Treball de Sntesi

Bloc I. URBANISME

DEFINICI CIUTAT

CIUTATUna ciutat s un lloc urb que no est allat, es relacionar amb altres ciutats, formant una xarxa urbana; amb la qual adquireixen una diferenciaci de funcions molt extensa.

REGIONS URBANES

rea metropolitana: conjunt que formen una gran ciutat ms petites que les envolten, i es relacionen formant un sistema d'intercanvis.

Conurbaci: gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals, que tenen diferents funcions.

Megalpolis: conurbacions i rees metropolitanes que es desenvolupen i es relacionen, formant una xarxa urbana.

DIFERENCIACI FUNCIONAL

Administrativa i de servei: s desenvolupa a les parts ms cntriques del nucli urb.

Comercial: important centre d'intercanvis nacional e internacionals.

Residencial: es desenvolupa en zones amb caracterstiques molt diverses.

Industrial: es troben en la perifria, situats en els polgons industrials i parcs tecnolgics.

UNA MICA D'HISTRIA...

PREHISTRIA I ANTIGUITAT

Barcelona es trobava al voltant de muntanyes per una banda i limitat pel mar.

BLOC II: COLLECTIVITAT

La proporci de poblaci urbana s ms gran. El creixement de les ciutats ha augmentat, que ha provocat un desequilibri que es tradueix en una marcada segregaci espacial de la poblaci.

QUART MN

Des de l'any 1980, la pobresa ha augmentat a les societats desenvolupades, ja que han aparegut noves formes de pobresa. Aquestes bosses de pobresa citades en mig de la riquesa urbana s coneguda com el Quart mn, i s troben en els barris antics que s'han degradat amb el pas del temps.

La gravetat de l'actual pobresa es troba en el creixement del nombre de persones que cauen en la pobresa en plena joventut. La conseqncia s que totes les zones urbanes es caracteritzaran per l'amuntegament hum, el desarrelament..

QUART MN

ENGRUNES

Engrunes s una fundaci privada de iniciativa social constituda al 1982, que el seu objectiu central lluitar contra la pobresa i la exclusi social.

CONDICIONS PERSONALS

Persones majors d'edat

Situaci de marginaci, per motius personals o socials.

Han perdut un hbit de treball.

Possibles dificultats per accedir a cursos programats.

COLLECTIUS

Dficil accs a llocs de treball i risc de perdre l'autonomia personal.

Situaci de 3r Grau.

Fase d'inserci sociolaboral.

Dones de famlies mono-parentals, sense sostre.

LA CATEDRAL DE BARCELONA

s el temple principal i la mare de totes les esglsies de l'arquebisbat, anomenat Santa Creu o Eullia.En l'poca visigota l'anomenaven santa crucis, l'any 599.

Baslica Paleocristiana (s. IV)

Baslica Romana (a. 1045)

Baslica Gtica (a. 1298)

LES TRES BASLIQUES

BASLICA GTICA

Faana principal: (s. XIX) El cimbori t una alaria de 70 m. Actualment es troba sobre de l'atri de l'entrada principal.

Claustre: fou construt en el segle XIV/XV.

COMPONENTS

Marcos Martnez (Bloc I: Urbanisme)

Aleix Villanueva (Bloc II: Sostenibilitat)

Snia Zamorano (Bloc III: Collectivitat)

Maria Elena Pizarro (Bloc IV: Comer, Oci i Turisme)