199

Josep M. Llobet i Portella

OCUMENTS SOBRE QUATRE

RETAULES CONSTRUÏTS A L'ESGLÉSIA

DE SANTA MARIA DE TÀRREGA

(1747-1768)

URTXD

200

DOCUMENTS SOBRE QUATRE RETAULES

CONSTRUÏTS A L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

DE TÀRREGA (1747-1768)

Josep M.Llobet i PortellaProfessor del CentreAssociat de la UNEDde Cervera

La localització de diversa documentació que,en la seva major part, creiem inèdita ens per-met oferir algunes notícies sobre quatre retau-les construïts a l’església targarina de SantaMaria, que era el temple parroquial, durant lasegona meitat del segle XVIII.1 El primerd’aquests retaule fou col·locat a la capella dela congregació dels Dolors de Maria Santíssi-ma, el segon a la capella de la confraria deNostra Senyora de l’Esperança i la PusíssimaSang de Jesucrist, el tercer a l’altar major del’església i el quart a la capella de la confrariade Nostra Senyora del Roser.

D’aquesta documentació localitzada, que esguarda als arxius històr ics comarcals deCervera i Tàrrega, donem, en aquest article,la transcripció dels catorze documents queconsiderem més importants.

1. Retaule dels Dolors de Maria Santíssima

D’aquest retaule només hem pogut localitzarel contracte, datat el 22 de maig de 1758, mit-jançant el qual el mestre lleidatà JosepMiragueló es comprometia a daurar-lo (Docu-ment número 1).

No sabem quan aquest retaule fou construït iquin artista el fabricà. Hi ha qui l’atribueix aPere Costa,2 mentre altres ens diuen que so-lament la imatge de la Mare de Déu dels Do-lors fou encarregada a l’esmentat escultor.3

Pere Costa el trobem treballant en algunes po-blacions de la Segarra els anys centrals delsegle XVIII.

Quant al treball de Josep Miragueló, aquestlleidatà havia de daurar el retaule dins un perío-de de temps que anava des del mes de maig de1758 fins al dia de Nadal del mateix any. Com apaga, rebria 400 lliures en cinc terminis.El retaule dels Dolors de Maria Santíssima

fou destruït l’any 1936. S’ha conservat, però,alguna fotografia d’ell (Làmina número 1).

2. Retaule de Nostra Senyora de l’Esperan-ça, la Puríssima Sang de Jesucrist i les San-tes Espines

La confraria de Nostra Senyora de la Espe-rança i la Puríssima Sang de Jesucrist, acolliaels pagesos targarins. Els seus membres pos-seïen una capella on s’hi trobava el reliquiaride les Santes Espines,4 en la qual decidiren,l’any 1757, fer construir un retaule. A aquestefecte, presentaren una súplica a l’ajuntamenttargarí, mitjançant la qual demanaven permísper a allargar el presbiteri de la capella i fer unretaule que contindria un sagrari per a col·locarel reliquiari de les Santes Espines, paticionsque foren acceptades.5

L’any 1758 es procedí a l’allargament de lacapella pels mestres de cases targarins IgnasiRoca i Magí Ballester i l’any següent s’encar-regà la construcció del retaule a Lluís Bonifaç,6

un escultor de Valls que havia presentat unaplanta de l’obra, en consideració «a ser muybuena dicha planta y a la habilidad de dichoescultor» (Document número 2). Els pactes,però, no foren escripturats fins a l’any 1760(Document número 3).

El retaule s’obraria a la vila de Valls segonsuna traça elaborada prèviament i quedaria en-llestit dins un termini que acabaria al final delmes de setembre de 1761. La fusta calia quefos d’àlber, poll, xiprer o tell i l’escultor, a més delretaule, faria una imatge de Crist clavat a la creu,sis candelers, la sacra, l’evangeli i el lavabo.

Una vegada acabat, el retaule seria transpor-tat a càrrec de la confraria des de Valls aTàrrega. La confraria pagaria, igualment, lesdespeses de col·locar-lo, tant les relatives al

201

mestre de cases i manobres com les que esproduirien pel proveïment de guix, panys, fron-tisses i altres ferros necessaris. A més, fariafer un plint de pedra picada d’acord amb elmodel que enviaria l’escultor. Els membres dela confraria tindrien un mes, des de l’acaba-ment del retaule, per a fer-lo visurar, però, encas de portar-ho a terme, les despeses aniri-en al seu càrrec. El preu del retaule i els seuscomplements fou fixat en 875 lliures, les qualsserien satisfetes en diverses pagues.

L’últim pagament del retaule es va realitzar elmes de desembre de 1764. En aquella data,Lluís Bonifaç reconeixia que havia rebut 75 lliu-res que eren la resta de l’import de la cons-trucció del retaule de la confraria de NostraSenyora de l’Esperança i la Puríssima Sangde Jesucrist (Document número 6).

Pocs mesos després d’acabat el retaule, elsmembres de la confraria acordaren fer-lo dau-rar i, a aquest efecte, pactaren amb dos ger-mans de Barcelona anomenats Francesc Vi-nyals i Manuel Vinyals. Aquests pactes ambels dauradors, que s’ecripturaren el dia 4 dejuliol de 1762, ens permeten saber que elsmestres disposaven d’un any per a daurar elretaule, que l’esmentat retaule havia de serdaurat enterament amb or de vint-i-dos quirats,llevat de la imatge de Crist i algunes parts deles figures, que havien de ser encarnades, idel fons de la creu que calia qua fos de lapis-làtzuli. Les parts de les figures que no mos-tressin la carn, com també els núvols i les alesdels àngels i dels serafins, serien daurades iestofades. També caldria que daurés els sis can-delers, la sacra, l’evangeli, el lavabo i una petitaimatge del Sant Crist (Document número 4).

Els dos germans dauradors rebrien, pels ma-terials i el treball, la quantitat de 1.175 lliures i,en cas que l’obra resultés totalment satisfac-tòria, s’hi afegiria 25 lliures de gratificació. Elpagament es faria en dos terminis.

Els dauradors degueren cumplir escrupulosa-ment les seves obligacions, ja que un mesabans de la data estipulada Francesc Vinyalsreconeixia que ja havia rebut les 1.200 lliures.Se’ls donà, doncs, la gratificació promesa (Do-cument número 5).

Aquest retaule fou destruït l’any 1936. Dispo-sem, però, d’una fotografia on es pot veure lacomposició del retaule i el bon art de l’escultorLluís Bonifaç (Làmina número 2).

3. Retaule de Santa Maria

El primer dia del mes de gener de l’any 1766,la construcció del retaule de l’altar major de

l’església de Santa Maria, de Tàrrega, fou ad-judicada a l’escultor barceloní Bartomeu So-ler, el qual havia competit amb el manresà Ja-cint Miquel i Sorts per tal d’aconseguir l’en-càrrec. L’obra es faria d’acord amb el pla i elperfil que havia elaborat l’escultor vallenc Llu-ís Bonifaç7 (Document número 7).

Tres mesos després, es procedí a escripturarl’acord, document que ens concreta que elcompromís de construir el retaule l’havienassumit dos escultors que eren pare i fill is’anomenaven igual: Bartomeu Soler. El re-taule es faria de fusta d’àlber, poll, tell o xi-prer ben seca i tallada «de lluna», constariade tres andanes, tindria un preu de 6.000 lliu-res, pagador en diverses parts, i es construi-ria dins un període de quatre anys. En aca-bar la primera andana, els escultors tindrienfets dotze candelers, la sacra, l’evangeli, ellavabo i una imatge de Crist clavat a la creu.Sabem que un dels dos fermances que sor-tiren en garantia dels escultors barceloninsfou Joan Güell, també escultor de Barcelona(Document número 8).

Adjudicada que fou l’obra, es presentà un nouoferiment fet per l’escultor Antoni Costa, deBerga, el qual es comprometia a construir elretaule per una sisena part menys del preuacordat (Document número 9). De moment, lesautoritats targarines sembla que no feren mas-sa cas a la pretensió de l’escultor berguedà,però la intervenció de les autoritats superiorscomportà el cessament de l’obra (Documentnúmero 10).

Davant aquesta situació, Bartomeu Soler,pare, va fer presentar un requeriment alsobrers de l’obra i sagristia de l’església deSanta Maria amb el qual demanava explica-cions. Els obrers, però, li van contestar quel’afer es trobava en mans del bisbe deSolsona (Document número 11).

Aquest requeriment és un document interes-sant perquè ens informa que el retaule s’esta-va construint amb fusta d’àlber i que al treballhi intervenia, a més de l’esmentat BartomeuSoler, tres escultors –un d’ells era, sens dub-te, el seu fill Bartomeu Soler– i tres arquitec-tes –dos d’aquests arquitectes devien serPau Deltayrés i Eudald Deltayrés, que erenpare i fill i són esmentats al document nú-mero 10–, per la qual cosa l’obra ja es troba-va avançada.

El problema es degué solucionar satisfactòri-ament, ja que a l’inici de l’any 1767 la primeraandana del retaule es trobava acabada. Hosabem perquè aquells dies els escultors rebe-ren 630 lliures que eren la resta d’un importde 1.000 lliures que havien de percebre una

202

vegada enllestida la susdita primera andana,segons establien les condicions del contracte(Document número 12).

Un altre document del mateix any, datat el 25d’octubre, ens fa suposar que en aquell tempsja es trobava construïda la segona andana delretaule, atès que els escultors havien rebutunes 3.000 lliures en total (Document número13). Si llegim el contracte, veurem que homestipula que es pagarà 1.000 lliures el dia quees faci aquest document, 1.000 lliures més enacabar la primera andana i altres 1.000 en aca-bar la segona andana. Només faltava, doncs,obrar la tercera i última andana del retaule, cosaque es degué fer durant els mesos següents.

Aquest retaule de l’altar major de l’església deSanta Maria, de Tàrrega, atès que es fixà unperíode de quatre anys per a la seva construc-ció i fou valorat en 6.000 lliures, una quantitatmolt elevada, degué ser una obra monumen-tal. Malauradament fou destruït per un incendiel 26 de maig de 1845.8.

4. Retaule de Nostra Senyora del Roser

Un altre dels retaules destinats a l’esglésiatargarina de Santa Maria fou el de Nostra Se-nyora del Roser. Va ser contractat el primer diad’octubre de 1768 entre els capitans de la con-fraria d’aquest nom i Bartomeu Soler, fill del’escultor del mateix nom i també escultor (Do-cument número 14).

Aquesta obra, com era habitaul, s’havia de fera partir d’una traça que mostrava el pla i elperfil del retaule. En aquesta ocasió, però, al’altar de la capella que la confraria tenia a l’es-glésia parroquial ja hi havia escultures que re-presentaven la Verge, el Cor de Jesús i unsàngels, per la qual cosa calia col·locar aques-tes peces al nou retaule.

D’altra banda, a més de tot allò indicat a latraça, l’escultor hi havia d’afegir la representa-ció de cinc misteris de goig, dos a cada costat

de la figura de la Verge i l’altre a la peanya otron que la sostenia, i un conjunt de dotze can-delers, una imatge de Crist clavat a la creu, lasacra, el lavabo i l’evangeli.

El retaule seria fet dins un període d’un any il’escultor rebria en total 500 lliures, les quals liserien donades en quatre pagaments. Elsmembres de la confraria es reservaven el dretde fer visurar el retaule, una vegada acabat,en cas que ho creguessin convenient.

Aquest retaule també fou destruït l’any 1936 inomés el podem observar mitjançant una fo-tografia (Làmina número 3).

5. Nòmina dels operaris esmentats als do-cuments

Retaule dels Dolors de Maria Santíssima- Josep Miragueló, daurador, de Lleida (1758).

Retaule de Nostra Senyora de l’Esperança, laPuríssima Sang de Jesucrist i les Santes Es-pines- Lluís Bonifaç, escultor, de Valls (1759-1761).- Francesc Vinyals i Manuel Vinyals, germans,

dauradors, de Barcelona (1762-1763).

Retaule de Santa Maria- Lluís Bonifaç, escultor, de Valls, autor de la

traça (1765).- Jacint Miquel i Sorts, escultor, de Manresa,

pretendent refusat (1766).- Antoni Costa, escultor, de Berga, pretendent

refusat (1766).- Joan Güell, escultor, de Barcelona, ferman-

ça (1766).- Bartmeu Soler i Bartomeu Soler, pare i fill,

escultors, de Barcelona (1766-1770).- Pau Deltayrés i Eudald Deltayrés, pare i fill,

arquitectes (1766).

Retaule de Nostra Senyora del Roser- Bartomeu Soler, fill, escultor, de Barcelona

(1768-1769).

203

Textos documentals

1

1758, maig, 22. Tàrrega

Josep Miragueló, daurador, de Lleida, es com-promet a daurar el retaule de la congregaciódels Dolors de Maria Santíssima, establertaa Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1757-1758, f. 199.

En la vila de Tàrrega, del bisbat de Solsona, avint-y-dos dies del mes de maitg, any de lanativitat del Senyor de mil set-cents sinquanta-y-vuit, de y sobre les coses avall escrites, pery entre lo reverent doctor Carlos Çanou y Riu,prevere y rector de la iglésia parroquial deSanta Maria, de dita vila, y en est nom correc-tor, lo reverent Joan Pau Borràs, prevere ybeneficiat de dita parroquial iglésia, prior, losreverents doctor Ramon Viala y Joseph Grau,també preveres y beneficiats de la mateixaparroquial iglésia, Francisco Llopis y AntonMestres, receptor, los quatre últimscomicionats per la junta de la venerable con-gregació dels Dolors de Maria Santíssima, dela predita vila de Tàrrega, tinguda lo dia denoudels corrents mes y any en la capella de ditavenerable congregació, de part una, y JosephMiragueló, dorador, de la ciutat de Lleyda, depart altra, és estat pactat y capitulat lo següent:Primerament que los sobre anomenats, ennom y per dita venerable congregació, dónany concedeixen al dit Joseph Miragueló lo dorarlo retaule que·s troba acentat en dita capella,junt ab lo púlpit y grua de la llàntia correspo-nents a dit retaule, ab los pactes següents:Primo que la talla de dit retaule ha de serdorada y a sos puestos bronseijada.Ítem que en la arquitectura, ço és, los bossells,mitjas canyas, goletas, filets, gallons, òbuls ygranets, ha de ser tot dorat y a sos puestostambé bronseijat.Ítem que totas las caras han de ser encarnadasy los dos àngels acolorits en flors de or a hontsia necessari o se requeresca.Ítem que tots los plans de dit retaule han deser jaspeats y las quatre columnas blavas encops de or de petxina, podent fer visurar la obraen qualsevol estat y quant aparega.Ítem que dega fer en lo dorar dit retaule tot lonecessari y convenient, encara que ab lo pre-sent no·s nòtia ni advertesca, per a què estigaab la decència corresponent, ajustada als pac-tes sobre mencionats.Ítem que serà de la obligació del dit JosephMiragueló lo tenir concluhit lo dorar lo referitretaule per lo dia o festa de Nadal del Senyordel present y corrent any.

Ítem que, per tota la referida obra de dorar losobre dit retaule en la forma y pactes sobremencionats, dita venerable congregació li do-narà y pagarà quatre-centes lliures, monedabarcelonesa, a saber, cent lliures de comptantslo dia present, altres cent lliures dit dia o festade Nadal del Senyor pròxim vinent del presenty corrent any, setanta lliures per Nadal delSenyor de mil set-cents sinquanta-y-nou, al-tres setanta lliures per Nadal del Senyor demil set-cents seixanta y les retants seixantalliures per Nadal del Senyor de mil set-centsseixanta-y-un.Tot lo que la una part a la altra vicitudinàriamentpromet aténdrer y cumplir y los sobre continu-ats pactes, segons que a càrrech de cada unavénen de haver-se de cumplir, tenir y servar,sens dilació, compensació ni escusa alguna,ab lo acostumat salari de procurador, restitu-ció y esmena de totes missions y despeses,obligant, ço és, los dits reverents corrector,prior y comicionats de dita venerable congre-gació los béns y rèddits de esta y no los seuspropis per tractar negoci ageno y lo dit JosephMiragueló tots los béns y drets seus propis,mobles e immobles, haguts y per haver, abrenunciació, respective, a tota lley y dret deson favor.Ítem lo dit Joseph Miragueló confessa y enveritat regoneix que en bona moneda de comp-tants, en presència del notari y testimonis in-frascrits, ha rebut de dita venerable congrega-ció, per mans de dit Anton Mestres, receptor,les dites cent lliures promeses donar de comp-tants lo dia present a compte de les dites qua-tre-centes, en testimoni del que firma la pre-sent àpoca.Y així ditas parts (que de conèixer-las lo nota-ri infrascrit fas fee) ho atórgan y de sarespective pròpria mà fírman en dita vila deTàrrega, dia, mes y any sobre dits, essent pre-sents per testimonis Joan Ignasi Terez, es-crivent, y lo senyor Joseph Ignasi Çanou, ciu-tadà honrat de Barcelona, los dos de la ma-teixa vila.Joan Pau Borràs, prevere, prior.Doctor Ramon Viala, prevere.Joseph Grau, prevere.Francesch Llopis.Anton Mestres.Joseph Miragueló, dorador.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

2

1759, agost, 25. Tàrrega

Els membres de l’ajuntament de Tàrrega acor-den autoritzar els majorals de la confraria deNostra Senyora de l’Esperança i la PuríssimaSang de Jesucrist per tal que puguin contrac-tar la fabricació del retaule de la capella

204

d’aquesta confraria amb l’escultor LluísBonifaç, de Valls.

Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Fons Mu-nicipal, Consells, 1758-1759, f. 306 v.

En las casas del común de la villa de Tárrega,en el día veynte y sinco del mes de agosto,año de mil setecientos sinqüenta y nueve,convocados los magníficos doctor en derechosJuan Bautista Font, teniente de corregidor yalcalde mayor, Pablo Antonio Borrás, MarianoLloses, Pedro Huguet, Antonio Vilar, JosephCalull y Vallés y Juan Cisteró, regidores. [...].Assí mismo fue consecutivamente propuestoque por los mayorales de la devota cofadríade Nuestra Señora de la Esperansa yPuríssima Sangre de Jesuchristo de la parro-quial iglesia de esta villa de Tárrega, conassistencia de Luis Bonifás, escultor, de la villade Valls, presentes en este ayuntamiento, seha enseñado y visto en él la planta que dichoescultor ha formado para el altar de dichacofadría y para la insigne reliquia de las SantasEspinas que se ha de collocar en su capilla dedicha iglesia, a fin que, en caso convenga esteayuntamiento, se pueda hazer dicho altarsegún dicha planta, pareciéndole bien ella, yse pueda concertar la obra de aquél con elmismo escultor, por que, siendo pública y acre-ditada su habilidad, se haga con la devidaperfección, sin exponerla a que, dándosse alpúblico subhasto, quedasse rematada a favorde escultor poco capás y resultassse elperjuicio que se considera se seguiría y el dis-gusto de que una obra tan pública no tuviesseel lucimiento que se requiere. Y assí resuelvanlo que les pareciere conveniente.Fue resuelto que conviene este ayuntamiento(respeto a ser muy buena dicha planta y a lahabilidad de dicho escultor) que dichosmayorales lo traten y ajusten comocomprendieren conveniente.

3

1760, febrer, 10. Tàrrega

Lluís Bonifaç, menor de dies, escultor, de Valls,es compromet a construir un retaule per a la ca-pella de la confraria de Nostra Senyora de l’Es-perança i la Puríssima Sang de Jesucrist, esta-blerta a l’església de Santa Maria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1759-1760, f. 93 v.

En nom de Déu. Sia notori a tots com en la vilade Tàrrega, del bisbat de Solsona, a deu diesdel mes de febrer, any de la nativitat del Se-nyor de mil set-cents y seixanta, de y sobre

les coses avall escrites, per y entre los hono-rables Francisco Llopis, Joan Francesch Ortís,Joseph Soler y Gassol y Ramon Puitg, page-sos y lo present y corrent any capitans de ladevota confraria de Nostra Senyora de laEsperansa, erigida en la iglésia parroquial deSanta Maria de dita vila de Tàrrega, de partuna, y Lluís Bonifàs, menor de dies, esculptor,de la vila de Valls, camp y archabisbat deTarragona, de part altra, en rahó de fer y fabri-car un retaule per la capella de dita devotaconfraria col·locada en dita parroquial iglésia,és estat pactat, convingut y ajustat lo següent:Primo que lo dit Lluís Bonifàs promet y se obli-ga en tenir fet, fabricat y col·locat en dita ca-pella, en lo termini de dos anys, quecomensaren en lo setembre del any pròximpassat de mil set-cents sinquanta-y-nou y fini-ran per tot lo mes de setembre del any pròximvinent de mil set-cents sexanta-y-un, un retauleab los modo y forma que manifesta la plantafirmada per ditas parts, la qual queda al pre-sent en poder del mateix Lluís Bonifàs y pro-met entregar sempre y quant per dits honora-bles capitans o sos successors en dit ministerisia demanada, baix los pactes y condicionsinfrascrits y següents:Primo que la fusta de dit retaule dega ser dealbe, poll, xiprer o tell en lo tot o per parts, aixíscom convinga.Ítem que, concluhit que sia lo dit retaule, sia laobligació a costas y expensas de dita devotaconfraria lo fer-lo conduhir y transportar de dendela dita vila de Valls a esta de Tàrrega y lo fer logasto als que lo plantaran en tot lo temps se plan-tarà y fins y a tant que ho estiga enterament.Ítem que també sia obligació a costas ydespesas de dita devota confraria lo mestre decases, manobrers y guix necessaris per la fortifi-cació de dit retaule en tot lo temps se plantarà,com també tots los panys, frontissas y demésferros necessaris per dit retaule y sa fortificació.Ítem que la mencionada devota confraria y acostas y expensas de esta dega fer obrar ytreballar de pedra picada lo plinto de dit retau-le ab lo modo y forma que dit Lluís Bonifàsenviarà la plantilla.Ítem que lo dit Lluís Bonifàs, a més de dit re-taule, dega fer un pontifical de una imatge deSant Christo ab sa creu, sis candeleros, sa-cra, evangeli y lavabo.Ítem que, si la dita devota confraria voldrà fervisurar lo dit retaulo per si està conforme a latrassa, dega a costas de la mateixa confrariaexecutar-ho dins lo termini de un mes de despuésque estarà plantat; altrament, dit termini passat,no deurà dit Lluís Bonifàs estar al judicat.Ítem que, si en lo intermedi del temps prefigitper fer la obra de dit retaule esdevindrà morirlo dit Lluís Bonifàs, no estaran obligats soshereus a completar-la si no voldran o no po-dran y, en est cas, sols estaran obligats aentregar la obra feta, junt ab la trassa, y a pa-

205

gar lo que a cas tíngan sobrepagat respecteal valor tindrà la obra treballada, estimada perdos esculptors, elegidors un per cada part.Ítem y finalment que dits honorables capitans,per ells y los seus en dita devota confraria yen carrech successors, prometen y se oblíganen donar y pagar al dit Lluís Bonifàs y als seusper la obra de dits retaule y pontifical la quan-titat de vuit-centas y setanta-y-sinch lliuras,moneda barcelonesa, en esta forma, a saber,dos-centes lliures lo dia present, les quals lomateix Lluís Bonifàs confessa haver rebut enbona moneda de comptants a sas voluntats,conforme ab lo present, renunciant a la excep-ció non numeratae pecuniae y a tot altre dret,etc., afavorir lo puga, ne firma àpoca, altresdos-centes lliures del dia present a un any, al-tres dos-centes lliures conclosa que sia la obray les restants dos-centes setanta-y-sinch lliu-res des del dia de conclosa la obra a un any.Tot lo que la una part a la altra vicitudinàriamentpromet aténdrer y cumplir y los pactes predits(segons que a càrrech de cada una vénen dehaver-se de cumplir) tenir y servar, sens dila-ció, compensació ni escusa alguna, ab salaride procurador dins dita vila de Tàrrega deusous y fora de ella vint sous barcelonesos, abrestitució y esmena de tots danys, gastos, in-teressos, missions y despeses, y ab obligació,ço és, los dits honorables capitans dels béns,drets y rèddits de dita devota confraria, noemperò dels seus propis per tractar negociageno, y lo dit Lluís Bonifàs dels seus propis,mobles e immobles, haguts y per haver, abrenunciació a tota lley y dret de son respectivefavor y ab jurament llargament.Y així respectivament ho atórgan en dita vilade Tàrrega dit dia, essent presents per testi-monis lo reverent Joseph Serra, prevere y rec-tor del lloch del Talladell, y Salvador Bonet, pa-gès, de Verdú, y dits contrahents (als quals lonotari infrascrit fas fe conèixer) ho fírman, asaber, de voluntat de dits Joan Francesch Ortísy Joseph Soler y Gassol, que diuhen no sa-ben de escríurer, lo dit reverent Joseph Serray los demés de sa pròpria respective mà.Francisco Llopis.Ramon Puig.De voluntat de dits Joan Francesch Ortís yJoseph Soler y Gassol, Joseph Serra, preverey rector.Lluís Bonifàs, esculptor y menor.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

[Al final:] Del cumpliment de la paga de estcontracte és firmada àpoca en poder del ma-teix notari a 9 desembre 1764.

4

1762, juliol, 4. Tàrrega

Francesc Vinyals i Manuel Vinyals, germans,dauradors, de Barcelona, es comprometen adaurar el retaule de la confraria de NostraSenyora de l’Esperança i la Puríssima Sangde Jesucrist, establerta a l’església de SantaMaria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Ma-nual, 1761-1762, f. 163 v.

En la vila de Tàrrega, del bisbat de Solsona, aquatre dies del mes de juliol, any de la nativi-tat del Senyor de mil set-cents seixanta-y-dos,de y sobre la contracta en rahó de dorar loretaule de la devota confraria de Nostra Se-nyora de la Esperansa y Puríssima Sanch deJesuchrist, erigida en la iglésia parroquial deSanta Maria de dita vila de Tàrrega, té col·-locat en la mateixa parroquial iglésia, per yentre los honorables Manuel Tella, MagíTonijoan, Joseph Clèries, Mariano Joan, pa-gesos y lo present y corrent any capitans dedita devota confraria, Francisco Llopis, JosephSolé y Gassol, Joseph Lluch y Pere Minguell,també pagesos y especialment deputats perlo efecte infrascrit per lo capítol general de lamateixa devota confraria celebrat en la referi-da parroquial iglésia lo dia vint-y-tres de maitgpròxim passat del corrent any, y fent les infra-scrites coses en seguiment y per cumplimentdel previngut y resolt al dit capítol general, delque lo notari infrascrit, secretari de dita devo-ta confraria, ab lo present fa fee, de part una,y los senyors Francisco Vinyals y Manuel Vi-nyals, germans, doradors, ciutadans deBarcelona, de part altra, se és pactat y capitu-lat lo següent:Primerament que los dits senyors Francisco yManuel Vinyals prometen y se oblígan en dorarlo sobre dit retaule dins lo termini de un any,del dia present en avant contador, en la formasegüent:Primo que lo dit retaule ha de ser dorat ente-rament de or de vint-y-dos quilats, a excepciódel Sant Christo y figures, que han de ser en-carnats en tot lo que és necessari, y lo fondode la creu ha de ser de lapislàsoli.Ítem que les figures en tot lo que no són en-carnades han de ser dorades y estufades enbona forma, junt ab los núvols y ales de àn-gels y serafins en totes les parts convinga, ables colures que requerèscan.Ítem que los pedestrals deuhen ser dorats entot lo que conté la talla y lo camp jaspeat.Ítem que la graderia hi ha de haver de dende·lpaviment fins a la mesa del altar, per quant ade servir lo retaule per monument, deu ser lamotllura dorada y lo demés de jaspe blanch.Ítem que se deu dorar un pontifical de siscandeleros, sacra, lavabo y evangeli, y unapetita immatge de Sant Christo per posar so-bre de la primera hurna.

206

Ítem que sie facultatiu als capitans y diputats,antes de posar lo or, fer regonèixer per perso-na de sa satisfació per si lo que se ha de dorarestà ben escatat, enguixat y límpia, y senscubrir la escultura.Ítem que lo dorar lo retaule enterament se deuenténdrer en lo tot que alcànsia la vista dedende la capella, puitg no·s concidera necessarini és de estil dorar-se lo que no·s pot vèurer.Ítem que las bastidas y demés que acàs pugaconvenir necessari que no pertanga a doradordeu ser a càrrech y obligació de la confraria.Ítem que lo dorar lo sobre dit retaule ab la for-ma y circunstàncias dalt expressadas quedaconsert y ajustat en la quantitat de mil centsetanta-y-sinch lliures, moneda barcelonesa,y, a més, en vint-y-sinch lliures més de gratifi-cació en lo cas que se promet la confraria deser la obra a tota satisfació, la qual deu serpagada en esta forma, a saber, nou-centes lliu-res dins lo dit termini de un any, del dia pre-sent en avant comptador, aixís com se neces-sitaran per donar cumpliment a la paga del ory a sa manutenció, y les restants dins lo termi-ni de altre any después inmediatament següent.Tot lo que la una part a la altra vicitudinàriamentpromet aténdrer y cumplir y los sobre continu-ats pactes, segons que a càrrech de cada unade elles vénen de haver-se de cumplir, tenir yservar, sens dilació, compensació ni escusaalguna, ab lo acostumat salari de procurador,restitució y esmena de totes missions y des-peses, per al cumpliment de tot lo que oblígan,a saber, los dits capitans y deputats tots losbéns, rèddits y emoluments de dita devota con-fraria y los dos dits germans Francisco yManuel Vinyals tots y qualsevols béns y dretsseus y del altre dels dos a soles, mobles eimmobles, haguts y per haver, ab renunciacióal benefici de novas constitucions, divididorasy cedidoras accions, y a la epístola del empe-rador Adrià, consuetut de Barcelona, que par-la de dos o més que in solidum se oblígan, ytots renuncían a tota altra lley y dret de sonrespective favor.Y així respectivament ho atórgan y espontà-neament júran a Déu y a sos sagrats quatreevengelis las sobre ditas cosas aténdrer ycumplir y no contravenir-las per alguna causao rahó en dita vila de Tàrrega, dia, mes y anydalt dits, essent presents per testimonis enquant al atorgament y firma de tots, menos delsdits Manuel Tella y Joseph Solé y Gassol, JoanIgnasi Terez, notari públich, y Anton Colominesy Cisteró, pagès, los dos de la mateixa vila, ydits contrahents (als quals lo notari infrascritfas fee conèixer) ho fírman, ço és, de voluntatde dits Magí Tonijoan, Mariano Joan, JosephLluch y Pere Minguell, que diuhen no sabende escríurer, lo dit Joan Ignasi Terez y los de-més de sa pròpria respective mà.Francisco Llopis.Joseph Clèries.

Francisco Vinyals.Manuel Vinyals.De voluntat de dits Magí Tonijoan, MarianoJoan, Joseph Lluch y Pere Minguell, JoanIgnasi Terez.Y en quant al atorgament y firma de dits ManuelTella y Joseph Solé y Gassol, que las sobreditas cosas han atorgat y firmat en dita vila deTàrrega lo dia denou del mes de agost delmateix any, han estat presents per testimonismisser Ramon Terez, de la mateixa vila, yJoseph Castanyé, dit del castell, pagès, de lade Guimerà, y coneguts per mi lo notari infra-scrit ho fírman, a saber, lo dit Manuel Tella desa pròpria mà y de voluntat de dit Joseph Soléy Gassol, que diu no sap de escríurer, lo ditmisser Ramon Terez.Manuel Tella.De voluntat de dit Joseph Solé y Gassol, firmojo misser Ramon Terez.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.[A la part superior del f. 164:] És pagat lo con-cert ab àpoca difinitiva en poder del mateixnotari a 4 juny 1764.

5

1764, juny, 4. Tàrrega

Francesc Vinyals, daurador, ciutadà deBarcelona, reconeix haver rebut 300 lliures,que són la resta de l’import de daurar el retau-le de la confraria de Nostra Senyora de l’Es-perança i la Puríssima Sang de Jesucrist, esta-blerta a l’església de Santa Maria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1763-1764, f. 271.

En la vila de Tàrrega, bisbat de Solsona, aquatre dies del mes de juny, any de la nativitatdel Senyor de mil set-cents seixanta-y-quatre,Francisco Vinyals, dorador, ciutadà deBarcelona, de son grat y certa ciència, con-fessa y en veritat regoneix a Salvador Serra,Andreu Tella, Joseph Nuet, Francisco Monfà,actuals capitans de la devota confraria de Nos-tra Senyora de la Esperansa y PuríssimaSanch de Jesuchrist, erigida en la iglésia par-roquial de Santa Maria de dita vila de Tàrrega,Joseph Solé y Gassol, Joseph Lluch y PereMinguell, comissionats y deputats (junt abFrancisco Llopis, difunt) per lo capítol generalde dita devota confraria celebrat en dita parro-quial iglésia lo dia vint-y-tres de maitg del anymil set-cents seixanta-y-dos per lo efecte dedorar lo retaule de esta, tots pagesos de lamateixa vila de Tàrrega, encara que ausents,y al notari infrascrit per ells present y accep-tant, que, en bona moneda de comptants, enpresència del notari y testimonis infrascrits, per

207

mans de Ramon Nogués, pagès, de la referi-da vila, y clavari de la mateixa devota confra-ria, pagant per y de diners de esta, li han do-nat y pagat la quantitat de tres-centes lliures,moneda barcelonesa, que són y li cedeixen, asaber, dos-centes setanta-y-sinch lliures percumpliment y entera paga de aquelles mil centsetanta-y-sinch lliures per les quals concerta-ren ab ell lo dorar lo dit retaule en virtut delestipulat y pactat ab acte rebut en poder delnotari infrascrit a quatre de juliol de dit any milset-cents seixanta-y-dos y les restants vint-y-sinch lliures per la gratificació que ab lo ma-teix acte se li prometé en lo cas de ser la obraa tota satisfació. Y diu per cumpliment y enterapaga com haja rebut les restants nou centeslliures, ço és, tres-centes lliures lo dia vint deagost, quatre-centes lliures lo dia vint de de-sembre de dit any mil set-cents seixanta-y-dosy dos-centes lliures lo dia vint de mars de milset-cents seixanta-y-tres, ab tres diferents àpocasper ell firmadas y rebudas en poder del notariinfrascrit en dits tres respective calendaris.En testimoni del que lo dit Francisco Vinyals(que de conèixer-lo lo notari infrascrit fas fee)atorga y de pròpria mà firma la present àpocaen dita vila de Tàrrega, dia, mes y any daltnotats, essent presents per testimonis JoanIgnasi Terez, notari públich de la mateixa vila,y Magí Queraltó, pagès, de la de Ciutadilla.Francisco Vinyals, dorador.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

6

1764, desembre, 9. Tàrrega

Lluís Bonifaç, escultor, de Valls, reconeix ha-ver rebut 75 lliures, que són la resta de l’im-port de la construcció del retaule de la confra-ria de Nostra Senyora de l’Esperança i laPuríssima Sang de Jesucrist, establerta a l’es-glésia de Santa Maria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1763-1764, f. 473 v.

En la vila de Tàrrega, bisbat de Solsona, a noudies del mes de desembre, any de la nativitatdel Senyor de mil set-cents seixanta-y-quatre,don Lluís Bonifàs, acadèmich real y esculptor,en la vila de Valls, camp y archabisbat deTarragona, populat, de son grat y certa cièn-cia, confessa y en veritat regoneix als honora-bles Salvador Serra, Andreu Tella, Joseph Nuety Francisco Monfà, pagesos, de dita vila deTàrrega, actuals capitans de la devota confra-ria de Nostra Senyora de la Esperansa yPuríssima Sanch de Jesuchrist, erigida en laiglésia parroquial de Santa Maria de dita vilade Tàrrega, presents, que en bona moneda de

comptants, a ses voluntats, li han donat y pa-gat la quantitat de setanta-y-sinch lliures, mo-neda barcelonesa, que són y li cedeixen percumpliment y entera satisfació y paga de aque-lles vuit-centes setanta-y-sinch lliures per preude les quals la dita devota confraria concertàab ell lo fer un retaule de ella en la capella dela mateixa devota confraria, construhida en ditaparroquial iglésia, conforme de dit concert,obligacions de dita fàbrica y de la paga de ditaquantitat apar ab acte rebut en poder del no-tari infrascrit a deu de febrer de mil set-cents yseixanta. Y diu per cumpliment y entera pagacom tinga rebudes les restants vuit-centes lliu-res de la paga, de les quals consta per àpocasy recibos que vol víngan compresas y com-presos ab la present per a què una mateixaquantitat no aparega ser dues vegades paga-da. Y per ço, renunciant a la excepció nonnumeratae pecuniae, lleys de la entrega y de-més de son favor, en testimoni de ditas cosaslo dit confitent (que de conèixer-lo lo notari in-frascrit fas fee) atorga y de pròpria mà firma lapresent àpoca en dita vila de Tàrrega, dia, mesy any dalt notats, essent presents per testimo-nis Joan Ignasi Terez, notari públich, y PauFontanet, argenter, los dos de la mateixa vila.Lluís Bonifàs.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

7

1766, gener, 1. Tàrrega

Els membres de l’ajuntament de Tàrrega acor-den demanar l’assistència del rector, els capi-tans de la comunitat de preveres i els obrersde l’església de Santa Maria, de Tàrrega, pertal d’adjudicar la construcció del retaule de l’al-tar major de l’església esmentada, d’acord ambel pla i el perfil de l’obra elaborats per LluísBonifaç, escultor, de Valls. Posteriorment,l’obra es adjudicada a Bartomeu Soler, escul-tor, de Barcelona.

Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Fons Mu-nicipal, Consells, 1765-1766, f. 186.

[Al marge esquerre:] Para la construcción delretablo mayor de la parroquial de la presente villa.En las casas del común de la villa de Tárrega,obispado de Solsona y corregimiento deLérida, el dia primero del mes de enero, añode mil setecientos y sescenta y seis,convocados y congregados en ayuntamientolos magníficos doctor Francisco Escorcell,Ramon Borrás, Jayme Gibert, Joseph Codi-na, Antonio Mata y Silvestre Vilardosa, regi-dores, presidiendo el dicho doctor FranciscoEscorcell, regente la vara, por falta detheniente de corregidor y alcalde mayor, yacistiendo el bachiller en derechos Joseph

208

Solsona y de Coll, síndico procurador general.Fue propuesto que, haviéndosse avisado porcartas a diferentes esculptores de los de mayorhabilidad de este principado de Cataluña porsi querían entender en la obra del retablo ualtar mayor de la iglesia parroquial de SantaMaría, de esta villa de Tárrega, tan necessariopor lo muy indecente, una prespectiva quetiene antigua el presbiterio, haviéndosselesaplasado el último día del próximo passado añoy el día presente para acistir, si quiziessen, alremate de dicha obra, solamente hancomparezido dos, que son Bartholomé Soler,ciudadano de Barcelona, y Jacinto Miquel ySorts, ciudadano de Manreza, sugetos, uno yotro, según buenos informes, a quienes sepuede fiar, no haviendo comparezido otros porpretender se les costeasse el gasto de venida,detención y buelta. Y por ende véasse lo quepara el mayor acierto se pueda y deva practicar.Fue resuelto que, supuesto que después de elayuntamiento los más interezados en la iglesiaparroquial son el retor y comunidad depresbíteros y la obra de ella y su sacristía, sellamen y coviden a dicho retor y capitanes dedicha comunidad y a los obreros de dicha obray sacristía para que con concurrencia de todosse dé la referida obra con mayor acierto al quede dichos dos concurrentes por menor preciose obligue a hazerla según el plano y perfilhechos y executados para la misma obra porLuiz Bonifás, esculptor, de la villa de Valls.Y, haviéndosse passado recado a losreverendos doctor Car los Çanou y Riu,presbítero y retor de dicha parroquial iglesia,Lorenzo Calbís, Joseph Vila y Andrez Lluelles,capitanes de dicha comunidad, y a losmagníficos doctor Francisco Rubinat y MarianoLloses, regidores primero y segundo de dichavilla en mil setecientos y sescenta y quatro, ycomo a tales (junto con dichos regidores, doc-tor Carlos Çanou y Riu, retor, y Lorenzo Calbís,capitán primero de dicha comunidad) obrerosde la obra y sacristía de la ya dicha parroquialiglesia, y convocados todos, con acistencia delos secretarios Mariano Terez y Matheu y JuanIgnacio Terez, que lo son de dicho magníficoajuntamiento, alternativamente, uno despuésde otro, han sido llamados a dicha convocatorialos dos ya dichos esculptores Bartholomé So-ler y Jacinto Miquel y Sorts y, preguntados porqué precio querían emprender la construcciónde la obra del referido retablo, executándolasegún el plano y perfil enunciados, que yatenían bien vistos, y dando sus posturasalternativamente, el uno separadamente delotro, por billetes de su mano y letra, el que pormenor precio ha ofrezido obligarse enexecutarla ha sido el dicho Bartholomé Soler,mediante las condiciones que a uno y otro sehavían ya de antes manifestado por escrito yal qual se ha concedido por la suma de seismil libras, moneda barcelonesa.

Y, para hasta que la contracta se reduzga porescritura pública en que el nominadoimpressario presente sus fiadores y conste enínterim de la verdad, sa han firmado todos losconcurrentes y el esculptor Bartholomé Soler,impressario de la dicha obra, al pie de dichascondiciones, mediante las quales se le haconcedido.

8

1766, abril, 4. Tàrrega

Bartomeu Soler, major de dies, i BartomeuSoler, menor de dies, pare i fill, escultors, deBarcelona, es comprometen a construir un re-taule per a l’altar major de l’església de SantaMaria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1765-1766, f. 141.

En nom de Déu. Sia notori a tots com en la vilade Tàrrega, del bisbat de Solsona, a quatredies del mes de abril, any de la nativitat delSenyor de mil set-cents seixanta-y-sis, de ysobre les coses avall escrites, per y entre losreverents doctor Carlos Çanou y Riu, preverey rector de la iglésia parroquial de Santa Mariade dita vila de Tàrrega, Llorens Calbís, preve-re y lo present y corrent any capità en ordeprimer de la reverent comunitat de preveresde dita parroquial iglésia, y lo magnífich doc-tor en medicina Francisco Escorcell, en lo anypròximament passat regidor decano de la uni-versitat de la mateixa vila de Tàrrega, y en ditsrespective noms obrers de la obra y sacristiade la mateixa parroquial iglésia, junt ab lo dis-cret Ramon Borràs, notari públich y en dit prò-xim passat any regidor en orde segon de ditauniversitat, ausent, de part una, y BarthomeuSoler, major de dies, y Barthomeu Soler, me-nor de dies, pare y fill, esculptors, ciutadansde Barcelona, de part altra, és estat capitulat,convengut y ajustat lo següent:Primo que dits reverents y magnífich obrers,en seguiment y per cumpliment del resolt enla junta celebrada en las casas de la universi-tat de dita vila de Tàrrega lo dia primer del mesde janer pròxim passat del corrent any per lomagnífich ajuntament de thinent de corregidory regidors de dita vila y per los reverents ymagnífichs obrers de ditas obra y sacristia ydel resolt y convengut en ella, de què constaab un paper lo mateix dia primer de janer prò-xim passat format y firmat de pròprias mà yfirma de tots los concurrents que conté lascondicions que avall se insertaran, de son graty certa ciència, per ells, en dit nom, y los seusen dita obra y ministeri successors, dónan yconcedeixen a dits Barthomeu Soler, major, y

209

Barthomeu Soler, menor, pare y fill, esculptors,ciutadans de Barcelona, com a per menorquantitat oferints lo fer y executar la infra es-crita obra, en concurs de altre esculptor en loacte de la referida junta presents y avall ac-ceptants, lo fer y fabricar lo retaule major dedita parroquial iglésia de Santa Maria deTàrrega. Y dita concessió fan, en dit nom, y ferentenen aixís com millor dir y enténdrer se pot;baix, emperò, las condicions formadas en lamencionada junta, que són del tenor següent:«Condicions mediant las quals la vila deTàrrega donarà a fabricar lo retaule major desa parroquial iglésia:Primo que dega ser fet de fustas de albe, poll,tell o xiprer ben secas y talladas de lluna yposadas en los respective paratges a hontconvinga cada qualitat de fusta.Ítem que tota la obra de dit retaule y lo plantar-la dega ser a càrrech y obligació del esculptorab qui se ajustarà, menos en lo pertanyent alofici de mestre de cases, que serà al càrrechde la vila, segons ell infórmia y convinga, ajus-tada y arreglada a la planta que se li entregarà.Ítem que lo dit retaule dega ser fet, fabricat yascentat, ço és, la primera andana, de las tresde què se compon, dins un any, la segona dinsun any y mitg después següents y la tercera yúltima dins un altre any y mitg també despuéssegüents, de manera que ha de ser fet, fabri-cat y ascentat dins quatre anys, del dia de lacontracta en avant comptadors. Y per ço se lidonaran y adelantaran lo dia de la contracta,per fer sas prevencions, mil lliuras, ascentadala dita primera andana altras mil lliuras,ascentada la segona andana altras mil lliurasy ascentada la tercera y última andana, lo diaque aspiraran los quatre anys, lo restant finsal cumpliment del concert.Ítem que lo impressari no podrà fer milloras enla obra a menos de que sia ab coneixement ypermís de la vila, altrament no se li abonaranni podrà preténdrer paga per ellas.Ítem que cada respective andana, después deascentada, al cap de tres mesos, dega ser vi-surada per dos esculptors, un per cada partelegidor y a costas de la part que elegirà loseu, ab facultat de elegir un tercer la vila, encas de discòrdia, a gastos comuns de las parts,y, cas de resultar alguna esmena, dega ser acàrrech del impressari antes de comensar aascentar la andana inmediata.Ítem que totas las figuras deuhen ser enteras entot lo que·s poden vèurer ascentadas al retaule.Ítem que las figuras dels dos taulons del ex-trem de cada part de la segona andana dèganser de relleu, de las tres parts, duas.Ítem que, per la seguretat del cumpliment dela obra, dega lo impressari donar idòneasfermansas a satisfació de la vila.Ítem que, a més de dita obra, dega loimpressari, al temps de fer y ascentar la pri-mera andana, tenir fets dotse candeleros, sa-

cra, evangeli y lavabo y una immatge de SantChristo ab creu de la altura se li dirà y pro-porcionats a la obra del retaule, comprès totab lo concert.Ítem que, si en lo intermedi del temps prefigitper fer dita obra lo impressari morirà, no esta-ran obligats sos hereus a completar-la si novoldran o no podran y, en est cas, estaran obli-gats a entregar la obra feta, junt ab la trassa, ya pagar lo que a cas tíngan sobrepagat res-pecte al valor tindrà la obra treballada, segonslo preu de la contracta, estimada per dosesculptors, elegidors un per cada part, ab fa-cultat de elecció de tercer per part de la vila,com dalt és dit, pagant cada part lo seu y lotercer per mitat».Y ab ditas condicions y no sens ellas fan ladita concessió, aixís com millor dir y enténdrerse pot, ab cessió de tots drets y accions, ablos quals los sobre anomenats impressarispúgan usar en lo executar dita obra, aixís commillor convinga, reposant-los en lloch y dretseu, en dit nom, y dels seus en dit ministerisuccessors y constituhint-los senyors y pro-curadors com en cosa pròpria.Lo preu o quantitat per la qual deuhen execu-tar la referida obra és sis mil lliures, monedabarcelonesa, a la qual los és estat lliurada coma menors licitadors en lo acte de la sobre men-cionada junta en concurs de Jacinto Miquel ySor ts, esculptor, ciutadà de Manresa,pagadoras en los terminis y plassos, modo yforma continguts en una de las sobre insertascondicions.Y convenen, en dit nom, y en bona fee prome-ten fer-los valer y tenir la present concessió ypagar-los la dita quantitat en dits terminis yplassos, modo y forma sobre expressats yestar-los de evicció y a la esmena de tot ço yquant los esdevinga pagar, patir y sustenir encas de no cumplir-se’ls al que ve a càrrech dedita obra y de ells, en nom de la mateixa, sensdilació ni escusa alguna, ab lo acostumat sa-lari de procurador, restitució y esmena de to-tes missions y despeses, baix obligació de totslos béns, drets, rèddits y emoluments de ditaobra, no, emperò, dels seus propis per tractarnegoci ageno, mobles e immobles, haguts yper haver, ab renunciació a tota lley y dret deson favor y a la que prohibeix la general re-nunciació.E los dits Barthomeu Soler, major, y BarthomeuSoler, menor, pare y fill, impressaris de la obradel referit retaule, presents a estas cosas, lasaccéptan y prometen fabricar-lo, executar-lo yascentar-lo arreglat y conforme a la planta quese’ls ha manifestat y que realment y ab tot efec-te se’ls ha entregat y conféssan tenir rebuda ycumplir las sobre insertas condicions y demésque ve a càrrech seu de haver-se de cumplir,sens dilació, compensació ni escusa alguna,ab salari de procurador dins dita vila de Tàrregadeu sous y fora de ella vint sous barcelone-

210

sos, ab restitució y esmena de tots danys,gastos, missions y despeses, la credulitat detot lo que defereixen a la simple paraula o soljurament. Y, per major seguretat del que dit ésy ve a càrrech seu de haver-se de cumplir,dónan en fermansas y principals obligats aGeroni Jaumar, mitger de teler, y a Joan Güell,esculptor, los dos ciutadans de Barcelona,encara que ausents, y per ells y en son nom loreverent pare fra Anton Vinyals, religiós,sascerdot conventual en lo convent del PareSant Agustí cituat extra muros de la ja dita vilade Tàrrega, procurador per ells especialmentconstituhit y ordenat per estes coses ab acterebut en poder del doctor Carlos Carbonell,notari públich de número de Barcelona, delqual dóna fee Joseph Comajuncosa, notaripúblich residint en dita ciutat, com a son subs-titut y per sa ausència, ab sas certificatòriaslletras de sa mà y signe subscr itas ysubsignadas lo dia catorse del mes de janerpròxim passat del corrent any, essent present,accepta lo càrrech de dita fermansa y prometque dits sos principals, com a fermansas, aixíab los dits principals obligats, com sens ells ya soles, cumpliran y observaran tot ço y quantper aquells queda sobre promès. Y per aténdrery cumplir totes les sobre dites coses oblígan,ço és, los dits principals sos béns y drets pro-pis y lo dit procurador los de dits sos princi-pals obligats com a fermansas y de qualsevolsde uns y altres in solidum, mobles e immobles,haguts y per haver, renunciant al benefici denovas constitucions, divididoras y cedidorasaccions, y a la epístola del emperador Adrià,consuetut de Barcelona, que parla de dos omés que in solidum se oblígan, y lo ditpreocurador, per dits sos principals, renunciaa la lley que diu que primer sia convengut loprincipal que la fermansa y a la que diu que,faltant lo principal, quédia libre lo accessori, ytots, en dits respective noms propi y de procu-rador predit, renuncían a tota altra lley, dret,auxili y benefici de son respective favor, a laque prohibeix la general renunciació y expres-sament y per pacte a son propi fer y privilegide ell, submetent a ells y a sos béns y de qual-sevol in solidum a qualsevol altre for, jutge ocort, així ecclesiàstich com secular, facultat devariar de judici una y més vegades, y fan yfírman escriptura de ters, baix pena de ters,en los llibres dels tersos dels il·lustres corregi-dors eo de sos magnífichs llochthinents deBarcelona, Lleyda, Tàrrega y de altre qualse-vol tribunal y superior, així ecclesiàstich comsecular, com és dit, obligant per ço tant sola-ment per pacte tots sos béns y drets predits yde qualsevol de ells a soles. Y, perquè se tròbanausents de ditas cúrias, menos de la deTàrrega, y lo dia present és un dels feriats dela Pasqua de la Resurecció del Senyor, los ditsprincipals constituheixen y lo dit procurador,en nom de dits sos principals, substituheix en

sos procuradors y de qualsevol a solas a totslos notaris y escrivans jurats de ditas cúriasactuals y futurs in solidum per poder firmar ladita escriptura de ters en dia jurídich, segonslo rigor del privilegi de ella y estil de la cúria, yprometen respectivament haver per ben fet totquant per aquells sia obrat.Y, així mateix, los dits Barthomeu Soler, ma-jor, y Barthomeu Soler, menor, pare y fill, deson grat y certa ciència, conféssan y en veritatregoneixen als sobre anomenats reverents ymagnífich obrers que, per solta a son favor fetaen lo arxiu de dita parroquial iglésia de Tàrregaper mans dels reverents capitans de la reve-rent comunitat de preveres de ella y de dinersen dit arxiu depositats per los magnífichs regi-dors de la sobre dita universitat de Tàrrega aobs y per lo efecte de la obra del sobre dit re-taule, han rebut realment y de fet, a sas volun-tats, la quantitat de mil lliures, moneda barce-lonesa, en part y paga y a bon compte de lessis mil lliures de dita moneda en què ha estatajustada y rematada la dita obra y per loadelantament se’ls prometé fer de ellas ab unade les condicions sobre insertas. En testimonidel que, renunciant a la excepció non numerataepecuniae, lleys de la entrega y demés de sonfavor, ab lo present los ne fírman àpoca.Fetas y atorgadas y de mà pròpria de ditasparts (a las quals lo notari infrascrit fas feeconèixer) respectivament firmadas són las so-bre ditas cosas en dita vila de Tàrrega, dia,mes y any dalt notats, essent presents per tes-timonis lo magnífich doctor en drets JosephIgnasi Çanou, ciutadà honrat de Barcelona,y Ramon Roca, mestre fuster, los dos de lamateixa vila.Doctor Carlos Çanou y Riu, rector y obrer.Llorens Calbís, prevere, capità y obrer.Doctor Francisco Escorcell, obrer.Barthomeu Soler, mayor.Barthomeu Soler, menor.Fra Anton Vinyals, procurador predit.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

9

1766, maig, 21. Tàrrega

Els membres de l’ajuntament de Tàrrega acor-den comunicar a Antoni Costa, escultor, deBerga, que ells sols no poden donar respostaa la seva petició de construir el retaule de l’altarmajor del l’església de Santa Maria, de Tàrrega,per un preu inferior al que fou adjudicat.

Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Fons Mu-nicipal, Consells, 1765-1766, f. 204 v.

[Al marge esquerre:] Presentación de papel porAntonio Costa, esculptor, de Berga, ofreciendola sexta parte menos por el retablo mayor de

211

la iglesia parroquial, y respuesta a dicho papel.En las casas del común de la villa de Tárrega,a veinte y un día del mes de mayo, año de milsetecientos y sescenta y seis, convocados enayuntamiento los magníficos doctor JosephAntonio Piñol, Pedro Ribera, BuenaventuraViala, Pasqual Artigues y Antonio Vidal, regi-dores, presidiendo el dicho doctor JosephAntonio Piñol, como a regidor decano y, comoa tal, regentando la thenencia de corregidorde la misma villa y su distrito por falta detheniente de corregidor, y acistiendo el bachilleren derechos Joseph Solsona y de Coll, síndicoprocurador general de la misma villa.Fue propuesto por el dicho regidor decano quepor Antonio Costa, esculptor, de la villa deBerga, le ha sido presentado un papel deltenor siguiente:«Antonio Costa, esculptor, de la vila de Berga,ofereix per la sexta part menos de preu fer loretaule major de la iglésia parroquial de estavila de Tàrrega, tant si se fa segons la primeracontracta com la segona, y ab los mateixospactes, y donarà bonas fiansas, y suplica sejunten quant antes los senyors vocals en ditaobra, devant dels quals farà la mateixa oferta.Tàrrega y maitg, 18, de 1766. Anton Costa,esculptor».Y assí resuelvan lo que deva practicarse yresolverse.Fue resuelto se le respondiesse en la formasiguiente:«Se responde a Antonio Costa, esculptor, quela obra del retablo mayor de esta villa no especuliar del ayuntamiento por tenerseprincipalmente a la junta de obreros de dichaiglesia, a qual debe dirigir el referido Costa otropapel igual y conforme ha presentado.Después se tomará la resolución que se tengapor justa y más conveniente».

10

1766, juliol, 17. Tàrrega

El regidor degà de l’ajuntament de Tàrrega facessar la construcció del retaule de l’altar ma-jor de l’església de Santa Maria, de Tàrrega,d’acord amb el manament fet pel governadorde Lleida.

Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Fons Mu-nicipal, Consells, 1765-1766, f. 208 v.

[Al marge esquerre:] Auto y notificación depenas para que cessen en la fábrica de el retablomayor de la parroquial de la presente villa.En las casas del común de la villa de Tárrega,el día diez y siete del mes de julio, año de milsetecientos y sescenta y seis, el magníficodoctor en derechos Joseph Antonio Piñol, re-gidor decano de dicha villa de Tárrega y, como

a tal, regentando la thenencia de corregidorde la misma villa y su distrito, ante mi el notariopúblico y escrivano y secretario de el magníficoayuntamiento de la referida villa de Tárregainfraescrito y testigos que abajo se nombrarán,ha dicho que, por quanto se halla con cartaorden de el muy illustre señor don FranciscoCrespo Ortís, governador y corregidor de laplaza y castillos de Lérida, cuyo tenor es elque se sigue:«Muy señor mío. De orden del excelentíssimoseñor marquez de la Mina, a fin de enterarmede las oposiciones que hay en essa villa so-bre la construcción y fábrica del retablo delaltar mayor de la iglesia parroquial, mandécomparezer en mi presencia a diferentesindividuos para mi instrucción y poderplenamente informar a su excelencia y, en laúltima conferencia con essos individuos,mandé se suspendiesse la obra del citadoretablo hasta que por el informe que se medevía dar determinasse si tenía lugar o no larebaja de la sexta parte ofrezida y, respectode no haver cumplido lo mandado, en agravioprincipalmente de las órdenes de suexcelencia, ni por lo que mira a passarme elinforme esse ayuntamiento ni por lo tocante ala suspención de la obra, luego de rezibida éstamandará vuesta merced al ayuntamiento que,sin dilación, passe a mi mano el informe quele tengo pedido y a cada uno de por sí de losregidores, obreros seglares, factores, maestrosy demás operarios en el hecho del retablo quese abstengan y cessen en su continuación,baxo la pena de quinientas libras exigiderasde sus propios bienes, y me dará aviso delrecibo de ésta y de haver puesto en execuciónlo en ella mandado. Dios guarde a vuestramerced muchos años. Lérida y julio, 16, de1766. Besa la mano de vuestra merced suseguro servidor don Francisco Crespo Ortís.Señor don Joseph Antonio Piñol, lugartheniente de corregidor de Tárrega».Y, haviendo hecho comparezer ante sí en lasdichas casas del común para dar cumplimientoal contenido en dicha carta orden a PasqualArtigues, regidor, (por no haverse en promptohallado ningún otro, por hallarse los unosausentes y los otros fuera la villa) al bachilleren derechos Joseph Solsona y de Coll, procu-rador síndico general, al doctor en medicinaFrancisco Escorcell, Jayme Gibert, obrerosseglares, Bartholomé Soler, esculptor deBarcelona y maestro e impressario de lafábrica de el retablo mayor de la parroquialiglesia de dicha villa, Pablo y EudaldoDeltayrés, padre e hijo, maestros arquitectosde dicha obra, por tanto les notifica que, enpena de quinientas libras de bienes propriosde cada uno en particular exigideras, hagancessar y cessen respective el trabaxo de laobra de dicho retablo mayor, assí de por sícomo por qualquier otra persona. De que el

212

dicho doctor Joseph Antonio Piñol, regidordecano y regentando la thenencia, sobrenombrado me ha requerido tomar auto, el qualha sido hecho assí como arriba se contiene,siendo presentes por testigos Narciso Colom,zapatero, y Ramon Costa, cordero, ambosporteros de las casas de dicho común. Deque doy fee.Ante mí Juan Ignacio Terez, notario, escrivanoy secretario.

11

1766, juliol, 21. Tàrrega

Bartomeu, Soler, major de dies, escultor, deBarcelona, fa presentar un requeriment aCarles Sanou i Llorenç Calbís, obrers de l’obrai sagristia de l’església de Santa Maria, deTàrrega, perquè declarin si volen protegir-loper tal que pugui continuar la construcció delretaule de l’altar major de l’església esmenta-da i, en cas que aquesta obra no pugui sercontinuada, si volen compensar-lo dels perju-dicis que això li ocasionaria. Els obrers respo-nen que, a causa d’algunes controvèrsies, ladecisió sobre la continuació d’aquesta obra laprendrà el bisbe de Solsona.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1765-1766, f. 254.

En la villa de Tárrega, obispado de Solsona ycorregimiento de Lérida, a veinte y un día delmes de julio, año del nazimiento del Señor demil setecientos y secenta y seis, siendopresente y para las abaxo escritas cosasllamado y requirido yo Mariano Terez y Matheu,por authoridades apostólica y real notariopúblico de dicha villa infrascrito, y siendo, assímismo, presentes por testigos el reverendoJayme Maymó, presbitero y ecónomo, regentela cura de almas de la iglesia parroquial de lavilla de Vilagrassa, y Juan Freixes, labrador,del lugar de la Mora, a ellos llamados yespecialmente tomados, Bartholomé Soler,mayor de días, esculptor, ciudadano deBarcelona, constituhido personalmente delantey en presencia del reverendo doctor CarlosÇanou y Riu, presbítero y retor de la iglesiaparroquial de Santa María de la misma villa deTárrega y, como a tal, otro de los obreros de laobra y sacristía de dicha parroquial iglesia,personalmente hallado en la casa de suhabitación, cita en la calla llamada de Agodésde ella, (conozidos todos por mí dicho einfrascrito notario) le presentó y notificó u pormí el mismo dicho e infrascrito notar iopresentarle, notificarle y leherle públicamenteinstó y requirió un requirimiento e interpellaciónen escritos del tenor siguiente:

«Reverendos señores doctor Carlos Çanou yRiu, presbítero y retor de la iglesia parroquialde Santa María de esta villa de Tárrega, yLorenzo Calbís, presbítero y capitán primerode la comunidad de presbíteros de dicha par-roquial iglesia, y, en dichos respective nom-bres, obreros de la obra y sacristía de la mismaparroquial iglesia, bien saben vuestrasmercedes e ignorar no pueden como el díaprimero de enero próximo passado delcorriente año en la junta de obreros que secelebró en las casas comunes de esta villa,en concurrencia de otros esculptores, sin estapar te de Bar tholomé Soler, esculptor,ciudadano de Barcelona, se le fue dada a éstela construcción de la obra del retablo mayorde la referida parroquial iglesia en la forma quemanifiesta la planta que se le entregó por ha-ver ofrezido el dicho Soler hazerla por menorprecio que los demás, mediante diferentescondiciones que para su cumplimiento firmaronvuestras mercedes y el mismo Soler, y que ladicha contrata fue después reduzida a escriturapública y firmada también por vuestrasmercedes y dicho Soler en autos de MarianoTerez y Matheu, notario público de dicha villade Tárrega, a quatro de abril próximo passadode este año, menos ignorar pueden vuestrasmercedes que en virtud y para el cumplimientode la tal contracta el dicho Bartholomé Soler,esculptor, tiene hecha provisión de muchamadera de álamo y que dende entonces estátrabajando en la referida obra él mismo contres mancebos esculptores y tres arquitectos,con lo que tiene adelantada mucha parte de laobra y expendida conciderable suma, tampocoignorar pueden vuestras mercedes que el díatreze de los corriente mes y año el doctorJoseph Antonio Piñol, regidor decano, regentela bara de theniente de corregidor de esta villa,de orden que dixo tener del cavallero corregi-dor de Lérida, mandó al dicho BartholoméSoler suspendiesse el trabajo de dicha obra yque, reportado a vuestras mercedes, li dixeronla continuasse y, practicándolo assí, que el díadiez y siete de los mismos corrientes mes yaño el dicho doctor Piñol, mediante la mismaorden, le puso pena de quinientas libras paraque no la continuasse y esto mismo reportótambién a vuestras mercedes y le dixeronsuspendiesse la obra y que providenciaríanpara que pudiesse continuarse y como el dichoBartholomé Soler tenga los arquitectos ymanzebos esculptores asalariados, a más delos alimentos que les presta, y hayan passadosinco días hasta el presente que ha havido decessar en el referido trabajo en virtud delmandato penal y orden de vuestras mercedes,sin que vea efectos de su protección parapoderla continuar quando nada tiene ni sabeni se le ha notificado si cosa hay concernientea la obra para que la deva suspender y cessarde su trabajo. Por tanto, el mismo Bartholomé

213

Soler requiere e interpella a vuestras mercedespor primera, segunda y terzera vezes y porquantas de drecho menester sea declarendende luego su ánimo de si quieren o noempararle y protexerle para el logro de que secontinúe la mencionada obra y si quieren es-tar o no a la enmienda de los daños, perjuhiziosy costas que le sigan y puedan seguir de dichasuspención y de no poder continuar la obra,que, de lo contrario, que no crehe, les protes-ta de recorrir a legítimo superior para que lesobligue al cumplimiento de lo que le hanprometido y al recobro de dichos daños,perjuhizios y costas, de todo lo que y demáslícito protestar a vuestras mercedes protesta.Requirens vos notarium, etc.»La qual requisición, assí como queda dichopresentada, notificada y públicamente lehida,fue por mí dada copia de ella al dicho doctorCarlos Çanou y Riu, presbítero, retor y obrerosobre nombrado, el qual, respondiendo, dixoque se reservava el término establecido pordrecho para responder.Seguidamente, en los mismos día, mes y añoarriba notados, siendo presente y requirido yodicho e infrascrito notario y siendo, assí mismo,presentes por testigos Joseph Sanjoán, pro-fessor en drechos, y Pablo Farré, manzebocubero, ambos de la referida villa de Tárrega,también a estas cosas llamados yespecialmente tomados, el ante nombradoBartholomé Soler, esculptor, constituhidopersonalmente delante y en presencia delreverendo Lorenzo Calbís, presbítero y capitánen orden pr imero de la comunidad depresbíteros de dicha parroquial iglesia deTárrega y, como a tal, otro de los obreros de laobra y sacristía de ella, personalmente halladoen su propria casa, cita en la calle llamada deUrgellet de la misma villa, también conozidopor mí, le presentó y notificó u por mípresentarle, notificarle y leherle públicamenteinstó y requir ió la misma sobre incer tarequisición u interpellación, de la qualinmediatamente fue por mí dada copia almismo reverendo Lorenzo Calbís, presbítero,capitán y obrero ante dicho, quien, respondiendo,igualmente dixo que se reservava el términoestablezido por drecho para responder.Y, después, el día siguiente veinte y dos de losmismos sobre notados mes y año, ante mídicho e infrascrito notario, de Jacinto Pujol,labrador, y de Ramón Roca, carpintero, am-bos vezinos de la ya dicha villa de Tárrega,testigos a este efecto llamados, constituhidospersonalmente los dichos reverendos doctorCarlos Çanou y Riu y Lorenzo Calbís en la ci-tada casa de la habitación de dicho doctorÇanou, respondiendo, según dixeron, a la so-bre continuada interpellación a cada uno deellos presentada, el mismo doctor Çanou pusoen mis manos un papel de respuesta en escritosque en las suyas tenía del tenor siguiente:

«Satisfaciendo el doctor Carlos Çanou y Riu,presbítero y retor de la parroquial iglesia de lavilla de Tárrega, y el reverendo Lorenzo Calbís,presbítero y capitán primero de la reverendacomunidad de presbíteros de dicha parroquialiglesia, y, en dichos respective nombres,obreros de la obra y sacristía de la mismaiglesia, a una requisición a ellos presentada apedimiento de Bartholomé Soler, ciudadano deBarcelona, esculptor e impressario de elretablo mayor que se construye para dichaparroquial iglesia, que empieza “Reverendosseñores” y feneze “Requirens vos notarium”,dizen que, haziéndosse cargo de todo loreferido por el expressado requiriente, que,como hayan sobrevenido algunas controverci-as a cerca la continuación de la obra delexpressado retablo que para terminarlas esmenester superior conozimiento y authoridad,les ha sido precisso hazer recurso alillustríssimo señor obispo de Solsona, encuyas manos lo tienen dexado para queprovidencie lo más conforme a justicia, y assí,hasta que dicha superioridad resuelva lo quele pareziere, no pueden dichos respondientesdar curso alguno a las pretenciones que men-ciona el requiriente, y piden los mismos no sedé copia simple ni authéntica de dicharequisición al expressado Bartholomé Soler,impressario, sin incerta de la presente respuesta,de que requieren al escrivano».Y requirieron respective, a saber, el dichoBartholomé Soler llevar auto de la notificaciónde dicha interpellación y los dichos doctorCarlos Çanou y Riu y Lorenzo Calbís no librarcopia authéntica de ella sin inserta de surespuesta y sí de una y otra cosa librarla aellos y a otros de quienes sea interés.Todo lo qual respectivamente ha sido hecho ypracticado assí como arriba se conti[e]ne.Ante mí Mariano Terez y Matheu, notario.

12

1767, gener, 9. Tàrrega

Bartomeu Soler, major de dies, i BartomeuSoler, menor de dies, pare i fill, escultors, deBarcelona, reconeixen haver rebut 630 lliures,que són la resta de l’import de 1.000 lliuresque els ha estat satisfet per haver acabat laprimera andana del retaule de l’altar major del’església de Santa Maria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Ma-nual, 1766-1767, f. 48 v.

En la vila de Tàrrega, bisbat de Solsona, a noudies del mes de janer, any de la nativitat delSenyor de mil set-cents seixanta-y-set,Barthomeu Soler, major de dies, y Barthomeu

214

Soler, menor de dies, pare y fill, esculptors,ciutadans de Barcelona, de son grat y certaciència, conféssan y en veritat regoneixen alsreverents doctor Carlos Çanou y Riu, preverey rector de la iglésia parroquial de Santa Mariade dita vila de Tàrrega, Joseph Grau, preverey lo present y corrent any capità primer de lareverent comunitat de preveres de dita parro-quial iglésia, y als magnífichs doctor en medi-cina Francisco Escorcell y Jaume Gibert, en loany passat de mil set-cents seixanta-y-sinchregidors primer y tercer de la universitat de lamateixa vila, est per ausència de Ramon Bor-ràs, regidor segon, encara que ausents, y alnotari infrascrit per ells present y acceptant,que, per mans dels reverents capitans de ditareverent comunitat y de diners depositats enlo arxiu de dita parroquial iglésia y destinatsper la obra del retaule major de la mateixa, loshan donat y pagat, en bona moneda de comp-tants, realment y de fet, a ses voluntats, deuna part dos-centes y trenta lliures y de altralos dits reverents y magnífichs obrers quatre-centes lliures, moneda barcelonesa, que sóny los cedeixen ditas dos quantitats, que juntasen una fan la de sis-centes y trenta lliures, percumpliment y entera paga de les mil lliuresque·ls deuhen pagar conclosa la primera an-dana, que ja ho és, del retaule major de ditaparroquial iglésia y a bon compte del preu fetde dit retaule, que en seguiment de la resolu-ció presa per la junta de dita obra, celebradalo dia primer de janer del any pròxim passatde mil set-cents seixanta-y-sis, los donaren afer y fabricar, ab acte rebut en poder del notariinfrascrit lo dia quatre de abril de dit pròximpassat any. Y diuhen per cumpliment y enterapaga, com hàjan rebut les restants tres-centessetanta lliures, ço és, dos-centes y sinquantaa tres de setembre, setanta a vuit de novem-bre pròxim passats, ab àpocas rebudas enpoder del notari infrascrit, y sinquanta deRamon Targa, de orde del magnífich ajunta-ment. Y per ço, renunciant a la excepció nonnumeratae pecuniae, lleys de la entrega y de-més de son favor, en testimoni de ditas cosaslos dits confitents (que de conèxer-los lo nota-ri infrascrit fas fee) atórgan y de sa pròpriarespective mà fírman la present àpoca en ditavila de Tàrrega, dia, mes y any dalt notats,essent presents per testimonis Joan IgnasiTerez, notari públich, y Joseph Segura, jove,pagès, los dos de la mateixa vila.Barthomeu Soler, mayor.Barthomeu Soler, menor.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

13

1767, octubre, 25. Tàrrega

Bartomeu Soler, menor de dies, escultor, de

Barcelona, reconeix haver rebut 683 lliures,que són una part de l’import del retaule de l’al-tar major de l’església de Santa Maria, deTàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1766-1767, f. 365.

En la vila de Tàrrega, del bisbat de Solsona, avint-y-sinch dies del mes de octubre, any de lanativitat del Senyor de mil set-cents seixanta-y-set, Bar thomeu Soler, menor de dies,esculptor, ciutadà de Barcelona, de son grat ycerta ciència, confessa y en veritat regoneixals reverents doctor Carlos Çanou y Riu, pre-vere y rector de la iglésia parroquial de SantaMaria de dita vila de Tàrrega, Joseph Grau,prevere y actual capità en orde primer de lareverent comunitat de preveres de dita parro-quial iglésia, y als magnífichs doctor en dretsJoseph Anton Pinyol y batxiller en drets PereRibera, en lo any prop passat regidors primery segon de la universitat de dita vila y en ditsrespective noms obrers de la obra y sacristiade la mateixa parroquial iglésia de Tàrrega,presents lo dit reverent Joseph Grau y doctorJoseph Anton Pinyol, que dels dinersdepositats en lo arxiu de la pròpria parroquialiglésia y destinats per la paga del preu fet delretaule major de ella consedit a ell y a altreBarthomeu Soler, major de dies, tambéesculptor, ciutadà de Barcelona, son pare, harebut, realment y de fet, a ses voluntats, permans dels reverents capitans de la sobre ditareverent comunitat, la quantitat de sis-centesvuitanta-y-tres lliures, moneda barcelonesa,per cumpliment y entera paga de les tres mil ytres lliures que ell y dit son pare tenen rebu-des fins al dia present a compte de dit preu feten esta manera, a saber, trenta-y-tres lliuresab pòlissa de vint-y-tres juny, dos-centes lliu-res ab pòlissa de tres juliol, tres-centes lliuresab pòlissa de vint-y-quatre agost y centsinquanta lliures ab pòlissa de catorse de oc-tubre, tots del present y corrent any, libradasper dits reverents y magnífichs obrers a pagarde dit depòsit, les quals vol víngan compresasab la present per a què una mateixa quantitatno aparega ser dos vegades pagada. Y diu percumpliment y entera paga de les tres mil y treslliures, com tinga rebudes les restants dos miltres-centes y vint lliures, ço és, mil lliures abàpoca de quatre abril, dos-centes sinquantalliures ab àpoca de tres de setembre, setantalliures ab àpoca de vint de novembre del anypròxim passat de mil set-cents seixanta-y-sis,sis-centes y trenta lliures ab àpoca de nou dejaner, vint lliures ab àpoca de denou y tres-centes lliures ab àpoca de vint-y-sis de mars,totas del present y corrent any, rebudas totaslas sobre calendadas en poder del notari in-frascrit, baix los dits respective calendaris, y

215

sinquanta lliures que de orde dels magnífichsregidors de dita vila de Tàrrega entregà y re-beren de Ramon Targa, comerciant, de la ma-teixa vila, al qual se firmà lo corresponentrecibo. En testimoni del que, renunciant a laexcepció non numeratae pecuniae, lleys de laentrega y demés de son favor, lo dit confident(que de conèixer-lo lo notari infrascrit fas fee)atorga y de sa pròpria mà firma las presentsàpoca, confessió y regoneixensa en dita vilade Tàrrega, dia, mes y any dalt notats, essentpresents per testimonis lo reverent doctorRamon Terez y Sobirana, prevere, de la ma-teixa vila, y Christòfol Perelló y Patau, pagès,de la de Vilagrassa.Barthomeu Soler, menor.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

14

1768, octubre, 1. Tàrrega

Bartomeu Soler, menor de dies, escultor, deBarcelona, es compromet a construir un retauleper a la capella de la confraria de Nostra Se-nyora del Roser, establerta a l’església de San-ta Maria, de Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manu-al, 1767-1768, f. 379.

En la vila de Tàrrega, del bisbat de Solsona, alprimer dia del mes de octubre, any de la nati-vitat del Senyor de mil set-cents seixanta-y-vuit, de y sobre les coses avall escrites, per yentre los honorables Isidro Nicolau, pagès,Joseph Isanda, comerciant, Anton Bornió, bo-tiguer de teles, y Andreu Minguell, serraller, encalitat de capitans de la devota confraria deNostra Senyora del Roser, erigida en la iglésiaparroquial de Santa Maria de dita vila deTàrrega, de part una, y Barthomeu Soler, me-nor de dies, esculptor, ciutadà de Barcelona,de part altra, en rahó de fer y fabricar un re-taule per y en la capella de dita devota confra-ria col·locada en dita parroquial iglésia, és es-tat pactat, convingut y ajustat lo següent:Primo que los dits capitans dónan a fer y fabri-car al sobre anomenat esculptor lo retaule dedita confraria, segons manifesta lo plano y perfilque se li ha entregat, format a dit efecte.Ítem que dit esculptor impressari se obliga enfer y ascentar lo dit retaule en tot lo àmbit delfrente o presbiteri de dita capella a totas costassuas, menos en lo tocant al que se oferescade obra de mestre de cases, que serà de laobligació de dita confraria, encabint a dit re-taule la Verge, Cor de Jesús y àngels que jase tròban en lo altar actual fets de escultura.

Ítem que, a més del que manifesta lo perfil,dega dit esculptor encabir sinch misterisgososos, ço és, dos a cada part o costat de laVerge y en lo llarch a hont sols se’n manifestaun y altre en la peanya o trono de la Verge.Ítem que, a més del que manifesta lo perfil,dega fer un pontifical de dotse candeleros,imatge de Christo ab creu, sacra, lavabo yevangeli proporcionats al retaule.Ítem que lo dit esculptor promet y se obliga entenir fet y ascentat dit retaule dins un any, deldia present en avant comptador, y los dits ca-pitans en pagar-li sinch-centes lliures en quèqueda ajustada dita obra, ço és, dos-centeslliures de comptants lo dia present, cent lliu-res per tot mars, altres cent lliures per tot agost,los dos pròxims vinents, y les restants cent lliu-res luego de ascentat lo retaule, a qual fi se lientrega la trassa, que deurà retornar acaba-da de ascentar la obra.Ítem que, luego de ascentada la obra, sia fa-cultatiu a la confraria fer-la visurar per unesculptor per sa part y altre per part de ditimpressari, ab facultat de elegir tercer en casde discordar, a gastos de cada part lo seu y lotercer per mitat.Tot lo que la una part a la altra vicitudinàriamentpromet aténdrer y cumplir y los pactes predits,segons que a càrrech de cada una vénen dehaver-se de cumplir, tenir y servir, sens dila-ció, compensació ni escusa alguna, ab salaride procurador dins dita vila de Tàrrega deusous y fora de ella vint sous barcelonesos, abrestitució y esmena de tots danys, gastos, in-teressos, missions y despeses, y ab obliga-ció, ço és, los dits honorables capitans delsbéns, drets y rèddits de dita devota confraria,no emperò dels seus propis per tractar negociageno, y lo dit Barthomeu Soler dels seus pro-pis, mobles e immobles, haguts y per haver,ab renunciació a tota lley y dret de sonrespective favor y a la que prohibeix la gene-ral renunciació, y ab jurament llargament.Y així respectivament ho atórgan en la sobredita vila de Tàrrega en los dia, mes y any des-sobre notats, essent presents per testimonislo reverent doctor Ramon Terez y Sobirana,prevere, y Pasqual Artigues, major de dies,pagès, los dos de la mateixa vila, y ditscontrahents (als quals lo notari infrascrit fasfee conèixer) ho fírman, ço és, de voluntat deldit Joseph Isanda, que diu no sab de escríurer,lo dit doctor Ramon Terez y Sobirana y losdemés de sa pròpria respective mà.De voluntat de dit Joseph Isanda, doctorRamon Terez y Subirana, prevere.Isidro Nicolau.Anton Bornió.Andreu Minguell.Barthomeu Soler.Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

216

Notes

1 Aquest temple havia resultat parcialment derruït acausa de l’ensorrament del campanar que s’haviaproduït l’any 1672. Construït de nou a partir d’unprojecte eleborat per Josep de la Concepció, nos’acabà fins a l’any 1742 (Josep Maria SEGARRA I

MALLA, Història de Tàrrega, vol. II, Tàrrega, MuseuComarcal, 1987, ps. 177-187).2 Ramon NOVELL, article «Tàrrega», dins Granenciclopèdia catalana.3 Història gràfica de l’Urgell, Tàrrega, ConsellComarcal de l’Urgell, 1993, p. 109.4 Aquest reliquiari de les Santes Espines fou construïtpossiblement per l’argenter cerverí Damià Ferrandoaproximadament l’any 1553 (Josep M. LLOBET I

PORTELLA, Art cerverí del segle XVI, Lleida, Virgili &Pagès, 1990, ps. 116-117).5 Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Fons Municipal,Consells, 1755-1757, f. 483 v.6 Sobre aquest escultor, hom pot veure la importantbiografia escrita per Cèsar MARTINELL, «El escultor LuisBonifás y Massó. 1730-1786», Anales y boletín delos museos de arte de Barcelona, vol. VI, 1 i 2 (gener-juny 1948).7 Cèsar MARTINELL, en la seva obra «El escultor LuisBonifás y Massó.1730-1786», que ja hem esmentat,no indica que Lluís Bonifaç dissenyés el retaule del’altar major de l’església de Santa Maria, de Tàrrega.8 Història gràfica de l’Urgell, p. 109.

Addenda

Trobant-se aquest article a la impremta, hemlocalitzat el contracte de la construcció del re-taule dels Dolors. Vista la importància del do-cument, ja que el seu contingut ens permetsaber, entre altres coses, que la fabricaciód’aquest retaule va ser encarregada a PereCosta, escultor de Barcelona, que fou asse-nyalat un període d’un any per a elaborar-lo ique el seu preu va ser fixat en 600 lliures, hemcregut convenient afegir-lo al final de l’articleen forma d’addenda.

1747, octubre, 1. Tàrrega

Pere Costa, escultor, de Barcelona, es com-promet a construir un retaule per a la capellade la congregació de Maria Santíssima delsDolors, establerta a Tàrrega.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Fons No-tarial, Tàrrega, 27, Joan Àngel López i Jover,Manual, 1746-1747, f. 170.

Die prima octobris M DC XXXXVII.Per y entre los senyors doctor Joseph ManuelSoler, Francisco Llopis, Joseph Fontanet, ar-genter, y Anton Mestres y Mestres, candelerde cera, tots de la present vila de Tàrrega, bis-bat de Solsona, en nom y com a tenintcommissió y facultat per estas cosas a ellsdonada per la venerable congregació de MariaSantíssima dels Dolors, de la mateixa vila, enlo dia vint-y-vuyt de setembre pròxim passat,com és de vèurer en lo llibre de resolucions dedita congregació, de una part, y lo senyor PereCosta, esculptor, de Barcelona, habitant en laciutat de Cervera, de dit bisbat, de part altra,per rahó de fer y fabricar un retaule per lo altarde la capella de dita venerable congregació, y,així mateix, com al peu del present se veurà,se ha convingut y pactat lo següent:Primo que dit Pere Costa se obliga a fer y fa-bricar un retaule conforme demostra la trassay planta formada per est effecte y firmada del

dia present per los dits senyors contrahents, yse ha entregat a dit Costa per posar en execu-ció la obra de dit retaule.Ítem tindrà obligació de fer per dit retaule y abla forma necessària y corresponent a ell, se-gons bon art y proporcions de esculptor, dosimatges, la una de Christo, senyor nostre, y laaltre de Maria Santíssima dels Dolors, que,vestida a costas de dita congregació, ha detenir-lo com a mort y nus en sos brassos,sentada al devant de una creu, com se estilaen las congregacions.Ítem tindrà obligació dit Pere Costa, impressari,de posar a sas costas per ditas imatges y re-taule tota la fusta y demés materials de clausy ayguacuyt que seran menester, y que la fus-ta sia de albe de bona calitat, sens ésser cor-gelada ni riquerada.Ítem tindrà obligació dit impressari de treballardita obra segons bon ar t de esculptor,arquitecto y entellador, y, en cas que los ditssenyors commissionats considèrian y vúllanrevistar o fer revistar dita obra y los apareixeràque se executa contra los pactes convinguts,dega dit impressari esmenar aquellas pessasy fer-las com està convingut y pactat, la qualrevista púgan fer tantas quantas vegadas tin-dran gust.Ítem deurà lo impressari fer la obra puntual-ment com la planta y perfil demostra, sensapartar-se en cosa de ell. Y, com en lo dibuixnos·s poden expressar los adornos tant permenut, dega lo impressari fer aquells sens lle-var-los cosa dels relleus ni de la destribucióque necessítan.Ítem que deurà fer un Sant Christo, las sacrasy sis candeleros a tall de plata per lo dit altar.Ítem que per preu y paga de dit retaule, imat-ges y demés cosas sobre ditas se donaran perdita congregació eo per dits commissionats ennom de ella, se donaran y pagaran a dit PereCosta, impressar i, sis-centes ll iurasbarcelonesas, ab las pagas següents: primocent lliuras de comptants lo dia present, altres

217

cent lliuras quant estígan avansadas las ditasimatges de Christo, senyor nostre, y MariaSantíssima dels Dolors, dos-centes lliuras amitja fenya feta y las restants dos-centes lliurasal estar ascentada y habilitada la dita obra, peròde dit preu deurà dit impressari pagar la mitatdel que costarà de encarnar ditas dos imatgesy del dorar la corona y caps de creu.Ítem ab pacte que dita obra deurà ser feta yascentada dins un any de vuy en avant comp-tador y visurada per un o més visors pagatsper las parts, respectivament.Ítem donarà la congregació a sas costas tot loque sia de mans y material de mestre de ca-ses, com tots los aparatos de fer vestidas, fery desfer aquellas, y fer picar las pedras delsplintos de dit retaule, per los quals donarà loimpressari la plantilla y midas per a fer-los, comy també donarà la congregació tota las fustaque menester serà per permòduls per fortifi-car lo dit retaule, y la escala que puja alcamarín la farà la congregació.Ítem lo impressari deurà fer (comprès ab lopreu sobre dit), junt ab lo dit retaule, lo camarínde fusta de albe, ab las mateixas qualitatsexpressadas de bondat, fent aquell de solaarquitectura, ab archs, mitja taronja y la portaper a entrar y altre de coleteral per correspon-dència, y sobre los archs farà una cornisa ador-nada, així com la del retaule, y en lo mitg de lamitja taronja farà un Esperit Sant ab un sircuitde núvols y serafins.Totas las quals cosas, és a saber, cada unade ditas respective parts lo que los toca deellas, prometen cumplir com sobre se conté,sens més dilació ni escusa, ab restitució y es-mena de tots danys, interessos y despesas. Y,per atténdrer y cumplir las ditas cosas, oblígan,ço és, los dits senyors commissionats a ditimpressari tots los béns, rèddits y emolumentsde dita venerable congregació y lo dit AntonMestres tots sos béns y drets, mobles e immo-bles, haguts y per haver, respecte que ell és quiha de pagar las ditas sis-centes lliuras com ahereu universal de Anton Mestres, candeler dedita present vila de Tàrrega, quòndam son pare,per haver-las llegadas ab son testament per lafàbrica de dit retaule a la dita venerable congre-gació, ab totas renunciacions necessàrias ypertanyents, y ab jurament llargament.Y lo dit Pere Costa, impressari, per cumplir loque li toca de ditas cosas, obliga a dita vene-rable congregació tots sos béns, accions ydrets, mobles e immobles, haguts y per haver,ab totas renunciacions necessàr ias ypertanyents, y de son propri for, ab submissióal de qualsevol altre, secular solament, y ab

jurament llargament.Més avant los dits senyors doctor JosephManuel Soler, Francisco Llopis y JosephFontanet, inseguint lo resolt en la sobrecalendada congregació, en vista de la súplicaque donà a ella lo dit Anton Mestres y Mes-tres, que se troba insertada en aquella, de songrat y certa sciència, pagant com deurà lo ditAnton Mestres las ditas sis-centes lliuras,inseguint pòlissas firmadas per dits trescommissionats a favor de dit Pere Costa enpaga del que se ha expressat en lo presentacte y prenent recibo de dit Costa al peu udors de ellas, habilitaran y legitimaran, comara per a després de feta així la dita pagahabilítan y legitíman aquella, per a què sia comrealment és en satisfació del sobre dit llegatper est effecte fet per lo dit Anton Mestres, sonpare. Però y encara, per quant en cas de nodonar-se la deguda effectuació a dit retaule,tenint alguna quantitat adelantada, inseguintditas pòlissas fahedoras, podria quedar perju-dicat dit Anton Mestres per la rahó de que lodit son pare, en cas de no effectuar-se lo ditretaule, llegà las ditas sis-centes lliuras peraltras obras pias, per tant, en dit nom decommissionats, convenen y prometen restituiry tornar a dit Anton Mestres la quantitat que,inseguint ditas pòlissas, tingués pagadas a boncompte de ditas sis-centes lliuras, sens dila-ció ni escusa, ab restitució y esmena de totsdanys, interessos y despesas, sempre y quantper dit Anton Mestres y los seus sían ditscommissionats o dita venerable congregaciólegítimament requirits y lo dit Anton Mestresrequirit de cumplir lo altre llegat pio per la faltade effectuació de dit retaule, obligant per ço losbéns, rèddits y emoluments de dita congrega-ció, no emperò sos béns propris per tractar ne-goci alieno, ab totas renunciacions necessàriasy pertanyents, y ab jurament llargament.Fet y de mans pròprias de dits contrahents (alsquals fas fe conèixer jo lo notari baix escrit)firmat fonch lo present acte en dita vila deTàrrega lo dia primer de octubre, any comptatdes de la nativitat de nostre senyor Jesuchristde mil set-cents quoranta-y-set, essent pre-sents per testimonis Roch Ortís, pagès, de ditavila de Tàrrega, y Pere Palou, escrivent, en lamateixa vila habitant.Doctor Joseph Manuel Soler.Francisco Llopis.Joseph Fontanet.Anton Mestres.Pera Costa, esculptor.Apud me Ioannem Angelum López et Jover,notarium.

218

Retaule dels Dolorsde Maria Santíssima

a l’església de Santa Maria de Tàrrega(destruït l’any 1936).

(Fotografia: Lluís Sarret. C. P. Francesc Robinat)

219

Retaule de Nostra Senyora de l’Esperança, la Puríssima Sangde Jesucrist i les Santes Espines a l’església de Santa Maria de Tàrrega

(destruït l’any 1936).(Fotografia: Lluís Sarret. C. P. Francesc Robinat)

220

Retaule de Nostra Senyora del Roser a l’església de Santa Maria de Tàrrega(destruït l’any 1936). (Fotografia: Lluís Sarret. C. P. Francesc Robinat)