Unade les coses que sempre m'han sor-près de la nostra cultura és la seva inex-haurible capacitat de silenci. Els nostressilencis omplen tots aquells espais buitsquehaurien de correspondre a la paraula,a la crítica, a l'opinió, però que nomésomplim amb el tòpic, les murmuracionso les bajanades pontificants. Qui no esti-gui gaire avesat a aquestes fluctuacionsd'una cultura provinciana haurà de mos-trar-se sorprès en veure que noms sacro-sants fa uns anys són vergonyosament·silenciats, que els exemples i els mestresd'ahir mateix passen a ocupar un llocd'oblit, que ningú no vol mencionar el quepodria delatar-lo com a persona non-grata,coma franc tirador. En l'àmbit de la poe-sia això és degut a causes ben concre-tes: no s'ha format una crítica, el públicllegeix poc i malament, i amb la dèria ca-ducade fer «pinya •• tothom es limita aseguir la direcció d'on bufa el vent.

Enaquesta situació, una excepció incò-modaés l'obra de Pere Quart, la sevapoesia.Pere Quart en té molts de repicatsi no és ara hora que ningú li vingui a ar-~itrar el que ha d'escriure. Així, per co-mençar,la seva fidelitat envers ell mateixésd'agrair. EI lector pot obrir el seu noullibre, Quatre mil mots (Edicions Proa,1977),amb la certesa de saber per on na-vega. Qui hagués pogut pensar que laseva«concepcíó- de la poesia fou cir-cumstancial, veurà que va errat. AI poetajove,al poeta madur, al poeta més quemadur,cal afegir-hi l'esplèndida corrobo-racióde la vellesa provecta. EI vell poetahafet el decantament del bon vi, ha presbouquet. No crec gens arriscat de dir queOuatre mil mots és, en aquest sentit,unllibre més «rodó •• que Circumstàncies-publicat ja fa deu anys. Quatre mil motsésun llibre aplegat al caire de qui no hafafegir res, i es limita a destil·lar el seugustper un món i una llengua. I justamentaquestadestillació pausada -que no vol~irque no pugui ser vivíssima i violentaavoltes- és el màxim encant de Ouatremil mots.

'ereQuart és el gran poeta burgès de lanostraliteratura ----'la qual cosa vol dir queésel nostre gran materialista. la sevauita constant ha estat defugir el terrenyle l'especulació pura, àdhuc quan aquestaerauna especulació literària. EI seu afanyli! estat construir un llenguatge poètica l'abast de tothom, un llenguatge quelespossible el terreny de la cornun'caclócomuna. D'això, però, a pensar que lasevapoesia està, per exemple, mancada~'introspecció hi va un abisme. Qui vulguimeditarsobre aquest punt que repassi els~lIsd'aquests Ouatre mil mots ben den-lOS d'un escepticisme pregon, i d'un amor~món, i a si mateix, encomiable. Que elxeta no sempre ha reeixit -i ara emrefereixoa tota la seva carrera, a tota lasevaobra-, ho sap ell millor que ningú.

EI seu distanciament constant, el seu ju-gar a «versaíre •• i no a «poeta» -que atants molestarà ara-, el seu tirar-se pe-dres a la teulada, no és cap enganyifa dela moda: és l'afirmació d'una actitud vital,d'una actitud de sarcasme, d'esfereïmenti de passió davant la vida. I que el poeta,també, ha excel-lit com pocs en la sevatasca -precisament en aquest corrent quedeia-, amb recursos que li són ben pro-pis, ningú no ho ignora: «Noè •• continuaessent una mostra aïllada dins la nostrapoesia i dins tota la poesia peninsular-un fita d'humor intelligent (humor i in-telliqèncla essent, com són, qualitats benescadusseres) .

EI motor principal de la poesia de PereQuart ha estat quasi sempre l'enfocamentirònic i comprensiu del destí final de laclasse social a la qual pertany i que elpoeta sap definitivament abocada a des-aparèixer com a tal: la burgesia. la bur-gesia dels burgesos, naturalment, no laclasse mitjana o els sectors terciaris dela societat benestant. Així, per pura lògi-ca, ens trobem amb una obra impregnadaie desencís; desencís per les grans acti-tuds, per les grans frases i lemes, per lesgrans teories, pels grans destins. Aferra-ment a la realitat més immediata, al ma-terialisme a què abans em referia. l'ag-nòstic resulta ésser un dels grans tracta-distes dels temes religiosos i bíblics; ell'beral moral, un petit burgès de les con-sideracions eròtiques; el bon jan de famí-

Iia adinerada, un rebel social, un idealista.Per això, per exemple, la reflexió sobre elpassat no és, en Pere Quart, una medita-ció sobre el "temps ••, sinó una anàlisi dela caducitat de les coses, les persones,les vides, els objectes.

Fa uns anys, quan Pere Quart semblavaeriqir-se. dins la nostra poesia, com undels màxims artífexs del «realisme ••, pot-ser oblidàvem que aquest realisme no po-dia, en bona llei, ésser aplicat només aun futur immediat o llunyà sense aplicar-lo, també, a un passat i a un present. EIrealisme que existia en el dictum, en elspropòsits de l'autor, també tenia vigència-encara que aleshores ho oblidéssim-quan es referia a la seva condició de bur-gès català, civilitzat, culte, sense pèls a lallengua i conscient de les seves limita-cions. Era un realisme que impregnava to-tes les seves actituds, l'actitud del «ver-saire ••, l'actitud del poeta de «circumstàn-cies ••... / aquí retorna aquell materialismeque he citat, i que retrobem a Quatre milmots: «l'ànima és vida: nervi, carn isang ...•• l'home és substantivament ani-mal i només adjectivament racional. Nocal, doncs, fer-se gaires iHusions.

I tanmateix... Els moments més reeixitsd'aquest nou lliurament poètic de PereQuart són aquells en què, a frec de l'in-conegut, l'home agnòstic, desesperançat,s'interroga. S'interroga sobre «els bellsdeliris que fascinen la raó ••, sobre el «gra-tuït i l'insensat ••, sobre el dolor extrem,l'infern ... Per tal d'acabar, potser, posant«banyes al seny ». Només així podrà aban-donar-se «en braços de la nit, com ellamut- i donar-nos uns versos esborrona-dors com aquests: «Sóc un cadàver fresc,lliure de cucs, I que pensa a poc a poc enun futur I lenificat, bé que fugaç i estret .••

la miopia de la crítica ha estat jutjarl'obra de Pere Quart fent-ne, només, unprocés d'intencions, no de continguts, i,ara que el vent bufa d'una altra banda, calno caure en la jugada contrària, massafàcil, de jutjar-/.a des d'una perspectivaformalista. EI poeta que «té tantes cosesentre mans» que «no em recordava quetambé I he de morir •• sembla dur-nos laseva veu inconfusible per tal de recordar-nos quins són aquests continguts. I aixòsense cap mena de desig alliçonador, sen-se cap mena de transcendència. EI mate-rialista irònic i desencisat que és PereQuart s'assembla, cada cop més, a un vellpatrici romà retirat en l'estoïcisme delseu destí rebel. Els continguts de la lluitai de l'estoïcisme de Pere Quart són sobre-rament coneguts; i aquests seus Quatremil mots ens han arribat, ara, potser perarrodonir un final indefugible, potser perl'impertèrrit orgull de qui sap crear, o pot-ser, per ventura, per una simpàtica i sor-neguera indiscreció del seu amic de sem-pre, Joan Oliver.

FRANCESC PARCER/SAS

[265] 73