update directiu - ucf...onsients daquesta realitat, des dunió onsori formaió (en nom i...

Programa Update Directiu 2012 1

UPDATE DIRECTIU:

Eines per a la direcció eficaç en un nou

paradigma sanitari, sociosanitari i social.

L’ESCENARI HA CANVIAT...


UPDATE DIRECTIU 2012 EINES PER A LA DIRECCIÓ EFICAÇ EN UN NOU PARADIGMA SANITARI,

SOCIOSANITARI I SOCIAL

Presentació

A les organitzacions sanitàries i socials estem assistint a un moment excepcionalment complex,

i a un moment històric de canvi de paradigmes: a nivell assistencial, social, tecnològic,

d’atenció a les persones, de gestió d’equips professionals, serveis i organitzacions, etc.

Conscients d’aquesta realitat, des d’Unió Consorci Formació (en nom i representació del

Consorci de Salut i Social de Catalunya i de La Unió - Associació d’Entitats Sanitàries i Socials)

han organitzat l’Update Directiu 2012.

L’Update Directiu 2012 és l’estratègia d’Unió Consorci Formació per ajudar als directius i

comandaments a afrontar els reptes i potenciar el seu lideratge eficaç a les organitzacions

sanitàries i socials.

Objectius Ajudar directius i comandaments de les organitzacions sanitàries, sociosanitàries i socials a:

Actualitzar-se i adaptar-se a aquest nou context amb eficiència i responsabilitat

Fer un procés de reflexió individual que permeti una resituació professional efectiva

Tenir visió global i estratègica, atents a les noves realitats i tendències de futur.

Gestionar la proximitat i vetllar per la direcció i el lideratge dels seus equips.

Treballar amb el màxim d’eficàcia i eficiència en la gestió, optimitzant recursos i impulsant noves maneres de fer, sense reduir la qualitat assistencial.

Quina és la nostra proposta de valor?

Hem dissenyat i programat diferents espais d’aprenentatge i reflexió compartida:

> 1. Programa de seminaris per al desenvolupament directiu.

Una planificació de 20 tallers i seminaris per a directius i comandaments

que es desenvoluparan al llarg de l’any 2012 i que permetran

l’actualització en tècniques i eines de gestió i direcció.

> 2. Programa de perfeccionament i millora directiva.

Un paquet orientat al desenvolupament de directius i comandaments,

que incorporen un mix metodològic innovador, i que es vinculen a un pla

d’acció per a promoure la millora professional.


1.

Programa de seminaris per al desenvolupament

directiu

Un conjunt de 20 seminaris i tallers, dissenyats per donar resposta a les necessitats integrals

de directius i comandaments, i que s’organitzen en 4 perspectives competencials:

Metodologia

Seminaris presencials a càrrec de consultors experts per matèria, orientats a entrenar i

desenvolupar tècniques, recursos i models útils per aplicar a les organitzacions. Inclouen

activitats i dinàmiques participatives per promoure el treball en equip, l’intercanvi de

coneixements i experiències professionals.

Format de mitja jornada intensiva (de 9 a 15:30 h), incorporant dinar-col·loqui per afavorir el

networking entre els directius.


2.

Programa de millora i perfeccionament directiu

Oferta innovadora que combina diverses modalitats de treball per tal que, a partir d’un

diagnòstic individual, el participant pugui treballar amb un coach en un pla de millora personal

i a mida que li permeti desenvolupar i potenciar aquells aspectes clau que són per a la seva

millora directiva.

A nivell metodològic,el pack per a la millora i perfeccionament directiu incorpora:


Calendari i planificació

ABRIL MAIG

Dl Dm Dm Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dm Dj Dv Ds Dg

1 1 2 3 4 5 6 2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20 16 17 18 19 20 21 22 21 22 23 24 25 26 27 23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31

Dia 17 – Taller 1: Autoconeixement Dia 25 – Taller 4: Habilitats Digitals

Dia 8 – Taller 11: Entorns sanitaris Dia 16 – Taller 14: Gestió del Canvi Dia 22 – Taller 18: Gestió de la Qualitat

JUNY JULIOL


1 2 3 2 3 4 5 6 7 8 4 5 6 7 8 9 10 9 10 11 12 13 14 15 11 12 13 14 15 16 17 16 17 18 19 20 21 22 18 19 20 21 22 23 24 23 24 25 26 27 28 29 25 26 27 28 29 30 30 31

Dia 7– Taller 20: Gestió de la Innovació Dia 12 – Taller 6: Rol directiu i lideratge Dia 26 – Taller 3: Aprenentatge Continu

Dia 4 – Taller 7: Negociació positiva Dia 10 – Taller 5: Creativitat

SETEMBRE OCTUBRE


1 2 1 2 3 4 5 6 7 3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14 10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21 17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Dia 19 – Taller 8: Prevenció i Abordatge de situacions conflictives Dia 26 – Taller 13: Gestió del Compromís

Dia 9 – Taller 2: Lideratge d’un mateix Dia 16 – Taller 17: Gestió per processos i Metodologia Lean Dia 23 – Taller 10: Directiu Coach

NOVEMBRE DESEMBRE


1 2 3 4 1 2 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 12 13 14 15 16 17 18 10 11 12 13 14 15 16 19 20 21 22 23 24 25 17 18 19 20 21 22 23 26 27 28 29 30 24 25 26 27 28 29 30

Dia 6 – Taller 9:Entrevista d’Avaluació Dia 14 – Taller 15: Aliances i fusions Dia 20– Taller 16: L’impacte de les Tic en la Gestió de Serveis de Salut

Dia 11 –Taller 19: Finances per no finan Dia 19 – Taller 12: Planificació Estratègica

Els tallers tindran una durada de 9:00 a 15:30 hores, incorporant dinar-col·loqui per afavorir el

networking entre els directius, i es faran a les instal·lacions de Unió Consorci Formació, ubicat

al Parc sanitari Pere Virgili.


Modalitats d’inscripció

Aquesta formació és bonificable per la Fundació Tripartita.

Formació a mida

Els seminaris de l’Update Directiu, així com el mix metodològic per a la millora i

perfeccionament directiu, poden dur-se a terme en un format a mida, adaptant i alinieant el

projecte formatiu amb els propis interessos, necessitats i pla estratègic de cada organització.

Per a més informació

Unió Consorci Formació. Tel: 93.259.43.81 [email protected] www.ucf.cat

mailto:[email protected]

http://www.ucf.cat/

http://www.uch.cat/portada-mostra-0-cat-portada.htm

http://www.consorci.org/


PROGRAMES DETALLATS DELS SEMINARIS

UPDATE DIRECTIU 2012


1. AUTOCONEIXEMENT PER A L’EFICÀCIA PERSONAL

17/04/2012

En els moments actuals és fonamental per als professionals l’aprenentatge i desenvolupament continu, per això es interessant fer un alt en el camí, aprofundir en l’autoconeixement i a partir d’aquí decidir quins són els camins i prioritats del propi desenvolupament.

Objectius Reconèixer els nostres punts forts i àrees de millora, descobrir les nostres àrees de desenvolupament.

Passar a l'acció desenvolupant estratègies interpersonals útils.

Continguts Aprofundir en el meu estil de relació, en els meus punts forts, àrees de millora i espais de desenvolupament.

Conèixer quin és el meu estil d’aprenentatge.

Conèixer i entendre l’estil dels demés.

Desenvolupar estratègies per adaptar-me i connectar.

Desenvolupar estratègies d’acció.

Treballarem a partir d’una eina d’autoconeixement: el Discovery Insights. Abans de la sessió presencial cada assistent omplirà un qüestionari d’autoavaluació per internet, i a la sessió disposarà del seu informe individual. S’explicarà el model que hi ha darrera del Insights, es treballarà amb els perfils personals i es realitzaran exercicis i dinàmiques per a una millor comprensió i aplicació del model.

Formadora Àngels Paredes Consultora en desenvolupament de persones i organitzacions. Assessora de projectes formatius de la Unió Consorci Formació. Al llarg de 15 anys va ser responsable de desenvolupament de recursos humans, a la UOC en primer lloc, i després a l’Hospital Clínic de Barcelona. És directora del Postgrau “Desenvolupament del talent a les organitzacions” d’IL3-UB. Acreditada en “Insights Discovery”, eina de diagnòstic de personalitat.


2. LIDERATGE D’UN MATEIX

9/10/2012

Només qui s’autolidera pot arribar a liderar. El lideratge com inspiració i model de referència no s’improvisa. Quin projecte hi ha més important que la pròpia existència? Qui escriu el guió? Qui el dirigeix? Qui mana a la nostra vida: nosaltres, les situacions que s’esdevenen, els altres o l’atzar? En aquest seminari treballarem amb eines pràctiques d’Ecologia Emocional, per prendre’n consciència, fer un balanç del moment actual i veure quins punts de millora concrets podem aplicar en el nostre dia a dia personal i professional.

Objectius Crear un espai protegit de respecte on sigui possible realitzar un treball de creixement personal compartit

Fer-nos les preguntes adequades per estar oberts a les respostes que ens arriben o crear-les

Connectar ment –emoció i acció

Reflexionar sobre el moment actual de cadascú i detectar punts de millora

Fomentar que cada persona trobi la seva pròpia fórmula per autoliderar-se

Continguts La vida: el projecte més important

Les preguntes clau per liderar-nos

Som un CAPA?

Consciència d’un mateix, consciència dels altres, consciència del món

Estratègies d’ecologia emocional aplicades a l’art de viure

Formadora Maria Mercè Conangla i Marin Psicòloga, infermera i escriptora. Creadora amb Jaume Soler del nou concepte d’Ecologia Emocional. S’ha especialitzat en l’educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal. Treballa com a formadora i consultora a l’àmbit docent i sanitari. Col·labora amb diferents universitats, hospitals i institucions com a conferenciant, formadora i dinamitzadora d’equips de treball. Dedica bona part del seu temps lliure a la Fundació ÀMBIT de la que es cofundadora, on dirigeix el Màster d’Ecologia Emocional.

És co-autora amb Jaume soler de 12 llibres sobre creixement personal i gestió emocional entre els que hi ha: Ecologia emocional per al nou mil·lenni, Corazón que siente ojos que ven, Sense ànim d’ofendre, o Aplícate el cuento.


3. APRENENTATGE AMB ENTORNS I EINES DIGITALS

26/06/2012

Internet ha transformat significativament el context social en el que estem immersos.

La xarxa està canviant la manera de treballar, de relacionar-nos, d’aprendre, de col·laborar i de compartir informació i coneixement.

És vital per als directius i comandaments conèixer aquestes tendències i aprofitar les eines i recursos i per a les finalitats organitzatives i de desenvolupament personal.

Objectius Conèixer les maneres d’aprendre i col·laborar mitjançant Internet.

Emprar eines i recursos digitals per a la col·laboració i la gestió del coneixement.

Usar eines i recursos digitals per mantenir-se actualitzat sobre l’especialitat o àmbit de coneixement propi.

Establir les bases d’una xarxa virtual de contactes professionals de valor.

Valorar el paper de les xarxes socials corporatives en la gestió del coneixement.

Continguts Eines i recursos digitals per mantenir-se actualitzat.

Processos, tasques i objectius compartits amb mitjans digitals.

Producció de documents col·laboratius en línia.

Coordinació i treball en equip en entorns i amb eines digitals.

Estratègies professionals per al treball en xarxa.

Formadors Boris Mir

Llicenciat en Història de l'Art, professor d'educació secundària i formador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit cursos i assessorat a centres de secundària sobre estratègies d'aprenentatge i sobre avaluació formativa. Ha treballat al Departament d'Ensenyament de Catalunya en el desenvolupament de les competències digitals i en l’equip impulsor del Projecte eduCAT1x1.


4. HABILITATS DIGITALS. IDENTITAT I MARCA

PERSONAL

25/04/2012

Internet i el que anomenem web 2.0 han transformat significativament el context social en el que estem immersos.

La xarxa està transformant la manera de relacionar-nos, de treballar, de col·laborar, de compartir informació i coneixement.

És vital per als directius i comandaments conèixer aquestes tendències i aprofitar les eines i recursos personalment i per a les finalitats organitzatives.

Objectius Entendre les lògiques que es produeixen en Internet i el seu impacte.

Obtenir, avaluar i organitzar informació en formats digitals.

Gestionar la identitat digital pròpia.

Continguts Conèixer que està passant, com ens està influïnt Internet .

Saber com realitzar cerques eficients per Internet per obtenir informació rellevant.

Subscriure’s a continguts rellevants.

Monitoritzar a la xarxa l’aparició d’informacions clau.

Guardar de manera organitzada la informació per facilitar la posterior localització.

Saber com gestionar la identitat digital pròpia i ser conscient de l’impacte.

Formadors Olga Herrero

Consultora de Desenvolupament Organitzatiu. Especialitzada en el disseny i implantació de processos col·laboratius orientats a la millora de l'eficiència d’organitzacions. Llicenciada en Psicologia i especialista en Organitzacions i Treball, ha desenvolupat la seva carrera professional en l'àmbit del desenvolupament de recursos humans. Ha estat responsable de projectes en institucions com GEC (Grup UOC) i IL3 -Universitat de Barcelona. Gerard Vélez Consultor de Desenvolupament Organitzatiu. De formació Estadístic però ha desenvolupat la seva carrera professional de l'any 2000 fins al 2010 dins de l'àmbit dels RRHH, on ha estat responsable de Social Learning a "la Caixa", i ha treballat en el desenvolupament d’espais d’aprenentatge informal i entorns col·laboratius. Postgrau en negoci bancari (IDEC) i Màster en Direcció Avançada de RRHH (ESADE).

http://www.lacaixa.es/


5. CREATIVITAT I GENERACIÓ D’IDEES 10/07/2012

Si la creativitat ha estat sempre necessària, avui dia és una exigència. Les circumstàncies de pressió actual condueixen a les persones a aguditzar l'enginy -enrere han quedat els contes de sobres coneguts per tots, perquè el nostre món porta ja diversos anys en tromba, desordre, confusió i pèrdua. No obstant això, també és la reinvenció, la moderació en el comportament, la gosadia a emprendre accions totalment radicals. La creativitat ha estat i segueix sent un antídot contra el desgast, l'entropia i la paràlisi. Ara pot ser un punt de gir en la formes: de fer, pensar, relacionar-se, consumir, etc. Com menys es trigui a apropiar-se tot el que es pugui sobre com generar idees, com trencar motlles, com trobar les fonts de la innovació més ràpid podrem trobar el nostre punt d'equilibri.

Objectius Adquirir una consciència més gran en la connexió directa del procés creatiu i les estratègies corporatives i la productivitat organitzacional.

Identificar els mecanismes inherents a la generació de tota innovació.

Posseir els instruments que permetin en la pràctica investigar conscientment les fonts d'innovació, els canvis i els símptomes d'oportunitats per fer innovacions reeixides.

Conèixer i aplicar el mètode, els principis així com les tècniques de creativitat i generació d'idees.

Continguts Introducció: l'únic avantatge competitiu real que disposa avui dia una organització gran o petita és la seva capacitat d'aprendre, innovar i generar idees. Un munt de idees.

Avaluant el seu estat actual i el seu potencial d'innovació: eliminant les barreres i obrint les finestres de les oportunitats...un repte permanent

Si vol avançar faci's amb un mètode: la creativitat té poc d'inspiració i molt de transpiració.

La recerca sistemàtica d'oportunitats i de generació d'idees: tècniques de producció d'idees i de resolució de problemes. Establir àrees de millora, potenciar fonts de negoci, detectar les nostres fonts de innovació i de reinvenció (estimular la qualitat dels mètodes de treball i de servei).

La creació dels equips creatius: quan les persones controlen el seu procés creatiu, la motivació és imparable.

Conclusió: Programa Personal d'Innovació Radical

Formador Fabio Gallego Reinoso

Semiòleg, Estratega i Coach. Amb diverses publicacions en Creativitat, Estratègia, Comunicació. Professor col·laborador de diferents escoles de negoci (com ESADE en el seu programa MBA) i de diferents programes de Gestió Empresarial i Sanitària.


6. ROL DIRECTIU I LIDERATGE 12/06/2012

En un moment en el que s’estan produint profundes transformacions a les institucions sanitàries i socials a tots els nivells, tant assistencials com de gestió, és d’una especial rellevància el paper dels directius i comandaments en aquests processos de canvi. Per abordar amb èxit aquestes situacions empresarials és molt important prendre les decisions adequades sobre què s’ha de fer, però tant o més ho és la forma com es duen a terme. El impacte que tindran aquest canvis, a mig i llarg termini, en els professionals depèn fonamentalment del “procés” (com es fan les coses) i de com exerceixin el seu rol de directius i comandaments. Es tracta doncs d’aprofundir en la comprensió dels processos de canvi, des d’una visió sistèmica, i en les claus del rol directiu per visualitzar les oportunitats que aquestes transformacions ofereixen. L’objectiu, aprofitar-les per construir unes bases encara més sòlides per afrontar amb confiança els reptes de futur que les institucions hauran d’afrontar.

Objectius Comprendre els fonaments del fenomen organitzatiu i dels processos de canvi, ampliant la visió sistèmica de l’organització i dels grups

Aprofundir en les claus del rol directiu en els processos de canvi (dilemes, exigències, renúncies...)

Comprendre la creació d’entorns de treball altament motivadors a través del lideratge

Oferir un espai de reflexió inspirador que contribueixi a la millora de la pràctica directiva

Continguts El valor estratègic de les persones

Rol directiu

Lideratge

Lideratge en temps de canvi

Formador Jordi Garriga Director Oficina Barcelona e-Motiva. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat Ramon Llull. Executive MBA a EADA. Màster de Consultoria en Desenvolupament Organitzacional amb Itamar Rogovsky. Institut GR Tel Aviv. 16 anys d’experiència com a professor d’habilitats directives i gestió de RRHH a la Universitat Ramon Llull (ESADE, Blanquerna, IQS-Fundación EMI) i com a formador in company (lideratge i motivació, elaboració de rol directiu, treball en equip, automotivació).Direcció de projectes de consultoria en RH per a grans organitzacions: estudis de clima i cultura, valors corporatius, plans estratègics de RH i processos de fusió empresarial


7. TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ POSITIVA 4/07/2012

Negociar és una activitat que desenvolupem constantment i com a tal requereix d'unes habilitats que ens poden facilitar la consecució dels objectius que perseguim en la nostra organització.

Podem dir que la negociació és un joc, un joc en el qual les regles només estan escrites parcialment. Un procés de negociació implica conèixer la realitat, però no tota la realitat; significa donar i esperar rebre, establir una noves vies de relació en cada negociació, conèixer els nostres propis desigs i les necessitats de l'altre.

Aquest seminari no pretén presentar grans receptes màgiques, ni tampoc profundes teories sobre la negociació, ni metodologies vàlides per a qualsevol situació. Aquest seminari pretén ajudar a reflexionar sobre el que ja sap, li permetrà descobrir noves conductes que l’ajudaran en els diferents processos de negociació que ha de dur a terme en el seu lloc de treball, li facilitarà observar des d'una perspectiva diferent allò que succeeix cada dia en la seva organització i li permetrà veure amb una òptica diferent la seva habilitat i el seu joc com negociador

Existeix una diferència qualitativa entre un negociador bo i un bon negociador: el primer actua correctament, el segon, a més, sap perquè ho fa.

Objectius Augmentar la pròpia habilitat com a negociador formal o informal, en el context de la pròpia organització i del càrrec que es representa, respectant els models de treball i les característiques específiques de la pròpia organització.

Identificar els diferents estils d'influència per poder analitzar els punts forts i febles dels participants i descobrir aquelles tècniques de negociació que més s'adaptin a la seva pròpia personalitat i a les seves circumstàncies de treball.

Millorar la capacitat per enfrontar-se a les situacions de conflicte a partir d'enriquir els sistemes d’anàlisi de les situacions i de comunicació emprats.

Conèixer un model metodològic que faciliti l'estudi i planificació de les negociacions que s'hagin d'emportar a terme en el futur.

Continguts LA NEGOCIACIÓ I ELS NEGOCIADORS. o El poder i la negociació. o Estils personals d’influència als demés. o Què és i què no és una negociació. o El procés de negociació: De lo racional a lo emocional. o Els dilemes del negociador o Característiques que defineixen als bons negociadors.

LA NEGOCIACIÓ COMPETITIVA I EL CONFLICTE. o La negociació com a competició versus la negociació com a cooperació. o Els conceptes de Guany i Pèrdua al context de la negociació positiva. o Les Necessitats, els Objectius i els Desitjos propis i de l’altre part. o El Cost i el Valors, dues cares de la mateixa moneda.

LA PLANIFICACIÓ DE LA NEGOCIACIÓ. o Anàlisis dels elements que son susceptibles de ser negociats. o Com realitzar d’anàlisis dels recursos i planificar les concessions. o Definir la situació de poder davant l’altre part. o Com establir els límits de negociació. o Construcció d’un argumentari de negociació. o La llista de comprovació personalitzada. o L’assaig - entreteniment a les negociacions.

ESTRATÈGIES I TÀCTIQUES DE LA NEGOCIACIÓ. o Com definir la tàctica més eficaç.


o El paper del temps. o Les fases de la negociació. o On negociar. La disposició de l’espai. o Qui comença?. o La negociació en equipo: Distribució de rols i tàctiques grupals. o Observar la comunicació no verbal durant la negociació. o Com detectar i enfrontar-se a algunes tàctiques que usen els nostres

proveïdors.

ANÀLISI DE CASOS DEL PARTICIPANTS

Formador Carles Mendieta Psicòleg. Consultor en desenvolupament directiu. Director de NCO-Nova Consulting Organization. Soci de ShareBarcelona.President de la Comissió de participació social de l'Asociación Española de Directivos. Ha estat director de la Fundació Fòrum Ambiental i director corporatiu d'Estudis de Formació Continuada - Les Heures (Universitat de Barcelona).


8. PREVENCIÓ I ABORDATGE DE RELACIONS

CONFLICTIVES

19/09/2012

Pel comandament la gestió del conflicte va més enllà de l’abordatge de situacions crispades, doncs afecta al dilema fonamental del comandament: facilitar el creixement del seu equip augmentant la diversitat interna, o buscar consensos que donen seguretat al preu d’empobrir l’equip.

Una bona eina per la direcció de persones és disposar d’un mètode que permet prevenir el conflicte, o al menys detectar-lo en les seves fases inicials quan el pronòstic és més favorable.

Objectius Disposar d’un mètode de prevenció del conflicte

Identificar les diferents situacions relacionals

Practicar mètodes i tècniques específics per cada situació relacional

Continguts QUÈ ENTENEM PER CONFLICTE? o Marc Conceptual:

- Definició operativa de conflicte - Diferencies entre conflicte i discrepància - Diferència entre conflictes i problemes

o Els tres nivells d’abordatge del conflicte: prevenció, identificació precoç, intervenció en crisi

L’ESCENARI DEL CONFLICTE o Factors organitzatius: cultura, lideratge i definició de rols o Factors personals: vinculació amb l’organització i xarxes informals

DIAGNÒSTIC DE LES RELACIONS

o El mapa de comportaments o Els cinc àmbits relacionals: estabilitat,inestabilitat, inhibició, conflicte i

innovació o Procés evolutiu de les relacions o Anàlisi de la dinàmica relacional repetitiva

TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ EN CADA TIPUS DE SITUACIÓ RELACIONAL o Relacions acomodatícies : mètodes per obrir-se als canvis o Relacions inestables: mètodes per guanyar confiança o Relacions conflictives: mètodes per rebaixar la tensió. El cap com a

mediador

PROTOCOL PER LA PREVENCIÓ I GESTIÓ DEL CONFLICTE o Protocol d’intervenció: qui, quan i cóm?

Formador Lluís Casado Esquius Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Psicologia. Diploma d’especialització en Desenvolupament Organitzacional per la International Transactional Analysis Association. La seva activitat professional ha alternat el sector privat, el públic i la consultoria. Els seus àmbits de treball com a consultor són el desenvolupament de les capacitats de lideratge, la generació d’aprenentatge organitzatiu i l’acompanyament de processos de canvi. També col·labora habitualment en diversos programes de postgrau (ESADE, IDEC; Université de Geneve, etc). Entre els seus llibres més recents destacarem Aprender a organitzar el tiempo (Paidós) i Conflict Mentoring (amb T. Prat) (Bresca)


9. AVALUACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE

COL·LABORADORS. L’entrevista o l’art d’entendre. Eina per al creixement professional i institucional.

06/11/2012

Qualsevol directiu té com a àrea de responsabilitat el desenvolupament dels col·laboradors i que aquest sigui d'acord amb les línies mestres de l'organització a la qual pertanyen. Per això és necessari que es realitzin processos d'avaluació

Avui dia la gestió del talent de les persones és un tema estratègic.

El professional té dret a saber el que s'espera d'ell, i el procés de valoració incrementa el compromís de les persones amb el seu desenvolupament professional

L’entrevista, encara que no sigui la única, és una bona eina per aconseguir que l’avaluació sigui un procés compartit entre entrevistats i entrevistador/a.

Perquè l'entrevista sigui eficaç, l'entrevistador ha de tenir integrada la seva autoritat, que es desprèn del seu rol i de les seves qualitats personals

Convé que l'entrevista estigui emmarcada en una planificació general de desenvolupament.

En les entrevistes es treballa tant amb les idees com amb les emocions.

L'entrevista ajuda a l'entrevistador a ser més just, més objectiu i rigurós en les seves apreciacions

Objectius Adquirir eines per poder, a través d'una entrevista personal, conèixer i valorar les habilitats, capacitats, interessos i expectatives dels professionals i assenyalar aspectes a millorar de l'entrevistat / ada

Que cada participant sigui conscient de les seves habilitats i estil

Prendre consciència de les emocions associades a la trobada amb l'altre en un espai d'entrevista

Continguts Fases en l'entrevista: preparació, fase inicial, exploració, tancament i autoavaluació

Elements complementaris: rols, clima, temps i espai físic

Tècniques comunicacionals, facilitadors comunicacionals: L'escolta activa, els silencis funcionals

Habilitats relacionals: l'empatia, La distància òptima, la simpatia, …

Perills: prejudicis, projeccions, la precipitació, …

Formador Toña Pou Font Psicòloga des de l’any 1983, certificada en Desenvolupament organitzacional per Itamar Rogousky de l’Institut GR de Israel. Formada en coaching sistèmic amb Karsten Trebesch . Formadora, supervisora i coach en l’àmbit públic i privat des de 1991. Terapeuta: Analista Bioenergètica. Sòcia fundadora del Grup Mediterraneo Consultors.


10. EL DIRECTIU COACH 23/10/2012

Mitjançant el coaching, s'activa el potencial del lideratge, millorant les nostres relacions humanes i professionals i creant espais saludables que afavoreixin les relacions i vincles de confiança.

Millorant les nostres capacitat de relacionar-nos, augmentem la nostra capacitat de construir relacions poderoses.

Objectius Possibilita al professional adonar-se de com es relaciona habitualment amb les persones i els equips.

Permet optimitzar les cinc accions de relació més comuns en una activitat professional: demanar, oferir, escoltar, acordar i reconèixer.

Consolida un estil de gestió coherent i eficaç amb els valors de l'organització.

Continguts Moments significatius i referents professionals.

Autovaloració de l'Estil Personal de Relació.

Els 5 actes de relació: Demanar, Oferir, Acordar, Reconèixer i Escoltar.

Persones de Valor i Persones Necessàries.

Converses per crear vincles, enfortir-los o recuperar-los.

Formador Joan Quintana Forns Professional amb experiència de gestió en alta direcció. Expert en Comportament i Canvi Organitzacional i Coach Relacional (Especialista Acreditat en Coaching Relacional). Ha desenvolupat el Model de Transformació Relacional (TRM) que fonamenta el mètode i pràctica del Coaching Relacional i la metodologia per gestionar processos de canvi i transformació en organitzacions.


11. EL NOU ENTORN SANITARI. LES REFORMES A

EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

08/05/2012

La actual situació de crisis està obligant als diferents actors dels sistemes sanitaris a endegar reformes llarg temps posposades. Diverses consultores i grups d’experts han publicat múltiples informes amb propostes de reformes a tots els nivells: politiques sanitàries (assegurament,avaluació de tecnologies copagaments,..), entitats proveïdores (concentracions de centres i serveis), professionals (medicina clínica, rols professionals, etc).

Objectius Conèixer la organització actual dels sistemes sanitàries a Europa, Espanya i Catalunya.

Analitzar i debatre les principals reformes en Curs tant a nivell Europeo con Espanyol i Català

Continguts Els sistemes sanitaris de la OCDE.

Anàlisi de les propostes de reformes o Informe OCDE. Value for money, o Informe The Economist. Future of Healthcare o Informe McKinsey&Company. Framework to guide Reform o Informe PwC. Bending the cost curve o Informe EIH. Health Challenges o Informe FEDEA-McKinsey. Cambio posible o Informe Academia europea Ciencias y artes: “Libro blanco o Informe PWC: Diez temas candentes de la Sanidad Española o Informe Antares Cons. “Sostenibilidad del sistema sanitario o Informe AT Kearney. Estudio Sostenib. SNS o Informe Vilardell o Posicionament del Consorci Sanitari de Catalunya o Informe UCH. Repensat el model sanitari

Reformes del assegurament: El cas holandes

Reformes en la provisió. El cas Karolinska

La gestió clínica com element clau de les reformes.

Formadors Dr. Manel del Castillo Rey Director Gerent de l’Hospital Sant Joan de Deu des de l’any 2003. Secretari General de la Patronal del Consorci d’Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), membre del Consell de la professió mèdica de la Generalitat de Catalunya i del Consell Assessor del Conseller de Salut, i membre de CHIEF (Children Executive Forum). És professor en cursos relacionats amb salut pública o gestió sanitària i ha col·laborat amb activitats docents amb diferents escoles de negoci (EADA, ESADE, ENS) i universitats (UAB, UIMP, UAM, UPC- càtedra UNESCO). Dr. Jordi Varela Director Gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El període de formació després de la graduació es va basar en: MIR en Medicina Familiar i Comunitària, Diplomatura en Epidemiologia i Estadística (Universitat Pierre et Marie Curie de París) i Gestió d’Hospitals (ESADE de Barcelona). Posteriorment va obtenir el seu doctorat (UAB) amb una tesis basada en els sistemes d’informació en els hospitals. Com a directiu de la sanitat té una àmplia experiència: primer a l’Institut Municipal de Assistència Sanitària, després va ser Director Mèdic de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, Director Gerent de l’Hospital de Puigcerdà i amb posterioritat Director Gerent i Conseller Delegat de l’IMAS.


Dr. Jaume Raventós Gerent de l’Hospital de Vall d’Hebron i amb anterioritat directiu en diferents centres (els més recents Conseller Delegat i Gerent del Parc de Salut Mar, Director General del Consorci Hospitalari de Catalunya SA, i Director Gerent de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta). Com a Director General de CHC SA ha participat en consultores a Mèxic, Hondures, Argentina, i en la preparació de projectes internacionals de l’àmbit de consultoria de gestió de serveis públics. Amplia experiència com a docent en diferents cursos de gestió i planificació en l’àmbit sanitari: Professor Adjunt de la Divisió de Ciències de la Salut de l’Escola de Biotecnologia i Salut del Tecnològic de Monterrey, Mèxic , professor dels mòduls de “Provisió de serveis” i “Control de gestió” del Màster oficial en Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, Codirector del Diploma de Postgrau “Gestió d’Entitats de Salut” de la Universitat de Barcelona IL3, Consorci Hospitalari de Catalunya i CIDE, Centre d’Investigacions de Desenvolupament Econòmic (Mèxic), etc.


12. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: de l’anàlisi

estratègic al pla d’acció

19/12/2012

En el procés de formulació d’un pla estratègic, hi ha un moment de vertigen quan hem de convertir les conclusions de l’anàlisi en decisions d’acció i sempre amb la pressió que representa el risc de la presa de decisió. Prendre decisions sense risc es impossible, però és factible minimitzar el risc si el procés es fa amb la metodologia adequada. Les decisions no només han de ser les adequades sinó a més cal que siguin portades a terme en l’ordre de prioritat que maximitza la seva rendibilitat i ens apropa més efectivament als objectius desitjats. Aquest seminari presenta la metodologia per a fer d’aquest procés de presa de decisions un exercici d’èxit, aportant seguretat al treball de formulació estratègica. A la vegada s’introdueix la metodologia per a identificar els indicadors clau que serviran per a fer el seguiment del procés d’implantació del Pla Estratègic.

Objectius Desenvolupar la competència necessària per passar de l’anàlisi de situació a les decisions estratègiques utilitzant la metodologia dinàmica que optimitza els resultats de les decisions adoptades.

Continguts Identificació de les Principals Opcions Estratègiques viables y sostenibles (POE)

L’anàlisi dinàmic del DAFO

Formulació del pla d’acció per cada una de les principals opcions estratègiques (POE)

Identificació dels indicadors clau dels POE.

Formador Jordi Mauri Doctor en Medicina i Cirurgia (UB). Diplomat en Administració i Direcció d'Empresa (ESADE). Màster en Metodologia de la Qualitat (UAB) Professor Associat d'EADA (Escola d'Alta Direcció i Administració) en el Departament d'Estratègia Empresarial).


13. GESTIÓ ESTRATÈGICA DEL COMPROMÍS 26/09/2012

Un dels principals reptes que afronten les institucions sanitàries i socials, més encara en l’actual context de fortes restriccions, és assolir la seva missió com a institucions de servei públic mantenint els elevats nivells d’excel·lència assolits i assegurant al mateix temps la seva sostenibilitat i la del conjunt del sistema. Entre d’altres, un dels factors clau per assolir amb èxit aquests exigents reptes és aconseguir el compromís de tots professionals amb les prioritats estratègiques i potenciar la creació d’entorns de treball estimulants i motivadors tot i els condicionants i pressions a les que estan sotmesos. Es tracta de comprendre quines són les claus per potenciar el compromís dels professionals , o més ben dit perquè institucions i directius es facin mereixedors del compromís de la seva gent. És un factor clau per poder donar una òptima resposta a les demandes que la societat actual exigeix.

Objectius Comprendre les claus de la motivació humana en el treball, quins són els factors gestionables i quin paper tenen l’acció directiva i les polítiques de gestió de l’activitat i de persones en la generació de compromís

Oferir un espai de reflexió inspirador que contribueixi a la millora de la pràctica directiva

Continguts El compromís i el seu valor estratègic

¿Què és aquesta cosa anomenada motivació? ¿i satisfacció? ¿i compromís? ... aclarint conceptes

¿És gestionable la voluntat de les persones? Factors gestionables i no gestionables

Els 3 pilars de la motivació

Lideratge i compromís

Formador Jordi Garriga Director Oficina Barcelona e-Motiva. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat Ramon Llull. Executive MBA a EADA. Màster de Consultoria en Desenvolupament Organitzacional amb Itamar Rogovsky. Institut GR Tel Aviv.16 anys d’experiència com a professor d’habilitats directives i gestió de RRHH a la Universitat Ramon Llull (ESADE, Blanquerna, IQS-Fundació EMI) i com a formador in company (lideratge i motivació, elaboració de rol directiu, treball en equip, automotivació). Direcció de projectes de consultoria en RH per a grans organitzacions: estudis de clima i cultura, valors corporatius, plans estratègics de RH i processos de fusió empresarial


14. UN MODEL PER LA GESTIÓ DEL CANVI 16/05/2012

Els temps estan demostrant que els canvis son constants i que cada vegada van més ràpids, i hem d’aprendre a com gestionar els canvis amb rapidesa i efectivitat per poder sobreviure en un entorn més competitiu i globalitzat.

Aquest seminari vol donar resposta a com portar efectivament el canvi en els equips que gestionem i saber la millor manera per vèncer les resistències que ens trobarem en el dia a dia, per arribar a assolir els objectius desitjats amb una millor satisfacció de les persones del equip.

Objectius Entendre que el canvi serà una constant en les nostres vides i que pot representar una oportunitat.

Entendre el seu rol de líder en aquest procés de canvi a dins de l’organització

Entendre un model senzill, però potent, per motivar i portar els seus equips cap el canvi desitjat i per minorar les lògiques resistències que apareixeran.

Continguts El canvi a la societat actual

El canvi: un valor permanent

Com fer front al canvi personalment?

Les pors al canvi. Com guanyar-les?

L’empresa com un equip d’equips

Els equips d’èxit: els equips esportius

Un model de canvi: l’estratègia, les persones, l’organització i la comunicació interna

El rol del líder en el procés de canvi

Persones implicades i persones compromeses

L’orgull de pertànyer a una organització

La motivació de les persones o Importància dels diners en front d’altres punts o Importància dels reconeixements, els càstigs, la comunicació

personal, la delegació, la fixació d’objectius, la venda d’idees, la negociació

Formador Jordi Servat Enginyer Industrial (ETSEIB). MBA per IESE. Professor ESIC-ISMarketing. Més de 20 anys experiència com executiu en entorns nacionals i multinacionals de diferents sectors. Soci fundador de Gestión del Cambio Empresarial. Més de 1.600 comandaments han estat en els seus seminaris del sector sanitari i més de 10.000 persones d’altres sectors han estat en els seus seminaris, conferències etc.


16. L’IMPACTE DE LES TICs EN LA GESTIÓ DELS

SERVEIS DE SALUT

20/11/2012

En el curs dels darrers anys les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació s’han anat implementant a les nostres organitzacions de la salut. La Historia Clínica Compartida (HC3), la Recepta electrònica, l’Imatge diagnòstica digital, la telemedicina i els estàndards i la interoperabilitat són cada cop més una realitat a casa nostra.

El que va començar sent un seguit de tecnologies aplicades , de fet estan transformant la manera en que es donen els serveis de salut. En realitat estem en un escenari de gestió del canvi.

En els propers anys l’ impacte de les TICs serà encara més important, per la posta en marxa del Pla de Salut i en especial del Pla de Prevenció i Tractament de la Cronicitat.

Es tracta doncs, de veure com amb el suport de les TICs podem millorar els serveis de salut, ser més eficients, facilitar la tasca clínica i empoderar als ciutadans/ pacients.

Objectius Analitzar com s’ ha realitzat l’ implementació de les TICs en el sector en el curs dels darrers anys.

Identificar l’ impacte que tenen en la gestió i direcció dels serveis de salut.

Valorar com les TICs poden ajudar a dissenyar nous i millors processos clínics.

Elaborar quines son les habilitats i capacitats que com a directius ens calen per la gestió dels canvis organitzacionals que comporten les TICs.

Dissenyar noves estratègies, animar el treball en xarxa i utilitzar eines de comunicació

Continguts Els sistemes de salut. Gestió del Caos.

La revolució tecnològica arriba a la salut.

Com s’ han anat implementant les TICs en el nostre sistema de salut en el curs dels darrers anys.

Els problemes no venen de la tecnologia, els problemes sorgeixen en el canvi de les organitzacions que comporten les TICs.

Com a directius ens calen noves capacitats i habilitats. Quines i com les podem desenvolupar.

Ens cal un full de ruta personal que ens ajudi en les nostres tasques directives.

Treballarem sobre la base de casos i experiències dels mateixos participants. Els cinc objectius citats es desenvoluparan amb un debat per cada un. Cada participant tindrà l’ oportunitat d’ elaborar una fulla de ruta personal amb objectius, identificar les habilitats que creu li cal desenvolupar i un calendari concret d’assoliment.

Formador Joan Cornet Enginyer tècnic i Llicenciat en Psicologia. Desprès de treballar al si de la Unió Europea, el juny del 2004 va ser nomenat Secretari General del Departament de Salut. El setembre 2005 el Govern li va encarregar la posta en marxa de la Bioregió de Catalunya, i des de Gener 2007 està al front de la Fundació TicSalut (Departament de Salut).


17. LA GESTIÓ PER PROCESSOS I LA METODOLOGIA

LEAN COM A EINES DIRECTIVES

16/10/2012

Com a estratègies per a la millora de la qualitat, la gestió per processos o la metodologia lean són instruments que permeten al directiu eliminar les activitats que no aporten valor. Per tal que arrelin en l’organització els seus principis, es necessari que els líders fomentin una cultura adequada. El compromís comença a nivell del lideratge,quan s’implica com a facilitador pel redisseny de processos, la millora dels fluxos i la reducció del desperdici. L’aplicació rigorosa d’aquests principis impacta positivament en millores de productivitat, cost i qualitat dels serveis.

Objectius Entendre aquestes metodologies com estratègies directives per la millora de la qualitat i dels resultats de l’organització

Proposar l’organització per processos i el mapa per processos com a eina directiva (estratègia top-down)

Descriure les metodologies Lean Management (estratègia bottom-up) i la seva aplicació en l’àmbit sanitari a través d’exemples reals

Reflexionar sobre el paper dels líders com a facilitadors del redisseny i millora d’equips professionals responsables dels seus processos

Continguts Estratègies directives per a la millora de la qualitat

El mapa de l’organització per processos com a eina directiva

Les 5 S: aproximació al Lean Managament

El lideratge en processos de canvi

Mètodes i exemples de facilitació del treball de les persones en la gestió per processos i la cultura lean

Formadors Joan Maria Ferrer Director d’Assessorament, Consultoria i Serveis a l’Associat de la Fundació Unió,.Doctor en Medicina i Cirurgia per la UB i Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. MBA per ESADE i Màster en Health Policy & Management per la New York University (EUA). Membre de la Joint Commision, es expert en les àrees d’acreditació, qualitat i seguretat del pacient.

Pere Pascal Riera Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra. Postgrau en Dirección Financera per l’IDEC (UPF). Responsable del Servei de Consultoria de Fundació Unió. Amb més de 10 anys d’experiència assessorant a direccions generals. en processos de transformació de companyies.

Xavier Serigó Solanas Llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Director de Consultoria i Responsable del Servei de Millora de Productivitat de la Oficina de Barcelona d'Auren. Amb més de 10 anys d’experiència en consultoria, desenvolupant projectes en entorns sanitaris, de producció i serveis tant a nivell públic com a nivell privat.


18. GESTIÓ DE LA QUALITAT ASSISTENCIAL 22/05/2012

La qualitat de l’atenció està determinada per l’ implicació del lideratge en els processos avaluatius i d’implantació dels canvis necessaris per aconseguir la millora continua dels serveis que es presten.

Per tant, és important fer una reflexió de què implica el suport directiu en la millora de la qualitat i quines són les pràctiques que afavoreixen la consolidació de la millora.

Objectius Reflexionar i posar en comú els principals conceptes sobre la qualitat de l’atenció

Descriure les dimensions de la qualitat i les seves implicacions en la gestió

Reflexionar sobre el paper dels líders

Revisar els elements principals de l’avaluació i la millora de la qualitat

Continguts La qualitat i el seu concepte multidimensional en l’atenció a les persones

La gestió de la qualitat i el paper dels líders

El procés avaluatiu

L’ implantació de millores: el canvi i la qualitat

Formador Joaquim Bañeres

Director general de l’Institut Universitari Avedis Donabedian. El Dr Bañeres ha estat director de la línia de formació i del Diploma i Màster de Metodologia d’Avaluació i Millora de la Qualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995. Coordina l’estratègia formativa i d‘e-learning de l’Institut en el que s’han format més de 20.000 alumnes en els darrers 5 anys. En el decurs dels últims vint anys, ha centrat la seva activitat en la qualitat assistencial, especialment en la docència, l’acreditació de centres, avaluació de indicadors i seguretat del pacient.


19. FINANCES PER A DIRECTIUS NO FINANCERS 11/12/2012

L’estar familiaritzat amb la terminologia i utilitat dels conceptes bàsics de gestió econòmica i financera, és un dels element bàsics per possibilitar la comprensió en els equips directius, de formació de base heterogènia, com són els de les institucions sanitàries. Per aquest motiu s’ha dissenyat aquest seminari, amb l’objectiu de donar una formació econòmica i financera de base a directius i comandaments d’altres àmbits funcionals.

Objectius Entendre la problemàtica econòmica financera de qualsevol organització.

Entendre les funcions principals d’un departament econòmic financer i la seva importància per a la direcció i per a la resta de l’organització.

Saber quines són les principals particularitats de la gestió financera d’una entitat sanitària i/o social.

Conèixer i tenir una visió general de les principals eines de que disposen els directors financers per a realitzar les seves funcions.

Obtenir nocions bàsiques sobre anàlisi econòmic financer.

Obtenir nocions bàsiques sobre l’obtenció de finançament i sobre la realització d’inversions.

Continguts La gestió econòmic financera a l’empresa

Introducció a la comptabilitat financera. Com entendre un Balanç i un Compte d’Explotació.

Seguiment de tresoreria

Introducció a l’anàlisi financera. Anàlisi de masses patrimonials i ràtios.

Introducció a la comptabilitat analítica. Els costos.

El pressupost: importància, elaboració i seguiment.

Nocions sobre finançament.

Nocions sobre selecció d’inversions.

Formadors Sergi Pedrol Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, en l’especialitat d’economia d’empresa, i ha complementat la seva formació bàsica amb un postgrau en gestió de sistemes d’informació. Actualment treballa a La Unió Catalana d’Hospitals com a tècnic consultor de l’àrea economicofinancera, realitzant tasques de gestió interna i d’assessorament extern en els àmbits economicofinancer i de sistemes d’informació, entre d’altres.. Llorenç Sotorres Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Titulat en Gestió Hospitalària per ESADE. Secretari General Tècnic de la Fundació Puigvert. Director Estratègic d’Economia i Finances de La Unió Associació d’Entitats Sanitàries i Socials. Professor col·laborador del Curs de Gestió Integrada de Centres Assistencials – ESADE. Professor Associat Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Facultat de Medicina Màster en Gestió Sanitària.


20. GESTIÓ DE LA INNOVACIÓ 07/06/2012

El sector salut es considera per molts com una despesa però hauria de ser sobretot un motor de generació de benestar i de riquesa.

Ens cal impulsar noves formes de fer les coses de sempre: millorar la connectivitat entre nivells sanitaris i la centralitat en el malalt amb ajut de les tecnologies i posant en marxa les millores organitzatives necessàries. A més, ens calen iniciatives per fer coses diferents i innovadores, com la transformació de la gran quantitat de coneixement que acumula el sector en riquesa , benestar i ocupació. Ens cal també la avaluació rigorosa i centrada en els beneficis per els usuaris i el sistema de la gran quantitat de tecnologies noves (que no vol dir innovadores ) que busquen la seva incorporació al sistema sanitari a un preus que a vegades poc tenen a veure amb el seu retorn en termes de resultats sanitaris i socials.

Aquest canvis requereixen un clar lideratge institucional que permeti desenvolupar una cultura d’innovació i el talent organitzatiu necessari per assolir els nous reptes en salut.

Objectius Proporcionar als assistents una visió amplia del concepte d’ innovació aplicat al sector salut .

Aprendre els conceptes basics en desenvolupament i transferència d’innovacions des de el sistema sanitari , en avaluació de innovacions i noves tecnologies aplicada en el entorn mas pròxim i en aplicació de les noves possibilitats tecnològiques en processos per millorar la eficiència assistencial.

Continguts Lideratge institucional: desenvolupament de una estratègia d’ innovació.

Creació de un flux de projectes d’ innovació,protecció de la propietat industrial desenvolupament i transferència. Creació d’empreses de base tecnològica.

Avaluació de tecnologies sanitàries en el entorn hospitalari.

La aplicació de les noves tecnologies en la gestió de la cronicitat : reptes organitzatius i tecnològics.

Formadors Albert Alonso. Responsable de l’ area de Integració de tecnologies i eficiència assistencial . Direcció d’ Innovació del Hospital Clínic de Barcelona .

Joan Bigorra. Director d’ Innovació de l’ Hospital Clínic de Barcelona .

Laura Sampietro-Colom. Sots – directora d’ Innovació de l’ Hospital Clínic de Barcelona i responsable de la Unitat d’ Avaluació de la innovació.

Albert Zamora. Responsable de Gestió de la Innovació. Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.

update directiu - ucf...onsients daquesta realitat, des dunió onsori formaió (en nom i...

Documents