LA BANDA SONORA COMBINACIÓ SONS I IMATGES

CINEMA SONOR

LA BANDA SONORA

Allò que caracteritza a l'audiovisual, com el seu mateix nom ens indica, és la combinació de sons i d'imatges. Tot i que a vegades sembla que es s'atribueix més preeminència a les imatges, ambdós elements juguen un paper igualment important. El so i les imatges s’influencien mútuament.

Al 1927 es realitza el primer film sonor de la història: El cantor de jazz (Alan Crossland, 1927, Warner Bros). Tot i així el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d'imatges s'acompanyava de música en viu (d'un organista o d'un pianista), o d'un gramòfon. La música accentuava l'acció de les imatges i contribuïa a l'ambientació general de la sala i a l'atenció del públic. També cal destacar que, en molts casos quan es gravava una pel·lícula hi havia música en viu a l'estudi, que ajudava a crear l'atmosfera adequada i inspirava el ritme de l'escena. Des dels inicis de l'aparició del sonor, sobretot l'ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies del teatre musical. Mica en mica s'aniria experimentant en la fusió entre elements visuals i sonors i en les seves possibilitats significatives i expressives. La sonorització es començà a fer amb discos sincronitzats.

REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA

UTILITZACIÓ QUE ES FA DEL SO

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS

EL SO QUE CREA L’ESPAI

La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les imatges pot ser molt àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'estat en el qual es troben els personatges.

Sobretot la música, però també d'altres efectes sonors, actuen sobre el temps de les imatges o més ben dit sobre el temps de percepció d'aquestes imatges, per un efecte de valor afegit. La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació.

L'enquadrament fa sempre visible un espai però parcialment. El fora de camp és sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general. Així es recorre al so per a definir i per a fer-nos present aquest espai. El so, sobretot els efectes, ens situen i ens permeten situar els personatges en un espai.

La banda de so està formada per diferents elements acústics: les veus (diàlegs o veus en off), efectes (sorolls de tots mena: una aixeta que s'obre, un timbre...), el so d'ambient i la música. Tots aquests elements s'enregistren en diferents pistes, tantes com siguin necessàries segons la complexitat del que serà la banda sonora.

PUNTUACIÓ ANTICIPACIÓ

EL SILENCI

L’ÚS DE TEMES MUSICALS

La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la narració que se'ns està explicant. N'accentua determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniment, l'atura i l'acaba de cop, accentua la seva repetició o continuació, etc. Tant els sons com la música, fins i tot en alguns casos la veu, també ajuden a crear continuïtat entre les escenes i entre la planificació. A vegades la banda sonora ens relaciona un espai amb un altre espai, una acció amb la següent actuant de transició. En d'altres marca clarament la separació entre dos elements.

La música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectativa, esperança. Determinats sons o músiques ens indiquen una resolució d'una situació, la preveuen, o simplement generen la sensació de buit que s'ha d'omplir visualment.

Si hi ha presència de so podem jugar també amb el silenci. Aquest pot reforçar els elements citats anteriorment (puntua, anticipa, separa o relaciona accions). El silenci sol, en molts casos, accentua sorolls futurs. En un moment de silenci, la presència o interrupció d'un soroll concret, fa més conscient la idea de buit.

Existeixen molts recursos i fórmules per a aplicar la música a diferents situacions o accions d'una pel·lícula. Un dels elements que serveix per a generar alguns dels efectes esmentats en els punts precedents és la repetició d'un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula. Normalment aquests temes (poden ser també frases musicals concretes) es vinculen amb nuclis narratius importants de la pel·lícula, des de personatges, ambients o llocs, fins a sentiments o accions concretes, entre d'altres. Aquesta vinculació un cop s'ha establert i ha quedat més o menys clara pels espectadors es pot tornar a utilitzar amb o sense variacions per al·ludir indirectament a aquelles idees ja aparegudes. Aquest mecanisme segueix el leit-motiv o motiu guia que Wagner començà a utilitzar en les seves òperes.

MÚSICA I VARIACIÓ DE L’EMOTIVITAT DE LES IMATGES

La música pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades per l'espectador, pot exagerar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les imatges. Les imatges a càmera lenta d'un atleta corrent cap a l'arribada poden donar sensacions molt diferents segons si se les acompanya de música o no. En els relats de ficció com en el cinema, aquesta mena de jocs s'utilitzen constantment per a generar en l'espectador les emocions desitjades (temença, tristor, incertesa, felicitat...). En els anuncis aquests és un recurs que ajuda a crear situacions i a connotar els productes i els personatges que els anuncien. Actualment, també en missatges audiovisuals de caràcter informatiu s'utilitzen aquesta mena de recursos. En molts documentals i reportatges s'utilitza la música per a 'maquillar' imatges i informacions reals aplicant recursos molts semblants als emprats en les produccions de ficció.