veterinària sostenible · 2012-04-25 · el següent projecte presentat, consisteix en fer una...
TRANSCRIPT
Veterinària sostenible
Effi-Sense
Eficiència & Sostenibilitat
Alejandro Fontanillas, Víctor Hernández, Aleix Jové i Enrique Cilimingras
3r Curs
Llicenciatura de Ciències Ambientals
Any 2011-2012
Universitat Autònoma de Barcelona
Dr: Joan Rieradevall i Pons
Effi-sense; Organització i Gestió de Projectes
3
ÍNDEX
Agraïments 5
1.Introducció 6
1.1 Antecedents 7
1.2 Justificació 10
1.3 Objectius 11
1.4 Metodologia 12
2.Diagnosi Facultat 14
2.1 Consum energètic total 17
2.2 Il·luminació 19
2.3 Aparells electrònics 21
2.4 Gestió de Residus 23
2.5 Consum d’aigua 25
2.6 Vegetació 25
3.Conclusions 29
3.1 Energia solar 30
3.2 Regulació d’aixetes 34
3.3 Tecnologia LED 36
3.4 Jardineria Eficient 38
3.5 Superfície envidriada 42
4.Pressupost 45
5.Bibliografia 48
6.Annèx 50
5
Es vol dedicar un petit i sincer agraïment amb una menció especial al
personal del suport logístic i punt d’informació de la facultat de
veterinària així com a tot el personal de neteja, del restaurant (cuiners i
personal de la barra) i en general a tots el treballadors de la facultat; en
concret agraïm a Simón Navarro i Valverde (responsable de la facultat de
Veterinària) la seva generositat i amabilitat ja que en tot moment ens ha
deixat accedir allà on s’ha necessitat i en tot moment ha facilitat la feina
tot i estar ocupat en altres assumptes prioritaris de la facultat.
Gràcies.
1.INTRODUCCIÓ
7
1.1 ANTECEDEDENTS
La facultat de Veterinària està situat dins el campus de la Universitat Autònoma
de Barcelona, a la comarca del Vallès Occidental, entre Cerdanyola i Bellaterra.
Pertany al municipi de Cerdanyola del Vallès. Al Nord hi trobem les ciutats de
Sabadell i Terrassa, capitals de comarca. A l’Oest Sant Cugat del Vallès i a
l’Est Badia del Vallès i Barberà del balles.
Figura 1 Font: Googlemaps
La Facultat de Veterinària va ser creada segons Reial decret 1611/1982 de 18
de juny (BOE 23-1-82). El primer degà, nomenat directament pel rector, va ser
en Francesc Puchal i Mas, professor de Nutrició. Els estudiants de la primera
promoció varen estrenar el primer curs l 'octubre de 1982 en dues aules de la
secció de Geològiques de la Facultat de Ciències.
El 30 de novembre de 1983 (BOE 4-2-84) s'aprova la implantació del primer
cicle del Pla d 'estudis de la llicenciatura de Veterinària.
L 'any 1990 es crea l 'Hospital Clínic Veterinari com a servei independent de la
Facultat però amb una clara vocació docent.
Durant el curs 1993-94 s'inicien les classes de la Llicenciatura de Ciència i
Tecnologia dels Aliments. El pla d 'estudis d 'aquesta nova carrera s'aprova el
21 de juny de 1994 (BOE 13-10-94).
El 24 de juliol de 2009 s’aprova en Junta de facultat extraordinària el pla
d’estudis de Grau en Veterinària.
El 3 de maig de 2010, la Comissió de Verificació de Plans d’estudis, designada
per el Ple del Consell d’Universitats, ressolt la verificació positiva del títol: Grau
en Veterinària. Aquest s’implementarà a partir del curs 2010-11.
El 28 de setembre de 2009, la Junta de Facultat extraordinària aprova la
memòria del pla d’estudis de Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments.
Actualment a la facultat de Veterinària s’imparteixen graus i llicenciatures
relacionats amb les Ciències de la Salut. Els estudis impartits són:
- Ciència i Tecnologia dels Aliments (Grau EEES)
- Ciència i Tecnologia dels Aliments (Llicenciatura de 2n cicle)
- Veterinària (Grau EEES)
- Veterinària (Llicenciatura de 1r i 2n cicles)
Els departaments que trobem en aquesta facultat són:
- Departament de Biologia Animal, Vegetal I Ecologia (Veure Personal)
- Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia I D'immunologia (Veure
Personal)
- Departament de Bioquímica I Biologia Molecular (Veure Personal)
- Departament de Ciència Animal I Dels Aliments (Veure Personal)
- Departament de Farmacologia, Terapèutica I Toxicologia (Veure
Personal)
- Departament de Medicina I Cirurgia Animals (Veure Personal)
- Departament de Psiquiatria I Medicina Legal (Veure Personal)
- Departament de Sanitat I Anatomia Animals
9
Altres serveis que trobem a la facultat són:
- L’Hospital Clínic Veterinari
L’Hospital Clínic Veterinari (HCV) de la Universitat Autònoma de
Barcelona neix al 1990 amb dos objectius molt clars:
Oferir un servei extern d'alta qualitat als veterinaris i als ciutadans.
Donar suport a la docència de la Facultat de Veterinària oferint un alt
volum de casos clínics.
La tasca de l’HCV es fonamenta en la seva estreta col·laboració amb els
veterinaris referents i en el compromís d’oferir la millor atenció possible
als seus pacients i clients. Cada any, a l’HCV s’examinen prop de 13000
pacients.
- Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB
El conjunt de granges i camps experimentals és una unitat de suport a la
docència pràctica i al desenvolupament de línies de recerca generades
pels Departaments i Instituts de Recerca de la Universitat Autònoma de
Barcelona, que requereixen realitzar assaigs i experimentació amb
animals i plantes.
- Planta Tecnològica dels Aliments
El "Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments", és
un centre especial d’investigació de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), entre les principals funcions del qual destaquen el
desenvolupament de la qualitat i la transferència de tecnologia a
empreses de l'àmbit alimentari. Tanmateix, dóna servei als alumnes de
veterinària, de ciència i tecnologia dels aliments de la UAB i alumnes de
tercer cicle per la realització de pràctiques docents.
1.2 JUSTIFICACIÓ
El següent projecte presentat, consisteix en fer una diagnosi ambiental de la
facultat de veterinària i de proposar millores per tal de reduir el consum i
emissions. L’eix central del projecte ha estat centrat a l’estudi de residus,
energies, aigua i vegetació, fer-ne una valoració i fer propostes de millora.
La motivació més important amb la que hem afrontat aquest repte ha estat
principalment la necessitat de millorar la eficiència energètica i econòmica de la
facultat en qüestió, de manera que esperem que aquest projecte pugui servir
com a document referencial per començar a fer camí cap a la sostenibilitat.
Durant la realització del projecte han sorgit diverses dificultats ja que mai és
fàcil trobar dades quantitatives i significatives per tal de donar un valor empíric
a la nostra investigació, malgrat això i amb un bon treball de camp i d’inventari
hem aconseguit el que ens havíem proposat. De manera que partint d’uns
objectius ben marcats, s’ha optat per la prevenció econòmica i sostenible de la
facultat.
.
11
1.3 OBJECTIUS
Amb aquest projecte s’intenta realitzar una diagnosi ambiental completa de la
facultat de veterinària així com la posada en marxa d’accions que contribueixin
a la reducció de problemàtiques ambientals, especialment en aquelles
problemàtiques relacionades amb el consum energètic i l’emissió de residus.
Es pretén aconseguir una pauta de comportament mitjançant propostes de
millora per el desenvolupament de la sostenibilitat de la facultat de veterinària
de manera que en la mesura que sigui possible s’unifiqui tecnologia i medi
ambient, la millora tecnologia no ha de ser un referent de contaminació sinó un
referent de millora cap a la sostenibilitat.
Amb la introducció de noves propostes s’intentarà avant posar l’estalvi
energètic a llarg termini en front el cost econòmic a curt termini que pot suposar
els canvis materials o tècnics a la facultat.
Per tant i ja per finalitzar, aquest document intentarà ser un document de
referència per la facultat de veterinària on es recollirà una diagnosi ambiental
completa i on s’analitzaran i es proposaran alternatives per les diferents
problemàtiques ambientals que es puguin pal·liar.
1.4 METODOLOGIA
Alhora de portar a terme qualsevol estudi amb una base científica és
recomanable dividir l’àmbit d’acció en diverses etapes de treball. Primer de tot
s’ha limitar i tenir molt clar l’àmbit d’estudi en el qual es basarà el projecte (en
aquest cas la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de
Barcelona).; conèixer els seus antecedents i investigar el marc legal, això es
durà a terme mitjançant una recerca bibliogràfica exhaustiva amb la finalitat
d’aprofundir conceptes claus.
Un cop enllestida aquesta part, es fixen els objectius del treball. Per tal d’assolir
aquests, s’analitzarà la situació actual de la facultat en termes energètics, de
gestió d’aigua i residus i vegetació; s’analitzarà també el paper dels actors que
intervenen, comprovar l’efectivitat del sistema d’estudi i l’efecte que aquest té
sobre el medi ambient. D’aquesta manera es proposaran millores per tal
d’aconseguir una facultat més sostenible i més eficaç econòmicament.
Arribat aquest punt comença la segona recerca d’informació exhaustiva, es
contacta amb el personal autoritzat de la facultat i es realitza un inventari
complet de la nostra zona d’estudi.
L’inventari forma la columna vertebral del projecte, dividit en energia, residus i
aigua ha de servir de referència i donarà una idea completa de tots aquells
materials que tenen un impacte concret al medi ambient. Un cop analitzat tot
l’àmbit d’estudi per tal d’obtenir informació quantitativa (econòmica i
relacionada amb l’impacta ambiental com podria ser els Kg de C02 emesos) es
passarà a inventariar la vegetació plantada a la facultat.
Un cop completat l’esquelet central de la metodologia, i amb les dades
obtingudes a la recerca, és el moment d’analitzar resultats del treball de camp.
Gràcies a aquesta informació es por realitzar una diagnosi ambiental completa
del sistema on s’establiran punts forts i punts dèbils d’aquest i per tant es
marcarà la pauta per encaminar les propostes de millora.
Enllestit tota aquesta part, s’arriba a les conclusions finals de tot el nostre
projecte.
13
METODOLOGIA
2.DIAGNOSI DE
LA FACULTAT
15
La facultat de Veterinària és amb un consum anual de 7 442 852 KW/h l’any
2010 la tercera facultat amb major consum elèctric de la UAB, per darrera de
l’Escola d’Enginyeria ( 9 644 614 KW/h anuals) i de la Facultat de Ciències i Bio
ciències (8707418 KW/h anuals). A aquestes dades s’ha de tenir en compte
que la Facultat de Veterinària és una de les facultats de la UAB on hi ha menys
alumnes matriculats, 981, el que fa una despesa mitjana per alumne de 7587
KW/h anuals, també s’ha de tenir en compte l’elevat nombre de treballadors
que es força pròxim al nombre d’alumnes, uns 600 treballadors
aproximadament, que si els sumem al nombre d’alumnes fan un total de 1581
persones i el consum mitjà per persona és de 4707,7 KW/h anuals.
És a dir que a la facultat de Veterinària tenen una de les majors despeses
energètiques per persona més elevades de la UAB
Aquesta alta despesa és deguda a l’elevada superfície de la facultat, ja que és
un requeriment bàsic ja que els estudis de Veterinària han de presentar
practiques de laboratori, aularis, instal·lacions per a els animals, biblioteques i
sales de conferències, això és un requisit bàsic i per tant se n’ha de fer un ús
eficient dels horaris d’obertura de sales, amb una il·luminació el més eficient
possible, així com la climatització i l’aïllament tèrmic de l’edifici.
La facultat de Veterinària compta amb una gran superfície de jardins (5987 m²),
prima l’eficiència en el consum hídric i per tant l’ utilització d’espècies vegetals
adaptades a la climatologia de la zona.
Però aquesta elevada superfície també pot representar un avantatge, en quant
al consum energètic, l’aprofitament solar podria arribar a tenir un gran pes
dintre de les fonts energètiques de l’edifici, reduint costos i la petjada ambiental
de la facultat.
La diagnosi del nostre projecte es centrarà en l’estudi de la Facultat de
Veterinària de la UAB.
La facultat de Veterinària està situada al nord-oest de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Consta d’una totalitat de 22250m2 de superfície.
El nombre d’alumnes
matriculats a aquesta
facultat és d’un total de
981 persones, i el
nombre total de
personal que hi
treballa és de 660
persones.
L’horari d’obertura de
la facultat és de les 8
del matí fins a les 21 hores del vespre.
La facultat obre els dies laborables. El cap de setmana només està oberta en
cas que hi hagi una conferència a la sala d’actes.
El nostre estudi però no diagnosticarà la totalitat de la facultat; només
s’analitzarà el sector nord. Aquest sector consta de 5852m² de superfície.
Les zones estudiades en aquest sector són:
- Aules
- Restaurant
- Passadís
- Biblioteca
- Sala de graus
- Sala d’actes
- Copisteria
- Serveis
- Aules menjador
- Taller
Figura 2 Font: Googlemaps
Figura 3 Font: Googlemaps
17
2.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL
L’energia que alimenta la facultat de Veterinària prové principalment de la
central nuclear d’Ascó II. Fent un càlcul de les taxes de consum sobre tots els
aparells que consumeixen energia (electricitat i gas) s’ha obtingut el següent
gràfic.
Aquest gràfic ens mostra la distribució del consum energètic de la facultat.
Del total consumit, un 31% son aparells electrònics, un 20% es gas, un 34%
climatització i un 15% il·luminació.
El gas es consumeix principalment per a calentar l’aigua de la calefacció.
Els aparells electrònics que es troba a la facultat, és material relacionat amb
l’educació (ordinadors, projectors...).
Climatització és sector que consumeix més energia, ja que en ell hi trobem la
calefacció per aire, centralitzada, que cobreix per a la biblioteca, la sala de
graus i la sala d’actes.
Més endavant es tractarà aquest tema detalladament, exposant propostes per
a reduir aquest consum i fer més eficient aquest sector.
La il·luminació és el sector que consumeix menys, però el cost de la seva
millora es menor i més factible.
Gràfic 1 Elaboració pròpia
*Veure dades quantitatives a l’annex (energia)
Per a fer una comparació del consum energètic total entre les zones on hi ha
més afluència de persones hem dividit en 2 zones, Zona Comuna i Zona No
Comuna.
- La zona Comuna inclou el restaurant (1), els passadissos (5), la
biblioteca (1), la sala de graus (1), la sala d’actes (1) i la copisteria (1).
- La zona No Comuna inclou les aules grans (8), aules petites (7), aules
menjador grans (2), aules menjador petites (2) i el taller (1).
Gràfic 2 Elaboració pròpia
En la zona no comuna s’observa que el major consum energètic es dóna a les
sales estudis menjador, ja que hi trobem microones, neveres, cafeteres i altres
aparells electrònics. A les aules no s’observa un consum energètic molt
destacat, ja que en elles només hi trobem ordinadors, altaveus i projectors.
*Veure dades quantitatives a l’annex (energia)
19
Gràfic 3 Elaboració pròpia
A la zona comuna observem com la major part del consum energètic recau
sobre el restaurant, ja que aquest conté un seguit de maquines industrials
(*consultables a l’annex).
Gràfic 4 Elaboració pròpia
A la zona comuna, el consum és molt més agosarat que a la zona no comuna.
Això és degut a la afluència de gent en una zona i en l’altre. Al haver mes
afluència, el consum és major.
*Veure dades quantitatives a l’annex (energia zc i znc)
2.2 IL·LUMINACIÓ
La il·luminació de la facultat de Veterinària es un punt fort del consum
d’aquesta , ja que del consum total de la facultat un 15%(102594.211 KWh/any
i uns 53820 kgCO2/any) només amb il·luminació, cosa que provoca que una
principal font de costos de l’edifici estigui relacionada amb aquesta.
La gran proporció del consum total de d’iluminació és el que ens va fer
pensar alguna forma més eficient per intentar reduir els costos que aquesta
provoca i augmentar l’eficiència.
La facultat cal destacar que té una enorme superfície de cristall, uns 1124 m2
d’aquest a les zones comunes. Això es un aspecte a favor, ja que redueix el
nombre de fluorescents i làmpades que s’han d’establir als passadissos,
disminuint el consum en una gran taxa. El problema d’aquest cristall es que es
simple i que es perd gran quantitat de calor, però aquest aspecte es tractarà
posteriorment.
Figura 3 Font: www.uab.es/veterinaria
A la facultat es trobe 758 objectes lumínics dels quals el 82% són fluorescents,
i només el 15% son llums al·lògenes i el 3% son làmpades.
21
D’aquest 82% de fluorescents que son un total de 606 unitats, el 60% del
total son fluorescents de 58kW i el 22% son fluorescents de 18kW. Els
fluorescents de58kW es troben a passadissos i a classes mentre que els de
18kW, es troben únicament als lavabos.
L’enorme consum d’aquesta facultat pot venir determinat per aquest aspecte, ja
que el fet de que el percentatge de fluorescents de 58kW sigui tan alt provoca
que les taxes de consum creixin tant. Aquests fluorescents podrien esser
reemplaçats per llums LED de només 18 kW i amb major vida útil , fet que
disminuirà les taxes de consum de la facultat en bona quantitat com ja veurem
en apartats posteriors.
2.3APARELLS ELECTRÒNICS
Un 31% del percentatge total del consum energètic ve determinat per els
aparells electrònics de la facultat(102594.211kWh/any i 538/20.9232 kg
CO2/any). Aquesta es una taxa molt alta, però difícil de reduir la taxa de
consum ja que la majoria d’aquests són necessaris i insubstituïbles.
Gràfic 5 Elaboració pròpia
*Veure dades quantitatives a l’annex (aparells electrònics)
Una enorme proporció del consum dels aparells electrònics ve en
conseqüència dels ordinadors (44%). Tant a totes les aules , com a les aules
estudi-menjador com a la biblioteca trobem gran quantitat d’ordinadors.
Aquests son totalment necessaris i es difícil trobar una forma eficient i que
compensi per fer baixar el consum en aquest aspecte. Una altre part important
del consum total ve determinada per les neveres(21%). D’aquestes en podem
trobar a les aules-estudi menjador i sobretot al restaurant la major part.
Altres aspectes importants del consum d’aparells podrien ser les
fotocopiadores, de la copisteria i les que trobem pels passadissos (6%) , els
projectors que els trobem a totes les aules, tant convencionals con la sala de
graus i d’actes (6%). També de cafeteres (8%) i microones (2%) que es poden
trobar tant a les aules estudi-menjador com al restaurant.
2.4 GESTIÓ DE RESIDUS
Aquest és un dels aspectes que es considera que a la facultat es duu a terme
correctament. La distribució de la gestió de residus està ben organitzada,
distribuït per zones. A les aules on s’imparteix classe, predominen els
contenidors estàndard genèrics; capacitat de 15 litres. Totes estan buides.
A les aules estudi menjador es troben contenidors estàndards i de reciclatge (
vidre i envasos). Els de vidre tenen una capacitat de 90 litres i els d’envasos de
60 litres. Tan un com l’altre es mantenen sempre a un nivell del 25% de la seva
capacitat. Al costat de les màquines expenedores situades al passadís de la
planta 1, també hi trobem contenidors d’envasos i estàndards.
A la biblioteca hi trobem contenidors, tan estàndards com de reciclatge (paper).
Els de paper tenen una capacitat de 50 litres.
S’hauria d’introduir al restaurant i a les aules estudi-menjador, contenidors
orgànics.
Els estudiants de la facultat introdueixen els residus al contenidor correcte, no
hem identificat cap tipus de residu en el contenidor equivocat.
Això és un factor molt important de la facultat, que avança cap a la
sostenibilitat.
23
Com hem mencionat anteriorment, la facultat trobem diferents tipus de
contenidors:
-Paper( 7%)
-Normal (78%)
-Vidre(4%)
-Envasos(11%)
Com podem veure a la figures següents (planta 1 P1 i planta 2 P2), els
contenidors estan ben repartits (sectorialment) a tota la facultat.
Figura 4 Elaboració pròpia
Figura 5 Elaboració pròpia
2.5 CONSUM D’AIGUA
A la següent gràfica que es presenta s’observa com la major quantitat de
despesa d’aigua es troba als lavabos. Això es degut ,com es normal a la
continua entrada d’usuaris que utilitzen aixetes i urinaris. En segon lloc, com
es pot observar, trobem el restaurant. Aquest te una despesa gran d’aigua , per
la continua utilització dels aparells de cuina(rentaplats,aixetes, etc.). Es
destacable amb menor percentatge, els consums dels passadissos i de les
sales d’estudi.
Gràfic 6 Elaboració pròpia
Cal fer una distinció a les aixetes, tant dels lavabos com les del restaurant, que
poden fer variar el consum d’aigua. Trobem que en major proporció les aixetes
són no-regulables (74%), aquestes tenen un temps determinat de sortida
d’aigua que molts cops es molt gran i per tant molta d’aigua continua sortint
malgrat no hi hagi ningú utilitzant-la.
Gràfic 7 Elaboració pròpia
*Veure dades quantitatives a l’annex (aigua)
25
2.6 VEGETACIÓ:
La Universitat Autònoma de Barcelona es situa sobre la Serra dels galliners,
situada a la plana del Vallès Occidental. Aquesta serra uneix la serralada litoral
i la prelitoral. Per tant la facultat de Veterinària es troba envoltada de medi
forestal, per tant és un factor a tenir en compte.
La vegetació que es troba a la facultat és:
- Phormium tenax variegata
Herba perenne, amb un rizoma que
pròpiament no és un arbust, però pel
seu port es pot classificar en jardineria
en aquest grup. Adequada per a vores
d'estanys. Resisteix gelades. Viu en
qualsevol tipus de sòl. Reg moderat;
resisteix sequeres i abnegament.
- Cotoneaster lactea
Arbust perennifol.li amb nombroses branques marró-vermelloses, de fins
a 3 metres de longitud, molt flexibles, que en el seu conjunt formen un
port arquejat i obert en la planta. Reg moderat, resistent a gelades
intenses i sequera.
- Escalonia
S’ha de protegir del fred extrem, s’adapta bé en gairebé tot tipus de sòls,
exceptuant els calcaris. Terra normal de jardí i cuidar de la temperatura
càlida: 18-21º C. Reg: són suficients dos regs setmanals.
Figura 6 Phormium tenax variegata
- Cordyline australis
És una monocotiledònia endèmica de Nova
Zelanda. Creix fins a 15 m d'altura, primer amb
una tija única per després ramificar-se
profusament, cada branca pot portar una tija floral.
Les fulles tenen forma d'espasa, de 40 a 90 cm de
longitud i de 3 a 7 cm d'ample a la base, amb
nombroses venes paral·leles. Flors cremoses o
blanquinoses, al voltant d'1 cm de diàmetre amb
sis tèpals, sorgeixen en un dens racim de 50 a 100
cm de llarg. El fruit és una baia globosa de 5 a 7 mm de diàmetre.
- Pyracantha coccinea
És un gènere de plantes amb agullons dins la família de les rosàcies.
Són originaris del sud-est d'Europa i est i sud-oest d'Àsia. Son semblants
al gènere Cotoneaster, però tenen el marge de la fulla serrat i
nombroses espines.
- Cortaderia selloana
És una planta de la família Poaceae originaria
d'Amèrica del Sud, introduïda a Europa el 1848. Ha
estat utilitzada freqüentment per fixar tal·losos,
com a planta ornamental i per alimentar ocells.
Aquest organisme actua com una espècie invasora
a determinats llocs del món, entre els quals hi
figura Catalunya.
La cortadèria és una espècie no autòctona molt
invasora, per tant s’ha d’intervenir en aquest aspecte.
Figura 7 Cordyline australis
Figura 8 Cortaderia selloana
27
Aquestes espècies mencionades són totes espècies no autòctones, però de baix manteniment hídric (seròfil.les). Pyracantha coccinea i la Cotoneaster lactea són espècies no convenients , ja
que són hostes portadores de foc bacterià.
- Paspalum vaginatum (Grama d’Aigua)
Gespa atlàntica amb molt requeriment hídric.
La major part de la facultat està recoberta per aquesta espècie. Això fa
que s’hagin instal·lat aspersors (12) per subministrar les necessitat
hídriques de l’espècie.
Els aspersors instal·lats tenen un cabal de 20 l/min, el seu temps actius
és de 15min/dia i el consum hídric anual generat per aquests és de
1314000l/any (5% del consum total de la facultat).
Figura 9 Gespa Veterinaria
Analitzant tot els aspectes estudiats anteriorment, trobem els punts a favor i els
punts en contra de la facultat.
Punts a favor:
• Multi funcionalitat d’aules:estudi/menjador
• Aprofitament de la llum solar: 1124m² de
vidriera
• Educació ambiental a les aules
• Sectorització dels fluorescents a les aules
• Sectorització de la calefacció per ventilació
Punts en contra:
- Grans pèrdues d’energia a través de les finestres, poc aïllament.
- Als lavabos:
Llums sense temporitzador/detector de presencia
Aixetes no regulables (74%)
Assecadors de mans de llarga durada (52s)
- Major part de vegetació no és autòctona
- No s’observa cap tipus d’energia renovable.
- Els fluorescents instal·lats són convencionals,totalment ineficients.
Figura 10 Sectorització
Figura 11 Educació Ambiental
29
3.CONCLUSIONS
3.1ENERGIA SOLAR FOTOVOLTÀICA
L'energia solar fotovoltaica és un tipus d'electricitat renovable (energia elèctrica,
-voltaica) obtinguda directament dels rajos del sol (foto) gràcies a la foto-
detecció quàntica d'un determinat dispositiu; normalment una làmina metàl·lica
semi conductora cridada cèl·lula fotovoltaica, o una deposició de metalls sobre
un substrat anomenada capa fina. També estan en fase de laboratori mètodes
orgànics.
Definició Wikipedia.
Els panells o mòduls estan formats per un conjunt de cel·les (cèl·lules
fotovoltaiques) que produeixen electricitat a partir de la llum que incideix sobre
ells (electricitat solar). Aquestes cel·les depenen de l'efecte fotovoltaic pel qual
l'energia lluminosa produeix càrregues positiva i negativa en dos
semiconductors propers de diferent tipus, produint així un camp elèctric capaç
de generar un corrent.
L'energia solar a Espanya fotovoltaica, es troba en una
fase avançada d'investigació, desenvolupament,
instal·lació i aprofitament. Espanya és un dels països
d'Europa amb major quantitat d'hores de sol, al que
s'uneixen els compromisos europeus i mundials en
instal·lació d'energies renovables així com la
conveniència estratègica de disminuir la gran
dependència energètica exterior i augmentar
l'autonomia energètica. Tot això contribueix al fet que
Espanya sigui un dels primers països a nivell mundial Figura 12 Font es.wikipedia.org
31
en investigació, desenvolupament i aprofitament de l'energia solar.
L’energia elèctrica que alimenta la facultat prové d’energies no renovables, és
a dir, el consum total elèctric (459014 kWh/any) prové de fonts no reutilitzables;
de la Central Tèrmica de Cercs i de la Central Nuclear Ascó II.
La facultat de Veterinària es troba en una superfície terrestre plana, on la
radiació directe solar és de 12-10 hores a l’estiu i de 8-6 hores al hivern.
La superfície útil per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques al sostre de
l’edifici, hem considerat que és de 1971m2. La superfície resten, no l’hem
considerat útil ja que la durada de la radiació solar directe és menor que en els
altres llocs, o la superfície és irregular.
Figura 13 Font: Googlemaps
PANELLS PROPOSATS:
- Marca Fagor
- Els panells proposats al projecte tenen una superfície de 4m2.
- La seva eficiència és del 12,8%.
- El seu preu és de 1.500€
- Realitzats únicament amb materials totalment reutilitzables.
- Vida útil superior a 30 anys.
- Òptim funcionament des de -40ºC fins +85ºC. Suporta el granís de fins a 28
mm de dímetre a 86 Km /h.
- Garantía de producció del 90% en los 10 primers anys,i del 80% en els 25
primers anys.
En un dia solejat, el Sol irradia aproximadament 1kW/m2 a la superfície de la
Terra.
A latituds mitges i septentrionals, tenint en comte el cicle diürn y las
condiciones atmosfèriques arriben a la superfície terrestre 100 W/m² de mitjana
al hivern i 250 W/m² a l’estiu.
Els panells fotovoltaics FAGOR tenen una eficiència típica del 12,8%, un panell
suposarà una producció aproximada del 444 kWh/any.
Considerant la superfície esmentada anteriorment de sostre aprofitable
(1971m2), es podria instal·lar un total de 473 panells
Per tant, la producció total per part de les plaques solar seria del 210012
kWh/any (197714 kg CO2/any).
El consum elèctric total de la facultat és de 459014 kWh/any (240798 kg
CO2/any). Introduint la utilització de l’energia solar per a la producció d’energia
elèctrica, es reduiria un total de 249002 kWh/any (43084 kg CO2/any).
33
MODUL TIPO PLANA:
- Els mòduls fotovoltaics es muntaran sobre la base d'una estructura formada
sobre la base de perfils d'alumini. Tots els accessoris de cargols emprats seran
d'acer inoxidable complint la norma *MV-106.
- Les estructures han estat dissenyades segons la norma MV-103, per
suportar les condicions meteorològiques adverses amb un manteniment mínim.
- Especificacions tècniques d'estructures tipus plana: Estructura de perfils
d'alumini i cargols d'inoxidable.
- 473 mòduls necessaris a una inclinació de 31o.
- 40€/unitat
Figura 14 Font: www.simelec.com
CONVERTIDORES:
Converteixen la corrent continua generada pels
mòduls fotovoltaics en corrent alterna a injectar a la
xarxa.
- Model IG 60
- Instal·lació fàcil y rapida.
- Pantalla informativa para supervisar totes las
funciones del sistema.
- Seguretat per a l’usuari i per a la xarxa elèctrica.
- 31 convertidors IG 60 necessaris.
- 600€/unitat. Figura 15 Font: www.simelec.com
INDICADOR:
El consum elèctric total de la facultat és de 459014 kWh/any (240798 kg
CO2/any). Introduint la utilització de l’energia solar per a la producció d’energia
elèctrica, es reduiria un total de 249002 kWh/any (43084 kg CO2/any). Per tant,
aquesta reducció suposa un estalvi econòmic del 45% (25201€/any ),
considerant que el preu de l’electricitat és de 0,12€/kWh.
Inversió total: 741020€
La inversió es rentabilitzarà al cap de 29 anys. S’aconseguirà una reducció en
els costos econòmics i un gran avenç en la sostenibilitat ambiental.
3.2 MILLORA EN LA REGULACIÓ D’AIXETES:
Un altre projecte, que s’ha volgut remarcar ha estat el de les aixetes. A la
facultat un 74% de les aixetes dels lavabos són no regulables. Amb un temps
de sortida d’aigua de 12 segons, temps que es considera excessiu per al seu
ús corrent, així doncs es proposa reduir el temps de sortida de 12 a 6 segons ,
gest que no implica cap tipus de inversió i que ens permet estalviar una
modesta quantitat econòmica i una no gens despreciable quantitat d’aigua.
Tenint en compte que la inversió es nul·la el rendiment és màxim. Són aquests
gestos els que poden fer conduir a la facultat cap a la sostenibilitat i l’eficiència.
Consum actual:
10,5l/min x 12seg/60seg x0,74 no regulables x 200 dies laborables x1641
persones totals x 0,5 x 2 =510 022,8 l/any
510 022l x 1m3/1000l x 0,60 euros/1m3= 306 euros/any
Consum adoptant la mesura
10,5l/min x 6seg/60seg x0,74 no regulables x 200 dies laborables x1641
persones totals x 0,5 x 2 = 255011,4 l/any
255011,4 l/any x 1m3/1000l x 0,60 euros/1m3= 153 euros/any
35
3.3 TECNOLOGIA LED
Analitzant els punts forts i febles de la facultat, vam observar que tota la
il·luminació facultat utilitzava bombetes o fluorescents convencionals . Tots els
fluorescents tenen una potència de 58W i consumeixen un total de 102595
kw/any a la facultat. Aquests son una font alta d’ingressos de la facultat que
vam pensar que no seria difícil reduir i el resultat d’aquest seria molt eficient.
També aquests fluorescents no son respectuosos amb el medi ambient ja que
consumeixen molt amb comparació amb altres que podríem utilitzar.
Així que hem realitzar una proposta sobre el canvi de totes les bombetes i
florescents convencionals de la facultat per LED’s (Light Emitting Diode), amb
els quals aconseguíem un menor consum i reduirem també la quantitat anual
de CO2.
LED
El LED es un dispositiu semiconductor que emet llum incoherent d'espectre
reduït quan se'n polaritza de forma directa la unió PN i és travessat per corrent
elèctric . Aquestes presenten indubtables avantatges enfront dels llums
incandescents i els fluorescents de tub:
-Presenten una vida útil 2 o 3 vegades major que els sistemes d’il·luminació
utilitzats al edifici.
-Consumeixen quatre vegades menys que aquests i per tant ens donen un
major estalvi de l’energia. Aproximadament d’un 80% d’estalvi de l’energia total.
-Degut a la seva menor fragilitat, es més difícil que es trenquin i tenim menys
costos en manteniment.
-Redueixen la quantitat de CO2 emesa en comparació a les llums
incandescents.
L’últim avantatge es un dels més destacats per els quals vam decidir canviar
d’il·luminació de la facultat . La reducció de les emissions de CO2 de la facultat
un gran pas cap a la sostenibilitat de l’edifici. Com ja sabem, la major part de
l’energia elèctrica es produeix a les centrals tèrmiques quan es crema el carbó
mineral. Així doncs si nosaltres utilitzem bombetes d’alt consum estem
augmentant el nivell de CO2 . Els fluorescents utilitzats a la facultat son de 58
W i per els que els volem substituir son només de 16W. Els primers emeten un
total de 53821 kg de CO2 cada any, en canvi els segons només uns 25611 Kg
de CO2 anuals. Així doncs, simplement substituint d’il·luminació estirem reduint
l’emissió en 28210 kgCO2 anuals. Aquest es un aspecte important, ja que si
només amb una part de la facultat es pot reduir aquesta quantitat,
aconseguiríem deixar d’emetre molts Kg si s’apliqués a la resta de facultats de
l’Autònoma i perquè no, a camps més amplis.
Figura 16 Font: es.wikipedia.org
Passant a temes de consum, també es tenen unes grans avantatges en front
de la resta de sistemes d’iluminació. A part de ser el sistema d’iluminació més
respectuós amb el medi ambient, instal·lant aquests aconseguim un estalvi
energètic d’un 80-85% del total. A sobre la seva major vida útil provoca que es
puguin amortitzar al llarg del temps ja que,com hem dit abans aquesta es
d’unes 50,000 a 10,000 hores útils que son uns 5,7 anys de vida, quatre
vegades més que els fluorescents utilitzats a la universitat, la vida útil dels
quals no passa dels 1,5 anys de vida.
Partint de que la majoria dels fluorescents que trobem a la facultat son d’uns
58W i els que hem pensat instaurar son de 16W,la comparació en consum es
enorme. Mentre que els convencionals consumirien un total de 102595
37
KWh/any els LED només consumeixen 48820 kWh/any, es a dir que estem
parlant d’una reducció de 53775 KWh anuals.
Si passem aquestes quantitats a euros veiem ben reflectit el nostre estalvi.
Amb el consum anual de els fluorescents que trobem ara, la facultat es gasta
uns 12312 euros cada any amb il·luminació però si aquesta fos LED gastaria
uns 5858 euros anuals. Es a dir que amb només un any la facultat estaria
estalviant un total de 6464 euros, preu que pot semblar baix però que si es
pensa amb la seva vida útil comparada amb la que s’està utilitzant actualment i
el seu millor manteniment faria que la facultat estigues estalviant molt de diners
al llarg dels anys.
L’ implantació de la tecnologia Led a la facultat pensem que es un factor molt
important per col·laborar amb el medi ambient i a sobre estem reduint el
consum d’electricitat i per tant reduint molt els costos que es produeixen any a
any.
Figura 17 Font: www.habitissimo.com
Aquí hi ha una fotografia del canvi proposat a la Universitat d’aquí a uns anys.
PERQUÈ NO?
INDICADOR:
El consum elèctric total de la facultat de veterinària és de 459014kWh/any
(240798 kg CO2/any). Utilitzant la tecnologia LED, el consum elèctric és
reduiria un 22% (53775 KWh/any). Per tant aquesta reducció suposarà un
estalvi econòmic del 6454 €/any (considerant 0,12€/kWh) i una reducció de
28210 kgCO2 anuals.
3.4 JARDINERIA EFICIENT
Una jardineria eficient és aquella que busca l’estalvi d’aigua, així com de
productes fitosanitaris químics, l’objectiu final de la qual és obtindre un jardí
poc dependent de manteniment així com de consum de recursos, buscant la
coherència amb el paisatge i ecosistemes de la zona que a més a més són
especies vegetals millor adaptades al clima autòcton.
En els jardins de Veterinària s’han trobat 2 factors que discerneixen amb el que
és un jardí eficient i respectuós amb el medi:
- El primer és que la gespa que cobreix les zones centrals i més pròximes
a la terrassa del bar és de l’espècie Paspalum vaginatum, no és una de
les espècies de gespa que tenen un consum hídric més elevat, però
trobem que tot i això el seu consum és massa elevat per a les condicions
climàtiques de la zona i que per tant és un punt insostenible.
La nostra proposta és substituir a l’àrea central del jardí la paspalum vaginata
per la Festuca arundinacea una espècie amb un consum hídric molt baix, en
una àrea de 530 m².
La Festuca arundinacea és una espècie molt resistent a les rugositats
climàtiques, amés a més de ser una espècie molt resistent a les trepitjades,
factor important ja que es una zona de pas.
39
Figura 18 Festuca arundinacea
El que es proposa és arrencar la Paspalum vaginatum de la zona i replantar
amb Festuca arundinacea mitjançant llavors, mètode molt més econòmic que
no pas amb tepes. La germinació es produeix entre 6 a 7 dies a una
temperatura mitjana de 18ºC i generalment es fa durant la tardor, millor si es al
mes d’Octubre.
El centre de jardineria DEO DEN DRON ha donat el següent pressupost per a
la replantació de la zona:
Superfície de substitució: 530m²
Preu llavors Festuca arundinacea: 11,40€/kg/35m² (Jardinitis
Garden center)
11,40€ x 530m²/35m²= 182,4€ (arrodonint)
Preu mà d’obra: 4€/m² x 530m²= 2120 €
Total: 2302,4€
El motiu d’aquest canvi és el menor consum hídric de la Festuca en front la
Paspalum, aquí es troben els càlculs:
La superfície a replantar és de 530m², està coberta per 12 aspersors amb un
cabal de 20 l/min que irriguen la zona 15 minuts al dia durant tots els dies de
l’any.
Consum hídric amb la Paspalum vaginata:
12 aspersors x 20 l/min x 15min/dia x 365 dies/any= 1 314 000 l/any
= 1314m³/any
Consum hídric amb la Festuca arundinacea:
12 aspersors x 20 l/min x 15min/dia x 30 dies/any = 108 000 l/any=
108m³/any
L’únic que varia són els dies de reg, mentre que la Paspalum es rega tots els
dies de l’any, la Festuca només es rega durant els dies de més estrès hídric,
que hem contat com els dies del mes d’Agost.
S’estalviaran 1 206 000 l/any
Pel que fa a l’estalvi econòmic:
Preu m³: 0,60 €
m³ estalviats: 1206
Aquesta mesura suposarà un estalvi econòmic de 723,6 €/any
Tenint en compte que el cost d’inversió era de 2302,4 €, s’amortitzarà en 3
anys i 3 mesos, ademés de suposar un estalvi d’aigua força notable, factor
important en la zona on hi han hagut temporades on s’ha arribat a dur a terme
restriccions, una gespa resistent a l’estrès hídric suposa una avantatge en un
clima amb poques precipitacions.
- El segon punt insostenible, s’ha detectat al fer inventari de les espècies
vegetals del jardí de veterinària, i s’ha constatat que la gran majoria
d’aquestes son espècies foranies, això no obstant, no té perquè ser
motiu de no sostenibilitat, però s’ha trobat una espècie invasora força
41
perjudicial per al medi, i que s’ha utilitzat molt en jardineria ja que són
força vistoses. Es tracta de la Cortaderia selloana (Carrís de la Pampa)
una planta originaria de regions subtropicals, on es troba en zones
subsumides o semi àrides, naturalitzant-se en llocs oberts, solejats, amb
aportacions d’humitat, tals com depressions, marges de rius, marges
superiors d’estuaris i maresmes, sistemes de dunes i sobretot en zones
alterades per l’acció de l’home, origina espais buits i solejats que són
ràpidament colonitzats per aquesta espècie que actua com a pionera al
dispersar les seves petites llavors per el vent i en moltes ocasions
desplaça la flora autòctona de la regió on s’instal·la. Forma poblacions
denses que modifiquen la composició dels camps que ocupen durant les
primeres etapes després del abandonament i disminueix la qualitat de
les pastures que ocupa incrementant el risc d’incendi.
Dit això es creu necessària l’eradicació d’aquesta espècie en els nostres
ecosistemes, moltes empreses de jardineria i comunitats autònomes ja han
iniciat campanyes en contra d’aquesta espècie invasora. Malauradament a
l’Autònoma ja s’ha estès i s’han puntualitzat uns quants punts al voltant de
veterinària on aquestes plantes han proliferat.
El substitut autòcton de
l’espècie què és la
Saccharum ravenae una altre
espècie de carris, un cop
trobada l’espècie substitutiva
s’han tornat a demanar
pressupostos a l’empresa de
jardineria DEO DEN DRON i
el pressupost és el següent :
120€ arrencar les 4
Cortadèries i 60€ més per
plantar les Saccharum ravenae.
Figura 19 Saccharum ravenae
Així que hi hauria una despesa de 180
€, que no s’amortitzaria
econòmicament, però la salut de
l’ecosistema té un valor força més
important que 180€.
3.5 SUPERFÍCIE ACRISTALLADA
La facultat de veterinària és la única facultat de tot el campus de la Universitat
Autònoma que està envoltada per una gran superfície acristallada en forma de
paret. Aquesta coberta la trobem a les zones comunes de la facultat
(passadissos) i comprèn una superfície total de 1124 m². És important
comentar que està composta per vidre simple el gruix del qual és de 6 mm i la
seva conductivitat tèrmica és de 5,7 W/ (m²*K), aquestes dades són rellevants
per la comparació d’estalvi energètic que farem més endavant proposant un
canvi de vidre simple a vidre doble.
Figura 20 Cortadèries
Figura 20 Cristallera Facultat Veterinària
43
A la facultat, la temperatura mitjana exterior a l’hivern és d’ aproximadament 7
graus centígrads i a l’interior és de 18 graus. En canvi a l’estiu, la temperatura
exterior és de 28 graus mentre que la interior és de 24 graus.
Un cop situats en les característiques de la superfície envidriada estudiada,
començarem l’anàlisi comparatiu i la nostra proposta per millora les pèrdues de
calor que es produeixen a la facultat i per tant un rendiment de la calefacció
inferior al que podria tenir.
Utilitzant la formula per calcular les pèrdues de calor a través del vidre hem
calculat el següent:
U = conductivitat [5,7 W/ (m²*K)];
A = àrea [1124 m²];
∆T = diferència de temperatura [exterior – interior];
Q = pèrdua de calor
Tenir instal·lat a la facultat vidre simple comporta unes pèrdues energètiques
de 67,9kW/h al hivern i 28,8 kW/h a l’estiu.
El vidre doble està format per dos cristalls simples de 6
mm més un espai entremig de 16mm. La conductivitat
tèrmica d’aquest és de 2,7 W/(m²*K).
D’aquesta manera, substituint a la facultat de veterinària
la superfície envidriada simple que trobem actualment per una de doble
observaríem que les pèrdues de calor disminuirien a 32,1kW/h al hivern i a
13,6kW/h a l’estiu. Observaríem com al hivern retindríem i per tant estalviarem
35,8 kW/h més i a l’estiu 2,5kW/h.
Q=U x A x ∆T
Figura 21 Font www.alumetalica.es
No només es produiria un estalvi energètic sinó que a la vegada al aconseguir
retenir més quantitat d’energia a la facultat també estem aconseguint estalviar
econòmicament i reduint les emissions de C02 al medi ambient (45%
d’emissions menys). Sumant l’estalvi energètic de la facultat al implantar vidre
doble (38,3 kW/h) i multiplicant-ho per el que paga la facultat per kW/h (0,12 €)
surt que estalviaríem 4, 6 € cada hora de funcionament fet que produiria un de
20148 € anuals.
45
4.PRESSUPOST
4.PRESSUPOST Calendari
Subdivisió A
Subdivisió B
Tot els grups
47
PRESSUPOST
Recursos humans: (Nº hores *€/hora): 136h * 7,80€/h = 1.014€
Dietes i desplaçaments:
- Dietes: 36dies * (6,5€/menú) * 4pers = 936€
- Desplaçament: 36dies * (1€ desplaç./dia) * 4pers = 144€
Recursos materials fungibles:
- Material d’oficina (volis, típex, llapis, paper, llibretes…etc)
- Ofimàtica
- Plànols
- CD
- Impressions
Total = 18,50€
Recursos materials inventariables
- Bossa volumètrica
- Punter mètric laser
Total 0€
Cost associat a la redacció del projecte: 2.112,50€ (Sense IVA)
IVA (+16%)
Cost associat a la redacció del projecte: 2.450,50€ (IVA inclòs)
5.BIBLIOGRAFIA
49
BIBLIOGRAFIA
www.google.es
http://www.microluz.es/
http://www.tutiendasolar.es/
http://www.uab.cat/veterinaria/
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/transporte/conduccion/conduccion.htm
http://fichas.infojardin.com/cesped/paspalum-vaginatum-grama-de-agua-
gramilla-blanca-chepica-bla.htm
http://www.missouribotanicalgarden.org/
http://fichas.infojardin.com/arbustos/cortaderia-selloana-plumeros-carrizo-
pampa.htm
http://fichas.infojardin.com/cesped/festuca-arundinacea-festuca-alta.htm
http://www2.fagor.com/es/solar/solar_termica_accesorios.php
https://cv2008.uab.cat/
Deodendron Jardinería
Ctra. Barbastro - Graus, Km. 2 - 22300 - Barbastro - Huesca - España
+34 974 315 442 - Fax: +34 974 313
6.ANNÈX
51
Energia:
53
Aigua zona comuna
Aigua zona no comuna
SALA ESTUDI/MENJADOR 30 N L/min
P1 Aixeta NR 3 10.5
No Aixetes R 6
No Aixetes NR 17
R: Regulables ; NR: No regulables
Secció L/any L/min
Restaurant 18576000 64.5
Lavabos 4464000 15.5
Passadís 432000 1.5
Sala estudi/menjador 3024000 10.5
Jardineria 1314000 20
Facultat Veterinària P1
55
Facultat Veterinària P2
Planta 1 Estudiada
57
Plana 2 estudiada