W. E. RETANA

RIZALNOTICIES BIOGRÀFIQUES

BARCELONA

BIBLIOTECA POPULAR DE «L'AVENÇ»

1910

W. E. RETANA

RIZALNOTICIES BIOGRÀFIQUES

BARCELONA

BIBLIOTECA POPULAR DE «L'AVENÇ»

1910

Tipografia «L'Avenç»: RamHa de Catal nnya, 24Tipografia «L'Avenç»: RamHa de Catal nnya, 24

ALS LLEGIDORS

En JO de Desembre de 19°7, fa jamés de dos anys, l'eximi escriptor castellàD. W. E. Retana va donar en el «Centre

Nacionalista Republicà», de Barcelona) da­

vant un nornbrosissim auditori, una magnífi­

ca conferencia, aplaudidissima, sobre la Vida

y: escritos del DL José Rizal.

Aquest volumet n'es un extracte fet pel

mateix autor. Gracies a ramabilitat exqui­

sida del nostre amic Sr. Retana) podem

publicar-lo, traduit en català, en la nostra

BIBLIOTECA POPULAR. La figura den Rízal

ressurt esplendent en aquestes curtes pàgines.Siga) el publicar-les) un petit tribut d'admi­

ració al gran martre de la Patria Filipina.

J. CASES - CARBÓ

ALS LLEGIDORS

En JO de Desembre de 19°7, fa jamés de dos anys, l'eximi escriptor castellàD. W. E. Retana va donar en el «Centre

Nacionalista Republicà», de Barcelona) da­

vant un nornbrosissim auditori, una magnífi­

ca conferencia, aplaudidissima, sobre la Vida

y: escritos del DL José Rizal.

Aquest volumet n'es un extracte fet pel

mateix autor. Gracies a ramabilitat exqui­

sida del nostre amic Sr. Retana) podem

publicar-lo, traduit en català, en la nostra

BIBLIOTECA POPULAR. La figura den Rízal

ressurt esplendent en aquestes curtes pàgines.Siga) el publicar-les) un petit tribut d'admi­

ració al gran martre de la Patria Filipina.

J. CASES - CARBÓ

Antecedents histories. - Naixença den Rizal. - La sevainfancia. - Fa'l batxillerat a l'Ateneu dels jesui.tes de Manila. - Estudia Filosofia i Lletres a l'Uni·versi tat de Manila.

LA conquista de les Isles Filipines nos'assembla a cap altra de les conquis­

tes dels espanyols fetes per la força de lesarmes. Les Filipines varen esser guanyadesDer la persuasió, i lés va guanyar un vellescriva que's deia Legazpi, un dels gransrepresentatius, com ara's diu, de les Vas­tongades. L'obra den Legazpi fou obra depau, no de guerra. La vida de la colonia vatranscórrer, a travers del temps, d'una ma­nera molt trista: el país no era ric; se trobavaa milers de llegües de la metropoli: alH no

Antecedents histories. - Naixença den Rizal. - La sevainfancia. - Fa'l batxillerat a l'Ateneu dels jesui.tes de Manila. - Estudia Filosofia i Lletres a l'Uni·versi tat de Manila.

LA conquista de les Isles Filipines nos'assembla a cap altra de les conquis­

tes dels espanyols fetes per la força de lesarmes. Les Filipines varen esser guanyadesDer la persuasió, i lés va guanyar un vellescriva que's deia Legazpi, un dels gransrepresentatius, com ara's diu, de les Vas­tongades. L'obra den Legazpi fou obra depau, no de guerra. La vida de la colonia vatranscórrer, a travers del temps, d'una ma­nera molt trista: el país no era ric; se trobavaa milers de llegües de la metropoli: alH no

8 Retana

hi anaven gairebé altra gent que'ls que sobra­ven de Mexic. Les ordres religioses, que hifeien un paper important desde 'I comença­ment de la dominació espanyola, van acabarper imposar-se, venirita esser la classe direc­tora, sobre tot en lo referent a la vida socialdels indigenes: el frare va arribar a esser elgovernant absolut de la conciencia filipina.El periode dit constitucional va importaren el país algunes llibertats; però aquestesdesaparegueren per sempre en 1824, en queva quedar abolida la gloriosa constitució del'any 12, Sobrevingué una gran reacció,s'establí amb gran rigor la censura previad'impremta, i, naturalment, s'extengué'lmalcontentament, el qual, sense exteriori­sar-se, cada dia s'enfondia en el cor delsoprimits.

En 1872, un motí militar que esclata aCavite (motí molt digne d'estudi) va portarcom conseqüencia'l sacrifici de tres cape­llans dels més inteligents i caracterisats,i que fossin deportats molts filipins quehavien sobressortit per la llur cultura i perllur amor a les'idees lliberals. Aquells sacri­ficis i aquellsexils varen deixar llevar; el

8 Retana

hi anaven gairebé altra gent que'ls que sobra­ven de Mexic. Les ordres religioses, que hifeien un paper important desde 'I comença­ment de la dominació espanyola, van acabarper imposar-se, venirita esser la classe direc­tora, sobre tot en lo referent a la vida socialdels indigenes: el frare va arribar a esser elgovernant absolut de la conciencia filipina.El periode dit constitucional va importaren el país algunes llibertats; però aquestesdesaparegueren per sempre en 1824, en queva quedar abolida la gloriosa constitució del'any 12, Sobrevingué una gran reacció,s'establí amb gran rigor la censura previad'impremta, i, naturalment, s'extengué'lmalcontentament, el qual, sense exteriori­sar-se, cada dia s'enfondia en el cor delsoprimits.

En 1872, un motí militar que esclata aCavite (motí molt digne d'estudi) va portarcom conseqüencia'l sacrifici de tres cape­llans dels més inteligents i caracterisats,i que fossin deportats molts filipins quehavien sobressortit per la llur cultura i perllur amor a les'idees lliberals. Aquells sacri­ficis i aquellsexils varen deixar llevar; el

Ri!{al 9

temps passava, i en tant que 'Is espanyolsviviem sense recordar allò de Cavi/e, els fili­pins, pensant-hi, acariciaven un ideal deredempció. Calia un home que l'encarnés,un home que fos simbol de l'ideal; i aquesthome aparegué; aquest home fou en Ri4al,la vida del qual vaig a relatar.

En Josep Rizal va néixer el r 9 de Jun y der86r en un poblet que's deia Calamba, dela provincia de La Laguna, pertanyent a laregió tagala. Desde molt petit se va singu­larisar, no solament per la seva gran inteli­gencia, sinó per l'amor, veritablement reli­giós, que sentia per Ja seva patria. Els seuspares e! van portar a Manila, i allí, desprésd'haver viscut algun temps en la mateixacasa ont visqué'l P. Burgos, - un dels cape­llans filipins executats en r872, - va passara l'Ateneu dels jesuites, en qualitat d'intern.La tragedia del 72 no li fugia de la memoria,com no n'hi fugien certes injusticies quehavia vist en el seu poble, i que ell refereixen un dels seus articles en aquests termes:

«Sobre la fina arena de las orillas de!lago de Bay hemos pasado largas horas denuestra niiiez pensando y soñando en lo

2

Ri!{al 9

temps passava, i en tant que 'Is espanyolsviviem sense recordar allò de Cavi/e, els fili­pins, pensant-hi, acariciaven un ideal deredempció. Calia un home que l'encarnés,un home que fos simbol de l'ideal; i aquesthome aparegué; aquest home fou en Ri4al,la vida del qual vaig a relatar.

En Josep Rizal va néixer el r 9 de Jun y der86r en un poblet que's deia Calamba, dela provincia de La Laguna, pertanyent a laregió tagala. Desde molt petit se va singu­larisar, no solament per la seva gran inteli­gencia, sinó per l'amor, veritablement reli­giós, que sentia per Ja seva patria. Els seuspares e! van portar a Manila, i allí, desprésd'haver viscut algun temps en la mateixacasa ont visqué'l P. Burgos, - un dels cape­llans filipins executats en r872, - va passara l'Ateneu dels jesuites, en qualitat d'intern.La tragedia del 72 no li fugia de la memoria,com no n'hi fugien certes injusticies quehavia vist en el seu poble, i que ell refereixen un dels seus articles en aquests termes:

«Sobre la fina arena de las orillas de!lago de Bay hemos pasado largas horas denuestra niiiez pensando y soñando en lo

2

lO Retana

que habia mas alia, al otro lado de las olas.En nuestro pueblo veiamos, todos los diascasi, al teniente de la guardia civil, al alcaldecuando lo visitaba, apaleando é hiriendo alinerme y pacíficovecino que no se descu­bria y saludaba desde lejos. En nuestropueblo veíamos la fuerza desenfrenada, lasviolencias y otros excesos cometidos por losque estaban encargados de velar por la pazpublica; y, fuera, el bandolerismo, los tuli­sanes, contra los cuales eran impotentes nues­tras autoridades. Delltro tmíamos la tiranía yfitera el cautiverio. Y me preguntaba enton­ces si en los paises que habia alia, al otrolado del lago, se vivía de la misma manera;si alla se atormentaba con duros y cruelesazotes alcampesino sobre quien recaia unasimple sospecha; si alia se respetaba el hogar;si para vivir en paz habia que soborna( atodos los tiranos ... »

Del talent i aplicació den Rizal com estu­diant bastara dir que les vintidues assigna­tures del batxillerat les guanya totes amb lanota de sobresaliente. Al mateix temps queestudiava, i per passatemps, va anar exerci­tant-se en el dibuix, en l'esculptura i en la

lO Retana

que habia mas alia, al otro lado de las olas.En nuestro pueblo veiamos, todos los diascasi, al teniente de la guardia civil, al alcaldecuando lo visitaba, apaleando é hiriendo alinerme y pacíficovecino que no se descu­bria y saludaba desde lejos. En nuestropueblo veíamos la fuerza desenfrenada, lasviolencias y otros excesos cometidos por losque estaban encargados de velar por la pazpublica; y, fuera, el bandolerismo, los tuli­sanes, contra los cuales eran impotentes nues­tras autoridades. Delltro tmíamos la tiranía yfitera el cautiverio. Y me preguntaba enton­ces si en los paises que habia alia, al otrolado del lago, se vivía de la misma manera;si alla se atormentaba con duros y cruelesazotes alcampesino sobre quien recaia unasimple sospecha; si alia se respetaba el hogar;si para vivir en paz habia que soborna( atodos los tiranos ... »

Del talent i aplicació den Rizal com estu­diant bastara dir que les vintidues assigna­tures del batxillerat les guanya totes amb lanota de sobresaliente. Al mateix temps queestudiava, i per passatemps, va anar exerci­tant-se en el dibuix, en l'esculptura i en la

II

poesia. Als disset anys era batxiller i teniaperfectalJ1ent definides les seves variadesaptituts.

L'elecció de carrera'l va fer vacilar: vaoptar primer per la de Filosofia i Lletres;despres se va matricular en el preparatoride Medecina. Totes dues facultats se cursa­ven en l'Universitat de Manila, l'unica en elpais, regida per frares dominics. En Rizal vanotar tot seguit el cambi en la manera d'en­senyar. Es just dir que 'Is jesuites eren meshabils i mes considerats: tractaven als llursdeixebles carínyosament, mentre que 'Is do­minics solien tractar-los amb menyspreu, peròsobre tot als indigenes que donaven senyalsde posseir el preat tresor de la dignitat, i enRizal el tenia en alt grau. Sovint, sentint-seferit, i veient les humiliacions que tenien depassar alguns companys, va concebir l'idead'anar-se'n a Espanya. Per aquell temps, esa dir, essent estudiant, va escriure una sar­suela que va esser representada en el teatreque 'Is jesuites tenien en llur Ateneu i vaconcórrer a un certamen amb una oda queli va valer el primer premi. En aqueixa oda,l'autor es el primer filipí que escriu la frase

II

poesia. Als disset anys era batxiller i teniaperfectalJ1ent definides les seves variadesaptituts.

L'elecció de carrera'l va fer vacilar: vaoptar primer per la de Filosofia i Lletres;despres se va matricular en el preparatoride Medecina. Totes dues facultats se cursa­ven en l'Universitat de Manila, l'unica en elpais, regida per frares dominics. En Rizal vanotar tot seguit el cambi en la manera d'en­senyar. Es just dir que 'Is jesuites eren meshabils i mes considerats: tractaven als llursdeixebles carínyosament, mentre que 'Is do­minics solien tractar-los amb menyspreu, peròsobre tot als indigenes que donaven senyalsde posseir el preat tresor de la dignitat, i enRizal el tenia en alt grau. Sovint, sentint-seferit, i veient les humiliacions que tenien depassar alguns companys, va concebir l'idead'anar-se'n a Espanya. Per aquell temps, esa dir, essent estudiant, va escriure una sar­suela que va esser representada en el teatreque 'Is jesuites tenien en llur Ateneu i vaconcórrer a un certamen amb una oda queli va valer el primer premi. En aqueixa oda,l'autor es el primer filipí que escriu la frase

12 Retana

PATRIA MEVA. POC temps després hi va haveru n altre certamen literari; però en aquest, adiferencia de l'altre (en el qual als espanyolsse 'ls havia judicat apart), va establir·se quehi hauria un sol premi per a peninsulars ifilipins, i aq neix primer premi se -I va enduren Rizal, per un treball en prosa en honorde Cervantes. Què no li devia an en Rizalla victoria? I això que'l jurat era compostd'espanyols exclusivament.

En Rizal va sentir-se superior als blancs;al menos, igual als blancs superiors. I, ambtot i amb això, el factor raça, en el seu país,semblava com si peses sobre d'ell com unam'lledicció. De què li servia derrotar alsespanyols en un certamen public, si erailldio? Ell no oblidava la tragedia del 72;però tampoc oblidava que, trobant-se en elseu poble, de vacacions, una nit va rebreuna escopetada per l'esquena. Era que haviapassat aprop d'un guarda civil i no l'haviasal udat! Si en Rizal hagues estat espanyolno hauria rebut l'escopetada.

12 Retana

PATRIA MEVA. POC temps després hi va haveru n altre certamen literari; però en aquest, adiferencia de l'altre (en el qual als espanyolsse 'ls havia judicat apart), va establir·se quehi hauria un sol premi per a peninsulars ifilipins, i aq neix primer premi se -I va enduren Rizal, per un treball en prosa en honorde Cervantes. Què no li devia an en Rizalla victoria? I això que'l jurat era compostd'espanyols exclusivament.

En Rizal va sentir-se superior als blancs;al menos, igual als blancs superiors. I, ambtot i amb això, el factor raça, en el seu país,semblava com si peses sobre d'ell com unam'lledicció. De què li servia derrotar alsespanyols en un certamen public, si erailldio? Ell no oblidava la tragedia del 72;però tampoc oblidava que, trobant-se en elseu poble, de vacacions, una nit va rebreuna escopetada per l'esquena. Era que haviapassat aprop d'un guarda civil i no l'haviasal udat! Si en Rizal hagues estat espanyolno hauria rebut l'escopetada.

Ri~al

11

13

La seva anada a Espanya i desembare a Barcelona. ­S'estableix a Madrid, ant cOlitinua -ls seus esrullis.

Ple d'amargor al mateix temps que ansiósd'estudiar amb entera llibertat les ciencies iles lletres, va decidir-se a venir a Espanya,i pel Juny de r882 va desembarcar a Bar­celona. En Rizal venia ja perfectament defi­nit: era, pel seu cor, un gran nacionalista,i era, pels seus antecedents personals, ungran malcontent. Amb tot, el seu naciona­lisme se sobreposava a tota altra cosa; el seuardent amor a la patria era la seva devoció­obsessió. I el seu primer article escrit aBarcelona, als pocs dies d'haver desembarcat,el va titolar El amor paIria. Com l'exalta!I quina unció posa en les frases! « El amora la patria no se borra ¡amas, una vez haentrado en el corazón, porq ue lleva en si unseIlo divino que Ie hace eterna, imperece­dero.» I tot seguit, com si volgués infon­dre-I en les persones a qui consagrava'I seutreball: « Se ha dicho siempre qnc ci amorha sida el móviI nüs poderoso de las accio-

Ri~al

11

13

La seva anada a Espanya i desembare a Barcelona. ­S'estableix a Madrid, ant cOlitinua -ls seus esrullis.

Ple d'amargor al mateix temps que ansiósd'estudiar amb entera llibertat les ciencies iles lletres, va decidir-se a venir a Espanya,i pel Juny de r882 va desembarcar a Bar­celona. En Rizal venia ja perfectament defi­nit: era, pel seu cor, un gran nacionalista,i era, pels seus antecedents personals, ungran malcontent. Amb tot, el seu naciona­lisme se sobreposava a tota altra cosa; el seuardent amor a la patria era la seva devoció­obsessió. I el seu primer article escrit aBarcelona, als pocs dies d'haver desembarcat,el va titolar El amor paIria. Com l'exalta!I quina unció posa en les frases! « El amora la patria no se borra ¡amas, una vez haentrado en el corazón, porq ue lleva en si unseIlo divino que Ie hace eterna, imperece­dero.» I tot seguit, com si volgués infon­dre-I en les persones a qui consagrava'I seutreball: « Se ha dicho siempre qnc ci amorha sida el móviI nüs poderoso de las accio-

Retana

nes mas sublimes. Pues bien: entre todoslos amores, el de la patria es el que ha pro­ducido las mas grandes, mas heroicas y masdesinteresadas. Leed la Historia ... » Des­prés d'alguns paragrafs molt sentits i moltraonats, afegeix: « Vosotros los que habéisperdido el ideal de vuestras almas; los que,heridos en el corazón, visteis desapareceruna a una vuestras ilusiones, y, semejantesa los iu'boles en otoño, os encontrais sinflores y sin hojas, y, deseosos de amar, nohaWtÏs nada digno de vosotros, ahi tenéis lapatria. ¡Amadla! jAmadla! jOh, si! Pera noya como la amaban en otro tiempo, practi­cando virtudes feroces, negadas y reproba­das por una verdadera moral y por la madreNaturaleza; no hadendo gala de fanatismo,de destrucci6n y de crueldad; no: mas risueñaaurora aparece en el horizot/te, de llices suavesy pacificas, mensajera de la vida y de ·la paz;la aurora, en fin, del Cristianismo, presagiode dias felices y tranquilos. Deber nues/rosera seguir los aridos pero pacíficos y produc/ivossenderos de la Ciencia, que conducen al Pro­greso, y de ahi a la Ul1ióll deseada .y pedida por/csucris/o ell la t/oche de .IU dolor».

Retana

nes mas sublimes. Pues bien: entre todoslos amores, el de la patria es el que ha pro­ducido las mas grandes, mas heroicas y masdesinteresadas. Leed la Historia ... » Des­prés d'alguns paragrafs molt sentits i moltraonats, afegeix: « Vosotros los que habéisperdido el ideal de vuestras almas; los que,heridos en el corazón, visteis desapareceruna a una vuestras ilusiones, y, semejantesa los iu'boles en otoño, os encontrais sinflores y sin hojas, y, deseosos de amar, nohaWtÏs nada digno de vosotros, ahi tenéis lapatria. ¡Amadla! jAmadla! jOh, si! Pera noya como la amaban en otro tiempo, practi­cando virtudes feroces, negadas y reproba­das por una verdadera moral y por la madreNaturaleza; no hadendo gala de fanatismo,de destrucci6n y de crueldad; no: mas risueñaaurora aparece en el horizot/te, de llices suavesy pacificas, mensajera de la vida y de ·la paz;la aurora, en fin, del Cristianismo, presagiode dias felices y tranquilos. Deber nues/rosera seguir los aridos pero pacíficos y produc/ivossenderos de la Ciencia, que conducen al Pro­greso, y de ahi a la Ul1ióll deseada .y pedida por/csucris/o ell la t/oche de .IU dolor».

Ri:{al 15

Molt aviat se va dirigir a Madrid, en laqual Universitat va rependre 'Is seus estndisde Filosofia i Medecina; en totes dues Facul·tats se distingí, però mes en la primera queen la segona. En Medecina va obtenir algunssobresalientes i nolab/es; però en Filosofia,no solament sobresalienle en totes les assig­natures (salvat en dues, que va guanyarnotable, sinó premis d'honor en oposicionsrenyides. En llengües va descollar d'unamanera especial. Al savi catedratic Amadorde los Ríos li vaig sentir dir que no haviatingut cap deixeble d'arab com en Rizal;i al professor d'idiomes Mr. Hughes, queno havia conegut mai cap jove de majorsaptituts per apendre idiomes. Com de fet,en Rizal, en plena joventut, va arribar aparlar i escriure en castella, en francès, eninglès i en alemany; traduía de l'italia, delportuguès, de l'holandès i del suec; teniaprofans coneixements de llatí, grec, arabi hebreu; va saber un poc de sanscrit i dexinesc, i va acabar per apendre'l rus; i,trobant-se en el Japó, ne va tenir prou ambuna mica mes d'un mes per a apendre de lallengua japonesa lo suficient per a enten-

Ri:{al 15

Molt aviat se va dirigir a Madrid, en laqual Universitat va rependre 'Is seus estndisde Filosofia i Medecina; en totes dues Facul·tats se distingí, però mes en la primera queen la segona. En Medecina va obtenir algunssobresalientes i nolab/es; però en Filosofia,no solament sobresalienle en totes les assig­natures (salvat en dues, que va guanyarnotable, sinó premis d'honor en oposicionsrenyides. En llengües va descollar d'unamanera especial. Al savi catedratic Amadorde los Ríos li vaig sentir dir que no haviatingut cap deixeble d'arab com en Rizal;i al professor d'idiomes Mr. Hughes, queno havia conegut mai cap jove de majorsaptituts per apendre idiomes. Com de fet,en Rizal, en plena joventut, va arribar aparlar i escriure en castella, en francès, eninglès i en alemany; traduía de l'italia, delportuguès, de l'holandès i del suec; teniaprofans coneixements de llatí, grec, arabi hebreu; va saber un poc de sanscrit i dexinesc, i va acabar per apendre'l rus; i,trobant-se en el Japó, ne va tenir prou ambuna mica mes d'un mes per a apendre de lallengua japonesa lo suficient per a enten-

16 Retana

dre-Ia i fer-s'hi entendre. En certa ocasió,trobant-se a Londres, va tenir l'humoradade consultar un frenoleg, el qual, desprésd'haver-lo examinat, li va preguntar:

- Sab gaires idiomes, vostè?- Alguns, - va respondre en Rizal.- Anava a aconsellar-li que's dediqués

a poliglota, - va afegir el frenoleg.A Madrid feia una vida molt modesta

i recollida. Seguia amb molt profit totesdugues carreres, i les estones de lleure,que un altre xicot menos seriós que ellhauria dedicat a divertir-se, ell les consa­grava a la pintura, a l'esculptura i a escriure.A Madrid va esser ant va traçar les primeresquartilles de la novela que havia d'immor­talisar-Io: Noli me tangel·e.

He tingut la sort que arribés a les mevesmans un diari intim den Rizal. En Rizal eramolt metodic, i dia per dia anotava quèfeia i quant gastava, i sovint qué sentia.No fumava; i de la seva modesta pensióseparava tot lo que li era possible per adqui­rir llibres. Va arribar una ocasió en que 'Isgastos de" menjar els va reduir a sis ralsdiaris, i hi va haver dia que no va dinar.

16 Retana

dre-Ia i fer-s'hi entendre. En certa ocasió,trobant-se a Londres, va tenir l'humoradade consultar un frenoleg, el qual, desprésd'haver-lo examinat, li va preguntar:

- Sab gaires idiomes, vostè?- Alguns, - va respondre en Rizal.- Anava a aconsellar-li que's dediqués

a poliglota, - va afegir el frenoleg.A Madrid feia una vida molt modesta

i recollida. Seguia amb molt profit totesdugues carreres, i les estones de lleure,que un altre xicot menos seriós que ellhauria dedicat a divertir-se, ell les consa­grava a la pintura, a l'esculptura i a escriure.A Madrid va esser ant va traçar les primeresquartilles de la novela que havia d'immor­talisar-Io: Noli me tangel·e.

He tingut la sort que arribés a les mevesmans un diari intim den Rizal. En Rizal eramolt metodic, i dia per dia anotava quèfeia i quant gastava, i sovint qué sentia.No fumava; i de la seva modesta pensióseparava tot lo que li era possible per adqui­rir llibres. Va arribar una ocasió en que 'Isgastos de" menjar els va reduir a sis ralsdiaris, i hi va haver dia que no va dinar.

Ri~al 17

I, no obstant, comptava amb una bona

biblioteca, que va anar adquirint a força de

sacrificis. _Per a donar una idea del seu caracter res

millor que recollir una de les notes intimes

del seu diari. Que lluny degué estar de que

algun dia aquesta nota's faria publica! El 3 I

de Març de 1884 va visitar a una familia

filipina. En Rizal va escriure:

« Hoy he vista a la familia de V. Al ha­

blanne de mi pais, se han despertada en mi

corazón dormidos recuerdos. De cuanda en

cuando me suele suceder que se apodera de

mi una vaga melancolia que hace se desplic­

gue ami vista toda el pasado. Esta, que me

sucedia a menuda cuando niño, lo experi­

mento ahora raras veces, si, pera con nm­

cha intensidad.» « Mis dias corren con velo­

cidad y encuentro que say muy viejo (asi

me llaman muchos) para mi edad. Me falta

la alegria de los corazones jóvenes, el risue­

ño semblante de los corazones tranquilos y

satisfechos, la animación de los que confian

en sn porvenir; y, sin embargo, creo que no

he hecho nada que no esté bien pensada y

querido. Creo que say honrada: nada me

Ri~al 17

I, no obstant, comptava amb una bona

biblioteca, que va anar adquirint a força de

sacrificis. _Per a donar una idea del seu caracter res

millor que recollir una de les notes intimes

del seu diari. Que lluny degué estar de que

algun dia aquesta nota's faria publica! El 3 I

de Març de 1884 va visitar a una familia

filipina. En Rizal va escriure:

« Hoy he vista a la familia de V. Al ha­

blanne de mi pais, se han despertada en mi

corazón dormidos recuerdos. De cuanda en

cuando me suele suceder que se apodera de

mi una vaga melancolia que hace se desplic­

gue ami vista toda el pasado. Esta, que me

sucedia a menuda cuando niño, lo experi­

mento ahora raras veces, si, pera con nm­

cha intensidad.» « Mis dias corren con velo­

cidad y encuentro que say muy viejo (asi

me llaman muchos) para mi edad. Me falta

la alegria de los corazones jóvenes, el risue­

ño semblante de los corazones tranquilos y

satisfechos, la animación de los que confian

en sn porvenir; y, sin embargo, creo que no

he hecho nada que no esté bien pensada y

querido. Creo que say honrada: nada me

18 Retana

remuerde la conciencia sina es el habermeprivada de muchos placeres. Siento que micorazón no ha perdido nada de su vigor deamar ~ sólo que no hallo a quién amar. Hegastada poca este sentimiento. »

En Rizal estava enamorat de la seva pa­tria. No's dedueix altra cosa de la lecturadels seus escrits, en els quals, certament, aeada pas s'invoca a Déu; tenia una gran feen la Providencia, i d'ella esperava la re­dem pció. De tal manera exercia l'apostolat,que era apostol adhuc en les seves cartesfamiliars: així Antoni Luna, que devinguédesprés un dels seus més grans admiradors,pogué escriure, referint-se a l'epoca en queen Luna era estudiant:

« Para nosotros, estudiantes de quinee aveinte años, en Filipinas en r884, que re­sultabamos cobardes é hipócritas, como sifuera un crimen el amor a la patria, nos pa­reda Rizal como un hombre extraordinarioque alia, en lontananza, sobre el pedestallabrado por su actividad, nos enseñaba elcamino del progreso. Vientos de fraternidad,como a las hojas el huracan, nos lIevaba, detarde en tarde, trozos de su pluma, y los

18 Retana

remuerde la conciencia sina es el habermeprivada de muchos placeres. Siento que micorazón no ha perdido nada de su vigor deamar ~ sólo que no hallo a quién amar. Hegastada poca este sentimiento. »

En Rizal estava enamorat de la seva pa­tria. No's dedueix altra cosa de la lecturadels seus escrits, en els quals, certament, aeada pas s'invoca a Déu; tenia una gran feen la Providencia, i d'ella esperava la re­dem pció. De tal manera exercia l'apostolat,que era apostol adhuc en les seves cartesfamiliars: així Antoni Luna, que devinguédesprés un dels seus més grans admiradors,pogué escriure, referint-se a l'epoca en queen Luna era estudiant:

« Para nosotros, estudiantes de quinee aveinte años, en Filipinas en r884, que re­sultabamos cobardes é hipócritas, como sifuera un crimen el amor a la patria, nos pa­reda Rizal como un hombre extraordinarioque alia, en lontananza, sobre el pedestallabrado por su actividad, nos enseñaba elcamino del progreso. Vientos de fraternidad,como a las hojas el huracan, nos lIevaba, detarde en tarde, trozos de su pluma, y los

RiJ{al

ltiamos con admirad6n, los escnchabamoscon sagrado recogimiento, asimilandonosaquellos conceptos, pesando los pensamien­tos, entusiasmill1donos fitcilmente, porquetambién entre nosotros un eco habia que,aunque tímido, respondia asu voz.»

El dia 25 de Juny de 1884 en Rizal vaguanyar en l'oposició'l primer premi degrec, i aquell dia va apuntar en el seu diari:"Hoy no he comido por no tener dine­ro». Peró al vespre va menjar. Aquell ves­pre's va donar un banquet en honor delpintor Joan Luna, l'autor del Spoliarium;al dinar hi assistiren alguns palitics qualifi­cats, ent1'e ells els senyors Moret i Labra.Els tilipins hi portaren en Rizal, i en Rizalaprofita aquella conjuntura per a pronunciarel seu primer discurs, ratificant-se solemnial­ment en els seus sentiments nacionalistes. Iper primera vegada a Espanya's va sentirparlar del concepte de patriotisme en unaforma novissima: en Rizal va vei1ir a dir:"Som dos pobles, som dugues races,. volemviure units, peró amb els mateixos drets quevosaltres». Com que allavors no s'afinava enaquestes materies tant com després ha vingut

RiJ{al

ltiamos con admirad6n, los escnchabamoscon sagrado recogimiento, asimilandonosaquellos conceptos, pesando los pensamien­tos, entusiasmill1donos fitcilmente, porquetambién entre nosotros un eco habia que,aunque tímido, respondia asu voz.»

El dia 25 de Juny de 1884 en Rizal vaguanyar en l'oposició'l primer premi degrec, i aquell dia va apuntar en el seu diari:"Hoy no he comido por no tener dine­ro». Peró al vespre va menjar. Aquell ves­pre's va donar un banquet en honor delpintor Joan Luna, l'autor del Spoliarium;al dinar hi assistiren alguns palitics qualifi­cats, ent1'e ells els senyors Moret i Labra.Els tilipins hi portaren en Rizal, i en Rizalaprofita aquella conjuntura per a pronunciarel seu primer discurs, ratificant-se solemnial­ment en els seus sentiments nacionalistes. Iper primera vegada a Espanya's va sentirparlar del concepte de patriotisme en unaforma novissima: en Rizal va vei1ir a dir:"Som dos pobles, som dugues races,. volemviure units, peró amb els mateixos drets quevosaltres». Com que allavors no s'afinava enaquestes materies tant com després ha vingut

20 Relana

a afinar-se, els encarregats de pendre notesdels discursos d'aquell vespre no varen do­nar importancia a les paraules den Rizal,paraules verament trascendentals, ja queamb elles va donar a entendre que si l'Es­panya i10 volia viure en la més perfectaarmonia espiritual amb la seva colonia,podrien sobrevenir amargues conseqüencies.Va esser aquesta vegada, com tantes altres,noble interpretador de les aspiracions delseu país, i, com tantes, profetisa esdeveni·ments que per desgracià tingueren lloc.

III

Se ]licencía en Filosofia i Lletres i's doctora en Mede­cina. - La seva anada a París, a Heidelberg i aBerlín. - Imprimeix la seva noveJa Noli 1I1e tan·gere, qne es prohibida a Filipines. - Assumpte de lanoveJa. - Judicis que ha merescut.

L'any següent se llicencía en Filosofia i' sdoctora en Medecina. I, després d'una lleu­gera excursió per Valencia i Andalusia, se'nva anar a l'extranger, establint-se a París.Allí va conseguir formar part de Ja clin ica

20 Relana

a afinar-se, els encarregats de pendre notesdels discursos d'aquell vespre no varen do­nar importancia a les paraules den Rizal,paraules verament trascendentals, ja queamb elles va donar a entendre que si l'Es­panya i10 volia viure en la més perfectaarmonia espiritual amb la seva colonia,podrien sobrevenir amargues conseqüencies.Va esser aquesta vegada, com tantes altres,noble interpretador de les aspiracions delseu país, i, com tantes, profetisa esdeveni·ments que per desgracià tingueren lloc.

III

Se ]licencía en Filosofia i Lletres i's doctora en Mede­cina. - La seva anada a París, a Heidelberg i aBerlín. - Imprimeix la seva noveJa Noli 1I1e tan·gere, qne es prohibida a Filipines. - Assumpte de lanoveJa. - Judicis que ha merescut.

L'any següent se llicencía en Filosofia i' sdoctora en Medecina. I, després d'una lleu­gera excursió per Valencia i Andalusia, se'nva anar a l'extranger, establint-se a París.Allí va conseguir formar part de Ja clin ica

Ri~al !lI

del celebre oftalmoleg Dr. W ecker, al costatdel qual va aixamplar considerablerilent elsseus coneixements. AI cap d'alguns mesosva marxar cap a Alemal1ia: l'hi portava'ldesig de perfeccionar-se en la llengua deSchiller. Fixà la seva residencia a Heidelberg,i en venint l'istiu se'n va anar a un poblet dela montanya d'Odel1wald, al nord de Heidel­berg, ant se dedicà principalment a observarla vida pagesa. N'obtingué, com esperava,conseqücncies que'l dugueren a afirmar-semés i més en la seva convicció que en lo es­sencial no hi havia diferencia entre les raceshumanes, Ell no cmpleava mai la paraularaça en sentit antropologic, sinó social; i lesdiferencies que trobava entre les unes i lesaltres les atribuía a l'educació i indubtable­ment als antecedents de la vida historica.Després d'una curta residencia a Leipzig, vamarxar cap a Berlín, ont va acabar la sevanovela Noli me tangere, que havia començata Madrid i continuat a París; i a Berlín la vafer imprimir, gracies a la generositat del seuamic D. Maxim Viola, que'n va pagar l'edició,

Aleshores en Rizal tenia vinticinc anys.Crec qne's va trobar molt lluny de sospitar

Ri~al !lI

del celebre oftalmoleg Dr. W ecker, al costatdel qual va aixamplar considerablerilent elsseus coneixements. AI cap d'alguns mesosva marxar cap a Alemal1ia: l'hi portava'ldesig de perfeccionar-se en la llengua deSchiller. Fixà la seva residencia a Heidelberg,i en venint l'istiu se'n va anar a un poblet dela montanya d'Odel1wald, al nord de Heidel­berg, ant se dedicà principalment a observarla vida pagesa. N'obtingué, com esperava,conseqücncies que'l dugueren a afirmar-semés i més en la seva convicció que en lo es­sencial no hi havia diferencia entre les raceshumanes, Ell no cmpleava mai la paraularaça en sentit antropologic, sinó social; i lesdiferencies que trobava entre les unes i lesaltres les atribuía a l'educació i indubtable­ment als antecedents de la vida historica.Després d'una curta residencia a Leipzig, vamarxar cap a Berlín, ont va acabar la sevanovela Noli me tangere, que havia començata Madrid i continuat a París; i a Berlín la vafer imprimir, gracies a la generositat del seuamic D. Maxim Viola, que'n va pagar l'edició,

Aleshores en Rizal tenia vinticinc anys.Crec qne's va trobar molt lluny de sospitar

Retana

que '1 seu llibré tindria gran ressonancia i unatrascendencia immensa. Noli me tangere esuna sintesi fidelissima de l'estat en que's tro­bava aleshores Filipines; en aquelles paginesse contrastava'[ sofriment dels filipins amb elsabusos dels espanyols. No hi ha cap perso­natge que's pugui qualificar de fals, ni unsol fet que no sigui més o menos cert; peròen Rizal va escriure amb esprit massa siste­matic, i això va produir grossissima irritacióa la crítica genuinament espanyola. Va arri­bar el llibre a Filipines, i els primers que '1llegiren foren els frares; i com que allí no 'spodien introduir impresos sense l'autorisacióprevia del Govern i an aquest l'aconsellavenels frares, va sense dir que an el Noli metangere se li posà immediatament el veto.L'Arcabisbe va enviar la novela a l'Universi­tat; l'Universitat va designar tres frares per­què la judiquessin, i aquests declararen ... queera filibustera, volteriana, etc. L'Arcabisbeva trasmetre aquest dictamen al Governadorgeneral, i el Governador general, desitjós delligar bé tots els caps, va encarregar un noujudici a la Comissió permanent de Censura,composta de frares' i de seglars, la qual

Retana

que '1 seu llibré tindria gran ressonancia i unatrascendencia immensa. Noli me tangere esuna sintesi fidelissima de l'estat en que's tro­bava aleshores Filipines; en aquelles paginesse contrastava'[ sofriment dels filipins amb elsabusos dels espanyols. No hi ha cap perso­natge que's pugui qualificar de fals, ni unsol fet que no sigui més o menos cert; peròen Rizal va escriure amb esprit massa siste­matic, i això va produir grossissima irritacióa la crítica genuinament espanyola. Va arri­bar el llibre a Filipines, i els primers que '1llegiren foren els frares; i com que allí no 'spodien introduir impresos sense l'autorisacióprevia del Govern i an aquest l'aconsellavenels frares, va sense dir que an el Noli metangere se li posà immediatament el veto.L'Arcabisbe va enviar la novela a l'Universi­tat; l'Universitat va designar tres frares per­què la judiquessin, i aquests declararen ... queera filibustera, volteriana, etc. L'Arcabisbeva trasmetre aquest dictamen al Governadorgeneral, i el Governador general, desitjós delligar bé tots els caps, va encarregar un noujudici a la Comissió permanent de Censura,composta de frares' i de seglars, la qual

Ri~al

designa com ponent fra Salvador Font. Se­gons la censura de fra Salvador Font, lanovela den Rizal es una pedregada d'atacs,que classifica en aquesta forma:

Atacs a la religió de l'Estat;Atacs a 1'Administració, als espanyols em­

pleats del Govern i Tribunals de Justicia,'Atacs al cos de la Guarda civil;Atacs... Fra Font qualifica d'atacs una es­

cena ünt se descriuen les tortures a que forensotmesos uns tulisans dels quals se volia ar­rancar la delació de que Ibarra, protagonistade la novela, els havia induit a que assaltessinla casa-quarter de la Guarda civil. I diu fraFont, per via de comentari en una nota queva a la pagina 29 del seu folletí:

«Filipi/tas: Problema jundamental.) «Sola­mente por esta circunstancia debió ser presa yllevada tÍ los tribunales el autol' ... que se pasea­ba tranquilo por las calles cuando llegó el libratÍ las islas. »

I com si aquestes pietoses paraules nodiguessin prou,afegeix el censor:

«Si el mesticillo Ri'{al hubiera llegada alArchipiélago mandando las Islas el generalMarianes, hubiera hallado su merecido. )

Ri~al

designa com ponent fra Salvador Font. Se­gons la censura de fra Salvador Font, lanovela den Rizal es una pedregada d'atacs,que classifica en aquesta forma:

Atacs a la religió de l'Estat;Atacs a 1'Administració, als espanyols em­

pleats del Govern i Tribunals de Justicia,'Atacs al cos de la Guarda civil;Atacs... Fra Font qualifica d'atacs una es­

cena ünt se descriuen les tortures a que forensotmesos uns tulisans dels quals se volia ar­rancar la delació de que Ibarra, protagonistade la novela, els havia induit a que assaltessinla casa-quarter de la Guarda civil. I diu fraFont, per via de comentari en una nota queva a la pagina 29 del seu folletí:

«Filipi/tas: Problema jundamental.) «Sola­mente por esta circunstancia debió ser presa yllevada tÍ los tribunales el autol' ... que se pasea­ba tranquilo por las calles cuando llegó el libratÍ las islas. »

I com si aquestes pietoses paraules nodiguessin prou,afegeix el censor:

«Si el mesticillo Ri'{al hubiera llegada alArchipiélago mandando las Islas el generalMarianes, hubiera hallado su merecido. )

Retana

Noli me tallger~ es una novelasimbolica.Els seus personatges principals són dos:Elias, sintesi de la massa popular que sofreixi no té medis d'exteriorisar les seves queixes,i ]uan Crisostom Jbarra, que es e! mateixRizal, sintesi de la classe ilustrada, plenade civisme i de bon desig. Ibarra, en tornantd'un llarg viatge d'estudi per Europa, seproposa invertir una bona part de la sevafortuna en el foment de la cultura del país;els frares s'interposen en el seu camí; licreen dificultats i li porten la desgracia.Elies vol aprofitar la desesperació d'lbarra, icontinuament l'excita a que dirigeixi un mo­viment revolucionari, a la qual cosa s'oposaconstantment l'Ibarra. La religió, medi em­pleat sovint, en aquell temps, a Filipines pera tenir sotmès el poble, juga un importantpaper en els dialegs d'Elies arnb l'lbarra;vet-aquí un fragment de! que en certa ocasiódiu el plebeu:

«- Señor, - repuso (Elias) con vozgrave; - acusais de ingratitud al puebJo.Permitid que yo, uno del pueblo que sllfre,lo defienda. Los favores que se hacen paraque tengan derecho al reconocimiento, nece-

Retana

Noli me tallger~ es una novelasimbolica.Els seus personatges principals són dos:Elias, sintesi de la massa popular que sofreixi no té medis d'exteriorisar les seves queixes,i ]uan Crisostom Jbarra, que es e! mateixRizal, sintesi de la classe ilustrada, plenade civisme i de bon desig. Ibarra, en tornantd'un llarg viatge d'estudi per Europa, seproposa invertir una bona part de la sevafortuna en el foment de la cultura del país;els frares s'interposen en el seu camí; licreen dificultats i li porten la desgracia.Elies vol aprofitar la desesperació d'lbarra, icontinuament l'excita a que dirigeixi un mo­viment revolucionari, a la qual cosa s'oposaconstantment l'Ibarra. La religió, medi em­pleat sovint, en aquell temps, a Filipines pera tenir sotmès el poble, juga un importantpaper en els dialegs d'Elies arnb l'lbarra;vet-aquí un fragment de! que en certa ocasiódiu el plebeu:

«- Señor, - repuso (Elias) con vozgrave; - acusais de ingratitud al puebJo.Permitid que yo, uno del pueblo que sllfre,lo defienda. Los favores que se hacen paraque tengan derecho al reconocimiento, nece-

Ril{al

sitan ser desinteresados. Hagamos caso omisade la misión, de la caridad cristiana, tanmanoseada; prescindamos de la Historia;no preguntemos qué ha hecho España delpueblo judío, que ha dada a toda Europa unlibro, una religión y un Dios; qué ha hechodel puebla arabe, que le ha dada cultura, hasida tolerante con sn religión y ha desper.tado su amor propio nacional, aletargado,destruido casi durante la dominación romanay goda. ¿DecÍs que nos han dada la fe y noshan sacada del error? ¿Llamais fe a esaspracticas exteriores, religión a ese comerciode correas y escapularios, verdad a esosmilagros y cuell tos que oimos todos los días ?¿Es ésta la ley de ]esucristo? Para esta 110necesitaba un Dios dejarse crucificar ni nosotrosobligarnos a una gratitud eterna: la supers­tición existia mucha antes: sólo necesitabaperfeccionarla, y subir el precio de las mer­cancÍas. Me diréis qu~, por imperfecta quefuese lmestra religión de ahora, es preferiblea la que teníamos: lo creo y convengo enella; pera es demasiado cara, pues por ellahemos rellut/ciado tÍ t/uestra nacionalidad, tÍnuestra independencia; por ella hemos dado

3

Ril{al

sitan ser desinteresados. Hagamos caso omisade la misión, de la caridad cristiana, tanmanoseada; prescindamos de la Historia;no preguntemos qué ha hecho España delpueblo judío, que ha dada a toda Europa unlibro, una religión y un Dios; qué ha hechodel puebla arabe, que le ha dada cultura, hasida tolerante con sn religión y ha desper.tado su amor propio nacional, aletargado,destruido casi durante la dominación romanay goda. ¿DecÍs que nos han dada la fe y noshan sacada del error? ¿Llamais fe a esaspracticas exteriores, religión a ese comerciode correas y escapularios, verdad a esosmilagros y cuell tos que oimos todos los días ?¿Es ésta la ley de ]esucristo? Para esta 110necesitaba un Dios dejarse crucificar ni nosotrosobligarnos a una gratitud eterna: la supers­tición existia mucha antes: sólo necesitabaperfeccionarla, y subir el precio de las mer­cancÍas. Me diréis qu~, por imperfecta quefuese lmestra religión de ahora, es preferiblea la que teníamos: lo creo y convengo enella; pera es demasiado cara, pues por ellahemos rellut/ciado tÍ t/uestra nacionalidad, tÍnuestra independencia; por ella hemos dado

3

Retana

tÍ sus sam'dotes Iluestros mejores pueblos, Ilues­

tros campos y dall/os aÚIl nuestras eco/lomías call

la compra de objetús religiosos. Se nos ha intrc­

ducido un articulo de industria extranjera,

10 pagamos bien y estamos en paz ... »

Ibarra (o sia en Rizal) es constantment el

fre de l'impetuós Elies; a cada moment li

recomana calma: sobre tot li fa veure que

cap poble mereix disfrutar d'absoluta lliber­

tat mentre no s'elevi per si mateix al grau de

cultura que li es indispensable... La divisa

d'Ibarra es: esperar. An això, en una de les

seves exaltacions, replica Elies:

«--¡Esperar, esperar equivale a sufrir!» ...

« Solos, en verdad somas nada; pera tomad

la causa del pue1o, unios al pueblo, no desoi­

gais sus voces, dad ejemplo a los demas,

dad la idea de lo que se llama UNA PATRIA!J> .. ,

« ¿No veis como todo despierta? El sueño

duró siglos, pera un dia cayó el rayo, y el

rayo, al destruir, lIamó la vida; desde enton­

ces (aludeix als executats en 1872) nueva's

tendencias trabajan los espí ritus, y esas ten­

dencias, hoy separadas, se uniran un dia

guiadas por Dios. Dios no ha faltada a los

otros pueblos» ... « Sin lucha no hay liber-

Retana

tÍ sus sam'dotes Iluestros mejores pueblos, Ilues­

tros campos y dall/os aÚIl nuestras eco/lomías call

la compra de objetús religiosos. Se nos ha intrc­

ducido un articulo de industria extranjera,

10 pagamos bien y estamos en paz ... »

Ibarra (o sia en Rizal) es constantment el

fre de l'impetuós Elies; a cada moment li

recomana calma: sobre tot li fa veure que

cap poble mereix disfrutar d'absoluta lliber­

tat mentre no s'elevi per si mateix al grau de

cultura que li es indispensable... La divisa

d'Ibarra es: esperar. An això, en una de les

seves exaltacions, replica Elies:

«--¡Esperar, esperar equivale a sufrir!» ...

« Solos, en verdad somas nada; pera tomad

la causa del pue1o, unios al pueblo, no desoi­

gais sus voces, dad ejemplo a los demas,

dad la idea de lo que se llama UNA PATRIA!J> .. ,

« ¿No veis como todo despierta? El sueño

duró siglos, pera un dia cayó el rayo, y el

rayo, al destruir, lIamó la vida; desde enton­

ces (aludeix als executats en 1872) nueva's

tendencias trabajan los espí ritus, y esas ten­

dencias, hoy separadas, se uniran un dia

guiadas por Dios. Dios no ha faltada a los

otros pueblos» ... « Sin lucha no hay liber-

------_._-_._~- . __ ...------~-------

tad» ... «Sin libertad no hay luz» ... «El COl11­

bate comienza en la ~sfera de las ideas paradescender a la arena, que se leñirtí en sallgrf;aiga la voz de Dios, Iay de los que quie­ran resistirle! i Para ellos no se ha escrilo laHistoria! »

Tant-de-bo 'ls governants espanyols hohaguessin tingut en compte L.. Ibarra, perultim, es victima dels odis dels sens ene­mies: aquests consegueixen complicar-lo enuna trama grollera i el fan ficar a la presó.Elies el salva. I tots dos, en una canoa, re­monten el riu de Manila i van a raure a unallacuna, ant els descobreixen els carrabiners,que disparen contra la canoa. Ibarra consc­gncix arribar a la platja, però ferit; pressentque se li acosta la mort: aixi ho diu a un noide llom Basili, que troba per allí; i, girant lacara cap a Orient, Ibarra exclama Ci aquestaes la frase amb la qual acaba la l1ovela):«~ Moro sense veure brillar l'aurora sobre lameva paIria. Vosaltres, que l'heu de veure, salu­deu-la. RECORDEU-VOS D'AQUELLS QUE HAN CAr­

GUT DURANT LA NIT».

Noli me tangere ha cridat l'atenció de

------_._-_._~- . __ ...------~-------

tad» ... «Sin libertad no hay luz» ... «El COl11­

bate comienza en la ~sfera de las ideas paradescender a la arena, que se leñirtí en sallgrf;aiga la voz de Dios, Iay de los que quie­ran resistirle! i Para ellos no se ha escrilo laHistoria! »

Tant-de-bo 'ls governants espanyols hohaguessin tingut en compte L.. Ibarra, perultim, es victima dels odis dels sens ene­mies: aquests consegueixen complicar-lo enuna trama grollera i el fan ficar a la presó.Elies el salva. I tots dos, en una canoa, re­monten el riu de Manila i van a raure a unallacuna, ant els descobreixen els carrabiners,que disparen contra la canoa. Ibarra consc­gncix arribar a la platja, però ferit; pressentque se li acosta la mort: aixi ho diu a un noide llom Basili, que troba per allí; i, girant lacara cap a Orient, Ibarra exclama Ci aquestaes la frase amb la qual acaba la l1ovela):«~ Moro sense veure brillar l'aurora sobre lameva paIria. Vosaltres, que l'heu de veure, salu­deu-la. RECORDEU-VOS D'AQUELLS QUE HAN CAr­

GUT DURANT LA NIT».

Noli me tangere ha cridat l'atenció de

:l8 Retana

molts pensadors. Als Estats-Units aquest lli­bre s'ha estudiat profondament per a coneixerper ell les aspiracions dels filipins. Quinadiferencia entre la crítica americana i l'espa­nyola! Moltes són les conclusions que'spoden deduir de la gran novela den Rizal;però n'hi ha una que's presta més que capaltra a la meditació: quin pitjor filibusterismequd .filibusterisme de la desesperació? Però anels filipins qui 'ls arrastrava an aquest .filibus­terisme? Ibarra era un home ple de bon desig,ansiós d'aixecar el progrés intelectual delseu país, i solament per això se'l consideravafilibuster!

Ja s'ha dit com fou judicada l'obra aFilipines. Ara afegiré que ho va esser tambéa la Metropoli, i no menys com en el Congrési en el Senat, La judica en el Senat D, FerranVida, sense coneixer de la mateixa altra cosaquC'1s judicis dels frares; i la judicà en elCongrés el senyor general Panda, dient-neque era plena de verí. M'inclino a creureque'! senyor Panda no havia llegit el llibre.En quant al senyor Sagasta, president delConsell, i al senyor Becerra, allavors minis­tre d'Ultramar, nO'1 van llegir, com no

:l8 Retana

molts pensadors. Als Estats-Units aquest lli­bre s'ha estudiat profondament per a coneixerper ell les aspiracions dels filipins. Quinadiferencia entre la crítica americana i l'espa­nyola! Moltes són les conclusions que'spoden deduir de la gran novela den Rizal;però n'hi ha una que's presta més que capaltra a la meditació: quin pitjor filibusterismequd .filibusterisme de la desesperació? Però anels filipins qui 'ls arrastrava an aquest .filibus­terisme? Ibarra era un home ple de bon desig,ansiós d'aixecar el progrés intelectual delseu país, i solament per això se'l consideravafilibuster!

Ja s'ha dit com fou judicada l'obra aFilipines. Ara afegiré que ho va esser tambéa la Metropoli, i no menys com en el Congrési en el Senat, La judica en el Senat D, FerranVida, sense coneixer de la mateixa altra cosaquC'1s judicis dels frares; i la judicà en elCongrés el senyor general Panda, dient-neque era plena de verí. M'inclino a creureque'! senyor Panda no havia llegit el llibre.En quant al senyor Sagasta, president delConsell, i al senyor Becerra, allavors minis­tre d'Ultramar, nO'1 van llegir, com no

Ri!{al

l'havia llegit l'antecessor de D. Manuel Becer­ra, D. Victor Balaguer. Sabien tots ells, aixósí, pels frares, que'lllibre den Rizal era moltdo/ml, i s'acontentaren amb aquest judici!

A Berlín, al poc temps de publicada lanovela, -que, per la mateixa raó que eraprohibida a i'Arxipelag, fou llegida amb mésaviditat per aquells que tingueren la sortd'adquirir-ne algun exemplar ,-féu en Rizalalguns treballets de caracter literari, en fran­cès, en inglès i diverses traduccions de l'ale­many. Després realisa noves excursions perAlemanya; visita l'Austria i la Bohemia; vatractar, trobant-se a Leitmeritz, el savi pro­fessor Blumentritt, el primer filipilloleg delmón, establint-se entre tots dos desde allavorsuna amistat fraternal; i després viatja perItalia i per Suiça, anant-se'n, per ultim, aMarsella, ont s'embarca cap al seu país. Vaarribar a Manila en Agost de 1887.

Ri!{al

l'havia llegit l'antecessor de D. Manuel Becer­ra, D. Victor Balaguer. Sabien tots ells, aixósí, pels frares, que'lllibre den Rizal era moltdo/ml, i s'acontentaren amb aquest judici!

A Berlín, al poc temps de publicada lanovela, -que, per la mateixa raó que eraprohibida a i'Arxipelag, fou llegida amb mésaviditat per aquells que tingueren la sortd'adquirir-ne algun exemplar ,-féu en Rizalalguns treballets de caracter literari, en fran­cès, en inglès i diverses traduccions de l'ale­many. Després realisa noves excursions perAlemanya; visita l'Austria i la Bohemia; vatractar, trobant-se a Leitmeritz, el savi pro­fessor Blumentritt, el primer filipilloleg delmón, establint-se entre tots dos desde allavorsuna amistat fraternal; i després viatja perItalia i per Suiça, anant-se'n, per ultim, aMarsella, ont s'embarca cap al seu país. Vaarribar a Manila en Agost de 1887.

3° Retana

IV

Torna a Manila en Agost de 1887.-Deixa Manila enFebrer de 1888; se.·n va a la Xina, i després al Japoi als Estats Units. - La seva estada a Londres.

Va tenir sort a la seva arribada, perquè aldavant del Govern suprem de la Colonia·strobava·l general Terrera, que en aquellaocasió'l tenia poc menos que entregat a treshomens eminentment liberals: en QuirogaBallesteros, director civil; D. Josep Centena,governador de Manila, i D. Josep Sainz deBaranda, secretari del Govern general. Totstres varen tractar en Rizal amb la degudaconsideració. Si no haguessin estat aquestshomens lliberals i sensats els que's trobarenal davant dels destins del pais, potser s'hauriaportat a cap amb en Rizal alió que·l P. Fontdemanava en la nota del dictamen. Ambtot, en Rizal va esser vigilat, li varenposar al costat un tinent de la Guarda civil,D. Josep Faviel de Andrade. I va succeir alióque raonablement havia de succeir: que alcap de quatre dies en Rizal i el seu cancerbereren molt bons amics. En Rizal, a la seva

3° Retana

IV

Torna a Manila en Agost de 1887.-Deixa Manila enFebrer de 1888; se.·n va a la Xina, i després al Japoi als Estats Units. - La seva estada a Londres.

Va tenir sort a la seva arribada, perquè aldavant del Govern suprem de la Colonia·strobava·l general Terrera, que en aquellaocasió'l tenia poc menos que entregat a treshomens eminentment liberals: en QuirogaBallesteros, director civil; D. Josep Centena,governador de Manila, i D. Josep Sainz deBaranda, secretari del Govern general. Totstres varen tractar en Rizal amb la degudaconsideració. Si no haguessin estat aquestshomens lliberals i sensats els que's trobarenal davant dels destins del pais, potser s'hauriaportat a cap amb en Rizal alió que·l P. Fontdemanava en la nota del dictamen. Ambtot, en Rizal va esser vigilat, li varenposar al costat un tinent de la Guarda civil,D. Josep Faviel de Andrade. I va succeir alióque raonablement havia de succeir: que alcap de quatre dies en Rizal i el seu cancerbereren molt bons amics. En Rizal, a la seva

Ri"al 3/

gran cultura, juntava l'afabilitat de caracteri l'elevació de les idees; el tinent era Ull

perfecte cavaller, posseía un bon sentit i eraen el fons un artista com en Rizal: així esque tots dos van simpatisar i 's van professarmutualment amistat sincera.

Però an en Rizal se li feia impossible lavida en el seu país, en el seu poble deCalamba sobre tot, ant existia un greu pro­blema per resoldre, i al qual ell no podiaesser indiferent. Va voler arreglar-ho i vatopar immediatament amb l'oposició delsfrares. Enutjat, desesperançat, va resoldreausentar·se de la seva patria, i a primers deFebrer de 1888 s'embarcà a Manila cap a laXina. Va estar a Hong-Kong i a Macao; vaemplear els seus lleures estudiant costums isobre tot el teatre dels xinesos, tant interes­sant com poc conegut. De la Xina se n'anàal Japó, ant romangué un mes si fa no fa,veient-ho tot i observant-ho tot. Tot seguitse va adonar del creixent progrés que hihavia aJlí... i això que lJO hi havia frares! lse'lJ va anar als Estats-Units, ant va trobarun progrés molt més gran, sense tampocl'intervenció de les ordres religioses; i, per

Ri"al 3/

gran cultura, juntava l'afabilitat de caracteri l'elevació de les idees; el tinent era Ull

perfecte cavaller, posseía un bon sentit i eraen el fons un artista com en Rizal: així esque tots dos van simpatisar i 's van professarmutualment amistat sincera.

Però an en Rizal se li feia impossible lavida en el seu país, en el seu poble deCalamba sobre tot, ant existia un greu pro­blema per resoldre, i al qual ell no podiaesser indiferent. Va voler arreglar-ho i vatopar immediatament amb l'oposició delsfrares. Enutjat, desesperançat, va resoldreausentar·se de la seva patria, i a primers deFebrer de 1888 s'embarcà a Manila cap a laXina. Va estar a Hong-Kong i a Macao; vaemplear els seus lleures estudiant costums isobre tot el teatre dels xinesos, tant interes­sant com poc conegut. De la Xina se n'anàal Japó, ant romangué un mes si fa no fa,veient-ho tot i observant-ho tot. Tot seguitse va adonar del creixent progrés que hihavia aJlí... i això que lJO hi havia frares! lse'lJ va anar als Estats-Units, ant va trobarun progrés molt més gran, sense tampocl'intervenció de les ordres religioses; i, per

Retana

ultim, a Inglaterra, ont, igualment sense ne­cessitat del predomini d'aquelles, els inglesosprogressaven ... I amb tot i amb això, elsfrares de Filipines obstinats en qne, graciesan ells, Filipines,era'l pais més prosperdel món!

Establert a Londres, se va dedicar prefe­rentment a l'estudi del passat de la sevapatria; cada dia consagrava hores i hores aestudiar en el Museu Britanic els llibresantics que feien referencia al seu pais. Eltemps que li sobrava l'invertia en fer altresestudis, i especialment en pintar i modelar.A Londres va fer algunes de les seves princi­pals esculptures. AlIi va esser ant se va donarcompte de la sanya amb que'l perseguien elsfrares de Filipines, que van acabar per em­pendre una veritable creuada contra'l Nolime tangere i el seu autor. Alli va rebre algunsfolletets ant se deia mal d'ell; alli va saberque'ls frares, desde la trona, el posaven comun drap brut ... Entre 'ls que més se distingi­ren en aquesta campanya anti·rizalina va so­bressortir l'agusti fra ]oseph Rodriguez, delqual se pot dir, sense ofendre la seva me­moria, que era. un ser inferior, un veritable

Retana

ultim, a Inglaterra, ont, igualment sense ne­cessitat del predomini d'aquelles, els inglesosprogressaven ... I amb tot i amb això, elsfrares de Filipines obstinats en qne, graciesan ells, Filipines,era'l pais més prosperdel món!

Establert a Londres, se va dedicar prefe­rentment a l'estudi del passat de la sevapatria; cada dia consagrava hores i hores aestudiar en el Museu Britanic els llibresantics que feien referencia al seu pais. Eltemps que li sobrava l'invertia en fer altresestudis, i especialment en pintar i modelar.A Londres va fer algunes de les seves princi­pals esculptures. AlIi va esser ant se va donarcompte de la sanya amb que'l perseguien elsfrares de Filipines, que van acabar per em­pendre una veritable creuada contra'l Nolime tangere i el seu autor. Alli va rebre algunsfolletets ant se deia mal d'ell; alli va saberque'ls frares, desde la trona, el posaven comun drap brut ... Entre 'ls que més se distingi­ren en aquesta campanya anti·rizalina va so­bressortir l'agusti fra ]oseph Rodriguez, delqual se pot dir, sense ofendre la seva me­moria, que era. un ser inferior, un veritable

Ri:{al 33

ignorant. Va publicar tota una serie de folle­tets contra en Rizal. La simple enumeraciódels epigrafs basta per a judicar aquell agus­tinià. Vet-aquí la llista d'aquests epigrafs,precedits tots ells del general: Cuestiones desumo interés:

¿ Por qué no los he de leer?i Guardaos de ellos! ¿ Por qué?Y ¿qué me dice V. de la peste?¿ Por qué triunfau los impíos ?¿ Cree V. que de veras no hay purgatorio?¿ Ray ó 110 injienlO?¿ Qué le parece a V. de esos libelos?O confesión ó condenación.A Londres va escriure en Rizal per a La

Solidaridad, quinzenari que en 1889 fundarenels filipins a Barcelona. Els seus articles forenmolts i bons. No s'ha de passar per alt l'inti­tulat Una profanació.

A Calamba havien mort del colera, almateix temps, un cunyat den Rizal i un altreveí del poble. Tots dos moriren sense con­fessió. I el rector de Calamba va telegrafiarla n~Jticia a l'Arcabisbe en aquests termes:« Mariana Herbosa, cunyat deu Rizal, ha mortsense confessió. Que faig ?». Au això respon-

Ri:{al 33

ignorant. Va publicar tota una serie de folle­tets contra en Rizal. La simple enumeraciódels epigrafs basta per a judicar aquell agus­tinià. Vet-aquí la llista d'aquests epigrafs,precedits tots ells del general: Cuestiones desumo interés:

¿ Por qué no los he de leer?i Guardaos de ellos! ¿ Por qué?Y ¿qué me dice V. de la peste?¿ Por qué triunfau los impíos ?¿ Cree V. que de veras no hay purgatorio?¿ Ray ó 110 injienlO?¿ Qué le parece a V. de esos libelos?O confesión ó condenación.A Londres va escriure en Rizal per a La

Solidaridad, quinzenari que en 1889 fundarenels filipins a Barcelona. Els seus articles forenmolts i bons. No s'ha de passar per alt l'inti­tulat Una profanació.

A Calamba havien mort del colera, almateix temps, un cunyat den Rizal i un altreveí del poble. Tots dos moriren sense con­fessió. I el rector de Calamba va telegrafiarla n~Jticia a l'Arcabisbe en aquests termes:« Mariana Herbosa, cunyat deu Rizal, ha mortsense confessió. Que faig ?». Au això respon-

34 Relana

gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguemsepultura en cementiri eclesiastic». A l'altreveí' I van enterrar en sagrat, i al cunyat denRiz.lll el van enterrar en mig d'un camp, comun goç. Fins an aquest punt se perseguia'lnom den Rizal a Filipines!

Els enemics den Rizal, no podent-sevenjar en el doctor, perquè 's trobava a Ingla­terra, se venjaven en el cadavre d'un parent!l, per si això era poc, els pares den Rizal, elsseus germans i els seus amics més qualificats,eren deportats a les isles més insanes del sudde l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal detot això? Se '1 va posar al marge de la deses­peració, Qui dubta que'ls espanyols empe­nyien en Rizal a esser filibuster? Tenia o nomotius per esser-ne? Doncs no ho era I Vaportar la seva abnegació fins al punt que,immediatament després de tant iniqües perse­cucions contra les persones més estimades delseu cor, publicava un article en el qual deiaque no volia l'expulsió dels frares: que'scontentava amb la llur secularisació. «Elnostre país - deia - es generós: no fara ambels frares allò que Espanya va fer l'any trentai tants.»

34 Relana

gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguemsepultura en cementiri eclesiastic». A l'altreveí' I van enterrar en sagrat, i al cunyat denRiz.lll el van enterrar en mig d'un camp, comun goç. Fins an aquest punt se perseguia'lnom den Rizal a Filipines!

Els enemics den Rizal, no podent-sevenjar en el doctor, perquè 's trobava a Ingla­terra, se venjaven en el cadavre d'un parent!l, per si això era poc, els pares den Rizal, elsseus germans i els seus amics més qualificats,eren deportats a les isles més insanes del sudde l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal detot això? Se '1 va posar al marge de la deses­peració, Qui dubta que'ls espanyols empe­nyien en Rizal a esser filibuster? Tenia o nomotius per esser-ne? Doncs no ho era I Vaportar la seva abnegació fins al punt que,immediatament després de tant iniqües perse­cucions contra les persones més estimades delseu cor, publicava un article en el qual deiaque no volia l'expulsió dels frares: que'scontentava amb la llur secularisació. «Elnostre país - deia - es generós: no fara ambels frares allò que Espanya va fer l'any trentai tants.»

Ri:¡al

Fruit de la seva estada a Londres vaesser la reimpressió d'un llibret rarissimd'historia, els Sucesos de las Islas Filipinas,pe! Dr. Antoni de Marga, ant se narren e!sfets esdevinguts durant els primers anys dela nostra dominació. En Rizal reimprimiaquest llibre amb gran abundancia de notes,inspirades en lo que'n podriem dir laboran­tisme cientific, semblant al que anys endar­rera havien empleat certs americans erudits.La tendencia de les notes den Rizal eraexaltar l'antiga ci vilisacié5 filipina i rebaixarlo fet pels espanyols; peró cal regoneixerque, mes bé o més malament, en Rizal provaamb textes tot allò que soste. Va sense dirque també aquesta obra, no obstant e! seucaracter d'erudició, va esser prohibida a Fili­pines.

I termino amb la seva estada a Londresfent notar un fet que es un nou dato sobrela noblesa de l'ànima den Rizal. Vivia enRizal a dispesa en una casa particular, anthi havia una familia composta de matrimonii tres filles, a les quals va fer el bust. EnRizal va poder notar que una d'elles se fixavamolt en ell. Va pod.er observar que ell no li

Ri:¡al

Fruit de la seva estada a Londres vaesser la reimpressió d'un llibret rarissimd'historia, els Sucesos de las Islas Filipinas,pe! Dr. Antoni de Marga, ant se narren e!sfets esdevinguts durant els primers anys dela nostra dominació. En Rizal reimprimiaquest llibre amb gran abundancia de notes,inspirades en lo que'n podriem dir laboran­tisme cientific, semblant al que anys endar­rera havien empleat certs americans erudits.La tendencia de les notes den Rizal eraexaltar l'antiga ci vilisacié5 filipina i rebaixarlo fet pels espanyols; peró cal regoneixerque, mes bé o més malament, en Rizal provaamb textes tot allò que soste. Va sense dirque també aquesta obra, no obstant e! seucaracter d'erudició, va esser prohibida a Fili­pines.

I termino amb la seva estada a Londresfent notar un fet que es un nou dato sobrela noblesa de l'ànima den Rizal. Vivia enRizal a dispesa en una casa particular, anthi havia una familia composta de matrimonii tres filles, a les quals va fer el bust. EnRizal va poder notar que una d'elles se fixavamolt en ell. Va pod.er observar que ell no li

Relana

era indiferent an ella. An ell, per altra part,li agradava aq uella noia. Peró en Rizal sedevia a la seva patria, l'amor dels seus amors; ­apart de que en Rizal, com un altre DonQuixot, tenia tahl'bé la seva Dulcinea en elcor, ulla paisana seva ... Ell va compendre quesi agafava relacions amb l'inglesa era infidelals seus més elevats sentiments, i va pendrela resolució d'abandonar la ciutat ont vivia.•I va marxar cap a Paris. I a Paris va esseront va treure a la llum el llibre de Morga d'onts'ha parlat més amunt.

vTorna a Madrid a miljans de 1890. - S'estableix després

a Ganl, DnI publica la seva uovela El Filibuslerismo.- Assumple de l'obra.

Alguns mesos després, a mitjans de 1890,en Rizal va marxar cap a Madrid, ont s'estavauna nodrida i intelligent colonia filipina, ambel seu orgue propri, La Solidat'idad, que deBarcelona trasportaren a Madrid. Allavorsen Rizal se va moure molt, desitjós d'obte­nir per a la seva patria les reformes que

Relana

era indiferent an ella. An ell, per altra part,li agradava aq uella noia. Peró en Rizal sedevia a la seva patria, l'amor dels seus amors; ­apart de que en Rizal, com un altre DonQuixot, tenia tahl'bé la seva Dulcinea en elcor, ulla paisana seva ... Ell va compendre quesi agafava relacions amb l'inglesa era infidelals seus més elevats sentiments, i va pendrela resolució d'abandonar la ciutat ont vivia.•I va marxar cap a Paris. I a Paris va esseront va treure a la llum el llibre de Morga d'onts'ha parlat més amunt.

vTorna a Madrid a miljans de 1890. - S'estableix després

a Ganl, DnI publica la seva uovela El Filibuslerismo.- Assumple de l'obra.

Alguns mesos després, a mitjans de 1890,en Rizal va marxar cap a Madrid, ont s'estavauna nodrida i intelligent colonia filipina, ambel seu orgue propri, La Solidat'idad, que deBarcelona trasportaren a Madrid. Allavorsen Rizal se va moure molt, desitjós d'obte­nir per a la seva patria les reformes que

Ri~al 37

considerava més urgents; va tractar algunspolitics, entre ells el savi Pi i Margall, delqual va esser amic i admirador profon. Percert que' I fill del venerable Pi conservacom una reliqnia un exemplar de Noli metal1gere amb una dedicatoria autografa denRizal. També va tractar a D. Emili ]unoy,qne va conèixer en Rizal intimament i varenyir verdaderes batalles per a defensar l'es­panyolisme de l'apostol filipí. Però en Rizalera un somniador; el seu esprit altruista,ple d'unció, no encaixava bé en el de com­ponendes que solia informar elcle la majorpart dels seus compatriotes; i desenganyat,persuadit que' I Govern de la Metropoli nofaria res de fonament que servís per a redi­mir el poble filipí, resolgué allunyar-se deMadrid, i a partir de llavors va deixar decolaborar en La Solidaridad. Va esser tantprudent, que no va exteriosisar gens ni mica '1dissentiment que l'obligava a separar-se delsseus compatriotes i companys: volia treballarsol, pel seu compte i a la seva manera. l se'nva anar cap a París, ant va estar poc; deParís a Brusseles, ant tampoc estigué gaire;i de Brusscles a Gant, ont se va establir.

Ri~al 37

considerava més urgents; va tractar algunspolitics, entre ells el savi Pi i Margall, delqual va esser amic i admirador profon. Percert que' I fill del venerable Pi conservacom una reliqnia un exemplar de Noli metal1gere amb una dedicatoria autografa denRizal. També va tractar a D. Emili ]unoy,qne va conèixer en Rizal intimament i varenyir verdaderes batalles per a defensar l'es­panyolisme de l'apostol filipí. Però en Rizalera un somniador; el seu esprit altruista,ple d'unció, no encaixava bé en el de com­ponendes que solia informar elcle la majorpart dels seus compatriotes; i desenganyat,persuadit que' I Govern de la Metropoli nofaria res de fonament que servís per a redi­mir el poble filipí, resolgué allunyar-se deMadrid, i a partir de llavors va deixar decolaborar en La Solidaridad. Va esser tantprudent, que no va exteriosisar gens ni mica '1dissentiment que l'obligava a separar-se delsseus compatriotes i companys: volia treballarsol, pel seu compte i a la seva manera. l se'nva anar cap a París, ant va estar poc; deParís a Brusseles, ant tampoc estigué gaire;i de Brusscles a Gant, ont se va establir.

38 Relana

Va esser a Gant ant va treure a llum la sevaI1ovela, segona part del Noli me tangere,titoJada El Filibusterismo.

El Filibusterismo havia estat esboçat aLondres. Quanèl va publicar va tenir elferm proposit de que no ·1 llegissin els espa­nyols. L'experiencia li havia demostrat que 'Isespanyols no tenien en compte la literaturarizalina sinó per a condemnar-la i execrar-la.Doncs, no va posar a la venda pública aquestllibre. El va tito lar El Filibmterismo i vatenir el valor - un valor certament molthonrat - de dedicar-lo a la memoria delstres sacerdots filipins escanyats en 1872;als quals el que aIlavors era Arcabisbe deManila (que no era frare) se va negar adegradar, sens dubte perquè va adquirir elple convenciment de que no eren culpablesdel crim que se 'Is imputava. l en Rizal vatenir la valentia de dir en aqueixa -dedica­toria, aludint an aquells tres capellans mar­tirs: « Qualsevol que sense proves evidentsataqui la vostra !pemoria, que en la vostrasang se taqui Icsmans!».

E I Filibusterismo es el llibre més nacio­nalista que he I1egit en ma vida. Com sc pot

38 Relana

Va esser a Gant ant va treure a llum la sevaI1ovela, segona part del Noli me tangere,titoJada El Filibusterismo.

El Filibusterismo havia estat esboçat aLondres. Quanèl va publicar va tenir elferm proposit de que no ·1 llegissin els espa­nyols. L'experiencia li havia demostrat que 'Isespanyols no tenien en compte la literaturarizalina sinó per a condemnar-la i execrar-la.Doncs, no va posar a la venda pública aquestllibre. El va tito lar El Filibmterismo i vatenir el valor - un valor certament molthonrat - de dedicar-lo a la memoria delstres sacerdots filipins escanyats en 1872;als quals el que aIlavors era Arcabisbe deManila (que no era frare) se va negar adegradar, sens dubte perquè va adquirir elple convenciment de que no eren culpablesdel crim que se 'Is imputava. l en Rizal vatenir la valentia de dir en aqueixa -dedica­toria, aludint an aquells tres capellans mar­tirs: « Qualsevol que sense proves evidentsataqui la vostra !pemoria, que en la vostrasang se taqui Icsmans!».

E I Filibusterismo es el llibre més nacio­nalista que he I1egit en ma vida. Com sc pot

RiJ(al 39

recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli metangere, quan acabava la novela's trobava mo­ribunde. L'impressió que les ultimes parau­les seves prod ueix al lector es que l'Ibarramor. Peró l'Ibarra no va morir .. Se salva, ifuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·tit en comerciant de joies al cap d'algunsanys. Torna enterament desfigurat: ningú'lregoneix; la gent el prenien per un malabarde diners; ningú podia sospitar que fosl'Ibarra, ja que en tot el pais se consideravacom cosa positivament certa que ¡'Ibarra haviaestat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna alseu pais amb el proposit de fer la revolució:l'inspirava un ideal essencialment anarquista.« El pais - pensava - està podrit; peró noh o està prou: vui esser jo qui contribueixi ala seva més absoluta corrupció, del germende la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estavamorint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleresi el va regonéixer. Aquell noi de la conclu­sió del Noli me lallgere es ara un jove quasibéhome fet, que estudia medecina. Simoun,

RiJ(al 39

recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli metangere, quan acabava la novela's trobava mo­ribunde. L'impressió que les ultimes parau­les seves prod ueix al lector es que l'Ibarramor. Peró l'Ibarra no va morir .. Se salva, ifuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·tit en comerciant de joies al cap d'algunsanys. Torna enterament desfigurat: ningú'lregoneix; la gent el prenien per un malabarde diners; ningú podia sospitar que fosl'Ibarra, ja que en tot el pais se consideravacom cosa positivament certa que ¡'Ibarra haviaestat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna alseu pais amb el proposit de fer la revolució:l'inspirava un ideal essencialment anarquista.« El pais - pensava - està podrit; peró noh o està prou: vui esser jo qui contribueixi ala seva més absoluta corrupció, del germende la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estavamorint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleresi el va regonéixer. Aquell noi de la conclu­sió del Noli me lallgere es ara un jove quasibéhome fet, que estudia medecina. Simoun,

40 Re/ana

veient-se descobert, acaba per confessar aBasili la veritat, i li explica com ha tomat aFilipines amb el proposit de corrompre deltot al país, a fi de que forçosament sor­geixi d'abaix eslalltuna revolució que hocapgiri tot.

Tota l'obra es d'un interes crcixent. Peròen el ben entès que aquest inten::s no es elIlovelesc: l'intcrès es en la doctrina que a cada·IlI0111CIII va escampant en Rizal. En el Nolime Il/l1gere, en Rizal se mostra partidariresolt de la difusió dc la llengua castellana:cn El Filibuslerismo sosté la conveniellciaque s'afirmi la llengua nacional. Din a pro­posit d'això Simoun, discutint amb Basili,que era gran partidari de que'l castellà vin­gués asser l'idioma general de Filipincs:

« - El español nunca ser:'t lenguajc gene­ral en el país; el pucblo nUllca lo hablar:i,porque pam las concepciones de su cerebro y lossenlimienlos de .IU corazón 110 lime frases eseidioma: cada pueblo tiene el suyo, como lime.IU manera de senlir. ¿Què vais aconseguircon el castellano los pocos que lo habéis dehablar? lVialar vueslra originalidad, subordinarvuestros· pensamimlos li olros cer~bros, y, en vez

40 Re/ana

veient-se descobert, acaba per confessar aBasili la veritat, i li explica com ha tomat aFilipines amb el proposit de corrompre deltot al país, a fi de que forçosament sor­geixi d'abaix eslalltuna revolució que hocapgiri tot.

Tota l'obra es d'un interes crcixent. Peròen el ben entès que aquest inten::s no es elIlovelesc: l'intcrès es en la doctrina que a cada·IlI0111CIII va escampant en Rizal. En el Nolime Il/l1gere, en Rizal se mostra partidariresolt de la difusió dc la llengua castellana:cn El Filibuslerismo sosté la conveniellciaque s'afirmi la llengua nacional. Din a pro­posit d'això Simoun, discutint amb Basili,que era gran partidari de que'l castellà vin­gués asser l'idioma general de Filipincs:

« - El español nunca ser:'t lenguajc gene­ral en el país; el pucblo nUllca lo hablar:i,porque pam las concepciones de su cerebro y lossenlimienlos de .IU corazón 110 lime frases eseidioma: cada pueblo tiene el suyo, como lime.IU manera de senlir. ¿Què vais aconseguircon el castellano los pocos que lo habéis dehablar? lVialar vueslra originalidad, subordinarvuestros· pensamimlos li olros cer~bros, y, en vez

· Ri?(al 41

de ham'os libres, i haceros verdaderamente escla­vos I Nueve por diez de los que presumís dei1ustrados, sois renegados de vuestra patria.El que de entre VQsotros habla ese idioma,descuida de tal manera el suyo, que ni loescribe ni lo entiende, y j cuantos he visto yoque afectan no saber de elIo una sola palabra!Por fortuna tenéis un Gobierno imbécil. Mien­tras la Rusia, para esciavizar a la Polonia, leimpone el ruso; mientras la Alemania pro­hibe el francés etl las provincias conquista­das, vuestro Gobierno pugna por conservarosel vuestro, y vosotros, en cambio, pueblomaravilloso bajo un gobierno increible,i vosotros os esforz.ais en despojaros de vuestranacionalidadl Uno y otro os olvidais de quemientras un pueblo conserva su idioma, conservala prenda de su libertad, como el hombre suilldependencia mientras conserva su ·manera depensar. EL IDIOMA ES EL PENSAMIENTO DE LOSPUEBLOS. Feliz.mmte vuestra independmcia estaasegurada: i LAS PASIONES HUMANAS VELAN PORELLA! ... »

Precisament els representants del governtenien obligació de fomentar el castella, jaque 'ls frares hi posaven les més grans traves

4

· Ri?(al 41

de ham'os libres, i haceros verdaderamente escla­vos I Nueve por diez de los que presumís dei1ustrados, sois renegados de vuestra patria.El que de entre VQsotros habla ese idioma,descuida de tal manera el suyo, que ni loescribe ni lo entiende, y j cuantos he visto yoque afectan no saber de elIo una sola palabra!Por fortuna tenéis un Gobierno imbécil. Mien­tras la Rusia, para esciavizar a la Polonia, leimpone el ruso; mientras la Alemania pro­hibe el francés etl las provincias conquista­das, vuestro Gobierno pugna por conservarosel vuestro, y vosotros, en cambio, pueblomaravilloso bajo un gobierno increible,i vosotros os esforz.ais en despojaros de vuestranacionalidadl Uno y otro os olvidais de quemientras un pueblo conserva su idioma, conservala prenda de su libertad, como el hombre suilldependencia mientras conserva su ·manera depensar. EL IDIOMA ES EL PENSAMIENTO DE LOSPUEBLOS. Feliz.mmte vuestra independmcia estaasegurada: i LAS PASIONES HUMANAS VELAN PORELLA! ... »

Precisament els representants del governtenien obligació de fomentar el castella, jaque 'ls frares hi posaven les més grans traves

4

Retana

possibles; per això l'exclamació den Rizal:«teniu un govern imbecil!».

Simoul1 concebeix dos plans per posaren practica la seva ansia aniquiladora, peròtots dos fracasse'n. El segon era netamentanarquista. Havia de celebrar-se a Manilauna boda d'upa. El governador general, padrídels nuvis, els regala una luxosa lampara,que havia d'estrenar-se en el dinar de noces.Aquesta lampara la va construir Simoun, ien nom del governador la va portar i la vacolocar en el saló del menjador. La lamparaera plena de nitro-glicerina i disposada detal sort que, debilitant-se aviat la llum, caliatocar un ressort de la metxa; però aquestressort, apenes tocat, faria esclatar la bomba.Aquest era'l present que'1capità general oferiaals nuvis, al casament dels quals concorriatot lo més granat de Manila, inclosos algunsfrares dels més importants. Simoun va arri­bar a la casa, trobant-se aquesta plena degom a gom; va colocar la lampara i vasortir. Però davant de la porta de la casa 'sva topar amb un jove que's deia Isagarri,antic promes de la que's casava, i, com quel'estimava, li va aconsellar que se n'apartés,

Retana

possibles; per això l'exclamació den Rizal:«teniu un govern imbecil!».

Simoul1 concebeix dos plans per posaren practica la seva ansia aniquiladora, peròtots dos fracasse'n. El segon era netamentanarquista. Havia de celebrar-se a Manilauna boda d'upa. El governador general, padrídels nuvis, els regala una luxosa lampara,que havia d'estrenar-se en el dinar de noces.Aquesta lampara la va construir Simoun, ien nom del governador la va portar i la vacolocar en el saló del menjador. La lamparaera plena de nitro-glicerina i disposada detal sort que, debilitant-se aviat la llum, caliatocar un ressort de la metxa; però aquestressort, apenes tocat, faria esclatar la bomba.Aquest era'l present que'1capità general oferiaals nuvis, al casament dels quals concorriatot lo més granat de Manila, inclosos algunsfrares dels més importants. Simoun va arri­bar a la casa, trobant-se aquesta plena degom a gom; va colocar la lampara i vasortir. Però davant de la porta de la casa 'sva topar amb un jove que's deia Isagarri,antic promes de la que's casava, i, com quel'estimava, li va aconsellar que se n'apartés,

Ri:{al 43

que se n'anés lluny: Isagarri 's va resistir;Simoun va insistir a demanar-li que s'allu­nyés, i el jove Isagarri no se'n va voler anarde cap de les maneres, Allavors Simoun liva dir la veritat: que havia colocat unabomba-lampara, la qual no trigaria a esclatar,fent una destroça terrible. l com que Isa­garri va persistir en la seva actitut, Simounel va abandonar a la seva sort. Apenes Si·moun havia donat quatre passes, quan Isa·garri, mogut per un sentiment de pietat, seva ficar a la casa com un boig, se'n va anarde dret a la 1ampara, i, agafant-la amb lesseves propries mans, la va tirar a l'aigua aun estany que hi havia al costat mateix dela casa. l això va evitar l'hecatomba, Men­trestant, en aquells moments de confusió,corria de mà en mà una targeta ont se llegia,manuscrit, el nom de Joan Crisos/om lbana.Un dels frares, veient la lletra, va quedarestabornit. La targeta l'havia deixada en Si­moun al temps de retirar-se.

En Simoun, veient fracassat el seu plan,fuig de Manila, emportant-se'n en una ma­leta d'acer, preparada per endavant, totes lesseves riqueses; i va a refugiar-se a casa

Ri:{al 43

que se n'anés lluny: Isagarri 's va resistir;Simoun va insistir a demanar-li que s'allu­nyés, i el jove Isagarri no se'n va voler anarde cap de les maneres, Allavors Simoun liva dir la veritat: que havia colocat unabomba-lampara, la qual no trigaria a esclatar,fent una destroça terrible. l com que Isa­garri va persistir en la seva actitut, Simounel va abandonar a la seva sort. Apenes Si·moun havia donat quatre passes, quan Isa·garri, mogut per un sentiment de pietat, seva ficar a la casa com un boig, se'n va anarde dret a la 1ampara, i, agafant-la amb lesseves propries mans, la va tirar a l'aigua aun estany que hi havia al costat mateix dela casa. l això va evitar l'hecatomba, Men­trestant, en aquells moments de confusió,corria de mà en mà una targeta ont se llegia,manuscrit, el nom de Joan Crisos/om lbana.Un dels frares, veient la lletra, va quedarestabornit. La targeta l'havia deixada en Si­moun al temps de retirar-se.

En Simoun, veient fracassat el seu plan,fuig de Manila, emportant-se'n en una ma­leta d'acer, preparada per endavant, totes lesseves riqueses; i va a refugiar-se a casa

44 Relana

d'un capellà filipi, parent d'Isagarri, ques'estava en un poblet de la contra-costa deLuzon. Molt poc després d'haver arribat,el capellà reb un avis escrit del tinent de laguarda civil: «Me diuen-li adverteix-quea casa de voste hi ha amagat el joier Simoun.Tinc ordre d'agafar-lo. Li'u dic per a quel'hoste no hi sigui quan jo vagi a agafar-lo».Aquestes consideracions amb en Simouns'expliquen, perquè publicament se deia queera'l més intim confident del Capità Gene­ral. Però Simoun no va fugir: s'emmetzinai's disposa a morir. Quines pagines mésadmirables les d'aquella ultima confessió!El capellà invoca a Déu, i Simoun li pn~­

gunta: «Quin Déu es aq ueix ?)). Va co­mençar certa discussió, i el capellà acabadient lo que va copiat més avall; i enaquestes paraules se troba la sintesi de totel pensament den Rizal. Cal remarcar bé 'lsconceptes: amb això 'S veurà com en Rizalera un gran nacionalista que al mateix tempsabominava'l separatisme per la violencia.Va dir el capellà:

«-Un Dios justo, Sr. Simoun; un Diosque castiga nuestra falta de fe, nuestros

44 Relana

d'un capellà filipi, parent d'Isagarri, ques'estava en un poblet de la contra-costa deLuzon. Molt poc després d'haver arribat,el capellà reb un avis escrit del tinent de laguarda civil: «Me diuen-li adverteix-quea casa de voste hi ha amagat el joier Simoun.Tinc ordre d'agafar-lo. Li'u dic per a quel'hoste no hi sigui quan jo vagi a agafar-lo».Aquestes consideracions amb en Simouns'expliquen, perquè publicament se deia queera'l més intim confident del Capità Gene­ral. Però Simoun no va fugir: s'emmetzinai's disposa a morir. Quines pagines mésadmirables les d'aquella ultima confessió!El capellà invoca a Déu, i Simoun li pn~­

gunta: «Quin Déu es aq ueix ?)). Va co­mençar certa discussió, i el capellà acabadient lo que va copiat més avall; i enaquestes paraules se troba la sintesi de totel pensament den Rizal. Cal remarcar bé 'lsconceptes: amb això 'S veurà com en Rizalera un gran nacionalista que al mateix tempsabominava'l separatisme per la violencia.Va dir el capellà:

«-Un Dios justo, Sr. Simoun; un Diosque castiga nuestra falta de fe, nuestros

Ri:;.at 4S

VICIOS, el poca aprecio que };acemos de la dig­nidad, de las uirtudes cívicas... Toleramosyn9s hacemos cómplices del vicio, a veces loaplaudimos; justo es, justísimo, que suframossus consecuencias y las sufran tambien nues­tros hijos. Es el Dios de libertad, Sr. Simoun,que nos obliga a amaria haciendo que nossea pesada el yugo; un Dios de misericordia,de equidad, que al par que nos castiga nosmejora, y sólo concede el bienestar al quese lo ha merecido por sus esfuerzos: la es­cuela del sufrimiento templa; la drena del com­bate vigoriza las almas. Yo no quiero decirque n uestra libertad se con quiste a filo deespada: la espada,'entra por muy poca ya ell losdestinos tflodernos; pei-o sí la hemos de cOllquistarmereciéndola, elevando la razón y la dig11idaddel individuo, amando lo justo, lo bueno, lograllde, HASTA MORIR POR ÉL; Y cuando unpueblo llega a esa altura, Dios suministra elarma, y caen los ídolos, caen los tiranos comocastillo de naipes, y brilla .la libertad con laprimera aurora.. Nuestro mal lo debemos anosotros mismos: no echemos la culpa a nadie.Si España nos viese menos complacientesCOI1 la tirania y mas dispuestos a luchar y a

Ri:;.at 4S

VICIOS, el poca aprecio que };acemos de la dig­nidad, de las uirtudes cívicas... Toleramosyn9s hacemos cómplices del vicio, a veces loaplaudimos; justo es, justísimo, que suframossus consecuencias y las sufran tambien nues­tros hijos. Es el Dios de libertad, Sr. Simoun,que nos obliga a amaria haciendo que nossea pesada el yugo; un Dios de misericordia,de equidad, que al par que nos castiga nosmejora, y sólo concede el bienestar al quese lo ha merecido por sus esfuerzos: la es­cuela del sufrimiento templa; la drena del com­bate vigoriza las almas. Yo no quiero decirque n uestra libertad se con quiste a filo deespada: la espada,'entra por muy poca ya ell losdestinos tflodernos; pei-o sí la hemos de cOllquistarmereciéndola, elevando la razón y la dig11idaddel individuo, amando lo justo, lo bueno, lograllde, HASTA MORIR POR ÉL; Y cuando unpueblo llega a esa altura, Dios suministra elarma, y caen los ídolos, caen los tiranos comocastillo de naipes, y brilla .la libertad con laprimera aurora.. Nuestro mal lo debemos anosotros mismos: no echemos la culpa a nadie.Si España nos viese menos complacientesCOI1 la tirania y mas dispuestos a luchar y a

Retana

sufrir por nuestros derechos, España seda laprimera en damos la libertad; porque cuandoel fmto de la concepción llega a su madurez,i desgraciada la madre que lo quiera ahogar!En tanta, mientfas el pueblo filipina notenga suficiente energia para proclamar, altala frente y desnudo el pecho, su derecho ala vida social y garantirlo con su sacrificio,con su sangre misma; mientras veamos anuestros paisanos m la vida privada sentirverguenza de sí, oir rugiendo la voz de laconciencia, que se rebela y protesta, y m lavida pública callarse, hacer coro. al que abusapara burlarse del abusado; mientras los vea­mos encerrarse en su egoísmo y alabar conforzada sonrisa los actas mas inicuos, men­digando con los ojos una parte del bodn,¿ li qué dades libertad? Con España y sinEspaña sedan siempre los mismos, y acaso,i acaso peores! ¿Aque la independencia, SI LOS

ESCLAVOS DE HOY SERAN LOS TIRANOS DE

MAÑANA? Y lo seran, sin duda, porque i AMA

LA TIRANÍA QUIEN SE SOMETE A ELLA! Sr. Si­monn, mientras nuestro pueblo no esté prepa­rada, mimtras vaya li la lucba engañado óempujado, sin clara conciencia de lo que ha de

Retana

sufrir por nuestros derechos, España seda laprimera en damos la libertad; porque cuandoel fmto de la concepción llega a su madurez,i desgraciada la madre que lo quiera ahogar!En tanta, mientfas el pueblo filipina notenga suficiente energia para proclamar, altala frente y desnudo el pecho, su derecho ala vida social y garantirlo con su sacrificio,con su sangre misma; mientras veamos anuestros paisanos m la vida privada sentirverguenza de sí, oir rugiendo la voz de laconciencia, que se rebela y protesta, y m lavida pública callarse, hacer coro. al que abusapara burlarse del abusado; mientras los vea­mos encerrarse en su egoísmo y alabar conforzada sonrisa los actas mas inicuos, men­digando con los ojos una parte del bodn,¿ li qué dades libertad? Con España y sinEspaña sedan siempre los mismos, y acaso,i acaso peores! ¿Aque la independencia, SI LOS

ESCLAVOS DE HOY SERAN LOS TIRANOS DE

MAÑANA? Y lo seran, sin duda, porque i AMA

LA TIRANÍA QUIEN SE SOMETE A ELLA! Sr. Si­monn, mientras nuestro pueblo no esté prepa­rada, mimtras vaya li la lucba engañado óempujado, sin clara conciencia de lo que ha de

Rj~al 47

hacer, FRACASARAN LAS MAS SABIAS TENTATIVAS;

Y mas vale que fracasen; p01'q ue ¿a qué entre­gar al novia la esposét si no la ama bastall/e,si no esta dispuesto a morir por ella?»

En Simoun s'anava acabant, i el capellaprosseguia:

«- ¿Dónde esta la juventud que ha deconsagrar sus rosadas horas, sus ilusionesy entusiasmo al bien de su patria? ¿ Dóndeesta la que ha de verter generosa su sangrepara lavar tantas vergüenzas, tantos crímenes,tanta abominación? I Pura y sill mallcha hade ser la víctima para que el holocausto seaaceptable!... ¿Dónde estais, jóvenes quehabéis de encarnar en vosotros el vigor dela vida que ha huldo de nuestras venas, lapureza de las ideas que se ha manchado ennuestros cerebros y el fuego del entusiasmoque se ha apagada en nuestros corazones? ..Os esperamos, i oh jóvenes!; veuid, que osesperamos. })

Que conceptuós es tot això! Com enRizal, un cop més, pressent que la redempciódel seu país necessitava una víctima, pura isense macula, i que aquesta victima haviad'esser ell! En Simoul1, extrenyeut la mà del

Rj~al 47

hacer, FRACASARAN LAS MAS SABIAS TENTATIVAS;

Y mas vale que fracasen; p01'q ue ¿a qué entre­gar al novia la esposét si no la ama bastall/e,si no esta dispuesto a morir por ella?»

En Simoun s'anava acabant, i el capellaprosseguia:

«- ¿Dónde esta la juventud que ha deconsagrar sus rosadas horas, sus ilusionesy entusiasmo al bien de su patria? ¿ Dóndeesta la que ha de verter generosa su sangrepara lavar tantas vergüenzas, tantos crímenes,tanta abominación? I Pura y sill mallcha hade ser la víctima para que el holocausto seaaceptable!... ¿Dónde estais, jóvenes quehabéis de encarnar en vosotros el vigor dela vida que ha huldo de nuestras venas, lapureza de las ideas que se ha manchado ennuestros cerebros y el fuego del entusiasmoque se ha apagada en nuestros corazones? ..Os esperamos, i oh jóvenes!; veuid, que osesperamos. })

Que conceptuós es tot això! Com enRizal, un cop més, pressent que la redempciódel seu país necessitava una víctima, pura isense macula, i que aquesta victima haviad'esser ell! En Simoul1, extrenyeut la mà del

Retana

capella, va morir sense pronunciar una pa­raula. l el capella, veient-lo ja mort, exclama:(( - Déu tinga pietat dels que han torçat elcamil); la frase més senzilla i més trascen­dental de la novela,perque amb ella va volerdir aquell bon sacerdot indigena: Déu tinguipietat d'aquells que, causant la desesperació detants que van néixer per al bé, els impulsen aesset· .filibusters!

En Simoun portava sempre amb ell unamaleta que guardava una riquesa considera­ble: el tresor de la revolució. Doncs, ambaquesta maleta a la ma,el sacerdot se'n vaanar a la vora del mar, que era molt prop decasa seva mateix. Però escolteu la descripcióden Rizal; amb ella s'acaba la novela; esuna pagina beIlissima:

(( El padre Florentina miró a sus pies.AlIa abajo se veían las obscuras olas delPacífico batir las concavidades de la roca,produciendo sonoros truenos, al mismatiempo que, heridas por un rayoè1e luna, ola~

y espumas brillaban como chispas de fuego,como puñado de brilIantes que arrojase alaire aJgún genio del abismo. Miró en derre­dar suyo. Estaba solo. La soIitaria costa se

Retana

capella, va morir sense pronunciar una pa­raula. l el capella, veient-lo ja mort, exclama:(( - Déu tinga pietat dels que han torçat elcamil); la frase més senzilla i més trascen­dental de la novela,perque amb ella va volerdir aquell bon sacerdot indigena: Déu tinguipietat d'aquells que, causant la desesperació detants que van néixer per al bé, els impulsen aesset· .filibusters!

En Simoun portava sempre amb ell unamaleta que guardava una riquesa considera­ble: el tresor de la revolució. Doncs, ambaquesta maleta a la ma,el sacerdot se'n vaanar a la vora del mar, que era molt prop decasa seva mateix. Però escolteu la descripcióden Rizal; amb ella s'acaba la novela; esuna pagina beIlissima:

(( El padre Florentina miró a sus pies.AlIa abajo se veían las obscuras olas delPacífico batir las concavidades de la roca,produciendo sonoros truenos, al mismatiempo que, heridas por un rayoè1e luna, ola~

y espumas brillaban como chispas de fuego,como puñado de brilIantes que arrojase alaire aJgún genio del abismo. Miró en derre­dar suyo. Estaba solo. La soIitaria costa se

Ri~al 49

perdía a lo lejos en vaga lleblina, que la Junadesvanecía hasta confundirla con el hori­zonte. El bosque murmuraba voces ininte­ligibles. El anciano entonces, con el esfuerzode sus hercúleos brazos, lanzó la maletaal espacio, arrojandola al mar. Giró variasveces sobre sí misma, y descendió rapida­mente trazando una pequeña curva, refle­jando sobre sn pulimentada superficie algu­nos palidos rayos. El anciano vió saltar gotas,oyó un mido quebrado, y el abismo se cerrótragandose el tesoro. Esperó algunos instan­tes para ver si el abismo devolvía alga; perala ala volvió a cerrarse tan misteriosa comoantes, sin aumentar en un pliegue mas su ri­zada superficie, como si en la inmensidad delmar sólo hubiera caído un pequeño. pedrusca.

»-j Que la naturaleza te guarde entre losprafundos abismos,entre los corales y perlasde sus eternos mares! - dijo entonces elclérigo, extendiendo solemnemente la mano.-Cuando para un fin santo y sublime loshombres te necesiten, Dios sabra sacarte delseno de las olas ... Mientras tanta, ahí 110

hallarits el mal, no torcerits el derecho, no(omentarits avaricias ... ))

Ri~al 49

perdía a lo lejos en vaga lleblina, que la Junadesvanecía hasta confundirla con el hori­zonte. El bosque murmuraba voces ininte­ligibles. El anciano entonces, con el esfuerzode sus hercúleos brazos, lanzó la maletaal espacio, arrojandola al mar. Giró variasveces sobre sí misma, y descendió rapida­mente trazando una pequeña curva, refle­jando sobre sn pulimentada superficie algu­nos palidos rayos. El anciano vió saltar gotas,oyó un mido quebrado, y el abismo se cerrótragandose el tesoro. Esperó algunos instan­tes para ver si el abismo devolvía alga; perala ala volvió a cerrarse tan misteriosa comoantes, sin aumentar en un pliegue mas su ri­zada superficie, como si en la inmensidad delmar sólo hubiera caído un pequeño. pedrusca.

»-j Que la naturaleza te guarde entre losprafundos abismos,entre los corales y perlasde sus eternos mares! - dijo entonces elclérigo, extendiendo solemnemente la mano.-Cuando para un fin santo y sublime loshombres te necesiten, Dios sabra sacarte delseno de las olas ... Mientras tanta, ahí 110

hallarits el mal, no torcerits el derecho, no(omentarits avaricias ... ))

50 Retana

Tal es la darrera admirable pagina d'ElFilibusterismo. En Rizal, en opinió del fiscalque anys més tard el va judicar, no sabiapensar, ni sabia escriure, ni era ningú!

VI

El problema· social de Calamba. - En Rizal se trasladaa Hong.Kong. - Torna després a Manila. - La«Lliga Filipina ».

Amb la publicació d'El Filibuslerismocoincideix l'agravació del problema social deCalamba, el poble den Rizal. La jurisdicciód'aquest poble pertanyia integrament als fra­res dominics, els quals contractaven de talmanera amb els seu~ colons, que, consentint­los edificar, no 'Is cedien mai, a cap preu, elsolar; de manúa que quan sobrevenia undeshauci, el llogater se veia obligat. .. a em­portar-se'n la seva propria casa... per a deixardesembraçat el solar! Encara que sembli in­creible, era així. El plet que'ls rízalistes sos­tenien contra 'Is frares, que com aquell quino fa re anaven pujant el cànon tot sovint,el van guanyar aquests; i l'Audiencia va de-

50 Retana

Tal es la darrera admirable pagina d'ElFilibusterismo. En Rizal, en opinió del fiscalque anys més tard el va judicar, no sabiapensar, ni sabia escriure, ni era ningú!

VI

El problema· social de Calamba. - En Rizal se trasladaa Hong.Kong. - Torna després a Manila. - La«Lliga Filipina ».

Amb la publicació d'El Filibuslerismocoincideix l'agravació del problema social deCalamba, el poble den Rizal. La jurisdicciód'aquest poble pertanyia integrament als fra­res dominics, els quals contractaven de talmanera amb els seu~ colons, que, consentint­los edificar, no 'Is cedien mai, a cap preu, elsolar; de manúa que quan sobrevenia undeshauci, el llogater se veia obligat. .. a em­portar-se'n la seva propria casa... per a deixardesembraçat el solar! Encara que sembli in­creible, era així. El plet que'ls rízalistes sos­tenien contra 'Is frares, que com aquell quino fa re anaven pujant el cànon tot sovint,el van guanyar aquests; i l'Audiencia va de-

Rif{al 51

cretar el deshauci d'una porció de llogaters.

l a l'arribar an aquest punt me veig obligat a

fer una rectificació d'allò que vaig escriure en

la meva obra sobre la vida den Rizal (recti­

ficació que dec a la bondat del meu distingit

amic el competent lletrat senyor Comte d'Al·

bay): els deshauciats anunciaren en tota

regla, tal com la llei disposa, que posarien

recurs davant del Suprem; i, no obstant i

això, la sentencia's va executar, i una porció

de çases dels calambenys foren barbrement

arrasades, i vinticinc dels més caracterisats

calambenys condemnats a deportació. La

familia den Rizal va esser la que més ne va

patir. Els que no podien venjar-se en l'es­

criptor, perquè's trobava lluny del seu pais,

se varen venjar, una vegada més, en els seus

parents i amics.AJlavors va esser quan en Rizal va tras­

ladar-se desde Europa a Hong-Kong, ont se

va establir, concebint el proposit de fundar

una colonia al nord de Borneo, per a la

qual cosa comptava amb el consentiment del

govern inglès. Amb aquest motiu en Rizal

va fer, desde Hong.Kong, una expedició a

Borneo, tornant després novament a Hong-

Rif{al 51

cretar el deshauci d'una porció de llogaters.

l a l'arribar an aquest punt me veig obligat a

fer una rectificació d'allò que vaig escriure en

la meva obra sobre la vida den Rizal (recti­

ficació que dec a la bondat del meu distingit

amic el competent lletrat senyor Comte d'Al·

bay): els deshauciats anunciaren en tota

regla, tal com la llei disposa, que posarien

recurs davant del Suprem; i, no obstant i

això, la sentencia's va executar, i una porció

de çases dels calambenys foren barbrement

arrasades, i vinticinc dels més caracterisats

calambenys condemnats a deportació. La

familia den Rizal va esser la que més ne va

patir. Els que no podien venjar-se en l'es­

criptor, perquè's trobava lluny del seu pais,

se varen venjar, una vegada més, en els seus

parents i amics.AJlavors va esser quan en Rizal va tras­

ladar-se desde Europa a Hong-Kong, ont se

va establir, concebint el proposit de fundar

una colonia al nord de Borneo, per a la

qual cosa comptava amb el consentiment del

govern inglès. Amb aquest motiu en Rizal

va fer, desde Hong.Kong, una expedició a

Borneo, tornant després novament a Hong-

52 Retana

Kong. El seu tracte amb un vell filipí que'sdeia D. Josep Basa'l va moure a redactarels Estatuts i Reglaments de la « Lliga Fi­lipina», que 'S creu va esser ideada den Basa;la qual Lliga no venia a esser altra cosa que­una associació de protecció mutual, d'in­teIigencia mutual entre 'Is filipins de certacultura o de certa posició; una cosa així comuna solidaritat social, comercial i en certamanera politica, en res partidaria del sepa­ratisme. Aquesta Lliga, no obstant, va esseramalgamada quatre anys més tard, pel Fiscal,amb el Katípullan, i el fet de que en Rizalhagués estat el fundador de la Lliga (queper cert apenes va viure), se va considerarl'argument principal perquè en Rizal foscondemnat a mort.

En Rizal se trobav; a Hong-Kong. Peró,no podent resistir per més temps els sofri­ments i persecucions que patien els seus, vadecidir tornar al seu país, a veure si aixÍ'svenjaven en ell i deixaven estar els seus pa­rents i amics. Abans d'empendre'l viatge,que va realisar a ultims de Juny de 1892, vadepositar en mans del Dr. Llorenç PereyraMarques, de Macao, tres documents, en els

52 Retana

Kong. El seu tracte amb un vell filipí que'sdeia D. Josep Basa'l va moure a redactarels Estatuts i Reglaments de la « Lliga Fi­lipina», que 'S creu va esser ideada den Basa;la qual Lliga no venia a esser altra cosa que­una associació de protecció mutual, d'in­teIigencia mutual entre 'Is filipins de certacultura o de certa posició; una cosa així comuna solidaritat social, comercial i en certamanera politica, en res partidaria del sepa­ratisme. Aquesta Lliga, no obstant, va esseramalgamada quatre anys més tard, pel Fiscal,amb el Katípullan, i el fet de que en Rizalhagués estat el fundador de la Lliga (queper cert apenes va viure), se va considerarl'argument principal perquè en Rizal foscondemnat a mort.

En Rizal se trobav; a Hong-Kong. Peró,no podent resistir per més temps els sofri­ments i persecucions que patien els seus, vadecidir tornar al seu país, a veure si aixÍ'svenjaven en ell i deixaven estar els seus pa­rents i amics. Abans d'empendre'l viatge,que va realisar a ultims de Juny de 1892, vadepositar en mans del Dr. Llorenç PereyraMarques, de Macao, tres documents, en els

Hi!{al

quals feia en Rizalla declaració de que aquest

viatge li costaria la vida; però es que s'esti­

mava mes perdre-la que no pas que'ls seus

continuessin patint. Per que aquest pressenti­

ment den Rizal? Quin crim havia comes o

pensava cometre? Ah! Es que en Rizal sabia

que solament pel fet d'haver dit grans ve­

ritats en les seves obres els seus enemics tin­

drien de venjar-se. Es cert que en Rizal,

abans de tornar a Filipines, havia ofert al

general DespujolllO ficar-se en poli/ica. Aquí,

entre nosaltres, es D. Isabelo de los Reyes,

que ho sab. Però en Rizal va oferir allò que

no podia complir; perque, donada la seva

significació en el seu país, tota paraula seva,

per innocenta que fos, havia de tenir un

valor politic.l va arribar a Manila en Rizal. El visi­

taren poca gent, perque tots els filipins sa­

bien que pel mer fet de parlar-hi un moment

serien tots ells senyalats com filibusters, i

eren molt pocs els que gosaven exposar-se

a rebre aquest qualificatiu ignominiós. En

Rizal, en uns quants dies, va realisar alguns

viatges i celebra dues reunions, en les quals

se va limitar a aconsellar que s'afirmes la

Hi!{al

quals feia en Rizalla declaració de que aquest

viatge li costaria la vida; però es que s'esti­

mava mes perdre-la que no pas que'ls seus

continuessin patint. Per que aquest pressenti­

ment den Rizal? Quin crim havia comes o

pensava cometre? Ah! Es que en Rizal sabia

que solament pel fet d'haver dit grans ve­

ritats en les seves obres els seus enemics tin­

drien de venjar-se. Es cert que en Rizal,

abans de tornar a Filipines, havia ofert al

general DespujolllO ficar-se en poli/ica. Aquí,

entre nosaltres, es D. Isabelo de los Reyes,

que ho sab. Però en Rizal va oferir allò que

no podia complir; perque, donada la seva

significació en el seu país, tota paraula seva,

per innocenta que fos, havia de tenir un

valor politic.l va arribar a Manila en Rizal. El visi­

taren poca gent, perque tots els filipins sa­

bien que pel mer fet de parlar-hi un moment

serien tots ells senyalats com filibusters, i

eren molt pocs els que gosaven exposar-se

a rebre aquest qualificatiu ignominiós. En

Rizal, en uns quants dies, va realisar alguns

viatges i celebra dues reunions, en les quals

se va limitar a aconsellar que s'afirmes la

Retana

vida de la « Lliga Filipina», i a infondre sen­timents de dignitat. La presencia den Rizala Manila va sense dir que's considerà in­tolerable. Urgia, doncs, un pretext per fer-lodesaparèixer de l'escena, i aqneix pretext seva trobar. S'ha de fer justicia al general Des­pujol: era un cavaller; però 'I varen enga­nyar. Vet-aquí com. Amb en Rizal va tornaral seu país una germana seva, en l'equipatgede la qual, més ben dit,en un farcell del seuequipatge, foren trobats alguns exemplarsd'unes fulles amb el retol de i Pobres frailes!¿Es verossimil que un home del talent denRizal cometés l'imprudencia d'esser por­tador d'uns papers que sabia que podienfer-li molt mal? Doncs bé: el descobrimentd'aquests papers va esser el pretext que hiva haver per agafar en Rizal i deportar-loimmediatament. El periadic Plaridel, de Ma­IaIos, del 17 de Juliol de 1907, publica untreball del meu amic el sabent escriptorS. Epifania de los Santos; i en aquest treballse diu qui va esser el que va ficar les fullesen l'equipatge de la germana den RizaI. Nodec estampar-ne'l nom! Solament diré quequi va presenciar la proesa va esser, segons se

Retana

vida de la « Lliga Filipina», i a infondre sen­timents de dignitat. La presencia den Rizala Manila va sense dir que's considerà in­tolerable. Urgia, doncs, un pretext per fer-lodesaparèixer de l'escena, i aqneix pretext seva trobar. S'ha de fer justicia al general Des­pujol: era un cavaller; però 'I varen enga­nyar. Vet-aquí com. Amb en Rizal va tornaral seu país una germana seva, en l'equipatgede la qual, més ben dit,en un farcell del seuequipatge, foren trobats alguns exemplarsd'unes fulles amb el retol de i Pobres frailes!¿Es verossimil que un home del talent denRizal cometés l'imprudencia d'esser por­tador d'uns papers que sabia que podienfer-li molt mal? Doncs bé: el descobrimentd'aquests papers va esser el pretext que hiva haver per agafar en Rizal i deportar-loimmediatament. El periadic Plaridel, de Ma­IaIos, del 17 de Juliol de 1907, publica untreball del meu amic el sabent escriptorS. Epifania de los Santos; i en aquest treballse diu qui va esser el que va ficar les fullesen l'equipatge de la germana den RizaI. Nodec estampar-ne'l nom! Solament diré quequi va presenciar la proesa va esser, segons se

Ri~al 55

llegeix en aquest article, el majordom del va­por Don Iuan, Florentí Vidal. Vet-aquí' Ipretext que hi va haver per desqualificar enRizal i per deportar-lo!

A proposit de papers subrepticis, me li­mitaré a dir que en el poble de Malabon,immediat a Manila, els frares agustins tenienuna impremta, i afegiré que a proposit depapers subrepticis s'ha escrit:

«Se ha probado después que éstos (im­presos) ó semejantes hojas subversivas hansido impresas por el establecimiento tipogra­fico de los padres Agustinos de Malabon,para atribl1irlas luego alos progresistas fili­pinos. El juez Sr. Rodríguez Berriz sorpren­dió los mismos moldes, y no sabemos enqué ha venido a parar el expediente quehabía incoado de acuerdo con Despujol »'.

Com aquesta nota que acabo de llegir,ne podria llegir algunes més. N'hi ha quetenen dotze i catorze anys d'antiguitat, i entot aquest temps ningú les ha rectificades.

La veritat es que'ls frares eren els amos en

I) S. Isabela de los Reyes: La Sensacional Memoria,pago 64, nota.

Ri~al 55

llegeix en aquest article, el majordom del va­por Don Iuan, Florentí Vidal. Vet-aquí' Ipretext que hi va haver per desqualificar enRizal i per deportar-lo!

A proposit de papers subrepticis, me li­mitaré a dir que en el poble de Malabon,immediat a Manila, els frares agustins tenienuna impremta, i afegiré que a proposit depapers subrepticis s'ha escrit:

«Se ha probado después que éstos (im­presos) ó semejantes hojas subversivas hansido impresas por el establecimiento tipogra­fico de los padres Agustinos de Malabon,para atribl1irlas luego alos progresistas fili­pinos. El juez Sr. Rodríguez Berriz sorpren­dió los mismos moldes, y no sabemos enqué ha venido a parar el expediente quehabía incoado de acuerdo con Despujol »'.

Com aquesta nota que acabo de llegir,ne podria llegir algunes més. N'hi ha quetenen dotze i catorze anys d'antiguitat, i entot aquest temps ningú les ha rectificades.

La veritat es que'ls frares eren els amos en

I) S. Isabela de los Reyes: La Sensacional Memoria,pago 64, nota.

56 Retana

tot, principalment en lo referent a l'admissióde llibres en el pais. No fa gaire que he tret allum un extret de les actes originals de laComissió permanent de Censura, i en aqueixtreball se podrà veure que Don Quijote circu­lava tatxat; que les Doloras de Campoamoreren prohibides; que ho eren totes les nove­les d'autors famosos; quasi bé tots els llibresde filosofia i d'historia; que ho era un tractatde Geografia solament perquè l'autor noacceptava l'universalitat del Diluvi ...

Per què seguir? I, en cambi, la censuradonava '1 permis a obretes indigestes, d'autorsignorants, que solament servien per atrofiarla mentalitat dels filipins. ¿Quina culturapodia haver-hi en el pais, ni quin amorpodien tenir an els frares els filipins quèansiaven instruir-se?

56 Retana

tot, principalment en lo referent a l'admissióde llibres en el pais. No fa gaire que he tret allum un extret de les actes originals de laComissió permanent de Censura, i en aqueixtreball se podrà veure que Don Quijote circu­lava tatxat; que les Doloras de Campoamoreren prohibides; que ho eren totes les nove­les d'autors famosos; quasi bé tots els llibresde filosofia i d'historia; que ho era un tractatde Geografia solament perquè l'autor noacceptava l'universalitat del Diluvi ...

Per què seguir? I, en cambi, la censuradonava '1 permis a obretes indigestes, d'autorsignorants, que solament servien per atrofiarla mentalitat dels filipins. ¿Quina culturapodia haver-hi en el pais, ni quin amorpodien tenir an els frares els filipins quèansiaven instruir-se?

Ri!{al

VII

Presó den Rizal. - De¡Jortació a Dapitan. - Programade reformes den Rizal.

En Rizal, a conseqüencia d'aqueixes fu­lles de que he parlat, va esser agafat el 7 deJuliol de 1892. El van portar al castell deSantiago, que venia a esser 'per Manila 10que'l castell de Montjuïc es per Barcelona.En Rizal no va saber per què se'l ficava a lapresó, per què se 'I desqualificava; no se liformà procés; no va esser interrogat. Perquè servia -I Codi?

Solament va saber que als pocs dies,conduit per un vaixell de guerra, se veiadeportat a Dapitan, en l'illa de Mindanao,i tatxat de filibuster per gran part de laprempsa... I dic gran part, perquè hi vahaver periadics, entre ells La Publicidad, deBarcelona, i El Globo, de Madrid, i altres, querebutjaren el suposat filibusterisme den Riza1.De cap dels escrits den Rizal se desprènaltra cosa que un amor immens al seu país iansia infinida de dignificar-lo i elevar-lo,

5

Ri!{al

VII

Presó den Rizal. - De¡Jortació a Dapitan. - Programade reformes den Rizal.

En Rizal, a conseqüencia d'aqueixes fu­lles de que he parlat, va esser agafat el 7 deJuliol de 1892. El van portar al castell deSantiago, que venia a esser 'per Manila 10que'l castell de Montjuïc es per Barcelona.En Rizal no va saber per què se'l ficava a lapresó, per què se 'I desqualificava; no se liformà procés; no va esser interrogat. Perquè servia -I Codi?

Solament va saber que als pocs dies,conduit per un vaixell de guerra, se veiadeportat a Dapitan, en l'illa de Mindanao,i tatxat de filibuster per gran part de laprempsa... I dic gran part, perquè hi vahaver periadics, entre ells La Publicidad, deBarcelona, i El Globo, de Madrid, i altres, querebutjaren el suposat filibusterisme den Riza1.De cap dels escrits den Rizal se desprènaltra cosa que un amor immens al seu país iansia infinida de dignificar-lo i elevar-lo,

5

S8 Retana

per marxar amb Espanya paralelament i enla millor armonia. En Rizal era un granmistic, i com tal sentia una repugnancia in­vencible per tot procediment de violencia.Si en el fons de la ,seva anima va batre algunavegada l'ideal de l'emancipació, aquesta nola volía sinó per llei natural historica, a laqual donava pas la Providencia mateixa.

Ja tenim en Rizal en la deportació. Quan­ta devia esser la tristesa d'aquest home,' el pro­totip de l'home cavallerós i digne!

El comandant de la nau havia rebut l'ordred'entregar en Rizal als jesuites, i, en cas queaquests no'1 volguessin rebre, al governadorpolítico-militar de Dapüan. Els jesuites, per arebre en Rizal, exigien d'ell que abdiqués deles seves idees politico~filosofiques i religio­ses, cosa a la qual en Rizal no podia pres­tar-se dignament; i així's va quedar a viureamb el governador político-militar, D. Ri­cart Carnicero, que actualment se troba decomandant de plaça en la ciutat de Lleida. Iva succeir allò que havia de succeir: enRizal tenia l'encís de tots els homes supe­riors. Així com va saber fer-se simpatic altinent de la guarda civil D. Josep Taviel

S8 Retana

per marxar amb Espanya paralelament i enla millor armonia. En Rizal era un granmistic, i com tal sentia una repugnancia in­vencible per tot procediment de violencia.Si en el fons de la ,seva anima va batre algunavegada l'ideal de l'emancipació, aquesta nola volía sinó per llei natural historica, a laqual donava pas la Providencia mateixa.

Ja tenim en Rizal en la deportació. Quan­ta devia esser la tristesa d'aquest home,' el pro­totip de l'home cavallerós i digne!

El comandant de la nau havia rebut l'ordred'entregar en Rizal als jesuites, i, en cas queaquests no'1 volguessin rebre, al governadorpolítico-militar de Dapüan. Els jesuites, per arebre en Rizal, exigien d'ell que abdiqués deles seves idees politico~filosofiques i religio­ses, cosa a la qual en Rizal no podia pres­tar-se dignament; i així's va quedar a viureamb el governador político-militar, D. Ri­cart Carnicero, que actualment se troba decomandant de plaça en la ciutat de Lleida. Iva succeir allò que havia de succeir: enRizal tenia l'encís de tots els homes supe­riors. Així com va saber fer-se simpatic altinent de la guarda civil D. Josep Taviel

RiJ{al 59

de Andrade, a Calamba, de Ja mateixa mane­ra va saber guanyar-se immediatament lasimpatia del capità D. Ricart Carnicero. Elgran delicte den Riza'l consistia en. no esseramic dels frares; per fortuna, no ho eratampoc en Can~icero: un motiu més perquèsimpatisessin i s'agafessin afecció mutual.

. La proscripció den Rizal va durar quatre

.anys, durant els quals va viure sota la mésestreta vigilancia, primer del citat senyorCarnicero, i després del successor d'aquest,el capità D, Joan Sitges (crec que d'origencatalà), al qual he tractat. A tots dos dignis­sims militars vaig demanar informes sobre enRizal, referentment a la seva vida en la pros­cripció, que ells pogueren observar atenta­ment, i tots dos coincidiren ell el judici:en Rizal era Ull home superior, profondamentromantic i altruista, exquisidamênt educat,d'una correcció social, adhuc en els detallsmés minims, irreprotxable. Exercia la mede­cina gratuïtament; va fundar un hospital anttot corria de compte seu. Solament cobravaals forasters rics A un inglès al qual extirpàuna catarata li va posar un compte de500 duros, quantitat que va invertir en Rizal

RiJ{al 59

de Andrade, a Calamba, de Ja mateixa mane­ra va saber guanyar-se immediatament lasimpatia del capità D. Ricart Carnicero. Elgran delicte den Riza'l consistia en. no esseramic dels frares; per fortuna, no ho eratampoc en Can~icero: un motiu més perquèsimpatisessin i s'agafessin afecció mutual.

. La proscripció den Rizal va durar quatre

.anys, durant els quals va viure sota la mésestreta vigilancia, primer del citat senyorCarnicero, i després del successor d'aquest,el capità D, Joan Sitges (crec que d'origencatalà), al qual he tractat. A tots dos dignis­sims militars vaig demanar informes sobre enRizal, referentment a la seva vida en la pros­cripció, que ells pogueren observar atenta­ment, i tots dos coincidiren ell el judici:en Rizal era Ull home superior, profondamentromantic i altruista, exquisidamênt educat,d'una correcció social, adhuc en els detallsmés minims, irreprotxable. Exercia la mede­cina gratuïtament; va fundar un hospital anttot corria de compte seu. Solament cobravaals forasters rics A un inglès al qual extirpàuna catarata li va posar un compte de500 duros, quantitat que va invertir en Rizal

60 Retana

en dotar a Dapitan d'iJluminació pública, queno 'n tenia.

Va acabar per disfrlltar de llibertat absoln­ta dins la isla, i emprenia expedicions queduraven fins a vuit dies. Va tenir moltes oca­sions per fugir; però mai ho va intentar.Era esclau del seu honor, i pel seu honorhavia promès no abusar de la llibertat que'!governador li dava. Gran naturalista, aques­tes excursions tingueren per fruit el descobri­ment d'especies noves de l'Historia Natural.Formava coleccions de petxines, moluscs iinsectes i bestioles rares, que enviava als savisd'Europa, els quals li corresponien amb lli­bres de ciencia, medicaments i instruments decirurgia. Entre les troballes s'han inventariatdugues novedats: una granota, que ha romasdins l'Historia Natural amb el nom de Rhaco­phorus Ritalix, i un coleopter, que ha estatbatejat amb el nom d'Apogenia Ritali. Demanera que en Rizal, entre les seves glories,compta la d'haver associat el seu nom a unatant important branca de la cieneia com l'His­toria Natural.

En Carnicero sostenia eorrespondenciareservada, sobre en Rizal, amb el general

60 Retana

en dotar a Dapitan d'iJluminació pública, queno 'n tenia.

Va acabar per disfrlltar de llibertat absoln­ta dins la isla, i emprenia expedicions queduraven fins a vuit dies. Va tenir moltes oca­sions per fugir; però mai ho va intentar.Era esclau del seu honor, i pel seu honorhavia promès no abusar de la llibertat que'!governador li dava. Gran naturalista, aques­tes excursions tingueren per fruit el descobri­ment d'especies noves de l'Historia Natural.Formava coleccions de petxines, moluscs iinsectes i bestioles rares, que enviava als savisd'Europa, els quals li corresponien amb lli­bres de ciencia, medicaments i instruments decirurgia. Entre les troballes s'han inventariatdugues novedats: una granota, que ha romasdins l'Historia Natural amb el nom de Rhaco­phorus Ritalix, i un coleopter, que ha estatbatejat amb el nom d'Apogenia Ritali. Demanera que en Rizal, entre les seves glories,compta la d'haver associat el seu nom a unatant important branca de la cieneia com l'His­toria Natural.

En Carnicero sostenia eorrespondenciareservada, sobre en Rizal, amb el general

Ri:{al 61

Despujo!. l així que'! senyor Carnicero com­prengué que inspirava an en Rizal absolutaconfiança, el va sondejar en materia poIitica.Vol saber-se quins eren els somnis den Rizal,quin era' I seu programa de reformes? Constaen una carta den Caruicero an en Despujol;carta que, com les demés sobre aquest as·sumpte, he tingut en les meves mans i copíoen el meu llibre. Vegi-s el programa d'aquellfilibuster:

«En primer terme, donar al país represeu­tació en les Corts, amb la qual cosa cessarienels abusos que per alguns se cometen.

» Secularisar els frares, fent cessar la tutelaque amb ei Govern i el país exerceixenaquests senyors, distribuint les parroquies,a mesura que vaquessin, entre' Is clergues,que tant podrien esser insulars com penin­sulars.

» Reformar l'Administració en tots elsrams.

» Fomentar l'instrucció primaria, llevanttota intervenció als frares, dotant els mestresi institutrius de sou més gros.

» Donar per meitat els empleus del país apeninsulars i insulars.

Ri:{al 61

Despujo!. l així que'! senyor Carnicero com­prengué que inspirava an en Rizal absolutaconfiança, el va sondejar en materia poIitica.Vol saber-se quins eren els somnis den Rizal,quin era' I seu programa de reformes? Constaen una carta den Caruicero an en Despujol;carta que, com les demés sobre aquest as·sumpte, he tingut en les meves mans i copíoen el meu llibre. Vegi-s el programa d'aquellfilibuster:

«En primer terme, donar al país represeu­tació en les Corts, amb la qual cosa cessarienels abusos que per alguns se cometen.

» Secularisar els frares, fent cessar la tutelaque amb ei Govern i el país exerceixenaquests senyors, distribuint les parroquies,a mesura que vaquessin, entre' Is clergues,que tant podrien esser insulars com penin­sulars.

» Reformar l'Administració en tots elsrams.

» Fomentar l'instrucció primaria, llevanttota intervenció als frares, dotant els mestresi institutrius de sou més gros.

» Donar per meitat els empleus del país apeninsulars i insulars.

Retana

» Moralisar l'Administració.» Crear en les capitals de provincia de

més de 1'6.000 habitants Escoles d'Arts id'Oficis.

» Llibertat religiosa i llibertat d' im­premta. »

Demanava la representació en el Parla:'ment,no solament perquè ja l'havia tingudaFilipines, sinó perquè a la Metropoli se sa­pignés la veritat de les aspiracions d'aquellpoble. Demanava la llibertat d'impremtaper a que'l pensament pogués exposar-se ambsinceritat. Demanava secularitzar els fraresperquè, trencant la força social que'ls dona­va'l vot corporatiu, no fossin absorbents itirans com eren aleshores. Demanava allòque alguns espanyols demanaven a la Metro­pali sense esser tractats de filibusters. Mesembla que això que en Rizal demanavà eraalguna Cosa menos de lo que'ls catalans handemanat en el programa minim del Tivoli.

Al poc temps d'arribar Rizal a Mindanaova tenir la sort de repartir-se amb en Carni·cero i un altre espanyol el premi segon de laloteria: 20,000 duros. Ell Rizal va consagrargran part d'aquells diners a adquirir terres,

Retana

» Moralisar l'Administració.» Crear en les capitals de provincia de

més de 1'6.000 habitants Escoles d'Arts id'Oficis.

» Llibertat religiosa i llibertat d' im­premta. »

Demanava la representació en el Parla:'ment,no solament perquè ja l'havia tingudaFilipines, sinó perquè a la Metropoli se sa­pignés la veritat de les aspiracions d'aquellpoble. Demanava la llibertat d'impremtaper a que'l pensament pogués exposar-se ambsinceritat. Demanava secularitzar els fraresperquè, trencant la força social que'ls dona­va'l vot corporatiu, no fossin absorbents itirans com eren aleshores. Demanava allòque alguns espanyols demanaven a la Metro­pali sense esser tractats de filibusters. Mesembla que això que en Rizal demanavà eraalguna Cosa menos de lo que'ls catalans handemanat en el programa minim del Tivoli.

Al poc temps d'arribar Rizal a Mindanaova tenir la sort de repartir-se amb en Carni·cero i un altre espanyol el premi segon de laloteria: 20,000 duros. Ell Rizal va consagrargran part d'aquells diners a adquirir terres,

transformant amb la seva inteligencia lespràctiques rutinaries de l'agricultura de Min­danao. Va sembrar cacau, cafè, canya, etc., iultimament somniava en devenir un agricul­tor i no res més. Amb tot i amb això, estavaple d'ama.rgor i d'incertitut. Procurava allu­nyar del seu pensament tota idea politica,recordant els sofriments que .amb les sevespredicacions havia ocasionat a la seva fami­lia; se distreia escrivint de tot i adhuc ac­tuant de pedagog, donant ensenyances alsnois pobres, que ell mateix examinava, pre­miant als més aplicats; va treballar amb moltdalit en una gramatica tagala comparada, queno va arribar a finir. Però l'incertitut no'1deixava viure tranq uil: així, el veiem tantaviat desitjant fundar a Sindangan una colo­nia agrícola, com trasladar-se a llocos, comvenir a Espanya i solicitar, com va fer-ho,passar a Cuba en qualitat de metge militarprovisional, al servei de l'exèrcit que lluitavaen aquella ¡sia.

transformant amb la seva inteligencia lespràctiques rutinaries de l'agricultura de Min­danao. Va sembrar cacau, cafè, canya, etc., iultimament somniava en devenir un agricul­tor i no res més. Amb tot i amb això, estavaple d'ama.rgor i d'incertitut. Procurava allu­nyar del seu pensament tota idea politica,recordant els sofriments que .amb les sevespredicacions havia ocasionat a la seva fami­lia; se distreia escrivint de tot i adhuc ac­tuant de pedagog, donant ensenyances alsnois pobres, que ell mateix examinava, pre­miant als més aplicats; va treballar amb moltdalit en una gramatica tagala comparada, queno va arribar a finir. Però l'incertitut no'1deixava viure tranq uil: així, el veiem tantaviat desitjant fundar a Sindangan una colo­nia agrícola, com trasladar-se a llocos, comvenir a Espanya i solicitar, com va fer-ho,passar a Cuba en qualitat de metge militarprovisional, al servei de l'exèrcit que lluitavaen aquella ¡sia.

Retana

VIU

En Riz~l demana passar a Cnba com metge militar. ­Opinió del general'· Blanca sobre en Riza1. - Sedescobreix el « Katipunan 'l. - Ql1è era'l « Katipu­nan». - En Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka­tipunan» i rebutjat tota participació en ell. - Par­tença den Rizal cap a Barcelona a bord del Pana)'.

Peró en Rizal era perseguit per la fatali·tat. Va solicitar passar a Cuba, i l'expedientva estar empantanegat mesos i mesos. Final­ment, quan va arribar la concessió, a mitjansde 1896, en tot pensava en Rizal menos enanar a Cuba. D'aquell gran roman tic, el qualva tractar el general Blanca en una de lesseves expedicions a Mindanao, me va dir encerta ocasió '1 citat general:

«-En Rizal era un somniador, un homebo, ple de filantropia i altruisme. Va esserverdaderament per a ell una desgracia immen­sa que arribés tant tard l'ordre concedint-lipassar a Cuba. De totes maneres jo no l'hauriafusellat. Amic Retana, li demano - m'ho vadir sovint el general B1anco - que faci cons-

Retana

VIU

En Riz~l demana passar a Cnba com metge militar. ­Opinió del general'· Blanca sobre en Riza1. - Sedescobreix el « Katipunan 'l. - Ql1è era'l « Katipu­nan». - En Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka­tipunan» i rebutjat tota participació en ell. - Par­tença den Rizal cap a Barcelona a bord del Pana)'.

Peró en Rizal era perseguit per la fatali·tat. Va solicitar passar a Cuba, i l'expedientva estar empantanegat mesos i mesos. Final­ment, quan va arribar la concessió, a mitjansde 1896, en tot pensava en Rizal menos enanar a Cuba. D'aquell gran roman tic, el qualva tractar el general Blanca en una de lesseves expedicions a Mindanao, me va dir encerta ocasió '1 citat general:

«-En Rizal era un somniador, un homebo, ple de filantropia i altruisme. Va esserverdaderament per a ell una desgracia immen­sa que arribés tant tard l'ordre concedint-lipassar a Cuba. De totes maneres jo no l'hauriafusellat. Amic Retana, li demano - m'ho vadir sovint el general B1anco - que faci cons-

Ri~al 65

tar, sempre que'n tingui ocasió, que jo 1/0

l'hauria fusellat.»An en Rizal, repeteixo, el perseguia la fa­

talitat. Va arribar l'ordre concedint-li passar aCuba; en Rizal, en vintiquatre hores, ho vaabandonar tot i 's va trasladar a Manila; i vaarribar a Manila. amb tant poca sort, que uneshores abans havia salpat cap a Barcelona ·1vapor-correu. Tenia, doncs, d'esperar vin­tivuit dies, la marxa del proxim vapor-correu.l, donant una mostra de previsió i de correc­ció, no va voler, trobant-se a la badia de Ma­nila, saltar en terra: desde la nau ant haviavingut de Mindanao va solicitar den Blancaromandre en badia incomunicat. En Blancava disposar que en Rizal passés a un vaixellde guerra, i en aquest vaixell, el creuer Cas­tilla, isolat de tothom menos de la seva fami­lia, va esperar. .. Als pocs dies, el 17 d'Agostde 1896, se descobreix el Katipuuan.

El Katipu~an exigeix quatre mots. Erauna associació profondament revolucionaria iexclusivament plebea. Se fundà -I 7 de Juliolde 1892, es a dir, el mateix dia que' s va pu­blicar el decret den Despujol descalifica'nt enRizal i condemnant-lo a deportació. Aquella

Ri~al 65

tar, sempre que'n tingui ocasió, que jo 1/0

l'hauria fusellat.»An en Rizal, repeteixo, el perseguia la fa­

talitat. Va arribar l'ordre concedint-li passar aCuba; en Rizal, en vintiquatre hores, ho vaabandonar tot i 's va trasladar a Manila; i vaarribar a Manila. amb tant poca sort, que uneshores abans havia salpat cap a Barcelona ·1vapor-correu. Tenia, doncs, d'esperar vin­tivuit dies, la marxa del proxim vapor-correu.l, donant una mostra de previsió i de correc­ció, no va voler, trobant-se a la badia de Ma­nila, saltar en terra: desde la nau ant haviavingut de Mindanao va solicitar den Blancaromandre en badia incomunicat. En Blancava disposar que en Rizal passés a un vaixellde guerra, i en aquest vaixell, el creuer Cas­tilla, isolat de tothom menos de la seva fami­lia, va esperar. .. Als pocs dies, el 17 d'Agostde 1896, se descobreix el Katipuuan.

El Katipu~an exigeix quatre mots. Erauna associació profondament revolucionaria iexclusivament plebea. Se fundà -I 7 de Juliolde 1892, es a dir, el mateix dia que' s va pu­blicar el decret den Despujol descalifica'nt enRizal i condemnant-lo a deportació. Aquella

66 Retana

gran lUJusttcla va produir immediatamentl'indignació popular, i fruit d'aquesta indig­nació va esser la creació d'aqueixa terriblesocietat, el lema de la qual no era altre quefer una espantosa hecatomba. Tant lluny setrobava en Rizal de participar dels ideals delsdel Katipunan, que n'hi ha prou amb aquestdato. A l'Abril del96 el Katipunan va delegarel metge D. Piu Valenzuela per a que anés aDapitan, pretextant una consulta facultativa,i explorés l'esprit den Rizal sobre la neces­sitat qud Katipunan sentia de fer immediata­ment la revolució. En Valenzuela va arribar aMindanao, va tenir un abocament amb enRizal, i li va dir:

- Es impossible contenir el poble: el po­ble's daleixper llençar-se a la revolució.Vinc a demanar-li'l seu parer en nom delKatipunan.

En Rizal li va respondre:- He sostingut en tots els meus escrits

que un poble no pot gojar dels beneficis de lallibertat mentre no tingui la cultura i la pre­paració que s6n indispensables; no solamentrebutjo l'idea que sosté'l Katipunan, sinóque m'oposo decididament a que s'associi '1

66 Retana

gran lUJusttcla va produir immediatamentl'indignació popular, i fruit d'aquesta indig­nació va esser la creació d'aqueixa terriblesocietat, el lema de la qual no era altre quefer una espantosa hecatomba. Tant lluny setrobava en Rizal de participar dels ideals delsdel Katipunan, que n'hi ha prou amb aquestdato. A l'Abril del96 el Katipunan va delegarel metge D. Piu Valenzuela per a que anés aDapitan, pretextant una consulta facultativa,i explorés l'esprit den Rizal sobre la neces­sitat qud Katipunan sentia de fer immediata­ment la revolució. En Valenzuela va arribar aMindanao, va tenir un abocament amb enRizal, i li va dir:

- Es impossible contenir el poble: el po­ble's daleixper llençar-se a la revolució.Vinc a demanar-li'l seu parer en nom delKatipunan.

En Rizal li va respondre:- He sostingut en tots els meus escrits

que un poble no pot gojar dels beneficis de lallibertat mentre no tingui la cultura i la pre­paració que s6n indispensables; no solamentrebutjo l'idea que sosté'l Katipunan, sinóque m'oposo decididament a que s'associi '1

meu nom a qualsevol moviment que s'intenti.l's va extendre després en consideracions

sobre això, però amb tal veemencia, que enValenzuela, que hi havia anat amb el propo­sit de passar un mes a Dapitan, va tenird'anar-se'n a les vintiquatre hores. Eu Va­lenzuela va tornar a Manila; va donar, noti­cia de l'actitut den Rizal, tant resoltamentoposat a que's portés a cap la revolució, i enRizal fou qualificat de covard. Se vol mésdésgracia per en Rizal? Pels filipins exaltats,covard; pels espanyols insensats, filibuster.

Tornem al 17 d'Agost de 1896. Enaqueix dia'1 frare agustí Mariano Gil, tenintn9ticia per una confidencia de l'existenciadel Katipunan, va comunicar-ho immediata­ment a les autoritats. Els compromesos,veient-se descoberts, se varen llençar al campa vendre cara la vida. La revolució la tenienpreparada per al Setembre; però fra Gil va ferque l'esclat del Katipunan ressonés abans. Elpanic i l'indignació s'escamparen per Manila.En Rizal, isolat dins un vaixell de guerra, setrobava prop de Manila, d'ont no havia tre­pitjat la terra desde'l 7 de Juliol de 1892.L'opinió publica espanyola de Manila se va

meu nom a qualsevol moviment que s'intenti.l's va extendre després en consideracions

sobre això, però amb tal veemencia, que enValenzuela, que hi havia anat amb el propo­sit de passar un mes a Dapitan, va tenird'anar-se'n a les vintiquatre hores. Eu Va­lenzuela va tornar a Manila; va donar, noti­cia de l'actitut den Rizal, tant resoltamentoposat a que's portés a cap la revolució, i enRizal fou qualificat de covard. Se vol mésdésgracia per en Rizal? Pels filipins exaltats,covard; pels espanyols insensats, filibuster.

Tornem al 17 d'Agost de 1896. Enaqueix dia'1 frare agustí Mariano Gil, tenintn9ticia per una confidencia de l'existenciadel Katipunan, va comunicar-ho immediata­ment a les autoritats. Els compromesos,veient-se descoberts, se varen llençar al campa vendre cara la vida. La revolució la tenienpreparada per al Setembre; però fra Gil va ferque l'esclat del Katipunan ressonés abans. Elpanic i l'indignació s'escamparen per Manila.En Rizal, isolat dins un vaixell de guerra, setrobava prop de Manila, d'ont no havia tre­pitjat la terra desde'l 7 de Juliol de 1892.L'opinió publica espanyola de Manila se va

68 Retana

fixar en en RizaI. El capita general Blanco vamostrar aliavars gran serenitat. I va escriurean en Rizal una atenta carta amb la qual n'hienviava dues, d'eficaç recomanació, per alsministres de la Guerra i d'Ultramar. Totesdugues tenien el mateix text. La dirigida alministre de la Guerra diu així:

«El Capitan General de Filipinas. - Particular. ­Mauila, .)0 de agosto de r896.

» Excma. Sr, D. Marcelo de Azcarraga.»Mi apreciable geueral y distinguido amigo: Reco·

miendo a nsted con verdadera interés al Dr. D, José Ri­zal, qne marcha a la Península a dísposición del Gabier­no, siempre deseoso de prestar sus servicios como médicoen el Ejército de Cnba.

}) Su comporiamienio,durante los cuairo años que hapermanecido en Dapiian, ha sida ejemplar; y es, a mijuicio, tanta mas digno de perdón y benevolencia, cuan­to que NO RESULTA EN MANERA ALGUNA COMPLICADa EN LAINTENTONA QUE ESTOS DÍAS LAMENTAMOS, ni en conspira­ción ni en sóeiedad seereia ninguna de las que la venían ira­mando.

" Con este motivo tengo el gusto de repetirme deusted, etc. -RAMÓN BLANca.})

El dia 3 de Setembre, a bord del Panay,marxa en Rizal cap a Barcelona. Al cap desis dies el Panay toca a Singapor, i en Rizal,

68 Retana

fixar en en RizaI. El capita general Blanco vamostrar aliavars gran serenitat. I va escriurean en Rizal una atenta carta amb la qual n'hienviava dues, d'eficaç recomanació, per alsministres de la Guerra i d'Ultramar. Totesdugues tenien el mateix text. La dirigida alministre de la Guerra diu així:

«El Capitan General de Filipinas. - Particular. ­Mauila, .)0 de agosto de r896.

» Excma. Sr, D. Marcelo de Azcarraga.»Mi apreciable geueral y distinguido amigo: Reco·

miendo a nsted con verdadera interés al Dr. D, José Ri­zal, qne marcha a la Península a dísposición del Gabier­no, siempre deseoso de prestar sus servicios como médicoen el Ejército de Cnba.

}) Su comporiamienio,durante los cuairo años que hapermanecido en Dapiian, ha sida ejemplar; y es, a mijuicio, tanta mas digno de perdón y benevolencia, cuan­to que NO RESULTA EN MANERA ALGUNA COMPLICADa EN LAINTENTONA QUE ESTOS DÍAS LAMENTAMOS, ni en conspira­ción ni en sóeiedad seereia ninguna de las que la venían ira­mando.

" Con este motivo tengo el gusto de repetirme deusted, etc. -RAMÓN BLANca.})

El dia 3 de Setembre, a bord del Panay,marxa en Rizal cap a Barcelona. Al cap desis dies el Panay toca a Singapor, i en Rizal,

Ri~al 69

amb altres passatgers, desembarca a Singapor.No va faltar qui li va aconsellar que, ja que'strobava lliure i fòra de la jurisdicció espanyo­la, que's quedés; però ell va replicar: «-No:fugitiu, no». Portava tranquila la conciencia:qué tenia que veure amb l'obra del Katipul1all?l va continuar tranquilament el viatge, des­embarcant en els demés punts d'escala. A lasortida de Pord·Said, un bon espanyol, donJoan Utor, que havia intimat amb en Rizaldurant la travessia, li va donar la noticia quetelegraficament s'havia rebut l'ordre de quel'agafessin en arribant a Barcelona. L'Utor,quan ho conta, exclama: «En Rizal, qLlan vasentir això, va plorar, abraçat amb mi ... »

En la gran causa que s'estava instruint aManila, el nom den Rizal, durant els seusquatre anys de deportació, havia sortit dife­rents cops, sempre amb referencies vagues,i totes elles anteriors al Juliol de 1892. l araerem al Setembre de 1896, i es d'advertirque en Rizal, durant els quatre anys de de­portació, havia observat, segQns declaravenles autoritats per boca del general Blanca,«una conducta exemplar ».

Ri~al 69

amb altres passatgers, desembarca a Singapor.No va faltar qui li va aconsellar que, ja que'strobava lliure i fòra de la jurisdicció espanyo­la, que's quedés; però ell va replicar: «-No:fugitiu, no». Portava tranquila la conciencia:qué tenia que veure amb l'obra del Katipul1all?l va continuar tranquilament el viatge, des­embarcant en els demés punts d'escala. A lasortida de Pord·Said, un bon espanyol, donJoan Utor, que havia intimat amb en Rizaldurant la travessia, li va donar la noticia quetelegraficament s'havia rebut l'ordre de quel'agafessin en arribant a Barcelona. L'Utor,quan ho conta, exclama: «En Rizal, qLlan vasentir això, va plorar, abraçat amb mi ... »

En la gran causa que s'estava instruint aManila, el nom den Rizal, durant els seusquatre anys de deportació, havia sortit dife­rents cops, sempre amb referencies vagues,i totes elles anteriors al Juliol de 1892. l araerem al Setembre de 1896, i es d'advertirque en Rizal, durant els quatre anys de de­portació, havia observat, segQns declaravenles autoritats per boca del general Blanca,«una conducta exemplar ».

7° Retana

IX

Causa contra en Rizal. - Es condemnat a mort. - Elfusellament. - Con$eqüencies de la mort den Rizltl.

Quina causa la causa contra en Rizal! Laconec a fons; i no fiant-me del propri judici,perquè no soc advocat, he apel'lat al judicid'alguns jurisconsults eminents. Quina causala causa contra en Rizal! El fiscal discorria ai­xís: « En Rizal va fundar la Lliga Filipina; laLliga Filipina refosa en el Katipunan, ha fetla revolució: doncs en Rizal es l'ànima de larevolució, i, per consegüent, ha d'esser con­demnat a mort». Quina logica! La Lliga,eminentment burgesa, va esser fundada en elprimer semestre de 1892; els seus fins noeren revolucionaris, i virtualment va moriramb la deportació den Rizal: el Katipunan,eminentment plebeu, se va fundar sensecomptar per res amb en Rizal, va viure aespatlles den Rizal, i els seus fins eren de toten tot diferents dels de la Lliga. Ultra això,no constava en la causa com en Rizal varebutjar de tot en tot l'embaixada que va por-

7° Retana

IX

Causa contra en Rizal. - Es condemnat a mort. - Elfusellament. - Con$eqüencies de la mort den Rizltl.

Quina causa la causa contra en Rizal! Laconec a fons; i no fiant-me del propri judici,perquè no soc advocat, he apel'lat al judicid'alguns jurisconsults eminents. Quina causala causa contra en Rizal! El fiscal discorria ai­xís: « En Rizal va fundar la Lliga Filipina; laLliga Filipina refosa en el Katipunan, ha fetla revolució: doncs en Rizal es l'ànima de larevolució, i, per consegüent, ha d'esser con­demnat a mort». Quina logica! La Lliga,eminentment burgesa, va esser fundada en elprimer semestre de 1892; els seus fins noeren revolucionaris, i virtualment va moriramb la deportació den Rizal: el Katipunan,eminentment plebeu, se va fundar sensecomptar per res amb en Rizal, va viure aespatlles den Rizal, i els seus fins eren de toten tot diferents dels de la Lliga. Ultra això,no constava en la causa com en Rizal varebutjar de tot en tot l'embaixada que va por-

tar en Valenzuela? Es també dolorós haverde dir que aqueix mateix fiscal, en un delsseus escrits, afirma que havia fet un acuratestudi de la persona den Riz.al. Massa provesconsten en la meva obra per les quals se potveure que-I fiscal que afirmava aixà, ultraque desconeixia la psicol0gia den Rizal, nohavia llegit els seus principals escrits; cosaque no m'extranya, pus jo mateix, bibliofili especialista en aquest punt, he trigat anyssencers a conèixer la bibliografia den Rizal.

En Rizal, tornat a Manila, pres en el cas­tell de Santiago, es invitat a que nomenidefensor, per la qual cosa li presenten unallista d'un centenar d'oficials subalterns del'exèrcit. Els seus ulls recorregueren la llis­ta i 's deturaren davant la linia: Don Luis Ta­viel de Andrade, i va elegir aquest. Don LluísTaviel de Andrade, dignissim lloctinent d'ar­tilleria allavores, era germà del, don JoséTaviel de Andrade que, com lloctinent de laguarda civil, havia tractat intimament enRizal, a Calamba, alguns anys abans. El de­fensor den Rizal va redactar un informe dig­ne d'esser llegit: quant a fons va ficar·se enl'ànima den Rizal! Va tenir lloc el consell

tar en Valenzuela? Es també dolorós haverde dir que aqueix mateix fiscal, en un delsseus escrits, afirma que havia fet un acuratestudi de la persona den Riz.al. Massa provesconsten en la meva obra per les quals se potveure que-I fiscal que afirmava aixà, ultraque desconeixia la psicol0gia den Rizal, nohavia llegit els seus principals escrits; cosaque no m'extranya, pus jo mateix, bibliofili especialista en aquest punt, he trigat anyssencers a conèixer la bibliografia den Rizal.

En Rizal, tornat a Manila, pres en el cas­tell de Santiago, es invitat a que nomenidefensor, per la qual cosa li presenten unallista d'un centenar d'oficials subalterns del'exèrcit. Els seus ulls recorregueren la llis­ta i 's deturaren davant la linia: Don Luis Ta­viel de Andrade, i va elegir aquest. Don LluísTaviel de Andrade, dignissim lloctinent d'ar­tilleria allavores, era germà del, don JoséTaviel de Andrade que, com lloctinent de laguarda civil, havia tractat intimament enRizal, a Calamba, alguns anys abans. El de­fensor den Rizal va redactar un informe dig­ne d'esser llegit: quant a fons va ficar·se enl'ànima den Rizal! Va tenir lloc el consell

Retana

de guerra; se va llegir l'extracte de Ja causa,

l'acusació i la defensa; en Rizal hi va afegir

algunes consideracions que duia escrites; i en

Rizal, sense que hi hagués prova plena del

seu separatisme, sense tenir la més petita

participació en el moviment revolucionari,

que ell va execrar privadament i publicament,

va esser condemnat a mort. 1 el dia 28 de

Desembre'l general Polavieja decretava, des­

prés d'haver informat l'auditor:

« Manila, 28 de dicicmbre de 1896. - Conforme Call el

anterior dictamen, apruebo la sentellcia diclada por el COllse­

io de Guerra ordillario de plaza mIa presellte causa, en virtud

de la cual se impone la pena de muerte al rea JosÉ RIZAL

MERCADO, la que se ejecutaní pasandole por las annas a las

siele de la mañana del dia treinta del actual, en el campo de

.Bagumbazan Y COll las jòrmalíàades que la ¡ey previene. ­

Para su cumplimien;o y demas que eon-esponda, vuelva al

Juez instructor, capildn D. Rafael Domillguez. - CAMILO

G. DE POLAVIEJA)}.

Aquest document historic es el més tras·

cendental de tots els que figuren en la causa.

El procedir den Polavieja reqnereix esser exa­

minat amb calma. En Polavieja, quan va fi.r­

mar-lo, portava en el pais dotze o catorze dies

solament; va anar-hi amb el compromis de

Retana

de guerra; se va llegir l'extracte de Ja causa,

l'acusació i la defensa; en Rizal hi va afegir

algunes consideracions que duia escrites; i en

Rizal, sense que hi hagués prova plena del

seu separatisme, sense tenir la més petita

participació en el moviment revolucionari,

que ell va execrar privadament i publicament,

va esser condemnat a mort. 1 el dia 28 de

Desembre'l general Polavieja decretava, des­

prés d'haver informat l'auditor:

« Manila, 28 de dicicmbre de 1896. - Conforme Call el

anterior dictamen, apruebo la sentellcia diclada por el COllse­

io de Guerra ordillario de plaza mIa presellte causa, en virtud

de la cual se impone la pena de muerte al rea JosÉ RIZAL

MERCADO, la que se ejecutaní pasandole por las annas a las

siele de la mañana del dia treinta del actual, en el campo de

.Bagumbazan Y COll las jòrmalíàades que la ¡ey previene. ­

Para su cumplimien;o y demas que eon-esponda, vuelva al

Juez instructor, capildn D. Rafael Domillguez. - CAMILO

G. DE POLAVIEJA)}.

Aquest document historic es el més tras·

cendental de tots els que figuren en la causa.

El procedir den Polavieja reqnereix esser exa­

minat amb calma. En Polavieja, quan va fi.r­

mar-lo, portava en el pais dotze o catorze dies

solament; va anar-hi amb el compromis de

Rit.al 73

procedir a l'inrevés de com havia procedit enBlanca, la prudencia del qual l'havia fet impo­pular entre 'Is espatiyols. En Polavieja, ade­més, arribant a Manila, va trobar-se amb unaatmosfera ja feta, molt densa, contra en RizaI.En Polavieja no coneixia en Rizal ni estava alcorrent dels seus antecedents. A Manila reg­nava un panic espantós, i ,era creencía gene­ral que fusellant en Rizal i altres filipins degran reputació tot quedaria en calma.

En Polavieja va reunir la Junta d'autori·tats, i ni nna sola d'aquestes (incloent-hil'arcabisbe Nozaleda) va deixar d'aconse­llar el fusellament den Riul: el demanava ·1fiscal, el demanava'l consell de guerra, l'acon­sellava l'auditor general. .. Més encara: en Ri·zal estava en capella, i ningú, fóra de la sevafamilia, va solicitar l'indult, ni tant solamenten Nozaleda! Es cert que en Polavieja hauriapogut sobreposar-se a tothom; peró si enPoIavieja l'hagués indultat s'hauria gua­nyat immediatament una més gran impopu­laritat encara (entre' Is espanyols) que no pasla que en Blanco s'havia guanyat amb la sevaprudencià. La culpa d'aqueixa sentencia demort va esser de tothom, inclós dels filipins,

6

Rit.al 73

procedir a l'inrevés de com havia procedit enBlanca, la prudencia del qual l'havia fet impo­pular entre 'Is espatiyols. En Polavieja, ade­més, arribant a Manila, va trobar-se amb unaatmosfera ja feta, molt densa, contra en RizaI.En Polavieja no coneixia en Rizal ni estava alcorrent dels seus antecedents. A Manila reg­nava un panic espantós, i ,era creencía gene­ral que fusellant en Rizal i altres filipins degran reputació tot quedaria en calma.

En Polavieja va reunir la Junta d'autori·tats, i ni nna sola d'aquestes (incloent-hil'arcabisbe Nozaleda) va deixar d'aconse­llar el fusellament den Riul: el demanava ·1fiscal, el demanava'l consell de guerra, l'acon­sellava l'auditor general. .. Més encara: en Ri·zal estava en capella, i ningú, fóra de la sevafamilia, va solicitar l'indult, ni tant solamenten Nozaleda! Es cert que en Polavieja hauriapogut sobreposar-se a tothom; peró si enPoIavieja l'hagués indultat s'hauria gua­nyat immediatament una més gran impopu­laritat encara (entre' Is espanyols) que no pasla que en Blanco s'havia guanyat amb la sevaprudencià. La culpa d'aqueixa sentencia demort va esser de tothom, inclós dels filipins,

6

74 Relana

que covardament i falsament embolicaren an"en Rizal en el gran procés.

En Rizal va entrar en capella '129 de De­semb're, entre sis i set del matí ; li van llegir lasentencia, se'l va invitar per a que firmés l'en­terat, i en Rizal va posar al peu de la sevasentencia de mort la firma més segura, mésclara i més bonica que havia escrit en sa vida.Tot el temps que va estar en capella, vint·i­quatre hores, va conservar una serenitat pro­digiosa: ni un moment va perdre la calma.Sens dubte pensava que'! sacrifici de la sevavida implicava la redempció del seu pais, i ellper aquesta redempció n'hauria donat nouna, sinó cent, de vides. Per ultim, la realitatdel fet venia a confirmar, d'una manera tra·gica, allò que ell havia pressentit en els seusllibres. Cal no oblidar que morir per la Pa­tria havia estat conceptuat per en Rizal unaobsessió: cal no oblidar que donar la vida perla Patria havia estat conceptuat per en Rizalcom la més excelsa de les glories. Els fraresno's van deixar veure a la capella. Els jesuites,els que l'havien educat a l'Ateneu, si; i vanfer tots els seus esforços per a cOl!vertir-lo:sostingueren amb ell, en aquelles hores su-

74 Relana

que covardament i falsament embolicaren an"en Rizal en el gran procés.

En Rizal va entrar en capella '129 de De­semb're, entre sis i set del matí ; li van llegir lasentencia, se'l va invitar per a que firmés l'en­terat, i en Rizal va posar al peu de la sevasentencia de mort la firma més segura, mésclara i més bonica que havia escrit en sa vida.Tot el temps que va estar en capella, vint·i­quatre hores, va conservar una serenitat pro­digiosa: ni un moment va perdre la calma.Sens dubte pensava que'! sacrifici de la sevavida implicava la redempció del seu pais, i ellper aquesta redempció n'hauria donat nouna, sinó cent, de vides. Per ultim, la realitatdel fet venia a confirmar, d'una manera tra·gica, allò que ell havia pressentit en els seusllibres. Cal no oblidar que morir per la Pa­tria havia estat conceptuat per en Rizal unaobsessió: cal no oblidar que donar la vida perla Patria havia estat conceptuat per en Rizalcom la més excelsa de les glories. Els fraresno's van deixar veure a la capella. Els jesuites,els que l'havien educat a l'Ateneu, si; i vanfer tots els seus esforços per a cOl!vertir-lo:sostingueren amb ell, en aquelles hores su-

Ri:{al

premes, carinyoses controversies. El van ha­ver de deixar: no cedia. En aquest interval vaesser quan en Rizal va escriure algunes cartesde comiat i aquells celebres versos que tantesvegades s'han reproduit, els més notables, enopinió de la crítica mundial, de tots els ques'han escrit en circumstancies analogues.Els jesuites van tornar a insistir. I, com diumolt bé l'insigne Unamuno, conseguiren perultim, enternint en Rizal, treure a flor el nenque duia en el fons de la seva ànima. Limostraren el Cor de Jesús que en Rizal haviaesculpit a l'Ateneu. En Rizal, romantic detota la seva vida, per un moviment senti­mental va estar d'acord amb els jesuites:redactà i suscrigu~ l'abjuració, i 's va dispo­sar a monr.

Els seus uItims moments són realmentinteressants.

Desde la presó al quadro, va recórrer eltrajecte a peu. Anava amb una serenitat tantgran, amb una naturalitat tant natural, quesorprenia a tothom que va poder observar-lo.Va arribar al quadro, i, després de despedir-sedel seu defensor, el cavallerós D. Lluís Ta­viel de Andrade, i dels jesuites, a un dels

Ri:{al

premes, carinyoses controversies. El van ha­ver de deixar: no cedia. En aquest interval vaesser quan en Rizal va escriure algunes cartesde comiat i aquells celebres versos que tantesvegades s'han reproduit, els més notables, enopinió de la crítica mundial, de tots els ques'han escrit en circumstancies analogues.Els jesuites van tornar a insistir. I, com diumolt bé l'insigne Unamuno, conseguiren perultim, enternint en Rizal, treure a flor el nenque duia en el fons de la seva ànima. Limostraren el Cor de Jesús que en Rizal haviaesculpit a l'Ateneu. En Rizal, romantic detota la seva vida, per un moviment senti­mental va estar d'acord amb els jesuites:redactà i suscrigu~ l'abjuració, i 's va dispo­sar a monr.

Els seus uItims moments són realmentinteressants.

Desde la presó al quadro, va recórrer eltrajecte a peu. Anava amb una serenitat tantgran, amb una naturalitat tant natural, quesorprenia a tothom que va poder observar-lo.Va arribar al quadro, i, després de despedir-sedel seu defensor, el cavallerós D. Lluís Ta­viel de Andrade, i dels jesuites, a un dels

Relana

quals va dir: «Perdono a tothom: moro sensetenir el més petit ressentiment contra ningú»,va demanar al capita que manava'l quadroquC'1 fnsellés de cara.

- Tinc ordre de fer-ho per l'esquena, ­li va respondre '1 militar.

I an això en Rizal va replicar:- Jo no he estat traidor a la meva patria

ni a la nació espanyola.El capita li va manifestar quC'1 seu deure

era complir alió quC'1s sens superiors lihavien ordenat. En Rizal no va insistir més,i va disposar-se per a esser fusellat, conseguintque li respectessin el cap, això es, que'lstrets fossin dirigits al cor. Donava l'esquenaal piquet, compost de vuit filipins; pus, comremarca un brillant escriptor del seu país, enRizal, com Jesús, havia de morir a mansd'homes de la seva propria raça, I en el mo­ment en que's trobava quadrat, en la posicióde firmes, mentre 'ls soldats preparaven lesarmes, el metge militar Sr, Ruiz Castillo seva acostar an en Rizal i li va dir:

- Company: me permeteu el pols?En Rizal va extendre 'I braç esquerre. En

Ruiz Castillo 'I va pulsar, i va afegir:

Relana

quals va dir: «Perdono a tothom: moro sensetenir el més petit ressentiment contra ningú»,va demanar al capita que manava'l quadroquC'1 fnsellés de cara.

- Tinc ordre de fer-ho per l'esquena, ­li va respondre '1 militar.

I an això en Rizal va replicar:- Jo no he estat traidor a la meva patria

ni a la nació espanyola.El capita li va manifestar quC'1 seu deure

era complir alió quC'1s sens superiors lihavien ordenat. En Rizal no va insistir més,i va disposar-se per a esser fusellat, conseguintque li respectessin el cap, això es, que'lstrets fossin dirigits al cor. Donava l'esquenaal piquet, compost de vuit filipins; pus, comremarca un brillant escriptor del seu país, enRizal, com Jesús, havia de morir a mansd'homes de la seva propria raça, I en el mo­ment en que's trobava quadrat, en la posicióde firmes, mentre 'ls soldats preparaven lesarmes, el metge militar Sr, Ruiz Castillo seva acostar an en Rizal i li va dir:

- Company: me permeteu el pols?En Rizal va extendre 'I braç esquerre. En

Ruiz Castillo 'I va pulsar, i va afegir:

77

- El teniu molt bé.l ·s va apartar.En Rizal va fer un lleuger arronçament

d'espatlles, i en això va rebre la descàrrega.Però no va caure de cara, com sembla va na­tural: com si un suprem esforç de la volun­tat e! fes girar, va caure de tal sort que·s vaquedar mirant e! sól, el só!!, en el qual semprehavia vist ell el simbol de la Llibertat.

Iml11ediatament de caure en Rizal, se vasentir un visca a Espanya! un altre a la Justi­cia, i, al sò de la Marxa de CétdiZ, desfilarenles tropes per davant de! cadavre. El periodicdels frares, donant compte aquell vespred'aquell inic fusellament; deia:

« Y sólo así, barriendo la mala semilla,segmldo las mieses secas del campo, se ha deevitar el daño que a si mismo se han hecholos ignorantes y pérfidos desleales que otrosmas malvados han lanzado en armas contra lamadre patria, y a quienes a la rebelión y aldescreimiento empujaron las protervas doc­trinas del médico mestizo chino.»

Perquè ·ls enemics den Rizal, per a menys­prear-lo, l'anomenaven :sempre mestiç XiIlO,com si l'home fos responsable de l'antece­dent etnic dels seus predecessors!

77

- El teniu molt bé.l ·s va apartar.En Rizal va fer un lleuger arronçament

d'espatlles, i en això va rebre la descàrrega.Però no va caure de cara, com sembla va na­tural: com si un suprem esforç de la volun­tat e! fes girar, va caure de tal sort que·s vaquedar mirant e! sól, el só!!, en el qual semprehavia vist ell el simbol de la Llibertat.

Iml11ediatament de caure en Rizal, se vasentir un visca a Espanya! un altre a la Justi­cia, i, al sò de la Marxa de CétdiZ, desfilarenles tropes per davant de! cadavre. El periodicdels frares, donant compte aquell vespred'aquell inic fusellament; deia:

« Y sólo así, barriendo la mala semilla,segmldo las mieses secas del campo, se ha deevitar el daño que a si mismo se han hecholos ignorantes y pérfidos desleales que otrosmas malvados han lanzado en armas contra lamadre patria, y a quienes a la rebelión y aldescreimiento empujaron las protervas doc­trinas del médico mestizo chino.»

Perquè ·ls enemics den Rizal, per a menys­prear-lo, l'anomenaven :sempre mestiç XiIlO,com si l'home fos responsable de l'antece­dent etnic dels seus predecessors!

Retana

En Rizal va. esser la personificació d'unideal, i aqnests representatius lla se-ls fu­sella impunement. En Rizal, en les sevesobres, havia encertat a condensar tot el sofri­menti totes les aspiracions del poble filipí:els seus compatriotes se'l miraven com unidol: així es que'! fusellament d'aquest homeadmirable fou per a la causa d'Espanya a Fili­pines contraproduent. Fusellat en Rizal, erade tot en tot impossible que's restablissin lescorrents de simpatia entre 'ls filipins i elsespanyols. Adhuc en el suposit que no s'ha­gués perdut l'Arxipelac, no hi cabia ja, hu­manament parlant, que-ls filipins haguessinseguit estimant-nos, Vet-aquí per què potafirmar-se que'l fusellament den Rizal haestat l'error més trascendental que'ls espa­nyols van cometre en aquelles illes,

Tenia en Rizal gran nombre d'admiradorsa Europa, alguns d'ells savis de celebritat, i atots va doldre molt Ja mort del gran tagal. Seli tributaren molts homenatges, essent dignesd'especial menció '1 de la Societat d'Antro­pologia de Berlin Ca la qual en Rizal haviapertangut), per iniciativa de l'insigne Vir­chow, i el que li tributaren en la casa de

Retana

En Rizal va. esser la personificació d'unideal, i aqnests representatius lla se-ls fu­sella impunement. En Rizal, en les sevesobres, havia encertat a condensar tot el sofri­menti totes les aspiracions del poble filipí:els seus compatriotes se'l miraven com unidol: així es que'! fusellament d'aquest homeadmirable fou per a la causa d'Espanya a Fili­pines contraproduent. Fusellat en Rizal, erade tot en tot impossible que's restablissin lescorrents de simpatia entre 'ls filipins i elsespanyols. Adhuc en el suposit que no s'ha­gués perdut l'Arxipelac, no hi cabia ja, hu­manament parlant, que-ls filipins haguessinseguit estimant-nos, Vet-aquí per què potafirmar-se que'l fusellament den Rizal haestat l'error més trascendental que'ls espa­nyols van cometre en aquelles illes,

Tenia en Rizal gran nombre d'admiradorsa Europa, alguns d'ells savis de celebritat, i atots va doldre molt Ja mort del gran tagal. Seli tributaren molts homenatges, essent dignesd'especial menció '1 de la Societat d'Antro­pologia de Berlin Ca la qual en Rizal haviapertangut), per iniciativa de l'insigne Vir­chow, i el que li tributaren en la casa de

Ri!{al 79

Representants de Washington, ant se va ferl'apologia den Rizal, no solament comparant­lo a Washington, sinó dient d'ell que era unavictima més que havia fet la Tirania en laterra.

Els filipins no oblidaran mai la memoriaden Rizal: per a ells es la memoria sagradaper excel·lencia.

Un dato curiós. El braç armat de la Revo­lució fou Andrés Bonifacio; en Rizal se vaoposar a la Revolució, i adhuc la va qualificarde « selvatge» en un document destinat a lapublicitat. Doncs bé : den Bonifacio apenesse recorda ningú; den Rizal se recorda tot­hom, i el beneeixen i l'exalten, i l'Iglesia fili­pina independent el proclama sant: ja hi haSant Josep Ri'{al!

No haig de terminar sense dir qud pro­blema politico-social de Filipines va tenir unvident en D. Sinibald de Mas, nat a Ba.rcelo­na en 1809. Trenta anys tenia quan va estara Filipines, durant alguns mesos, i fruitd'aquella estada va esser una obra lluminosa,en la tercera part de la qual, reservada (peróno tant que jo no conseguís un dels compta­dissims exemplars que'n va imprimir), acon-

Ri!{al 79

Representants de Washington, ant se va ferl'apologia den Rizal, no solament comparant­lo a Washington, sinó dient d'ell que era unavictima més que havia fet la Tirania en laterra.

Els filipins no oblidaran mai la memoriaden Rizal: per a ells es la memoria sagradaper excel·lencia.

Un dato curiós. El braç armat de la Revo­lució fou Andrés Bonifacio; en Rizal se vaoposar a la Revolució, i adhuc la va qualificarde « selvatge» en un document destinat a lapublicitat. Doncs bé : den Bonifacio apenesse recorda ningú; den Rizal se recorda tot­hom, i el beneeixen i l'exalten, i l'Iglesia fili­pina independent el proclama sant: ja hi haSant Josep Ri'{al!

No haig de terminar sense dir qud pro­blema politico-social de Filipines va tenir unvident en D. Sinibald de Mas, nat a Ba.rcelo­na en 1809. Trenta anys tenia quan va estara Filipines, durant alguns mesos, i fruitd'aquella estada va esser una obra lluminosa,en la tercera part de la qual, reservada (peróno tant que jo no conseguís un dels compta­dissims exemplars que'n va imprimir), acon-

80 Retana

sellava al govern de la Metropoli que anéspreparant l'Arxipelac per a que un dia po­gués regir- se a si mateix; i aixi, acabava, elsfili pins podran dir algun dia: « l'Espanya vadescobrir el nostre pais; ¡;Espanya 'ns vacivilitzar i educar; i l'Espanya, després d'ha­ver-nos donat l'ensenyança politica necessa­ria, ens ha donat la llibertat»,

80 Retana

sellava al govern de la Metropoli que anéspreparant l'Arxipelac per a que un dia po­gués regir- se a si mateix; i aixi, acabava, elsfili pins podran dir algun dia: « l'Espanya vadescobrir el nostre pais; ¡;Espanya 'ns vacivilitzar i educar; i l'Espanya, després d'ha­ver-nos donat l'ensenyança politica necessa­ria, ens ha donat la llibertat»,

APENDIXAPENDIX

Veus-aq ui la celebrada poesia den Rizal,escrita quan estava en capella, hores abansd'executar-lo.

i Adiós, Patria adorada, región del sol querida,perla delmar de Oriente, nuestro perdido edén!A darte voy, alegre, la triste, mustia vida:si fuera mas brillante, mas fresca, mas florida,también por ti la diera, Ü diera por tu bien.

En campos de batalla, luchando con deliria,otl'oS te dansus vidas, sin dudas, sin pesar,El sitio nada importa: ciprés, laurel ó lirio,cadalso ó campo abierto, combate ó cruelmartirio,lo mismo es, si lo piden la Patria yel hogar.

Yo muero cuando veo que el deia se coloray.al fin anuncia el día tras lóbrego capúz :

Veus-aq ui la celebrada poesia den Rizal,escrita quan estava en capella, hores abansd'executar-lo.

i Adiós, Patria adorada, región del sol querida,perla delmar de Oriente, nuestro perdido edén!A darte voy, alegre, la triste, mustia vida:si fuera mas brillante, mas fresca, mas florida,también por ti la diera, Ü diera por tu bien.

En campos de batalla, luchando con deliria,otl'oS te dansus vidas, sin dudas, sin pesar,El sitio nada importa: ciprés, laurel ó lirio,cadalso ó campo abierto, combate ó cruelmartirio,lo mismo es, si lo piden la Patria yel hogar.

Yo muero cuando veo que el deia se coloray.al fin anuncia el día tras lóbrego capúz :

Retana

si grana necesitas para teñir la aurora,¡vierte la sangte mia, demimala en buen hora,y dórela un reflejo de su naciente luz I

Mis sueños cuando apenas niño ó adolescente,mis sueños cuando joven, ya lleno de vigor,fueron el verte un dia, ¡ joya del mar de Oriente I,secos los negros ojos, alta la tersa fren te,sin ceño, sin arrugas, sin manchas do:: rubor.

Ensueño de mi vida, mi ardiente vivo anhelo,Isalud!, te grita el alma que pronto va a partir.¡Salud!... ¡Oh, qué es hermoso caer por darte vuelo,morir por darte vida, morir bajo tu cielo,y en tu encantada tierra la eternidad dormir!

Si sobre mi sepulcre vieres brotar un dia,entre la espesa yerba, senci1la humiIde flor,acércala a tus labios y besa el alma mia,y sienta yo en mi frente, bajo la tumba fria,de tu ternura el soplo, de tu halito el calor.

Deja ala luna verme con luz tranquila y suave,deja que el alba envie su resplandor fugaz,deja gemir al viento con su murmullo grave;y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,deja que el ave entone su cantico de paz.

Deia que el sol ardiendo las lluvias evapore,

Retana

si grana necesitas para teñir la aurora,¡vierte la sangte mia, demimala en buen hora,y dórela un reflejo de su naciente luz I

Mis sueños cuando apenas niño ó adolescente,mis sueños cuando joven, ya lleno de vigor,fueron el verte un dia, ¡ joya del mar de Oriente I,secos los negros ojos, alta la tersa fren te,sin ceño, sin arrugas, sin manchas do:: rubor.

Ensueño de mi vida, mi ardiente vivo anhelo,Isalud!, te grita el alma que pronto va a partir.¡Salud!... ¡Oh, qué es hermoso caer por darte vuelo,morir por darte vida, morir bajo tu cielo,y en tu encantada tierra la eternidad dormir!

Si sobre mi sepulcre vieres brotar un dia,entre la espesa yerba, senci1la humiIde flor,acércala a tus labios y besa el alma mia,y sienta yo en mi frente, bajo la tumba fria,de tu ternura el soplo, de tu halito el calor.

Deja ala luna verme con luz tranquila y suave,deja que el alba envie su resplandor fugaz,deja gemir al viento con su murmullo grave;y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,deja que el ave entone su cantico de paz.

Deia que el sol ardiendo las lluvias evapore,

Ril{al 85

y al cieIo tornen puras con mi clamor en pos;deja que un ser amigo mi fin temprano Hore,y en las serenas tardes, culmdo por mi aJguien oreora también, loh Patria I, por mi descanso aDios

Ora por todos cuantos murieron sin ventura,por cuantos padecieron tormentos sin igual,por nuestras pobres madres que gimen su amargura,por huérfanos y viudas, por presos en tortura,yora por ti, que veas tu redención final.

Ycuando en noche oscura se envuelva el cementerioy sóJo, sólo muertos queden veJando allí,no turbes su reposo, no turbes el misterio:tal vez acordes oigas de cítara ó salterio:say yo, querida Patria; yo que te carito li ti.

Y cuando ya mi tumba. de todos olvidada,no tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,deja que Ja :lre el hombre, la esparza con la azada,y mis cenizas, antes que vuelvan :i la nada,el polvo de tu alfombra que "ayan li formar.

Entonces nada importa me pongas en olvido:tu atmósfera, tu espacio, tus vaHes cruzaré;vibrante y Iimpia nota seré para tu bido;aroma, luz, colores, rumor, canto, gemida,constante repitiendo la esencia de mi fe.

Ril{al 85

y al cieIo tornen puras con mi clamor en pos;deja que un ser amigo mi fin temprano Hore,y en las serenas tardes, culmdo por mi aJguien oreora también, loh Patria I, por mi descanso aDios

Ora por todos cuantos murieron sin ventura,por cuantos padecieron tormentos sin igual,por nuestras pobres madres que gimen su amargura,por huérfanos y viudas, por presos en tortura,yora por ti, que veas tu redención final.

Ycuando en noche oscura se envuelva el cementerioy sóJo, sólo muertos queden veJando allí,no turbes su reposo, no turbes el misterio:tal vez acordes oigas de cítara ó salterio:say yo, querida Patria; yo que te carito li ti.

Y cuando ya mi tumba. de todos olvidada,no tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,deja que Ja :lre el hombre, la esparza con la azada,y mis cenizas, antes que vuelvan :i la nada,el polvo de tu alfombra que "ayan li formar.

Entonces nada importa me pongas en olvido:tu atmósfera, tu espacio, tus vaHes cruzaré;vibrante y Iimpia nota seré para tu bido;aroma, luz, colores, rumor, canto, gemida,constante repitiendo la esencia de mi fe.

86 Retana

IMi patria idolatrada, dolor de mis doIores,querida FiIipinas, oye el postrer adiós!Ahí te lo dejo todo; mis padres, mis amores:voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;donde la fe no mata, j donde el que reina es Dios!

i Adiós, padres, hermanos, trozos del alma mia,amigos deIa infancia en el perdido hogar!IDad gracias, que descanso del fatigoso dia! ...i Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegria!i Adiós, queridos seres!. . IMorir es descansar!

86 Retana

IMi patria idolatrada, dolor de mis doIores,querida FiIipinas, oye el postrer adiós!Ahí te lo dejo todo; mis padres, mis amores:voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;donde la fe no mata, j donde el que reina es Dios!

i Adiós, padres, hermanos, trozos del alma mia,amigos deIa infancia en el perdido hogar!IDad gracias, que descanso del fatigoso dia! ...i Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegria!i Adiós, queridos seres!. . IMorir es descansar!

Entre les innombrables poesies que .anen Rizal han dedicat els seus compatriotes,sens dubte la que més ha crldat l'atenció esaquesta que reproduim:

A RIZAL

i Héroe inmortal, eoloso legendario:emerge del abisíno del osarioen que duermes el sueño de la gloria IVen: nuestro amor, que tu reeuerdo inflama,de la sombrosa eternidad te llamapara eeñir de flores tu memoria.

Esta es la feeha, el día funerarioen el cuaI el tirano sanguinariote hizo sufrir el último tormento,

Entre les innombrables poesies que .anen Rizal han dedicat els seus compatriotes,sens dubte la que més ha crldat l'atenció esaquesta que reproduim:

A RIZAL

i Héroe inmortal, eoloso legendario:emerge del abisíno del osarioen que duermes el sueño de la gloria IVen: nuestro amor, que tu reeuerdo inflama,de la sombrosa eternidad te llamapara eeñir de flores tu memoria.

Esta es la feeha, el día funerarioen el cuaI el tirano sanguinariote hizo sufrir el último tormento,

88 Retana

cual, si al romper el anfora de tierra,la esencia que en el anfora se encierrano hubieJ'a acaso de impregnar el viento.

i Cuanto te debeelPueblo I En tu calvarioeras ayer el astrosolitarioque alumbraba los campos de batalla,la dulce aparición, risa del cielo,que infundía a los martires consuelo,valor al héroe y miedo a la canalla.

¿Quién no sintió huïdassus congojasrepasando tu Iibro, en cuyas hojasla popular execración estalla?Hermanando la mofa y el lamento,vibra encarnado en su robusto acentoel silbo agudo de candente tralla.

Quizas en tu ostracismo voluntariojuzgabas que era empeño temerariomanumitir nuestra oprimida raza.Mírala hoy: es virgen arrogante,que con la augusta Libertad, tu amante,

~ en un <lmplexo fraternal se enlaza.

Caiste, como fruta ya amarilla;pero cayó contigo la semilla.Ya es una planta vigorosa: el germenha medrado en el surco de la senda,

88 Retana

cual, si al romper el anfora de tierra,la esencia que en el anfora se encierrano hubieJ'a acaso de impregnar el viento.

i Cuanto te debeelPueblo I En tu calvarioeras ayer el astrosolitarioque alumbraba los campos de batalla,la dulce aparición, risa del cielo,que infundía a los martires consuelo,valor al héroe y miedo a la canalla.

¿Quién no sintió huïdassus congojasrepasando tu Iibro, en cuyas hojasla popular execración estalla?Hermanando la mofa y el lamento,vibra encarnado en su robusto acentoel silbo agudo de candente tralla.

Quizas en tu ostracismo voluntariojuzgabas que era empeño temerariomanumitir nuestra oprimida raza.Mírala hoy: es virgen arrogante,que con la augusta Libertad, tu amante,

~ en un <lmplexo fraternal se enlaza.

Caiste, como fruta ya amarilla;pero cayó contigo la semilla.Ya es una planta vigorosa: el germenha medrado en el surco de la senda,

Ri~al

y, libresya de la mortal contienda,bajo su sombra tus hermanos duermen.

8g

i Duerme en paz en las sombras de la nada,redentor de una Patria escIavizada 1INo llores, de la tU01ba en el O1isterio,del español el triunfo momentaneo;que, si una bala destrozó tu craneo,también tu idea destrozó un imperio 1

i Gloria aRizal! Su nombre sacrosanto,que con incendios de Thabor llamea,en la mente del sabia es luz de Idea,vida en el marmol y en el arpa canto.

Él enjugó de nuestra Patria el llanto;su verbo fué la vengadora teaque encendió en el fragor de la pelealos Iaureles de Otumba y de Lepanto.

i Reverénciale, oh Pueblo redimida 1Llanto del corazón vierte afligidapor el amargo fin del gran Patriota;y hoy, que en los aires la tormenta zumba,i no saiga ni un quejido de su tumbaal verte, oh Pueblo, l1uevamente ilota I

CEeILIO ApÓSTOLManila, ~o Diciembre 1898.

7

Ri~al

y, libresya de la mortal contienda,bajo su sombra tus hermanos duermen.

8g

i Duerme en paz en las sombras de la nada,redentor de una Patria escIavizada 1INo llores, de la tU01ba en el O1isterio,del español el triunfo momentaneo;que, si una bala destrozó tu craneo,también tu idea destrozó un imperio 1

i Gloria aRizal! Su nombre sacrosanto,que con incendios de Thabor llamea,en la mente del sabia es luz de Idea,vida en el marmol y en el arpa canto.

Él enjugó de nuestra Patria el llanto;su verbo fué la vengadora teaque encendió en el fragor de la pelealos Iaureles de Otumba y de Lepanto.

i Reverénciale, oh Pueblo redimida 1Llanto del corazón vierte afligidapor el amargo fin del gran Patriota;y hoy, que en los aires la tormenta zumba,i no saiga ni un quejido de su tumbaal verte, oh Pueblo, l1uevamente ilota I

CEeILIO ApÓSTOLManila, ~o Diciembre 1898.

7

TAULA

Als llegidors.1.'- Antecedents histories. - Naixença den

Rizal.-La seva infancia.-Fa·l batxillerata l'Aleneu dels jesuïtes de Manila.-Estu­día Filosofia i Lletres a l'Universitat deManila. 7

II, - La seva anada a Espanya i désembarca Barcelona. - S'estableix a Madrid, antcontinua'ls seus estudis I l

III. - Se llicencia en Filosofia i Lletres i'sdoctora en Medecina. - La seva anada aParís, a Heidelberg i a Berlin.-Imprimeixla seva novela Noli me tangere, que es pro­hibida a Filipines. - Assumpte de la nove-la. - Judicis que ha merescut 20

IV. - Torna a Manila en Agost de J887.- Deixa Manila en Febrer de 1888; se'nva a la Xina, i després al Japó i als EstiUSUnits. - La seva estada a Londres. 30

V. - Torna a Madrid a mitjans de 1890.- S'estableix després a Gant, ant publica

TAULA

Als llegidors.1.'- Antecedents histories. - Naixença den

Rizal.-La seva infancia.-Fa·l batxillerata l'Aleneu dels jesuïtes de Manila.-Estu­día Filosofia i Lletres a l'Universitat deManila. 7

II, - La seva anada a Espanya i désembarca Barcelona. - S'estableix a Madrid, antcontinua'ls seus estudis I l

III. - Se llicencia en Filosofia i Lletres i'sdoctora en Medecina. - La seva anada aParís, a Heidelberg i a Berlin.-Imprimeixla seva novela Noli me tangere, que es pro­hibida a Filipines. - Assumpte de la nove-la. - Judicis que ha merescut 20

IV. - Torna a Manila en Agost de J887.- Deixa Manila en Febrer de 1888; se'nva a la Xina, i després al Japó i als EstiUSUnits. - La seva estada a Londres. 30

V. - Torna a Madrid a mitjans de 1890.- S'estableix després a Gant, ant publica

Taula

la seva novela El Filibuslerismo.-Asst1mp.te de l'obra ,6

VI. -'- El problema social de Calamba. - EnRizal setrasladaa Hong-Kong. - Tornadesprés a Manila. - La « Lliga Filipina». So

VII. - Presó den RizaI. - Deportació a Dapi-tan.-Programa de reformes den RizaI. 57

VIII. -- En Rizal demana passar a Cuba commetge militar. - Opinió del general Blan.co sobre en RizaI. - Se descobreix el «Ka·tipunall'. -'- Què era'l « Katipunall». ­Ell Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka·tipunan» i rebutjat tota participació enell. - Partença den Rizal cap a Barcelonaa, bord del Panay • 64

IX. - Causa cOlltra en RizaI. - Es condem·nat a mort. - El fusellament. - Conse-qüencies de la mort den Rizal 70

Apendix. - Poesia den Rizal 8,A RizaI. 87

Taula

la seva novela El Filibuslerismo.-Asst1mp.te de l'obra ,6

VI. -'- El problema social de Calamba. - EnRizal setrasladaa Hong-Kong. - Tornadesprés a Manila. - La « Lliga Filipina». So

VII. - Presó den RizaI. - Deportació a Dapi-tan.-Programa de reformes den RizaI. 57

VIII. -- En Rizal demana passar a Cuba commetge militar. - Opinió del general Blan.co sobre en RizaI. - Se descobreix el «Ka·tipunall'. -'- Què era'l « Katipunall». ­Ell Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka·tipunan» i rebutjat tota participació enell. - Partença den Rizal cap a Barcelonaa, bord del Panay • 64

IX. - Causa cOlltra en RizaI. - Es condem·nat a mort. - El fusellament. - Conse-qüencies de la mort den Rizal 70

Apendix. - Poesia den Rizal 8,A RizaI. 87

OBRES DE L'AUTOR

Ptes.

El Indio Batangueño. Estudio etnografiço (ago-

tada) .

Folletos Filipinos. Cuatro vols. (agotados). • •

Avisos y ProJecias. (Política filipina) (agotada) •

Estadismo de las Islas Filipinas, de]. Martínez de

Zúñiga, anotada é ilustrado por W. E. Re·

tana. Dos vols. 25

Un libro de Aniterias (.gotado) .

El Periodismo Filipino . 6

Los antigues Alfabetos de Filipinas 2

La Política de España et! Filipinas. 8 vols., faI. 200

Arcbivo del Bibliófilo Filipino. 5 vols 45

Mando del Gene,'al Wtyle,' en Filipinas 4

Historia de Mindanao y Joló, de F. Combés, pro-

logada y anotada por W. E. Retana (0011 la

colaboraci611 de P. Pastells). 30

Catalogo abreviado de la Biblio/eca Filipina de W.

E. Retalla . )0

La Imprenta en Filipinas • . 10

OBRES DE L'AUTOR

Ptes.

El Indio Batangueño. Estudio etnografiço (ago-

tada) .

Folletos Filipinos. Cuatro vols. (agotados). • •

Avisos y ProJecias. (Política filipina) (agotada) •

Estadismo de las Islas Filipinas, de]. Martínez de

Zúñiga, anotada é ilustrado por W. E. Re·

tana. Dos vols. 25

Un libro de Aniterias (.gotado) .

El Periodismo Filipino . 6

Los antigues Alfabetos de Filipinas 2

La Política de España et! Filipinas. 8 vols., faI. 200

Arcbivo del Bibliófilo Filipino. 5 vols 45

Mando del Gene,'al Wtyle,' en Filipinas 4

Historia de Mindanao y Joló, de F. Combés, pro-

logada y anotada por W. E. Retana (0011 la

colaboraci611 de P. Pastells). 30

Catalogo abreviado de la Biblio/eca Filipina de W.

E. Retalla . )0

La Imprenta en Filipinas • . 10

Ptes.

Aporoto bibliogriÍjico d.la Historia general de Fili-

pinas. 3 vols. en fol. (2,000 pàgs.). 1$0

- La misma obra, en gran papel • 400

Vida y escri/os del Dr. José Rital. . 12

La Censura de Imprenta en Filipinas.

Tablas cronologica y alj~bélica de Imprentas é impre-

sores de Filipinas 6

Ptes.

Aporoto bibliogriÍjico d.la Historia general de Fili-

pinas. 3 vols. en fol. (2,000 pàgs.). 1$0

- La misma obra, en gran papel • 400

Vida y escri/os del Dr. José Rital. . 12

La Censura de Imprenta en Filipinas.

Tablas cronologica y alj~bélica de Imprentas é impre-

sores de Filipinas 6