San Pietro In Montorio

Autora: VMC

1. Dades generalsSan Pietro in Montorio, és un templet renaixentista, que va ser construït per Donato di Pascuccio, conegut com Bramante, en el Cinquecento, el 1502 i que està situat a Roma.

Donato Bramante és el millor representant de l’arquitectura de l’alt Renaixement. Va néixer a prop de Urbino, i va viure entre l’any 1444 a 1514. L’any 1506, el Papa Juli II li encarregà el projecte de la nova basílica de Sant Pere.

La invenció de la impremta durant l’època renaixentista afavorirà la difusió de les noves idees, sobretot de les idees humanistes que, inspirant-se en la filosofia clàssica, veuen l’home com a centre i mesura de totes les coses. Molts artistes d’aquesta època, segle XVI, atrets per la construcció de la nova Basílica del Vaticà, es traslladen a Roma, que es converteix en la capitalitat artística. Bramante farà el primer projecte de Sant Pere: una planta central de creu grega inscrita en un quadrat.

2. L’estil L’arquitectura del templet és d’estil Renaixentista. És caracteritza per la proliferació de les cúpules com a culminació simbòlica dels edificis, pels edificis de planta centralitzada, per la utilització de les normes constructives clàssiques: els ordres jònics, dòrics i corintis, i les seves variants. La utilització de la perspectiva lineal permet als arquitectes dibuixar l’obra abans de començar-la per poder veure com quedarà.

3. Anàlisis formal i estilísticAquests templet mesura 4,5 metres de diametre. Està fet de pedra: marbre i granit. És de planta centralitzada circular.En un primer moment, Bramant va plantejar la seva obra dins d’un claustre circular que potenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic. Aquest porjecte no es va dur a terme i l’edifici va quedar atrapat a l’interior d’un claustre rectangular. El primer disseny és el que hi ha a la imatge del cantó. Tot i així el templet va impressionar tota Roma.

L’edifici està envoltat per columnes d’ordre toscà, que és una variant del dòric. Les columnes tenen base, i a sota de la base un plint. A la part superior de la columna té un l’arquitrau dòric i a sobre un fris dividit en tríglifs i mètopes, decorades amb instruments del martiri de Sant Pere. Una cornisa remata l’entaulament. A més de columnes té uns pilars adossats, o pilastres, en el mur circular que envolta la cel·la.

L’arquitectura del templet és arquitravada i voltada. Una cúpula de mitja esfera, amb nervis que conflueixen en una llanterna rematada amb una creu, cobreix l’edifici.

A l’interior hi ha una cel·la circular amb una entrada principal i dues entrades secundàries.Els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que va fer l'autor, juntament amb la concepció gairebé pictòrica de la llum, que genera clarobscurs entre els diferents espais i volums, van permetre fer realitat en l'edifici el delit de monumentalitat. La llanterna i moltes de les finestres són cegues.

El templet es divideix en dos pisos. El primer pis comença amb una escalinata circular. A sota hi ha una cripta a la que es pot entrar per una porta amagada entre les escales. En aquesta cripta és on deia la tradició que el primer Papa, Sant Pere, va ser crucificat de cap per avall.

Al pis superior, que s’inicia amb una balustrada, hi ha un cos cilíndric que fa les funcions de tambor. En aquesta part, com al primer pis, l’arquitecte alterna un conjunt de finestres obertes, finestres cegues i nínxols. Aquests últims coberts amb cúpules de quart d’esfera coronades per una petxina. A sobre hi ha una cúpula de mitja esfera amb una llanterna rematada amb una creu.

La decoració més destacada a l’exterior són els nínxols o fornícules coronats amb petxines. També destaca la decoració de la llanterna que corona la cúpula. L’autor s’inspira en els tholos: antics temples grecs de forma circular.

4. Funció i significat

El templet té una funció religiosa. És va fer per commemorar el martiri de Sant Pere, en el lloc on la tradició situa la roca del mont Janícul, posteriorment anomenat Montorio, on va ser crucificat i mort.Aquest templet va ser encarregat pels Reis Catòlics per commemorar la Reconquista de Granada, l’any 1502. Està situat en el claustre del monestir de San Pietro, on actualment hi ha l’acadèmia de Belles Arts d’Espanya a Roma.

D’acord amb la creença neoplatònica expressada, entre d’altres, pel filòsof i teòleg Marsilio Ficino, l’esfera és la forma més perfecte i s’identifica amb Déu. Aquest Templet de Bramante es considera un dels edificis platònics ideals i la cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

Marsilio Ficino

Els models que va tenir en ment l’autor quan va crear San Pietro in Montorio, van ser el Panteó i el temple dedicat a la deessa Vesta, ambdós a Roma.Aquesta obra serà un model a imitar durant els anys posteriors. Serà un referent, per exemple, per a la pintura que farà Rafael, dos anys després d’acabar-se el templet: Esposori de la Mare de Déu.

5. Bibliografia

• El llibre d’Història de l’Art de l’editorial Vicens Vives.• http://arte.observatorio.info/2008/06/san-pietro-in-

montorio-bramante-1502-1510• http://www.historiadelarte.us/renacimiento/

cinquecento/san-pietro.html• http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=bramante• tp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/14/el-

templet-de-san-pietro-in-montorio-de-roma/