robot.

Identificar sistemes automàtics i distingir entre sistemes en llaç obert i en llaç tancat.

Reconéixer les característiques d'un sistema automàtic i els elements que el formen.

Comprendre què és un robot, identificar-ne els operadors mecànics, elèctrics, electrònics, pneumàtics i hidràulics, i comprendre com funciona.

Conceptes Concepte de sistema automàtic. Tipus de sistemes automàtics: en llaç obert i en

llaç tancat. Elements d'un sistema automàtic: controladors,

actuadors, sensors i d'altres. Concepte i característiques bàsiques d'un robot. Tipus de robots. Operadors d'un robot: mecànics, elèctrics,

electrònics, pneumàtics i hidràulics. Arquitectura d'un robot. Lleis de la robòtica.

Procediments Interpretació de diagrames de flux. Anàlisi anatòmica, funcional i tècnica dels

diferents operadors d'un robot.

Valors Curiositat per conéixer les aplicacions dels

robots industrials.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: curiositat per conéixer

detalladament el funcionament dels sistemes automàtics presents en objectes d'ús quotidià.

Educació del consumidor: interés per conéixer els avantatges que suposa l'ús de robots en els processos industrials.

• Reconéixer i distingir sistemes automàtics en llaç obert i en llaç tancat.

• Descriure les característiques i la funció de diferents components d'un sistema automàtic.

• Identificar i distingir els components d'un robot i classificar-los segons que es tracte de components mecànics, elèctrics, electrònics, pneumàtics o hidràulics.

• Descriure, a grans trets, el funcionament d'un robot i la seua dependència de programes de programari adequats.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE

Llegir i memoritzar comprensivament la definició de sistema automàtic. Observar la imatge de la cisterna d'un vàter i llegir un text en el qual se'n descriu el funcionament, com a exemple de sistema automàtic elemental.

Distingir entre sistemes automàtics en llaç obert i en llaç tancat mitjançant l'observació de diagrames de flux i la lectura dels textos que els descriuen. Llegir i comprendre les limitacions dels sistemes en llaç obert enfront dels sistemes en llaç tancat. Observar les imatges d'un temporitzador i un programador per comprendre que hi ha diferents dispositius que controlen el funcionament d'un automatisme. Llegir un text en el qual es descriuen les característiques dels actuadors d'un automatisme. Observar imatges i llegir els textos que les descriuen per comprendre que hi ha diferents tipus de sensors en un sistema automàtic: de posició, de proximitat,

de pressió i de temperatura. Llegir i memoritzar comprensivament la definició de robot. Llegir un text en el qual es descriuen les característiques bàsiques d'un robot. Observar imatges i

llegir textos en els quals es mostren alguns models de robots. Llegir textos i observar imatges per identificar els operadors mecànics, elèctrics, electrònics, pneumàtics i hidràulics més comuns que apareixen en un robot

industrial. Llegir un text per identificar l'arquitectura bàsica d'un robot i els elements necessaris per al seu funcionament. Observar un diagrama de blocs en el qual es

representen aquests elements. Llegir i comentar les lleis de la robòtica.




• Resoldre exercicis diversos relacionats amb els ítems indicats en l'apartat Preparació de la unitat. • Examinar els continguts de la unitat per identificar-ne els conceptes clau.

MOTIVACIÓ • Explicació de la utilitat i del funcionament de diferents dispositius presents en objectes d'ús quotidià. • Localització d'automatismes en l'entorn personal i escolar, i descripció del seu funcionament. • Explicació del concepte intuïtiu de robot i de la seua forma. • Reflexió sobre possibles comportaments dels robots que els farien pareguts a les persones.

COMPLEMENTÀRIES • Visitar algun centre industrial en el qual existisquen robots en les cadenes de muntatge i sol·licitar una explicació de les seues característiques i del seu funcionament a les persones encarregades.

• Llegir l'apartat Curiositats (LA) i després fer un xicotet debat sobre l'evolució que han experimentat els autòmats i els robots al llarg de la història, així com el futur que es pot esperar per a aquesta disciplina.

REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: • Fitxa 1. Sistemes automàtics. (MATERIAL COMPLEMENTARI) • Fitxa 2. Operadors mecànics. (MATERIAL COMPLEMENTARI) • Fitxa 3. Operadors elèctrics i electrònics. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: • Fitxa 4. Lectura d'un text sobre un sistema automàtic i explicació del comportament del sistema en una sèrie de casos

concrets. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Identificar les diferències entre un sistema en llaç obert i un altre en llaç tancat.

Descriure el funcionament d'una planxa elèctrica d'ús domèstic.

Contestar les preguntes d'un text sobre un sistema automàtic.

Unir elements amb l'operador corresponent. Completar unes afirmacions sobre automatismes.

Llibre de l'alumne: Identificar els operadors d'elements comuns domèstics.


Conéixer, saber identificar i explicar els sistemes automàtics de control en llaç obert i tancat. Aplicar-ho a casos concrets.

Conéixer el funcionament d'un robot. Distingir i classificar les seues parts.



Contestar preguntes sobre robots. Explicar per a què s'utilitzen sistemes robotitzats en

la cadena de muntatge d'automòbils i si es poden substituir per algun altre sistema automàtic.

Indicar la funció d'unes peces d'un robot, on se situarien en el robot i quina és la seua funció.

Fitxa 5 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Identificar diferents operadors mecànics que es

mostren en una figura i descriure'n la funció dins del mecanisme d'un robot.

Explicar la diferència entre un sistema automàtic en llaç obert i un en llaç tancat mitjançant la interpretació de dos diagrames de flux.

Enumerar els components bàsics d'un robot i descriure'n el funcionament.








Activitat 17 (LA). Descobrir quins tipus de sensors s'usen per a detectar acidesa, deformacions, llum, so o contacte. Activitat 22 (LA). Investigar les successives generacions de robots industrials i determinar-ne les característiques principals. Activitat 24 (LA). Buscar les últimes notícies i tendències en el món de la robòtica. Buscar tots els elements necessaris per a construir un robot. En l'apartat Mini WebQuesta (LA) es proposa la recerca d'informació sobre les característiques dels robots industrials i dels esdeveniments principals de la

robòtica en els últims 25 anys. En la Mediateca es presenten diferents recursos.

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Classificar els diferents tipus de sistemes automàtics. Diferenciar els elements components dels sistemes automàtics. Identificar els operadors d'un robot i situar-los en l'arquitectura del robot.











3 setmanes.








Unitat 10: Automatismes i robots ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar els robots.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han


unitat 10. Impliquen la realització d'activitats diverses.— Continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat, treballades a partir

de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d'aplicació.Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les CB, i de reforç i ampliació.





— Recursos multimèdia, fan referència als robots i a la seua programació.— Activitats de síntesis: activitats de recapitulació, organitzades per apartats de la unitat.

Algunes propostes d'atenció a la diversitat, activitats de reforç i d'ampliació.— Síntesi: esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat amb

conceptes per a completar.— Avaluació: activitats per a comprovar si s'han comprés i assimilat els continguts

desenvolupats en la unitat. — Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts

treballats: Autòmats i robots (GPS).— Una mini webquesta que proposa la connexió a unes pàgines web per a buscar informació

sobre els robots industrials.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 11: La informació numèrica

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓTractament de la informació i competència digital

Utilitzar el full de càlcul per a confeccionar taules de dades aplicant els diferents recursos i opcions oferits.

Inserir fórmules i funcions en una cel·la del full de càlcul i fer-les extensives a altres cel·les.

Representar les dades d'una taula en forma de gràfic, utilitzant l'assistent per a gràfics de què disposa el full de càlcul.

Familiaritzar-se amb els elements bàsics d'un full de càlcul i amb el procés de configuració i inserció de dades.

Utilitzar fórmules aritmètiques i funcions predefinides del full de càlcul per a realitzar-hi càlculs numèrics.

Generar gràfics a partir de les dades contingudes en un full de càlcul, utilitzant l'assistent per a gràfics.

Conceptes Els fulls de càlcul. Conceptes bàsics d'un full de

càlcul. Fórmules aritmètiques. Funcions predefinides. Elements d'un gràfic d'Excel.

Procediments Introducció i correcció de dades. Modificació de les dimensions de

files i de columnes. Inserció, ocultació i eliminació de

files i de columnes. Modificació de la font de lletres i

dels seus atributs. Combinar i centrar cel·les. Modificació del disseny formal de

la taula. Escriptura directa de fórmules. Aplicació de la referència relativa

i la referència absoluta a les dades d'una columna.

Selecció de funcions predefinides.

Creació d'un gràfic. Modificació del format del gràfic. Impressió d'un gràfic: opcions.

Identificar els elements components d'un full de càlcul.

Transferir dades al full de càlcul i modificar-lo perquè s'ajuste a les dimensions de la informació que conté.

Modificar la informació continguda en un full de càlcul, tant pel que fa al contingut com a la forma.

Realitzar càlculs amb els recursos que ofereix el full de càlcul.

Confeccionar gràfics a partir de les dades d'un full de càlcul, utilitzant l'assistent per a gràfics.

Modificar el format de les taules i els gràfics tant de manera manual com utilitzant els recursos del programa.

Obtindre còpia dels fulls de càlcul i els gràfics en suport paper.



Valors Interés per conéixer les

aplicacions d'un full de càlcul. Interés per conéixer els recursos

que ofereixen els diferents menús del full de càlcul.

Rigor i precisió en l'escriptura de fórmules aritmètiques en un full de càlcul.

Gust artístic en la selecció i incorporació de gràfics als fulls de càlcul.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor:

valoració de la utilitat dels fulls de càlcul per al tractament i la gestió de la informació numèrica.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Llegir un text i observar un full de càlcul per prendre consciència de l'existència d'aquest recurs informàtic i de les seues aplicacions. Llegir un text en el qual s'expliquen les característiques generals del full de càlcul Excel i el full de càlcul Calc. Llegir el requadre del marge per prendre

consciència de l'existència d'altres fulls de càlcul. Identificar en una imatge els elements bàsics d'un full de càlcul i llegir-ne la descripció. Confeccionar, pas a pas, un full de càlcul a partir d'un problema proposat: obrir un llibre de treball en Excel o Calc, assignar un nom al full, inserir dades,

corregir-les, ajustar l'amplària de les columnes a les dimensions de les dades que contenen i completar la taula. Modificar la taula confeccionada utilitzant les diverses opcions dels menús Insertar, Formato i Edición. Canviar el disseny formal de la taula: modificar la font de lletres o els seus atributs, alinear dades, combinar i centrar cel·les, i assignar un format predefinit. Identificar els símbols que s'utilitzen per a inserir fórmules aritmètiques senzilles en un full de càlcul mitjançant la consulta d'una taula. Inserir fórmules aritmètiques en diferents cel·les del full de càlcul, utilitzant les icones de la barra de fórmules. Llegir textos per introduir referències relatives i absolutes en un full de càlcul. Identificar les categories de funcions predefinides que incorpora el full de càlcul Excel i el full de càlcul Calc, i les diferents funcions que s'inclouen en cada

categoria. Inserir funcions predefinides en diferents cel·les del full de càlcul, utilitzant els recursos que ofereix la barra de fórmules. Utilitzar la funció suma. Llegir un text per conéixer els elements que formen part d'un gràfic. Crear un gràfic amb l'ajuda de l'assistent per a gràfics, seguint, pas a pas, el procediment descrit en el llibre. Personalitzar el format del gràfic. Imprimir un gràfic seguint el procediment descrit en el llibre.






MOTIVACIÓ Descripció d'algunes opcions bàsiques dels menús Archivo i Edición del processador de textos Word. Justificació de la utilitat de les fonts de lletres en les aplicacions ofimàtiques. Enumeració de les eines habituals de la barra d'eines d'un processador de textos i dels recursos que ofereixen. Descripció del procediment que cal seguir per a inserir elements en un full d'un processador de textos. Enumeració de les operacions que cal realitzar per tal d'obtindre la còpia impresa d'un document d'un processador de

textos.COMPLEMENTÀRIES Investigar l'origen d'altres recursos utilitzats per l'ésser humà per a gestionar informació numèrica: l'àbac, el regle de

càlcul, la calculadora mecànica i la calculadora electrònica. Buscar informació sobre les característiques d'altres fulls de càlcul que també s'utilitzen en l'actualitat: Lotus SmartSuite;

Quattro Pro; Gnumeric; Kspread. Justificar la importància d'adquirir i utilitzar un vocabulari tècnic adequat. Amb aquesta finalitat, proposar als alumnes que


Fitxa 1. El full de càlcul. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Fórmules i funcions. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Introduir en un full de càlcul les dades d'una taula i dur a terme una sèrie d'operacions.

Indicar si les afirmacions sobre la informació numèrica són vertaderes o falses.

Fitxa 3 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Completar un full de càlcul amb les dades d'una taula de consum

elèctric. Realitzar una sèrie de càlculs amb les dades de la taula

confeccionada, utilitzant els recursos de referència relativa i referència absoluta. Explicar els processos que s'han dut a terme.


Utilitzar el full de càlcul de manera eficient, i obtindre taules i gràfics a partir d'aquest.



Modificar el format de la taula utilitzant els recursos de l'opció Formato automático.

Confeccionar un gràfic amb les dades de la taula utilitzant l'assistent per a gràfics del full de càlcul Excel.

Modificar el format del gràfic manualment.








Totes les activitats de la unitat corresponen a l'àmbit de les TIC, per la qual cosa no cal destacar-ne cap. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la recerca d'informació concreta en els fulls de càlcul que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística a la seua

pàgina web.MediatecaEnllaços a internet

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Utilitzar el full de càlcul per a confeccionar taules de dades, aplicant els diferents recursos i opcions que ofereix. Inserir fórmules i funcions en una cel·la del full de càlcul i fer-les extensives a altres cel·les. Representar les dades d'una taula en forma de gràfic, utilitzant l'assistent per a gràfics de què disposa el full de càlcul.











3 setmanes.








Unitat 11: La informació numèrica. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar els fulls de càlcul i les

seues aplicacions.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han











— • Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Gràfics tridimensionals.

— • Una mini webquesta proposa la recerca d'informació concreta en els fulls de càlcul que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística en la seua pàgina web.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 12: Gestió de la informació

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓTractament de la informació i competència digital

Crear bases de dades planes i relacionals a partir de sèries de dades.

Utilitzar programes de gestió per a obtindre informació rellevant de bases de dades prèviament elaborades.

Reconéixer els avantatges que suposen els gestors de bases de dades enfront dels fitxers i arxius convencionals, i valorar-ne la utilitat.

Distingir els elements fonamentals d'una base de dades, i diferenciar entre bases de dades planes i relacionals.

Conceptes Fitxers i arxius convencionals. Tipus de fitxes. Tipus d'arxius. El programa Access i el programa Base. Registres, camps i taules. Tipus de bases de dades: planes i relacionals. Altres programes de gestió.

Procediments Emmagatzematge d'informació en suports

físics. Creació d'una base de dades. Introducció de dades en la taula. Creació de noves taules. Establiment de relacions entre taules. Modificació de les dades d'una taula. Ordenació de les dades d'una taula. Realització de consultes. Utilització de formularis. Elaboració d'informes.

Valors Valoració crítica dels inconvenients

d'emmagatzemar informació en fitxers i arxius convencionals.

Valoració de la utilitat de les bases de dades per a emmagatzemar informació rellevant.

• Reconéixer els inconvenients dels sistemes convencionals d'arxiu i valorar els avantatges dels gestors de bases de dades enfront d'aquests.

• Conéixer el procés que cal seguir per a crear una base de dades i dur-lo a terme.

• Utilitzar correctament els recursos del sistema (consultes, formularis, informes) per a obtindre i recaptar informació d'una base de dades ja confeccionada.



Ensenyaments transversals Educació del consumidor: valoració de la utilitat

dels gestors de bases de dades per a emmagatzemar dades de tota classe i consultar-les.

Educació del consumidor: interés per conéixer les prestacions que ofereixen els diferents gestors de bases de dades existents al mercat.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Llegir un text i observar una fitxa convencional per reconéixer-ne la utilitat a l'hora de resumir informació rellevant. Observar un diagrama de flux i llegir un text per comprendre el procés que segueix la informació i els tipus d'arxius que s'utilitzen per a organitzar-la. Reconéixer els avantatges dels gestors informàtics de bases de dades enfront dels fitxers i arxius convencionals, mitjançant la lectura i l'anàlisi d'un text. Observar l'estructura d'una base de dades per reconéixer i distingir entre registre, camp i taula. Llegir un quadre de text per distingir entre bases planes i bases relacionals. Confeccionar, pas a pas, una base de dades a partir d'un problema proposat: iniciar el programa Microsoft Access, crear una taula, introduir-hi dades i crear

noves taules dins de la mateixa base de dades. Establir relacions entre les taules creades en la base de dades. Incorporar noves dades a les taules, modificar les ja existents, suprimir-ne algunes o canviar l'ordre de presentació, utilitzant els recursos del programa. Fer consultes de selecció en la base de dades creada. Crear i utilitzar formularis per a introduir noves dades en la taula. Generar informes a partir de les dades contingudes en la taula creada. Llegir un text per obtindre informació sobre altres gestors de bases de dades diferents de Microsoft Access i Base.






MOTIVACIÓ Enumeració de recursos físics utilitzats habitualment per a emmagatzemar informació, indicant el procés que se segueix i els avantatges i els inconvenients de cadascun.

Enumeració de programes d'ordinador que gestionen imatges. Descripció del procés que se segueix per a utilitzar la llibreta d'adreces de l'entorn Windows. Descripció dels recursos que conté la barra d'eines de Word i de la seua utilitat pràctica.

COMPLEMENTÀRIES Introduir-se en una base de dades que siga accessible als alumnes i investigar quins recursos ofereix per a introduir o modificar dades, fer consultes, obtindre informes o utilitzar formularis.


REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Creació d'una base de dades. (MATERIAL COMPLEMENTARI)


Entrar en una pàgina web proporcionada i realitzar una sèrie d'operacions de gestió de la informació.

Indicar si són vertaderes o falses diverses afirmacions sobre la gestió de la informació.

Fitxa 2 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Enumerar els avantatges dels programes de gestió

de bases de dades enfront dels arxius i fitxers convencionals.

Explicar, pas a pas, el procediment que cal seguir per a fer una consulta de selecció en una base de dades ja confeccionada.


Crear bases de dades planes i relacionals a partir de sèries de dades, i utilitzar programes de gestió per a obtindre informació rellevant de bases de dades prèviament elaborades.








Totes les activitats de la unitat corresponen a l'àmbit de les TIC, per la qual cosa no cal destacar-ne cap. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a unes pàgines web per a buscar informació sobre diferents temes relacionats amb la gestió de la

informació.MediatecaEnllaços a internet



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Crear bases de dades planes i relacionals a partir de sèries de dades. Utilitzar programes de gestió per a obtindre informació rellevant de bases de dades prèviament elaborades.











3 setmanes.








Unitat 12: Gestió de la informació. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar els programes de

gestió de bases de dades per a emmagatzemar i obtindre informació.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han











— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Protecció de dades.

— Una mini webquesta proposa la connexió a unes pàgines web per a buscar informació sobre diferents temes relacionats amb la gestió de la informació.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.




UNITAT DIDÀCTICA 13: Xarxes informàtiques

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Utilitzar de manera eficient diferents sistemes de connexió d'equips informàtics entre si i amb els seus perifèrics.

Reconéixer la utilitat d'alguns serveis telemàtics presents en la nostra societat.


Obtindre i intercanviar informació a través de la xarxa internet utilitzant diferents recursos, com navegadors, motors de recerca, portals, la web 2.0 i el correu electrònic.

Identificar i distingir els tipus de xarxes, els dispositius i cables utilitzats per a connectar-les.

Conéixer les característiques de les pàgines web i dels programes que permeten accedir-hi, i localitzar-les en la xarxa.

Valorar la utilitat del correu electrònic.

Conéixer algunes aplicacions telemàtiques i utilitzar-les de manera racional, respectant les normes i les convencions lingüístiques i ètiques.

Conéixer i valorar l'ús de diferents xarxes socials.

Conceptes Tipus de xarxes: locals i d'àrea estesa. Connexió sense fil: infrarojos i tecnologia Bluetooth. Connexió amb cable. Cables de connexió. Requisits per a connectar-se a internet. Història d'internet. La World Wide Web: pàgines web. Programes navegadors. Motors de recerca. Portals. La web 2.0. El correu electrònic. Programes de gestió del correu electrònic. Els xats. Videoconferències. Concepte de xarxa social.

Procediments Localització d'informació en una xarxa d'ordinadors. Utilització de motors de recerca per a localitzar

informació rellevant. Elaboració de pàgines web. Emissió de missatges. Recepció de missatges. Participació en un xat.

Identificar i distingir xarxes d'ordinadors segons la seua extensió i el sistema que usen per a connectar-se entre si.

Conéixer i valorar les diferents tecnologies que s'utilitzen en les xarxes sense fil: infrarojos i radiofreqüència.

Utilitzar els recursos informàtics de manera eficient per a localitzar informació rellevant en la xarxa internet.

Publicar pàgines web. Valorar i reconéixer la

utilitat dels serveis telemàtics, i utilitzar-los correctament.

Distingir i saber utilitzar les diferents xarxes socials respectant les normes i les convencions ètiques.



Anàlisi de xarxes socials. Valors

Curiositat per conéixer el fonament científic de la transmissió de dades a través de xarxes sense fils.

Rigor i meticulositat en la publicació de pàgines web i en la utilització del correu electrònic.

Rigor en la utilització del llenguatge en les comunicacions per ordinador.

Rigor en la utilització de les xarxes socials com a mitjà de relació.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: curiositat per conéixer

diferents programes navegadors, motors de recerca i programes de correu electrònic.

Educació moral i cívica: actitud crítica enfront dels continguts que ofereixen determinades pàgines web i hàbit d'utilitzar la informació de manera coherent amb els principis ètics.

Educació moral i cívica: utilització correcta del llenguatge en l'emissió de missatges i en la participació en xats.



ACTIVITATS D'APRENENTATGE Llegir un text i observar imatges per identificar diferents formes de connexió amb cable entre ordinadors. Llegir un text i observar imatges per conéixer els dos tipus de configuració de les xarxes sense fils, l'anomenada peer-to-peer i la client/server, i entendre el

funcionament de la transmissió per infrarojos i per radiofreqüència. Llegir un quadre per conéixer algunes característiques de la tecnologia Bluetooth. Identificar les vies de connexió amb cable, els cables de connexió i els connectors més comuns mitjançant la lectura de textos i l'observació d'imatges. Llegir un text i consultar un quadre per prendre consciència de les condicions necessàries per a connectar-se a internet. Descobrir les etapes de la història d'internet mitjançant la lectura d'un text. Observar les pantalles d'un navegador, d'un motor de recerca i d'un portal, i llegir textos per descobrir les característiques i el funcionament d'aquest tipus de

programes. Llegir un text i observar imatges per conéixer les diferents opcions i eines de la web 2.0. Comprendre la seqüència d'operacions que cal fer per a confeccionar i publicar una pàgina web, mitjançant l'anàlisi d'un diagrama de flux, la lectura de textos

i l'observació d'imatges. Comprendre el camí que segueix un missatge des que és enviat per l'emissor fins que arriba a la bústia electrònica del receptor. Llegir i comprendre els

avantatges que suposa el correu electrònic enfront del correu convencional. Observar la pantalla principal del programa de correu electrònic Outlook Express i llegir un text per comprendre'n els elements. Llegir textos i observar seqüències d'imatges per comprendre els procediments que s'han de seguir per a enviar o rebre un missatge per correu electrònic. Observar imatges i llegir textos per descobrir algunes de les aplicacions més destacades de la telemàtica: telefax, teletext, videotex, telemedicina, xats i

videoconferències. Comprendre com s'accedeix a un xat mitjançant diferents tipus de programes informàtics. Llegir les normes de conversa que s'han de respectar en un xat, i

observar i aprendre alguns dels smileys més comuns entre els qui participen en aquesta activitat. Llegir un text i observar una imatge per descobrir en què consisteix una videoconferència i quins elements tècnics són necessaris per a mantindre-la. Llegir un text, observar una taula i unes imatges per conéixer el significat, les funcions i les característiques principals de les xarxes socials.





MOTIVACIÓ Enumeració dels perifèrics que es poden connectar a un ordinador i descripció del sistema que utilitzen per a connectar-se.

Localització en l'entorn de dispositius que utilitzen la tecnologia Bluetooth per a connectar-se i descripció de les seues característiques.

Enumeració de diferents sistemes i mitjans de transmissió d'informació. Comparació del correu convencional amb el correu electrònic i anàlisi dels avantatges i els inconvenients de cadascun.

COMPLEMENTÀRIES Reproduir en la pissarra l'adreça electrònica d'una pàgina web i explicar què signifiquen les sigles i els símbols que hi apareixen. Comentar l'existència de diferents dominis (territorials i no territorials). Facilitar als alumnes diferents adreces electròniques de pàgines web perquè observen els elements que tenen en comú.

Teclejar una adreça electrònica en la pantalla del navegador (per exemple, www.unesco.org) i convidar els alumnes que observen com es va configurant la pàgina. Explicar la utilitat de la icona Stop o Detener, que permet evitar la descàrrega completa de la pàgina una vegada que ha aparegut en la pantalla la informació o l'hipervincle que es necessita.

Activar un hipervincle de la pàgina web descarregada. Fer que els alumnes s'adonen de la forma que adopta el cursor quan se situa sobre un hipervincle (mà amb el dit estés). Tornar a la pàgina principal i comprovar que l'hipervincle activat ha canviat de color, la qual cosa indica que ja ha sigut utilitzat.

Facilitar als alumnes les adreces electròniques de diferents programes buscadors i evocar els coneixements previs pel que fa al seu maneig i la seua utilitat. Dur a terme algun exercici pràctic de recerca.


REFORÇ I AMPLIACIÓ Reforç: Fitxa 1. Comunicació entre ordinadors. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 2. Navegadors i portals. (MATERIAL COMPLEMENTARI) Fitxa 3. Correu electrònic. (MATERIAL COMPLEMENTARI)

Ampliació: Fitxa 4. Lectura d'un text sobre les xarxes sense fil i resposta a unes preguntes sobre el tema. (MATERIAL

COMPLEMENTARI)




Comparar les característiques de les xarxes amb cable i sense fil, i assenyalar els avantatges i els inconvenients de cadascuna.

Completar un text sobre internet. Localitzar una sèrie d'elements en la pàgina principal

del navegador internet Explorer. Utilitzar un motor de recerca per a localitzar

informació rellevant usant una paraula. Relacionar una sèrie d'eines de la web 2.0 amb

l'operació que permeten dur a terme. Posar exemples concrets de les utilitats que tenen

diversos serveis telemàtics. Corregir una sèrie d'afirmacions falses sobre les

xarxes informàtiques.

Fitxa 5 d'avaluació (MATERIAL COMPLEMENTARI): Indicar què signifiquen les sigles LAN, WAN i WLAN,

pel que fa a les xarxes d'ordinadors. Explicar les característiques de la connexió USB,

assenyalar-ne els avantatges enfront d'altres sistemes de connexió i indicar en quins dispositius se sol usar.

Enumerar els elements bàsics d'un programa navegador d'internet i explicar-ne breument la funció.

Explicar què és un programa buscador i com es pot utilitzar.

Explicar què s'ha de fer per a enviar i rebre un correu electrònic utilitzant el programa Outlook Express.

Llibre de l'alumne: Investigar les prestacions dels motors de recerca a partir

d'uns exercicis. Treballar amb el correu electrònic a partir d'una sèrie

d'activitats.


Identificar diferents sistemes de connexió d'equips informàtics.

Reconéixer la utilitat d'alguns serveis telemàtics presents en la nostra societat.

Enumerar eines que es poden utilitzar per a obtindre i intercanviar informació a través de la web 2.0.








Totes les activitats de la unitat corresponen a l'àmbit de les TIC, per la qual cosa no cal destacar-ne cap. En l'apartat Recursos multimèdia, es fa referència a la identificació de dispositius en la xarxa, representació de xarxes i recreació de xarxes; accedir a les

pàgines web esmentades i realitzar les activitats que s'hi proposen. En l'apartat Mini webquesta (LA), es proposa la connexió a la pàgina web de wikipedia per a buscar paraules clau, contestar preguntes i editar un article que

tinga poca informació.En la Mediateca es presenten diferents recursos.



MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA Utilitzar de manera eficient diferents sistemes de connexió d'equips informàtics entre si i amb els seus perifèrics. Reconéixer la utilitat d'alguns serveis telemàtics presents en la nostra societat. Obtindre i intercanviar informació a través de la xarxa internet utilitzant diferents recursos, com navegadors, motors de recerca, portals, la web 2.0 i el correu

electrònic.











3 setmanes.








Unitat 13: Xarxes informàtiques. ESTRUCTURA:— Text inicial i de motivació acompanyat d'una imatge per a presentar les xarxes

informàtiques, la telemàtica i les xarxes socials.— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'han








— Recursos multimèdia, fan referència a la identificació de dispositius en la xarxa, representació de xarxes i recreació de xarxes; accedir a les pàgines web esmentades i realitzar les activitats que s'hi proposen.




— Un article de divulgació, titulat Curiositats, sobre aspectes relacionats amb els continguts treballats: Anàlisi de la qualitat dels navegadors.

— Una mini webquesta proposa la connexió a la pàgina web de wikipedia per a buscar paraules clau, contestar preguntes i editar un article que tinga poca informació.













Alumnes

1 ...

.

2 ...

.



· web viewdibuixar, en perspectiva isomètrica i a escala 1:1, el mateix cub de 35 mm...

Documents