ura cobertes planes - la · pdf filefont: construir la arquitectura, andrea deplazes. ed. gg...
TRANSCRIPT
Se
sió
n 1
/4 P
ág
. 1
A
sig
natu
ra
Cla
ve
Má
ste
r y
Cu
rso
COBERTES PLANES COBERTES
Construcció II. Sistemes. 2n curs
Àrea de Construcció
Curs 2013-2014
Revisió 06/03/2014
Autors: Carlos Gelpí Almirall / Xavier Belil / Josep Olivé
Pà
g. 2
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
1.1. Definició
1.1. definició
1.2. principis d’estanquitat
2. Principis de disseny
2.1. dimensionat de vessants i pendents
2.2. capes principals d’una coberta plana
3. Punts singulars
4. Tipologies
4.1. no invertida
4.2. ventilada
4.3. invertida
4.4. enjardinada
4.5. inundada
4.6. per trànsit rodat
5. Posta en obra i controls d’execució
6. Fonts d’informació
Índex
Pà
g. 3
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
INCLINADES > 5%
PLANES < 5%
5%
Definició general
Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%.
Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Principis d’estanquitat
1. Continuïtat absoluta de l’envoltant d’estanquitat
El material que fa aquesta funció és sempre absolutament impermeable
conceptualment i materialment
2. Geometria: segellat i cavalcament
Usualment, encara que no sempre, el material de cobriment no és continu. En aquests
casos es confia l’estanquitat de les juntes entre peces a:
-Segellat químic entre peces: soldadura, fusió química, adherència, etc...
-Secundàriament, també al pendent i al cavalcament entre peces
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Pendents de les cobertes segons el CTE
Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%. Ara bé, aquest valor és
el valor mig o general (de la majoria de vessants) de la coberta perquè, sovint,
alguna vessant pot tenir un pendent molt més elevat si el seu recorregut entre el
bimbell i la bonera és molt petit
Vessant
amb
pendent
normatiu
Vessant
amb fort
pendent
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
CTE DB HS 1 2.4 CUBIERTAS
-GEOMETRIA DE LA COBERTA. Determinació de projecte de la geometria de la coberta
tenint en compte les escorreries de l’aigua.
Els desguassos s’han de separar del perímetre un mínim de 30 cm segons el CTE
Geometria de les vessants
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
CTE DB HS 1 2.4 CUBIERTAS
-EVACUACIÓ D’AIGÜES. Elecció del núm. mínim d’elements d'evacuació d’aigua necessaris. Segons el
CTE com a mínim en seran dos, i en dependrà de la superfície de coberta. CTE DB HS 5 Taula 4.6
Elecció de la superfície de formació de pendents en referència a la superfície de la coberta de l’edifici. CTE
DB HS 5 Taula 4.6 . Si no es poden col·locar al número de baixants mínim, cal posar sobreixidors
(rebosaderos) com a mínim dos i en límits diferents de la coberta
-SUPERFÍCIE MÀXIMA PER BAIXANT. El regim pluviomètric en determinarà el diàmetre d’aquests
elements, no el nombre.
S’ha d’aplicar un factor de correcció per a altres règims pluviomètrics. (veure CTE DB HS 5)
Dimensionat de les vessants
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 8
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
- Aconsellable (i normatiu) no sobrepassar pendents màxim 5% i no inferior a 1%.
- Gruix mínim de la capa de formació de pendents de 30 mm i màxim de 150 mm.
CTE DB HS 5 4.2.1.3
- S’han de preveure juntes de dilatació de 30 mm cada 10-15 ml i en tot el
perímetre de contacte amb cossos sortints: baranes, xemeneies, ampits, etc.
-Si el paviment està fixat sobre morter o formigó les juntes han de fer quadricules
menors de 5 m de costat.
- S’han de respectar i mantenir les juntes estructurals de l’edifici.
- Les boneres (o punt més baix de la coberta) han d’estar separades, al menys 30
cm dels límits de la coberta, en cas de que el desguàs sigui vertical.
Característiques de les vessants
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 9
/75
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
1. SUPORT O BASE ESTRUCTURAL:
- Depèn del sistema constructiu de l’edifici.
2. SISTEMA DE FORMACIÓ DE PENDENTS:
- Aporta inclinació a la coberta per a la evacuació de l’aigua.
3. BARRERA DE VAPOR:
- La seva col·locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta i
les condicions ambientals. Talla el flux del vapor d’aigua per tal d’evitar
condensacions.
- Pot col·laborar a evitar entrada d’aire o pols de l’exterior.
4. IMPERMEABILITZANT:
- És la capa encarregada d’assegurar l’estanquitat de la coberta.
6. CAPES SEPARADORES O DIFUSORES:
- Evita el contacte directe entre materials incompatibles químicament.
- Evita el punxonament de la capa impermeabilitzant.
- Evita l'adherència de làmina impermeable
- Impedir el pas de terra en graves o cobertes enjardinades.
7. CAPA DE PROTECCIÓ O ACABAT:
Capa sotmesa a respondre a les accions directes dels
elements exteriors sobre la coberta (raigs UV, pluja, vent, neu, etc. )
Estructures de: Fusta / Formigó / Metàl·liques
Pròpia base estructural/Formigó cel·lular /
Morters alleugerits (perlita) /Morters de regulació
Làmines de polietilè / Paper Kraft /
Làmines de betum/ Làmines metàl·liques
Rígids. Poliestirè / vidre cel·lular / suro / poliuretà
No rígids (per cambres) llana de vidre / /Poliuretà
/ Llana de roca
Geotèxtils de diverses densitats/ PVC / Geotèxtil armat
amb malla de poliuretà/ etc.
Plana Transitable: Paviment ceràmic / Paviment flotant
Plana No transitable: Protecció pesada / Grava / Formigó
Plana enjardinada: Terra Vegetal i vegetació
Coberta Industrial: Xapa Metàl·lica / Deck
(veure quadre classificació)
Prefabricats : Làmines bituminoses / Làmines
sintètiques
In situ: Pintures aplicades amb rodet o projectades
5. AÏLLAMENT:
- Respon a un estudi de demanda energètica de l’edifici segons les
condicions climàtiques de l’entorn on esta ubicat. La seva funció és el control
de traspàs d’energia tèrmica entre l’interior i l’exterior i assegurar el confort
tèrmic interior.
Capes principals de la coberta plana
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Punts singulars
CTE DB HS 1 2.4. CUBIERTAS 2.4.4. Condiciones de los puntos singulares
El CTE DB HS enumera i descriu les particularitats a complir de tots els punts singulars
que considera. Els principals són:
- Trobada amb elements verticals.
- Desguassos i sobreixidors.
- Junts de dilatació.
- Elements que travessen la coberta.
- Fixacions sobre coberta.
- Accessos i obertures.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
- Cavalcaments, reforç
i dimensions mínimes
en punts singulars
segons el CTE que són
de compliment
obligatori.
Trobada amb paraments verticals
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Boneres i sobreixidors
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Bonera sifònica
Morrió / paragraves
Bonera i desguàs vertical prefabricats
Boneres
Desguàs horitzontal
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Tipus de junts obligatoris:
1. Juntes pròpies de l’estructura cada 30 m
2. Juntes en la formacions de pendents cada 10-
15 m i perímetre de la coberta. Amplada de junta
de 30 mm mínim. (CTE DB HS1 Cubiertas).
3. Juntes en paviment de cobertes transitables
cada 5 m lineals i en tot el perímetre.
1.
2.
3.
Junts de dilatació. Capes acabat
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
- S’han de preveure juntes de dilatació
de 30 mm d’ample cada 10-15 ml i en
tots els perímetres de contacte amb
cossos sortints: baranes, xemeneies.
- Les juntes s’han de fer en tots aquelles
capes rígides que puguin sofrir una
deformació o crear una empenta d’origen
tèrmic no desitjades: capa de pendents i
paviments rígids adherits son les més
usuals
- Les peces rígides que formen els
bimbells han de ser independents de les
fulles d’acabat de les cobertes
- Si el paviment està fixat sobre morter o
formigó les juntes han de fer quadricules
menors de 5 m de costat.
- S’han de mantenir les juntes
estructurals de l’edifici.
Junts de dilatació. Límits
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Trobada amb elements verticals:
- Elements que conformin la coberta.
- Fixacions sobre la coberta de màquines
-Secció de trobada d’instal·lacions en coberta. Solució amb producte “INTEMPER”
Elements que travessen la coberta
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Exemple de solució de coberta plana transitable amb llosa de morter i aïllament incorporat.
En les fotos es poden veure els detalls de les fixacions de les màquines d’instal·lacions,
situades, flotants, sobre la capa d’acabat, i el tractament impermeabilitzant dels elements
estructurals que travessen la coberta
Elements que travessen la coberta i fixacions
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 1
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Un element indispensable d’una coberta plana que sigui accessible per a tant sols manteniment de
les instal·lacions i que no tingui cap tipus de barana per evitar caigudes, és la línia de vida: Cable el
qual ofereix seguretat en que els obrers s’hi ha de penjar mitjançant un arnés
Elements de seguretat
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Lluernaris prefabricats tipus cúpula col·locats sobre coberta plana amb tela asfàltica autoprotegida
Lluernaris. Prefabricats
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Lluernaris prefabricats lluerna col·locats sobre coberta plana amb xapa metàl·lica
Lluernaris. Prefabricats
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Lluernaris executats in situ. Aquest tipus de lluernari mereixen una especial atenció en la seva execució i
col·locació a l’obra.
Lluernaris
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Tipologies. Quadre resum
Tipologies no invertida no transitable
autoprotegida
transitable
deck
ventilada catalana
catalana millorada
coberta doble full
invertida no transitable
transitable
enjardinada extensiva
intensiva
inundada aljub (aeròbica)
aljub enjardinada (anaeròbica)
per trànsit rodat
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
La capa impermeable va col·locada per sobre de l'aïllament. Aquesta capa generalment s’ha
de protegir amb l’acabat de coberta si es vol fer transitable la coberta, si no cal col·locar una
impermeabilització autoprotegida.
COBERTA NO INVERTIDA (CALENTA) COBERTA NO INVERTIDA VENTILADA (FREDA)
Coberta plana no invertida
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
No invertides. No transitables
Exemple de solució amb dues làmines
d’impermeabilització i reforços en el
límit de coberta
1. Formació de pendents
2. Capa de protecció
3. Barrera de vapor
4. Aïllament tèrmic
5. Làmina inferior de la
impermeabilització
6. Làmina superior de
l’impermeabilització, amb capa de
protecció contra UV incorporada
7. Element de segellat i fixació a
l’extrem de la impermeabilització
És aquella que no està preparada pel trànsit de les persones. Només son transitables esporàdicament per ús de manteniment.
Poden tenir diferents tipus de capa de protecció; làmina impermeable autoprotegida, grava, vegetal, aigua, etc.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
No invertides. No transitables
Autoprotegida
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
No invertides. No transitables
amb capa de pissarra amb làmina d’alumini gofrat
Autoprotegida
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
8/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
•Aquestes cobertes tenen exposades la capa
d’acabat i la capa impermeable, aquest fet fa
que ambdues han d'ésser projectades a tal efecte
que suportin diferencials de temperatura elevats i
dessecacions molt fortes.
•La durabilitat de la làmina impermeabilitzant
situada per damunt de l’aïllament en climes càlids
i temperats és molt curta degut als efectes que
produeix la radiació solar, el salt tèrmic entre el
dia i la nit, la baixa humitat ambient i la manca de
precipitacions continuades.
•Si es posa la capa d’aïllament per sobre de la de
pendents, pot presentar problemes de
deformacions excessives de la capa d’acabat per
sobre-escalfament degut a que la capa
d’aïllament no permet el pas de calor cap a
l’interior. Important posar les juntes de deformació
i dilatació.
•Presenten un problema en la seva execució que
afecta directament a la seva estanquitat. Aquest
és el possible punxonament de la capa
impermeabilitzant en el moment d’execució de la
capa d’acabat.
No invertida. Transitable
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 2
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
No invertida. Transitable
Capes d’acabat i protecció Capa separadora Impermeabilització Capa separadora Formació de pendents Aïllament tèrmic Barrera de vapor Suport estructural Acabat interior
Es caracteritza per disposar una capa de protecció que permet el trànsit, ja sigui de vianants o rodat.
En aquest exemple l’aïllament està correctament situat, sota la capa de formació de pendents
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Tipus especial de coberta plana no invertida, en la
que el suport és lleuger, sovint de safates plegades
metíliques.
Usual en construcció industrial
Molt poc pes de tot el conjunt
No invertida. Tipus deck
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
La capa d’estanquitat ha de ser de qualsevol dels materials d’impermeabilització als que
la radiació UV no els altera
No invertida. Tipus deck
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana ventilada (freda). De manera tradicional s’ha confiat en aquest tipus de coberta amb el
material d’acabat. La base és la “n” repetició (normalment n = 3 ó 4) de la capa d’acabat col·locada en
diferents direccions i amb pendents importants per tal de dificultar la filtració directe de l’aigua per la
junta. Aquest tipus de coberta és únicament vàlid en climes càlids, calorosos i amb règim de pluges
esporàdiques, ja que es confia en la ventilació de la cambra i la radiació solar per assecar les possibles
filtracions d’aigua per tal d’evitar que aquestes filtracions puguin afectar l’interior de l’edifici.
La coberta catalana no disposa de làmina impermeable ni de capa aïllant.
Fonts:. Com he de construir, Benavent de Barberà. Ed. Bosch
Diccionari de la construcció. Miquel Fullana. Ed. Moll
Coberta plana ventilada. Coberta catalana
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana ventilada. Coberta catalana
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
•La coberta a la catalana millorada incorpora una làmina
impermeable i una capa d’aïllant, assegurant així el seu
comportament en front als requeriments de confort.
Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada.
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta que té l’origen en la coberta catalana, aplicada a tècniques de construcció més modernes.
Usual a la dècada dels anys 60. Normalment, en aquesta època, sense capa aïllant
Coberta plana ventilada. Coberta doble full
Habitatges prefabricats. Montbau. Barcelona. 1960. Casamor-Dargallo-Giralt-Serra Goday
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
L’aïllament es col·loca per sobre la lamina impermeable. Acabada amb graves, paviment, lloses, etc.
L'aïllament ha de tenir porus tancat, s’ha de poder mullar sense alterar les seves característiques.
Aquesta coberta protegeix tèrmicament la capa impermeable aconseguint una major durabilitat i
comportament estanc d’aquesta
COBERTA INVERTIDA TRANSITABLE COBERTA INVERTIDA NO TRANSITABLE
Coberta plana invertida.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
8/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida acabada amb grava
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 3
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb acabat ceràmic
Segons alguns instal·ladors, pot presentar problemes de
deformacions excessives de la capa d’acabat per sobre
escalfament degut a que la capa d’aïllament no permet el
pas de calor cap a l’interior de l’edifici.
Molt important posar les juntes de deformació i dilatació.
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb llosa aïllant
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida transitable
Coberta plana invertida amb llosa aïllant
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb llosa aïllant. Posta en obra
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb paviment flotant
AVANTATGES:
- Es crea una cambra d’aire ventilada que millora
considerablement el comportament tèrmic de la coberta a
l’estiu.
- Es crea una superfície absolutament plana, molt
adequada per a l’ús de la coberta
- Permet acabats de molt tipus i moltes dimensions
- Si no va fixat, el manteniment és molt ràpid
DESAVANTATGES:
- En fase d’obra s’ha de protegir l’acabat o bé posar-lo a
l’últim moment i llavors s’ha de protegir la capa aïllant
(capa de morter) que fa que el manteniment no sigui tan
fàcil.
- Acabats no fixats poden moure’s si no estan ben ajustats
- Acabats resistents a la flexió, no sempre adequats per a
usos intensos o pesats.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb paviment flotant
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb paviment flotant. Tipus d’acabats
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana invertida amb paviment flotant. Exemple
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
AVANTATGES:
- Inèrcia tèrmica: Impedeix l’accés de la radiació solar a la
superfície dels materials de la coberta, evita el sobre-
escalfament.
- Protegeix la membrana impermeable i augmenta la vida
útil de la coberta ja que redueix els moviments tèrmics.
- Conformen una capa termo-aïllant addicional.
- Incrementen l’aïllament acústic.
- Eviten la sobrecàrrega dels sistemes de drenatge.
DESAVANTATGES:
- Possibilitat de goteres si no hi ha perfecte execució a
l’obra (no estanquitat a l’aigua). Necessitat d’una bona
evacuació d'aigües.
- Majors requisits estructurals, degut al pes que han de
suportar
- Possible augment del cost de les instal·lacions degut a la
necessitat de utilitzar capes impermeables a prova d’arrels,
instal·lacions d’evacuació d’aigua, i instal·lació de rec en
cobertes intensives.
Coberta plana enjardinada
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
8/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Cada 50-70m2
Coberta plana enjardinada
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 4
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Equipament cultural. Les Planes de Son. Alt Àneu, Pallars Sobirà. 2002. F. Rius.
Coberta plana (?) enjardinada. Exemple
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Tipus de cobertes enjardinades
Extensives:
- Cobertes de baix manteniment (rec
innecessari) amb una vegetació natural
auto renovable.
- Utilització de plantes tipus sèdum: planta
resistent, ús de poca aigua.
- Poc pes i gruix de terra mínim (10 cm
aprox.)
- Cost reduït d’execució i manteniment
- Poca necessitat d’assoleig
-Utilitzada sobretot en equipaments,
serveis,…
-Intensives:
- Cobertes de manteniment regular o
intensiu.
- Jardins amb plantes perennes (arbustos,
gespa, …).
- Molt pes i gruix de terra (70 cm aprox.)
- Utilitzada sobretot en l’àmbit privat.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
gràfic: REVISTA TECTONICA
Coberta plana inundada
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta aljub anaeròbica.
Aigua aïllada, no hi arriba la llum del sol, per tant no
creixen bacteris.
Coberta aljub aeròbica.
L’aigua està a l' intempèrie. Poden tenir problemes
d’insectes i bacteris
Variant de la coberta, on hi trobem una zona on es diposita l’aigua en gruixos no superiors als 20 cm,
aquesta capa d’aigua produeix un gran aïllament i aconsegueix una inèrcia tèrmica important que permet
l’estalvi d’energia en el conjunt de l’edifici.
Coberta plana inundada. Tipologies
Fundació Miró. Palma de Mallorca. 1992. R. Moneo
Font imatge: revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta aljub
Tanatori de León. León. 2000. Jordi Badia - Josep Val
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta plana per a trànsit rodat
Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
-Formigó cel·lular.
-Formigó amb àrid lleuger (Argila expandida) per
formació de pendents, generalment de consistència
tova a líquida sense capacitat resistent.
-Argila expandida i una capa superior de morter de
30mm.
- Morters amb àrids lleugers: poliestirè expandit.
- Plaques aïllants rígides.
Materials per a formació de pendents
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
- Netejar el suport estructural.
- Formació de muret perimetral de maó, bloc, o formigó en tots els perímetres, xemeneies i passos
d'instal·lacions. Preveure la col·locació d’una junta deformable amb poliestirè expandit.
- Formació de tocs amb nivells generals.
- Formació de mestres amb morter, envanets ...per a la formació de pendents cap els elements
d’evacuació d’aigua de pluja.
- Abocament de material de formació de pendents.
- Si és el cas, capa d’acabat fi per a rebre membrana impermeable sense risc a punxonaments.
Procés per a la formació de pendents amb materials amorfs
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Coberta catalana millorada. Posta en obra
Exemple en el que la solera es realitza amb tauler ceràmic bisellat, només amb funcions de suport ja que a sobre hi anirà una capa específica d’impermeabilització
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
8/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Impedeix el pas de vapor contingut en l’aire interior (més calent) cap a les zones més fredes de la
coberta on podria condensar. Sempre s’ha de col·locar a la cara calenta de la coberta.
-La seva col·locació ve condicionada pel càlcul descrit al CTE DB HE1 “estalvi d’energia”. Així dependrà
del càlcul higro-tèrmic de la secció de coberta.
- Aquesta capa impedirà que el vapor es pugui dissipar a través de la coberta.
- Molt important en les cobertes no ventilades, i en les que tenen la membrana impermeable per sobre
de l’aïllament
- La Normativa antiga establia que es poden considerar barrera de vapor aquells materials en què la
resistència al vapor sigui entre 0.86 i 20 mmHgm2 dia/g
Exemples de barreres de vapor:
- Làmina de polietilè.
- Capa d’oxiasfalt.
- Film de paper d’alumini
.
Barrera de vapor
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 5
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Col·locació amb soldadura calenta: bufador (soplete). Soldadura per escalfor de les bandes de
cavalcament dels rotllos de tela bituminosa -o asfàltica. Fixació per adherència. El cavalcament és, com a
estratègia d’estanquitat, imprescindible.
Cavalcaments de membrana bituminosa
Impermeabilització bituminosa
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Impermeabilització bituminosa. Doblats
Execució de trobades perimetrals de coberta amb
membrana bituminosa.
Tant en la totalitat dels vessants com en els punts on la làmina es plega es dobla (i a vegades es
triplica) la capa impermeabilitzant.
En els vessants és per assegurar l’estanquitat general i especialment la de les juntes ja que els rotllos
es col·loquen a trencajunt
En els plegaments és perquè son punts dèbils: perden plastificants en doblar-se degut a l’escalfament i
son punts o els moviments de dilatació provoquen un trencament de la làmina per el punt de doblat a
més curt termini. Per aquest mateix motiu es fa un doblat arrodonit (mitja canya), sempre que es pot.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
- Col·locació amb fixació mecànica en coberta tipus Deck. Malgrat ésser una fixació mecànica en el
cavalcament inferior, la làmina s’ha de soldar igualment en el cavalcament superior. Les làmines de fixació
mecànica ja venen preparades amb una banda de reforç on es realitza la fixació.
Cavalcament de membrana bituminosa amb fixació mecànica sobre planxa rígida d’aïllant o be sobre tauler de fusta.
Detall extret de la casa “SIPLAST”
Impermeabilització bituminosa. Fixació mecànica
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Soldadura de membrana de PVC amb tetrahidrofurà (soldadura química) o mitjançant aire calent
Procés de posta en obra amb fixació mecànica i soldat de les unions per escalfor amb màquina
Impermeabilització. PVC
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Execució de trobades perimetrals de coberta amb làmines de PVC.
Impermeabilització. PVC. Punts singulars
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Col·locació de gran membrana tridimensional de EPDM (Feta a taller per vulcanització)
Impermeabilització. EPDM
Els junts es poden fer a obra mitjançant bandes autoadhesives o imprimació de cautxú sintètic
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Emulsió de cautxú acrílic aplicat a rodet
Reforç del desguàs amb emulsió de cautxú i armadura
Impermeabilització amb membranes continues
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
6/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Emulsió de poliuretà aplicat a pressió
Impermeabilització amb membranes continues
Edifici Fòrum. Barcelona. 2004. Herzog & De Meuron
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
7/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Impermeabilització amb morters
Mercat de Santa Caterina. Barcelona. 1997-2005. EMBT
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
8/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Comprovacions a estanquitat de la membrana per inundació.
Com a envoltant impermeable, les làmines s’han de sotmetre a la prova de càrrega per tal d'assegurar
que seran completament estanques. L’aigua es deixa entre 24 i 72 hores i es vigila que no hi hagi fuges.
El procediment més correcte és el de fer dues vegades la prova:
-una un cop posada la capa impermeable
-i una altra, un cop posades totes les capes sobre la capa impermeable, amb la coberta acabada
Impermeabilització. Controls
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 6
9/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Comprovacions de les característiques de l’aïllament
Per una banda, es
comprova la informació
de l’embalatge (i, en el
poliestirè expandit, les
marques).
Per altra, es comprova
la seva bona execució:
-Continuïtat de la capa
-Cavalcament de
juntes, si hi van dues
capes
-Material i gruix definit
en projecte
Aïllaments tèrmics. Controls
Identificació UNE 92.110
I II III IV V VI VII
10 12 15 20 25 30 35
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
0/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Aïllaments tèrmics. Controls
Posta en obra sobre impermeabilització (aïllament
no hidròfil, encadellat i amb capa d’acabat)
Encaix en element sobresortint de la coberta:
evitar discontinuïtats en la capa d’aïllant: no
s’han de produir ponts tèrmics
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
1/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Funcions i exemples més usuals:
- Permetran moviments diferenciats entre diverses capes de la coberta
- làmines no adherides
- Evitaran contacte entre materials amb incompatibilitats químiques (metàl·lics o sintètics):
- PVC – làmines bituminoses i EPDM
- Làmines amb plastificants (Betum, PVC) – escumes (aïllaments tèrmics)
- Metalls - alguns tipus de fusta
- Metalls entre sí (veure classe de 1r curs)
- Impedir adherència entre capes diferents:
- Facilitar el drenatge entre llosa i impermeabilització
- Protegiran capes sensibles al punxonament:
- Impermeabilització – capa de pendents
- Impermeabilització – capa de grava d’acabat
- Evitaran que les plantes arrelin en la coberta:
- Cobertes enjardinades
- Cobertes amb acabat de grava
Poden ésser làmines, esteses de producte, o bé material incorporat.
Cal controlar que es posin i en el lloc adequat per no comprometre la durabilitat de la coberta
Capes separadores
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
2/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
1. ACABAT GRAVA
2. FELTRE GEOTÈXTIL
3. AÏLLAMENT
4. FELTRE GEOTÈXTIL
5. LAMINA IMPERMEABLE
6. PENDENTS
Capes separadores
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
3/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Funcions i exemples més usuals:
-Protegir les impermeabilitzacions i aïllants tèrmics que es degraden amb els raigs UVA.
-Pèrdua de flexibilitat
-Degradació per pèrdua dels plastificants: esquerdaments.
-Evitar moviments dels materials (degut a succions de vent.
-Llastrat de membrana impermeable o aïllament poc pesats.
-Donar una superfície adequada a l’ús que es vol donar (cobertes transitables)
Capes d’acabat
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
4/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Capes d’acabat
La grava evita moviments dels materials poc
pesats degut a succions de vent.
Les membranes bituminoses per anar a
la superfície s’auto-protegeixen dels raig
UV amb fines làmines de metall
adherides gofrades al betum.
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació
Pà
g. 7
5/7
5
AR
012
C
onstr
ucció
II
Àre
a d
e C
onstr
ucció
Fonts d’informació
Bibliografia de la classe. OBLIGADA
CTE. Documento Básico HS. Salubridad. HS1-2.4.Cubiertas
Classes de 1r curs a: www.salle.url.edu/tecnologia
Bibliografia complementaria. RECOMANADA
Tectónica núm. 6 (Cubiertas planas I)
Detail . Cubiertas año 2002, núm. 1
Detail . Cubiertas año 2004, núm. 4
ITEC. La coberta captadora als edificis d'habitatges
Diccionari visual de la construcció www.10.gencat.net/ptop/binaris/Dicc_cap3_tcm32-12286.pdf
Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra i control l Fonts d'informació