vallesos 4. tardor/hivern 2012

30
Vallesos Mons observans, ASSENTAMENT ROMÀ DE CAN TACÓ-TURÓ D'EN ROINA ARQUEOLOGIA Els ratpenats, ELS ENIGMÀTICS ANIMALS NOCTURNS AL VALLÈS FAUNA Salvador Cardús, PENSANT EL PAÍS DES DEL VALLÈS ENTREVEURE vallesos.cat gent terra i NÚMERO 4 | TARDOR-HIVERN 2012/2013 Edita: Gent, terra i patrimoni 8 PATRIMONI n història, arqueologia, numismàtica, pagesia, fauna, paisatges, llegendes, etc. n Eloi Vila n CONTE CONTAT Macedònia, fruits de pop-rock infantil n RETRAT DE FAMÍLIA EL NADAL DE 1962, EL VALLÈS VA QUEDAR COBERT D’UN BLANC MAI VIST. I DESPRÉS DE LA IL·LUSIÓ, LES COMPLICACIONS. Vallesos, publicació finalista al premi Tasis Torrent 2011 C CARPETA n olgats de neu Pere Arquillué Martí Sunyol Antònia Canet Maite Marín i Jordi R.Renom Mn. Josep Dalmau Joan Josep Biscarri Xavier Vinader Jordi Grau Josep Bové NOMS, TRACES

Upload: gent-i-terra-edicions

Post on 08-Apr-2016

252 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Resum d'alguns dels temes més importants que trobareu al primer número de Vallesos.

TRANSCRIPT

Page 1: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

VallesosMons observans, ASSENTAMENT ROMÀ DE CAN TACÓ-TURÓ D'EN ROINA

ARQUEOLOGIA

Els ratpenats,ELS ENIGMÀTICS ANIMALSNOCTURNS AL VALLÈS

FAUNA

Salvador Cardús, PENSANT EL PAÍSDES DEL VALLÈS

ENTREVEURE

vallesos.cat

gentterrai

NÚMERO 4 | TARDOR-HIVERN 2012/2013

Edita

:

Gent, terra i patrimoni

8 €

PATRIMONI n història, arqueologia, numismàtica, pagesia, fauna, paisatges, llegendes, etc.

n

Eloi Vilan CONTE CONTAT

Macedònia, fruitsde pop-rock infantil

n RETRAT DE FAMÍLIA

EL NADAL DE 1962, EL VALLÈS VA QUEDAR COBERT D’UN BLANCMAI VIST. I DESPRÉS DE LA IL·LUSIÓ, LES COMPLICACIONS.

Vallesos, publicació finalistaal premi Tasis Torrent 2011

C

CARPET

An

olgatsde neu

Pere ArquilluéMartí SunyolAntònia CanetMaite Marín i Jordi R.RenomMn. Josep DalmauJoan Josep BiscarriXavier Vinader Jordi GrauJosep Bové

NOMS, TRACES

Page 2: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

VallesosNÚMERO 4 | TARDOR-HIVERN 2012/2013

Gent, terra i patrimoni

EditaGent i terra, SLCarrer Doctor Puigvert, 108187 Santa Eulàlia de Ronçana

DireccióVicenç Relats

EdicióRamon Vilageliu

Redacciótelèfon 609 04 69 [email protected], publicitat i distribució[email protected]èfon 669 40 40 43

Consell assessorToni Altaió, Carme Badia, Amadeu Barbany, LluísCampins,Salvador Cardús, Santiago Cucurella,Josep Llobet, Ferran Miralles, Pruden Panadès, Stefano Puddu, Arnau Queralt, Francesc Roma, Carles Rué, Joan Saborido, Jaume Valls i Vila

Han col·laborat en aquest númeroEduardo Abarca, Adolf, Josep M. Abril, Antoni Arrizabalaga, Anna Arnella, Jaume Arnella,Salva Artesero, Carme Badia, Anna Ballbona, Joan Capdevila, Teresa Cardellach, Joan Codina, PereCornellas, Miquel Crusafont, Teresa Fargas, Ricard Farriol, Carles Flaquer, Joan Garriga, Ton Gispert, Daniel Gutiérrez, Agustí Jiménez, Lluís Juan, XavierMarí, Clara Martínez, Albert Masó, Òscar Masó, JosepMateu, Francesc Mauri, Domènec Miquel, Judit Molins,Albert Lázaro, Iago Otero, Pruden Panadès, Cesc Prat,Josep Prat, Santi Piñol, Jaume Rifà, Joan Pinyot,Roger Prims, Sergi Ramírez, David Ramon, Aina Relats, Martí Ribas, Santi Rius, Carles Rué, Miquel Sánchez, Núria Sala, Quico Sala, Joan Saborido, Montserrat Tura, Montse Tenas, FrancescViñas, Jaume Valls, Míriam Viaplana, Eloi Vila, RuthVilar, Ernest Vilàs, Antònia Vives

FotografiesADF de Matadepera, Aereoproduccions, Editorial Alpina, Oriol Arisa, Jordi Bas, Alfons Beltran, Biblioteca de Catalunya, Joan M. Cortina, Conxita Garcia, Jordi Garròs, Màrius Gómez, Ramon Ferrandis, Carles Flaquer, Pere Forcada, Octavi Galceran, Rosa Masjuan (meteomataro.com), JosepPrims, Josep Poch, Joan Pujol, Joan Rebollat, recordsdeterrassa.wordpress.com, Josep Rocabayera, Sabem.com, Andreu Salillas, Montse Saludes, Empresa Sagalés, Montserrat Tura, JaumeValls, Ramon Verdaguer, Josep Vidal, Josep Vizcarra

Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa (AMAT),Arxiu Municipal de Granollers, Arxiu Fotogràfic de laUES, Josep Pallarols/Arxiu Pallarols, Arxiu Macedònia, Joan Cabot/Arxiu de can Cabot, EsteveSala/Arxiu Família Sala, Josep Soler/Arxiu LlibreriaCompàs, Arxiu de la Fundació Cultural Montcada,Arxiu Banc Sabadell, Arxiu d’Isabel Prat, Col·leccióJoan Roig i Miquel Montfort, Jaume Mimó, Col·leccióJosep Mateu, Arxiu Municipal de Matadepera, ArxiuJaume Rifà, AMSPM, Arxiu Joan Capdevila, Arxiu Família Sobrevias, Arxiu de l’Aj. de Lliçà d’Amunt,Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Disseny i maquetacióRamon Vilageliu, edicio@scripta. cat

Correcció lingüísticaJudit Molins

ImpressióImpremta Pagès SL

dipòsit legal

ISSN2014-1882

Fotografia de la portada:Gran nevada del 62,

de Carles Duran.Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa (AMAT)

Reg: 10-B90-058816

3DAVANTAL | ARA QUE ARRIBA EL FRED I QUE EL PAÍS BULL

4-5CONTE CONTAT | RUE GOETHE

Eloi Vila Escarré

6-10HORES D’ARA

12-14RETRAT DE FAMÍLIA | COLLITES VALLESANES AMB MOLT DE SUC

David Ramon, text / Macedònia, fotografia

16-25ENTREVEURE | SALVADOR CARDÚS

Vicenç Relats i Casas, text / Màrius Gómez, fotografia

28-47NOMS, TRACES

PERE ARQUILLUÉ / Carme Badia

XAVIER VINADER / Jaume Valls i Vila

MOSSÈN JOSEP DALMAU / Míriam Viaplana

JOAN JOSEP BISCARRI / Clara Martínez ClavellANTÒNIA CANET / Ramon Vilageliu

JOSEP BOVER / Xavier MaríMAITE MARÍN I JORDI R. RENOM / Ruth Vilar i Salva Artesero

JORDI GRAU / Carles Rué i Miras

MARTÍ SUNYOL / Anna Ballbona

48-112CARPETA | COLGATS DE NEU

Vicenç Relats, coordinació

113-145PATRIMONI

HISTÒRIA/ARQUEOLOGIA/BIOGRAFIA/NUMISMÀTICA/TEATRE/LLEGENDES/EXCURSIONISME/FAUNA/PAISATGES/FESTES/PAGESIA

146-151CALAIXERAA PEU/MIRADES/

/CARREGAT DE ROMANÇOS/

PLANA DEL VALLÈS I SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC I CINGLES DE BERTÍ I GALLIFA I BAIX MONTSENY

Page 3: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Ara que arriba el fred, ve especialment de gust rememorar unepisodi hivernal espectacular que es va viure per aquestes con-trades ara fa cinquanta anys. Afortunadament, la que va ser im-mortalitzada com la nevada del 1962, que el dia de Nadald’aquell any va deixar gruixos de neu de fins prop d’un metre alVallès i en d’altres comarques catalanes, no va ser cap tragèdiacom sí que ho van ser les riuades mortals del setembre d’aquellmateix any, de les quals vam parlar al número anterior de Valle-sos, amb una gran acollida dels lectors, que van exhaurir-ne percomplet l’edició. Moltes gràcies!

No és que des d’aquesta revista llibre semestral, que vol glos-sar el patrimoni vallesà en sentit ampli i la seva gent, ens vul-guem especialitzar ara en fenòmens meteorològics, però és bensabut –tant pels que la van viure com pels que no– que aquellanevada també històrica va ser un fet molt especial, del qual hiha una memòria popular molt viva. I per això la volem retrobaril·lustrant-la amb fotografies de paisatges i escenes insòlites peraquests verals, amb records amables i històries de patiments, queens transportaran a un Vallès realment sorprenent. Per uns dies,ara fa mig segle, els nostres pobles i ciutats va presentar unaimatge quasi alpina, com la que mostra la foto que hi ha a sobre

d’aquestes ratlles. No. no és una vall dels Alps suïssos, és unaimatge del riu Ripoll a Sabadell!

Els fenòmens meteorològics com aquell, excepcionals a les nos-tres latituds però tan habituals al nord d’Europa, no són situacionsirrepetibles a les nostres terres, sinó que ben segur que una hora oaltra es tornaran a produir. I ho faran amb tanta o més força que elmític 1962, per causa de l’escalfament global del planeta, tal comens explica en aquestes mateixes planes el meteoròleg i col·labora-dor de Vallesos Francesc Mauri. I, per tant, això val la pena de noperdre-ho de vista.

Unes planes que vénen carregades de personatges i patrimonisvallesans ben interessants i meritoris i que també reflecteixen lapulsió sobiranista que viu el país. Són moltes les iniciatives que,també al Vallès, posen en relleu que Catalunya ha obert una novaetapa transcendent, arran de la multitudinària manifestació del’Onze de Setembre, de la qual en reflexionem –junt amb altres as-pectes– en l’entrevista a fons amb el sociòleg Salvador Cardús.

En una època tan dura econòmicament i socialment com la quevivim, que el drama inadmissible dels desnonaments reflecteix deforma tan descarnada, el país obre nous horitzons que val la penade mirar amb esperança.

Ara que arriba el fred i que el país bull

DAVANTALn

El riu Ripoll a Sabadell. Ca l'Alzinet, Can Català i el molí d'en Font. Foto: Josep Busoms. Arxiu Fotogràfic de la UES

Page 4: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

S’aire l’atrevessa en un minut i un avió de ferro bimotor volamés enllà des niguls, a nou coma cinc mil peus d’altitud, latitudsud. Mos precipitam damunt París i sa maniobra és en descens, hed’escriure un vers, un moment, diria que es teus llavis són hivernsi somriures.

Propera parada: Montmeló. Torno a casa amb els AntòniaFont a les orelles. Com cada dia, des de fa cinc mesos. Love Song,3:01. Agafo el de dos quarts i cinc de vuit del vespre. Tren en di-recció Sant Celoni. 31ºC. Avui apreta fort. Suo. No deu anarl'aire condicionat. Perfecte. Odio l'aire condicionat. M'agradasuar. Em relaxa. Ho necessito. Vinc d'un assaig de cinc horesamb la meva companyia de dansa. Estic abaltida però neguitosa.Si em relaxo, penso. Si no, em menjo el que em queda de les un-gles. Fa cinc mesos que me les menjo. Fa cinc mesos que em costarespirar pel nas. Al tren ho intento. Quan ho aconsegueixo, emrelaxo. I penso. A Freiburg vam ser feliços. Suposo. Encara nosé què és la felicitat. Jo ballava. Hi vam anar per mi, a Alemanya.M'havia sortit feina amb una companyia de dansa flamenca. Ellho va deixar tot per acompanyar-me. Vivia de quatre feinetespoc remunerades i de les seves obsessions. L'última: fer llistes dela gent que, segons ell, mereixia morir. M'estimava. I m'ajudavamolt. Duia la casa: netejava, anava a mercat a comprar i cuinava.A Freiburg, hi vam viure dos anys i mig. Als afores, al primer pisde la Rue Goethe. El veí de sota era l'Alvin, un mecànic de bici-cletes australià corpulent amb panxeta que bevia te tot el dia.

M'agradava la seva panxeta. I la seva mirada, intrigant, poc neta.A dalt, hi teníem una velleta fràgil. La Marie Rose. Un encant.Una francesa que havia lluitat amb la Resistència contra elsnazis. A peu d'escala, sempre ens deia el mateix: "respecteu isereu respectats". La Marie Rose havia sobreviscut als camps dela mort i s'havia casat amb un alemany que feia rellotges de cucutde fusta a la Selva Negra. El rellotger era mort. La Marie Roseestava sola i feia confitura de mores tot el dia. El nostre últimdia a Freiburg va ser com quasi tots els altres. Però va ser l'últim.6.00h, despertador. Dutxa. I primer cafè. Quan jo em vaig llevar,ell ja estava despert. Davant l'ordinador. Era així sempre, des quehavia rebut l'encàrrec de cercar gent enmig de cintes de súper 8extraviades. Un projecte ambiciós d'en Joan, un amic seu. L'ob-jectiu: recuperar pel·lícules domèstiques de 8mm, identificar-ne els autors i retornar-los el material, la seva memòria. AFreiburg, ell es passava el dia buscant entre els records dels al-tres. Records imperfectes i delicats. Com ara jo faig amb elsmeus. Obsessivament. Al tren, a casa, a la dutxa, mentre ballo,mentre dormo. Records imperfectes i delicats, també. I durs.Aquell últim dia a Freiburg m'havia llevat de bon humor. La nitabans, havíem follat. I jo, quan follo, estic millor. Respiro pelnas i no em menjo les ungles. I penso. Com avui. Com aquellmatí de març a la Rue Goethe. Jo em prenia el tercer cafè i ellobservava imatges antigues. Manifestació feminista. SemblavaBerlín. Anys 70. Milers de dones. Càmera inestable. Impossible

CONTE CONTAT n

Vallesos4

Text: Eloi Vila | Il·lustració: Eduardo Abarca

RUE GOETHE

Eloi Vila Escarré (Sant Esteve de Palautordera, 1972). Periodistai escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Hatreballat en premsa (El 9 Nou), ràdio (RAC1) i televisió (TVE iTV3). Actualment és guionista del programa ”El Convidat”, deTV3, i acaba de treure el seu tercer llibre Cartes des del ont (AraLlibres). Ha publicat dues novel.les: L’any del Senyor(Ara Lli-bres), èxit de vendes l’any 2009; i Una paraula de més (Ara Lli-bres), l’any 2011.

Page 5: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

reconèixer ningú. Una pancarta il·legible que es torna llegiblequan la càmera s'atura i enfoca: "Respektieren und respektiertwerden". Respecta i seràs respectat. Alerta. Set dones l'aguanten.La del mig: cabell arrissat i ulleres fosques. És la Marie Rose.Vam riure plegats. Després del quart cafè del dia, vaig sortir delpis de la Rue Goethe per anar a ballar. Com cada dia. Vaig tor-nar-hi per dinar. Com cada dia. El nostre últim dia a Freiburgera dimarts. I ell, els dimarts feia pèsols amb sèpia. Però aquelldimarts, l'escala de la Rue Goethe no feia olor de pèsols ambsèpia. I a la porta del pis de la Rue Goethe hi havia un paper

escrit a mà i en majúscules. RESPECTA I SERÀS RESPEC-TAT. Dins el pis, ell, assegut davant l'ordinador però amb elcap obert. I a la pantalla, esquitxada de sang, un frame aturat.Pause. La pancarta amb la dona de cabell arrissat i ulleres dar-rera.

Es meu eclipsi total, sa meva love song, es meu suïcidi mental,ballam fox trot. Es meu eclipsi total, sa meva love song, es meu su-ïcidi mental, ballam fox trot.

Propera parada: Granollers

Vallesos 5

v

http://pinturas3du.blogspot.com.es/

Page 6: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

HORES D’ARAn

6

Tots coneixem casos on l’aparició de restes és vistcom un problema insalvable. El resultat sol serque el patrimoni queda afectat, mutilat…. Nosempre hi ha la capacitat de transformar un pro-jecte inicial que no preveu la presència de restespatrimonials en un nou projecte on aquests ele-ments esdevenen protagonistes.Però, a Caldes de Montbui trobem bons exem-ples de tot el contrari. La intervenció arqueolò-gica ha posat de manifest l’existència d’unes res-tes arqueològiques i arquitectòniques amb unestat excepcional de conservació que ha calgutvalorar i, alhora, estudiar la seva nova funciona-litat en relació a un entorn.

La muralla medieval al carrer d’EscanyacansLa magnitud i les dimensions del tram demuralla localitzat són el màxim testimoni dela importància de les restes documentades.Donant per bona la cronologia d’en Moreu-Rei i vist el material arqueològic localitzat, laconstrucció d’aquest tram de muralla se situa-ria entorn el segle xiii. Això significa que espodria parlar d’un dels trams de muralla me-dieval més antics, no només del Vallès, sinópotser de tot el Principat. Vista la seva importància, el projecte final va in-cloure la musealització i exposició del tram exis-tent a la façana d’Escanyacans com a record i ho-menatge a la muralla que durant cinc segles vaprotegir la vila.

La muralla medieval i el Molí de l’EsclopEl projecte de millora urbana de la zona del Molíde l’Esclop va comportar l’execució d’un segui-ment arqueològic dels moviments de terres ques’anaven efectuant. L’extracció dels nivells d’en-derrocs i runa va permetre recuperar totalmentla planta del molí de l’Esclop i un nou tram de27,40 metres de muralla, incloent una bestorrai les restes del portal de Santa Susanna.Després d’analitzar i valorar els béns localitzats,en ambdós casos es va arribar a la conclusió queaquests podrien esdevenir una oportunitat.

D’aquesta manera, els projectes inicials vanpoder ser modificats amb l’objectiu que tant elsdiferents trams de muralla com el molí passessina ser els protagonistes d’aquests nous espais onel patrimoni i la seva interpretació havien detenir un paper molt especial. Per aconseguir aquesta fita, l’urbanisme ha estatresponsable i ha apostat pel coneixement previ iper la particularitat de la identitat cultural delterritori. identitat és particularitat, també en l’ur-banisme. D’aquesta manera s’ha respectat el territori i elsseus recursos, i promogut la funció social del pa-trimoni cultural, que no és altra cosa que aportarbeneficis socials, culturals, educatius i econòmicsque reverteixin sobre el territori i els seus ciuta-dans. Lluís Juan i i Daniel Gutiérrez

Caldes de Montbui retroba el patrimoni

En aquest apartat s’hi recullen informacions que, formant part d’una actualitat laxa, mostren l’activitatd’associacions, institucions i iniciatives vallesanes de l’àmbit patrimonial que es poden veure ampliadesal nostre portal d’Internet: http://www.vallesos.cat

LA VILA HA RECUPERAT UN TRAM DE MURALLA MEDIEVAL I EL MOLÍ DE L'ESCLOP

A sobre, una imatge de la muralla medieval recentment retornada a la vila. A sota, la façanadel carrer d'Escanyacans, amb el cos de pedra de la muralla i part de l'alçat de tàpia, integratsal nou edifici. A sota de tot, un tram de la muralla baixmedieval. Fotos: Lluís Juan, Daniel Gutiérrez

Vallesos

Page 7: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

HORES D’ARA nPodeu enviar-nos les vostres informacions per a la revista i el portal a:[email protected] o bé [email protected], http://www.vallesos.cati també: Vallesos, Carrer Doctor Puigvert, 1. 08187 Santa Eulàlia de Ronçana

L'estelada gegant, subjectada als contraforts de la Mola. A sobre,una imatge de la concentració sobiranista al monestir de SantLlorenç del Munt. Fotos: Vallesos

Una estelada gegant corona la Mola en plena onada sobiranistaEn la gran diversitat d’actes que s’han succeït arreu del Vallès coma pròleg i continuació de la gran mobilització sobiranista que s’hadesencadenat a Catalunya arran de la manifestació de l’Onze deSetembre, el diumenge 17 de juny, el punt més alt del Parc Naturalde Sant Llorenç del Munt, l’emblemàtic cim de la Mola, es va om-plir de banderes estelades i va lluir una estelada gegant, de seixantametres quadrats. La convocatòria feta per la delegació de Matade-pera de l'Assemblea Nacional Catalana va portar més de 500 per-sones fins a l'antic monestir benedictí per reclamar la independèn-cia en un ambient festiu. Aquest és un dels nombrosos actespopulars que han tingut lloc els darrers mesos als pobles i ciutats

vallesans. En l’actualitat,prop de la meitat dels ajun-taments del Vallès s’hanadherit a l’Associació deMunicipis per la indepen-dència. L’Ajuntament delpetit poble de Gallifa haestat el primer a declarar-seinsubmís fiscal, en pagarl’iRPF dels seus treballadorsa la Generalitat en comp-tes de fer-ho a la Hisendade l’Estat espanyol.

REIVINDICACIÓ NACIONAL

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va presidirel 27 de juny passat la presentació del tercer número de la revistallibre Vallesos Gent, terra i patrimoni, dedicada com a tema cen-tral a la riuada del 1962, que va tenir lloc a l’Espai Provença deBarcelona. L’acte va comptar també amb la participació del me-teoròleg Francesc Mauri i del director de la publicació, VicençRelats, i va ser la central de la vintena de presentacions d’una pu-blicació que ha tingut una acollida excel·lent del públic, que n’haexhaurit per complet l’edició.En la commemoració dels cinquanta anys de la tragèdia que vacausar més de 700 víctimes mortals al Vallès, l’acte es va fer al ves-tíbul de l’Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Provença,en homenatge als maquinistes dels FGC que la nit del 25 de se-tembre del 1962, en ple aiguat, van aturar l’últim tren que haviasortit de Barcelona en direcció a Terrassa. Els maquinistes vanimpedir que cap dels 105 passatgers del comboi en sortissin i vanevitar així que aquelldesastre humà fos encaramolt més gran. En ho-menatge a ells i als cente-nars de víctimes de latragedia, l’artista JaumeArnella i del director del’Esbart Dansaire deRubí, Jordi Rubio, vaninterpretar el Ball d’ho-menatge.

PUBLICACIONS

El conseller Recoder i Francesc Mauri presentenel Vallesos de la riuada

Foto: Josep Prims

Jaume Arnella i JordiRubio, interpretant elBall d’homenatge.Foto: Josep Prims

Page 8: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Macedònia és anterior a propostes anglo-saxones semblants com Hannah Mon-tana, tal com explica el seu impulsor, DaniComa. L’embrió no va ser una plataformaglobal com Disney Channel sinó que vasorgir modestament d’entre les bamboli-nes del Club Super3 de Televisió de Ca-talunya: “El 2001 vàrem fer la cançó ‘A tot

color’ per al programa pilot d’ ‘Intel·ligèn-cia emocional’. En Xavier Romero, cap decontinguts del Super3 va dir que estaria béconsolidar un grup musical per a l’audièn-cia del club, però que seria millor que nofos de la pròpia casa, ja que així tindriamés llibertat creativa i capacitat per fercarrera pel seu compte.

Les dues primeres veus van ser la Geor-gina Muntada i la Marina Schkot, però al-hora de donar una forma més sòlida alprojecte es va pensar en cinc cantants, em-parades per una banda de rock clàssicaformada per cinc músics –fins ara semprehan estat nois– experts que també portennoms de fruita: Poma, Plàtan, Maracujà,

n

Text: David Ramon | Fotografies:Macedònia

RETRAT DE FAMÍLIA

12

Collites vallesanesamb molt de suc

Vallesos

Mandarines, llimones, pinyes, maduixes i kiwis. Són les plantacions artístiques deCastellar del Vallès, que amb la recent collita ja suma tres tongades de vocalistes fe-menines i deu anys d’èxits. De cinc en cinc, les adolescents han tastat els escenaris is’han convertit en estrelles iniciant un públic molt concret, els infants que fan pri-mària i preadolescents, als ritmes i les textures del pop-rock. Macedònia, que va co-mençar en part com una casualitat, ha esdevingut des de bon principi un fenomenpopular i ha consolidat un espai cultural inexistent fins a la seva aparició.

La segona generació de Macedònia a escena, amb els músics al darrere.

Page 9: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Cacau i Mango. Coma explica que les cincprimeres “ens les vàrem trobar”. Es va ferun càsting on es van presentar setze noies,algunes de les quals les havien cridat elsmateixos fundadors de Macedònia. Peròno és casualitat que Macedònia es poguésendegar a Castellar. A mà tenien el planterdel cor infantil de Sant Esteve, que és undels referents en veus blanques al país.D’allà, van sortir alguns dels primersfruits. El primer quintet eren la LauraCueto, la Mariona Colomé, l’Alba Rodrí-guez, la Nina Uyà i l’Amanda Delgado.

L’èxit de la proposta va ser rotund, iel concurs Sona 9 es va inventar una ca-tegoria, ‘Joves 2010’, en primer lloc perno deixar de premiar d’altres bandesconvencionals, però també per reconèi-xer la proposta innovadora i la projeccióde Macedònia.

El primer, un híbrid El primer disc, de nom ‘Macedònia’, va

ser tota una declaració d’intencions. Can-çons amb estructures clàssiques i lletresfresques en què es donava la veu a nens re-bels, tendres, reflexius i juganers. Però toti que per fora sembla un producte ben es-tudiat, els primers passos van ser erràtics.Coma recorda que el primer disc, ambMarc Parrot com a productor, és el resul-tat “híbrid” entre el tecno i el rock, és a dir,entre la idea que es va fer el productor i lesintencions roqueres dels artífexs: “En Par-rot va veure clar el producte: havia de serun grup de noies de música disco que can-tarien sobre bases gravades, però no hovolíem així”. Amb tot, el primer èxit, lacançó ‘Superfashion’, responia a aquest es-perit: “Ens va disparar”. Més endavant labanda es va consolidar amb el segon disc“Posa’m un suc”, que sí que responia a laidea musical dels fundadors: “Això sí, leslletres sempre han estat com volíem”.

En efecte, Macedònia suma ja noranta

RETRAT DE FAMÍLIA n

13Vallesos

A la imatge del mig, la segona tongada, la consolidació del 2007 al 2012.A sota, la tercera collita, a punt de florir: 2013-2017.

Les primeres, un fenomen del 2003 al 2007.

Page 10: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

ENTREVEUREn

Vallesos16

Salvador Cardús:“AL VALLÈS LA SOCIETAT TAMBÉ VA PER DAVANT

DE LA REALITAT POLÍTICA INSTITUCIONAL”

Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 1954) és un sociòleg i periodista lúcid i com-promès amb el país, amb una gran projecció, adquirida a través dels seus lli-bres i d’una intensa activitat als mitjans de comunicació i com a conferenciant.Doctor en Ciències Econòmiques i professor de sociologia a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, a Bellaterra, el Vallès ha estat i és el seu escenari vital,tot i les seves estades en universitats de la Gran Bretanya i dels Estats Units.Nascut en una família nombrosa d’extracció popular, vinculada al tèxtil, vafer les primeres passes en una casa obrera d’un conjunt avui catalogat com apatrimoni, al cèntric carrer del Passeig. Als sis anys va anar a viure al barride l’Escola Industrial, on torna a residir ara, després d’haver passat per Vila-decavalls –en casar-se amb Maria Cardellach– i altre cop pel centre Terrassadurant la creixença dels seus tres fills, que avui ja l’han fet avi de “cinc néts imig”, ja que el sisè és en camí. A l’esplai de can Palet, al cor Montserrat, als Amics de les Arts, al grup decançó Registre 23 o la revista Al vent va foguejar-se de jove en l’activitat cí-vica terrassenca, descobrint el seu interès per la dimensió social.Recorda com, de menut, en anar a viure a “l’altra banda del torrent” (de Vall-paradís), li “feia por travessar-lo per anar a escola, de llòbrec que era”, mentreque ara el considera el “Central Park de Terrassa”. I és a la terrassa tranquil·lad’un bar d’aquest parc tan agradable on parlem, tot reflexionant sobre la sevatrajectòria, sobre el Vallès i sobre el procés d’emancipació nacional que viuCatalunya.

Text:Vicenç Relats | Fotografies:Màrius Gómez

Page 11: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

http://w

ww.m

ariusg

omez

.com

Page 12: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Pere Arquillué, aquesta força de la na-turalesa, caixa de ressonància d’una veutan o més coneguda que la seva cara, ar-riba amb pas calmós i la mirada enlaire.Té aspecte d’home capaç de guanyar-sela vida amb qualsevol cosa. Fa 25 anysque se la guanya fent teatre, i avuiaquest fill de Viladecavalls i veí de Ma-tadepera és un dels actors més potentsde Catalunya.

Ve d’un mes i mig a Madrid «ense-nyant» Qui té por de Virginia Wolf? ambCarmen Machi. A la primavera l’haviafet en català amb Emma Vilarasau. Amig novembre torna a Madrid per inter-pretar Cyrano en castellà, i al gener eltorna a fer en català. Com es passa d’unaobra a l’altra, d’una llengua a l’altra? «Ésentrenament! I no és res comparat ambl’època del Lliure amb l’Àlex Rigola: avuifèiem Juli Cèsar a Sevilla i demà Ricard IIIa Reus, i l’altre, Santa Joana a Berlín en ca-talà. Podia dur quatre textos llarguíssimsal cap, de més de 2.000 versos, en català icastellà. Passàvem text als lavabos, alsavions, a peu dret pel carrer... Allò em vadonar una agilitat tècnica brutal.»

Parlem de Cyrano, una de les obresmés aplaudides aquest any. L’hi va pro-posar el director Oriol Broggi, però ellja feia anys que hi donava voltes. A 17anys va veure la versió de Josep MariaFlotats. «És l’última gran obra quetrenca el romanticisme a Europa, i ungran personatge que l’has de fer des de

tu, perquè si no serà impostat i farem“teiatro”. En Flotats tenia un pallasso, joen tinc un altre: sóc de pagès, més bos-quívol, molt més arran de terra, i aquestpallasso amb el Cyrano va molt bé. Itambé hi va molt bé la meva manerad’alçar-me poèticament. Trenco molt elsversos, no poso tant èmfasi al final sinóque lligo més els conceptes; faig que bri-lli d’una altra manera.»

Es tira els cabells enrere i s’hi fa clenxaamb els dits. Cada gest seu és d’una des-imboltura admirable. A 12 anys ja feiateatre a Viladecavalls. Què en queda, d’a-quell nen? «Molt, i n’hauria de quedarmés!», exclama, tocat de mort. «Jo tinc

només una pretensió, i és un dia tancarel cercle: tornar a fer teatre com quantenia 15 anys. És la meravella més abso-luta. La inconsciència total. Seguramentera el millor actor del món, perquè noem qüestionava res. Voldria tornar a ferles coses amb el màxim de llibertat, in-nocència, ingenuïtat i veritat possibles!Era més bon actor portant bigoti postísque amb el meu bigoti fent d’Arnau!»

Que el «verí del teatre» li ve de lla-vors ho sap ara. «Jo no n’havia volgut sermai, d’actor! Al revés de la meva fillaEmma, que vol ser actriu des de petita.Jo m’hi he trobat, fent teatre, com ambtot a la vida! Vaig entrar a l’Institut delTeatre perquè no sabia on anar a raure. Isi no fos que em va anar bé de seguida,no hauria continuat.»

Li ha anat bé fins al punt de rebre elPremi Nacional de Cultura 2011 pel mo-nòleg Primer amor, de Samuel Beckett.«És un text dur, sense concessions, moltcontemporani. No teníem pretensions deres, només d’aixecar aquesta peça.» Emfa gràcia que digui aixecar. «Perquè éscom aixecar castells, que m’apassionen:no tens res, lletres sobre un paper, i d’aixòn’has de fer un món.»

Reconeix que és d’una generació privi-legiada, perquè va començar amb mestrescom Núria Espert, Rosa Maria Sardà,Anna Lizaran i el mateix Josep M. Flotats,i després va coincidir amb actors més jovesque ell, com Àlex Rigola, Julio Manrique

n

Pere ArquilluéASPIRANT A SER L’ACTOR DE QUAN TENIA 15 ANYS

Text: Carme Badia | Fotografies: Màrius Gómez

Animal de teatre. «Has d’agafar lacremallera i tirar avall, despullar-te.» Així entén el teatre Pere Arqui-llué Cortadella (Viladecavalls, 1967).Actor de molts registres, ha fet te-levisió i cinema, però sobretot ésanimal d’escena. Ha interpretat,entre moltes altres obres, 14 Sha-kespeares. Al gener torna als tea-tres catalans amb Cyrano i al maig,amb Primer amor a La Villarroel.

NOMS, TRACES

Vallesos28

Page 13: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

i David Selvas. «He tingut aquesta sort, iaixò m’ha salvat! Ara hi ha l’Ivan Benet, laMireia Aixalà, el Joan Carreras, però devegades ja em queden curts i busco gentmés jove. M’interessa molt la cosa netad’ulls, la no por, perquè com més gran etfas més et vas pervertint.»

Pere Arquillué parla ràpid, i l’enraonarno el distreu de fumar. Li faig una altrapregunta: què en fa dels personatges queha encarnat? Es passa la mà pel pit i res-pon, tranquil: «Sempre sóc jo, sempre ésel Pere jugant. No és que acumulis perso-natges: entren i surten i en van quedantrestes a la motxilla, però quan acaba lafunció me la trec. Vaig perdre dos quilosfent l’estrena de Cyrano! Tot aigua. N’hiha que van a córrer perquè “queden mésnets”. Jo faig teatre pel mateix! És homeo-pàtic, és salut, és sanesa!»

Tan sa com fer música? Fa que sí ambrecança. «Em tallaria un braç per sabertocar el piano encara que només poguéstocar peces per a una mà, com Paul Witt-genstein! No saber música és de les cosesque em saben més greu.»

També li sap greu no estar ficat en lavida matadeperenca. «He treballat molt,potser és un dels errors que he comès. Hecuidat molt la família i la feina, i aixòm’ha pres una implicació més social. Ésuna cosa a plantejar-me.» Però de copsomriu; s’ha recordat que és de l’associa-ció de petanca de Matadepera. «Somquatre amics que anem a fer cerveses. Feiaquatre anys que no hi anava, i baixo undia i agafo una insolació que vaig haverde suspendre el Cyrano!»

Els seus 45 anys els ha viscut tots alVallès. «He viatjat molt, però la seu ésaquí, al nostro Vallès! Vaig viure a Vilade-cavalls fins a 24 anys i també vaig tenirl’ambient de Terrassa, perquè vaig estu-diar als escolapis. Em vaig criar a la na-tura. A casa érem pagesos, i vaig fer depagès fins als 18 anys, que va ser quan els

avis s’ho van vendre tot. Teníem bestiar,una vinya grossa, horts.»

Sents això, veus que té les mans grossesi comprens que la força li ve de la terra,tot i que de jove no en va voler saber res.Pregunto si en queda cap, d’aquelles vi-nyes. «Hi ha la Sony, mira si en quedares!». I després diu, quasi confessa, que

«cada cop em tira més tornar al lloc d’onvinc», i que té ganes de fer un hort a casaseva, una casa amb «llum, silenci i lamuntanya de Sant Llorenç a tocar». Ésaquí que han nascut les seves filles besso-nes, de 17 anys. «M’agrada que s’hagincriat en un poble, encara que sigui unpoble tan particular com Matadepera.»

Vallesos 29

v

Page 14: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

L’Antònia Canet Forcat va néixer el 15de setembre de 1909 a Castellterçol, acan Ticot, la casa on viu amb tota la fa-mília. Sí que ha passat molt temps desque va néixer però, tot i això, l’Antòniaconserva una bellesa calmada, de per-sona que ha viscut molt i que no ha per-dut l’espurna serena i delicada de lail·lusió. I això que la seva vida no haestat senzilla: als sis anys i mig va perdreel pare i quan en tenia dotze, la mare.Van quedar-se sols, doncs, ella, les sevesdues germanes i el seu germà, malalt.Tampoc no va poder anar gaire a estudiperquè ben aviat va començar a treba-llar a una filatura de Castellterçol. De fet, Castellterçol és una vila de

gran tradició industrial fruit de la qualal final del segle XVIII hi tenia moltaimportància la indústria llanera, ambmés activitat que Sabadell i Terrassa. Il’any 1857 Castellterçol tenia 2.083 ha-bitants. L’Antònia, doncs, als set anys vacomençar a treballar a les filatures desde les 6 del matí fins a 2/4 de 7 del ves-pre amb dues pauses, una per esmorzari una per dinar, de dilluns a dissabte.“Abans d’anar a treballar anàvem amissa diària, o sigui que ens llevàvem ales 5 del matí per poder-ho fer tot”, diuamb un somriure melindrós. Cobrava26 pessetes cada setmana, que anaven“sense escantonar-ne ni un cèntim” acasa, que prou en necessitaven per tirarla família endavant.

L’afició a les lletres“Una cosa sí, de sempre m’ha agradat

molt llegir i de ben petita compravasempre que podia el Patufet, que valiaquinze cèntims”, explica. De 1904 a1938 el Patufet va ser el setmanari enllengua catalana amb més tirada de lahistòria, amb 65.000 exemplars i325.000 lectors setmanals. L’Antòniaexplica que ara encara llegeix el diaricada dia i li ha agradat llegir tota menade llibres, “els d’en Folch i Torres els vaigllegir tots”, explica.

n

Antònia Canet103 ANYS, FENT ARRELS A CASTELLTERÇOL

Text i fotografies: Anna Arnella, Ramon Vilageliu i Teresa Fargas

El memorable entarrament dePrat de la Ribat. Enric Prat de laRiba, el “seny ordenador” de Cata-lunya i primer president de la Man-comunitat de Catalunya, havianascut a Castellterçol el 29 de no-vembre de 1870. Dissortadamentpel país, aquest home que, des delseu càrrec, havia impulsat inom-brables infraestructures i institu-cions cíviques i culturals per tot elpaís va morir-se ben jove a can Pra-drós, la casa a on havia nascut. I esva morir “després d'una intensa imassa curta vida consagrada a la

política catalanaamb una perseve-rança, intel·ligència iclara visió que ar-borà l'ànima d'unnombre immens decatalans”, diu l’es-criptor vallesà Fer-ran Canyameres alllibre “El Vallès.Vigor i bellesa”(1961). El trasllatde les seves des-

pulles a Barcelona va concitar unagran expectació i un gran nombrede peronalitats van fer cap a Cas-tellterçol on, compungits, anaven aretre l’últim homenatge al gran po-lític i escriptor. “I tant”, diu l’AntòniaCanet, “recordo que hi va venirmolta gent al poble: gent de Barce-lona i de tot arreu van omplir laplaça de cotxes de cavalls”. I és quel’Antònia aleshores tenia vuit anys iencara ara, amb una memòria pro-digiosa i una vivesa esmolada, ensho explica fil per randa.

NOMS, TRACES CENTENÀRIES

Vallesos

A la imatge petita, Antònia Canet, el 1917, l’any en què va morir Enric Prat de la Riba.

36

Page 15: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

De la seva infància, el tros de vidainicial solcat de jocs i de genolls pelats,recorda que “jugava a bales i a saltar acorda per la carretera de Granera”. Peròno va ser una infància allargassada i plà-cida i, quan ja era una joveneta, recordaamb murrieria com li agradava ballar i“els diumenges m’agradava molt anar aballar el vals, el pas doble i el tango”. Eltango? “sí, sí, era una bona balladora. Elque no vaig fer mai és el ball de plaça deCastellterçol: vaig tenir propostes deballadors, però al final no en vaig accep-tar cap”. Devia ser que el ballador no liacabava de fer el pes…Amb els anys, la seva germana Ange-

leta es va casar a l'Estany, i la Dolores, l’al-tra germana, amb el Llogari de ca laClusella. A can Ticot, doncs, que erencarnissers des de l’època dels avis de l’An-tònia, anaven continuant aquest negoci

i recorda com mataven el bestiar al carreren un banc de ferro i les vedelles al patide darrera la casa. Després les posaven arefrescar dins el pou amb cura que la carnno toqués l’aigua perquè no es fes malbé:no hi havia altres mètodes de conservaen fresc i a vegades, quan treien la peçadel fons del pou, l’havien de llençar per-què s’havia fet malbé. Per vendre la vede-lla anaven amb un paper per les cases is’apuntaven quanta en volia cadascú:unces, lliures, terços, etc.Però aviat les coses van fer un tomb:

la seva germana Dolores, amb 29 anys idos fills (el Joan i la Lluïsa) va morir-sei l’Antònia, amb 20 anys, es va casaramb el seu cunyat, en Llogarri. Vantenir quatre fills més: la Maria, la Do-lors, la Mercè i el Llogari i la vida vacontuar lliscant amb l’empenta que cadanova situació anava exigint.

La guerra“Ens vam casar el 3 de febrer a 2/4 de

6 del matí perquè a les 7 del matí sortiael cotxe de línia cap a Barcelona on ensvam estar a casa d’uns parents i desprésvam agafar un altre cotxe de línia, cap aLleida on anàvem de viatge de nuvis, acasa d’una familiars”, explica. Els tempshan anat canviant i, efectivament, enaquells anys no es feien les grans festes iels escarafalls que d’un temps ençà s’hanfet usuals en aquestes celebracions.L’Antònia, una persona amb criteri igens donada a nostàlgies moralitzants,explica com durant totes els anys que vaestar a la botiga no ha fet mai vacances.“És que no s’estilava tancar. Nosaltresteníem la botiga sempre oberta i quanentrava algú, si estàvem dinant o el quefos, veníem al taulell i els servíem”, diuamb naturalitat. I això, ser darrera del

Vallesos

A can Ticot, la carnisseria de Castellterçol, quatre generacions de dones.

37

Page 16: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

El desembre congelat del 1962per Vicenç Relats i Casas

El 1962, un any meteorològic mogut, en què “tot s’ajunta” per Francesc Mauri

Aquell cruixir de les biguesque no feia cap gràciaper Judit Molins i Paronella

Cop mortal per a la vinya per Josep Mateu

Amb un pam de nasper Joan Capdevila i Oller

Un tren aturat per la neu i uns veïns solidaris per Agustí Jiménez

Un temps per enamorar-seper Antònia Vives Homs

Proveint masies aïlladesper Ton Gispert

Amb els ulls d’un infant per Pere Cornellas

Va parir... amb l’excavadora!per Cesc Prat

Campionat d’esquí al camp de golf per Domènec Miquel

Després de la rierada, la gran nevada

per Josep Prat i Castán

Un Nadal sense torrons i un mort per enterrar

per Joan Pinyot i Garròs

Policia de guàrdia per Núria Sala i Ventura

Tornar a sacrificar a casa per Ernest Vilàs

Experiments amb cava per Joan Codina Torrents

El brou de la cantina per Pruden Panadés

Néixer i morir colgats de neu per Jaume Rifà i Solé

El fotògraf que vapujar al campanar

per Josep M. Abril López

De les Arenes a Montserrat per Santi Rius i Casas

La grossa de Nadal per Joan Garriga

Feina extra a les fàbriques per Miquel Sánchez

Si no em trobes darrera l’autobús per Vicenç Relats i Casas

80

82

84

88

91

92

95

97

99

102

106

108

110

56

48

62

66

72

73

74

78

68

70

nCARPETA

COLGATS DE NEU

Page 17: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Vallesos 49

Coordinació: Vicenç Relats i Casas, director de Vallesos

El Nadal del 1962, ara fa just mig segle, els pobles i ciutats delVallès i d’altres comarques catalanes van viure una nevada ex-cepcional, amb paisatges de pessebre, com trets d’Escandinà-via. Va ser tot un espectacle en què la il·lusió i la sorpresa ini-cials van deixar pas aviat a les preocupacions pel trasbals delcol·lapse causat. A les planes que vénen a continuació, hi tro-bareu tota mena d’imatges, explicacions, records i facècies delsque van gaudir i patir el que en la memòria popular ha quedatimmortalitzat com la nevada del 1962.

Com si es tractés d’una estació d’esquí, Vista Alegre, a Terrassa, va fer sortir una bona collad’esportistes de neu. Foto: Carles Duran. Ajuntament de Terrassa, Arxiu Municipal. Reg: 10-B90-058808.

El desembre congelat del 1962

Page 18: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

CARPETA COLGATS DE NEUn

Vallesos56

El 1962, un any meteorològicmogut, en què “tot s’ajunta”

LES NEVADES ESPECTACULARS COM LA DE FA MIG SEGLE ES REPETIRAN I FINS I TOT PODEN SER SUPERIORS A CAUSA DE L’ESCALFAMENT GLOBAL DEL PLANETA

Hi ha anys que deixen empremta en la memò-ria col·lectiva de les persones. L’any 1932, perexemple, va nevar per sobre de mil metres enalguns punts del Pirineu en ple juliol i fins i tota les zones altes dels Ports. A l’agost s’inunda-ven, amb grans ventades, diverses ciutats espa-nyoles. El 1994 una gran sequera matavamilers de roures i alzines els nou primers mesosde l’any. El 31 d’agost, un tornado a l’Esplugade Francolí es convertia en el més ben filmatfins a la data. El 10 d’octubre mig Catalunyapatia inundacions pels aiguats.

El 1962 va ser un any d’aquests moguts enquè “tot s’ajunta”. Buscar-hi una explicació ana-litzant el clima no es troba.

Fa pocs mesos, en aquestes mateixes pàginesde Vallesos, us narrava l’episodi de l’aiguat del25 de setembre del 1962, especialment a lanostra comarca. La tardor va portar tambémolta pluja. A Terrassa, per exemple, en el tri-mestre de tardor es van recollir 650 l/m2!

Arriba però el Nadal d’aquell any un anticiclópotent cap als països nòrdics. Amb un pressióal seu centre de, gairebé, 1.050 hPa implica fred

Text: Francesc Mauri,meteoròleg

Page 19: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Vallesos 57

siberià a molts països centrals europeus. Eldia 24 l’advecció freda anava baixant de la-titud. A Suïssa molts termòmetres s’a-costaven als 15 sota zero. París oBrussel·les al voltant dels 7 i 8 sota zero.El fred ja trucava a la porta de Catalunyaamb valors pròxims als 0 graus cap a lacosta i de fins a 21 graus sota zero al Portde la Bonaigua. Al mediterrani occiden-tal una activa borrasca cap a Sardenyaguanyava força i s’acostava cap a la costacatalana. Les dades del Servicio Meteo-rológico Nacional donen una màxima aBarcelona de 3,2 graus positius el dia 24 iuna mínima de -2 graus centígrads.

Arriba l’hora de la Missa delGall i molts dels que esteullegint aquestes ratlles re-cordeu com va ser el mo-ment en què va començar anevar o, fins i tot quan ensortir-ne, la neu ja agafavaen alguns punts.

Sol al Pirineu, nevada a l’interior i el litoral

Durant la Nit de Nadalla nevada es va intensificar iel dia 25 es va llevar amb unbon sol al Pirineu i amb unanevada ben intensa a moltspunts del litoral i prelitoral. El fet de fersol al Pirineu va facilitar que poguessinvenir màquines des d’Andorra especial-ment enviades per Andreu Claret. AlVallès, segons el Servicio MeteorológicoNacional, es van acumular a Sabadell oTerrassa al voltant dels 65 centímetres.Cap a Sant Llorenç del Munt, probable-ment es van acostar als 80 centímetres.

Cal dir que aquests gruixos són enre-gistrats als observatoris. Els vents delnord-est forts, van afavorir congestes, amolts punts, superiors al metre de neu!

El panorama, en llevar-se el dia, va

n

A l’esquerra, la plaça de l’Ajuntament deLlinars del Vallès. Foto: Rosa Masjuan, meteomataro.com.

CARPETA COLGATS DE NEU

Cardedeu pres per la neu. Tresimatges de Cardedeu: una pano-ràmica del poble, la carretera, to-talment instransitable i, a sota, laGranja Viader on l'empresari làc-tic Joan Viader Roger s’havia in-ventat el Cacaolat, el primer batutde cacau fabricat industrialment atot el món. Fotos: Josep Soler. Arxiu de laLlibreria Compàs de Cardedeu

Page 20: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

CARPETA COLGATS DE NEUn

Vallesos92

ENTRE MOLTS RECORDS QUE EM VÉNEN COM UN FLAIX, RECORDO LAFEINA QUE VAIG TENIR A RECUPERAR EL XAMPANY DEL DIA DE NADAL

QUE HAVIA COLGAT A LA NEU A L’EIXIDA DE CASA, A MOLLET

Text: Joan Codina Torrents | Fotografies: Josep Vizcarra

Haig de reconèixer que la ment, a vega-des, ens gasta jugades gracioses. I és curiósque ara estigui recordant la nevada a Mo-llet del desembre del 1962 i que es donila casualitat que ara fa uns mesos, en unaexposició de fotos sobre aquella nevadadel fotògraf Josep Vizcarra a les sales deLa Marineta, m’hi trobés retratat.

La vaig anar a veure amb la meva es-posa i les meves nétes i, ves per on, en unade les fotos, a la cantonada on hi havia laFarmàcia Foz, hi ha una imatge fosca, pe-tita i una mica desenfocada, que al veure-la em va causar una forta impressió. Comun flaix em va venir a la memòria queaquell noiet de la foto sóc jo mateix. En

aquell moment, jo tenia 13 anys. Suposoque havia anat a comprar pa a cal FornerNou. A la porta de cal Catafau, s’hi potveure la Rosita Catafau. I tocant als edi-ficis, es veu també el petit espai que lagent va obrir per les voreres per passarpels carrers, però no pas per anar d’uncantó a l’altre del carrer.

Aquesta imatge és la que evoca Joan Codina. Ell és el quart xicot començantper l’esquerra, sota el tendalt de ratlles amb una bola de neu a la mà.

Experiments amb cava

Page 21: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Si tiro enrere la memòria i em situo alvespre del 24 de desembre del 1962, emvénen com a trossos, escapçats pel pasdels anys, tota una sèrie d’imatges. Re-cordo que, tal com era costum en aquellaèpoca, amb els meus pares i el meu germàvàrem anar a la Missa del Gall. No feiapas molt de fred, sinó que era la tempe-ratura normal per a finals de desembre.Quan vàrem entrar a l’església, no ne-vava, i en canvi, al sortir, ja va començara caure la neu, en la típica forma de flocslents i silenciosos. Tots estàvem moltcontents, perquè trobàvem que era bonicveure nevar la vigília de Nadal.

L’endemà al matí, vam veure que du-rant tota la nit no havia parat de nevar, il’espectacle que es veia des de la finestradel menjador de casa era preciós. La teu-lada de l’edifici del teatre del Tabaran es-tava tota coberta de neu, i al pati de casaja hi n’havia més d’un pam. Amb el meugermà vam acabar de muntar el pessebredel menjador, mentre que de la cuina ensortia l’olor de l’escudella que la mareanava preparant per al dinar de Nadal.

Més fresc que a la neveraVaig voler fer un dels experiments

que a la meva edat em semblaven molt

interessants. En aquella època, noméses tenia costum de veure una mica decava per la Festa Major i per Nadal.Doncs ja em tens a mi agafant una am-polla de cava de les del rebost, obrint laporta de l’eixida, on ja hi havien uns dospams de neu, i enterrant l’ampolla decava a la neu, ja que volia veure quincava quedaria més fresc, si el de dins dela nevera o el que jo posava a la neu.

Mentrestant, seguia nevant i el casés que quan al cap de dues o tres hores,arribada l’hora de menjar el rostit, emvaig aixecar per anar a treure l’ampollade cava ja hi havia un metre de neuacumulada. Llavors, amb el pes propide l’ampolla, que havia anat caient, lafeina que vaig tenir a trobar el cava.Em va costar, però al final el vaig tro-bar, i estava ben fresquet, més que el dela nevera.

De la tarda de Nadal, en recordo so-bretot les estones mirant simplementcom nevava. I no parava de nevar. L’en-demà al matí, Sant Esteve, el gruix deneu ja era més preocupant. La quantitatque se n’acumulava al davant de latenda, al carrer Berenguer III, era tantaque quasi no podíem veure el bar de cal

Regino, que estava a l’altre costat de laRambla, enfront de casa.

Entre el meu pare, el meu germà i jo,vam agafar les pales que teníem al taller,i juntament amb el veí que tenia unagranja de llet, allà on ara hi ha la rellot-geria del costat de la Xurreria, vam anarobrint un caminet des de l’avinguda Lli-bertat (en aquella època avenida JoséAntonio), fins al tros del carrer Beren-guer III.

A mig matí, la cosa ja es va anar po-sant més preocupant, ja que si no emfalla la memòria, l’Ajuntament va reco-manar que els veïns traguessin la neudels terrats, perquè hi havia perill queamb el pes de la neu humida algun ter-rat s’enfonsés. I aquí ja varen començaralgunes discussions, ja que recordo quealguns veïns dels blocs de pisos treien laneu i la tiraven del terrat al carrer, demanera que alguns cotxes que estavenaparcats al carrer van quedar aixafats. Ialtres que al treure la neu del balcó, la

L'edifici de l'Ateneu al fons, amb les duesàguiles cobertes per la neu.

Vallesos 93

La Plaça de l’ajuntament de Mollet, ben plena de neu. La feina va ser pels voluntaris que,com els dos homes de la imatge, van anar obrint camí per tot el poble.

Page 22: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Vallesos88

CARPETA COLGATS DE NEUn

Policia de guàrdiaL’AGENT TOMÀS COLL DE GRANOLLERS VA HAVER D’ATENDRE TOTA MENA

D’INCIDÈNCIES PER LA NEVADA: DES D’ACOMPANYAR UNA PARTERA A L’HOSPITAL AMB UNA LLITERA A PEU, FINS A REPARTIR PALES PER TREURE LA NEU DELS CARRERS

Text: Núria Sala i Ventura | Fotografies: Esteve Sala i Cortès

L’agent Tomàs Coll treballava a la policialocal de Granollers des dels vint-i-tresanys. Era un bon jan, sempre disposat adonar un cop de mà a qui convingués. Elvan fer inspector del mercat de la ciutat(el qui controla les vendes i trampes d’undijous qualsevol sota la Porxada). Tambéduia una moto, cosa que fa cinquantaanys no es veia gaire, i anava amunt i avallper tota la ciutat, fet pel qual va conèixermolta gent. El local de la policia era alcarrer de Santa Apol·lònia, al darrere del’Ajuntament, entre la plaça de les Olles iel que avui és la plaça Folch i Torras i alcostat de l’antiga presó.

El dia de Nadal de 1962 va començara nevar ben d’hora al matí. Com és de su-posar, la neu un dia de Nadal alegra lajornada. La quitxalla fa ninots de neu, elmés ganàpies fan guerra de boles ... i ale-gra el paisatge. Però qui hauria de dir queuna mica de neu provocaria aquell enre-nou? Al final del dia, tothom es veuriaafectat per la nevada.

Per començar, els seus veïns més pro-pers: la Teresa Pascual i l’Esteve Sala, unmatrimoni jove que esperaven la seva pri-mera criatura i que tenia ganes d’arribarjust el dia de Nadal. De bon matí, van cri-dar l’ambulància i l’agent de la policia vapujar al costat del conductor, mentre ellsdos –i mig– seien al darrere. Amb dificul-tats, van anar avançant fins a l’inici de lapujada de l’Hospital, quan l’ambulància jano va poder més i van haver d’obrir-se camía peu entre la neu, que aleshores ja arribava

al pam d’alçada, portant la Teresa amb lallitera. El senyor Tomàs recorda com, quana la Teresa li va agafar fred, ell li va deixarla seva jaqueta de policia. Feliçment, vanarribar bé a la sala de parts de l’hospital.

L’equip del doctor Reixach va fer un tre-ball excel·lent, tot i que no hi havia calefac-ció al quiròfan, i a la criatura la van haverd’escalfar amb llum elèctrica. A les dotzedel migdia en punt, en Sebastià Sala –el

Sebastià Sala, nascut el dia de la nevada, amb els seus pares

Page 23: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

n

nounat– va néixer perfectament sa i es-talvi, amb tanta memòria que encara avuidiu que se’n recorda d’aquell dia.

A fora, però, seguia nevant, i a migmatí l’Ajuntament ja havia muntat un sis-tema per coordinar l’emergència que du-raria uns quants dies, en el qual hiparticipava tothom: l’alcalde i els regidors,la policia municipal, la Creu Roja, la Gu-àrdia Civil, un centenar de voluntaris i,fins i tot, el destacament de soldats de lesFranqueses, intentant comunicar-se ambla població per la ràdio de la ciutat.

I varen coordinar-se per atendre elsafectats per la nevada. Per exemple, repar-tint pales entre la població per deixarespai de pas entre les voreres. Tomàs Collrecorda com van haver de fer camí pelsforners de la Roca. Allà no hi havia fari-neres i el pa s’havia de fer igualment. Pertant, van fer mans i mànigues per aconse-guir obrir un petit pas per la neu, que demoment devia ser d’uns cinquanta centí-metres, per arribar a Granollers on, mal-grat la neu, sí que hi havia farina.

El nivell de la neu anava pujant i, tot ique no era gaire compacte, va arribar aacumular-se un metre per damunt de les

voreres i carrers. I el que preocupava erala que es concentrava a sobre de les teu-lades. Entre tots, van començar les tas-ques de neteja –repartint pales pernetejar les voreres– i obrint camins quanera necessari.

De bon principi, ja es va veure queGranollers s’havia quedat incomunicada,sobretot per tren. Un parell de comboishavien quedat aturats entre les diverses es-tacions, un a la sortida del túnel de la Fo-radada. Una brigada de voluntaris va

CARPETA COLGATS DE NEU

Vallesos 89

La pujada a l'Hospital Asil de Granollers i el mateix hospital, ben plens de neu, l'endemà de la nevada. A sota, l’agent Tomàs Coll, queexplica les incidències que va haver d’atendre aquelles jornades.

Page 24: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

CARPETA COLGATS DE NEUn

haver de sortir a rescatar les persones afec-tades, entre les quals gent gran i criatures.Totes les persones eren ateses i allotjadesa l’Hospital Asil, a les Franciscanes del’Anna Mogas, als convents de les Carme-lites i de les Josefines i, fins i tot, en casesparticulars. I és que tota la població es vamostrar acollidora amb la gent que nopodia ser el dia de Nadal a casa seva perculpa de la nevada.

En aquells dies, pels entorns de Grano-llers s’hi estaven fent dues obres molt

grans que també es van veure perjudicadesper la gran massa de neu. L’autovia de l’A-metlla i la gran canalització de les aigüesdel Ter també varen requerir els ajuts de laciutat i, al seu torn, van poder ajudar aGranollers i les poblacions veïnes, per ex-emple facilitant un enorme tractor-erugaper netejar carrers i carreteres.

Les xifres assenyalen que també hi vahaver un mort a Granollers. El senyor JoséLópez Espinosa, guàrdia civil jubilat, jaforça gran, que tenia problemes de cor, i

que el van trobar mort quan anava a tre-ballar a la granja Ginesta de Palou.

Aquella capa blanca que ho cobriatot, l’endemà havia adquirit un gruixd’entre un metre i un metre i mig. I tri-garia a desfer-se, ben bé, una setmana.Però, com molt bé recorda l’exagentTomàs Coll, malgrat la precarietat derecursos i serveis de l’època, hauria estatmolt pitjor si, des d’un bon inici, tota laciutat, des d’autoritats a voluntaris, nos’hagués posat a refer la situació, aju-dant-se i cooperant entre sí, per restablirla normalitat d’una vila que, si més noper uns dies, va passar de la grisor delmoment a la blancor de la neu

El prestigiós artista de la ceràmica Antoni Cumella amb la seva família al portal de casaseva. Al costat, un jove Jordi Benito, que més tard també seria valorat com a pintor, traientneu de l’eixida.

v

Rutes modernistesi itineraris guiats cada mes

Centre de Visitants obert tot l’any

Fira de la Botifarra 16 i 17 de febrer

Campanya comercial“Quedem dissabte tarda”durant les festes del Nadal

Visita la Garriga!

Més informació a visitalagarriga.cat i lagarriga.cati també

Page 25: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

nCONJUNT DE BÉNS, VALORS QUE POSSEEIXENUNA PERSONA, UNA COMUNITAT

Patrimoni

HISTÒRIAper Roger Prims

ARQUEOLOGIAper Montse Tenas

BIOGRAFIAper Joan Saborido

NUMISMÀTICAper Miquel Crusafont

TEATREper Francesc Viñas

LLEGENDESper Sergi Ramírez

EXCURSIONISMEper Albert i Òscar Masó

FAUNAper Carles Flaquer i Antoni Arrizabalaga

PAISATGESper Carles Rué

FESTESper Martí Ribas

HISTÒRIAper Domènec Miquel

ARQUITECTURAper Maria Garganté

114

118

121

124

126

130

132

135

138

140

142

144

Page 26: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

114

nPatrimoni HISTÒRIA

Enguany ha fet 120 anys que a Manresa s’hi va celebrar unasessió que va acabar per esdevenir històrica i que va comptaramb la participació de destacats hisendats vallesans. Es tractade la Primera Assemblea de la Unió Catalanista en la quals'hi van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Ca-talana. En efecte, aquesta reunió va ser la de les Bases deManresa, de les quals, els seus promotors esperaven “que tro-bin ellas favorable ressó en nostra terra y pugan contribuirá la futura prosperitat y grandesa de nostra estimada Cata-lunya”. Les Bases constitueixen lacertificació que la (re)presa deconsciència per part d'un dels ter-ritoris del país, en aquest cas elPrincipat, s'anava fent efectiva i s'a-nava materialitzant en propostesconcretes, després del solc obert enla Guerra de Successió i de l'anor-reament de les institucions pròpiesdels Països Catalans del sud de l'Al-bera.

L'organització convocant d'a-questa primera assemblea, la UnióCatalanista, havia nascut un anyabans, fruit d'un procés de confluènciade les diferents societats catalanistesimpulsat per la Lliga de Catalunya,després de l'èxit aconseguit en la campanya en defensa delCodi Civil català. De fet, la combinació del moviment renai-xentista cultural amb el fracàs de l'experiència setembrista irepublicana (1868-1874) i la no-adhesió-sense-fissures alrègim canovista per part d'alguns sectors de les elits principa-

tines i de les classes populars havien generat unsubstrat en el qual el catalanisme podia anar pre-nent extensió quantitativa. El pòsit anticentra-lista dels moviments populars (carlisme irepublicanisme), la incansable tasca organitza-tiva i de difusió de l’aleshores particularisme deValentí Almirall al llarg d'una dècada i l'aporta-ció dels sectors més connectats amb el catoli-cisme (amb un eminent paper del vigatanisme)van anar sedimentant en una naturalesa cada

vegada més política del moviment.

Arrelament popular i territorialLa Unió no va néixer com a partit polític, però aspirava a

crear un moviment catalanista amb arrelament popular i ter-ritorial i va celebrar totes les seves assemblees, llevat de la de

Els vallesans de les Bases de Manresa

Text: Roger Prims | Fotografies: Biblioteca de Catalunya

A sobre, dibuix de Jaume Pahissa del moment de l’aprovació deles Bases de Manresa. Fotos: Biblioteca de Catalunya.A sota; segell de la Unió Catalanista.

Hisendats del Vallès van incidir en el primer corpus de reivindicaciócatalanista i Enric Prat de la Riba en va ser la figura més destacada

Vallesos

Page 27: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

nHISTÒRIA Patrimoni

1904, fora de Barcelona. Tot i això, la seva activitat va anarpoc més enllà de l'assemblea anual que celebrava i els centresescampats per les comarques del Principat van actuar com aateneus de poble. Es van crear seccions juvenils i obreres (LaFalç se'n definia) i fins i tot es va crear un grup antirepressiu(La Reixa, l'11 de setembre de 1901), del qual només en po-dien formar part aquells qui haguessin estat detinguts en al-guna ocasió a causa d'activitats catalanistes. Així mateix, capa final de segle la Unió assolia la plenitud amb la incorporaciód'elements del Centre Escolar Catalanista i dependents de co-merç.

De l'assemblea celebrada a Manresa entre el 25 i el 27 demarç de 1892 en va sorgir un projecte de reforma de l'Estatespanyol basat en el programa del catalanisme que, a més, hau-ria de perdurar com a marc d'actuació, o almenys de referèn-

cia, per part de la cara hegemònica del moviment en el tom-bant de segle. L'esmena anava dirigida cap al sistema de la Res-tauració, reformant-lo en sentit descentralitzador perdesembocar en autonomia per Catalunya, malgrat que no esqüestionés l'ordre social. Probablement, el més innovador -i

Vallesos 115

Enric Prat de la RIba, un vallesà il·lustre que va encapçalar la representació de la comarca.

I quins van ser els representants vallesans en aquellasessió? Vegem primer els noms dels qui del Vallès admi-nistratiu d'avui van participar en les jornades de Manresad'abans-d'ahir. Els delegats es van distribuir per procedèn-cia i ocupació de la següent manera, segons la denominacióterritorial que llavors van utilitzar:

- Caldes de Montbui: Pere Argemí, propietari (probable-ment es tracta de Pere Argemí i Guasch, que va participaren d'altres assemblees catalanistes i també va ser secretaride jutjat).

- Castellar del Vallès: Pere Vergés, metge.- Comarca de l'Alt Vallès: Josep Rovira de Villar i de Viver,

propietari (Les Franqueses); Josep Mas i Pascual, hisendat(Palaudàries, Lliçà d'Amunt); Tomàs Balvey i Martorell, pro-pietari (Cardedeu).

- Comarca del Baix Vallès: Vicenç Plantada i Fonolleda,propietari, mestre i veterinari (Mollet del Vallès); Jaume La-coma i Alié, metge (Ripollet); Emili Buxó i Bargay, enginyerindustrial (Ripollet).

- Comarca del Congost: Ramon Pareras i Noguera, hisen-dat (La Garriga); Jaume Aregall i Vila, propietari (Aiguafreda.A la llista oficial de delegats consta com a “Josep”); JosepFabregar i Masmitjà (Tagamanent. Consta com a “Josep Fá-bregas i Casamitjana”).

- Comarca del Moianès: Esteve Prat de la Riba i Maga-rins, propietari (Castellterçol); Antoni Oller i Sarrà, propie-tari (Castellterçol); Josep M. Salavert i Brujas, industrial (noconsta, però era nascut a Castellterçol i residia a Sabadell.Va ser delegat amb només vint anys).

- Comarca del Tordera: Miquel Draper i Batllori, apotecari(Sant Celoni).

- Granollers: Esteve Pedrals i Marsà, advocat (no hi vaassistir).

- Rubí: Marià Ramoneda i Llunell, hisendat.- Sabadell: Antoni de Pàdua Capmany i Borri, industrial;

Modest Duran i Folguera, fabricant.- Terrassa: Jaume Ballber i Casals, industrial; Josep

Soler i Palet, advocat i propietari.

Representants vallesans

Page 28: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

nPatrimoni PAISATGE

Visió dels paisatges vallesansText: Carles Rué i Miras | Fotografia: Josep Prims

2. Redescobrint la Plana del Vallès

La Plana del Vallès és, a grans trets, l’extensió que va del congostde Montcada a la línia que uniria Sant Pere de Vilamajor i Cà-noves amb la Garriga, Caldes de Montbui, Sentmenat, Caste-llar i Terrassa, i des de Rubí fins a Vilalba Sasserra, amb el límitcontraposat que imposa la serralada litoral. Des dels altívols iaccidentats relleus del capdamunt del cim de la Mola o del san-tuari del Puiggraciós, només per anomenar dues de les granstalaies pròpiament vallesanes, aquesta plana es percep llisa isense massa patiments. Els breus relleus hi quedaran difumi-nats per la distància, les boirines i, també, la pàtina de gasos ifums que, sovint, amb la inversió tèrmica, reposen ajaçats entota la seva extensió. Des d’aquí dalt estant, a més, una de lescaracterístiques més tangibles percebudes d’aquesta intervin-guda plana del Vallès, és la seva aglomerada trama urbanísticai industrial. Un espai de relleu fàcil en el qual fer créixer pobles,ciutats, polígons, infraestructures i vials ha estat bufar i fer am-polles. Ara bé, si baixem dels altius pedestals de l’amfiteatredels seus marges i ens posem a caminar per molts dels seus ra-cons, podrem viure amb la pròpia suor del cos que aquesta ex-tensió és, en gran part, una contínua i discreta ondulació defranges de carenes i valls. Pertot petits turons i carenes embos-cades –algunes encara, sí– i les seves contraposades valls ambels seus rius, rieres i rierols, pràcticament tots cursos d’aigua tri-butaris del riu Besòs, exceptuant els de la zona de Terrassa iRubí, que s’aboquen ja al Llobregat. Ni els polígons ni les car-reteres (deixant a part les autopistes i altres grans obres públi-ques, que arrasen amb tot allò que se’ls posi per davant), nohan quedat al marge d’aquesta realitat. Només en alguns in-

drets molt concrets, generalment alguns centenars de metresa banda i banda d’alguns cursos fluvials, la plana respon certa-ment al seu màxim atribut.

Si el que volem és evitar precisament la laberíntica trama ur-bana i suburbana, caldrà intentar estirar-se per les poc altívolescarenes i fins a les discretes capçaleres de les valls, abillades al-gunes encara amb boscos i bosquets, generalment de pins, peròamb raconades d’alzines i algun roure mig perdut. Vegetacióque juga a crear amagatalls a tocar dels camps oberts de cereals(probablement en vessants que abans ocupava la vinya), i deles escadusseres vessanes d’ametllers i olivers que, en moltscasos, agonitzen i aguanten com poden. No obstant, fins aaquestes carenes s’han atrevit a enfilar-se, també, les extenses icopioses urbanitzacions, exemplificant i tendint cap al poc en-certat model de ciutat difusa. S’ha fugit, amb poca traça, de lamorfologia compacta per la qual, fins a l’arribada de l’explosiódemogràfica i, sobretot, la febre constructora, es caracteritza-ven els nuclis mediterranis i, per tant, del Vallès. Certament,venim d’un intuïtiu equilibri morfològic i territorial que per-metia dir amb orgull “al Vallès, de res, massa”, tal i com en feiaesment Pere Quart, el poeta de Sabadell, que, lliurat a la nos-tàlgia de l’exili, escrivia en els seus cèlebres versos: “En ma terradel Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra (...).

Aquest secular i maltractat mosaic agroforestal esquitxatde masies aïllades típic de la plana vallesana, encara percep-tible en la mesura que deixem les zones més intensament ur-banitzades, fa bo de veure cap a les rodalies del reivindicat

Page 29: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

nPAISATGE Patrimoni

A sota, la plana del Vallès des del Farell.

Carles Rué i Miras és pedagog i divulgador del patrimoni cultural

Gallecs, entre Mollet i la carretera que uneix Parets amb lariera de Caldes, així com a la zona de Corró d’Amunt i Ma-rata o a algunes de les parts més enlairades entre riu i riu dela resta del territori, rius com el Besòs, el Tenes, el Mogent,la riera de Caldes, el Ripoll, el Sec, la riera de les Arenes,...Cursos fluvials tots ells relativament modestos i domesticats,pràcticament secs en ple estiu, propis de l’irregular règim depluges del clima mediterrani, encara que antany més d’unensurt havien protagonitzat quan, de tant en tant, les aigüessortien de mare, furioses, després d’un període de pluges per-sistents. En aquests vorals riberencs, entre riuada i riuada,s’ha anat teixint, en determinats indrets, un mosaic més aviatcaòtic d’agricultura de regadiu, basada majoritàriament enpetites extensions d’horta, moltes d’elles per al propi abas-tament familiar. Una agricultura –ara periurbana, en diuen–que resisteix a empentes i rodolons. En alguns d’aquestshorts, si més no, es recupera sortosament la producció demongeta del ganxet, de tanta anomenada gastronòmica. Sihi volem tafanejar, però, no serà estrany trobar-nos, tot ca-minant per un corriol entre els horts, amb un vell i atrotinatsomier que, figurant una porta o un filat, ens barra el pas deforma frustrant i irremeiable.

Si sortim a caminar avançada la tardor, o ja en ple hivern,per algunes d’aquestes lleus fondalades, podem tenir la com-panyia, sobretot de bon matí, de la sensual boira baixa, ques’esfilagarsa seguint els cursos dels rius, amanyagant els tambépocs boscos de ribera que s’hi arrapen fugint de la febre urbana.Alberedes, pollancredes i platanedes, que han patit molt o pocl’acció antròpica, i també, en algunes sorprenents raconades,gatells, avellaners, verns i els pocs oms que encara potserpodem trobar. Caldrà buscar-los bé, sense presses, perquè res-ten als millors amagatalls de la plana del Vallès, tot evocant lespopulars fontades tan típiques del lleure dels nostres avis. Al-gunes passejades, doncs, per racons fluvials del riu Ripoll, delCongost o del Tenes, per exemple, encara poden arribar a sor-prendre pel seu relatiu bon estat de conservació. Farem bé,doncs, de deixar-nos-hi endur.

Cal poder caminar per aquesta sovint cridòria de terrer itrencar així, en part, algunes suposicions, prejudicis i maleficiscreats a partir de l’intens creixement industrial cap aquí. Enaquest sentit, sovint sembla que, molt o poc, els vallesans ha-guem girat l’esquena al nostre territori de la plana, seguramentmés encaparrats en posar endreça als nuclis urbans, sorgits lamajoria amb les presses i la manca de planificació pròpia delsanys de caòtic creixement i com a corredor de pas de grans vialsde caràcter internacional. A poc a poc, però, l’autoestima crei-xent va arrelant en projectes de recuperació de la memòriacol·lectiva i d’ordenació i preservació del paisatge que caldràseguir amb interès. Tenim una segona oportunitat encara? Simés no, amb ànims i bones cames, podem jugar a descobrir ifruir d’una peculiar xarxa de camins rals, antics camins ruralso trams de camí ramader, així com, pels més mandrosos a esti-rar les cames, d’algunes de les antigues carreteres que uneixendiferents nuclis del Vallès oferint-nos els seus antics traçats si-nuosos, amunt i avall de les contínues ondulacions, certamenttrams de recorregut d’un gran interès paisatgístic. En són bonsexemples les carreteres que uneixen Terrassa amb Castellar delVallès i Sabadell amb Matadepera, ja fins al límit amb els pri-mers contraforts de Sant Llorenç del Munt, travessant paratgesboscosos i agroforestals força extensos, així com les que unei-xen Sabadell i Polinyà amb Sentmenat, o les que uneixen Gra-nollers, Cardedeu i Sant Antoni de Vilamajor amb Cànoves.A més, si triem bé l’itinerari, podem fer-lo passar per algun delsmenhirs prehistòrics o alguna vil·la romana (com la de can Ter-rers, a la Garriga), per alguns castells d’origen medieval (comel de la Roca o el de Santiga), o per alguns dels interessants ele-ments de patrimoni religiós, com el monestir de Sant Cugat,les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Santa Maria de Llerona,o Santa Maria de Gallecs i, encara, per qualsevol de les nom-broses ermites escampades a tort i dret, indrets tots ells de granvalor simbòlic i espiritual. I si hi coincidim amb la novella pri-mavera, podrem aturar-nos a la revolta d’un camí carener i res-pirar a fons el perfum de la poc discreta ginesta, clapant de groccridaner algun vessant de brolla assolellada.

Page 30: Vallesos 4. Tardor/hivern 2012

Vallesos

EL MAIG DEL 1619, MARGARIDA CODONYERA, DE LA GARRIGA, ÉS ENGARJOLADA I ACUSADA DE BRUIXA.

AQUEST FET VA INICIAR UNA DEMENCIAL CACERA QUE VA ENTELAR TOT EL VALLÈS. AIXÍ, ALS INICIS DEL

SEGLE XVII, EN POBLACIONS VALLESANES COM SABADELL, CALDES DE MONTBUI, CASTELLTERÇOL, I TAN-

TES D’ALTRES, HI VA HAVER UNA GRAN QUANTITAT DE PROCESSOS JUDICIALS CONTRA DONES ACUSADES

DE BRUIXERIA QUE VAN DESENCADENAR CENTENARS D’EXECUCIONS. I SE’N SABEN CASES I LLOCS, NOMS

DE VÍCTIMES I BOTXINS. UN FENOMEN MÍTIC QUE AVUI INTERPRETEM REVESTIT DE LLEGENDA, PERÒ QUE

VA SER UNA AUTÈNTICA TRAGÈDIA AMB TORTURES I CONDEMNES A MORT DE BRUIXES. ES TRACTAVA,

SOBRETOT, DE PERSECUCIONS PROMOGUDES PEL MATEIX POBLE, DAVANT DE LES QUALS, SOVINT, LA

INQUISICIÓ HI VA HAVER D'INTERVENIR. L'ATRIBUCIÓ A LES BRUIXES DE LES CALAMITATS LOCALS APAI-

GAGAVA UN MALESTAR QUE FEIA PERILLAR L’APARENT PAU SOCIAL . AVUI LA BRUIXA ÉS VISTA COM UN

PERSONATGE POPULAR, DE CONTE I FESTES POPULARS, I DESPERTA UN INTERÈS CREIXENT.

MÉS NOMS I TRACES, MÉS ENTREVISTES, NOTÍCIES A HORES D’ARA,EL CONTE CONTAT, LA CALAIXERA I EL PATRIMONI.

n

NÚMERO 5 | PRIMAVERA-ESTIU 2013

Gent, terra i patrimoni

i també hi trobareu... a partir del 29 de maig del 2013,

a la venda el número 5

A sobre, el comunidor de Palaudàries des d’on els capellans miraven de desfer les pedregades que, inevitablement, s’atribuïen als encanteris deles bruixes.”Que caigui pedra seca a pesar de Déu i en nom del dimoni!”, era la invocació que, amb tota mena de tortures, confessaven les pobresdones. Foto: Josep PrimsA l’esquerra, llista de bruixes detingudes a Terrassa i dels familiars de la Inquisició que les custodiaven. Foto: Arxiu Comarcal de Terrassa.

CARPETAEL VALLÈS, TERRA DE BRUIXES