1

2

Vull donar les grcies a la persona que mha guiat durant tot el transcurs del

darrer any de carrera amb el Treball de Final de Grau, la meva tutora la Doctora

Carmina Crusafn. Agrar tamb al meu primer tutor del treball, el Doctor Marcial

Murciano, que em va encoratjar a tirar endevant amb aquest tema.

Aquest treball el dedico a tots els treballadors i impulsors de Valls Visi, una

televisi local que ja t sis anys i que compta amb grans professionals. Grcies a

les seves vivncies, he pogut escriure la histria daquesta televis local des del

seu naixement fins al dia davui.

4

Sumari

Introducci 6

Objectius i metodologia 7

1. Les televisions de proximitat: aproximaci general 9

Situaci actual televisions locals a Catalunya 15

-La situaci al Valls Oriental 17

-Convivncia entre les dues televisions: Valls Visi i VOTV 18

2. Valls Visi: naixement i evoluci 21

- 13 de setembre de 2006: la gestaci del projecte 21

- 25 de mar de 2010, les primeres emissions 27

- Les retallades del 2013: canvis importants 32

3. Estructura de Valls Visi 40

-Estructura de treballadors i funcionament 40

-Programaci prpia 45

-Imatge i grafisme 49

-Anlisi dels informatius diaris (setmana de mostra: 22 al 26 de febrer) 52

4. Reptes de futur 61

-Qu diferencia a Valls Visi? 61

-Proposta de millora 64

Conclusions 67

Bibliografia 68

Fonts personals 69

Annexos 70

5

Introducci

El dret a la informaci forma part de les llibertats bsiques de les persones, i els

mitjans de comunicaci han esdevingut un important actor comunicatiu i social.

Molts mitjans de comunicaci locals van ser una pea clau en la creaci i difusi

dinformacions dels municipis catalans. Des del naixement de la primera televisi

local lany 1982 i fins aleshores, aquest mitj de comunicaci sha anat fent lloc al

mn de la comunicaci.

Avui en dia , la televisi segueix sent el mitj de comunicaci amb ms penetraci

a Catalunya amb un 869% sobre el total de la poblaci, seguit dinternet (CAC,

nmero 3; Gener de 2016). Dels 84 canals de televisi que hi ha a Catalunya, 50

sn de televisions locals. Per tant, ms de la meitat dels canals sn televisions de

proximitat. Aquesta dada planteja dues preguntes: Per qu hi ha una aposta

ferma per la televisi de proximitat i t xit? Aquestes preguntes ens ha portat a

analitzar el funcionament de Valls Visi, la televisi local pblica del Baix Valls

que va comenar la seva histria lany 2010, en plena crisi econmica, i a dia

davui encara segueix en antena. A ms, tamb ha apostat per tenir un web

(www.vallesvisio.cat) on pengen tots els continguts propis que semeten i es pot

veure en directe per streaming. Donat que va comenar a emetre en plena crisi, i

encara segueix endavant, pensem que s un bon exemple per analitzar per

explicar com funciona una televisi local i quines sn les claus de lxit per a fer-

se conixer als municipis i que la gent la tingui com a mitj local de referncia del

Valls Oriental, una comarca que t una particularitat: la Generalitat va atorgar

dues llicncies pbliques i dues de privades, mentre que en la resta de

comarques hi ha noms una llicncia pblica i tres de privades. Aix es tradueix

en dues televisions locals al Valls Oriental: Valls Visi i Valls Oriental Televisi,

on cada una cobreix una part de la comarca. Per tot aix, aquest Treball de Final

de Grau far una breu introducci al mn de les televisions locals i analitzar en

profunditat el funcionament de Valls Visi.6

http://www.vallesvisio.cat

Metodologia

Lobjecte destudi daquest treball s la televisi pblica comarcal Valls Visi.

Lobjectiu principal s fer una radiografia daquest mitj de comunicaci local,

explicar el funcionament i les claus de lxit que han fet possible que aquesta

televisi es consolidi al Baix Valls. Daltra banda, tamb es volen analitzar les

mancances per proposar aix iniciatives que ajudin a millorar el futur de la

televisi vallesana. Aix doncs, els objectius que ens planegem sn els segents:

Explicar don va sorgir el projecte Valls Visi

1. En quines circumstncies i en quin context va nixer Valls Visi?

Descriure la situaci actual de la televisi.

2. Quines dificultats ha tingut al llarg dels 6 anys de vida?

Analitzar lestructura de Valls Visi.

3. Com es treballa en aquesta televisi local?

Analitzar el programa estrella de la cadena, els informatius.

4. Quines rutines professionals tenen?

5. Com estructuren els informatius?

6. A quins temes els hi donen prioritat (poltica, successos, economia)?

Per a desenvolupar resoldre les preguntes dinvestigaci que hem plantejat,

primer hem posat en context el mn de les televisions locals, i sexplica la seva

evoluci des que va nixer la primera fins al dia davui. Tamb sexplica la

concessi de llicncies i es fa especial mfasi en el cas del Valls Oriental per la

seva particularitat. Daquesta manera, primer es vol donar al lector daquest

Treball una visi mplia del mn de la televisi local i els seus orgens per a poder

entendre millor el funcionament de les televisions locals actuals. Tot seguit, per

explicar la histria i el funcionament de Valls Visi, shan fet entrevistes a tots els

treballadors de la cadena i responsables de Lavinia i del Consorci Teledigital 7

Mollet. Donat que no hi ha res escrit sobre Valls Visi, tota la informaci sobre

com es treballa i com van ser els primers anys de vida sha aconseguit amb els

testimonis en primera persona dels treballadors de la cadena. Daltra banda,

tamb sha analitzat la manera de treballar, els recursos tcnics i humans amb

qu ho fan, per aix saber tamb quines sn les claus per a qu Valls Visi

sigui el mitj de referncia del Baix Valls. Per tant, duna banda, aquest treball

explica la histria dels sis anys de vida de Valls Visi a travs de les notcies

publicades i els testimonis en primera persona dels treballadors i dels seus

creadors. I daltra banda, vol conixer els punts claus que han fet que aquesta

televisi segueixi en antena havent superat tots els problemes tant econmics

com daltes tipus que ha tingut.

Daquesta manera, primer us trobareu amb una visi panormica del naixement

de les televisions locals i de la seva evoluci. Aix us posar en context per a

poder entendre millor el cas en particular que sanalitza, el de Valls Visi. Duna

manera cronolgica, sexplica la seva histria, des que es va comenar a gestar

el projecte fins al dia davui, analitzant les rutines professionals, la manera de

treballar, I sacaba analitzant les mancances que t a dia davui Valls Visi i es

fan propostes de millora.

8

1. Les televisions de proximitat: aproximaci general

El fenomen de la televisi local neix a Catalunya lany 1982, amb la creaci de

Radiotelevisi Cardedeu. El projecte de Radiotelevisi Cardedeu estava guiat per la

ferma convicci que la televisi havia de ser realment un servei pblic, una potent eina

pedaggica i un mitj comunitari fer per i per a la gent, un canal dexpressi per les

entitats del municipi i tamb un instrument de comunicaci entre els vilatans sense

censures, i amb una visi crtica i objectiva de lactualitat. A la democratitzaci sunia

la reivindiciaci de ls del catal en tots els mbits. Aquestes idees es sintetitzaven

sota letiqueta de televisi lliure i independent, una manera dafirmar que es volien

evitar tant les pressions poltiques prpies de la televisi pblica com les econmiques

que afectaven les privades comercials. Es proposava una tercera via a la televisi de

manera que les televisions locals eren clau per evitar la prdua de les identitats i

lhomogenetzaci cultural (Messeguer, Rovilar i Vilar, 2005: 33-45).

Tots aquests principis que defensa RTVC es desprenen de lambient social que es

vivia a la Catalunya que sortia de la dictadura i estrenava democrcia parlamentria

dins de lEstat espanyol. Desprs de la mort de Franco, i amb la recuperaci de les

llibertats democrtiques, es genera una mplia participaci social dels ciutadans, al

mateix temps que es fa palesa la necessitat de nous canals per vehicular les idees i

es reclama laplicaci de les llibertats democrtiques, en especial la dexpansi. Aix

mateix, a Catalunya es genera un extens moviment a favor del reconeixement oficial

del catal i la seva normalitzaci a la vida pblica, que sentn com un dels primers

passos cap a la reconstrucci nacional juntament amb la recuperaci de les

institucions poltiques prpies (Josep ngel Guimer, 2006: 15.16)

La situaci daleshores apunta que el model de RTVC neix de la combinaci de

factors molt variats i guiats, bsicament per la intenci de fer una televisi diferent de

la de TVE, i fer quelcom que trenqus amb els estigmes de la societat daleshores. Tot

i que la proposta de RTVC apareix com a genuna a Catalunya, t les caracterstiques

prpies dun tipus de televisi molt present a altres estats de lEuropa Occidental als 9

anys 1980: la televisi local comunitria (Hollander, 1992:11). En el moment del 1

naixement, els investigadors catalans, com Josep Maria Baguet i Herms ja sadonen

daquest fet. Malgrat aix, els promotors de RTVC afirmaven que desconeixien els

models de televisi local comunitria que sestaven desenvolupant a lEuropa

O