Vet aqu una vegada un rei que, en una ocasi, va manar una cosa extraordinria als savis de la

seva cort:

Voldria que em fssiu un forms anell amb un d'aquells preuats diamants que vrem

aconseguir en l'ltima conquesta. Vull que dins de la pedra hi hagi amagat alguna mena de

missatge que em pugui ajudar en moments de desesperaci total, i que tamb ajudi als meus

hereus, i als hereus dels meus hereus per sempre. Ha de ser un missatge petit, de forma que

cpiga sota el diamant del anell.

Tots els que escoltaren aix eren grans savis, grans erudits; aquests podien haver escrit grans

tractats, per donar-li un missatge al seu senyor de noms dues o tres paraules i que, a ms, el

pogus ajudar en moments de desesperaci total...

Varen comenar a pensar la manera de fer-ho, remenaren cel i terra, buscaren en els seus

llibres...per no van trobar res que shi assembls a all que els havien demanat.

El rei, tenia un vell servent que tamb havia sigut servent del seu pare. Sentia un immens

respecte per aquell home, de manera que tamb el va consultar. I el vell li digu:

Jo no sc cap savi, ni un erudit, ni un acadmic, per conec el missatge. Durant la meva llarga

vida a palau, m'he trobat amb tota mena de gent. En una ocasi em vaig trobar amb un mstic.

Era un convidat del teu pare, el rei, i jo vaig estar al seu servei. Quan ja marxava, com a gest

d'agrament em va donar aquest missatge - el vellet el va escriure en un petit paper, el va

doblegar i el va lliurar al rei. No el llegeixis - li va dir - amagal dessota l'anell. Obrel noms

quan tot t'hagi fracassat, noms quan no trobis sortida a la situaci.

Varen passar alguns dies, mesos, potser anys quan el reialme va ser envat. El rei va perdre el

seu regne i fug a la gropa del seu cavall per salvar la seva vida. Els seus enemics que eren

nombrosos el perseguiren sens descans. Finalment va arribar a un lloc on el cam s'acab, es va

trobar en un indret sense sortida : davant noms hi havia un immens precipici i una profunda

vall; caure en ell seria la fi i no podia girar cua ja que l'enemic li barrava el cam. El sobir sentia

el galop del cavalls dels perseguidors quan, de sobte, es record de lanell. Sel va treure, va

obrir el diamant i de dins va treure aquell paperet. El va desplegar amb cura i all estava aquell

valus missatge que el seu vell criat li havia donat. El missatge deia :

"AIX TAMBE PASSAR"

Mentre llegia "aix tamb passar", va sentir, de sobte, un gran silenci. Ja no se sentia el

galop dels cavalls dels seus perseguidors. El rei va pensar que els seus enemics es devien

d'haver perdut en limmens bosc o es devien haver equivocat de cam. Era ben cert...ja no se

sentia el galop del genets.

El rei, es va sentir profundament agrat al servent i al mstic desconegut. Aquelles paraules

havien resultat meravelloses i miraculoses.

Va doblegar altre cop aquell paperet i el va tornar a collocar dessota aquell diamant. Va reunir

al seus exrcits i reconquist el seu regne.

El dia que retornava victoris en tot el reialme va haver multitud de celebracions, balls i

msiques per arreu... El rei se sentia orgulls de si mateix. El vell servent, que estava al costat

del monarca a la carrossa reial, li digu a cau dorella :

Aquest moment tamb es adequat. Majestat, torneu a mirar el missatge.

- Qu vols dir? - va preguntar el rei. Ara sc victoris. Els meus sbdits celebren la victria. No

estic desesperat, no em trobo en una situaci sens sortida.

Escolteu - li diu el vellet. Aquest missatge no es noms per situacions desesperades; tamb s

per situacions de joia, no noms per quan estiguis derrotat; tamb es per quan et sentis

victoris. No s noms per quan et sents l'ltim; tamb s per quan et sentis el primer.

Dit aix el rei l'escoltava amb atenci i agafant l'anell va treure el paperet desplegant-lo i

torn a llegir el missatge :

"AIX TAMBE PASSAR"

i novament, va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, en el bell mig de la gent que celebrava i

ballava, per lorgull, havia desaparegut.

El rei pogu acabar de comprendre el missatge. S'havia illuminat. Llavors el vell li digu:

- recorda que tot passa, mai cap cosa s permanent. Com el dia i la nit, hi ha moments

d'alegria i moments de tristesa. Acceptals com a part de la natura, perqu son la natura

mateixa de les coses. Grava-tho b en el teu cap i tamb en el teu cor. Sempre d'aquesta

manera sers feli, i fars felios a tots que tenvoltin.

El monarca va entendre el seu contingut i des de llavors va ser sempre feli.

Conte Suf