Valls 15 octubre 2017 N. 924

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

INVITACIÓA LA FESTA

Jesús coneixia molt bé com gau-dien els camperols de Galilea enels casaments que se celebravenen els llogarets. Sens dubte, ellmateix va prendre part en mésd’un. Quina experiència podiahaver-hi més joiosa per a aque-lla gent que ser convidats a uncasament i poder seure amb elsveïns i compartir junts un ban-quet de festa? Aquest recordviscut des de petit va ajudar Je-sús més tard a comunicar la se-va experiència de Déu d’unamanera nova i sorprenent. Se-gons ell, Déu està preparant unbanquet final per a tots els seusfills, ja que a tots els vol veureasseguts al seu costat gaudintper sempre d’una vida plena-ment feliç. Podem dir que Jesúsva entendre la seva vida senceracom l’oferiment d’una gran in-vitació en nom de Déu a aquestafesta final. Per això Jesús noimposa res per força, no pressio-na ningú. Anuncia la Bona Notí-cia de Déu, desperta la confian-ça en el Pare, encén en els corsl’esperança. A tots els ha d’arri-bar la seva invitació. Què n’haestat d’aquesta invitació deDéu? Qui l’anuncia? Qui l’es-colta? On es parla a l’Esglésiad’aquesta festa final? Satisfetsamb el nostre benestar, sords alque no siguin els nostres interes-sos immediats, no necessitem jaDéu? Ens estem acostumant apoc a poc a viure sense necessi-tat d’alimentar una esperançaúltima? Jesús era realista. Sabiaque la invitació de Déu pot ser

rebutjada. A la paràboladel «banquet de noces»es parla de diverses re-accions dels convidats.Uns rebutgen la invita-ció de manera conscienti rotunda: «No hi volienanar». Altres responenamb absoluta indiferèn-cia: «No en feren cas».S’estimen més les sevesterres i negocis. Però,segons la paràbola, Déuno es desanima. Perdamunt de tot hi haurà

una festa final. El desig de Déués que la sala del banquet s’om-pli de convidats. Per això calanar a les «sortides dels ca-mins», per on passa tanta genterrant, que viu sense esperança isense futur. L’Església ha decontinuar anunciant amb fe ialegria la invitació de Déu pro-clamada a l’Evangeli de Jesús.El papa Francesc està preocupatper una predicació que s’obses-siona «per una transmissió des-articulada d’una multitud dedoctrines que s’intenten imposara força d’insistència». El perillmés gran rau, segons ell, en quèja «no serà pròpiament l’Evan-geli el que s’anunciï, sinó al-guns accents doctrinals o moralsque procedeixen de determina-des opcions ideològiques. Elmissatge correrà el risc de per-dre la seva frescor i deixarà defer olor d’Evangeli».José Antonio Pagola

Dia 29 octubreVisita de la Mare de

Déu de Fàtima

El dia 29 diumenge, re-brem la imatge pelegrinade la Mare de Déu de Fà-tima al nostra Santuari.

Arribarà a les 6 de latarda, al Lledó.

Cant de la Salve,Rosari comentat,Vespres i Missa

dominical

ELS AVIS UNAVEGADA MÉSDilluns mati mentre emdirigia al convent de lesGermanes Mínimes, pelcamí em trobo uns nensque em saluden amb unbon somriure i em desitgenbon dia. M’aturo un mo-ments mentre la mare car-regava les bosses delcol·legi al maleter del cotxei els dic: on aneu tant matí?Que no teniu son? La mareem respon tot seguit: a ca-sa dels avis, on esmorzarani després cap a l’escola. Iel nen em diu: és que lamare ha d’anar a treballar.Jo continuo el meu camí,mentre anava pensant, ambels avis que una i altra ve-gada acullen a casa seva elsnéts i nétes, els cuiden, elsmimen, i sempre tenen apunt quelcom per a ells. Sipassen dies sense veure’ls,llavors els enyoren i elspetits en veure els avis s’hillencen al coll omplint-losde petits. L’Estimació ésgran, molt gran i això ésuna de les coses més boni-ques de la família. Quanaquesta experiència s’hatrencat, per la raó que sigui,sempre és un drama difícilde pair per tots. La família,que s’allarga i es multiplicaté necessitat constant detrobar-se i es troben argu-ments més que suficientsper a repetir les trobadesuna i altra vegada. I els avisi àvies, són únics. Recordoen un funeral els elogis queva fer una néta davant l’à-via que havia mort i que noveuria més en aquest món.Elogis que anaven més en-llà de tot gest humà, pro-per, afectiu i que indicavala magnitud d’amor que laneta havia rebut de la sevaàvia. I quan preguntes alsnens que participen de lacatequesi, qui són els quemés els estimen a més delspares, sempre són els avis iàvies. Avui faig doncs, a-quests elogis a tots ells, benconscient que són un signei puntal dins la família.Avis i Àvies, una vegadamés demano a la Verge delLledó que us beneeixi atots. P. Joan cmf

Vine Esperit Sant i omple els cors d’aquests teusfidels joves que avui rebran el teu sagrament.Vine Esperit Sant i fes que la teva llum els ompli deresplendor per irradiar-la.Vine Esperit Sant i fes que la teva força els acompa-nyi sempre, per ser els teus testimonis.Vine Esperit Sant i vessa sobre d’ells la teva Parau-la perquè els guiï en la seva vida.Vine Esperit Sant i omple’ls a tots del teu foc d’a-mor que els abrusi.

FESTA DEL DOMUNDdia 22 proper diumenge.

Sigues valent, la missió t’espera!En molts dels cassos, participar d’una missió, es ne-cessita valentia. La “missió de l’espai” a més dels co-neixements es necessita molta valentia per llançar-se al’espai amb una nau que no saps si tornarà. La missiódel rescat i d’ajuda en país en guerra, també es necessitavalentia pel risc de vida per les amenaces i perills quecorres. La missió d’estar socorrent a refugiats desempa-rats de tothom, també cal valentia, no n’hi ha prou ambles ganes. En cas de desastres naturals la valentia formapart de tots els socorristes. En el cas de la Missió quepodem ser cridats a portar la Bona Nova, és tot el ma-teix i fet amb amor, un amor que mai està absent d’a-questes experiències, les que siguin i ho fem en nom deJesús i enviats per ell. Ah! I una altra valentia, la convi-vència familiar, una missió que feta amb un gran amor,pot ser fàcil, però que amb els anys es complica per lespròpies deficiències humanes. Aquesta és una gran Mis-sió, viure en família aportant a casa tota la grandesa del’amor. També cal ser valent. P. Joan

Aquest dimarts passat vam iniciar amb els infants de primerany la Catequesi Familiar. Més de vuitanta nens i nenes om-plien les escales de la façana del santuari, donava goig deveure. Algun pare comentava que ja era la tercera vegadaque venia, una per cada fill. Altres eren nous, però tots esta-ven allí, especialment les mares, acompanyant llurs fills. Uncop feta la foto de rigor, ja dins el santuari el P. Helin els vadonar la benvinguda i cada catequista els anava cridant aformar els respectius grups. Tot plegat l’inici d’un camí, elcamí de la primera comunió, de la trobada amb Jesús i que,poc a poc aniran descobrint qui és, què ens diu i què fa, unatasca prou compromesa de tota la comunitat cristiana.Avui, diumenge, la Missa Familiar amb els de primer any,perquè participin junt amb els adults, de les celebracionscomunitàries, on la Paraula de Jesús es torna vida i l’ofrenadel Pa i del Vi, es torna el sagrament de vida per a tots elscreients. Sigueu benvinguts tots, grans i petits, i que la bonaMare del Lledó intercedeixi al Fill, Jesús, per cada família.

EL PELEGRINATGE A MONTSERRATDissabte passat, unes dues-centes persones de les diverses Parròquies del nostre Arxiprestat delL’Alt Camp, participàvem del pelegrinatge anual al Santuari de Montserrat, allí fèiem la nostraofrena, personal i col·lectiva a Maria junt amb una colla més d’arxiprestats de Catalunya. Presi-dia la Santa Missa el nostre Arquebisbe que acompanyava el primer aplec de professors cristiansde Catalunya. Un dia fratern i carregat de fe i pregària pel nostre poble.

Diumenge XXVIII durant l’anyORACIÓ INICIALQue la vostra gràcia, Senyor, ens precedeixi i ensacompanyi sempre i ens faci sol·lícits i constants enla pràctica del bé. Vós que viviu i regneu per sempre.Amén.

SALM 22El Senyor és el meu pastor no em mancarà mai res.

El Senyor és el meu pastor:no em manca res.Em fa descansar en prats deliciosos,em mena al repòs vora l'aigua,i allí em retorna.

Em guia per camins segurs,per amor del seu nom;ni que passi per la vall tenebrosa,no tinc por de cap mal.La teva vara i el teu bastóem donen confiança.

Davant meu pares taula tu mateixenfront dels enemics;m'has ungit el cap amb perfums,omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyenla teva bondat i el teu amor.I viuré anys i més anysa la casa del Senyor.

PREGÀRIESSenyor, tu ens convides sempre a la teva Taula, al-guns no hi volen venir:Ajuda la nostra fe perquè amb el teu Sagrament enstornem apòstols teus.

Tu vols alimentar-nos del teu Pa i del teu Vi:Fes que la nostra vida estigui sempre amarada delteu aliment.

A vegades tenim excuses per a no participar de lacelebració comunitària:Esborra del nostre pensament tot dubte i fes que ensdeixem guiar pel teu bastó de pastor.

Et preguem avui Senyor, pel nostre Bisbe Jaume queestà present al nostre santuari:Que no li manqui mai la salut corporal, per ser elnostre pastor, portant la Bona Nova.

Senyor et preguem pels nostres malalts i aturats:Que no els falti mai la teva gràcia i la nostra solida-ritat.

ORACIÓ FINALImplorem humilment, Senyor, de la vostra majestat,que així com ens alimenteu amb el sagrament del Cosi de la Sang del vostre Fill, ens feu també participantsde la naturalesa divina. Vós que viviu i regneu persempre. Amén.

LA TAULADAIntentem córrer una mica, però veiem que costa. Els ins-tal·ladors elèctrics d’aigua i gas, estan paralitzats! Ja no sabemquè podem fer! Fa un mes que podia estar tot acabat i està pa-ralitzat. Si algú té alguna idea potser serà bo compartir-la.(llegiu en aquest full INDIGNANT)ALIMENTS cada dia a la tarda servim aliments a una bonacolla de famílies, sort en tenim que ho podem fer, gràcies alsfrigorífics que ens ho permeten i als mercats i botigues que ensho donen.

CALENDARI SOLIDARIPodeu anar agafant el calendari d’ENLLAÇ, que és unaajuda per a les nostres missions del Brasil i de la Índia.

Projecte d’Enllaç Solidari curs 2017-2018Durant tot aquest curs, Enllaç Solidari col·laborarà amb els Clareti-ans de l’Índia (província de Sant Tomàs).L’ajuda que demanen és per a la construcció de cases per a famíliessense llar a la missió de Kaghaznagar (estat de Telangana). Entre lesactivitats d’aquesta missió hi ha la d’ajudar les famílies a poder-seestabilitzar, tenir un lloc on viure dignament, disposar d’aixopluc enl’època de pluges i inundacions... En definitiva, poder mirar cap alfutur amb esperança i alhora poder educar dignament els fills.Les cases que els Claretians ajuden a construir són senzilles, i tenennomés l’indispensable per viure amb dignitat.El cost de cada casa és de 3.462€. A Enllaç Solidari hem assumit elcost de 10 cases, com a mínim. En total: 34.620 €.Es poden fer donatius per a aquest projecte des d’avui fins al juliolde 2018, en què esperem haver arribat a la quantitat demanada.Gràcies!Per fer un donatiu:«La Caixa»: IBAN ES87 2100 0856 9902 0049 7017. Indi-cant: «CONSTRUCCIÓ CASA».Si voleu que el vostre donatiu sigui desgravable: A l’hora de fer l’ingrés otransferència, feu constar totes les vostres dades: nom, cognoms, DNI, domi-cili. Envieu còpia del resguard del donatiu, amb les dades d’identificaciópersonal a Enllaç Solidari: Nàpols, 346 2on E, 08025 Barcelona; o al correuenllacsolidari@claretians.cat; o bé personalment.

OCTUBRE (mes de les missions)Dia 14: Noces d’or de Joan i Teresa

Bateig de l’Ona i el Sergi20h. Confirmacions

Dia 15: Festa Enllaç Solidari (Barcelona)Missa Familiar 1er. Any12’30h. Bateig de la Núria

Dia 21: Beatificacions Màrtirs CMF a BarcelonaCurs ALPHA a TarragonaA Valls és Santa Úrsula

Dia 22: Missa nens que han fet primera comunióEL DOMUND

Dia 24: Dimarts Festa S. A. Ma. ClaretDia 28: Aquesta nit, canvi d’horariDia 29: 18 a 20h. Visita de la Mare de Déu de Fàtima

CONFERÈNCIA SOBRELA FIBROMIÀLGIA

A CASA CARITATUs fem extensiva la invitació a la conferència'Fibromiàlgia i família', a càrrec del Dr.Antoni Castel,que es durà a terme el proper dimarts 17 d'octubre a les17.30 hores a la sala d'actes de Vallsgenera (Ctra.delPla, 37. Casa Caritat). L'activitat està organitzada perl'Associació per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fati-ga Crònica. Vegeu els fulletons a l’entrada.

ÉS INDIGNANTMai acabaré de conjugar aquest verb, perquè les causesd’estar indignat són moltes i variades. I penso que és benevangèlic d’estar indignat, també Jesús es va indignar altemple de Jerusalem amb els venedors del mercat organitzaten el seu interior, que era un lloc sagrat. També Jesús s’in-dignava contra la força del maligne que s’havia apoderatd’una persona i el tenia torturat. A uns va fer fora amb vio-lència, a d’altres amb crits de fermesa. Si a mi m’indignal’opulència de molts, sí de molts, que viuen amb sobreabun-dància, que es poden permetre pagar tres-cents o quatre-cents euros només d’entrada a un restaurant o sala de festa amés del sopar que ja pots fer números el que deu costar!M’indigna això i més perquè fem esforços per a resoldresituacions de pobres per un habitatge, que no es troba enllocpel preu que una família no pot pagar. M’indigna, una i altravegada les condicions que et posen per fer un menjador so-cial, que no hi guanyem res, i tot són pegues per arribar alseu funcionament. M’indigna la bogeria col·lectiva per ferquatre xuts al futbol, o per córrer a més de tres o quatre-cents Km hora, per guanyar una cursa, i a tu no et deixenanar a més de 50 perquè contamina l’atmosfera. Què pa-guen els corredors de cotxes i motos per no contaminar cor-rent tant? Estem en un món embogit, per guanyar amb lacorrupció que sigui, i sortir-ne “indultat”. Indignat per molti més, no m’esquinçaré els vestits, encara que podria ser ungest assenyalat, però no pararé de denunciar-ho. P. Joan cmf

FESTA DEL ROSERAquest diumenge passat celebràvem la santa Missaa la Capella del Roser del Carrer de La Cort, orga-nitzat per la Germandat del sant Crist de Lepant,amb una bona colla de confrares i germans d’altresgermandats. Al final repicada de tambors i una mi-ca de piscolabis.

ELS MÀRTIRS CLARETIANSJosep Vilarrubies IX

SALLENTEl 20 de juliol de 1936 elscinc missioners de la CasaNatal del Pare Claret, aSallent, s'han de dispersar.El superior pare Josep Cap-devila fa cap a casa seva aVic, seixanta kilòmetrescaminant i evitant miradescomprometedores. Dosmesos a casa i finalment és descobert. Els botxins aniran a buscar-loel dia 24 de setembre: -Adéu, mare, fins al ce!!A l’endemà el seu cos és trobat prop de Manlleu, a peu de carretera.El pare Jaume Payàs, jove de 28 anys, era el director del col·legi.Tot caminant ocult entre matolls, a la foscor de la nit cau en un poude desaigua del riu Llobregat i no en pot sortir. Al matí un noi eldescobreix, l'ajuda a sortir-ne i el porta a casa seu. Enfebrat i ambuna set extenuant va cercant acolliment a famílies amigues. Totesles portes se li tanquen. Finalment una casa l'acull amb estimació.Però algú l'ha vist entrar. Ja dins l'ajuntament dirà:- Si em maten no serà per les bales anarquistes sinó perquè elsamics m'han desconegut.A la presó el pare Jaume es guanya les simpaties de tots i algú in-

tenta salvar-lo:- Quan arribin els del comitè digueu que us feu com un d'ells.

Poseu-vos a la seva disposició.Tot i agraint el bon intent, la resposta és clara: - No, això no!L'esforç per a salvar-lo persisteix, però davant la proposta de deixarla fe per a salvar la vida, acaba dient:- Fins al ce!!... Jo pregaré per vostè perquè allà ens puguem trobar.Allí mateix arribaren empresonats l’ancià pare Joan Marcer amb elgermà Marcel·lí Mur. I finalment el germà Marià Binefa.A la porta del cementiri, ja davant els fusells el pare Payàs digué: -Abans de morir us vull beneir.El forat d'uns trets al portal d'entrada al cementiri de Sallent ensrecorden avui aquell gran moment.

VICL'església i el convent de la Mercè de Vic foren incendiats i destru-ïts a cops de mall. Els novicis guiats pel seu mestre pare Josep Ar-ner i l'ajudant pare Castor Navarro anaren divagant pels camps iboscos, de casa en casa, dormint al ras, patint fam i set. Finalmentforen sorpresos i arrestats. Els novicis quedaren en llibertat. Els dosmissioners s'haurien pogut salvar com d'altres de la comunitat, peròla fidelitat als joves novicis els portà al martiri. La nit del 7 al 8 d'a-gost tots dos foren afusellats a les afores de Vic. Els Pares JosepPuigdessens i Julio Aramendía, dos pous de saviesa, estaven prepa-rant junts un treball sobre la santedat com argument de credibilitatde l'Església. El pare Aramendia acabava d'arribar de la provínciade Castella per a aquesta feina. El pare Puigdessens fruia d'un pres-tigi únic en la cultura catalana. No va valdre per a salvar-lo la inter-cessió del conseller de cultura de la Generalitat, Ventura Gassol.Ben amagats a una casa particular, una veïna els delatà. Registre,empresonament i mort el dia 17 d'agost. Tres missioners més: elpare Joan Codinach veterà missioner del Chocó, el jove pare MiquelCodina professor del teologat de Cervera i el germà Josep Casals,d'arrelada espiritualitat. Hostatjats en el Mas Vivet de Taradell, sónarrestats, conduits a la presó de Vic i a la nit del dia 11 moren màr-tirs a llocs diferents. El germà Isidre Costa anava visitant diversesmasies per si podia trobar algun claretià i ajudar-lo com fos. Va aCervera i s’atansa al Mas Claret. Amagat al poblet veí de Vergós ésatrapat. Uns treballadors del Mas el reconeixen i per allà mateix ésassassinat. El germà Miguel Facerías arriba viu fins el final de fe-brer de 1937. Amagat a una masia del Gurb, el detenen i a la prime-ra pregunta respon: - Sóc el germà sastre de la comunitat dels Mis-sioners de Vic.Acomplert el ritual de les declaracions, el 22 de febrer apareix vorala carretera, el cos del nou màrtir.Proper dissabte dia 21 celebració de les beatificacions

a la Sagrada Família de Barcelona.