CALENDARI DE LES DONES 2020

Dones que fan nostra la nit

Vols venir a la meva barca?-Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança-i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços-i serem quatre, serem cinc!-i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els conf ins.Bruixes d’ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.

Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Sí, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.

En reconeixement de les dones que vetllenper Santa Coloma de nit

La presència de les dones en la majoria dels àmbits del món laboral és un fet; també en els sectors tradicionalment masculinitzats o en tasques i feines que es desenvolupen en horari nocturn, una realitat que cal encara visibilitzar. Per això el Calendari de les Dones 2020 està dedicat a les dones que treballen quan la nostra ciutat dorm i que són la prova i la demostració de què la nit també és nos-tra, de totes les dones. A totes elles volem retre un especial reconeixement i fer valdre la seva figura!

Treballar de nit suposa estar disposada a renunciar a hores de son i doblar jorna-des laborals i familiars. Però, també, posseir determinació, valentia, creativitat, fortalesa física i moral, i molts més adjectius que defineixen a aquestes dones. Quan moltes d’elles van decidir apostar per aquests oficis, professions nocturnes originàriament destinades als homes, van trencar motlles i van desafiar con-vencions socioculturals. És fàcil imaginar-se la de batalles que hauran hagut de bregar, la de vegades que en el seu propi entorn social i familiar hauran dubtat de si elles podien fer-ho. Malgrat això, o potser, precisament per això, en tots els seus testimonis trobem un fil connector: la seva absoluta confiança en les seves capacitats laborals i la certesa de saber que la feina està ben feta. Són dones que van apostar fort per la seva professió, que van ser valentes a l’hora de prendre decisions de vida. Són dones que transmeten, amb el seu rostre i amb les seves paraules, el viu exemple de l’apoderament.

Però no ens enganyem: per a moltes optar a cert treball nocturn també respon a una necessitat de conciliar millor la vida familiar amb la laboral. I això és un fet que no podem passar per alt, ja que encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir una igualtat real i la corresponsabilitat familiar.

Són moltes les responsabilitats que aquestes dones sortegen nit rere nit, però sempre ho fan de la millor manera possible: amb sentit de l’humor, optimisme i determinació, ressaltant tot el positiu que la seva professió els aporta. Sempre resolutives davant el conflicte. Són dones que no necessiten justificar més les se-ves capacitats davant ningú i que construeixen plegades un món més igualitari, dialogant i empàtic, en la professió que cadascuna va decidir exercir.

Us convidem a gaudir d’aquest Calendari de dones que fan nostra la nit i a no oblidar que, quan la ciutat tanca els ulls, elles continuen tenint-los ben oberts, vetllant pel benestar col•lectiu, aconseguint que tinguem el millor matí possible i una Santa Coloma millor! Gràcies de tot cor a totes vosaltres!

Núria Parlon GilAlcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

CYNTHIACONDUCTORA MAQUINÀRIA INDUSTRIAL

Cynthia porta el toro i la ma-quinària amb subtilesa: “els meus companys diuen que de vega-des soc ‘delicá’, perquè ells quan mouen coses és més ‘si no hi cap, doncs empenyo’”. Recorda sentir “una mica de ràbia, fins que ja t’empoderes” quan va començar a treballar amb un majoria d’ho-mes en una tasca tan física i va veure “que et tracten amb massa cura”. També per haver de demos-trar “coses que ells no calia que de-mostressin i rebutjar ajudes que a ells ni tan sols se’ls ofereixen. Era com un paternalisme. Encara avui he d’escoltar ‘ostres, mira, què for-ta que estàs, com mous les tan-ques!’, doncs hòstia, quina ràbia em fa quan m’ho diu una dona!”. Aquesta colomenca del barri del Fondo va optar per aquesta feina perquè és filla de mare soltera bailaora de flamenc, i des de peti-ta observava entre bambolines el món de l’espectacle. “La compan-yia, el detall i bon rotllo” defineix les dones que es dediquen a això. “Són independents. De caràcter, no sé per què però són ties que no necessiten ningú”, diu. I que tampoc tenen ídols, potser per-què elles mateixes ja han après a estimar-se.

Cynthia Parra

6

13

20

27

DL

1

8

15

22

29

DC

4

11

18

25

DS

7

14

21

28

DM DV

2

9

16

23

30

DJ

5

12

19

26

DG

GENER

“Igual que tu agafes aquesta caixa l’agafo jo, igual que tu agafes aquest toro l’agafo jo”

3

10

17

24

31

EVA, MIREIA I ROSARIO infermeres A TORRIBERA

“No solen venir a fer-nos entrevistes”, diuen. I per això volen aclarir que “un cop treballes aquí tots els tòpics sobre la gent malalta se’t cauen a terra, perquè són persones amb les que interactues moltíssim”. Ho explica Ro-sario, qui es va interessar com a infermera per aquest treball ja que “a casa tinc una filla amb síndrome d’Asperger”. Per la seva banda, Eva porta uns vint anys aquí, i encara que això li hagi afectat al somni i a la tensió nerviosa, sap que el seu treball és vital: “a la societat hi ha incomprensió cap a aquestes malalties, però aquí tots i totes són iguals i se senten més compreses per nosaltres”. Mi-reia és de les més joves, però ja sap que “és un tòpic que les dones estiguin més per cui-dar, aquí també hi ha cada vegada més ho-mes infermers”. Sobre les patologies amb les que es troben, la depressió és una de les més freqüents entre les pacients femenines: “la dona ha estat més maltractada, la manca de suport que ha tingut ha estat més gran, ha estat moltíssim més indefensa. Quan no hi ha un nucli familiar de suport o vénen d’una família conflictiva, se sent desarrelada. En-cara que això sempre va combinat amb una malaltia mental”, diu Rosario. Ella reconeix que les dones “si tenen un mal dia potser tendeixen més que els homes als ‘mimitos’, al fet que les escoltis, les abracis”. A Torribera, les infermeres aporten confort, però els seus i les seves pacients enriqueixen les seves vi-des: “Nosaltres viatgem per les ments de les persones, així veiem altres mons i maneres de fer. I a més els estimo molt, jo els puc ren-yar, però que no vingui un altre i ho faci!”, diu la Rosario.

D’esquerra a dreta: Eva Amil, Mireia Grau i Rosario Quiles.

3

10

17

24

DL

5

12

19

26

DC

1

8

15

22

29

DS

4

11

18

25

DM DV

6

13

20

27

DJ

2

9

16

23

DG

FEBRER

“Nosaltres viatgem per les ments de les persones, així veiem altres mons i maneres de fer”

7

14

21

28

Dia Internacional de tolerància zero amb la mutil·lació genital femenina

Dia Internacional per la igualtat salarial entre dones i homes

Dia Internacional de les dones i les nenes en la ciència

MARÍA, ALBA, MIHAELA I ELENA

Treballar mentre els altres es di-verteixen. I aconseguir “gaudir treballant, perquè som persones sociables i divertides”. Però les de-fineixen més adjectius: resolutives, mediadores i fortes. Reconeixen les peculiaritats de la nit, però en solen sortir airoses: “jo estic a la barra i si veig algú que es passa soc la prime-ra que surto i el poso al seu lloc”, diu la jefa Maria (així li diuen els

seus companys). I és que “si no vals darrere d’una barra, no vals, siguis noi o noia”. Ho valen perquè no es limiten a posar copes, ja que el seu treball requereix una bona dosi de psicologia: “connectem més amb el que la clientela busca. Tractem a la gent amb més afecte i la ma-joria som més currantas”. El caràcter mediador és clau en la seva pro-fessió: “sabem diferenciar més les

coses, quan cal acceptar més les bromes o fer-les” i “suavitzem més els problemes, som menys precipi-tades o impulsives que els nostres companys”. Els mateixos companys que les veuen “més fortes i treba-lladores” que molts d’ells, i que re-coneixen que elles són totalment autosuficients: “No preguntem, ja sabem el que hem de fer”, diuen convençudes.

D’esquerra a dreta: María Martínez, Alba Llorente, Mihaela Zaharia i Elena Gherghe.

CAMBRERES

2

9

16

23

30

DL

4

11

18

25

DC

7

14

21

28

DS

3

10

17

24

31

DM DV

5

12

19

26

DJ

1

8

15

22

29

DG

MARÇ

“Si poses aquesta barrera de ‘fins aquí’ i deixes un missatge clar i contundent, et fas respectar en aquest món”

6

13

20

27

Dia Internacional de les dones

Dia Internacional de la visibilitat trans

Núria fornera

Besavis, avis, mare i ara la filla: tots i totes en el mateix negoci familiar, que porta el nom de l’àvia (Juanita). Però és la Núria, la filla, la primera que treballa tant a la botiga com al forn. Malgrat que la seva mare –a qui a les clientes encara els agra-da veure a la botiga–, també va aprendre bastant de l’ofici nocturn del forn quan el seu pare (l’avi de la Núria) es trobava delicat del cor. Si la Montserrat va aconseguir conci-liar botiga i família va ser perquè “el menjador de casa nostra era a dalt de la botiga, i quan els nens plora-ven em picaven amb un bastó i lla-vors jo pujava”. Ara, la seva filla Nú-ria treballa satisfeta tant a la botiga com al forn: “de petita ja jugava amb els sacs de farina i m’agradava ser aquí. També darrere la botiga fèiem la xarranca. Ja llavors les clientes em deien ‘nena, dona’m aquesta barra, va, que et dono els diners justos!’”. Reconeix que “el forn és més crea-tiu, però com que jo també soc a la botiga sé més el que li agrada a la gent. Per exemple, si volen els talls de pa menys profunds... cosa que els forners d’abans no sabien”. Dones expertes en pa i pastes amb ingredients naturals, un bé molt cobdiciat avui en dia: “molta gent ens diu que venen quan volen men-jar pa bo, sobretot al Nadal... però haurien de venir cada dia!”.

Núria Soler.

6

13

20

27

DL

1

8

15

22

29

DC

4

11

18

25

DS

7

14

21

28

DM DV

2

9

16

23

30

DJ

5

12

19

26

DG

ABRIL

3

10

17

24

Dia Internacional contra la prostitució infantil

Dia Internacional de la visibilitat lèsbica

“La clientela ens diu que les nostres pastes tenen el mateix gust que les que fan les seves mares, i és perquè la meva àvia, quan coïa les pastes que la gent feia abans a casa, els hi demanava la recepta”

CRISTINA,ALÍCIA, NATI, MARÍA JOSÉ I CRISTINA

No tenen superpoders, però les nos-tres heroïnes de la nit reconeixen que “tenim més desenvolupats els sentits: l’olfacte, la vista, l’oïda... Escoltes un so-roll i ja et gires, som com els linxs”. Així es descriuen les nostres agents cíviques, fidels aliades dels ciutadans i ciutada-nes, especialment de “noies que surten de festa, dones que treballen o dones grans desorientades”. Paciència i educa-ció no els falta, però tampoc temprança “per no manifestar de vegades que en

una situació estàs amb l’ai al cor”. Tants acompanyaments les converteixen en confessores d’històries anònimes: “és curiós, la gent t’explica coses de la seva vida sense conèixer-te. Notes la soli-tud una barbaritat”. Sempre intuïtives, compten amb sobrenoms per a “els sospitosos de la nit, als que anomenem ‘los caracoles’. Tenim un sisè sentit, que també el dona l’experiència. Totes hem sentit por en alguna ocasió, per això les dones agraeixen que estiguis aquí, així

com la teva valentia”. Encara que les se-ves famílies al principi es posessin les mans al cap, reconeixen que treballen en això també “perquè durant el dia no només dormim, també fem les feines de la casa i, si tenim canalla, així també els podem atendre”. Optimistes, finalit-zen la jornada hivernal explicant anèc-dotes nocturnes i fent broma sobre “la calor que han passat aquella nit”. Això sí, totes tenen clar que “el que passa a la nit es queda a la nit”.

D’esquerra a dreta: Cristina Codorniu, Alicia Ortubia, Nati De Dios, Maria José Gómez i Cristina Pérez.

SERENES

4

11

18

25

DL

6

13

20

27

DC

2

9

16

23

30

DS

5

12

19

26

DM DV

7

14

21

28

DJ

3

10

17

24

31

DG

MAIG

1

8

15

22

29

Dia Internacional contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere

Dia Internacional de les dones per la pau i el desarmament

Dia Internacional d’acció per la salut de les dones

“La gent ens aplaudeix, ens canta cançons, ens saluda i ens agraeix 20.000 vegades que els acompanyem”

KRISTINA,ALiCIA i reyes

“A la nit no et jutgen i et donen espai per a la llibertat de vestir i pensar, et sents més inclosa en el grup”, diuen els esperits creatius nocturns Reyes i Alícia. Comparteixen amb la Kristina la passió per la música, que aporta a la gent “se-rotonina, l’hormona de la felicitat”. I no ha de ser senzill transmetre aquesta alegria a altes hores de la nit, quan tens periples diaris com el de la Kristina: “un dissabte al matí començo escoltant metal al gimnàs. Després, me’n vaig corrent a treballar a la perruqueria, faig dues classes de cant, un assaig i d’aquí a Rocksound si tinc un bolo”. Reconeix que “el metal em dona germanor. Les artis-tes en el heavy, el metal o el punk sem-pre van ser persones apartades de la societat. Això ens ha portat a unir-nos en xarxes a través de grups de dones en la música, com Aedea’s Daughters i Rockin’ Ladies”. Tampoc és ni va ser fàcil per a la Reyes: “els meus pares es van assabentar que estàvem a la música quan portàvem 60 concerts fets, dues maquetes i un disc publicat. Recordo la seva famosa frase d’aleshores: ‘el que em faltava, cabareteres entretenint drogoaddictes’”. Res a veure, ja que elles prefereixen definir-se com a dones amb “força, energia, desimboltura. No ens fa vergonya fer el ridícul perquè ja abans ens hem hagut d’enfrontar a aquestes cares que et diuen ‘què fas?’”, diu la Kris-tina, mentre que la Reyes i l’Alicia asse-guren que “les dones baixem el nivell de testosterona de la nit, hem aportat obertura de mires i restat violència a l’ambient nocturn”.

CANTANT, PERIODISTA I DJ

D’esquerra a dreta: Kristina Vega, Alicia Rodríguez i Reyes Torío.

1

8

15

22

29

DL

3

10

17

24

DC

6

13

20

27

DS

2

9

16

23

30

DM DV

4

11

18

25

DJ

7

14

21

28

DG

JUNY

5

12

19

26

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència sexual en els conflictes

Dia internacional de l’orgull LGTBI

“Una dona ha de lidiar més batalles a la música per a ser reconeguda com un home, tret que tinguis una veu prodigiosa, siguis guapíssima de la mort o estiguis hipersexualitzada”

FÁTIMA i MARI CARMEN SERVEI DE NETEJA NOCTURN

Mari Carmen i Fátima s’encarreguen que ens trobem els carrers impeca-bles, netejant de “mobles, matalas-sos i escombraries” totes les ubica-cions on es troben els contenidors. “És una feina molt activa: escom-bres, condueixes, treus el camió...”. Malgrat això, sempre treballen amb bona actitud, com és el cas de la Fá-tima. “Jo em vaig trencar el turmell només entrar-hi i vaig demanar l’alta perquè m’avorreix ser a casa. M’agra-da provar coses noves i la nit no és tan atrafegada, mentre no et topis amb un maleducat o borratxo que insisteixi a voler ajudar-te”. Aquests ‘espontanis’ a la foscor no les desani-men: “a nosaltres no ens acovardeix res. Tenim les mateixes qualitats que un home per a aquesta feina, ells també van amb por de vegades”. No donar excessives confiances és tam-bé bàsic, i Mari Carmen reconeix que “en zones de pas on em trobo amb molts nois, de vegades saludo però intento no interactuar molt amb ells”. A més de coratge i decisió, els ajuda la seva fortalesa: “cal tenir-la per moure coses cada nit: la gent deixa enmig dels contenidors tas-ses de vàter, fustes, conills vius en-gabiats i fins i tot armaris”, diu Mari Carmen. Però la seva feina nocturna també els arrenca somriures: “vam riure molt amb les disfresses el dia de Carnestoltes”. I, tot i que en les seves famílies el repartiment de les tasques és equitatiu, hi ha una cosa que Mari Carmen té clar: “a casa meva, jo no baixo les escombraries mai”.D’esquerra a dreta: Fátima Trinchete i Mari Carmen Rodríguez.

6

13

20

27

DL

1

8

15

22

29

DC

4

11

18

25

DS

7

14

21

28

DM DV

2

9

16

23

30

DJ

5

12

19

26

DG

JULIOL

3

10

17

24

31

“A la gent sospitosa de la nit els sortegem ‘escombrant-los’, amb cops d’escombra llargs”

TERESA, ISABEL, MARÍA JESÚS, MATILDE I ANNA

Se senten respectades en la professió, tot i que encara han de batallar amb situa-cions així: “Moltes vegades som ‘la noia’, o et diuen així: ‘escoltaaa!’, ‘nenaaa!’ i això és el que vivim”. Com diu l’Anna: “Quan ets doctora, noia i jove per a ells mai ets la doc-tora, sempre ets ‘la que passava per allà’. Hi ha pacients que porten diversos dies ingressats i et coneixen i fins i tot al cinquè dia t’estan preguntant ‘quan ve el doctor?’”. Obstacles a part, la dificultat de torn de nit radica també en el fet que a altes hores de la nit arriben “moltes situacions estressants i violentes”. Les afronten amb “els recursos que hi ha” i la sort de saber que “som com una pinya”. En urgències sempre arriben situacions estressants amb pacients i fami-liars. I elles tenen clar que són la primera barrera que canalitza les queixes: “Hem de tractar que disminueixi la seva angoixa, a vegades causada per la mateixa espera”. Les seves qualitats professionals i personals les ajuden: “s’ha de saber escoltar, ser amable, empàtica, sobretot donar informació i, també, moltes vegades callar. En moments tràgics cal restar en silenci, acompanyar”. També experimenten moments gratifi-cants, com aquest que recorda la Matilde: “A un pacient que tenia una aturada cardía-ca, jo li estava donant massatge i vaig co-mençar a notar que ja havia batec. Llavors un dia, anant per la Plaça de la Vila, la seva dona em va veure i em va dir ‘el meu ma-rit segueix viu gràcies a vosaltres’. És molt emocionant”, conclou.

D’esquerra a dreta: Teresa Pellicer, metgessa de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del Servei d’Urgències; Isabel Martínez, Supervisora d’Infermeria de nit; María Jesús Adrián, metgessa Coordinadora del Servei d’Urgències; Matilde Rodríguez, Supervisora d’Infermeria de nit, i Anna Sánchez, metgessa del Servei de Medicina Interna.

INFERMERES I DOCTORES D’URGENCIES HOSPITAL ESPERIT SANT

,

3

10

17

24

31

DL

5

12

19

26

DC

1

8

15

22

29

DS

4

11

18

25

DM DV

6

13

20

27

DJ

2

9

16

23

30

DG

agOST

7

14

21

28

“El més complicat a la nit és que mai saps el que pot entrar per la porta”

MONTSE, MIRIAM, ROSA i NATIVIDAD

“Al taxi aprens que hi ha molts tipus de persones”, diuen elles. Tantes com taxis-tes diferents. Miriam treballava d’artesa-na ambulant i està fent el taxi nocturn “perquè em permet anar a la meva bola”. Rosa era gravadora de dades i va acon-seguir la llicència gràcies al seu pare, tot i que “es van apostar ell i el mecànic que no durava ni un any en això, i ja porto un munt de temps”. Montse va treballar abans “en una fàbrica i com a vigilant de seguretat”. També té el carnet de camió, però prefereix el taxi perquè “en el camió, estàs sola a la carretera i si et passa algu-na cosa sempre és pitjor”. Natividad, de 61 anys, va arribar al taxi amb 59 i expli-ca emocionada que, després de viure un temps a Badajoz, va tornar a Catalunya quan es va separar per “cuidar una cun-yada meva que estava malalta. Quan ella va morir, em vaig quedar amb el meu germà vidu. Ell em va dir ‘no treba-llis’, però jo em vaig treure el carnet. Ara m’encanta aquesta feina”. Les nostres ta-xistes afirmen ser més previngudes que els homes, ja que “no ens agraden les ca-rreretes al volant”. Tot i que el risc a la nit existeix (elles mateixes han patit algun atracament o pallissa) no es consideren valentes, però sí creuen que “una cosa que t’ensenya el taxi és a batallar, gue-rrejar. Som dones, però no som ximples ni estem desvalgudes”. Són amants dels animals, “els peludets”, fins al punt que Miriam compta amb “servei d’animals al taxi, fins i tot els porto a incinerar”. Quan la jornada s’acaba, elles recapitulen: “cada dia me’n vaig a dormir tranquil•la, perquè no robo un duro a ningú, ni dono voltes extres a la gent amb el taxi”, diu la Miriam.

TAXISTES

D’esquerra a dreta: Montse García, Miriam Martínez, Rosa Moreno i Natividad Isabel Montero.

7

14

21

28

DL

2

9

16

23

30

DC

5

12

19

26

DS

1

8

15

22

29

DM DV

3

10

17

24

DJ

6

13

20

27

DG

SETEMBRE

4

11

18

25

ELI, alba, etc

POLICIALOCAL

Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens

Dia d’acció global per la despenalització de l’avortament

“Som com un capellà: com només ens veuen d’esquenes,la clientela ens ho confessa tot”

PILAR FARMACEUTICA

“Jo és que gaudeixo molt treba-llant”, diu la Pilar. I deu ser veritat, ja que de vegades enllaça el torn de nit amb el de dia. Aquesta ta-rragonina de Benisanet recorda els inicis del seu negoci familiar i els torns de nit de fa 17 anys: “eren guàrdies molt divertides, estàvem tota la nit a la fresca, ja que una veïna portava xocolata, un altre unes pastes i fins les 4 del matí es-tàvem xerrant amb el veïnat, amb la porta oberta”. Contràriament al que es pot pensar, a la nit no solen passar coses molt estranyes: “són poques les visites i més imperso-nals. De dia, la gent et ve a parlar, fas un servei més social... Et venen fins i tot amb les llibretes del banc i cartes, et pregunten de tot”. La majoria de medicaments que es compren a la nit són “per a mal de queixals, algun antibiòtic i alguna altra urgència que passa sovint: comprar xumets!”. Però, en gene-ral, la nit és tan tranquil•la que l’aprofita “per estudiar cursos de reciclatge i posar-me al dia de pa-perassa”. Ella té clar que les dones fan un gran servei en el seu ofici: “som bones en temes d’atenció, sa-lut... Estem més per la cura. A més, ara els rols de l’atenció primària s’han passat a la farmàcia i la gent ve demanant-te consell. Moltes persones t’agraeixen que els hagis fet anar a la consulta”.

Pilar Bladé

5

12

19

26

DL

7

14

21

28

DC

3

10

17

24

31

DS

6

13

20

27

DM DV

1

8

15

22

29

DJ

4

11

18

25

DG

OCTUBRE

2

9

16

23

30

Dia Internacional de les nenes

Dia Internacional de les dones rurals

Dia internacional de la despatologització trans

“De vegades el nen plorava si el deixàvem amb l’àvia, així que vam comprar un matalàs i dormia a la botiga amb nosaltres”

YOLANDA,antonia, maribel i ELisabetPOLICIES

Cada vegada són més, i ho tenen clar: “som valentes, amb caràcter, no som submises. Aportem sentit comú”. Al-guna recorda quan “em canviava en el mateix vestuari que els homes i no teníem cap referent femení. Ara, a les companyes noves de seguida les aco-llim i els diem ‘no et preocupis’”. Conci-liar no sempre és fàcil en la nit, per això algunes no van tenir criatures i d’altres són mares separades que necessiten canviar-se al torn de dia. Guanyar-se el respecte en un entorn masculinitzat

suposa per a elles batallar per “demos-trar diàriament que vals igual que els agents homes. En una baralla t’has de rebolcar igual que ells, que sempre s’envalenteixen més, mentre nosaltres aportem calma”. Al cap i a la fi, “moltes vegades actuem fent de psicòlogues”. Santa Coloma és una ciutat amb una densitat de població elevada, i això influeix en què el 70% dels serveis siguin per problemes de convivència. Pel que fa als casos de violència de gènere, “la dona sempre se sent millor

amb una agent femenina, empatitzes més amb ella. Cal tenir tranquil•litat, deixar que ella s’expliqui, sense pres-sió. Les que som aquí som persones que sabem escoltar, cosa que la gent sempre necessita”. Els dies més bonics que recorden han estat ajudant a tor-nar a casa gent gran amb Alzheimer, o treballant en la cavalcada de Reis i a les portes dels col•legis. “No som conscients del bé que fem o del poder que tenim: amb només una explicació ajudem moltíssim la gent”.

D’esquerra a dreta: Yolanda , Antonia , Maribel i Elisabet.

2

9

16

23

30

DL

4

11

18

25

DC

7

14

21

28

DS

3

10

17

24

DM DV

5

12

19

26

DJ

1

8

15

22

29

DG

NOVEMBRE

“De vegades sembla que siguis Superman per tenir uniforme: que ho sàpigues tot, que no et faci mal res ni sentis res, que sempre puguis amb tot... Malgrat això, és cert que som valentes i tenim una gran fortalesa”

6

13

20

27

ELI, alba, etc

POLICIALOCAL

Dia Internacional en memòria de les víctimes trans

Dia Internacional contra la violència vers les dones

NOELIACONDUCTORA D’AUTOBÚSnocturn

“Quan em vaig voler treure el carnet d’autobús la meva mare em va dir ‘tu es-tàs boja’. No vaig trigar gens, vaig apro-fitar que la meva exparella no anava a l’autoescola, vaig fer canvi de nom de la seva matrícula i me’n vaig examinar jo. Al principi és un pal, perquè et veus amb 27 anys portant un autobús a la nit, tot bastant impactant. Després t’adones que tens més flexibilitat horària per fer activitats o rutines diàries, també en el cas de les que són mares solteres”. Des

de fa vuit anys, aquesta colomenca por-ta les regnes d’un autobús nocturn a Barcelona: “em sento una dona empo-derada, jo soc aquí qui condueix, la que mana en aquell moment”. Li encanta la seva empresa, perquè “és molt familiar”, i es defineix com a cordial: “quan entren a l’autobús jo només dic ‘hola bones’, perquè no sé si per a ells o elles és ‘bona nit’ o ‘bon dia’. A les persones que surten de treballar se les nota cansades però les que van a la feina solen anar adormides i

encara més negatives”. Al seu bus pugen molts turistes, i això li encanta: “m’agra-da molt ajudar la gent, indicar-los on poden anar o què visitar”. Anècdotes n’hi ha, algunes d’impactants: “un senyor em va dir: ‘tu segur que cobres menys que els teus companys’. Li vaig contestar que cobrava igual i que ‘només per aguantar persones com vostè a mi ja m’haurien d’estar pagant més que als meus com-panys homes’”.

Noelia Quero

7

14

21

28

DL

2

9

16

23

30

DC

5

12

19

26

DS

1

8

15

22

29

DM DV

3

10

17

24

31

DJ

6

13

20

27

DG

DESEMBRE

“No soc Google Maps ni Siri. Soc Noelia, conductora d’autobús, una persona... així que al menys digues-me hola quan entres”

4

11

18

25

Dia Mundial de la lluita contra la Sida

Dia del Drets Humans

gener

MAIG

SETEMBRE

4111825

310172431

6132027

6132027

5121926

18152229

29162330

18152229

4111825

5121926

4111825

7142128

18152229

7142128

3101724

7142128

6132027

29162330

310172431

29162330

5121926

6132027

18152229

4111825

7142128

310172431

29162330

5121926

febrer

JUNY

OCTUBRE

4111825

6132027

29162330

5121926

18152229

7142128

310172431

març

JULIOL

NOVEMBRE

abril

AGOST

DESEMBRE

5121926

29162330

7142128

4111825

3101724

7142128

6132027

310172431

29162330

6132027

18152229

5121926

4111825

18152229

18152229

3101724

6132027

29162330

5121926

4111825

7142128

* El c

alen

dari

2021

no in

clou l

es fe

stes

loca

ls

CALENDARI 2021

181522

3101724

6132027

291623

5121926

4111825

7142128

18152229

310172431

6132027

29162330

5121926

4111825

7142128

7142128

29162330

5121926

18152229

4111825

3101724

6132027

5121926

7142128

310172431

6132027

29162330

18152229

4111825

93 466 14 11

Cançó de fer camí Vols venir a la meva barca?-Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança-i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços-i serem quatre, serem cinc!-i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Sí, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal

CALENDARI DE LES DONES 2020

Disseny i fotografia: Núria AntonijoanTextos: Alicia Rodríguez

93 466 14 11

Dones que fan nostra la nit