visita guiada a l’esglÉsia de la doma. la garriga · el cristianisme a través de les arts...

El Cristianisme a través de les arts visuals Curs de formació. JUNTS. Curs 2015-16

1

Aquesta visita guiada és un exemple activitat pedagògica que mostra la relació entre

l’art i el cristianisme en l’entorn local de l’alumne. Va adreçat a alumnes d’ESO de La

Garriga i municipis propers. Algunes activitats estan pensades per fer durant la mateixa

sortida i d’altres caldrà treballar-les a l’aula.

L’ESGLÉSIA DE LA DOMA

Conjunt romànico-gòtic que va ser seu de la parròquia fins el 1737, any en que es va traslladar a la nova església barroca. El nom li ve de hebdomada (setmana, en llatí) que eren els torns que tenien els religiosos per atendre la comunitat. En aquest cas l’església era servida per dos domers. El conjunt monumental està ubicat en una zona amb vestigis romans i visigòtics. La primera referència documental de l’església és el testament del 966 del comte Miró I de Barcelona, fill del comte Sunyer I. Entre 1957 i 1959 Josep Maurí i Serra, destacat garriguenc, va promoure la seva restauració.

VISITA GUIADA A L’ESGLÉSIA DE LA DOMA. LA GARRIGA

Dossier de treball per a l’alumnat


2

La Doma és un recinte fortificat que acull una església, els dormitoris dels clergues i un cementiri.

1. Busca al diccionari la definició de domer.


3

El conjunt arquitectònic

L’edifici romànic original format per una sola nau (actualment és la central) és del segle XII. No té absis. La nau central és construïda durant la transició al gòtic, ja que la volta de canó és una mica apuntada. Entre el 1559 – 1561 es construeixen les naus laterals en estil gòtic. Hi ha una inscripció a la porta de la sagristia que en fa referència.

2. Busca la inscripció que fa referència a la construcció de les naus laterals i

anota-la aquí.

Nau central romànica. Coberta de volta de canó lleugerament apuntada. A la dreta de la nau central: arcs apuntats gòtics.

La nau lateral dreta consta de tres trams coberts de volta de creueria i de

clau de volta.


4

Arcs apuntats / Les nervadures de volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps

d’àngels i en l’altre sobre columnes poligonals.

- Les nervadures de volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps d’àngels i en l’altre sobre columnes poligonals.

- La decoració de les tres claus de volta és diferent. . escut de Catalunya . imatge de Santa Caterina d’Alexandria . imatge de Sant Antoni abat

La nau lateral esquerra conté una capella de la primera meitat del segle XIV

coberta amb volta de creueria i recolzada sobre mènsules amb representació del tetramorf. - Clau de volta amb Sant Jaume

Una de les capelles va ser finançada per les confraries d’inmigrants occitans que van arribar a Catalunya a mitjans del s.XVI.

La sagristia també té volta de nervadura. A la clau de volta hi ha el símbol de IHS.


5

3. Identifica les imatges de les tres claus de volta de la nau lateral dreta. Fes-

ne fotografies. Quines són?

Un atribut és un objecte característic que serveix per reconèixer certs personatges o certes idees personificades. Algunes de les característiques identificatives dels sants poden ser: certs trets físics (sexe, edat, barba, cabells blancs, calvície...), la seva vestimenta i certs objectes i animals que l’acompanyen, moltes vegades relacionats amb el seu martiri.

4. Busca la vida i llegenda de Santa Caterina d’Alexandria.

a) Quins són els atributs amb què se la representa?

b) Com va morir?

c) Quina relació té la història amb els atributs amb que se la representa?

d) De qui és patrona?

5. Busca informació sobre Sant Antoni abat i respon:

a) Qui va ser sant Antoni abat?


6

b) Amb quins atributs se’l representa?

c) De què és patró?

6. Localitza a la nau lateral esquerra la clau de volta de Sant Jaume i fes-ne

una fotografia.

a) Digues quins són els seus atributs.

b) Esbrina per què se’l representa

d’aquesta manera.

Clau de volta de Sant Jaume.

7. Localitza les mènsules on hi ha representats els 4 Evangelistes (tetramorf).

Relaciona amb fletxes:

Àngel Marc

Àguila Lluc

Brau Mateu

Lleó Joan

La portalada d’accés és una obra gòtica de Bertran Felip acabada el 1563.

- L’arc és apuntat - Al centre hi ha la figura de Sant Esteve orant. - Hi ha representacions d’àngels i monstres a les impostes. - A l’extradós hi ha motius florals i flames.


7

El campanar, el comunidor i la tanca El campanar actual és del s. XVI.

- Situat a llevant - De planta quadrada i coberta piramidal - Hi ha dues obertures en arc de mig punt, que són aprofitades de l’antic

campanar en espadanya romànic.

El comunidor és també del s. XVI. - Situat a l’extrem sud-oest - De planta quadrada coberta sobre pilastres - Al s.XVIII s’hi afegeix el cos superior

El conjunt arquitectònic està envoltat per una tanca que la configura com una església – fortalesa amb murs, espitlleres i merlets.


8


9

8. Ves cap al comunidor i fes-ne una fotografia. Investiga per a què

s’utilitzaven els comunidors.

Altres peces importants de l’església

Pila d’aigua beneïda del segle XV,

d’alabastre.

Pila baptismal del segle XVI.

Retaules barroc dedicat a la mare de Déu del

Roser.

Pila d’alabastre del s. XV

EL RETAULE DE SANT ESTEVE DE LA DOMA

Abans de començar...

9.

a) Qui és el patró de La Garriga?

b) Per què creus que l’església de la Doma té un retaule d’aquest sant?

10. A qui s’atribueix aquesta pintura? A quina època correspon? A quin estil

artístic pertany?

11. Esbrina si hi ha algun altre retaule de la mateixa època per la comarca,

dedicat a aquest sant? De qui és l’autoria?


10

Qui va ser Sant Esteve?

La història de Sant Esteve procedeix d’un llibre del Nou Testament anomenat Fets dels Apòstols. Va ser escrit a la darreria de s. I. En aquest llibre es narren els inicis i expansió del cristianisme i la manera de viure de les primeres comunitats cristianes. Esteve és un dels set diaques anomenats pels apòstols per ajudar en l’atenció als més pobres i necessitats de la comunitat cristiana. Acusat pels jueus de blasfem, va ser jutjat i condemnat a mort per lapidació. És considerat un dels primers màrtirs de l’Església.

12. Busca al diccionari les paraules:

Diaca:

Màrtir:

13. Llegeix el text dels Fets dels Apòstols on es fa referència a Sant Esteve:

Ac 6, 1- 15; Ac 7, 54 – 60. Copia els versets que fan referència a la seva

lapidació.

Les llegendes sobre Sant Esteve

El naixement: Tot just acabat de néixer ( a Galilea, a casa dels seus pares Antíoc i Perpètua) fou segrestat per Satanàs. El dimoni va substituir el nadó autèntic per un dimoni amb aspecte de nadó. Esteve és abandonat pels dimonis al llindar de la porta de la casa del bisbe Julià.


11

Aquest és un tema relativament freqüent en les representacions medievals.

La seva joventut i formació: És criat a casa del bisbe Julià, i quan Esteve es fa gran, és anomenat diaca pel mateix bisbe.

Els somnis: Esteve té una visió d’un àngels que li ordena que vagi a predicar l’Evangeli a Alexandria i Àsia. En un altre somni, l’àngel l’adverteix que ha de tornar a casa dels seus pares per desemmascarar el dimoni que havia usurpat la seva herència i la seva personalitat des del bressol.

Diferents miracles de Sant Esteve després de mort i també de les seves relíquies: - Un cop Esteve ha mort, el cos queda sense sepultura i exposat a les

bèsties. Gamaliel, un devot cristià, l’enterra d’amagat a la tomba familiar. 400 anys més tard, Gamaliel s’apareix en somnis al bisbe Julià per indicar-li on està enterrat i com reconèixer les seves relíquies. S’apareix fins a tres vegades fins que no arriba a convèncer el bisbe que vagi a descobrir les seves restes.

- L’exorcisme de la princesa Eudòxia davant la tomba del sant.

14. En el text anterior, trobes alguna incoherència pel què fa al bisbe Julià?

Iconografia de Sant Esteve

Fonts iconogràfiques La iconografia de Sant Esteve està basada en diferents fonts:

a) El text del llibre dels Fets dels Apòstols. b) Les narracions populars, força imaginatives i espontànies i que no formen

part dels relats “oficials”. c) La font literària més important que es difon durant l’Edat Mitjana és La

llegenda Àuria, de Jaume de la Voràgine, del s. XIII. En ell es recullen totes aquestes narracions populars referents a la vida i llegenda dels sants.

15. Busca alguna informació complementària sobre La llegenda Àuria.


12

Atributs de Sant Esteve Les representacions més freqüents són (no sempre hi són totes alhora):

Jove, sense barba. Vestit amb els hàbits de diaca i l’estola. Pot portar el llibre dels Evangelis a les mans. Una fulla de palma a la mà. A partir del s.XII sosté a les mans, o juntament amb el llibre, o en equilibri

sobre el seu cap una o vàries pedres.

16. Per què creus que un dels atributs de Sant Esteve són les pedres?

17. Què simbolitza una fulla de palma entre les mans?

Estructura del retaule

18. Fes un esbós de l’estructura del retaule:


13

19. Numera i posa lletres a l’esbós de les diferents parts del retaule:

A. Carrer central (escena 1)

B. Carrer lateral esquerre (escenes 2 i 4)

C. Carrer lateral dret (escenes 3 i 5)

D. Àtic

E. Guardapols

20. Fes un altre esbós igual que l’anterior, però en lloc del noms de les parts

del retaule, identifica què s’hi representa en cadascuna de les escenes

(temàtica iconogràfica).


14


15

21. Amb l’ajut dels textos anteriors sobre els temes iconogràfics, identifica les

diferents escenes:

A.1 Carrer central

Els apòstols exalten el màrtir i la santedat del diaca Esteve. Sobre un pedestal, el sant hi és presentat amb riques vestimentes, un llibre en una mà i la palma de màrtir en l’altra. El nimbe que li envolta el cap n’indica el nom. Els 12 apòstols l’acompanyen.

22. Recorda el nom dels dotze apòstols de Jesús:


16

B.2. Carrer lateral esquerre superior

Amb intenció clarament didàctica, les escenes dels carrers laterals expliquen moments determinants de la vida i llegenda del sant. En aquesta es representa el diaca Esteve exorcista. Ja de gran, Esteve torna a casa seva per desemmascarar una criatura diabòlica que li havia suplantat la identitat des del naixement. El sant assenyala amb el dit l’infant endimoniat que ocupa el bressol i que no pot amagar ni les urpes ni les ales de ratapinyada.

23. Reprodueix en forma de dibuix la criatura endimoniada


17

C.3 Carrer lateral dret superior

El diaca Esteve manté una encesa disputa teològica a la sinagoga amb els sanedrí. La superioritat dels seus arguments desvetlla incertesa i nerviosisme entre els jueus. Entre els presents hi ha el jove Saule que, anys més tard, va passar de perseguir cristians a difondre el cristianisme, amb el nom de Pau.

24. Investiga què era el sanedrí.

25. Explica breument qui era Saule/Pau i què és el que va fer.


18

B.3 Carrer lateral esquerra inferior

Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, l’any 37, després del discurs a la sinagoga, el van condemnar a morir. Durant el martiri, Saule guarda els vestits dels botxins que tenen ben carregades les faldes amb les pedres que li van llençant.


19

26. Per què un dels atributs de Sant Esteve són les pedres?

27. Una altra escena molt coneguda del romànic català fa referència a la

lapidació de Sant Esteve (església de Sant Joan de Boí). Busca la imatge i

enganxa-la aquí.

C.5 Carrer lateral dret inferior


20

La troballa del cos incorrupte. L’acció se situa fora de les muralles de Jerusalem l’any 415 i s’hi mostra un seguici presidit pel bisbe Joan en el moment de desenterrar el cos, que es manté intacte.

D. Àtic

S’hi representa l’escena de la crucifixió (Calvari). És habitual veure-ho en els retaules de la època.


21

Els personatges dolents es situen a l’esquerra de la creu: el mal lladre, del que un dimoniet alat s’endú l’ànima, i quatre soldats que es juguen a palletes la túnica de Jesús. Els personatges bons estan a la seva dreta, a l’entorn del lladre bo, que un àngel acompanya cap al cel.

28. Fixa’t en l’escena de l’àtic.

a) Quins personatges pots reconèixer?

b) Com van vestits els soldats? Busca al diccionari la paraula anacronisme.


22

En aquest retaule, Sant Esteve rep l’homenatge dels apòstols Pere i Pau, parts que es van afegir posteriorment al retaule.

29. Identifica Sant Pere i Sant Pau pels seus atributs:

Atributs de Sant Pere:

Atributs de Sant Pau:

Sota el retaule

Sant Pere

Sant Pau


23

Referències bibliogràfiques de recursos electrònics

Díptic itineraris de la Garriga [en línia],

<http://www.visitalagarriga.cat/sites/default/files/continguts_fitxers/diptic_itineraris_garriga.

pdf> [Consulta: març 2016].

Església de la Doma [en línia], Catalonia Sacra <http://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-

de-la-doma/146/itinerari/38/l_ca> [Consulta: març 2016].

L’antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós. Joaquim Garriga [en línia],

<www.raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48293/> [Consulta: març 2016].

La Doma. Visita La Garriga [en línia], <http://www.visitalagarriga.cat/ca/senyalitzaci%C3%B3-

del-patrimoni-la-doma> [Consulta: març 2016].

La Garriga. Patrimoni, cultura, natura, turisme. Senyalització del Patrimoni; itinerari de La Garriga Secreta [en línia], Ajuntament de la Garriga < http://www.visitalagarriga.cat/ca/senyalitzaci%C3%B3-del-patrimoni-itinerari-de-la-garriga-

secreta> [Consulta: març 2016].

Retaule de Sant Esteve (La Doma, La Garriga) [en línia],

<https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Retaule_de_Sant_Esteve_(la_Doma,_La_Garr

iga)> [Consulta: març 2016].

Wikipedia [en línia], <https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Doma> [Consulta: març 2016].

Wikipedia [en línia],

<http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Retaule_de_Sant_Esteve_(la_Doma,_La_Garri

ga)> [Consulta: març 2016].

Referències bibliogràfiques

BARBÉ, E., GARCIA MOLSOSA, A., LLIMARGAS, J., OLIVER, J., Història de La Garriga. Dels

primers assentaments al segle XXI, La Garriga: Ajuntament de La Garriga març 2015.

CARMONA, J., Iconografia cristiana. Guía bàsica para estudiantes. Ediciones Istmo Madrid

2001.

DUCHET-SUCHAUX, G., La Bíblia y los santos. Guía iconogràfica. Alianza Editorial. Madrid 1996.

La Doma. Díptic Guia de visita. La Garriga Secreta.

LLIMARGAS, J., SEGURA, P., i col., La Doma. Retaule dels garriguencs, La Garriga: Edicions de la

Garriga Secreta 2012.

MANOTE, Mª.R., i col., Guia d’art gòtic del MNAC. Edició del MNAC Barcelona 1998.

http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48293/

http://www.visitalagarriga.cat/ca/senyalitzaci%C3%B3-del-patrimoni-la-doma

http://www.visitalagarriga.cat/ca/senyalitzaci%C3%B3-del-patrimoni-la-doma

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Doma

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Retaule_de_Sant_Esteve_(la_Doma,_La_Garriga)

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Retaule_de_Sant_Esteve_(la_Doma,_La_Garriga)


24

MAS CASTELLSAGUÉ, J., i col., La Garriga secreta. Allò en què potser no t’havies fixat mai, La

Garriga: Edicions del Garbell 2a edició maig 2009.

visita guiada a l’esglÉsia de la doma. la garriga · el cristianisme a través de les arts...

Documents