Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears SEPTIEMBRE

VETERINÀRIA 22

perfil col·legial # avepa # higiene alimentària # cas clínic # normativa

Los animales de compañía ya tienen su pasaporte para circular por la UE

El COVIB celebra Sant Francesc y presenta su nueva imagen corporativaPremios de Excelencia en la Gestión para veterinarios y farmacéuticos

?3

editorial

sumari

El nou passaport europeu, vigent des de primers d’Octubred’aquest any, suposa la consecució d’una necessitat llargamentreclamada. Era imprescindible la creació d’un document comú,de fàcil interpretació en qualsevol país, i que facilités als pro-pietaris viatjar amb les seves mascotes. El certificat oficial quetots fèiem servir, cadascú en la llengua que més de gust li venia,no tan sols era molt car pels clients, sinó que podia donar pro-blemes als veterinaris en funció del text que s’hi escrivia.

Però, una vegada més, sembla que les autoritats visquin allunyadesde la realitat. Han creat un document poc pràctic i difícil d’enten-dre en el que, sols per posar un exemple, no existeix un lloc espe-cífic per posar el segell de la vacuna de ràbia; que, per cert, vullrecordar que és obligatori. Per altre banda, si hem dit que es trac-ta d’un document per viatjar sembla, com a mínim, dubtosa, laobligatorietat de tenir el passaport per tots els animals, la majoriadels quals no sortiran mai més enllà del seu barri. Quantes expli-cacions haurem de donar als nostres clients per deixar d’utilitzarla cartilla a la que estan habituats? S’ha fet una campanya d’infor-mació institucional per la gent del carrer? Què farem quan unclient vulgui vacunar el seu ca però no li vulgui posar el xip? Somnosaltres, clínics privats, els responsables de fer complir la llei?

Arribarà un dia, perquè ha d’arribar, en que els polítics escolta-ran als tècnics abans de prendre decisions.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Altertur. Consell editorial:

Jesús Martínez,Tolo Palou, Luis Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina, Apnyc i Altertur. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49).

Disseny i maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA 4

# Higiene alimentària:ADITSIC- AVESA: Establint bases de seguretat alimentària 5

# Veterinaris sense fronteres:Etnoveterinària a Guatemala 6

# Portada: Nou passaport europeu 7

# Perfil col·legial: Xavier Farrés 9

# Reportatge: Sopar a Sant Francesci nova imatge corporativa 10

# Reportatge: L’equip d’auditories del Servei deSeguretat Alimentària, reconegutals Premis de l’Excel.lència Empresarial 12

# Actualitat: Llengua blava 14

# Col.lectiu de jubilats • Assessoria jurídica 15

# Altes i baixes • Glossari manescal 16

# Fotografia al COVIB • Normativa 17

# Cas clínic 18

El noupassaport,sol.lució oproblema?

El passat mes de juny, AVEPA Balears va organitzar un cursde gestió de clíniques veterinàries. El ponent va ser PereMercader, llicenciat en veterinària i master en direcció iadministració d’empreses per IESE. Actualment és profes-sor associat al departament d’economia i empresa de laUniversitat Pompeu Fabra i responsable de l’estudi empre-sarial d’AVEPA.

Després de l’habitual descans de l’estiu, a primers desetembre, Iolanda Navalón i Anna Avellaneda, de l’hospitalArs veterinària de Barcelona, ens varen fer un seminarid’urgències endocrines. Les conferències es varen centrarexclusivament en casos clínics reals de les principals alte-racions hormonals que afecten els animals de companyia.

El primer cap de setmana d’octubre es va realitzar el semi-nari de diagnòstic per imatge. Com hem manifestat moltesvegades, és desig de la vocalia d’AVEPA a Balears que cadaany un dels cursos el realitzin ponents mallorquins. Enaquest cas, es tracta de Francisco Llabrés, diplomat euro-peu en diagnòstic per imatge, i que desenvolupa la sevafeina a Anglaterra, al Centre for Small Animal Studies del’Animal Health Trust.

4

Avepa

Bona acollidadels cursos i seminaris d’AVEPA

Francisco Llabrés,diplomat europeu en diagnòstic per imatge

Iolanda Navalón i Anna Avellaneda,de l’hospital Ars veterinària de Barcelona

Pere Mercader, llicenciat en veterinària i master en direcció i administra-ció d’empreses per IESE i responsable de l’estudi empresarial d’AVEPA.

5

higiene alimentaria

Uno de los objetivos de la legislaciónalimentaria consiste en lograr un nivelelevado de protección de la vida y lasalud de las personas. Esta es la prime-ra fase del recientemente publicadoReglamento 852/2004 relativo a lahigiene de los productos alimenticios. ElParlamento y el Consejo han aprobadouna serie de medidas reglamentarias alobjeto de armonizar y simplificar lalegislación y con ello sentar las bases dela seguridad alimentaria.

Los nuevos reglamentos aprobados sonuna continuidad de las medidas que enlos últimos años se vienen practicando enlos sectores dirigidas a reforzar el plante-amiento integrado “de la granja a lamesa”. En este sentido el sistema APPCCva a ser el instrumento que ayude a losoperadores de las empresas alimentariasa lograr un nivel más elevado de seguri-dad de los alimentos que producen.

Debemos destacar que el sistemaAPPCC no debe considerarse un méto-do de autorregulación ni puede sustituiral control oficial. En ocasiones se puedetener la tendencia de suprimir o reducirel control oficial. En nuestra opinión, lanecesidad del control oficial es una cues-tión indiscutible que, lejos de disminuirse,debe potenciarse y reforzarse, mejorán-dolo cuantitativa y cualitativamente. Hayque modificar muchos aspectos de la ins-pección tradicional, introduciendo las fun-ciones de auditoria adicionalmente a lasfunciones de inspección que hasta ahorahan ido desempeñando los agentesencargados del control oficial.

En el sistema de autocontrol, la aplicacióngeneral de procedimientos basados en elAPPCC y la utilización de Guías dePrácticas Correctas de Higiene debenconstituir para los operadores de lasempresas los pilares fundamentales paraalcanzar los objetivos de seguridad alimen-taria ¿Qué grado de desarrollo tienenactualmente los sistemas de autocontrol?¿En qué medida aplican la metodología

APPCC de forma efectiva las empresas?¿Cuántas de ellas han desarrollado suspropias GPCH? Algunos establecimientoshas asimilado la metodología del APPCCal cumplimiento de los muestreos micro-biológicos dictados por las diferentes nor-mativas, y sin embargo, no han desarrolla-do la aplicación de los distintos Principiosdel Códex Alimentario que suponen elreferente del sistema APPCC y tampocoestán basando sus procedimientos enGPCH propias. Se trata de una situaciónque no se debería tolerar por más tiempo.

La metodología APPCC debe acabarsiendo el “modus operandi” para losdistintos procesos de producción. Elanálisis de peligros es quizás el principiomás difícil para las empresas, en la medi-da que requiere una orientación sobrelos riesgos reales o significativos frente alos cuales debe implantar sus medidasde control. Sin duda, para que el sistemafuncione, resulta imprescindible que

esté definido un equipo APPCC quetrabaje en conjunto, no cada uno por sulado, y que todo el personal implicado,desde la gerencia hasta los operariospasando por los asesores o consultores,haya recibido la formación suficiente yadecuada a lo que se espera que apor-te al sistema, incluida la metodología delmismo sistema.

Con estas llamadas de atención quere-mos alentar a todos los técnicos quetrabajan en el sector al objeto de queprofundicen en la aplicación de la meto-dología y que no se quede únicamenteen la obligatoriedad de un requerimien-to legislativo. El reto de la seguridad ali-mentaria depende de que avancemosen esta línea de trabajo.

Gabriel de JuanVocal regional de ADITSIC-AVESA

en Baleares

ADITSIC-AVESA

El reglamento 852/2004,“de la granja a la mesa”

Veterinaris Sense Fronteres VETERMÓN inicià la sevaexperiència de treball sobre el terreny a Guatemalal’any 1989. Aquests quinze anys han estat un períodeen el qual VSF ha après i evolucionat pel camí.

L’objectiu general de l’organització i, per tant, la sevametodologia d’intervenció en aquest país es pot defi-nir de la manera següent:

Cercar i/o donar suport a models alternatius de pro-ducció pagesa que siguin econòmicament, socialment,tècnicament, culturalment i ecològicament sosteniblesi que permetin reactivar l’agro del país i impulsar unadinàmica de desenvolupament rural endogen.

Aquest objectiu i l’estratègia institucional dels darrersanys a Guatemala pretenen aconseguir nous aspectesde produccions alternatives amb sistemes agroecològics i relacionats amb l’etnoveterinària

L’any 2000,VSF decidí formular i executar un projectedenominat «Alternatives Tradicionals Indígenes deProducció Agropecuària a l’Altiplà de Guatemala». Elseu objectiu principal és capitalitzar totes les expe-riències etnoveterinàries obtingudes fins aleshores ivalidar i posar en pràctica, amb els pagesos i les page-ses guatemalencs, algunes d’elles.

El Govern de les Illes Balears, mitjançant la Conselleriade Presidència, juntament amb altres entitats públi-ques, ha finançat aquest projecte. Fruit d’aquesta ajudaha estat l’edició del llibre ETNOVETERINÀRIA AGUATEMALA I ELS SEUS ORÍGENS. Recuperació ipromoció d’alternatives tradicionals indígenes de pro-ducció pecuària per a un desenvolupament sostenible.

Les propostes recollides en aquest document s’ini-cien de l’experiència adquirida per Veterinaris SenseFronteres al llarg de més de deu anys a l’altiplà i del’estudi etnoveterinari realitzat amb pagesos de lazona. Aquesta ciència antiga ens demostra que totesles cultures que han treballat i produït animalsdomèstics al llarg de centenars d’anys, han desenvo-lupat les seves pròpies tècniques i teories veterinàriesi de producció animal, generalment millor adaptadesal seu context productiu que les externes en què seles prova d’emmarcar.

Els coneixements etnoveterinàris intenten recuperarles races animals, les llavors, els cultius, les plantesmedicinals, l’alimentació, el maneig, els materials deconstrucció per a instal·lacions autòctones, en contra-posició a la globalització de l’ús de productes forans,que a curt o mig termini supediten l’economia agràriaa una dependència externa, inici de molts dels malsque afecten la població del Sud.

La delegació de VSF a les Illes Balears ha fet donaciód’un exemplar del llibre al col·legi per tal que formipart de l’arxiu bibliogràfic de consulta a disposició detots els col·legiats.També disposam de més exemplarsper si qualcú vol adquirir-los personalment. Tots elsconceptes estan introduïts dins un marc geogràfic,històric i emocional que propicien una lectura enri-quidora, amena i encisadora i fan d’aquest llibre unregal molt personal en aquestes dates.

Per adquirir un exemplar podeu:telefonar al col·legi al 971 713 044o enviar un missatge a vsfbalears@colvet.es

Xavier Farrés WünschDelegat de VSF a Balears

Veterinaris Sense Fronteres

Etnoveterinària a Guatemalai els seus orígens

¡Listos para viajar!

portada

El pasado uno de octubre entró en vigor una medida devital importancia para controlar la libre circulación de ani-males domésticos por la Unión Europea: el pasaporte paraanimales de compañía. Desde ese día, todos los perros,gatos y hurones que acompañen a sus dueños en sus via-jes deben poseer su correspondiente pasaporte, unamedida largo tiempo exigida por los profesionales veteri-narios para evitar contagios y mantener un control sobreel desplazamiento de los animales de compañía que viajenpor la UE.

Este nuevo documento, que deberá ser expedido por elveterinario y cuyo precio dependerá de cada clínica, garan-tizará que el animal ha recibido las vacunaciones obligato-rias, los tratamientos antiparasitarios internos y externosque requiere la legislación de la UE y un certificado desalud. En el caso de que el viaje sea hacia Gran Bretaña,Irlanda, Suecia o Noruega, se ha de añadir también unaanalítica de anticuerpos de la rabia. Cada pasaporte estaráasociado al microchip que llevan actualmente los perros, yconstará de una serie de medidas de seguridad para evitarfalsificaciones.

Así, el desplazamiento de mascotas con fines no comer-ciales será libre entre los Estados miembros, siempre quesean mayores de tres meses y se acompañen de estepasaporte con los datos del dueño y del animal, el núme-ro de microchip o tatuaje de la mascota. Para la introduc-ción de animales de terceros países, se establece tambiénque tengan más de tres meses y sólo se permitirá aplicarla condición de animal de compañía a cinco ejemplares.Los países terceros se han clasificado en tres estatussegún la incidencia de rabia en su territorio, mientras quepara los países del entorno comunitario, Estados Unidos,

Canadá o Nueva Zelanda será preciso llevar un certifica-do veterinario que declare al animal libre de rabia.

Para las mascotas procedentes del resto de países se exigiráademás una valoración sexológica de anticuerpos efectuadaal menos tres meses antes del desplazamiento en un labora-torio autorizado por la Comisión Europea.

“Buena medida” contra la rabiaEste documento funcionará como cartilla sanitaria intraco-munitaria para el control de vacunas y para velar por el bie-nestar de los animales y de las personas. La competenciasobre este documento depende de las ComunidadesAutónomas que regularán a través de sus centros y consultasveterinarias su distribución y aplicación.

El pasaporte será el documento oficial de viaje para los ani-males domésticos, aunque no substituirá la actual cartillaveterinaria existente, que ofrece toda la información delestado de la mascota.

Según el Consejo General de Colegios Veterinarios deEspaña, el pasaporte será de gran ayuda para la prevenciónde la rabia, puesto que en España viajan perros hacía paíseseuropeos desde el Magreb, donde, existe un elevado índicede casos de esa enfermedad.

Perros, gatos y huronesya tienen sus pasaportespara circular librementepor la Unión Europea

8

portada

El documento se expide en inglés y en el idioma del país al cualpertenece el animal, aunque en el futuro no se descarta que seofrezca en todas las lenguas oficiales del país de origen, comopodría ser, por ejemplo, el catalán y el gallego.

La medida que afecta a los 110.000 perros censados enMallorca, fue presentada en Madrid por la ministra deAgricultura, Elena Espinosa, para tratar de evitar la entradade rabia y homogeneizar las condiciones para que las mas-cotas puedan, como sus dueños, circular libremente en laUnión Europea.

Problemas iniciales en BalearesEn Baleares, los pasaportes son expendidos actualmente porlas clínicas veterinarias. Sin embargo, el 1 de octubre fue laConselleria de Agricultura y Pesca la que se encargó de tra-mitarlos. Algunas particularidades del documento (criticadoen determinados aspectos como funcionalidad) hicieron queen nuestra Comunidad no se contara con suficientes ejem-plares, asumiendo Agricultura su expedición durante los pri-meros 15 días de octubre. Así, durante las dos primerassemanas del mes se tramitaron 171 pasaportes: 104 corres-pondientes a Mallorca, 57 a Ibiza y 10 a Menorca.

En nuestra Comunidad, la vacuna de la rabia es obligatoria.Se pone cuando el cachorro tiene tres meses y debe actua-lizarse cada año. Si se realizan desplazamientos entre comu-nidades, es indispensable, pero suficiente, que el dueño pre-sente la tarjeta sanitaria canina, en la que figura que estávacunado contra la rabia. El equivalente para gatos, la llama-da tarjeta de vacunación antirrábica, es igualmente obligato-ria en estos viajes

En el archipiélago están registrados 118.000 animalesdomésticos, de los cuales el 90 por ciento son perros.

Hurones tambiénPor otra parte, llama la atención que la medida afecte tam-bién a los hurones, pero es que al parecer los NAC (NuevosAnimales de Compañía) se han puesto de moda y los huro-nes pertenecen a este nuevo colectivo de mascotas. Enalgunos países como Estados Unidos es el tercer animal decompañía más común, y en Baleares existen algunos ejem-plares censados.

9

La tasca professional de Xavier Farrés esdesenvolupa entre escorxadors. És fun-cionari de la Conselleria de Salut iConsum des de fa més de una dècada,però, realment, aquest madrileny “mallor-quinitzat” de 44 anys té unes altres duesgrans passions: la solidaritat (és el delegatbalear de la ONG Veterinaris senseFronteres) i el món rural.

Per què veterinari?

La veritat és que he de dir que no vaser una vocació cega. M’agradaven lesciències i els camps en els que els vete-rinaris fan feina. La biologia, la medicinaanimal... la veterinària era el camp queenglobava tots aquests coneixements.

I un madrileny com vostè acabacom a funcionari a Mallorca...

Sí, però hi ha una llarga història darrere. Josoc madrileny, però tinc mitja cama mallor-quina, i és aquesta cama la que ha tret lesarrels. Quan era petit venia a Mallorca aestiuejar. Els meus avis tenen una casa aPortocolom. Cada estiu arribava Mallorca,em treia les sabates i em posava el banya-dor i els xoquins, i a gaudir. La por mésgrossa venia quan ens posaven les sabates.Significava tornar a Madrid. Sempre m’hetrobat molt bé aquí i si mantenia una opciód’arrelar a qualque lloc era a Mallorca...apart la meva dona és de Felanitx (riu).

Com foren els inicis en aquestaprofessió?

En acabar els estudis ja havia programat ferles pràctiques a Mallorca. El panorama ales-hores no estava molt malament. Jo soc elcol·legiat 289 i ara ja van pel 600 i pico o el700. Començo a fer campanyes de saneja-ment. Això és fer proves a vacú per veure siels animals tenen certes malalties i si són o notransmissibles. És el primer contacte que téun veterinari urbà, com pot ser el meu cas,amb el món rural: vas per les finques, xerresamb els pagesos,berenes... un món molt satis-

factori que em captivà. En 1987 començo aser interí al Cos de Veterinaris Titulats i m’es-pecialitzo en reproducció de vacú lleter.

I la seva vessant solidària?

Personalment, sempre he estat moltabocat en el món solidari i de la coope-ració. Crec que som uns afortunats elsque vivim aquí. Podem tenir una terra,una societat, un clima, unes atencions pelfet d’haver nascut 600 quilòmetres mésal nord. És la gran sort immerescuda quetenim, la loteria que ens ha tocat. Soc del’opinió que he de fer qualque cosa percompensar aquestes desigualtats.

Com s’embarca en l’aventura deVeterinaris Sense Fronteres?

VSF és una ONG que nasqué fa 20 anysa Barcelona i cercava un delegat per aBalears. Aquí no gestionem els projec-tes, cooperem amb el seu finançament.Demanem diners a les institucions i femfeina de sensibilització. Sempre dic quese pot ser solidari de dues maneres: enel nord, des d’una oficina, gestionantfinançament i sensibilitzant a la gent... oen el sud, fent la feina de camp.

Què pot fer un col·lectiu com elveterinari en el tercer món?

Molt senzill. VSF és una referència en elmón agropecuari: ramaderia, agricultura,ecologia... tot està una mica mesclat. Latasca és de direcció tècnica, assessoria,informació, coordinació. Sempre fem feinaamb ONG’s locals, és a dir, des del propipaís, primer s’expressa una necessitat, unademanda, mitjançant una organització quetingui una base. Per exemple: desenvolu-par una raça o un tipus de ramat a unadeterminada zona, o un tipus de cultiu.

Quina acollida heu tingut a Balears?

Jo crec que en el nostre col·lectiu cadavegada som més coneguts.Ara hem ini-

ciat una campanya per associar les clíni-ques veterinàries, una campanya d’enti-tats col·laboradores... A més, volemcomençar una campanya de captacióde socis no veterinaris. De momentsom pocs, una trentena. El que hem defer és no pressionar-nos amb objectius.Ho hem de fer d’una manera més agra-dable, que és la manera en la que millores treballa.

Com és porta a terme una feinatan complicada com la sensibilit-zació?

Sensibilització vol dir intentar influir en lespolítiques que se fan en el “nord”. Perexemple: un ramader de Guatemala quetingui dues vaques, quatre cabres, un porc iun terreny, pot ser autosuficient en matèriaalimentària per a la seva família. Cada diarecull 10 litres de llet que pot vendre i queli donen per menjar. Què passa? Que al llocallà on ven la llet arriba llet en pols delsEstats Units o de la UE tres vegades méseconòmica. La llet en pols és producte d’u-nes polítiques de subvencions que ajuden ala seva exportació i limiten la importació deproductes d’altres països. Aquests exce-dents de llet del “nord” o del primer mónpoden arruïnar tot el mercat d’un país del“sud”, tota una economia familiar. És moltimportant influir en les polítiques en aquestsentit. És el terme de sobirania alimentària.

perfil col·legial

XAVIER FARRÉS:“M’aporta molt de plaerno perdre les arrels amb la terra”

El Col.legi de Veterinaris de Balears celebrà el passat dia 9 d’octubre la festivitat delseu patró: Sant Francesc. Amb motiu d’un dia tan especial com aquest, més d’un cen-tenar de veterinaris es reuniren al restaurant Bahía Mediterráneo, on passaren una vet-llada inoblidable compartint les seves vivències presents, recordant les passades idesitjant el millor per al futur.

El sopar serví per reconèixer els col.legues que duen 25 i 50 anys col.legiats i per pre-sentar els recent arribats. A més també s’aprofità per presentar en societat“Veterinares Sense Fronteres” i la nova imatge corporativa del COVIB.

El president del Col.legi, Ramon Garcia, donà la benvinguda als nous col·legiats, als quefeu entrega de la seva insígnia col·legial, recordatori que canviarà a partir d’enguany.Garcia explicà que “la nova imatge corporativa col·legial és una imatge moderna peròque ha sorgit com a l’evolució des nostro logotip clàssic, amb el sol que destaca sobre

10

reportatge

El Col.legi de Veterinaris reco-neix els membres més il·lus-tres, dóna la benvinguda alsnous i presenta la seva novaimatge el dia del seu patró enun gran sopar de gala

El COVIBcelebra Sant Francesci estrena imatge

Ramon Garcia presentà la nova imatgedel col·legi,“una imatge que s’adapta ales evolucions dels nostres temps”.

la resta. Al cap i a la fi és la imatge allò que, sense oblidar lesseves arrels, s’adapta a la societat on es troba i evoluciona ambella; tal qual hem de fer els veterinaris en aquests temps, nosempre fàcils”. Garcia destacà que “estam vivint canvis que devegades ens costa entendre, canvis que són fruit d’aquestasocietat on ens ha tocat viure, una societat bastant mercantilis-ta, que influeix directament en la situació d’una professió ambun caire tan lliberal com la nostra, tant depenent del mercat.Voldria insistir en la importància que el nostre col·lectiu s’adaptia les demandes socials i al mercat actual, com a condició indis-pensable per a la seva supervivència”.

De la mateixa manera i per ilustrar les seves paraules, Garcia recordàla tasca desenvolupada per l’equip d’auditories del Servei deSeguretat Alimentària de la Conselleria de Salut i Consum, format deforma majoritària per veterinaris, i que guanyaren un dels diplomesen els Premis Balears d’Excel.lència Empresarial. L’associacióVeterinaris Sense Fronteres, amb Xavier Farrés al capdavant; MireiaMayol i Pep Aguiló també varen ser recordats en el discurs de Garcia,que reconegué la seva tasca davant l’aplaudiment dels assistents.

Ramón Garcia acabà recordant la nova pàgina web,“que estarà ope-rativa en un breu període de temps”, i digué que “ens permetrà agi-litzar molts dels tràmits que en aquest moment fa el col·legiat, aixícom permetrà disposar d’informació essencial al moment”, afegí.

Veterinaris premiats Els veterinaris en actiu reconeguts amb la insígnia d’or pels seus50 anys col.legiats foren Gabriel Massanet Pons, AndreuMesquida Galmés i Martí Felani Mesquida, i els que reberen lainsígnia pels seu quart de segle col.legiats foren Francisco MirRamonell, Fernando Campos Vidal, Arturo Lope i López deRego i Maria José Pourtau Fernández.

D’altra banda, les empreses i associacions que treballen amb elCOVIB es varen voler sumar a la festa de Sant Francesc obsequiant

el col·lectiu amb una sèrie de regals, que foren sortejats. Aquestessón AMA, Avid, Axa, Azasa-Allflex, BBVA, Can León, Copema,Felixcan, La Caixa, Leal Feito S.L.,MRW,Ofiexpert,OKY,Prodivet, SANOSTRA,Veterpalma,Virbac i Veterinaris Sense Fronteres (VSF).

Precísament, VSF impregnà l’acte de Sant Francesc d’un cairesolidari, colocant a la taula del restaurant tres panells informa-tius i una taula amb llibres, material divulgatiu divers i el resumdels projectes de l’associació subvencionats per la DireccióGeneral de Cooperació de la CAIB. Nombrosos col.legues s’in-teressaren per la tasca desenvolupada per VSF i demanaren elprocediment que s’ha de seguir per fer-se’n soci.

Els assistents al sopar de gala de Sant Francesc gaudiren d’uncóctel de recepció i un menú a l’alçada de les circumstàncies. Elsveterinaris i acompanyants menjaren una amanida de salmóamb patates confitades en oli d’oliva verge, un centre de solo-millo amb salsa “cafè de París”, i tarta de gató amb vermell itrufa amb gelat d’ametlla crua.

La vetllada acabà amb discoteca i ball, que es perllongà finsentrada la matinada.

11

reportatge

Foto de família d’algunsdels col·legiats al costatde la nova imatge, amb

l’il·lustre Pep Aguiló,entre d’altres, a la dreta.

12

reportatge

Els membres de l’equipd’auditories del Servei de

Seguretat Alimentària,retratats amb el diploma

L’equip d’auditories del Servei deSeguretat Alimentària és reconegut en elsPremis Balears d’Excel·lència en la Gestió

L’equip d’auditories del Servei de SeguretatAlimentària de la Direcció General de SalutPública, format en la seva major part per vete-rinaris i apotecaris,ha vist recompensada la sevatasca de control del sector alimentari balearmitjançant una gestió de procesos, i ha rebut undels Premis Balears d’Excel·lència en la Gestió.

El veterinari Toni Colom va ser l’encarre-gat de recollir aquest guardó, el passat 12

de novembre, a la gala d’entrega d’a-quests reconeixements, celebrada en elNou Conservatori de Palma. A l’acte hiassistiren el president del Govern Balear,Jaume Matas, el conseller de Comerç,Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, oel segon tinent de batlle de l’Ajuntamentde Palma i regidor de l’Àrea d’Urbanismei Coordinació Municipal, Javier Rodrigode Santos, entre altres personalitats.

Colom (dreta) i el president del Grup FER,Fausto Ferrero, entre alguns dels premiats

Toni Colom rebé el diplomaen representació de l’equipd’auditories, de mans delconseller Josep Joan Cardona

13

AMADIP ESMENTREBÉ EL PREMI D’OR

D’altra banda, Amadip.Esment (organització que s’encarrega del disseny iimpressió d’aquesta revista) va ser (juntament amb la societat de catheringEurest Inflight Services) la gran triomfadora dels Premis Balears d’Excel·lènciaen la Gestió. La fundació, l’objectiu de la qual és la integració social de les per-sones amb deficiències físiques i/o psíquiques, va aconseguir el premi d’ord’excel·lència en la gestió. La presidenta de la fundació, Montserrat Fuster, i elgerent, Fernando Rey, recolliren el premi de mans del president del GovernBalear Jaume Matas i destacaren que aquest guardó es un motiu d’orgull “moltgran” que els ajuda a continuar amb la seva tasca desinteressada.

La presidenta d’AMADIP ESMENT, Montserrat Fuster, i el gerent,Fernando Rey, amb elpresident del Govern, Jaume Matas

Aquests premis, creats el 1999 són unainiciativa de l’Institut d’InnovacióEmpresarial de les Illes Balears, de laConselleria de Comerç, Indústria iEnergia i premien la gestió portada aterme per les diferents organitzacionstenint en compte el model EFQM(Fundació Europea per a la Gestió deQualitat) d’Excel·lència Empresarial. Enla present edició concorreren a concursmés d’una trentena d’organitzacions, deles quals dues es feren amb els dos pre-mis d’or, i altres sis assoliren els diplomes.

El veterinari, que comptà amb el suportdels companys del grup d’auditories enuna nit tan especial, destacà la importàn-cia de la seva tasca.“El client demana efi-ciència per cobrir la cadena alimentària,però abans d’aquesta eficiència ve laqualitat; i abans d’aquesta, la seguretat.En aquest aspecte ens hem dedicat l’e-quip d’auditories, per fer del sector ali-mentari, que és un dels pilars de la nos-tra societat, una garantia de qualitat iseguretat”, assegurà. Colom demanà l’a-plaudiment dels assistents per al seuequip, en el que s’hi troba, entre altres, laveterinària Margalida Buades, anteriordirectora de Salut Pública i Participació iimpulsora d’aquesta iniciativa.

Les altres organitzacions premiades ambel diploma d’excel·lència en gestió 2004varen ser ARES gestió urbanística,Fundació Hospital de Manacor, Platges deCalvià, UCO Sa Pobla i Grup FER, quemitjançant el seu president, FaustoFerrero, recollí el diploma de mans delconseller Cardona. No s’ha d’oblidar quela firma immobiliària patrocina el premide Medicina Veterinària.

14

El Programa de Vigilancia Serológica se convierte en laprincipal arma contra la Lengua Azul en España

actualitat

La existencia de un Programa Nacional deVigilancia Serológica y Entomológica frente a laLengua Azul (LA) ha permitido detectar la pre-sencia de la enfermedad en España. EstePrograma se encuentra compuesto por tresapartados básicos: la vigilancia serológica, losestudios entomológicos y las inspecciones clíni-cas en las explotaciones ovinas.

El Programa de Vigilancia Serológica está basa-do en muestreos repetidos de explotacionescentinelas de ganado bovino distribuidas en unabanda de litoral de 100 km. de ancho a lo largode las costas mediterránea y atlántico-andaluza.Este muestreo se encuentra reforzado en estazona del litoral y en el resto del territorio nacio-nal con el análisis de sueros bovinos proceden-tes de la Campaña de Saneamiento Ganadero.El Programa Nacional de Vigilancia Serológicafrente a la LA emplea unos criterios de mues-treos más estrictos que los establecidos por elCódigo Zoosanitario de la OIE.

El primer foco se produjo el 13 de octubre de2004. La granja positiva fue una explotación debovino centinela ubicada en el municipio deJimena de la Frontera, en la provincia de Cádiz.La hipótesis más probable del origen de laenfermedad en España es la introducciónmediante vectores infectados con el virus pro-cedentes de Marruecos (tan sólo 14 km. sepa-ran a España de Marruecos por el estrecho deGibraltar). Los servicios Veterinarios Oficiales deMarruecos informaron en septiembre de 2004la existencia de focos de LA ampliamente dis-tribuidos en su territorio, algunos de los cualesse encontraban situados en el norte del país,próximos al estrecho de Gibraltar. Además, losestudios laboratoriales de serotipado de lascepas aisladas en Marruecos y España indicanque ambos virus se encuentran incluidos dentrodel serotipo 4 del virus de la LA. Con el objetode conocer la distribución del vector y el riesgoasociado a las diferentes áreas y épocas del añose ha diseñado un Programa Plurianual deVigilancia Entomológica que se ha iniciado esteaño 2004. El programa se basa en la obtenciónde datos mediante muestreos en explotacionesdurante las temporadas de mayor densidad devector, en primavera y en otoño. Hasta la fechadel presente informe (11/11/04) se han confir-mado en España 117 focos de la enfermedad,95 en Andalucía y 22 en Extremadura. No obs-tante, hay que señalar que se ha establecido unsistema de comunicación de focos con una

periodicidad semanal, por lo que este númeropuede ser superior a fecha del presente infor-me, aunque todos ellos están localizados en elsur de Andalucía, concentrándose en Cádiz,Málaga y Huelva, y en Extremadura. La relaciónepidemiológica más probable entre ambaszonas es el traslado de animales desde las zonasafectadas de Andalucía hacia Extremadura antesde la detección de la enfermedad. La posteriordifusión de la enfermedad es debida a la ampliadistribución de mosquitos “Culicoides imicola”en ambas zonas, hecho que ha sido constatadopor el programa de vigilancia entomológica delPrograma de Vigilancia frente a la Lengua Azul.

Actuaciones en el área de los focosPor el momento la principal actuación contrala LA ha sido la inmovilización de todas lasexplotaciones de animales de las especiessensibles situadas en un radio de 20 Km. alre-dedor de los focos. Asimismo se han obteni-do muestras para diagnóstico laboratorial entodas esas explotaciones.También se ha reali-zado numerosas inspecciones clínicas en lasmismas explotaciones. Como resultado deesas investigaciones se han detectado focossecundarios que ya han sido notificados por laComunidad Autónoma.

Los sacrificios llevados a cabo hasta elmomento se justifican por razones de bienes-tar animal, debido al crítico estado de los ani-males enfermos. Las medidas de lucha contraLengua Azul no prevén el sacrifico total de laexplotación afectada, dado el carácter no con-tagioso de la enfermedad. Los datos obteni-dos de las explotaciones afectadas muestranuna alta virulencia en la cepa causante de laepizootia, que en algunos casos ha ocasionadouna morbilidad superior al 50%. La mortalidadmedia se calcula en un 5%, aunque es muyvariable, habiéndose producido una mortali-dad máxima del 30%. Los principales signos clí-nicos observados en los animales son cojeras,fiebre y demás faciales. La OrdenAPA/3411/2004, publicada en el BOE del 23de octubre, establece medidas específicas deprotección en relación con la lengua azul. Seestablecen tres zonas (restringida, seguridad ylibre) en España y se regula el movimientoentre las mismas. Esa Orden ha sido derogadapor la Orden APA 3605/94 que actualiza lastres zonas y flexibiliza las condiciones al movi-miento pecuario.

Por otra parte, se ha habilitado un fondo deemergencia para la compra de vacunas; Kitsde ELISA y trampas tipo CDC paraCulicoides spp, entre otras medidas. Además,se han intensificado los muestreos serológi-cos para la detección de enfermedad enzonas libres y de diseminación de la enferme-dad las zonas afectadas.

La actualización de las tres zonas es la siguien-te: zona restringida (ComunidadesAutónomas de Baleares, Extremadura, lasCiudades Autónomas de Ceuta y Melilla, lasprovincias de Huelva, Cádiz, Málaga, Sevilla yCórdoba, las comarcas veterinarias de Jaén yAndújar en Jaén, las comarcas veterinarias deOropesa, Belvís de la Jara,Talavera de la Reinay Los Navalmorales, de la provincia de Toledo;y la comarcas veterinarias de Horcajo de losMontes, Piedrabuena, Almadén y Almodóvardel Campo de Ciudad Real), zona de segu-ridad (en las provincias andaluzas deGranada, Almería y las comarcas veterinariasde la provincia de Jaén, no incluidas en la zonarestringida; en Castilla-La Mancha las comar-cas veterinarias de las provincias de Toledo yCiudad Real, no incluidas en la zona restringi-da y la provincia de Albacete; en Castilla yLeón las comarcas veterinarias de Arenas deSan Pedro, Candeleda y Sotillo de la Adrada,de Ávila) y zona libre (resto del territorio).

15

El col.lectiu dejubilats visita elconvent de lesCaputxinesUn grup de 32 persones del col.lectiude veterinaris jubilats quedaren impre-sionats de la visita al convent de lesCaputxines que feren el passat mes demaig. El grup va gaudir amb la històriade la fundació instaurada en el segleXVII per Donya Teresa Maria Ponce deLeón i es va impregnar amb les vivèn-cies de les religioses. El col.lectiu té pre-vist realitzar altres visites dins el marc“Palma Monumental”.

El grup escoltà amb molta atenció lesexplicacions de la guia durant un reco-rregut que començà pel claustre deservei (on hi havia la casa de les matan-ces i el forn) i acabà a l´esglèsia, queresultà ser el punt més interesant perals visitants. L´esglèsia de les Caputxineses d´estil barroc i va ser aixecada entreels segles XVII i XVIII. Té la planta decreu llatina cuberta amb volta de migcanó i cúpula.

La visita va recòrrer també el rebost, elporxo i la sagristia o la sala capitular.

¿Se puede extender un pasaporte intracomuntiario a un animal sinidentificar con microchip?

Sí, pero no sirve para que el animal pueda viajar.

En efecto, el pasaporte comunitario está regulado por el Reglamento de la CEnº 998/2003 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de mayo de 2003,por el que se aprueban las normas zoosanitarias aplicables a los desplaza-mientos de animales de compañía sin ánimo comercial. En dicho Reglamentono se establece que sea necesario para la expedición del pasaporte que elanimal tenga implantado el microchip, si bien, a la hora de desplazarse a otropaís de la Unión Europea o tercer país, el animal además de contar con elpasaporte deberá estar inexcusablemente identificado, lo cual, únicamentepuede hacerse a través de microchip o de un tatuaje sobre la piel del animalclaramente visible.

Por otra parte, hay que señalar que a partir de la entrada en vigor de la Ordende la Consejera de Agricultura y Pesca de 27 de septiembre de 2004, por laque se adopta el pasaporte establecido en la Decisión de la Comisión Europea,como modelo único de tarjeta sanitaria para perros, gatos y hurones en elámbito territorial de las Illes Balears, se sustituye la tarjeta sanitaria por el pasa-porte. Por ello y especialmente respecto a los perros, se ha remitido, pese a lafalta de obligatoriedad en cuanto a la tenencia del microchip para expedir elpasaporte, una Circular por la Consellería de Agricultura y Pesca al Colegio deVeterinarios, mediante la cual se advierte a los veterinarios del deber que tie-nen de comunicar a sus clientes la obligación de implantar el microchip identi-ficativo previamente a la expedición del pasaporte comunitario.

En ese sentido es preciso recordar que la identificación de los los perrosmediante microchip es obligatoria debiéndose realizar en el plazo máximo de3 meses desde su nacimiento o con la primera transacción del animal, y que elveterinario tiene el deber de comunicar a sus clientes la obligatoriedad de quelos mismos lleven el microchip.

Assessoria Jurídica

Se presenta en el Centre d´Emergències Veterinaries unaperra , ca de bestiar de 12 años de edad ovariectomizada de38,35 kg. de peso, con un cuadro clínico de apatía, anorexia,vómitos y letargia de 24h. de duración. El propietario no detec-tó diarreas, no ha habido cambios alimentarios, ni existe la posi-bilidad de haber sufrido un traumatismo o haber ingerido tóxi-co. Ante la duda, y debido al cuadro clínico del animal, el pro-pietario decide darle 2 gelocatil 650mg.

El examen clínico del paciente revela una temperatura de38,3 grados, ligera distensión abdominal, pulsos femoralesdébiles y acelerados, y mucosas congestivas. La auscultacióntorácica es dificultosa debido al continuo jadear de la pacien-te pero los ruidos cardíacos están apagados. La presión san-guínea es elevada sistólica 166 y la diastólica 86.

Decidimos pasar a radiología y efectuar la siguiente radiografía:

Radiografía de tórax• ¿cuál es su diagnóstico?• ¿qué otras pruebas clínicas realizaría para confirmarlo?

cas clínic

(resolució a pàgina 18)

16

Conveni AXA

Fístula: Conducte anormal que s’obreespontàniament a la pell per expulsarsubstàncies de qualsevol origen. Per exemple,la famosa fístula perianal: sorgeix quan lesglàndules de l’anus estan obstruïdes o infecta-des; l’organisme reacciona creant un nou con-ducte (fístula) que li permet treure l’infecció al’exterior.

Repetició: Retorn al zel després d’unacobrició. Les repeticions poden ser cícliques(21, 42 dies) o acícliques (intervals diferents

de 21 dies). Hi ha també repeticions tardanes(més enllà de 63 dies de la cobrició) o en elsprimers dies després de la cobrició. Cadatipus de repetició sol indicar un origen dife-rent del problema.

Zel: Altrament dit “calor” o “anar alta”.Moment en el qual la truja és receptiva almascle. S’acompanya de signes característi-ques com l’envermelliment de la vulva, la pèr-dua de gana i el reflex d’immobilitat.

GLOSSARI MANESCALDiccionari terminològic veterinari de les Illes Balears

COL·LEGIAltes:

673 - Silvia Colom ReusDes del dia 1 de juny del 2004Tel.: 699 307 558674 - Mohamed BoutiDes del dia 1 de juliol del 2004Tel.: 971132 312675 - Catalina Serra BisquerraDes del dia 1 de juliol del 2004Tel.: 655 580 818676 - Rosa Mª Mellado GómezDes del dia 1 de juliol del 2004Tel.: 627 260 019620 - Fernando Jaume SauraDes del dia 1 de juliol del 2004Tel.: 627 260 019677 - David Villa MorillaDes del dia 1 d’agots del 2004Tel.: 656 382 730678 - Juan Jesús Ferriol CarbonellDes del dia 1 d’agots del 2004679 - Mª Esther Riera del OjoDes del dia 1 d’agots del 2004Tel.: 620 863 218680 - Mª de los AngelesBuades UmbertDes del dia 1 d’agots del 2004Tel.: 635 570 268681 - Agripina Susana Adán BordoyDes del dia 1 setembre del 2004Tel.: 630 072 736682 - Mª Loreto MayansGalmésDes del dia 1 setembre del 2004Tel.: 678 059 680683 - Eva Angela Pérez MolinaDes del dia 1 setembre del 2004Tel.: 635 376 173

Baixes:

524 - Esther Picó CataláDes del dia 30 de juny del 2004Maternitat627 - Mónica SánchezMedinaDes del dia 31de juliol del 2004Canvi Activitat Professional498 - Olaf ThammDes del dia 30 de Setembre del 2004Trasllat620 - Fernando Jaume SauraDes del dia 30de Setembre del 2004Cessament de Contracte

Altas Clínicas:

Clínica Veterinaria BahíaGuillermo Cifre Díaz - OyüelosC/ Almirante Viena, 9Bahía Grande · 07609 LlucmajorTel.: 971 74 18 86

Clínica Veterinaria Es Raiguer - IncaPere Joan Barceló AlbonsCristòfol Adrover OliverC/ Miguel Bisellac, 4 · 07300 IncaTel.: 971 50 14 90

Bajas Clínicas:

Consultorio Veterinario Rigo - LeozJosé Fco. Rigo CalditoJaime Leoz FornsC/ Trencadors, 23 · Arenal07600 Llucmajor

Clínica Veterinaria San AgustínDaniel Magrini ChiaffoMª Pilar García BelmonteAvda. Joan Miró, 326 · H San Agustín07015 Palma

Clínica Veterinaria Es RaiguerPere Joan Barceló AlbonsCristòfol Adrover OliverBartolomé Coch, 100 · 07300 Inca

C/. Cecilio Metelo, 14, 2º Dcha.07003 Palma de MallorcaTel.: 971 71 30 49/44 · Fax: 971 71 27 26balearvet@retemail.es

El passat dia 1 de juny, el COVIB i l’em-presa AXA varen arribar a un acord decol·laboració. Axa ha dissenyat unaoferta d’assegurances amb tarifes espe-cials per al col·lectiu veterinari, el seupersonal administratiu no veterinari itambé per al col·lectiu de jubilats.

Seran objecte de tarifes especials: auto-fins el 65% de descompte, retirades decarnet, llar-25% de descompte segonsprima de tarifes Axa, embarcacions derecreació-15% de descompte segonsprima de tarifes Axa, despatx-25% dedescompte adicional segons tarifa de pri-mes Axa si es compleixen les mides deseguretat per robatori i incendis, assistèn-cia sanitària-10% de descompte segonsprima de tarifes Axa, vida Col·lectius-segons número d’assegurats,Visa Axa-3%de descompte a benzineres.

Els interessats es poden posar en contacteamb Maite Oneca (Tel.: 971 76 77 32)teresa.oneca@axa.es, Gloria Servera (97176 77 70) gloria.servera@axa.es i JoanArbós (971 76 77 22) joan.arbos@axa.es

Fotografia al COVIB

El fotògraf Domingo Venys Bujosa va esposar les seves foto-grafies al Col·legi Oficial de Veterinaris de Balears durant el ter-cer trimestre de l’any.

El mar balear és el gran protagonista de la temàtica de VenysBujosa, especialista en captar amb la seva màquina paisatgesque transmeten tranquil·litat i pau, aconseguits gràcies a la sevaextrema sensibilitat.

El fotògraf, que ha exposat en els Ajuntaments de Sóller(1981-1982), Calvià (1989), La Caixa (1988) o el Casal

Balaguer (1986), entre altres llocs, ha guanyat diversos pre-mis y el seu treball ha estat seleccionat per il·lustrar diversosmitjans. Així, Domingo Venys ha guanyat el segon premi defotografia en blanc i negre de la Creu Roja (1981), el tercerpremi de fotografia del Col·legi Oficial d’Agents Comercialsde Mallorca i Eivissa (1985) o el tercer premi La Caixa delCertamen de Fotografia EAAOA (1985). A més el seu tre-ball ha estat seleccionat i publicat per mitjans com LaVanguàrdia o la revista francesa “Photo”.

Les fotografies deDomingo Venys Bujosa

* Orden PRE 1422/2004, de 20 de mayo por la que semodifica el anexo del R.D. 465/2003, de 25 de abril sobrelas sustancias indeseables en la alimentación animal. (BOE124, publicado 22 de mayo de 2004)

* CORRECCIÓN ERRORES sobre el Reglamento CE882/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo, sobrelos controles oficiales efectuados para garantizar la verifica-ción del cumplimiento de la legislación en materia de pien-sos y alimentos y la normativa sobre la salud animal y bie-nestar de los animales. (Diario Oficial UE, publicado 28 demayo de 2004)

* Decisión de la Comisión 2004/448/CE, de 29 de abril de2004, por la que se modifica la Decisión 2004/233/CE en loque respecta a la lista de laboratorios autorizados paraefectuar análisis del control de la eficacia de la vacuna con-tra la rabia en determinados carnívoros domésticos. (DiarioOficial de la UE L 193/64, publicado 1 de junio de 2004)

* Orden APA 1668/2004, de 27 mayo, por la que se modi-fican los anexos I y II del R.D. 2459/1996, de 2 de diciem-bre, por el que se establece la lista de enfermedades de ani-males de declaración obligatoria y se da la normativa parasu notificación. (BOE 138, publicado 8 de junio de 2004)

* R.D. 1547/2004, de 25 de junio, por el que se establecennormas de ordenación de las explotaciones cunícolas. (BOE154, publicado 26 de junio de 2004)

* CORRECCIÓN ERRORES del R.D. 1547/2004, de 25 dejunio, por el que se establecen normas de ordenación de lasexplotaciones cunícolas. (BOE 159, publicado el 2 de juliode 2004)

* R.D. 1550/2004, de 25 de junio, por el que se modifica elR.D. 2256/1994, de 25 de noviembre, por el que se fijan lasexigencias de policía sanitaria aplicables a los intercambiosintracomunitarios y a las importaciones de esperma de ani-males de la especie bovina. (BOE 163, publicado 7 de juliode 2004)

* R.D. 1597/2004, de 2 de julio, por el que se modifica elR.D. 1882/1994, de 16 de septiembre, por el que se esta-blecen las condiciones de sanidad animal aplicables a lapuesta en el mercado de animales y productos de la acui-cultura. (BOE 173, publicado 19 de julio de 2004)

* Decisión de la Comisión 2004/154/CE, de 9 de julio de2004, por la que se modifica el anexo E de la Directiva91/68/CEE del Consejo y el anexo I de la Decisión79/542/CEE del Consejo en lo relativo a la actualización delos modelos de certificados sanitarios de animales de lasespecies ovina y caprina. (Diario Oficial de la UE L 248/1,publicado 22 de julio de 2004)

* Reglamento (CE) 1515/2004 de la Comisión, de 26 deagosto de 2004, que modifica el Reglamento (CE)2995/2003 por el que se establecen las disposiciones deaplicación del Reglamento (CEE) 1907/90 del Consejo, rela-tivo a determinadas normas de comercialización de loshuevos. (Diario Oficial de la UE L 278/7, publicado 27 deagosto de 2004)

* R.D. 1781/2004, de 30 de julio, por el que se modifica elR.D. 1083/2001, de 5 de octubre, por el que se aprueba lanorma de calidad para el jamón ibérico, paleta ibérica ycaña de lomo ibérico elaborados en España. (BOE 211,publicado 1 de septiembre de 2004)

normativa

18

Caso Clínico presentado porAragò Clínica VeterinariaJoana Cladera, GuillemRiera y Joan J. Calafat

Ante la atenuación de los ruidos cardía-cos y la presencia de un corazón globo-so en la radiografía, la sospecha clínicaes que nos encontramos con un casode derrame pericárdico. Le recomenda-mos realizar un electrocardiograma yecocardiografía, que el propietariodeclina esperando el efecto milagrosodel paracetamol. El perro es dado dealta con la siguiente medicación: forte-kor y seguril.

El lunes se presenta de nuevo a nuestraclínica con el mismo cuadro clínico que elsábado, acompañado por vómitos cons-tantes desde el domingo por la mañana,y que en el momento del ingreso ya tie-nen presencia de sangre.

Realizamos un ECG que revela unos com-plejos QRS menores de 1 Mv y una taqui-cardia de 178 lpm. La ecocardiografíademuestra la presencia de líquido en elpericardio, sin presencia de masas tumora-les en el mismo o en el corazón. La pero-cardiocentesis nos da 10 ml. de un líquidosanguinolento que no coagula, cuya citolo-gía revela la presencia de numerososhematíes y células redondas que el pató-logo duda entre reactivas o tumorales.Procedemos a la realización de una abdo-minocentesis que nos da un transudadocon ausencia de células inflamatorias.

Se le administra ranitidina y seguimoscon la terapia instaurada el sábado.A las24h. el animal come y está más activo. Alas 48h. de la pericardiocentesis el animales dado de alta ya que ha dejado devomitar y el nivel de actividad es normal.

La revisión a los 10 días es satisfactoria,en el ECG de control el complejo QRSes de 2,5 mV, no hay intolerancia al ejer-cicio, e incluso ya persigue gatos.

CAUSAS DE DERRAMEPERICÁRDICOCualquier enfermedad que afecte alpericardio puede desencadenar, poten-

cialmente, un derrame pericárdico quefinalmente puede desembocar en untaponamiento cardíaco. Las causas másfrecuentes son: las neoplasias, comohemangiosarcomas, tumores de la basedel corazón, mesoteliomas, etc.; y elderrame pericárdico idiomático, caracte-rizado por un líquido de tipo hemorrá-gico en un 90% de los casos y probable-mente de origen inflamatorio.

Otras causas más raras son las infeccio-nes, tanto fúngicas como bacterianas,rotura de aurícula izquierda como con-secuencia de una degeneración de laválvula mitral, cuerpo extraño intraperi-cárdico, y coagulopatías.

ECGEs frecuente, aunque no patognomóni-co, que en el ECG nos encontremos conalternancia eléctrica; es decir, una varia-ción en la altura o forma de los comple-jos QRS o las ondas T entre latidos,debida a las oscilaciones del corazón enel espacio pericárdico lleno de líquido.Lo más habitual es observar un hipovol-taje de las ondas R (menos de 1mv entodas las derivaciones).

TRATAMIENTOCONSERVADOR/QUIRÚRGICOEl primer paso a realizar cuando existetaponamiento cardíaco es la pericardio-centesis, con el fin de descongestionar elcorazón y analizar el líquido extraido.

Ahora, en función de la causa subyacen-te, podemos actuar de diversas formas. Siexiste alguna masa, excepto hemangio-sarcoma, procedemos a la pericardiecto-mía y/o resección de la masa. En el casode hemangiosarcoma, la pericardiectomíapuede favorecer la extensión de la neo-plasia y provocar una grave hemorragia,por eso es aconsejable realizar pericar-diocentesis junto con quimioterapia paramejorar la calidad de vida en lo posible.

Si no se evidencia ningún tipo de masa,realizamos hasta 3 pericardiocentesis, ysi no se resuelve decidimos tratamientoquirúrgico.

En todos los casos administramos diuré-ticos.

Además, la evolución del paciente nospuede orientar en el diagnóstico cuandohay derrame pericárdico sin identifica-ción de neoplasia, de manera que si norecurre en unos 6 meses tras la pericar-diocentesis nos sugiere el diagnóstico dederrame pericárdico idiopático.

Por último, destacar los efectos del para-cetamol en los perros que, como AINE,nos ha provocado un cuadro de gastro-enteritis hemorrágica, ya que la dosisrecomendada es de 10mg/kg y la dosisadministrada por el propietario fue másde 3 veces superior a la indicada.

El principal efecto del paracetamol esantipirético. Su uso como antiinflamato-rio es poco recomendable.

BIBLIOGRAFIA.

1. SÁNCHEZ D., ENGEL J., BENITOM. Aproximación al diagnóstico ytratamiento de los tumores cardía-cos en perros. Argos 35: 18-20,2002.

2. SINUS CS.,TOBIAS AH., HAYDENDW., FINE DM., BORJESSON DL.,AIRD B. Pericardial effusion due toprimary cardiac lymphosarcoma in adog. J.Vet. Intern Med. 2003; 17: 923-927.

3. FINE DM.,TOBIAS AH., JACOBKA. Use of pericardial fluid pH todistiguish between idiopathic andneoplastic effusions. J.Vet. InternMed. 2003; 17: 525-529.

4. KITTELSON MD., KEINLE RD.Medicina cardiovascular de peque-ños animales. Multimedica. 2000.

resolució cas clínic