VENCIA SUBMERGIDA AL PASSATLa Vencia dels segles XVI i XVII mostrava el seu mxim esplendor en pintura, arquitectura i msica, convertint-se en la capital de l art durant aquestos segles de decadncia econmica.Quan arribe a Vencia m envolta una massa de turistes gegantina. Tothom circula per carrers i places contemplant la bellesa dels tresors arquitectnics que ofereix la ciutat. s clar, comenta Laura, la nostra guia de la qual disposarem a l hora de recrrer la ciutat. Som a l agost, i Vencia s un dels llocs preferits pels turistes europeus. No s estrany que hi haja tanta gent. Mitja hora desprs, Laura i jo ens trobem prenent alguna cosa a la piazza San Marco (plaa de Sant Marc). El meu objectiu s redescobrir la Vencia dels segles XVI i XVII, una Vencia decadent, per que possea una gran riquesa cultural aleshores. Sobretot vull destacar l important moment musical que estava vivint la ciutat italiana: Vivaldi, Albinoni, Benedetto Marcello, Alessandro Marcello... Vencia fou el bressol de grans compositors barrocs. Ens endinsem, doncs, en la Vencia bella i rica culturalment, aquella que es trobava en el seu moment musical ms important. ARQUITECTURA: SEGLE XVII Laura ens comenta que l arquitectura dels segles XVI i XVII no s molt abundant. Ho s molt ms la de les poques bizantina i gtica. En les vores del Gran Canal trobem nombrosos palaus. Un d ells fou construt al segle XVII, l anomenat Ca Pesaro, que actualment funciona com a museu d art oriental. Per Ca Pesaro s un lloc menor quan el comparem amb l esglsia de Santa Maria della Salute, un edifici indispensable quan parlem d arquitectura veneciana. Trobem l esglsia de Santa Maria della Salute com a porta d entrada al Canal Grande (Gran Canal). Fou comenada en 1631 per l arquitecte Baltasar Longhema en acci de grcies a la desaparici d una epidmia que assol Vencia en 1630. Les portes principals d aquesta esglsia tan sols s obrin el 21 de novembre de cada any a causa de la Festa della Salute, en la que el poble veneci acudeix a visitar aquesta esglsia.Esglsia de Santa Maria della Salute

1

L aspecte exterior d aquesta esglsia s totalment barroc. s de forma octogonal, i el seu sostre s una petita cpula que sen recolza sobre una altra de ms gran. A cadascuna de les seves vuit parets trobem dues finestres, i entre paret i paret hi ha dos sortints en forma d espiral. A sobre de cadascun d aquests sortints hi ha l esttua d un ngel. Una ancdota curiosa s que a principis del segle XX el mal estat de conservaci de l esglsia va obligar a les autoritats a collocar un cartell que deia: attenzione, caduta degli angeli. Aix s: precauci, caiguda dngels. PINTURA: SEGLE XVI Trobem La Academia en l esglsia gtica de Santa Maria della Caritta. Comenarem l exposici per la sala X, amb la Cena a casa di Levi (Festa en casa de Lev), una obra de Paolo Veronese (1528-1588).Tot i que aquest quadra originari de 1573 s anomen primerament L ultima cena (Lltim sopar), Veronese li hagu de canviar el nom, ja que el Vatic s escandalitz al veure que el pintor havia incls en l escena gossos, barrufets, alemanys borratxos i altres personatges absurds. Podem contemplar altres obres de Veronese a l esglsia de San Sebastiano, construda al segle XVI. En aquesta mateixa sala trobem el Trafugamento del corpo di San Marco (Trasllat del cos de Sant Marc) de Jacoppo Tintoretto (1518-1594). Les obres de Tintoretto es poden trobar per tota Vencia, per sobretot a la Scuola di San Roco, just al costat de l eglsia de Santa Maria Gloriosa dei Frari. L ltim quadre destacat de la sala X s la Piet (Pietat) de Ticiano (1490-1576). Hi ha ms obres de Ticiano a l esglsia de Santa Maria Gloriosa dei Frari. Laura segueix amb la seua explicaci. A la sala XX trobem la Procezzione in piazza San Marco (Process a la Plaa de Sant Marc), una pintura de Gentile Bellini (14291507) feta el 1496. Tamb trobem Il miracolo della reliquia della Santa Croce (El miracle de la relquia de la Santa Creu), de Vittore Carpaccio (1455-1526). Per ltim, cal destacar altres obres, com la Storie di sant'Orsola (Histria de Santa rsula) de Carpaccio (sala XXI) i La presentazione di Maria al tempio (Presentaci de Maria al temple) de Ticiano (sala XXIV). Hem estudiat la pintura del segle XVI perqu la del segle XVII s ms pobra. A ms, la del segle XVI s la que ha donat a conixer els millors pintors de Vencia.

Cena a casa di Levi, de Paolo Veronese

2

MSICA: SEGLE XVII Arribe a casa del senyor Bellini el mat abans d agafar el vaixell cap a Alacant. Els millors compositors venecians van nixer al segle XVII i van morir al XVIII. Itlia, i sobretot Vencia, pot presumir de compositors barrocs. Comenarem amb Albinoni. El senyor Bellini sala de la seva butaca i engega el tocadiscs. L elap comena i girar, i sona una msica lenta i trista. Tomasso Albinoni va nixer en 1671 i va morir en 1750 a Vencia, per suposat. Fou violinista i cantant, i la seva primera pera l escrigu en 1694. Va crear el concerti a solo, en el que destacava un instrument solista per damunt de tota l orquestra. Estem escoltant l Adagio d Albinoni, probablement el ms fams de la histria de la msica. El senyor Bellini canvia ara el disc. Ara s escolta un viol fent sonar una melodia conegudssima. Tant, que fins i tot jo la s reconixer. Una melodia de la qual emana una pau i una tranquillitat que envolta a tot aquell que l escolta ...efectivament, senyoreta. s el moviment Largo de l Inverno de Le Quatro Stagioni, l obra ms clebre d Antonio Vivaldi.Tomasso Albinoni

Sobre Vivaldi tenim moltes coses a dir. Anomenat Il prette rosso ( El capell roig) pel color del seu cabell, Antonio Vivaldi va nixer a Vencia el 1678 i va morir el 1741 a Viena. El capell mai va donar missa a causa de la seva asma. Un gran mentider, Vivaldi, ja que en la seva carta a un tal Bentivoglio explica que la seva malaltia l havia obligat a abandonar l altar diverses vegades, i tan sols podia sortir al carrer en contades ocasions. A ms, per fer un passeig havia de fer servir un carruatge o una gndola. Antonio Vivaldi tenia bona fama, per qu podia pensar la gent d un senyor que deia que no podia fer missa per sen anava per tota Europa a oferir concerts? A ms, sempre anava acompanyat de cinc dames! Per tan sols eren infermeres, segons assegurava ell.

Antonio Vivaldi

3

La mort de Vivaldi s tot un misteri. No se sap si el perqu del seu sobtat viatge a Viena fou per raons econmiques, socials o personals. El cas s que Vivaldi va morir totalment abandonat a una casa aliena de Viena el 1741. Le Quattro Stagioni s la seva obra ms famosa. Per ltim, acabarem amb els germans Marcello. Si b no sn massa famosos, van tindre bastant importncia dins de l entorn veneci, tot i que no sn grans compositors a escala mundial. Alessandro Marcello (Vencia 1684- dem 1750) fou, a ms de msic, poeta, i va publicar una cantata de cmera, dotze solos per a viol i diversos concerts. Benedetto Marcello ( Vencia 1686- Brescia 1739) fou compositor i advocat. Els seus mestres foren Gasparini, Tartini i Antonio Lotti, aquest ltim tamb nascut a Vencia. Va compondre concerts per a cinc instruments (1701), sonates per a celo, clavicmbal o flauta, una pastoral (Calisto in Orsa, 1725), tres peres (Dorinda, Arianna i Il teatro alla moda) i altres obres com oratoris i misses. De tornada a Alacant pense en tot el que he aprs i m ha faltat per aprendre a Vencia. M imagine la ciutat fa 350 anys. Bella, amb una cultura florint, uns edificis magnfics, uns pintors coneguts mundialment i, sobretot, amb una msica que desprs de quatre segles encara segueix escoltant-se. ESCRIT PER ANA ARAGONS PEIDRO

4