A la pàg. s:

L'Aperitiu. Octubre' 1934, per Josep Maria de

Sagarra.

A la pàg. 3:

L'atemptat de Marsella, per Tiggis

A la pàg. 4:

Conclusions Jel cinema a Venècia, per J. R.

Masoliver.

A la pàg. 6:

Cinc articles sobre Kant. - I, La revolució Lantia

na, per Francesc Pujols.

A la pàg. 7:

Una estona amb Dali, per J. C.

EI diumenge a la matinada, abans que fosarborada al Palau de la Generalitat la ban-

der de la capitulació, sembla que molts quees trobaven allí reeixiren a escabullir-se.

Detinguts, més tard, els que hi restaren,un d'ells es tregué paper i ]tapis i començàa fer una llista dels presents,

— Aquesta llista la guardarem — digué —.No fos cas que, com ha succeït amb la gentde Prats de Molló, resulti, anys a venir, quetothom hi era!

Excés de zel

Passant el dilluns pel carrer Ample, untranseünt veié una renglera d'homes ambels braços enlaire i custodiats per uns guàr-dies d'assalt.

—Deuen escorcollar...—pensé.Sagnant-se en salut, es posà, sense que

ningú li digués res, a la renglera, esperantque li toqués el torn d'ésser escorcollat.

Va arribar aleshores un camió militar.—Suban ustedes—féu un dels guàrdies.Aquell pobre transeüent no tingué més re-

mei que pujar al camió, amb els altres.Ara és a ]'Uruguay.

Cafalunya és eferna i el sol s'hi lleva cada dia

Any VI. Núm. 297 -Barcelona, dijous, 18 d'oct ub re de 1934

Catalùnya es eraaque cadascú com-

tirà el seu deure' i ' ' : 3'50 pessetes trimestrePreu: 3o centlms -Corts Catalanes, SSq ,• Tel. r;t^3o • Subscr pelo 3 5 p

Vicissituds de la vida artística De Dijous MI}j%DOR INDISCRETa Dijous En tot episodi, per tràgic que sigui, es

poden recollir anècdotes, i no hrecisaonenttotes plaents. En podríena explicar moltesmés; però no és gens oportú de fer-ho. Po-dríem dir nxoll es coses — i caldrà dir-les, undia o altre que tant de bo sigui aviat —,però aquest moment, ja ho compeudran elsnostres lectors, no és pas el més indicat.Dlassa consideracions -- i un règim d'exce^-

ció --pesen sobre nosaltres.

No em recordo gaire de la meva primera preador i intractable, ha vingut, aquesta ve-cançó. Encara devia ésser al bressol... De gada, a coronar el meu esforç. Més detotes maneres, d'ençà que vaig tenir ús de trenta vegades vaig haver de respondre araó, és a dir als quatre q cinc anys, els la crida tumultuosa dels seus aplaudiments.meus pares, molt orgullosos de la seva nena, Fou per iniciativa de Firmin Gémier queem van fer recitar, cantar i dansar en pú- el Cercle Mozart m'havia invitat a parti-blic, amb encisament, diuen, de tothom. cipar en les seves representacions deisPerò això només eren criaturades, i res Champs-Elysées• No sabia pas, en acceptar,no decantava a creure que un dia arribaria com en seria recompensada...a cantatriu professional. Sens dubte, si les Després he tornat, gairebé cada any, ameves dots s'havien manifestat massa aviat, Parfs. L'any següent, amb Pelléas et Mé-si no havia tingut la sort d'escapar a la lisande i Bohème. En 1930, a I'Opéra Co-sort els infants prodigis, elsmeus pares, com a bons bur-gesos vienesos que eren, hau-rien descoratjat els meus pri-mers balbuceigs vocals o elshaurien reprimit. D'altra ban-da, només era una qüestióajornada, i el clàssic conflicteentre «la noia de bona famíliaque es vol dedicar al teatre»i((els seus pares que la vo-len casar)), no tardà a sorgir.

Tenia catorze anys i encara"anava a col.legi, quan un cosí ?^"meu, músic admirable i dotat 4(:

w4d'un sentit estètic particular-ment fi, m'inicià en els «prin-cipis elementals» de l'art yo-cal. Van venir aleshores unsfàcils anys d'aprenentatge.Mai no he treballat gaire : te-nia massa memòria. Sovint,em bastava sentir tocar o can-tar una tonada un sol cop,per a . reprendre-la jo, al capd'unes quantes setmanes, amb vtota facilitat.

Aleshores començà una llui-ta acarnissada en el si de lameva família : només la mevamare em defensava, només lameva mare comprenia que la

""meva vida anava a consagrar-se enterament al meu art ique res no podia frenar el seu .l

i ç slliure desenrotllament. Final- ^^'ment, vàrem guanyar contra J qels prejudicis del meu estimatpare t de tota la meva família. r ¡ jQuedà decidit que estudiaria j 1sota la direcció del més ami-nent professor de cant de 1'e-'Pqp raRF` • vers elservo, encara ara, una ra t '"..... *"tud r una amistat infin ites. I.otta SchoeneEn aquell temps, el professorRess la era molt vel], t segu-rament vaig ésser una de les darreres alum- mique, Peiléas, i, a l'Olara, La Flauta en-es que tingué, cantada.Mai no va saber-se avenir de la meva De totes maneres, no s'ha de creure que

facilitat. Fins s'esverà sentint-me cantar, tota la meva vida hagi passat a l'escena.«tan jove, tan frévola», els trossos més es- M'ha tocat viatjarbastant. I és rar quebojarrats i més llangorosos d'Aida i de un viatge a través d'Europa es descabdelliTristany. sense cap incident. Per això és que em re-

Igual de gratitud conservo per a Ma- cordaré sempre de la sorpresa, l'alegria ma-dame Marie Brossemand, l'admirable pro- quiavèlica d'aquell duaner que trobà un diafessora que secundava el professor Ress a deu moneders nous de trinca dintre la mevala perfecció. D'altra banda, sempre he apro- maleta, a la frontera alemanya. ((Res a de-fitat les meves estades passatgeres a Viena, clarar?», m'havia preguntat. 1 ho volguéon Mme. Brossemand (que és francesa) ha comprovar, i a penes havia obert la mevafixat la seva residència, per a repassar lli- maleta, que topà amb deu moneders fla-çons amb ella. mants l'existència dels quals jo ignorava.

1 vingueren els anys de preparació. N'hi Fins que va saber que jo era Lotte Schoene,hagué tres, en el transcurs dels quals em que «tan sovint havia sentit per ràdio», novaig lliurar a l'estudi de gairebé tot el re- accedí a escoltar-me amb benevolença. Peròpertori clàssic imodern. Això d'estudi és quines explicacions podia donar-li? A 1'úlevidentment una manera de parlar, perquè t m, la meva cambrera, que s'apetitava enal més sovint recorria una partitura per no el seu recó durant aquesta escena rocam-mirar-me-la mai. més; tothom es pensava bolesca, em confessà, confusa, que ella elsque estava sempre lliurada al treball, i Déu havia rebut alguns minuts abans de la mevasap que no era pas cert. Així, vaig sentir sortida, pensant-se que es tractava d'unacantar una vegada l'admirable aire del Que- compra. (Només es tractava d'una colleceiórubí de Mozart per no sé quina" cantatriu. que ur botiguer emprenedor em presenta-Alguns dies més tard, davant el meu vell va.) Aclarit el misteri, vaig prosseguir lai respectat amic, el professor Ress, ento- meva ruta. Però em penso que aquell feroçnava l'aire del Querubí : no l'havia estudiat i bigotut duaner no m'hauria cregut maimai. Ress m'escoltfi, amb les parpelles cío- si no m'hagués sentit «tan sovint per lases. Després, amb un sospir, «Quina àni- ràdion.ma», exclamà. Ja era alguna cosa. També hi ha incidents el record dels quals

Vaig entrar a la Volksoper de Viena, on no evoco sinó vaci •lant, perquè poc se'naltrament no havia de restar 'gaire temps. faltà que acabessin tràgicament. Així, aEl meu primer paper fou modest, com és Budapest, de poc que em mato caient anatural. Era donzella d'honor en el Frez- l'orquestra. Una altra vegada, en no recor-schuiz de Weber, i només havia de cantar do quin teatre, la inadvertència d'un postoralgunes frases. Després — diré per últim? — en escena estigué a punt de costar-me lael meu primer paper de diva : Gilda en el vida : un balcó massa fràgil, en el qualRigoletto. No recordo d'aquesta primera nit m'havia repenjat romànticament, en la— era durant la guerra i la sala estava ple- Mondnacht de Bittner... Ja veieu que elsna d'oficials — sinó l'èxit final. Només els riscos professionals no són exclosos enmilitars amb permís saben aplaudir de debò. l'ofici.

En 1917, nou ascens. Vaig ésser nome- Però el recorri més divertit que em quedanada a ]'Opera Nacional de Viena. Aquesta és sens dubte el d'un incident gastronòmicvegada l'estada fou una mica llarga : vuit a Salzburg, ara fa dos anys. Una dotzenaanys, fins que en I925 Bruno Walter em d'ostres, sens dubte empassades massa decridà a Berlín, després d'haver-mesentit pressa, alguns minuts abans del concert, enal Festival Mozart de Salzburg. (Com hau- foren la causa. Vaig poder vèncer el meuria pogut vacillar a deixar el meu públic malestar durant la primera part. Però, des-vienés, i això que és extraordinari de finesa prés (le l'entreacte, a penes raig haver en-i de comprensió, a la crida del més genial tonat el meravellós Sobre les ales de ladels artistes? Treballar amb Bruno \N dter nieva cançó de Mendelssohn, vaig des-sempre havia estat per a mi el nec plus maiar-me. Mai no he rebut tantes flors,ultra dels meus somnis.) tantes visites, com l'endemà d'aquell inci-

Tornem però a ]'Opera de Viena, on vaig dent saborós. Res de més emocionant quedebutar sota la direcció del meu gran amic la sollicitud de la província francesa enversSchalk, amb un cert èxit, en les Noces de els seus hostes de pas.Fígaro, en el paper de Blondchen. Dos anys més tard, a. Alemanya s'ensor-

De mica en mica, en el curs d'aquestes raya la República de Weimar. Amb els na-llargues temporades vieneses, vaig consa- cional-socialistes al poder, em vaig veuregrar-me cada vegada més a Mozart. Mozart obligada, després de set anys seguits de col-és, entre els compositors, el més íntim dels laboració, a abandonar bruscament ]'Operameus amics, el més profund i el més ver alemanya.de tots. No sé pas que hi hagi, per a una Vaig hacer d'anar, per fi, a París. Conecveritable artista, alegria més gran que ésser massa bé París per a no estimar-lo i nocridada a cantar en les Noces de Fígaro, puc sinó afirmar, per a traduir tot el meuen el Rapte del Serrall, en La Flauta en- plaer de poder quedar-m'hi, que m'hi trobocantada, en Don Juan. com a casa.

Altrament, és el que sempre m'he esforçat La vida d'una cantatriu, tan variable coma demostrar al públic francès, que és el pugui semblar, no canvia gaire, en el fons...que sempre he preferit de tots. Des de 1928, Adhuc la revolució nacional no ha reeixital teatre dels Champs-Elysées, amb La gens ni mica a canviar la meva, si no ésFlauta encantada, on jo cantava de Pami- per a permetre'm de viure a París, que tantna, he volgut expressar el que Mozart sig- m'agrada.nificava per a mi. I l'èxit, tan rar, tan di- LoTTA SCHOENfícil d'obtenir d'un París tan sovint menys- (Copyrighl Opera Mundi)

Es possible?

:aquell diumenge, a quarts d'onze de lanit-Ja ràdio havia anunciat que no es podia

eircular més tard de les onze—, els carrersde la ciutat feien basarda, tan sols. De laDiagonal a l'Ateneu, no vàrem trobar nin -^r' noctàmbul, ni,,u, ni un vigilant, ni un gat noc ,un gos perdut. Només, des del Passeig deGràcia, vàrem veure les ombres dels carra-biners de guàrdia davant de Ràdio Barcelo-

na i, a la plaça de Catalunya, les siluetesdels soldats de guàrdia a Telèfons.

Els llums del trànsit tenien; molt correcta-ment, encès el color groc. Però a la plaça.(le Catalunya un tenia el verd-groc, un altreel vermell-groc i un... tots tres colors ence-sos!

En Vàchier s'hauria tornat boig.

E l país on floreix el 4aronger

Aquesta familia que, cas infreqüent, estransmét un autèntic nom inteblectual desde fa tres generacions, té una frdúlein.

—Bé—li deien—, vostè, que al seu paísja ha vist tantes vegades una revolució oIm putsch i on una simple topada de Primer(le Maig entre la schupo i els manifestantscosta deu o dotze morts, no deu estar gaire.esverada...

—Oh—replica la frrulein—, a Alemanyaaquestes cosès passen de dia i no de nit!

Una distracció com una ahora

El tiroteig d'aquests dies passats ens harecordat una bonica anècdota del pintor Joan

Serra.Data dels fets de l'any t9rq.Fugint de les bales, En Serra es refugià

en una escala d'un carrer transversal al deSant Pau i pujà escala amunt.

Trobà un pis amb la porta oberta...Hi entré.Des dei menjador, un home «paquejava»

la força pública. La seva dona li anava om-plint de bales els carregadors. Cada vegadaque l'home entrava a buscar un nou carre-gador, es menjava una tallada d'una síndriaque hi havia damunt .a taula.

— Passi, jove, i segui—féu l'home a EnSerra--. Deu estar una mica espantat, ve-ritat? Reposi, doncs. Apa, agafi una talladacd' síndria.sEn Sra 'stav I indecís. .

Met ,. ires ' 4 insistí ].'home...:...Després, extremant l'amabilitat, li oferí la

pistola : , •

—Vol tirar algun tret?

Sobrefof, la bona administracc ióDeclarada la yaga a Madrid, de diaris

d'allà només arribaren I'A B C i El Debate,bona parella, a fe!

Uns grups decidiren cremar-ne els exem-plars al mig del carrer i es disposaven afer-ho, quan aparegué un home amb unesgans tisores a la mà

---Deixeu-me tallar les capçaleres i des-prés ja els podreu cremar!—implorava.

Als lectors que no comprengu in el perquèd'aquesta petició, els explicarem que per ajustificar les liquidacions de periòdics cal re-tornar els exemplars no venuts, i, a fi de re-duir les despeses de franqueig, hom no tor-na com a comprovant tot el periòdic, sinónomés la capçalera.

Viafge grafuit (?)

En un poble de prop del Montseny, hi haalgú que pensa venir a passar el diumenge

a Barcelona, amb la familia.A la matinada, veu un camió carregat de

gent que es disposa a acudir a la crida adre-çada per ràdio des de la ciutat.

--Que em duríeu a Barcelona?—pregunta.—Prou, home ; si el que cal és gent.1 vetaquf com hi ha un pres les explica-

cions del qual no són cregudes per ningú...

Se n'hi anava l'ànimaA ]'Ateneu, la nit famosa del 6 al q del

mes que som, el tiroteig hi tingué gairebésegrestats una bona colla de socis.

Hi havia entre ells el diputat rabassaire alParlament català senyor Riera.• Estava dormitant damunt un magníficsofà.

Al defora, petaven les bales i retrunyia elcanó.

—Xiuuu!... Pim!... Pam!...El senyor Riera es desvetllava sovint.— Se me n'hi va l'ànima ! — exclamava.1 s'estirava al sofà.

Què passa?

Quan, cap allá a quarts de set del matí,la intensitat del tiroteig va decréixer i unavió començava a volar damunt la ciutatvella, els socis de l'Ateneu que havien que-dat tancats, sortiren al pati-jardí de la casa.

En aquell moment, un jove en pijama vaaparèixer en una galeria veina•—Que ha passat algo?—preguntà.

Li feren una ovació.Posteriorment s'ha sabut que aquell jove,

fresc com la rosada del matí, es diu Le-chuga.

Bafent rècords

Els qui van sentir la pregunta tenien mo-

tius de sobres de quedar sorpresos. Però des-

prés, el curs dels dies ha portat d'altres sor-preses que baten el rècord de ]'esmentatLechuga.

Tal es el cas d'aquest obscur militant, co-negut amb el nom de King Kong pels seuscompanys de treball, que la nit de dissabtees ficà al llit tranquillament, i l'endemà, esposà l'amcricana, en la màniga de la qualll i un fi mant . br ` çal, tt es presentà, amb

rmr

kia uq,.rntl l s ra:^I àt n' sa udr xim i rríolt a eal entre més ó^C p ,

els guàrdies de la 'porta.Segurament a mig matí del diumenge,

quan ja feia algunes hores que era a 1'Uru-

guay, va començar a tenir alguna idea delque havia passat.

Passem llista

De cara als iefsTots els nostres lectors coneixen la his-

tòria de MIRADOR i ¡a: •12ostra aportació cons-tant a una obra cons activa per a la majorgrandesa de Cataluaa. Saben la nostramanera de pensar i m voldríem que persobre de les lluites dÉgrups i partits s'im-posés un sentit naciçlnal• Per això creiemque avui no ens se '; exigit un comentaridels fets esdevinguts' tre el darrer núme-ro de MIRADOR i ag4s t. Esperem que vin-^lrà un dia en . què, nsè una ombra d'a-nenaça per q Catalu r a ní l'emoció de veu-re uns catalans not?,S i altres privats dellibertat en la lluita•"er un ideal, podremcomentar aquests fets amb tota llibertat ique aquests comentaris informin la ideo-logia dels homes de demà. Però en aquestmoment de dolor s'ïmposa, per sobre delot, que pugui arribar aquest dia.

MIRADOR, que va néixer en un momentd'unió entre els catalans per a la consecu-ció d'un ideal comú, i que ha volgut defen-sar sempre l'interès nacional per damuntde d'interès particular. continuarà el seu ca-mi. 7 creiem que si en aquestes hores difí-cils tots els catalans tosen la vista en l'es-devenidor de Catalunya i procuren no treu

-re un profit particular en un sentit o altredels darrers esdeveniments, faran un granservei a la causa de la república i de lallibertat, únic cavni on podem trobar la so-lució dels nostres problemes.

El món camina en aquests moments capa la 'violència i sembla que el densamentactual és prescindir di', tota ordenació jurí

-dica en la solució dels conflictes suscitatsper les passions humanes. Però els que pen-sem diferent d'aquest corrent universal,beco de posar tot l'esforç a fer prevaler la((ostra concepció més justa i més humana.f perquè triomfi la nostra manera de pen-sar, que tard o d'hora s'imposarà, és neces-sari que no sols a Catalunya sinó a tolEspanya no hi hagi vençuts ni vencedors.

Sentim en nosaltres les reaccions senti-naentals del nostre poble i esguardem amb

ansietat l'esdevenidor si uns catalans, a quiningú no pot negar que han lluitat per unideal, es veuen privats del conhort de viure,

entre els seusPer afixo desitjar>em uvt rertablvrnenl rà-

»u de L. t &xrraetn k ,. s o a la et "6`^àfdlu.aya, única manera de continuar la 'trans-formació del sentiment protestatari de lanostra terra en un sentiment construc-

tiu del nostre poble.I, no cal dir-ho, ens declarem tan catala-

uaisles com sempre i disposats com mai atreballar per Catalunya, cosa que no té capmèrit: és la mínima obligació de tots els'catalans.

Els famosos segells i la planxa que serví per a gravar-los

. 2 MIRAIDR - h

--- -- --- - _ ----

Els segells de correus mésfamosos del món

Mesura de la franquil'lifa4A les tres de la matinada la sala de con-

versa de l'Ateneu semblava un quarter ge-neral. A aquesta hora, poc més o menys,havia començat una treva entre els comba-tents de la plaça de la República — trevaque va acabar a un quart de sis — i elssocis, cansats i amb els nervis fets malbé,dormien pels sofàs, les cadires i les buta-ques de cuir. E1 poeta Sagarra va aprofitaraquell moment de trevá per anar-se'n acasa, passeig de Gràcia amunt i amb elsbraços enlaire, Joaquim Ventalló, directorde L'Opinió, no va abandonar el seu lloc,davant l'aparell de ràdio. Joaquim Borra-lleras, que viu en el número 2 del carrerdel Bisbe, va aprofitar aquell moment pertelefonar a la noia de servei que s'haviaquedat sola al pis. Després explicava

—Diu quemo sap ben bé què passa, peròno pot dormir perquè peten trets per totscantons. La floja m'ha volgut tranquillit-zar--afegia--• M'ha dit que no hi ha capvidre trencat.

En Borralleras no patia pels vidres sinóper la noia, però es veu que la noia no hosabia.

Una inanguració ajornadaJoaquim Borralleras, que és secretari ele

la Junta de Museus, explicava a un grup onhi havia Just Cabot, Màrius Gifreda i Jo-sep Maria de Sagarra, que precisamentaquell diumenge s'esqueia la Inauguraciódel Museu de Catalunya; installat en elPalau Nacional de Montjuïc. Havien d'as-sistir a l'acte el President de la Generali-tat, l'Alcalde de Barcelona i el general Batet.Com que el mateix dia s'esqueia la festade l'exèrcit, havia calgut arribar a una avi

-nença. La inauguració del Museu era avan-çada mitja hora sobre la primerament anun-ciada, i el general Batet retardava una altramitja hora la festa militar.

— Jo mateix me'n duré el senyor Com-panys de Montjuïc a la desfilada militar, i

tot anirà bé va dir el general Batet al re-presentant de la Junta de Museus.

Encara no feia tres hores que el secretariexplicava això, el president de la Generalitatera acompanyat a Capitania per soldats de]'exèrcit. -

DiblomáciaUn francès pregpntà al seu acompanyant

per qué havia fet voleiar el mocador en tra-vessar la Plaça de Catalunya i el prudentbarceloní li respongué :

-Tiensl Il faït si chaud!

Impa cié ociaAquell :iumenge, alguns veïns es deci-

diren; á manca; ç1 é pectacles, per les re-unions «f, miliarsp''on es 'serví xocolata ambmelindros o llet amb secalls, com en elsbonstemps vuitcentistes.

La ràdio proporçionà una certa distracciói la gent • rnorigerada es delectà amb un re-pertori gairebé ja oblidat. Per associaciód'idees, hom creia que "sentiria, també, him-nes pretèrits, i és ai í que una senyora d'a-quelles tan reposades exclamà, en acabar-sel'audició :

—Pero todavía tocan el Himno de Riego?

- ï

Acadèmia RieraBalmes, 22, Ents.1° - Barcelona

TALL 1 CONFECCIÓSistema modern i ràpid

Acadèmia muntada amb elmajorconfort.: Única a Barcelona

ELS MAURICIS DE 1847

Aquests dies, els erudits de la filatèlia hancommemorat una data cèlebre en la històriadel coleccionisme de segells ele correus : eldia aI del present mes de setembre s'hacomplert el 87. e aniversar¡ de l'emissió deles primerses vinyetes postals de l'illa Mau-rici, si no els segells més rars del món, al-menys els més célebres.

Diem que no són els mes rars del món,encara que solament n'existeixen 13 exem-

nous segells, uns, d'un penic, impresos encolor vermell, destinats al franqueig de lacorrespondènctá interior, i uns altres de dospenics, blaus, per al franqueig de la cor

-respondència destinada a l'exterior. Peraquest document podem saber algunes dadescurioses, entre elles el cost de la planxa d'im-pressió, gravada en talla dolça, per la quall'artista encarregat de la seva eonfécció vacobrar la quantitat, molt crescuda en aquelltemps, de deu lliures esterlines.

Fou el rellotger Barnard qui va gravar la

estampà tres-cents cinquanta exemplars elecada un dels dos valors. Gairebé amb latinta encara molla, els anà a portar al go-vernador.

— Què ha fet? — exclamà aquest quanveié els segells —. Vostè m'ha posat ací Ofi-fina de Correus en lloc de Franqueig pagat!

El pobre rellotger, davant de la possib il i-tat de veure la seva obra d'art deixada elecompte, mormolà :

— Però no em va dir que a l'esquerrahavia de dir Post Office?

Li váig dir que posés Post Paid !La planxa estava feta — diem això sense

la més lleu intenció de fer un calenabour —i no restava altre remei que gravar-ne una

de nova, en la qual Barnard posà tota lacura per no equivocar-se. La segona emis-sió de Maurici, del mateix tipus i compostapels mateixos valors, tirats també en ver-mell l'un penic i en blau el dos penics, por-ta la inscripció correcta : Post Paid•

El governador no cregué oportú destruirels set-cents exemplars Impresos amb unatan gran equivocació. Adhuc en féu tirartres-cents més (150 de cada) per a completarel tiratge fins a a.000. Molts serviren per afranquejar unes invitacions a la recepcióanual que ell dava en honor de totes lespersonalitats rellevants de l'illa, i que deviatenir lloc el mateix dia de ]'emissió, 21 desetembre de 1847. Altres exemplars franque-jaren lletres adreçades a 1'lndia i a Europa,principalment a destinació de Bordeus, d'onprovenen prop de la meitat dels exemplarsque han sobreviscut a la destrucció.

DEU MAURICIS PER MIL FRANCSAVUI VALDRIEN CINC MILIONS

L'afició a la filatèlia no es començà adesenrotllar fins a l'any 1865. Els primerscatàlegs assenyalaren ja aquests segells com

una gran raresa, però gairebé tots els exem-plars s'havien perdut.

Una senyora bordelesa, Mme. Desbois, sa-bent que havien estat vistos alguns exem-plars damunt de lletres o fragments d'ellesadreçades a Bordeus, començà a cercar en-

tre les velles correspondències d'aquella ciu-tat i arribà a descobrir-ne deu ,exemplarsentre els dos valors. Sis d'ells no portavenel timbre d'anullació de correus, i poden és-ser considerats com a exemplars nous, en-

cara que no tinguin goma i hagin servit per

al franqueig de la correspondència:En aquells temps, la filatèlia no havia ad-

quirit, ni molt menys, el desenrotllamentque té en ]'actualitat. Els preus de les grans

rareses eren molt reduïts, I Mme. Desboisvingué a treure uns mil francs dels deu se-gells. I els hi pagaren bastant bé, perquè

anaren a mans de comerciants intelligentsque sabien el que compraven ! Un anyabans, un filatelista anomenat Coutures ha-via comprat un exemplar de l'un penic i unaltre del dos penics per deu francs! Els ca-

tàlegs els donen avui un valor de 500.000francs cada uii, valor purament nominal,perquè, per adquirir-ne un exemplar, caldriaesperar que es vengués alguna de les collec-cions en qué es troben, i no es troba acada moment un filatelista que es despren-gui dels seus tresors.

Entre els actuals colleccionistes posseïdorsd'aquests segells figuren el rei d'Anglaterra,el famós marxant filatèlic parisenc fhéodo-re Champion i el gran colleccionista nord -americà Alfred Liechenstein.No sabem que hi hagi cap filatelista cata-

là que posseeixi cap Maurici. Solament unexemplar, en mal estat de conservació, fouadquirit fa molts anys per un colleccionistincipient, avui un dels millors perits filatè-lics de Catalunya, qui el vengué a Parístemps després a un comerciant per pocs di-ners (probablement cent o dos-cents francs).Malgrat I "extraordinària raresa de l'exempiar, no fou posat a la venda, i el seu ad-quisidor el llençà . a una caixa on guardav

una pila d'exemplars diversos defectuososon romangué fins a l'any Iglq, en què úaltre comerciant, M. Lemaire, el va comprai el revengué de seguida per una crescudquantitat a un colleccionista que no volgurevelar el seu nom.La planxa en què foren gravats aquest

segells fou lliurada, un cop aparegué Temissió amb la inscripció modificada, al secretardel governador de Maurici, que la va conservar preciosament considerant que era un in

teresant document de la història del corred'aquella illa ; en morir, passà a mans dseu fill, que, coneixedor del seu valor, la diposità en un banc. L'any I912, un comerciant filatèlic anglès, Mr. Field, va comprarla, i la presentà com la principal atracció dl'Exposició Jubilar de Igla. Poc temps després fou venuda per 125.000 francs a misteSydney Loder, qui en féu tirar alguns exemplars, I després la regalà al British Museusamb la condició sine qua non que mai nserviria per a fer cap més tiratge d'aquestfamosos segells. La planxa reposa en unvitrina, no gaire Iluny d'un exemplar usade l'un penic i un de nou del dos penic:

EI Museu de Berlín no ha volgut éssemenys, i poseeix també els dos MauriciL'un penic, usat, comprat en 1878, i elpenics, nou, adquirit en I 903. Ambdues opcracions es feren per ]'intermedi del comeciant alemany Philipp Kosack i cada exenplan va costar 32.000 marcs.

ACUSTf PIRACE

ILtI'E RITI^`Octubre 1934.— Aquests quinze dies Ijdr_

rers hem -estat testimonis d'un especlemassa fart en el qual jugaven eletfl♦yntsmassa adherits a la nostra pròpia ànin'í perpoder situar-nos en una posició filosBft a itenir clavant dels nostres ulls aquella Ítenaperspectiva dels anys i de les distffi ies.Amb els quaranta anys que porto d vida

no recordo uns dies tan durs com atUests.

I és que cadascú des de la seva rti Hestaesfera es dol més de tot allò que afUbta laseva modesta esfera. Es evident que Nj mónhi ha hagut en aquests darrers viP)É anyssotragades fortíssimes que a nosaltF^s noens han afectat tant perquè es produï i1 llunyele la nostra modesta esfera. Filoso Üamentn'hem pogut veure tot l'abast i lotes les

conseqüències, penó moralment i fit9d . ffsica-

ment no n'hem patit tant com Hift patitd'aquestes jornades d'octubre que iot just

han començat i la fi de les quals lid podementreveure d'una manera precisa. 4

Ara, després de la impossibilitat física dellegir o d'escriure o d'imaginar el t4tie siguiamb el pensament i fins després d la im-possibilitat de dormir, ens adonett9 que demica en mica la biologia s'imposa l'instintele conservació animal i espiritual Va a lacaça del llibre, de la ploma i. de jjhora derepòs per pensar i per meditar. 'apunta

dins de l'aire la crítica, no la reac ló brutalde la vociferació immediata dels tUls i delsaltres, no el pensament agressiu t impulsiu•del moment, sinó la crítica, én ijü • sentitfilosòfic, en un sentit històric, en 14h sentitmoral, en un sentit humà. La cr]tka com

-prensiva dels fets, de les seves cadsl€s i delsefectes que encara viuen dins la cdfba d'un.

interrogant.Aquesta crítica, naturalment qu tothom.

es creu en el dret de fer-la ; tot bm quepugui fer ús de la paraula i de gdatre ore-lles que l'escoltin en un moment IÍètermi-.nat, pot pontificar de la manera 'niés finao més grollera, però jo em penso que cappersona sensible no pot ara en aquUkts mo-ments formular res amb pretensió no de•cosa definitiva, sinó de esa relativamlrit res-pohsable. Es a dir, la crítica que sidpunta•en la consciència de tots no és agbest elmoment oportú de precipitar-la; el , perio-disme, que a la meva manera de v^flte ésuna de les coses més banals de la vid mo-derna, i em refereixo naturalment al perio-disme lleuger, irresponsable, apássitihat iproduït a culta-corrents, que és el gtie engeneral s'estila en els nostres climesy s'a-podera de l'actualitat i entrecreua v,hilèn-cies o vulgaritats oposades; jo, davant tl'a-quest periodisme, que .per altra band re-conec com a necessari a una gran ma baiad'estómacs per poder digerir; acostumR atancar els ulls, i procuro agafar només çèlsdiaris la relació dels fets en tot el cJUepugui tenir d'objectiva. El periodisme, peli,es creu en la necessitat de fer una crítióü,.que és naturalment la resultant de les èrí^tiques que es creu en dret de fer tothoiiï.Doncs bé, aquesta crítica a mi no m'intressa, ni té res a veure, per mi, amb aquellÀcrítica responsable, que ara de moment jocrec impossible poder precipitar .

Es grotesc veure la gent emocionada oindignada amb les opinions dels articulistesdels diaris. Aquests articulistes s'han vistobligats a reaccionar primer que ningú,perquè les linotips i les màquines no tenenespera, i el públic va darrera del diari comva darrera del pa i de l'arròs de cada dia.Aquests articulistes són uns servidors d'unavulgaríssima necessitat pública, i es veuenen el deure de comentar els fets amb elssimples elements de què disposa la eons-ciència de la massa dels seus lectors.

Els fets des d'un punt de vista històricsón molt més complexos del que la gents'imagina, les responsabilitats són molt méscomplicades. En un esdeveniment en el qual

a juguen multitud d'ànimes i multitud d'in-terpretacions d'unes idees, i en el qual en-tren en foc virtuts i defectes i fins somnisi fantasmes, és molt difícil de poder veure-hi clar com en un simple teorema mate-màtic. I cal saber veure damunt de tots els

á fets, encara, aquells imponderables fatals i

aquella línia històrica invisible pels que nosaben despendre's de la realitat immediata.

° Fins avui, dia 18 d'octubre de 1934, sir ens tinguéssim de subjectar a una teoriaa fatalista, lògicament hauríem d'afirmar queé Catalunya és un poble de tràgics destins a

partir del Compromís de Casp. Jo no sócs fatalista, no vull creure en aquests tràgics

destins, ni estic disposat per ara a aban-donar el timó. Dins de la nostra nau, tantempestejada i tan mal governada com esvulgui, encara hi resta l'ànima i la ban-dera. Jo vull creure, ara més que mai, en

el , aqugsta ànima i en aquesta bandera.• JOSEP MARIA DE SAGARRA

f SI ÉSÆ Ii €TRICPER.AI VOSTRE AUTOMÒBIL

hotraba eu en lesrn'i'I'lórs . condicions depreuiqualitat,al

GAR ATGEELÈCTRICCABREA MOIÀ,6i8 (Aribau i Diagona l)

a Lxit nn la mida

Corbates inarrulabla

' Pilamee a bon yxeu

JAUME L, ui

' Telèfon 11655

planxa, i a ell es deu, com explicarem deseguida, ]'escassetat d'aquests segells.

Barnard, a més a més d'arreglar els re-llotges i fer algun anell i alguns parells d'ar-racades per a l'esposa del governador, tre-ballava amb el burí amb bastanta perfecció,i era ell qui feia els menús, les targes devisita i el paper de lletres oficial de l'illa.Perú tenia un defecte capital: era l'homemés distret de. tota la colònia.

Això, vuitanta anys endarrera, i més enun secó mig salvatge com aquell, tenia benpoca importància, I certament que aquestdefecte del rellotger Barnard no hauria pas-sat a la posteritat si.Rowland Hill no ha-gués inventat els timbres postals.

Un matí de gener de l'any de gràcia de1847 (l'avís de la creació dels primers segellsde Maurici porta data del' 13 d'aquest mes),Barnard rebé l'encàrrec d'anar a veure el I

governardor de l'illa. Poc es pensava el bonrellotger l'encàrrec que anava a rebre ! Elque anava a demanar-li l'autoritat era degravar un segell de correus.

-1 el dibuix? — demanà Barnard.—Ací està. No cal més que copiar-lo.El dibuix era... un exemplar del segell an-

glès d'un penic, negre, de 1840, és a dir,del primer segell del mó ;• Vinyeta d'un gustartísticremireade fiss%imament gravada,tirada amb una pulcritud digna de tot elogi,portant una reproducció fidelíssima de l'efí-gie, vista de perfil, de la reina Victòria.

— Amb els elements que jo tinc ací — ob-servà el bon Barnard — jo no puc fer unacosa tan acurada.

— Ja me'n faig càrrec—respongué el go-vernador, que era un home molt raonable.

— I quines inscripcions ha de portar? —tornà a demanar Barnard—. Perquè ací no-més diu «Correus. Un penic.»

El governador va dubtar un moment.I, al final, respongué

— Veurà : a Anglaterra, com a metròpo-lis, no els cal indicació de país. Perú, nos-altres, l'hi hem de posar. Farem una cosa.A dalt posarem ((Correus)>, i a baix, el va-1 1 rimen segell i dosor, un pemc per a p ,penics per a l'altre. I, als costats posarem,a l'esquerra, «Franqueig pagat», I a ladreta, «Mauricio.

— Perfectament — digué el rellotger.1 se n'anà cap a casa, on es posà imme-

diatament a preparar la planxa on devienésser gravats els dos segells.

Diem immediatament, i així fou, segonsles noves que tenim. No obstant, les coses

1 s a l'illaIR, devien anar gaire c e pres arici en aquell any de gràcia de 1847, puixque van anar passant els mesos, I els se-gells no sortien. Fins que un dia històric,la data del qual no posseïm, cosa que ensimpedeix fer-la passar a la posteritat, l'ho-me, que ja tenia gravada l'efígie (per cert,força acurada, dats els mitjans de què dis-posava, encara que no s'assemblés gaire al'original), es decidí a fer les inscripcions.Gravà, primer, a dalt, Postage (correus),Mauritius a la esquerra (perquè, al momentde la impressió, aquesta inscripció apare-gués a la dreta, ja que la planxa, natural-ment, era gravada a l'inrevés), One pennyo Tv o pence, segons que el gravat corres-pongués al primer o al segon dels valors i,en el moment en qué li restava posar ladarrera inscripció, o sigui la que devia anara lá dreta de la planxa per a aparèixer al'esquerra, restà confús i desorientat.

Què era el que el governador li havia dit1 que posés en aquell lloc?

En els temps actuals, un cop de telèfonho resoldria ; dissortadament, Edlson teniaaleshores pocs mesos. Barnard, doncs, aban-donà el burí, sortí de casa seva i es dirigícap al palau de l'alt comissari del Governanglès a Maurici.

L'esmentat palau estava situat al nome-nat carrer del Govern, i gairebé enfront estrobava una petita barraca de fusta, compos-ta d'una sola habitació, que portava pompo-sament el nom d'Oficina de Correus.

. I ací fou on es produí la confusió histò-rica.

Barnard, tot anant cap al palau del gover-nador, passà davant de l'oficina de correus,i, damunt de la porta, veié el rètol que in-dicava la naturalesa d'aquella dependènciaoficial.

— Ah ! — es digué —. Vetací el que emva dir el governador que posés a l'esquer-ra de cada segell: Post Office!

Va entornar-se'n cap a casa i es donàpressa a acabar de gravar aquesta inscrip-ció a la matriu de cada un dels dos segellsd'un i dos penics, que anaven gravats enuna mateixa planxa.

No es va pendre la molèstia de sotmetreproves d'impressió al governador. El] ma-teix procedí al tiratge, i amb un vell tòrcul

plars de l'un penic vermell (2 de nous i ud'usats) i la del dos penics blaus (6 de nousi sis d'usats), puix en filatèlia hi ha ma-jors rareses, algunes úniques, com, per exem-ple, l'un centau de la Guiana Anglesade 1865, el a rals blau d'Espanya de 1851,el 25 millèsimes, també d'Espanya, de 1869,amb el centre invertit, i altres de les qualsú'n-icament se'n coneixen tres o quatre exem-plars. Però l'emissió de Maurici de 1847 és,a més de la seva escassetat, degut al reduïtnombre d'exemplars existent, una raresa céle-bre. Si bé cap Maurici no ha 'arribat a asso-lir en el mercat, el preu de l'un penic de laGuiarla Anglesa (352.000 francs), no peraixò cada vegada que surt un exemplar ala venda, l'emoció i l'interès entre comer-ciants i amateurs són extraordinaris.

• LA LLEGENDA DEL TIFÓ

S'ha estès bastant la llegenda segons laqual la raresa dels primers Mauricis és de-guda al fet que gran part de l'emissió foudestruïda per un tifó que es va desencade-nar damunt de l'illa Maurici, pocs dies des-prés d'ésser posats a la venda. La realitatés tota altra, i en el transcurs d'aquest ar-ticle explicarem Com, en virtut d'una in-explicable confusió, .aquests segells, desti-nats per llur .origen a constituir una emissiórelativament vulgar, tenen, avui, una extra-ordinAria estima.

LA CONFUSIÓ DEL RELLOTGER BARNARD

En 1840, Rowland Hill, l'inventor del se-gell de correus, havia vist implantat a la se-va pàtria, Anglaterra, el nou sistema defranqueig de la cor4espondència. Aquestamillora s'anava estenent per totes les colò-nies britàniques, i les autoritats postals del'illa Maurici decidiren, cap a mitjans del'any 1846, d'implantar-hi el .nou procedi-ment de franqueig de les lletres.

En l'arxiu postal de Maurici (leu existir1I encara el document anunciant la creació dels

MOBLES DE QUALITATDel més senzill al més luxósEstalviareu un 40 per 100 als tallers de

Societat Espanyola de Carburs Metàl'Iics

Correus: Apartat 190 BARCELONA

Teleg.: "Carburo." Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fibcique.s a

bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PU]

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN

que a Barcelona, Madrid, València i Còrdova

GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIM

fils i peces seda, cotó i altres teixits

TRIAL de laboratoris i domèatic

FADORS, MANOMETRES, matea aI d'aportació

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS; ESTUDIS,

IIhÌII1bPjtÍeLPLOfl^,^ 8535

Jlllllllllllllllllllllllllllllllilllll111I I IIIllllllll I I Il llllllllilllllllllllllllllllllllllllllllllllll III IIIIIIIIIIIIIIIIL

HIV Il llV ó l D o A0 5

FABRICA DE MAQUINARIAPER A LES ARTS GRAFIQUES

NÀPOLS, 215 • • TELÈF. 55723

'^IIIIIIIIII1IIIIIIUIIIII1II11III1IIilIIIIIIIIilIII11111111111111111111111111IIIIIII11U1111111111111111111111111111UIllllllli.

El banquet d'on es retiraren els delegats espanyols

EN LA INTIMITAT DELVOSTRE MENJADOR

CAL QUE LA VAIXE-LLA D'ARGENT SIGUIENCARA UN REPÓSPER LA MIRADA..;

loiarnenrIMPERMEABLE!ABRICIDECUIR®

Fàbrica de billars - Boles de vori i de pasta -Articles de joc en general - Constructor exclu-siu dels billars elèctrics «Japonès» i <' Jardi-

nera moderna '> (Patentats)

EUSEBI ESCARDIBULDespatx: Unió, 4-BARCELONA-Telèf.16876

Correspondència: A partat de Correus, 200CASA FUNDADA L'ANY 1040

Mobles VallhonratTallers especials per a la construcció de mobles d'encàrrec

Mobles exclusius per acada client

Rda. Sant Antoni, 76 - Tel, 19756-Barcelona

rllluI IIIuh11111111111111Ullmfllllnmll11181111111

Pròxima obertura dia 20 octubre

Sastreria ABADJ. ROCA

PASSEIG DE GRACIA, 18

UL

L'extensió i complexitat que prenien elsestudis geogràfics arreu del món complicarende tal manera els programes i les tasquesdels Congressos internacionals de geogra-fia, que els capdavanters d'aquesta ciènciacregueren necessària, ara fa dotze anys, lacreació d'un organisme permanent. D'a-quella orientació coordenadora sorgí la UnióGeogràfica Internacional, associació consti

-tuida per representants dels Estats adherits

oficialment a ella i a la qual contribueixeneconòmicament amb quantitats proporcio-nals al nombre d'habitants de llur cens depoblació. Enguany han ingressat a la UnióAlemanya, Canadà i la ciutat lliure deDantzig.

EI XIV Congrés Internacional de Geogra-fia, el quart dels organitzats per la UntóGeogràfica Internacional, s'ha celebrat aVarsòvia, en l'última dècada d'agost, ambuna concurrència nombrosa i amb una apor-tació de treballs científics remarcable. Elnombre d'inscrits s'acosta al miler, i lescomunicacions presentades sumen unes tres-centes. Aquesta formidable aportació cientí-fica anava distribuïda en sis seccions : Car-tografia, Geografia física, Geografia huma-na, Geografia històrica, Paisatge geogràfici Didàctica, per bé que les de Fisiografia iAntropogeografia per elles soles agavellavenles dues terceres parts dels treballs. En ge-neral les sessions es desenrotllaren enmigd'una gran placidesa : cada u aportava elseu estudi i com que solia tractar-se d'in-vestigacions recents i personals, els oientspoc podien dir-hi, com no fos en les inter-pretactons de fets o en ]'explicació de cu-ses. Això explica que en cinc dies es pouésdonar compte d'aquesta gran quantitat decomunicacions. Cal dir però que les seccionsde Geografia física i de Geografia humanahagueren de funcionar set hores diàries. Lescomunicacions fetes sabre el tema de les su-perfícies d'erosió (amb l'estudi de les qualshom tracta d'escatir els principis de l'evo-lució del relleu terrestre, deguda a l'accióde les aigües i dels elements atmosfèrics)i les comunicacions presentades respecte ales terrasses fluvials (aquestes graonades deles valls que amb un estudi de conjunt po-dran aclarir-nos, sens dubte, qüestions tanàrdues com la dels moviments de flux ireflux de la crosta terrestre) donaren lloca més d'una discussió apassionada. Ambmenys apassionament foren discutides al-gunes de les comunicacions de l'habitat ru-ral, sobretot les que feien referència a qües-tions de mètode. Hom va encara a lespalpentes en aquest ram bàsic dels estudisantropogeogràfics ; l'explotació de la terra,les institucions jurídiques, la història delpoblament, etc., entrecreuen els seus ele-ments, que compliquen la interpretació delsfets actuals. La inseguretat en els treballs,potser a causa de no haver-los plantejatamb tota la seva complexitat, desorienta.Per la nostra part, sentint-nos descontentsdels resultats obtinguts en l'estudi compa-ratiu que hem fet de l'habitat al Penedèsi a les terres tortosines, a causa de la "inex-pressió dels resultats, no volguérem presen-tar-lo al Congrés ; però vistes les aporta-cions d'altres professors, ara ens dol l'abs-tenció, puix que hi havia treballs tan in-concloents com el nostre. En resum, caldir que les tasques de la Secció en aquesttema mostraren que en l'estat actual de laqüestió l'excés d'esperit crític (com passaamb els geògrafs francesos) dispersa les ini-ciatives i esllangueix els resultats ; en can-vi, els geògrafs polonesos, més realistes iamb una gran empenta, .han obtingut con-clusions, potser provisionals, però alliçona-dores.

Amb tot, com en la majoria de congressosdel món, el profit millor es treu de les re-lacions professionals i d'amistat que s'en-taulen entre els concurrents vinguts d'arreude la terra. En aquest Congrés hi eren re-presentats més d'una quarantena de països:de Xile al Canadà, de ('India a Noruega,

E:it en le mida

Corbata inarrugable.

' Pijames e bon prea

JAUME I, ji

e Telèfon 11655

ren en primera línia en el Congrés de Parísper la qualitat i el nombre de llurs treballs,ara s'han presentat amb una densitat d'a-portacions notable, una organització acuradadel Congrés i els seus actes i un pla d'ex-cursions ben escollit dins les possibilitatsde Polònia. Els itineraris de les grans ex-cursions, que eren vuit, han estat acomplertsamb satisfacció i profit de tots els congres-sistes que hi prengueren part; els quals tin-gueren múltiples ocasions d'admirar i agrairla generosa t polida hospitalitat polonesa.

Polònia mostrà en aquesta ocasió els mag-nífics equips geogràfics amb qué compta.Cada una de les seves universitats : a Var-sòvia, a Cracòvia, a Leopol, a Poznan ia Wpino té el seu Institut de Geografia.Davant de cada un d'ells hi ha homes deciència com Romer, Pawlowski, Lencewicz,Smolenski, Zierhoffer i Limanowski, quecompten amb la collaboració de professorsadjunts meritíssims i entusiastes. Si aaquests cinc focus geogràfics essencials afe-gim l'obra d'altres centres especialitzats im-portantíssims com l'Institut Geogràfic Mi-litar, la càtedra de Geografla de l'EscolaCentral d'Alts Estudis Comercials, l'InstitutCartogràfic de Romer, etc., compendremque un Estat refet de nau hagi pogut apor•tar al passat Congrés vuitanta comunica-cions geogràfiques, és a dir més de la quartapart de la totalitat dels treballs presentats.

Polònia representà, doncs, magníficamentel paper que corresponia a la seva missióorganitzadora i estatjadora d'aquest con-ventus de geògrafs. Davant d'aquest exem-ple, no massa fàcil de superar, fou unasort per als representants d'Espanya que perhaver arribat tard a l'assemblea de la UnióGeogràfica Internacional es trobaren ques'havia acordat la celebració del pròximCongrés a Amsterdam i no a Madrid, comells volien. Per la nostra part, no sabemveure com es podia organitzar a Espanya,amb solvència científica, un Congrés Inter-nacional de Geografia dintre quatre anysquan no hi ha hagut fins ara en cap Uni-versitat espanyola ni una veritable càtedrade Geografia física, ni una càtedra de Geo-grafia humana. Si haguessin tingut presentaquesta realitat, probablement els nostrescol.legues madrilenys s'haurien sabut pendremillor la seva decepció ; no haurien donattoc que, amargats, cridessin l'atenció delscongressistes retirant -se sense raó seriosa delbanquet .oficial donat pel Comitè del Con-rés, i no s'haurien abstingut de votar en

l'elecció de les vise-presidències al ConsellDirectiu de la Unió Geogràfica Internacio-nal. Foren les dues notes anòmales d'aquellaplec mundial de geògrafs.

Oficialment, Catalunya no hi podia fersentir directament la seva veu : les condi-cionsrestrictives de l'Estatut ens ho priven.Com és natural, però, no ens acontentàrempas amb fer conèixer el nostre treball sobreLocalització i evolució de la indústria paíbe-rera a Catalunya. Férem valer sempre quepoguérem la representació que se'ns atorgài ella ens ha valgut tota mena de deferèn-cies..De part de la majoria dels nostres col-legues, el fet diferencial català és ben co-negut. Delatriarca de la geografia polo-nesa, el professor Eugeni Romer, presidentdel Congrés, hem sentitparaules de com

-prensió cordial. Per on hem anat, en lesnostres excursions a través de Polònia, hemprocurat estendre el coneixement de Cata-lunya. A Wilno, en el sopar ofert pel diputatsenyor Birkenmajer, entre els representantsde la ciutat poguérem parlar en català ennom del conseller de Cultura senyor Ven-tura Gassol, rendint homenatge a la me-mòria del poeta patriota Adam Mickiewicz.Només .ens ha dolgut ésser sols ; esperemque en el pròxim Congrés, dintre quatreanys, a Holanda, la representació catalanasigui pluripersonal i representativa cl'unaactuació geogràfica università ria i corpo-rativa.

Pu VILA

M•a Fo ^•a

Alexandre 1

El mateix any han mort dos reis queeren — dels pocs que queden — els únicsque coneixien el front de guerra d'altra ma-nera que amb ràpides visites enmig d'unbrillant estat major.

Com el seu pare Pere de Sèrbia, Alexan-dre havia fet la guerra., primer en Id confla-gració balcànica, després en l'europea.

Potser no hi ha cap altre exemple en lahistòria d'una retirada com la dels serbis,l'hivern de 1915, conservant els presonersfets als austríacs. El vell rei Pere, ple dereuma, era dut en una carreta de bous. Elseu fill Alexandre havia assumit el poderefectiu. Després d'incomptables penalitats,l'exèrcit serbi, horriblement delmat, arriba-va a l'Adriàtic, des d'on era enviat a Corfú,Alexandre, aleshores príncep regent, tele-grafiava a Poincaré: «Sèrbia ja no exis-teix, erò queda el seu exèrcit. Estem dis-posats a venir a continuar la lluita sobre elfront francès.» Els aliats trameteren troi5esa Salònica, els austro-alemanys foren tretsde Sèrbia i gràcies als tractats de 1919 esconstituïa el Reialme dels Serbis, Croatesi Eslovens, dit més correntment Iugoslàvia,això és : Eslàvia del Sud.

***Parlant al sociòleg O. Jaczi, actualment

professor d'una universitat americana, elrei Alexandre va fer aquesta definició:

— Hi ha tres menes de dictadors : els dic -tadors nats, com Mussolini ; els dictadorsmalgrat ells mateixos, com aquell pobrePrimo de Rivera ; els dictadors per habitud,els que no fan sinó el que els han ensenyatde petits o al començament de llur carrera.Els diuen dictadors perquè la paraula estàde moda. Des d'aquest punt de vista, trobo"semblances entre Roosevelt i jo.

El bibliòfil Barthou

Justament aquests dies que s'esqueia eldesè aniversari de la mort d'Anatole Fran-ce, ha estat assassinat el bibliòfil Barthou,que conservava, entre altres peces de valor,

el manuscrit de Thaïs. Un mateix amor peea les belles edicions unia els dos homes, quésovint tenien llargues converses d'erudit.

Però el manuscrit de Thaïs era incom-plet: mancaven les primeres pàgines. I un

dia, Barthou demanà a France que les hiescrivís, copiant-les del llibre...

Di ferMcia de preu

Un turista, de pas aRoma, entra a com-p rae postals de Mussolini retratat de totesmaneres ; a peu, a cavall, tocant el violí,dalt d'una moto...

-- Quant?— Una lira cada una.— Ho trobo car.— Senyor, és el Duce.— No en teniu de més barates?—Si, senyor. Aquí en té de Hitler, a cin-

quanta cèntims.

El plagiari Humorista

Die Fliegende Blatter, setmanari humo-rlstic de Munic, havia organitzat un con-curs de contes. El guanyà un tal OswaldSchulz, de Colònia. Un coi el setmanarihagué publicat el conte prerniat, l'humoris-ta Roda Roda el reconegué com a seu, co-piat textualment de les pàgines 577 a 179del primer volum del seu recull de contes,i avisà l'administració del setmanari. Cal-gué reconèixer el fet i Schulz rebé la com -minació de tornar els marcs del premi. Peròcal reconèixer que, encara que no tinguiescrúpols, Schulz és realment un humoris-ta : allega que, segons les condicions delconcurs, les decisions del jurat són inapel-lables.

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

MarselladeL'atemptatL'atemptat de Marsella, en el qual han Fins aquí sembla que això és una qües-

trobat la mort Louis Barthou i el rei Ale- ¡ tió interna de Iiigoslàvia. Però hi ha ei fetxandre de Iugoslàvia, és encara el tema que dues nacions tenien interès a ajudar elque preocupa la premsa de tot Europa. separatisme croata : Itàlia iHongria.

D'aquest atemptat, que per les seves pro- Les darreres vicissituds de les relacionsporcions i les seves possibles conseqüències franco-italianes, l'obra de Barthou en procal considerar com un dels més greus--r d'un acostament entre Roma i Belgrado,que, si a algun altre s'ha de comparar, ens han fet modificar segurament l'actitud de

Mussolu.i, lasembla més escaient que amb el de Sera- encara que premsa socialistajevo, amb el d'Orsini contra Napoleó III—, ! insinua que li pertoca, almenys, una res-han corregut versions contradictòries. 'S'ha - ponsabilitat moral pel fet de Marsella. Es

clar que el moment actual re-.quereix eliminar complica-

" . cions, i la diplomàcia francesafarà tots els possibles perquè.

r ,-. no s'espatllin les relacions- ^' italo-iugoslaves; però potser

r ¡ ' s ' no aconseguirà atenuar la res-ponsabilitat d'Hongria.

No ha estat pas rar de pre-guntar-se si ]'atemptat deMarsella tindrà conseqüències

ç ` -,. ; .., internacionals. Pel que sem-bla fins ara, res no justificaaquesta hipòtesi, per bé que

: no pot excloure's en absolut.Cal tenir en compte que tant

* Anglaterra com França volenassegurar la pau i no planye-ran esforços perquè la cosa nos'emboliqui més.

J G"t El mateix atemptat que hat! costat la vida al rei de Iugos-

làvia, ha causat la mort deBarthou, ministre d'Afers es-trangers de França, que mal-grat els seus setanta-dos anys,dedicava les seves energies al

servei de la pau europea.

Durant la guerra i el perío-de que la seguí, tinguéremocasió de tractar Barthou i el

seu record és ben viu en nos-altres, perquè no era pas un

Alexandre I i Bar/bou, a Marsella home que deixés indiferentsels que se Ii acostaven.

Tenia una gran virtut, lavia començat dient que el seu autor era d'ésser coherent amb ell mateix, que és prouun croata, després un agent de l'O. R. 1. M, .rara en el polítics de la postguerra. Hom—la tremenda organització revolucionària pot apreciar diversament els seus mitjansmacedònica—i, finalment, s'ha emès la pos- per tal d'assolir un objectiu, però ningú nosibilitat que sigui una maquinació nazi. pot posar en dubte la seva lleialtat.Però les darreres notícies confirmen la pri- Entre els records que tenim del nostre.mera versió, tracte amb ell, només volem fer esment delLa política dictatorial del rei 'Alexandre que ens digué en ¡922, a Gènova, on ell era

explica però no justifica l'atemptat, perquè I cap de la delegació francesa a la Conferèn-l'assassinat polític—a part el que té de re- cia internacional. Ens parlava amb accentprovable com tot atemptat a una 'vida ho- d'horror de la guerra, en la qual havia per-mana—és una arma de lluita que la majoria dut un fill, i deiade vegades condueix a l'efecte oposat al que —Tots els homes haurien de sentir comes proposen els seus autors. el compliment d'un deure la cooperació,

* * # amb els mitjans que tinguin, al manteni-

Quan el croata Trumbitch s'establí a Loo- raent de la pau—i la seva veu suau, peròfeble, es recalcava sobre la paraulanodres, durant la guerra, i posà les primeres

bases del nou Estat iugoslau, el cap del go-vern serbi, Pachitch, el polític més digne

((deure)).Es podria parlar molt de Barthou jurista,

d'aquest nom que hagi tingut Sèrbia, se li acadèmic, historiador i home de lletres, i

associà: Però l'un era partidari d'un règim també del Barthou polític. Diguem que lafederal republicà, i l'altre d'un de federal seva mort ha estat una gran pèrdua, no'monàrquic. No obstant, això no els privà sols per al món intellectual, sinó que així ma-de treballar junts. + teix ho ha estat per a la causa de la pau

El que aleshores s'anomenà Reialme dels europea.Serbis,.Croates i Eslovens, constituït a con- Com és sabut i ja hem comentat altres

seqüència del tractat de Versailles, com- vegades, Barthou havia donat un nou im-prengué Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Her- puts a la política exterior del seu país. Ara,zegovma, Carniola, Dalmàcia, Croacia, Es- substituït al Quai d'Orsay per Pierre Laval,lavónia i el banat de Temesvar, i adoptà agtfella política sofrirà un canvi?la forma monàrquica unitària. El poder Laval, que ja fou cap (le govern i quecentral ha romàs gairebé sempre en mans amb Briand anà a Berlín, és també undels serbis, més nombrosos que els altres, home de fe pacifista. El seu predecessor lii els croates han suportat sempre de mala ha fresat un gran camí. El més .probablegana aquesta hegemonia i han donat so- és que el segueixi, i, àdhuc si així no fos,vint mostres de descontentament. El rei Ale- tot fa pensar que el seu objectiu fóra elxandre pensà posar fi a la situació insti - mateix : la pau.tuint una dictadura més o menys mal dis- e s ssimulada. L'agitació croata, però, en comp-tes de minvar, augmentà, i els més signi- Un altre mort illustre ha de plorar Fran-ficats, que havien treballat per separar-se ça : Raymond Poincaré, que figurà en pri-d'Hongria pensant en la Gran Sèrbia, emi- mera línia en la política del seu pafs i lligàgranen del país. Es formà a Ginebra un co- el seu nom a un dels períodes més agitatsmitè revolucionari, es fundà un diari vio- i tràgics d'aquest segle. No podem avui es-lent, 'i eis croates escampats .per Europa s'a- tendre'ns sobre aquesta figura, la desapari-.plegaren en agrupacions anàlogues. ció de la qual va sens" dubte lligada a.. la

del seu gran amic Barthou.TIGGIS

UNA INTERNACIONAL D'ESTUDIS GEOGRAFICS

El Congrés de Varsòviadel Japó als Estats Units. Hongaresos iromanesos eren bans amics, els japonesoses feien amb els ianquis, els representantssoviètics, dins una certa esquerperia, trac-taven d'estar bé amb tothom i els francesostrobaven gentilíssims llurs col.legues ale-

1

manys.Entre tots els països participants, peró,

el que ocupà el lloc preferent fou Polònia.Els geògrafs polonesos, que ja es classifica-

Q^U^TDT©i c© m©M ú CU mar D

¡©l c 1 C^^^^^ ÓC^^6^Ó ^PE30NJ

és un argenter de qualitatC©I T^ 0 TC LE FFOO 1© Ronda Sant Pere, zoo principal

Telèfon 22604^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^.

«ELS DARRLRS VINT ANYS»

sgerem, que ben aviat es donarà a conèi-xer al pubhc el document cidematogràfic decapital importància que amb el títol d'Elsdarrers vint anys acobla una sèrie d'imatgesde la història dél món que va des d'unaevocació de Bismarck fins a la signatura del'armistici que posà fi a l'hecatombe mun-dial. Es fa difícil donar ací idea del valordocumental, de l'emoció indescriptible que

cinema. Són escenes verídiques, i quines es-cenes algunes d'elles! Hom veu tota la di-ferència que hi ha entre la realitat i la com-posició, per animada que estigui aquestad'un esperit realista. Moments que fan es-cruixir de debò. Detalls d'una veritat colpi-dora. No hem de detallar-ne ací l'índex. Sóncoses que no poden evocar-se d'una maneraliterària i res no pot substituir llur plasma-ció per l'ull impassible de l'objectiu.

Fa temps que vàrem parlar ací en termes

((Cún f6 de bressol,,

March — el protagonista del Dr. Jekyll —un dels grans actors d'un demà molt prò-xim ; i, segons referències, només el tre-ball de Greta Garbo que hi dóna una deles dues o tres millors interpretacions de laseva carrera — aguanta Cristina de Suècia,que el prestigi de Rouben Mamoulian no haevitat que fos una pellícúla histórica més,pel que fa a presentació i tall de les es-cenes.

Greta Garbo i més encara Katharine Hep-burn i Wallace Beery s'han demostrat elsmillors actors a la Biennal, però els filmsen què aquests han mostrat llur categoriano pequen pas per massa bons. Hi ha I'a-llargassament exasperant de Little Women,aquesta deliciosa novella rosa del segle pas-sat, que no acaba mai amb els diàlegs, ambles llàgrimes i amb les abraçades ; hi ha unMèxic a l'americana o a l'Eisenstein, pled'haciendas amb panòplies carregades de sa

-bres i fusells, amb vestits de torero, queres no té a veure amb el Mèxic desert i cre-mat de Pancho Villa. El cert és que elfilm americà, com s'ha presentat a Venècia— hi havia la Metro, la Paramount, la Rà-dio, la Universal amb llurs produccions mi-llors — si vanta els actors més excellents,ostenta encara un munt de concessions albaix públic tant més deplorables com' méssensible i.intelligent sigui el director.

Hi hagué un temps en el qual la distincióentre film comercial i un d'artístic o per aminories era un fet ; avui és inadmissible.Moana i Çhang, Ombres blanques i Eski-mo; Alleluia i d'altres similars, han demos-trat a bastament el veritable gust del pú-blic ; que ja està fart de presentacions es-paterrants, d'amors innocents de joves es-portius, i de dones de bon cor víctimes dellur vida ((fatal». Els russos — mitjançantels alemanys, d'antuvi, i directament méstard--han tingut bona part en aquest can-vi d'actitud : foren ells que feren girar elsulls vers la pura visió, vers el ritme i laPoesia del muntatge; la lliçó russa (que finsque els films soviètics eren prohibits sem-blava d'origen alemany) ha estat represaarreu i ha fet estralls I és aquesta genera-lització la que ha comportat la voga delsdocumentals artístics.

Els nostres lectors que es trobin desorien- A la. Biennal veneciana el nombre da-tats aquests dies davant dels programes que quests films penso que ha depassat el deofereixen els cinemes, faran bé d'anar alCapitol a veure El Raval de Raoul Whlsh,una evocació del Nova York de i886, iSucceí una nit, exeelient pellfeula de FrankCapra. Ens ocuparem d'ells, si no hi hamassa excés d'estrenes a remarcar, en elnúmero vinent. El que ens importa ara ésassenyalar-los en tèmps oportú als nostreslectors.

w::w"

;— L '.:^,.. e' ,,.,!•tell

1 .f,-; . 1•1

1

t ' d I^ RAMBL

eCATALUÍIA 31•Tel:l170Sasslá continua de 3 tarda a 1 meunda

Entroda único: 1 pesseta

AVUI

NOf ÒARI FOX MUNDIAL]Notícies d'Espanya i de l'estranger

EL LOBO DE MARRAS

)AGUAR(EL ALMA DE UN CABALLO)

Un documental humà

ie

Fox

Pauscip d. Grècia, 57. — T.1 i0.. 79681De lax 3 tarde e le 1 matinada

SI IENT, UNA PESSLTA

CURIOSITATS MUNDJALS1n Ser.,, Ints reporlafgee U. F. A.

LA NOVA EUROPADocumenta/ de la famotu sèrie dels 'Tres Minats'

TRENS D'AIIIR 1 D'AVUIDe Iofla de Papi,, als !rens aerudindmis,

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL

S 9onr e+da P4RAMOUNI i ECLAIR JO (IR VALNwr delallr de 1'alempuf I mort del rei Alexandre 1

i M. 6artboa, (enterrament, funera la, tic., 1 abres

PLANTES VIATGE RESEle mist, ti, de la vid, de les plunfea

Un duoarnental U. F. A,

Dilluns, día ss, estrena de

CAP A IA PAU 0 CAP A LA GUERRA

Un documental d'interès mundial

En general val a dir que a la Biennalhan agradat els films que hom esperavaamb més delit : The Man of Aran, ¡ VivaVilla!, Extasi, les russes. El públic, però,acollí poc cordialment Little eWomen„ ontreballa superbament Katharine Hepburn, iaquesta meravella cinematogràfica que és

7'iger en «Th.e )lian of A ron a

Aigua morta de l'holandès Gerard Ruttenel mateix públic que es trencava les mansaplaudint Douglas en la seva encarnació deDon Juan o plorava inconsolable durant lesescenes més deliqüescentment sentimentalsde Reisende Jugend, el film, d'altra bandamagnífic, de Frülich. I més d'una pellículaque esperàvem amb interès, sia pel seu di-rector, sia pel renom que la precedia, s'ha¡nostrat ben magra : així ha estat la baco-nianá Wonder Bar, inútil repetició dels efec-tes reeixits del Carrer ¢a ; també Les va-

Dos bons films

MAYU\NDPLAÇA URQUINAONA, 5

us ofereix el màximconfort en una sala

de projecció

PROPER IN4UGUaACIÓ

El proper èxit de

sera

Un film avalat per l'enginy del gran

ERNST LUBITSCHel bruixot de la fina ironia i del bonhumor per la inspiració del dramaturgangles NOEL C 0 WA R D

i pel prestigi de la

PARA MOUNT

• , I ,] L

EL CINEMAAlgunes estrenesl^Conclusions del cinema a Venècia

tenen les imatges amb tant d'encert aplega- !calorosos d'un documental sobre el Krakades en aquesta cinta. Es un film. que des toa. No sabem per què ara ens ve aquellad'ara recomanem als nostres lectors, cinta a la memòria. Potser serà que del

Cal assenyalar tot seguit les excelléncies documental que avui ens ocupa caldria pardel muntatge de què beneficia aquesta pel- lar-ne en termes semblants. Ens enfrontemlícula. Es tractava d'utilitzar una immensa j ací també amb imatges de catàstrofe i d'hor-pifa de celluloide extreta dels vells noticiaris ror que sobrepassen tota mesura humana.1 compondre amb aquests retalls un especta- Es una frisança semblant, una impressióele que tingués un ordre, i més encara que d'atuïment contra el qual és impossible de-un ordre, un sentit. No n'hi havia prou amb fensar-se, tan fort és allò que es veu.respectar un simple ordre cronològic i apro- 1 Insistim que la projecció d'aquesta cintafitar tota imatge més o menys interessant. és d'un gran interès 1 sobretot d'una granCalia donar la impressió d'unitat i d'una in- 1 utilitat. Cal remarcar sobretot l'esperit d',m-tenció. Una intenció que en el cas present 1 parcialitat amb què la pellicula ha estatequival a una lliçó. Evidentment, Els darrers composta. Tots ens hem de sentir igualsvint anys és una eloqüent invitació a la re- davant d'un tilm com aquest, que no és enflexió, a la pacificació dels esperits, pacifi- el fons altra cosa que una terrible requisi-cació tan compromesa avui pels vents d'ms- aria contra la guerra.piració bèllica que tornen a bufar pel món.

Després d'una part que es refereix a la I „PLANTES VIATGERES»

preguerra i en la qual assistim d'una ma- 1 Encara un documental sobre el qual vo!-nera progressiva a l'efervescència creixent dríem avui cridar l'atenció. Es tracta d'unaque va madurant la guerra, vénen aquelles cinta de curt metratge, però això no vol dirImatges que en són evocadores. Podem dir que no mereixi un comentari tan extens comsense restriccions que aquestes escenes de pot merèixer-lo un film de dos mil metres.la guerra són quelcom que sobrepassa en De sobres el mereix !Gràcies al trucatgeemoció tot el que fins ara havíem vist en el que permet rodar en pocs segons una col.lec-

ció d'imatges aconseguides durant un llargperíode de temps, aquest film ens m

Et en ln mide uns espectacles com mai els nostres ulls noostra

Corbata Inarrugables podien sospitar -las. Un film que fa palpable

Piiem,e a bon preu la imaginació d'un Wells sotmetent eltemps a una formidable acceleració. Així els

JAUME I, ji fenòmens de creixença vegetal semblen fe-

' Tel2Eoa ii655nòmens de moviments comparables als quepot oferir-nas el món animal. La conquestade l'espai feta pels organismes vegetals en

—--_-______________________ . creixença, sotmesa com ho fa aquest filma una original transposició en l'escala del

` temps, pren un aspecte insospitable.

Ci n e F a n t a s 1 o Així mateix t film fa s, amb lamàxima claredat

, mitj, diversos mita

nns enginyo-

sos de què es val la natura per assegurarla reproducció de certes plantes, traslladanta distància, mitjançant el vent, insectes, et-

Un film que arrea del cètera, la llavor necessària. Tot això realit-zat, com diem, amb la màxima claredat i

món i sota el títol de donant doncs a la cinta el valor de film pe-dagògic modèlic.

N e w Yo r 1: —

»»CANÇÓ DG Bemps

n Fa molt temps que en parlar d'un filmde Rex Ingram titulat El jardí d'Alà vàremalludir a la fotogèDia del claustre, alhora

:11'tque a les escasses possibilitats fotogèniques

nl 1 dels complexos espirituals propis del lloc.

Els sentiments d'ordre religiós que afectenla punta més fina de l'ànima no són pròdigsen manifestacions corpóries. Cal fer un ca-

assoli' un èxit rotundpítol a part pel ritual que afecta solamenta la manifestació en comunitat d'aquells

LA PIU. VA PAREJA 1 sentiments en el seu aspecte purament im-

ROMAf1TICA1 personal. Llevat d'aquesta salvetat, convin-

guem doncs que un film l'acció del qual es

cI A n I' descabdella integralment dins d'un convent,LHK,K, 1 significa un handicap molt difícil d'evitar.

E

Cal procedir, si per cas, d'una manera lliu-

ó de bserveixi per

' cE7IšLbLE fixarrement

la nostraconvenc

oipail.nióQue

sabretot

Caixanò ressol.

volem

dir dir amb aixa que sigui ca es n o-fitcL^UD€TT^ de bressol és un film americà.

espanyo- y

laca. El film està fet d'una manera moltdecorosa. El film que presenta la vida d'unconvent pertorbada per la presència en aquellrefugi monàstic d'una nena abandonada allí

EsA pels seus pares, interessa doncs pels corrents

O

1 de sentiment cap enfora, cap al món, que1 s'estableixen en aquella casa per obra i grà-

D cia de la presència d'aquella nena que acabaper tenir un promès i fer un matrimoni bri.

C l'experimentatv^ Ilant. Aquella pertorbació 1'id'una manera més aguda que »mou unagómonja, encarnada molt intelligentment perDorothea Wieck, que sent vac,llar la seva

V1,^

bla

vocació monástica sota el pes de l'afecciótota maternal que experimenta enfront d'a-

fit` { quella deliciosa criatura.QAIIK ^APQA Creiem que Canó de bressol, més que

pel seu valor intrínsec, que francamentenssem bastant escàs, interessa al crític i al

t: :P públic per l'originalitat extraordinria del ^ seu scenario, que tant s'aparta,

de la producció standard. Es un assaig 9u acredita Hollywood, perquè és un assáig

molt arriscat.

Hom ha ja publicat el veredicte de la co- cauces de la Mort — basada en una cone-nissió internacional que ha examinat les gula comèdia d'Alfredo Casella — on el di-elHcules d'arreu del món presentades a la rector no ha sabut aprofitar el caràcter fan-ecent Biennal veneciana del Cinema. I al- tasiós de l'argument, donant un ambientnenys una vegada, la comissió no ha anat carregat de reverències i condecoracions del;ens errada en assignar els premis. Hi ha qual es salva el treball esplèndid de Fredrichjagut una mica de decepció =-le part d'alguns de nosaltres .e] que fa al primer premia Copa Mussolini—, tot i que "4

:al reconèixer que la críticacavia enlairat unànimement'obra afavorida i que hom noot oblidar el marcat caràcter

le referéndum entre els as-;istents a les sessions de l'Ex'elsior del Lido que té la deci-t>ió del jurat. Podreu dir com.ulgueu, per el fet és que,ls films premiats són els mi-lors i que la Biennal vene-'iana ha consagrat encertada-nent els millors intèrprets. v4^ 1

No menys de setanta-cincpellícules, entre grans i cur-tes, han hagut d'empassar-seen una vintena de dies el pú-blic i la crítica i, bé s'ha dedir, la major part d'elles esreduïen a un aplec de troba-lles pseudo-técniques, una sè-rie de cartolines postals molt v -acurades (penseu que ja lessaben fer d'allò més bé al Ja-pó, a 1'India i a Turquia!),o l'embafador virt uosisme deles estrelles de costum. Però spassats els entusiasmes delsprimers dies (quan a la pan-talla hom veia només cosescarrinclones o de migrada im- ^ttportància) i com més es feien %lendavant els films de Catego-ria, hom anava advertint les t,7`

ldiferents tendències dels cine- Í $,

mes europeu i americà hom! a,,

t

anava copsant el . perfil autèn-tic del cinema d'avui, ibenaviat es (II linia una escala de Wallace Beery en r Viva V illa !avalors que haurem de veuretot seíturt.

les altres classes plegades ; i també en qua-litat, essent d'aquesta mena les millors pel

-lícules presentades a Venècia. Distingiréperò dos tipus de documental artístic, unque podríem dir que cerca la pura bellesa,i un altre que voldria imposar un contingutsocial. El Flaherty de Nanuk l'esquimal,de Moana i de L'Home d'Aran, d'una ban-da ; el Grierson de Dri f tecs, i tots els 'rus-sos, d'altra part. I aquesta vegada el triomfha' estat pels flahertians, amb L'Home d'A-ran i amb Aigua morta de Rutten.

La vida d'una reduïda família en l'ille-ta irlamesa serveix a Flaherty per presen-tar la lluita de l'home contra una divinitatimplacable : la fúria de les aigues és quel-com que hom no pot oblidar fàcilment des-prés d'haver-la vist en aquest film, i desentir un acompanyament sonor dels mésreeixits que hom hagi fet fins avui ; el tre-ball infatigable de l'home per conrear unhort minúscul en el roqueral i l'extrema de-fensa d'aquest bocí contra els elements queen un no-res escampen la terra i semblenestar a l'aguait per llançar-s'hi de bell noubon punt l'home haurà refet 1'hortet; i perdamunt de tot, el moviment, la qualitat es-sencialment cinematogràfica d'aquest filmque res no demana a la literatura, al dra-ma, ni a la pintura. El film de Flaherty ésuna veritable epopeia cinematogràfica, comno menys el de Rutten, que presenta l'hos-tilitat contra la dessecació del Zuiderzee perpart dels pescadors . que amb tal obra per-den llurs mitjans de subsistencia. Rutten ésun virtuós de la tècnica (no debades ha ob-tingut a Venècia el premi al film millor fo-togràf cament), perd més encara un creadorde drames cinematogràfics. Fóra difícil crearun clima i una atmosfera amb més saviesai aprofitar millor els actors — no amb lluroratòria, sinó en virtut de ]fur fesomia —,ni alternar tan eficaçment les escenes coralsamb aquelles estrictament personals. Ruttenés un mestre del ritme (magnífica la lenti-tud final), antiretòric — com no podríem dirsempre de Flaherty — i poeta de marca. Lapart sonora del film, com la de L'Homed'Aran, és de les que marquen una època.

Vetaquí dos films que hom farà mala-ment de no veure. Altres de bons han pas-

sat per Venècia, ni cal dir-ho. Que ja po-deu pensar que no eren ni italians ni espa-nyols ; ni tan sols francesos.

JOAN RAMON MASOLIVER

Roma, setembre.

Europa, els millors films. — Els millors a :tors, Amèrka .

0

Jossn PALAU .

SEBASTIÀ GASCH

► ' 1:/: R /:/:1 :1:1:1: 1:1:/:1:1:1:/?:/:1^ 13:/: /^A : t:1: t : t:/:1:13:/: /: 1' 1: t: t:l:l: ^ 1:13:1:1:/:1:1:/ :/: /:1:1:/:/:1' ^,•̂,, 4 QUI N• RIU ES PEIRQUE Ni•O VOL

►•►•, e • - •

• . s_ '•'';;i;•

• — J• . • . • ,

'

•'.•.►..►4,,

►*' .

F- ►+,

►^

,',¡•• '

, ' •

CADA DIA ,

►

%.'

- t

►:+

^•l:,, Y t►4

►^

';-

11

.;.

MIRAR

EI..TEATRE.Els camins del teatreLa tècnica de Josefina Cirera

Sempre és un goig conversar amb Jo- se'n sap amb exactitud molt poca cosa.efina Cirera. La seva paraula espontània —Bé doncs, digueu-me què us proposeuentusiasta és plena sempre de suggestions realitzar en les danses vostres.

ue, recollides, podrien formar un tractat --Són, en primer lloc,una interpretacióe dansa moderna. Ara es tractava de fer-la purament rítmica de la música dels gransarlar' dels seus concerts al teatre romá de mestres. Ja sabeu que sóc una gran admi-lèrida que han 'alternat amb les represen- radora d'Anna Pavlova, però us he de con-acions de Margarida Xirgu. fessar que m'estranyava sempre sentir-li dir

—.Estic contentíssima — ens iBu —. No que per a les seves danses qualsevol músicars podeu imaginar el goig magnífic que era bona. Cert és que la técnica de la seva)roporciona dansar en aque-les imponents ruïnes del ïea-re de Mérida. - Iè

—1 l'èxit de públic també.^a estat magnífic, no és cert? ý i" r

—Sí, realment, i per a mi)le de sorpreses. Ja sabeu que 1o he pensat mai que les me- L

ves danses poguessin interes-ar públics nombrosos i un

èxit com el de Mérida m'haproduït una joiosa estranyesa. +l,' t r,Ímagineu un públic diversís-j'sim, des del pagès estremeny r .,i andalús fins el més refinat,

'°9

intellectual, i que unànime- t ei^t fment s'entusiasmen per unes v..danses on la puresa del ritmeho és tot i que no fan capconcessió ni a les acrobàcies _^ np `^;I'),l aque entusiasmen els babaus, ^Ttpt f`ni a I'expressivisme dramàtic, c s fni horror ! — a la recons-trucció arqueològica. Més que jdel meu triomf personal estic ; t i ( #n„contenta d'aquesta victòria deles noves tendències de la dan-sa que jo he defensat sempre. i

-.Així vós sou enemiga de ^^: tel rila dansa de puntes? s il

—No; enemiga, no. I ad-miro profundament els gransdansarins que encara la prac-tiquen; però jo penso que hiha moltes maneres de dansar,i que cal compendre-les totes. tEl que jo trobo ridícul és ^t í 1"'aquesta concepció provincianaque fa creure a molts quequan no es fan salts i cabrio-les ja no es dansa. Això és. Josefina Cirera a Mèridaconfondre ladansa amb elballi fins amb la ballaru ga. '

—I, ja ho veieu ; el meu treball no ésmai acabat. Cada dia que estudio em pre-senta nous problemes de técnica i fins usdiria que gairebé demana una tècnica nova.

—Així la 'vostra dansa no és allò que

se'n diu dansa .pura?—Entenem-nos. Es dansa pura en quant

és una interpretació d'allò que en la músicaés més música, és a dir, el ritme expres-siu ; i per tant, allò que en la música ésmés música ja . és dansa. De manera queuna vegada composta una de les mevesdanses, si fos suprimida la música, la dan-

sa plauria per ella mateixa, causaria co-reogràficament el mateix efecte. 1 en aquestsentit és dansa pura. La música dels grans

mestres, doncs, és la inspiradora de les me-ves danses.

—cal, doncs, per a realitzar bé aquestadansa posseir la vostra cultura musical ila vostra sensibilitat.

—1 una paciència enorme, de la qual elqui em veu dansar, no sempre es farà càr-

rec. No solament els diversos ritmes delj cos han d'interpretar fidelment l'esperit de

la composició musical, sinó que cal despréslligar en un arabesc infinit els diversos ges-tos de manera que nu s'hi vegin les jun-tures.

—Bé; no vull fatigar-vos més; és moltinteressant tot cl que haveu tingut la gen-

tilesa de dir-me. 1 ara prepareu alguna ac-tuació pública a Catalunya?—Tinc ja preparades les danses per a la

1 figènia a Aultda que ha traduït J. Farrani Mayoral. Margarida Xirgu, amb qui hemparlat molt d'aquesta representació i delsnostres projectes, es proposa que sigui pa-riona en l'esplendidesa escènica dels mag

-nífics festivals de Mérida.-.1 abans no us podrem veure actuar

n Barcelona?—Us torno a dir que tot i afalagar-me

molt la bona acollida deis públics, aquestesactuacions tenen per a mi un interès se-cundari. La dansa és una cosa tan compe-netrada amb la meva vida com ho puguinésser el menjar i el dormir i el meu amora les grans obres de l'art universal. Danso

pel goig de dansar, i de comunicar els meusentusiasmes a un grup moltreduit i selected'alumnes i a uns quants amics de debòamb els esperits dels quals em sento com -

escola consisteix en una sèrie de moviments penetrada.i figures sempre els mateixos i aplicables CoxxA ESPINALTa qualsevol música; però ja sabeu com ellamateixa repetia sovint que per a ella latècnica no era res i l'ànima, la bellesa hoeren tot. Es pot dir que ella dissimulava,amb la seva gran inspiració, la tècnica acro-bàtica de la seva escola.

—Així vós practiqueu una tècnica nova?—Nova és un dir. La tècnica del ritme

ja comença de tenir una tradició evident-ment molt més jove que la de la dansa

clàssica, però molt honorable. Ha donat jagrans figures de la dansa contemporània tsón ja unes quantes dotzenes els mestresmundials que l'han estudiada i han escritsobre ella obres excellents. Ara, que és unatècnica que mai no estarà acabada i sempredeixarà ample marge a les recerques delsseus fervorosos. El que caldrà sempre ésevitar d'encarar-la amb sistemes o fórmulesfetes d'una vegada per sempre.

—Jo puc ésser testimoni dels vostres cons-tants i minuciosos estudis; del vostre exer-

citament continu per tal d'adquirir el mà-ximum d'agilitat del vostre cos.

En un article aparegut darrerament enaquestes pàgines deia que si el teatre voliasalvar-se havia d'orientar-se francament overs el teatre popular, fet decididament decara al gros públic, o vers el teatre selecte,fet decidiflament de cara a la minoria, toti abandonant definitivament el teatre mitjà,el que no és ni popular ni selecte, ni figani raïm.

Aquest, el teatre mitjà, ha fracassat ro-tundament. El cinema l'ha reemplaçat efi-caçment, tot i oferint-nos aquest gènereamb una perfecció inimitable. 1 com que ainajoria d'autors teatrals s'entesten encaraa cultivar-lo, com que és el que encara esrepresenta a gairebé tot arreu, aquest tea-tre mitjà ha enfonsat l'escena en el perío-de preagònic d'ara. (Publicat el meu article,he vist amb satisfacció que la meva pobraopinió coincidia aproximadament amb unaafirmació de Lenormand — el film parlan(.ha mort la peça lleugera — feta en el lú-cid treball aparegut aquí.) Molts exemplesconfirmen el meu punt de vista. El proto-tipus del teatre mitjà castellà és el cultivatper Carmen Díaz. I aquesta, a comença

-ments d'estiu, va treballar més d'un mesal Barcelona davant una sala desesperada-ment buida. L'equivalent català d'aquestteatre, el cultivat per la companyia Vila

-Daví, no ha estat pas niés afortunat. Latemporada darrera, fou un veritable desas-tre. Per contra, el teatre popular, decidi-dament popular, ha obtingut éxits sorollo-sos, sense precedents — i en ple estiu —,al Romea — companyia Herrero — i a l'Es-panyol — companyia Valenciana.

L'article meu ha estat diversament co-mentat. J. M. Miquel i Vergés, parlantd'Emili Vilanova a La Publicitat, el va al-ludir amb termes amabilíssims que m'ho-noren i m'afalaguen. I Daniel Tossal l'hacomentat llargament en un remarcable ar-ticle, Els camins del teatre, publicat a l'in-telligent setmanari de València El Camí.Aquest treball de Tossal ha estat reproduita La Veu del Vespre. Aquesta transcripcióanava precedida d'un resum molt objectiudel meu article, però amb uns títols a trescolumnes — Un bell article d'nEl Canija,Teatre popular a València, sinònim de tea-tre decadent, Fracàs del teatre popular —,que delataven les preferències de l'autor dela transcripció. Veiam, doncs, què opinenels amics de València, no sense constatarabans que El Nostre Teatre valencià, quel'amic Guasp i jo hem elogiat, a Barcelona,des de MIRAnoR, és feroçment combatut,a València, des d'El Camí. Paradoxes!Sempre se'n veuen de noves...

Jo deia que el teatre popular ha d'ésserrealista. Si oferim al gros públic un àngelo una sirena, ens dirá que no ho ha vistmai, i ho rebutjarà sense contemplacions.Traslladem, doncs, l'àngel i la sirena alteatre de selecció i, ja que el teatre popularha d'ésser una reproducció exacta de lavida, fem una pintura de caràcters i d'am-bients. Aquesta pintura ha d'ésser moltexacta. Com més veritat tingui, millor. I,per tal que sigui ben real, els personatgeshan d'expressar-se amb el llenguatge queparlen en el seu ambient, per incorrecte quesigui aquest llenguatge. Per incorrecte quesigui. Cal repetir-ho! Els personatges s'hande manifestar amb les seves expressions vi-

II Teatre APOLO OCompanyia CatalanaCasals - Clapera • Torres

SETMANA POPULAR

LA GLORIOSA!'j.. El gran èxit de Poal -Aregall

ñon ueuumn numn uumeummnnnene: ■

ves i directes, fresques i acolorides. Com enel darrer llibre de Bordeaux, segons el crític.F. Strowski, en el teatre popular la vidaloa de triomfar de la tradició i la regla. Elseu llenguatge ha d'ésser el llenguatge cor-rent que exhala una poesia, que té algunacosa de físic i que sorprèn abans d'emotio-nar, com diu Carco en el llibre Histoiresde filles et d'affranchis. Fa poc, hem revistLa. chienne, un admirable film tret .d'una

Emili Vilanova

obra de G. de la Fouchardière, l'acció delqual es descabdella en el milieu. I natural-ment els mots d'argot, galette, raquin, lar-don, poisse, morceau de sale, bon torbini altres així de distingits hi abunden. I na-turalment, a cap crític francés no se li vaacudir de protestar que els barbises d'a-quell film parlessin la llengua que es parlaen el milieu.

Doncs bé : Daniel Tossal protesta perquèels personatges de les obres d'El NostreTeatre parlen la llengua que es parla a Va-lència, t afegeix que aquesta és bàrbara,grollera, vulgar, incorrecta i plena de cas

-tellanismes. I què? Tossal potser voldriaque els personatges d'Amparo la Sabateraparlessin com escriuen els mtellectuals d'ElCamí? Seria tan fals i tan encarcarat, tangrotesc, com si aquí un autor fes parlar am adroguer de Sants l'idioma de Ja Revistade Catalunya. Tan fals i tan encarcarat, tangrotesc, com aquells autors nostres que, al-guns anys enrera, feien tractar-se de vds elsaristòcrates de la Bonanova i encolomavenuns llurs com una casa a qualsevol veí delPoble Sec.

Josep Maria Miquel i Vergés, en el seuadmirable article esmentat, transcrivia l'ad-vertència que feia el gran Vilanova en unaobra seva : «L'autor demana per endavantdispensa als seus lectors si per m'.11or retra-tar el genial dels personatges, es permet dei-xar-los parlar completament a la seva ma-nera.» Santa paraula! L'Evangeli! Aques-ta és la sana doctrina. Tossal diu que a lescomarques valencianes es conserva un llen-guatge menys contaminat, més pur que elde ciutat i el del teatre popular. Molt bé.Aquest llenguatge haurà d'emprar l'autorque situï l'acció de la seva obra a les co-marques valencianes. Però mentre la situïa València, els personatges hauran de par-lar com parlen a València. I no. és al teatrepopular que cal exigir que ensenyi a par-lar bé, com sembla voler Tossal. Es a lesescoles. El teatre popular, ja ho he dit, noté altra missió que commoure i distreure,emocionar i entretenir amb tipus i ambientsarrencats de la realitat.

Finalment, Daniel Tossal afirma que aValència ha de cultivar-se precisament elteatre mitjà. Que el públic mitjà també sentapetències de teatre i que no hi ha raó pera privar-lo d'on espectacle que el compla-gui. Que aquest públic mitjà també té dreta ésser atès pels autors... Però senyor Tos-sal ! Encara vol que l'atenguin més? Si ja]'atenen ! Si gairebé tot el teatre que es faavui és el teatre mitjà, el que no és nipopular ni selecte. Si gairebé tot el teatreque es fa avui és fet descaradament de caraa aquest públic mitjà. Però aquest públicno en fa cas No va al teatre. Rebutja elteatre que li far a mida. No en vol ni sen-tir parlar. I se'n va al cinema que li ofereixel gènere preferit amb una perfecció ini-mitable.

Ja que avui m'he dedicat a replicar lesrèpliques, valia també parlar del rebomborique va armar el meu article sobre la Xirgur el comentari que va inspirar al crític deteatre G. Sénchez-Boxa. Però se m'ha aca-bat l'espai. Ja ho faré un altre dia. I quetant aquest darrer senyor com el senyorTossal perdonin el retard amb què contes

-to els seus escrits. Es ben independent dela nieva bona voluntat. Una curta malaltian'és la causa.

EI pit ensorrat és causa de greusmalalties. La base de tota salut ésrespirar bé. Utilitzi el nostre adreça

-dcrc PRYNCE per a senyores, nensi homes. De pes mínim-5o grams

—i de volum reduïdíssim. El seu úsno ocasiona cap molèstia ja que esporta facilíssimament sota la roba.Demani fullet a l'INSTITUT OR^

TOPÈDIC ((SABATÉ)), cavrer de laCanuda, n.° 7, Barcelona.

;; Starnbul El millor Dancing ?',• de Barcelona

II TOTES LES NITS EL GRAN EXIT

r:

BEAEGERVAY:.usen ueeeeneaa.eaneeoaeonunnuneeuseuu•e:.aeneo umswu•e.•e nu•enmun onuusnmm

Exit en ta miaeCorbetee inerruablee

' Pijames a bon pam

JAUME I, 11TeiBfon i165b

ELS

ARTISTESASSOCIATS

presenten amb gran èxií al

CAPITOLel Prlm de RAOUL WALSH

EI Arrabal('he 8owery)

per WALLACE BEERY, GEORGE RAFT i JACKIE COOPER

Producció H2Oth Centiurya

i al TIVOLIla darrera creació de

^...., ..r d+ w T s n n

amb RUTH ÈT I ING, GLORIÀSTUART, DAVID MANNERS iles farnoses «GOLDWYN GIRLS»

Direcció de Frank Tu!le

LINA DIVERTIDA COMEDIAMUSICAL I ESPECTACULAR

—Però he pogut comprovar que també ensabeu de fer puntes i de saltar i giravoltar.

—Sí, però tot això és secundari per ami ; el que 'm'interessa sobretot és l'har-monia del gest i la puresa del ritme. Totgest harmoniós de les cames, del tors, delcap, dels braços o dels dits, és dansa. Veieu,una de les danses que vaig haver de re-petir a Mérida enmig d'una sorprenent ova-ció, és aquella que l a coneixeu que em vainspirar el mot d'un contemporani de ma-dame de Récamier, el qual va dir que veu

-re-li moure els braços mentre ella conver-sava en un saló, li havia produït l'efected'una bellíssim.a dansa.

—S'ha dit de les vostres danses que te-nien alguna cosa de les de Grècia...

—No us negaré que no les animi algunacosa de l'esperit de la Grècia clàssica, dela qual sóc tan entusiasta ; però m'he guar-clal sempre d'exposar-me a certes ridículesparòdies de la dansa hellènica. Ja sabeu quetant de la música com de la dansa gregues,

Teatre Novetats

Molt aviat

CURRO GALLARDO

3 actes

Lletra i música del mestre Penella

NO VAGI ENCORBAT!,..

MAPYLANDPlaça Urquinaona, 5

el cinema queesperàveu i us

espera

PROPERA INAUGURaCIÓ

•. Teatre Nou TOTS ELS DIES ;•

e EL COMEDIANTEENMASCARADO

:: Per MARC REDONDO

L'OBRA PREFERIDA PER LES SENYORES

.............. e.......................................

EXCELSIORMÚSIC -HALL INTERNACIONAL

AMERICAN BAR

DANCING EE

AVIAT DEBUT

Amalia de Isaura J

GRANDIOS EXITVegeu la pel•lícula

d'ambient alegrei pintoresc

^ll rO^© d^I ©U

Sflö CtÐurnji

I^NOO M G(1^ f^C^1CDD^G3CM

ES EL FILM NACIONAL QUE FARARIURE A TOT BARCELONA

MIRADORSubscripció: 3 •50 píes. trimestre

Redacc,ó i Admini.tració:

Corts CaE,ti.►nes, núm. 589Telèton 11430

'Copèrnic (gravat alemany anònim)

LA MES ALTA QUALITAT

LE/ LL.ETRE/CINC ARTICLES SOBRE KANT

La renaixen a literària a Vatènci '^a La revolució kantiana

I

Diu Kant en el prefaci de la segona edi-ció de la seva obra la Crítica de la Raópura, que veient que totes les ciències'pro-gressaven menys la Metafísica, va pensarque potser era perquè estudiava admetentque el nostre coneixement es regulava perles coses. Aleshores, diu Kant, se li va acu-dir fer el contrari; 'ço és, provar d'estudiarsuposant que el coneixementés el que regula is coses,perquè així potset sortiremdel carrer sense sói'tida queno permet a la Metafísica por-tar el compàs progressiu deles altres ciències.

Deixem a part el fet queKant, en pendre' aquesta de-termïnaçió tan desesperada;oblidava que les ciències avan-çaven; com ell mateix reco-neixia, seguint el mètode que,també, segons ell, no permetiaavançar a la Metafísica. Elsdefectes na eren , doncs, comes veu, en el mètode, sinó enla Metafísica. Per atacar elmètode, calia que fallés entotes les ciències. Fallant no-més en una, el mètode no hitenia cap culpa, i més quanla Metafísica, considerant-sesuperior a les altres cïències,no volia o no sabia aplicarel rnètode que tan bons re-sultats donava a les altres.

El natural era que davantd'aquestes clades„ digués quela Metafísica havia de fer com1 es seves companyes. Suúlec-tar-se a l'experiència. Peròno sols no ho va fer, sinó alcontrari, abans que subjectarla Metafísica a l'experiència,va preferir més girar el móna l'inrevés, negant valor a lamateixa experiència que haviafet avançar les ciències que:l'acceptaven com a mètode.'A' la pobra Metafísica només li faltava

Kant per acabar de fer-li la vida impossi-ble, com efectivarnent ell mateix ho declaradesprés deis resultats dels seus ímprobestreballs mentals d'investigació, en els qualsva esmerçar molts anys total per a noaconseguir res. Avui la Metafísica, desprésde la Crítica de la Raó pura, es troba tanendarrerida com abans de Kant. La Críticade la Raó pura no li va servir de res. E1pensament de Kant pot o podia capgirarel món, però la Metafísica encara és allí onera. Després de cent anys, es troba com elprimer dia.

Per tal de donar-nos una -idea del quevolia fer, el] mateix en el prefaci esmentatdiu, per irrisori que sembli, que la seva po-sició davant del problema és la mateixa deCopèrnic. aVeient — diu — que no podia ex-plicar els moviments del cel admetent quetot l'exèrcit d'estrelles evolucionava entornde l'espectador, va cercar de veure si tin-dria més èxit fent girar l'observador mateixentorn dels astres immòbils.»

Presentat així el mètode de Copèrnic queli permetia establir el sistema heliocèntric,sembla, en efecte, tenir el mateix sentit queel de Kant. La diferència essencial és quela semblança en la teoria queda absoluta-ment desvirtuada en la pràctica. L'observa-dor de Copèrnic en girar entorn del sol dei-xava d'ésser el centre dé l'univers, comcreia l'Astronomia presidida per Ptolomeubasada en el sistema geocèntric, mentre quel'observador de Kant passava a ésser el cen-tre de_ l'univers. Copèrnic, en termes cor

-rents, va dir que si suposant que el sol vol-ta entorn de la terra no es podia fer avan-çar l'Astronomia, potser se la faria avançarsuposant que la terra volta entorn del sol.Kant cliu que si suposant que el , ,coneixe-ment reflecteix les lleis che l'univers no espot feravançar , la Metafísica, potser se lafaria agançar suposant que és l'univers elque reflecteix' les lleis del coneixement.' Siper Kant el coneixement, no és el mirall del'univers, sinó que l'univers és el miralldel coneixement, traduint aquest llenguatgeen termes astronòmics, podem dir que elconeixemen't,'respecte a l'univers, no és pe-rifèric com la, terra .. de Copèrnic, sinó cen-tral com la terra :dG Ptolomeu. ¡ ;,

Si el sistema: de Copèrnicva • açabar de-mostrant que la terra que es pensava/ésserel punt central de' l'univers, no • ets' mésque un punt imperceptible , de l'espai i, deltemps, Kant deja textualment — i eói sa-ben els ,rostres lectors, no exagerem . ,- que'són l'espai i'el' . temps els que són a dintrenostre. Si Ptolomeu feia la terra el centrede I°univers; Kaiit hi fa l'home.' No solsva ficar dintre nostre totes les liéis de Fu-nivers, sinó l'espai i el temps que les con-tenen.

Si per Copèrnic efectivament la ciènciaavançava, passant del sistema geocèntric a'l 'heliocèntric, per Kant la ciència retrocediapassant del'sistema heliocèntric al sistemaantropocèntric. Comparant -se a Copèrnic,.anava més endarrera que Ptolomeu.

'Acadèmia SANT JORDIDIBUIX - PINTURA - MODELAT

Director: R. TARREGA

Preparació adequada Per a l'ingrés a les escolesd'Arquitectura, Enginyers, Aparelladors, Belles

Arts, etcètera

Com es pot comprovar, aquesta Acadèmia és laque ba aprovat major nombre d'alumnes en el

curs )933.1934

Classes del natural'.Classes especials per a senyoretes

Boters, 4 (ñnal Portakrrissa) Tel. 20207

Copérnic que la de Ptolomeu. Kant no esterna de comparar a Copèrnic, sinó a Pto-lop neu, i encara no a un modest Ptolomeulimitat a l'Astronomia i a dir que la terraera el centre de l'univers, ni a un Ptolomeude gran envergadura que hagués dit quel'univers era dintre la terra. Per Kant finsaquest sistema hauria resultat petit. Ho vo-lia tot a dintre. No es limitava a les qües-tions astronòmiques. Encara que per entre-tenir-se va concebre una teoria còsmica comla de Laplace, apuntava més alt. No apun-tava al cos del cosmos, apuntava al cap.Posat a girar el món a l'inrevés, ho voliafer ben fet.

Si després de Copèrnic els homes havienperdut la il.lusió ambiciosa de creure's el cen-tre de ]'univers, després de Kant es podientornar a fer la il.lusió que havien recuperat,no sols el centre de l'univers arrabassat perCopèrnic, vencedor de Ptolomeu, sinó queeren legisladors que només que amb el pen-sament imposaven lleis a les coses i reis po-derosos que els donaven generosament l'es-pai i el temps que posseïen, per obra i grà-cta nostra.

SS4 no hagués estat que Kant, espantatperquè li deien que venia a dir el que java dir Berlceley, que sostenia que tot és unacreació visionària de l'esperit, va voler ferconstar que ell no sostenia que la realitatfos la nostra creació, sinó la nostra fabri-cació, perquè deia que nosaltres fabricàvemel fenomen amb la primera matèria anome-nada noumen que Kant deia que era lacosa en si. Si no arriba a ésser per la por.de passar per plagiari de Berkeley, en llocde fer-nos fabricants, amb ]'empenta queportava, ens hauria fet creadors. No con-tent de fer-nos reis, ens hauria fet déus.No li venia d'un pam, perquè el prometreno fa pobre. Ja veurem com els seus deixe-bles clivinitzçn el jo.

No ens entretindrem avui a escatir si la.hipòtesi kantiana respon o no a la realitatdels fets. Fa molts anys que se la discuteixcom el problema de l'ou i de la gallina, iper ara no sols ningú no n'ha tret l'aiguaclara, sinó que n'ha sortit molta de tèrbola.Els seus mateixos deixebles Fichte, Schel-9ing i Hegel, en declarar-se independents,en van renegar. Hegel parlant del mètodede Kant diu que. voler conèixer abans deconèixer és tan desbaratat com voler nedarabans de tirar-se a l'aigua.

Fora de la Critica del Judici, obra queestà en part dedicada a l'estudi dels fenó-mens estètics, en 'l'únic ram on la filosofiaalemanya va deixar ún pòsit de valor posi-tiu, l'obra de Kant no sols no ha contribuïta l'avanç de la ciència universal, sinó queha ajudat a apartar-la dels camins que hanemprat les ciències particulars que hantriomfat.

Si la Metafísica s'ha aturat en Kant comuna pedra del camí que no deixa passar,perdent molts anys en investigacions eixor-ques, divagant més que mai, les ciènciesparticulars, independents com sempre, handonat l'exemple de fer cas omís de Kant,prescindint-ne absolutament, amb algunesexcepcions de científics que fent-ne cas tam-poc n'han tret res, i continuant sense Kanti fora de Kant, també més que mai, elcamí triomfal que el mateix autor de laCrítica no sols els va reconèixer, sinó ' queels va envejar.

Si Kant hagués estat un home que nohagués cregut posi tivament en el valor dela ciència, com fan quasi tots, per no dirtots, els que el segueixen, es comprèn quehagués fet l'esforç que va fer per ésser elCopèrnic de la filosofia, però veient que elmateix Copèrnic havia triomfat creient queel coneixement era el mirall de l'univers,hom .no comprèn com després d'aquest grantriomf que el] tant admirava i volia assoliren un camp molt més ample, li passés pelcap recórrer a estudiar creient que l'universera el mirall del coneixement.

FR:lvicesc PUJOLS

La figura-capclavantera de la pre-Renai- de treure-la a llum, fer-la entendre i de-xença catalana al País Valencià és, sense sitjar-la.discussió, Carles Ros i Hebrera; nat a la s. sciutat de València en 1703.

Descendent de notaris, també ell ho fou Ros escriví molt en castellà, bilingüe ii exercí la professió fins la seva mort, ocor- valencià ; no es dedicà a un gènere literarireguda el 24 de març de 1973. determinat, sinó que, esperit inquiet, tot;

Home dinàmic, treballador, carregat d'hu- els intenté amb més o menys fortuna.mor i de bona intenció, dedicà les estones En prosa castellana, escriví unes vuitd'esplai a la tasca literària. obres, entre les quals sobresurten les dedi-

Escriptor popular, gran patriota, valencià cades a ]'estudi t apologia che la llenguade soca, posà vohuntàriament sobre les se- valenciana: Practica de ortografia para losves espatlles la càrrega gloriosade conrear el valencià literari iho aconseguí. EIl és, doncs, el 1\puntal més ferm del català aValència, en l'època de major ' .abandó literari, ^^ js

Es podrà dir en contra queel seu llenguatge no és pur, que °està ple de faltes d'ortografia,de castellanismes, però cal nooblidar que al País Valencià fa sols quatre dies — el za de de- s^ ' "\

sembre de 1932—que s'unifi- .•taren les normes ortogràfiques.. _ \•

Carles Ros amb els seus es-—crits de tota mena, és el far J/

•que illumina amb més potència t^ Qi)(" .ss*i'^' I:dintre la literatura valenciana -d'aquells temps, i no sols in-flueix en el poble, sinó en el _poeta, el ifilòleg, l'intellectual,en una paraula.::: ^^ __ *^. _ -

Quasi es .pot dir que dirigí 1^1 -- 'Branxat en la correcció, en es- •criure la famosa obra Regalías D'un coUoqui de Ros sobre n'art de notario

del Real Patrimonio ; alliçonàCasanys, arxiver de la dita de-pendència; mostrà el camí a Lluís Lamarca dos idiomas valenciano y castellano (1732);per al seu petit Diccionario Valenciano -cas- E^titome del origen y grandeza del idiomatellano, i a Cabrera, per al seu Indice Alfa- valenciano (1734); Norma breve por la quebélico o Prontuario valenciano, que Ros te- los valencianos (sin hacer estudio particularnia ja escrit i que va tenir la mala fi que en la ortografia) sabran escribir mediana-anem a explicar, mente la lengua castellana (guiant-se per

Tothom sabia que ell, pel seu mestratge, la valenciana segons t'us mes recte con-la seva pràctica en aquests treballs i per forme als erudits, y ajustat als fonamentsles seves aficions, era l'únic que podia dur dels antichs) ( 1 735); Jireve Diccionario va-a terme amb tot èxit una obra d'aquesta lenciano-castellano (1739) ; Breve explica-qualitat, i a precs de l'Ajuntament i alguns ción de las cartillas valencianas (1759).patricis entusiasmats, es posà a la tasca Unes divuit en vers castellà, entre ellesper a reunir tat el material necessari, tre- Romanç dels enamorats, dels valents, deballà amb entusiasme i quan l'original es- miracles... ; Relacions de coses d'actualitat;taxa acabat ja per a donar a ]a impremta, Cançons i Goigs, etc.començaren a sortir les dificultats econò- En prosa valenciana són famoses : Ada-miques, a més que no hi havia en les caixes ges valencians i Beceroles valencianes.vocals amb accents greus, aguts i circum- Impreses en vers valencià : Romanç delsflexos, i llavors Ros sortí de la Casa la jocs dels xics, de gran valor folklòric ; Ro-Ciutat, arribà a la seva i cremà aquell tre- manç dels colombaires, dels Qescadors deball que tant li havia costat. canya, etc. ; CoUoqui graciós i entretengut

La influència de Ros és enorme, ell far- sobre haver-ne gosat en València tantes tau-mà una sèrie d'escriptors que durant molts letes dayguaders, per carrers y plaçes deanys seguiren les -seves petjades. ella, en l'any rg49. Interloqüents: Gori,

L'impressor Escorihuela assaonà d'aquell Quito, Nelo, Retar, i així d'innocents unhumor tan brusent els seus coldoquis, que grapat.el famós .i trempat Quelo el Col1oquiero re- A més, Carles Ros (que usà també elpresentava dalt d'un balcó, en camalets, pseudònim de Musa Lapera) publicà pel seucos de camisa, arromangat i que era per compte el Llibre de les Dones rle Jacmela seva graciosa manera de parlar plena Roig, escriví llibres professionals, algund'acudits, la delícia de la gent de les festes entremès i alguna comèdia ; un diccionaride carrer, i es féu tan popular, que avui en- de monosíllabs valencians i un famós ro-cara a València, de tant en tant, surt algú manç de circumstàncies en què es suposaamb el clàssic crit : Que ixca Quelo 1 (1). un diàleg entre un Rat-Penat i un Gat per

^Fideuer,Manuel Civera, lo és un dels a veure quin dels dos és més vell i quemillors seguidors de l'obra de Ros, per la fou publicat en 1762 per la celebració delgràcia i la inspiració dels seus raonaments i tercer centenari de la canonització de Santentre Sarro Perrengue i el doctor Cudol. 1 Vicenç Ferrer.Vicenç Clérigues, lo Bolonio, amb la seva IComença així el Rat Penat:xistosa Ronda del Butoni ; Vicenç Anglès,autor del famós Colloqui de la M..., i Pas- No pot dïr al lo que yo,qual Mar6nes pel seu Colloqui de Nelo ef guix he vist lo que hui es ajeuTripero, el mateix . que Josep Maria Bo- dos mes cents, que es prou yprounina, Pasqual Pérez i Bernat i Baldoví, y junt en est ya son tressón,una continuació d'aquest gènere literari, lo quart, loquant, sis, set, huit,

Carles Ros, repetim-ho, és qui salvà la no sé' de mi què pot serliteratura valenciana en un temps que era puix Ita un vers que clar me diuoblidada i deixada de retó ; ell aconseguí a les tres, o mort o pres...

Després el Gat, amb dicció també mo-,nosillàbica, respon :

Tu ¡lat qui tant te fas gran,en lo breu dit, y en lo vell,y dius no pot al tant dir, - 'qu.e has vist lo de lmi tres-centsy que faç lo mot de un solo que al no pot dir, ni fer:bé a noti ern par, no dich que nomes per ço és lo llac teu...

Més que res, Carles Ros volia amb aixòque després tingué tants imitadors demos:trac-'la brevetat i la grandesa de la llengua1 alenciana que amb sols monosíllabs s'ex-pressen multitud d'idees.

Abans que escriptor, Carles Ros fou ungran patriota que posà per sobre de tot laseva llengua :

((Si se'm culpa l'ús que en la dedica-tòri

a d'aquest llibre faig de l'idioma ma-

tern — diu un bon valencià, distingit es-criptor del passat segle — a temps que enels Arxius (especialment en els seculars) tots'escriu en castellà, diré que és política ur-banitat parlar a cada u en sa pròpia líen-gua, tinc la justificada raó de considèrarque si no es continua el cultiu de la llenguavalenciana, insensiblement anirà oblidant

-se per el temps, com ja succedeix en les

1

diccions i vocables del temps de la Con-questa; i d'aquest perjuí es seguiren tantsirreparables danys, que per estar en aquestidioma totes les importants escriptures, ins-truments de babtismes, matrimonis, vidue-tats, testaments, donacions i altres assump-tes d'aquesta entitat, si se perd sa inteli-gència (com és indefectible) s'ha de seguiruna notable confusió en les més nobles fa-mflies, una dolorosa quebra en els patri-monis i tm oblit total dels mésheroicsaconteixements...a

La visió de] •desgavell lingüístic d'aquellaèpoca no pot éser més exacta.

ENRtc SOLER CODES

Es cert que Kant, com Copèrnic, feia unarevolució i per cert molt més transcenden-tal. Copèrnic com a revolucionari al costat(le Kant quedava tan petit com la terra delseu sistema. Però encertat o errat, la feiaen sentit de Ptolomeu. Si en l'ordre histò-ric che les ciències particulars, primer va és-ser la concepció de Ptolomeu que la de Co-pèrnic, en l'ordre històric de la ciència uni-versal, primer va ésser la concepció de

(*) Vegi's MJRAnox, núm. 293.(t) Aquesta frase, dita en el moment

que anava a parlar Lerroux en uñ mítinga València, fou origen d'un terrabastall.

y minuwnm^wnnmmuuuumnnnnunnmmnnnm^ruummuur.

LENDING ACAN LIBRARYFONTANEIIA, 10

LLIBRERIA

Louis Ber égRambla del Centre, ig

Telèfon 23110

EI millor i més completassortit en llibres eseo-

lars francesos

Kiosque FranÇaisRambla dels' Estudis,Davant l'Acadèmia de Ciències)

Davant la galeria parisenca on es celebrava una exposició de Dalí

h^If24lIDR

LES ARTS I ELS ARTISTESABANS D'An'AR A NOVA YORK PROJECTOR

HA MORT UN ARTISTA

Una estona amb Dalí Paul GruilIaumePer a molts dels artistes moderns, Paul

Guillatime fou el que havia estat AmbroiseGollard per a Cézanne.

Fa poc tmés de vint anys que Guillaume,joveníssim, feia coneixença amb el poeta(ujllaume Apollinaire i es posava marxant.Ell organitzà l'exposició de Picasso i Ma-

;tisse i féu conèixer l'art negre, sobre el qualpublicà un llibre.

En la seva botiga dels començos, exposàteles dels dos pintors esmentats, i també deDerain, Oppi, Modigliani, Soutine, Vla-minck, Chirico, Utrillo, etc.

De vegades, hi entrava algú a demanarpreu d'alguna estatueta negra, però el mar-xant no la volia vendre, com tampoc no y o-ha desfer-se de moltes de les teles que hitenia.

Però un dia es presentà a Guillaume unriquíssim nordamericà, que na havia po-gut decidir-lo a vendre-li un quadro ni pre-sentant-li un xec en blanc. Era el Dr. Bar-nes, que volia crear un «Louvre modernfrancés» al seu país, construït amb pedres(l'Auvèrnia transportades als Estats Units!

Entre Guillaume i Barnes les obres quealeshores eren avantguardistes pujaren depreu fins a xifres astronòmiques. El pobredounniez Rousseau no s'hauria imaginatmai que els seus quadros arribessin a valercentenars de milers de francs. Ni tampoc

1 s'ho hauria imaginat Modigliani, mort demisèria i d'alcohol, que va renyir amb Guil-laume perquè aquest li proposava de can-viar per un poema de Baudelaire una cançópopular italiana que el pintor havia engan-xat en una tela seva.

Ha mort a quaranta-dos anys, al cap depoc d'haver estat nomenat del Conscll supe-rior de Belles Arts i als tres mesos d'haverinstallat la seva collecció particular — lamés completa en allò que André Salmosanomenà art vivant i en escultures regres-en una casa recent construida.

Antoni VercherLa temporada artística s'inaugurava en-

guany amb una exposi ió de Salvador Dalía la Llibreria Catalònia, la qual s'havia decloure amb una conferència del mateixDalí: Misteri sobrerealista i fenomenal dela taula de nit, que ja és un títol excitantde la curiositat del públic que havia pogutveure, en algunes de les obres exposades,unès tauletes de nit 'bastant misterioses isobrealistes tant com fenomèniques.

Però aquesta conferència havia de tenirlloc el divendres dia 5 i, per tant, no toudonada a causa de la vaga i dels fets quela succeïren, ni ho serà per ara, ja quel'endemà, amb les dificultats pròpies d'a-quell dissabte, Dalí havia de marxar, carre-gat d'obres, cap a França, primera etapadel seu viatge als Estats Units, on ha decelebrar una exposició.

Í el mateix divendres, a la nit, Dalí emllegia aquesta conferència, que estic segurque hauria sorprès bon xic el públic, perbé que aquest ja hauria anat a sentir-la ambganes de sorpendre's. Però és que el públichauria segurament esperat una teoritzaciópsicoanalítica — que pot voler dir tant compornogràfica — de la tauleta de nit, i encomptes d'això s'hauria trobat amb un poe-ma líric — sobrerealista, no cal elir-ho —,açabat amb una explicació de la tauleta denit a través de l'evolució de la idea d'espaien la física, des d'Euclides a Einstein pas

-sant per Newton. Naturalment, l'explicacióestava esquitxada d'alguna irreverència id'alguna allusió escatològica. Qué menys espot demanar a una conferència sobrerea-lista?

Però no és pas la meva intenció fer unaanàlisi d'aquesta conferència, ni parlar d'a-questa exposició. El que m'interessava era elfet que un català, per sobrerealista que fos,anés a exposar a Nova York, i cap aquestpunt es va orientar de moment la conversaamb Dalí.

—L'americà és un públic — deia el pin-tor — que té un complex d'inferioritat, peròcs posa davant tot allò que no ha vist maio que sobta les seves habituds estètiquesamb un desig de comprensió i acceptant-hocom un fenomen. Es massa corrent l'opinióque el tarannà dels nordamericans és anta-gònic al que nosaltres, els sobrerealistes,fem. Jo crec, al contrari, que l'americà téuna espècie de sentit d'irracionalitat que elfa apte a compendre'ns. Només cal retreureels films dels Marx Brothers i com són re-buts per un europeu o per un nordamericàPer adonar-se'n.

—1, ara que parlem ocasionalment de ci-nema, després de Le chien andalou i L'dgel'or no penses fer res més?

—Precisament m'emporto a Nova Yorkun projecte de film. Els personatges sónWagner, Lluís II de Baviera i Sacher Ma-soch. Es un film d'aparença absolutamentnormal, extraordinàriament 'sentimental , ca-paç de fer plorar tothom. Però això nomésés ]'aparença, l'aspecte. Els espectadors,sense que se n'adonin, quedaran emmetzi-nats amb aquest film, les metzines del qualaniran treballant-los amb el temps. Es unabombe d retardement. Me l'emporto pel quepugui ésser ; no sé pas si el podré realitzar.

—Així segueixes en el mateix pla agres-

Ezlt en la midaCorbata ,nerrs/ablea

' Pijames a bon preu

JAUME I, ii

e Telèfon »1655

siu i insultant de temps abans, que motivà,entre altres coses i incidents banals, la rup-tura amb molta gent?

—En la meva obra, i parlo tant pels qua-dros com pels escrits i conferències, hi hauna part pamfletària que sovint ha estatconfosa amb idees de subversió moral. Per 1exemple, s'ha interpretat una inscripciód'un dels meus quadros com un insult per-sonal a la meva mare. Això és absoluta-

ment fals, perquè sempre he tingut en s lamés gran estima la meva mare i el meupare. En el cas que alludeixo, es tractavaP' mi només de posar en evidència, i dela manera més dramàtica possible, la rup-tura, el traumatisme, entre el conscient il'inconscient. Que aquesta ruptura existeix,n'és una prova el somni, ben corrent i cons-tatat innombrables vegades, d'assassinar unapersona estimada, i això no vol pas dir queen el pla conscient s'hagi de cometre l'assas-sinat. La constatació d'aquesta ruptura,d'aquest conflicte, pot provocar una crisi.De casos així n'estan plenes les obres depsicoanàlisi, pel gran valor científic que elspsicoanalistes els atorguen. Nosaltres volemfer adonar de la transcendència d'aquest feten el pla moral. Compendràs que em sapmolt de greu que es produeixin equívocsd'aquesta mena, encara que és fatal queaixí sigui. Ben sovint encara hi ha qui con-fon les nostres recerques amb la propagan-da i l'exhibicionisme. I és que en tot movi-ment que vol influir sobre la societat, had'haver-hi un costat de propaganda que col-peixi la imaginació.

La conversa a poe a poe es desvia; a par-lar de les darreres generacions catalanes,que sembla que no existeixen, al 'menys enart i literatura. Després ele Serra i: Sisqúe-Ila, qui, dels que vénen al darrera, prometalguna cosa? Hi ha ningú més original iinteressant que Francesc Pujols, què ja ésun home fet? Però tornem la conversa aallò que interessa per a ]'article.

—A Nova York m'emporto les cinc obresque han estat exposades a la Catalónia iuna trentena més, totes fetes aquests dar-rers temps, estiu i hivern passats, a FortLligat. El marxant' que organitza l'exposi-ci ó és Julian Levy, l'home que té més pres-tigi com importador de novetats i que, perla seva audàcia, suscita més curiositat en-vers el que. fa. Es, per a entendre'ns, unamena de Dalmau d'allà.

—La gent més poc informada es sorpre-nen davant la minuciositat de vegades calli

-gràfica de les teves obres i acompanyen lesseves declaracions d'incomprensió absolutaamb una admiració sense reserves per latraça. .•

—Es que la meva ambició és donar almón imaginatiu el mateix grau (l'objecti

-vitat i de realitat que al món corrent. Elque el sobrerealisme revoluciona és sobretotl'argument, i pe., a explic r-lo, acudo alsmitjans d'expressió de sempre. Es els temes–; derivats del freudisme — que són nous.Així, adoptant els mitjans més coneguts itradicionals, les imatges són de més graneficàcia i convencen més. L'abstracció hadut al decorativisme, mentre que la mevamanera de fer retroba les grans fonts dela pintura. Ara miro els quadros de Ver-meer, de Leonardo, etc., i — a part la rea-lització — cm fixo en el seu costat enigmà-tic, que cal compendie de nou, d'una ma-nera diferent... en un mot, cal refer la his-tòria de la pintura. Estic precisament pre-parant un llibre sobre la interpretació deI'Angelus de Millet, una obra d'aparençainsignificant, banal i banalitzada per milersde reproduccions, i que és un podrimener...

J. c

LICEU DALMAUDIDACTA 1 LINGUAPHONE

Barcelona s carrer València, 245Badalona : carrer del lleó, 87Sabadell : plaça Galan i García, 9Terrassa : carrer Francesc Macià, 5Manresa ; plaça Fius i Palà, 1

CONTINENTALClaris, 5. Telèfon 19163

BARCELONA

í,' . `r

—Com se'n diu d'un negre que s'ha men-jat son pare i sa mare?

—Un orfe.

Fa poc ha mort a la ciutat 'de València,en plena joventut, l'artista Antoni Vercher iColl.

Vercher havia nascut a la mateixa ciutatl'any 1900.

Full d'un pintor de ventalls, germà d'unpintor de ventalls, l'ofici valencianíssim pot-ser va influir en la seva vocació professional.I l'infant que era aleshores anà a seguir elscursos de l'Acadèmia de Sant Carles, situada

... , .. •• .

Una obra d'A

en 'el barri de la seva naixença, en un edificique té uns claustres prestigiats per l'arqueo-logia i un jardí senzillament malencònic.Allà, el jove artista que cercava els elementstècnics per a l'expressió artística dels seussentiments i dels seus pensaments, trobétambé l'amor ; allà, efectivament, va conèi-xer una xica rossa i espiritual, Maria La-brandero, que, després d'un idilli sense his-tòria — com són els bons idillis —, haviad'ésser la seva esposa, a més de companyonaen art, ja que es tractava d'una artista plenade sensibilitat, d'una exquisida escultora.

Mentrestant, Antoni Vercher havia anatlaborant i lluitant per la vida. Collaboravaen periòdics, prenia part en certàmens, feiatreballs industrials, intervenia en determina-des manifestacions com les carrosses per ales batalles de flors o les falles de Sant Jo-sep... Per cert que Vercher, superant aques-tes activitats, contava saboroses anècdotes della seva intervenció en elles...

Després de fer una exposició l'any 1928,que el va mostrar en totes les seves possibili-tats, Antoni Vercher es va casar amb MariaLabrandero l'any següent. E1 viatge de nocesfou també un viatge d'emocions artístiques.Els esposos, després d'una llarga estada aBarcelona — aleshores es celebrava l'Expo-sició Internacional — passaren a França iBèlgica.

En tornar del viatge, el matrimoni es vaestablir a la ciutat de València, en un pisetmagníficament decorat per Antoni Vercher.I aquést seguí treballant, estudiant, conreantel seu ideal artístic, fins que, a consegiiènciad'una afecció tifoide, va morir deixant un filli una esposa en estat de bona esperança.

L'enterrament es va celebrar per la tarda.Darrera del carruatge fúnebre, ple de flors,anava un seguicinombrós d'amics, d'admi-radors, d'artistes. Tema de comentaris ge-nerals era la sorpresa que en la majoria delsacompanyants havia produït la mort d'aquellhome jove que semblava vendre salut i for-talesa.

En morir, encara no havia fet la seva obra,entre altres raons perquè les imperioses aten-cions quotidiaies no ]i ho havien permèsperò deixava una obra suficient per a jutjarla vàlua de l'artista.

Es pot dir que Vercher començà les sevesactivitats artístiques com a illustrador en pe-riòdics i revistes. El setmanari Nostra No-vetla, dedicat a la publicació de contes i no-vel.letes, conté una gran quantitat d'illustra-cions de Vercher, que compten entre les mi-llors seves per la modernitat i l'elegànciaamb què expressava el concepte. Una altrarevista valenciana, La Semana Gráfica, varecollir així mateix una part molt conside-rable de la tasca illustradora de Vercher, elqual va collaborar també en moltes revistesde Madrid. La seva labor més important ésuna sèrie d'iliustracions per a La Celestinaque han restat inèdites perquè Espanya ésun mal mercat per al llibre de luxe benillustrat.

Vercher, que conreà amb encert i ambgust el gènere popular de les auques, eraun cartellista d'exce•lent qualitat que hauriaaconseguit premis de concursos acreditats i

que rebia comandes de cases significades.Entre els seus. cartells, cal esmentar el ques'enganxà t 'aey 1932 per e propagar les fa-lles de Sant Josep de . la .ciutat de València,molt antic i molt modern, molt Gòmiç i moltdecoratiu. També ha pintat. una collecçi¢ decalendaris per a propaganda d { adobs quí-mics, que han estat molt tlifosos i . que hancridat molt I'ate)çió per l'originalitat queencloïen.

atoni Vercher

Vercher, que havia encetat altres activitatscom a decorador -- l'escenografia, , per exem-ple —, era generalment estimat com a cari-caturista i havia triomfat especialment ambuns dibuixos en color que són exactament

humorístics i que, a més, ofereixen una mu-nió de qualitats tècniques i un formidableconjunt d'observacions, tan directes i tanpuntuals que molt sovint adquireixen un ca-ràcter folkkric.

I Vercher, que conreava amb un gran efec-te aquesta activitat artística, no es volia li-mitar dins d'ella i volia deslliurar en altresobres la part més lírica del seu esperit. Així,les primitives pintures a l'oli que no erenmés que còpies de la naturalesa en figures opaisatges, anaren derivant, ea. els darrersanys, cap a unes composicions en qué latècnica es depurava i es simplificava i enquè l'artista aspirava a una creació de caraal present i de cara al futur...

Moment crític, moment dramàtic.I en aquest moment arribà la mort.En morir Antoni Vercher no moria sola-

ment urt artista que havia- realitzat una obraconsiderable i digna i que en prometia unaaltra d'incalculables possibilitats. En morirAntoni Vercher moria així unateix un homed'una gran vàlua moral.

nEls artistes no podem tenir idees políti-ques»," diuen molts, oblidant que, vulguin ono vulguin, tenen drets i dcures ciutadans.Cal reconèixer que, en realitat, volen dir quecerts artistes no poden manifestar idees polí -tiques porqué perdrien una clientela efectivao hipotètica. Però Vercher tenia idees polí-tiques ; era profundament valencianista i sen-tia el desig d'una ampla llibertat per alshomes ; amés, treballava per aquestes ideespolítiques en la mesura de les seves condi-cions. Val a dir que Vercher no revestiaaquest caire de les seves idees amb un posattranscendental, costum prou freqüent, perquètambé hi ha —àdhuc eqtrels artistes

—qui té idees polítiquespf a ufanar-se públi-cament de tenir-e. No. Vercher sem preera antípodaß2tth pedant i, quan es manifes-tava, ho feia d'una manera seca o per mitjàde la facècia, de la ironia, de la caricaturaverbal.Finalment, cal dir que Antoni Vercher era

un gran amic de Catalunya, que havia pro-curat conèixer a fons sobretot a través delseu art i dels seus artistes. A la ciutat deValència es reben escassos exemplars de larevista Art ; un d'ells era per al malaguanyatartista. El qual no solament s'interessava perl'art i pels artistes catalans, sinó també perla política i eis polítics de Catalunya a travésdels seus diaris.

ALMELA I VIVES

C C OO I=GG^1WRECCId

SAINZ DE LA MAZA

DIBUIX 1 PINTURAPORTAL DE L'ANGEL, 23, 4.t

JOAN BUSQUETS : Passeig de Gràcia, 36

MOL o L 0 O o CTL^^ oE °QG T

Dissabte, dia 20, inauguració de la Temporada d Exposicions

JJ ©SC loi i i 4

l;li97 D4 uo ciel G lla G31^1^ Ó

Ales 6 de la tarda

(I4larianne, París)

—No siguis gelosa ; és la firma de l'ar-tista.

(New York American)

M0 IP Q T^CAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

F:^M^LlA DE LES FLORS, 18

TIE^l l O 34

0

Ara farà deu , anys qúe l'emissora instal-lada dalt de l'Hotel Colón començava laseva actuació oficial en una forma al prin-cipi modesta, però que va pendre desprésgran volada, corresponent així als esforçosentusiastes dels seus organitzadors i quevaren ésser seguits per una munió innom-brable de radioients. Tothom recorda la in-vasió dels establiments dedicats a la vendad'aparells de ràdio, aparells que en gràciade llur simplicitat varen poder ésser adqui-rits fins pel públic més modest, contribuintaixò a crear una necessitat iniciada amb elspetits receptors de galena, que després vanresultar insuficients per a satisfer les am-bicions dels radioients, i d'ací també l'ex-tensió dels aparells ja de més categoria, ad-quirits per tothom amb les nombroses faci-litats que la venda a terminis ha posat al'abast de totes les fortunes.

Aquella primera emissora va ésser esta-blerta partint (l'una separació de funcionsforça estimable. D'una banda, l'AssociacióNacional de Radiodifusió aplegava els ra-dioients en una gran força societària queva conèixer xifrés de militants com poquesvegades s'hagin superat i que cuitava d'a-judar moralment i econòmicament les emis-sions. D'altra banda, l'organització comer-cial propietária de l'emissora, tenia al seucàrrec 1'organitzáció i desenvolupament del'emissora Ràdio-Barcelola, 1Vfés endavant,en aquestes mateixés columnes apareixeràuna informació detallada de l'evolució d'a-quelles entitats i de com hem anat a parara l'estat actual, en el qual dues emissoreshan continuat la tasca d'aquelles primitivesorganitzacions dissociades.

Si ara recordem aquests principis és pera posar. de .manifest l'oportunitat de la com

-memoració que està fent Ràdio-Associació,entitat que continua les activitats de l'As-sociació Nacional i que aplega encara lamajoria dels elements que donaren vida ala primitiva Ràdio-Barcelona. Dins del pro-grama de festes que ha organitzat se'n des-

Exit ea la midaCorbates ina ratab1u

Pijamer a bon pesa

JAUME I, isa • Telèfonii655

ACADEMIA DE MÚSICA

ALEXANDRE VILALTACORSEGA, 211,1 er • TELEFON 71902

Piano = Solfeíg i TeoriaViolí • Violoncel i Contrabaix

Cursos generals - Classes particularsInscripcions, de 11 a 1 í de 3 a 7

taquen algunes de gran importància i homveu de seguida la intenció d'associar l'ac-tuació de l'emissora amb el seu públic, fentaixí evident el caràcter social de la sevaobra i com en aquelles anteriors propagan-des que per a la ràdio varen fer per totesles viles i ciutats de Catalunya els seushomes dirigents durant els primers anys dela ràdio a casa nostra, quan encara nos'havia imposat al gran públic, porten araels seus associats per diversos indrets delpafs , amb aplecs i excursions culturals, ésa dir, cercant sempre l'ocasió de fer viureals simpatitzants la vida de l'associació.Després han estat les emissions dedicadesa fes comarques i extensions de Catalunya,retransmetent actes públics celebrats en elsmateixos llocs amb la intervenció dels ele-ments artístics i culturals, escampant aixíper la seva antena les seves activitats, do-nant amb això la nota patriòtica amb uncaire força simpàtic, que sempre ha volgutposar de manifest Ràdio-Associació. D'altresparts del programa no podran ésser com

-plertes en tota la seva extensió per les ac-tuals circumstàncies, i ha estat una llis

-tima, puix pel seu carácter especial són di-fícils les representacions teatrals d'algunesobres que ara amb el suport de la ràdios'haurien pogut escoltar.

Hom hi troba també l'actuació pedagó-gica portada a cap d'una faisó paternal pelsecretari de l'entitat senyor Pérez Vilar,que té cura especialment de les emissionsd'aquest caràcter, desenvolupades des de fatemps en una forma sistemàtica que acre-dita el seu_ organitzador.

La part musical és la més completa id'una banda, pel que es refereix a la mú-sica coral, està encomanada a l'Orfeó Ca-talà mitjançant el concert que serà retrans-més des del mateix Palau, i la música ins-trumental ha estat confiada a Joan Manén,que indubtablement és un dels prestigis in-ternacionals que pot oferir Catalunya almón, i en aquest concert Mando podrem es-coltar l'actuació d'aquest artista com a vio-linista i com a compositor d'orquestra ambun conjunt d'obres entre les quals destacala simfonia Nova Catalòntia. Ràdio Asso-ciació ha volgut donar tota la importànciaque mereix a aquest festival, i ultra la sevaantena, el retransmetran més de quarantaemissores escampades a tot el món i ambtota la gamma de longituds d'ona.

J. G

MAftYLANDPlaça Urquinaona, 5

claredat de projecció

i nitidesa de soAUDICIONS ÍNTIMES' únic recital a Barcelona

del gran violoncel'lista rus

PIATI GORSKYAvui, dijous, nit

CASAL DEL METGE

LLEGIU

LA PUBLICITATEI millor diari català

7

PROPERA INAUGURACIÓ

SYRAEXPOSICIÓ MONOGRÀFICA

tic! pintor

40G G3G^CAAI^N/QDissabte inauguració

DIPUTACIÓ, 262 - Telèfon 18710

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIAES DEL DR, SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia fmpofencie (en totes lea seves manifesfedons),mal de cap, cansament mental, peedaa de

memòria, verfieena,fadiga corporal, tremolors,dispèpsia nervio•ea, palpífaeions, bifecisme i feesforns nerviosos en general de ladones i tota els frasfons orgànics que tinguin per causa o orinen esgote..ment nerviós.

L.. Gragees potenclals del Dr. Solaré,nós que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la i tot el sistema nerviós, resen•

ranc el vigor seaual propi de Dedo`, conservant la salut i prolongant la vida; indicades espe cialment sia eago.

tata en la seva joventut par tofa mena d'erceooe, ab que verifiquen freb eils excessius, tant física com moralso intel'lectuals, esporfiates, homes de ciències, financiera, artistes, comerciants, industrisls, pensado r. , etc.,

aconaeyuint sempre, smb les Grageas potencial. del Dr. Soivrb, tofa ele esforços o rascad. fàcilment

1 disposant l'organisme per rependre Is sovint i amb el mdrin resultat, arribant a l'extrema vellesa 1 sense

violentar l'ceganisme smb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer se'n

Venda a 6'60 ptas. Ilascb, en toles les priuclpais farmàcies d'Espauya, Portugal 1 Amàrlca

NOTA. - DirigI,st-as r rramehnf 025 Dl.. se r0D0IL de correu yer al traagueip a O> ci,a Laboratorio Sdk.•faro, narrar del Ter, 16, Barcelona, rebreu praNs un llibre erpiicattu sobre !orlare. dusnrofltament 1 barra•roen! d'uaueNu malaltes

La pretesa crisi musical, de la qual tant social soviètica, sobretot en els clubs d'o-

s'acostuma a parlar sense , pensar seriosa- brers i a l'exèrcit roig, la música juga unment en les seves causes ni analitzar a gran paper, al costat de les discussions, tanfons els seus símptomes, sembla ésser des- sovint apassionades, sobre les qüestions es-mentida d'una manera evident per tota una tètiques com, per exemple, la del formalis-sèrie de revistes musicals que han estat me en les composicions actuals. Anàlisisfundades en aquests darrers temps. Més senceres, acompanyades de rics exemplesd'una vegada hem tingut ocasió de parlar musicals, són consagrades a l'examen de

d'una nova i excellent revista espanyola que les obres de la joya generació (Litinski;

acaba tot justament d'entrar en el seu se- Peces fúnebres de Beprik; Cinquena sim-

Autògraf d'ulntrigues i Amor», la primera ò era croata (Zagreb, i89Ó)

Harold Bauer és un d'aquests pianistesque mai no desillusionaran un públic refi-nat. La seva precisió, el seu sentit tan des-enrotllat per als efectes de la sonoritat pia

-nística i finalment la seva tècnica irreprot-xable li asseguraran sempre un èxit seguinen l'execució del gran repertori clàssic i ro-màntic. Veritat és que no representa la mésalta categoria virtuosfstica: la seva inter-pretació de l'Appassionata de Beethoven, sibé té passatges molt reeixits, és massa ner-viosa, massa forçada i desequilibrada, finsa tal pu tt que en el darrer muviment nodeïáa ressortir els contorns tan netamentperfilats del joc canònic ile la melodia. So-vint les transicions d'una frase melódica al'altra eren massa sobtades, mal prou sen-tides i reflexionades. Fou més aviat en lespetites formes musicals, en la Barcarola deChopin, en ],'Illa Joiosa de Debussy o enla Novelleta en re de Schumann, on Bauersabé demostrar el seu mestratge pianístici la seva fina sensibilitat d'artista romàntic.Per aquesta sèrie d'encisadores preciositats,que degué augmentar encara per diversosnúmeros fora de programa, Harold Baueraconsegúí un èxit merescut prop del nom

-brós públic de l'Associació de Cúltura Mu-sical. El pròxim concert d'aquesta notableentitat tindrà lloc el 26 d'octubre i seréconfiat a la cantatriu Lotte Schoene, de laqual publiquem, en aquest mateix número,un article autobiogràfic.

0. M.

El pla artístic de l'Associació

Obrera de Concerts

L'Associació Obrera de Concerts ha fetpúblic el pla artístic que pensa desenvolu-par en e1 curs de la present temporada mu-sical, pla artístic veritablement excepcionali amb el qual vol commemorar-se la cir-cumstància d'haver aconseguit aquesta as-sociació la xifra de cent concerts. Precisa-ment el concert que fa cent anirà a càrrec

del mestre Pau Casals, • el qual oferirà enaquesta ocasió un recital de violoncel alssocis de 1'A. O. de C..En el curs d'aquesta temporada tindran

lloc, a més a més dels sis concerts simfò-nics de consuetud, una audició integral dels

quartets de Beethoven, a càrrec del Quar-ta de Corda de Barcelona, una represen-tació amateur de l'Egmon de Goethe ambles illustracions musicals de Beethoven, unfestival de música catalana i un recital decanÇons a càrrec de Concepció Badia, en elqual es diu que s'estrenaran unes cançons

inèdites del mestre Pau Casals.Des de les pàgines de MIRADOR s'ha allu-

dit diverses vegades a la tasca exemplar queporta a terme aquesta associació musicalmodèlica que agrupa prop de tres mil socisa l'entorn d'unes activitats de la més altasolvència artística. Es amb molt gust queavui donem altra volta raó d'aquestes acti-vitats amb motiu d'aquesta fita de centaudicions que l'Associació Obrera de Con-certs es prepara a festejar d'una maneratan brillant, com 'resulta de les breus indi

-cacions que acabem de donar.

EXCLUSIVAMENT SOCIS DE

Asociación de Cultura MusicalDIVENDRES, DIA 26 A LA NIT

PALAU DE LA MÚSICA CATALANALA FAMOSA CANTANT AUSTRIACA

LOTTE SCHOENE

BARCELONA • PLAÇA D'ANTONI LOPEZ I 15 - TEL. 16556

La commemoració de laradiodifusió catalana

Noves revistes musicals ^a " 'da musical

a Barcelona

gon any : Musicografía, editada per 1'Ins- !fonia de einipper. Núm. q, 1934) i la críticatituto Escuela de Música, de Mondvar (Ala- i l'autocrítica dels interessats són molt se-cant). Fullejant en els primers dotze qua- , veres. Les declaracions de l'autor sabre laderns d'aquesta revista tan ben presentada, seva obra no són mai acceptades com ano podem evitar de sentir-nos positivament darrera paraula, sinó que, al contrari, ésimpressionats davant de la gran quantitat el crític musical l'encarregat de «descobrir eld'aspectes tractats, davant de l'orientació sentit amagats de la producció que el propimoderna i objetiva i de l'esperit avant- compositor ignora sovint. (Veure A propòsitguardista i crític que informa la redacció de l'autocrítica bolxe jsta en el front mu-de Musicoguafía. Ben aviat es pot veure • Bical, quadern 5, 1934, article de fons moltque l'interès de la redacció es concentra important introduït per aquesta consigna desobre quatre matèries principals : la política , Stalin : «L'autocrítica ens és tan necessdriamusical de l'Estat, la qual és objecte d'una com l'aire».)crítica ben franca; els estudis històrics so- Ens resta encara assenyalar dues novesbre temes com la música de les cántigas, revistes molt interessants que acaben dela jota i l'òpera espanyola al segle xvn ; veure la llum. La més recent ens arribales informacions actuals com Los comgo- de Suïssa i duu el títol de Volkslied uncísitores valencianos, En torno a Schónberg, Hausmusik (uLa cançó popular i la mú-Banda Municipal de Barcelona, Paul Hin- siica familiars), publicada per les casesdemith, etc., i finalment, els problemes de Hug & Co., ele Zurich, i Fr. Krompholz,l'organització i del repertori de les bandes. de Berna. Els primers sis números (abril-Musicografía compta amb collaboradors en- setembre 1934) donen ja una orientaciótusiastes i pot arribar a ésser algun dia un completa sobre els problemes fonamentalsdels centres importants del moviment mu- ' del moviment musical de la joventut suïssa,Bical d'Espanya. la música instrumental entre la joventut i

Una revista imponent, veritable arxiu de el folklore popular com a element consti -

tota la música nacional, redactada també Ment de l'ensenyament musical. Nombrosesamb un esperit ben modern, és la impor- fulles suplementàries de música donen a

tant Revista Brasileira de Musica (publi- aquests quaderns un gran valor pràctic.cació trimestral de ('Instituto Nacional de Finalment, de Belgrad ens arriba una al-Musica da Universidade do Rio de Janeiro). ira revista musical : Zvuk (eEl So»), pu-

Els dos números publicats fins ara, calas- blicada per un músic molt erudit, Na Stana

cun d'ells amb més de cent pàgines i me- Ribnikar. Aquesta revista, molt ben illus-

ravellosos suplements de música clàssica tr. eia, sembla ésser, segons el que podem

brasilera, ens permeten ja de situar aquesta judicar pels nostres rudimentaris coneixe-

publicació entre les més importants. La n'leuts de la bella llengua sèrbia, tm centre

vida musical del Brasil, que actualment es de la investigació musicolbgica dels pobles

troba en plena eclosió, ens produeix la im- eslaus. La música dels pobles fronterers,

pressió de trobar-se a la vetlla d'un gran com la dels búlgars, i la més lluny, la dels

esdevenidor. El mestre més brillant de la^ txecs, hi és exposada i examinada inentre

jove escola brasilera, Villa Lobos, és prou que els problemes actuals, estètics, pedagb-

cmiegut a casa nostra. La vida intellectual pics iacústics hi són tractats per especia-

de l'Institut Musical, que troba la seva ex- listes renomenats; tant la informació in-

pressió vibrant a través de les dues-centes ternacional com la bibliogràfica són com-

pàgines de la nova revista, se'ns presenta pletes i ben seleccionades. El darrer qua-

extremadament viva i ambiciosa, aspirant deis (agost-setembre) conté dos vastos es-

al nivell més elevat del moviment musical tudis que han desvetllat d'una manera es-

de la nostra època. Assenyalem sobretot el pecial el nostre interès : La música popularmagnífic esforç dels estudis musicològics al búlgara i Cent anys de música iugoslava.

Brasil que es deixen entreveure a través de El gran clàssic nacional, que ha escrit la

nombrosos articles de la revista i que han primera òpera croata Ljubav i Sloba (ala-trobat ja una primera síntesi molt general trigues i Amor», Zagreb, 1846), ha meres-

cut un gran article a través de dos núme-en el gros volum de Vincenzo Cernicchiaro :Storia Bella Musica nel Brasile, dati tempi ros (abril-maig1934) : Vatroslav Lisinski

coloniali sino ai postri giorni (1549-1925), (T8) S54 Veme la nostra reproducció).

Milà, 1926. Seguirem amb molta atenció OT'ro MAYER1 d tllamentd'a oest« revistae esenro qEl que la Revista Brasileira de Musica

significa per a la vida musical del .Brasil,ho representa per al moviment musical dela U. R. 5. S. la revista Sovietskaia Mu-sika, òrgan de l'associació de compositorssovièts. Recordem encara els primers co-mençaments de la musicografia post-revo-lucionària de la nova Rússia : aquelles fór-mules que dominaven d'una manera exclu-siva i que tendien a incorporar a tota costa

la música als objectius polítics : el mottvorxeski, «creador, productiu», era repetitindefinidament en cada frase a fi de pro-vocail en el jove moviment musical, perur, esforç forçat i brusc l'es perit creadorde la construcció soviètica de la vida mu- _ 1111111{IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlllltilllll{tllüll111111111111111111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi11Ull!111111':sical. Era gairebé perdut tot respecte alsmonuments histories, producte menyspreatde p

letament.cultura burElgesa.

passat matm cal

idelustot ha caPo

•líss' PER A FOTOGRAVATS, LA CASAcomp _

el folklore de les nombroses minories na-cionals, han esdevingut l'objecte d'un es-tucli acurat. Així, en el número 4 del segon = _any d'aquesta revista, trobem diversos es-tudis històrics molt precisos : Sobre el rea-lisme de Dargolnisxki i E[ Minuet de Ta- _neief. Els propis Txaikovski i Seriaban són {

examinats actualment des d'un punt deviste històric i es publiquen i es discuten- _ _xen llurs cartes i llurs obres. En la vida

Ii

A N T O N 1 M A R T 1Màxima rapidesa .. Màxima qualitat

= AVINYÓ, 1 g, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

AffUUBUUllun11u11111EUUnllllum(ImIIUhlllul IuullnnuulmuUR 1unuunaall1111Fig1UIN1116'

IMPRESOS COST)Nou tle la Rambla. 45

SAR COLONA