universitat oberta de catalunya - uocopenaccess.uoc.edu/.../3/ediazcatfc0101memoria.pdf · tasca 6...
TRANSCRIPT
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
Informàtica de Sistemes
ANÀLISI DE L’APLICACIÓ GEOMEDIA 3D
Alumne/a: Edgar Carlos Diaz Casas
Dirigit per: Ramon Català Pou
CURS 2012-13 (Setembre/Febrer)
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
2
Dedicatòria i agraïments
Als meus Pares i germana : Carlos , Pilar i Lara.
A la meva futura muller , Anna.
A la meva filla , Júlia.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
3
Índex
1. Introducció ........................................................................................................... 6
1.1 Objectius ....................................................................................................... 6
1.2 Tasques i fites ............................................................................................... 7
1.3 Diagrama de Gantt ........................................................................................ 9
1.4 Incidències i riscos ..................................................................................... 11
1.5 Material ........................................................................................................ 11
2. Introducció al SIG .............................................................................................. 12
2.1 Funcionament d’un SIG .............................................................................. 12
2.2 Característiques i components d’un SIG .................................................. 13
2.3 Sistema de coordenades geogràfiques .................................................... 15
2.4 Sistema de coordenades UTM (Universal Transverse Mercator) ............ 16
2.5 Els SIGs versus altres sistemes semblants .............................................. 17
2.6 SIG vs CAD .................................................................................................. 18
2.7 SIG vs. Cartografia Automàtica ................................................................. 18
2.8 SIG vs. Sistema Gestor de Bases de Dades ............................................. 18
2.9 SIG vs. Teledetecció ................................................................................... 18
3. Geomedia ........................................................................................................... 20
3.1 Aprenentatge de Geomedia ....................................................................... 20
3.1.1 Instal·lació de Geomedia ..................................................................... 20
3.1.2 Ús de Geomedia .................................................................................. 21
3.1.3 Creació d’un GeoWorkSpace .............................................................. 21
3.1.4 Interfície de GeoMedia Professional .................................................. 21
3.1.5 Treballar amb magatzems ................................................................... 22
3.1.6 Treballant amb entitats ....................................................................... 22
3.1.7 Classes d’entitats ................................................................................ 22
3.1.8 Treballant amb el sistema de coordenades ....................................... 24
3.1.9 Treballant amb les Finestres de Mapa i les Llegendes ..................... 24
3.1.10 Estils de visualització .......................................................................... 25
3.1.11 Mapes temàtics .................................................................................... 26
3.1.12 Finestres de dades .............................................................................. 27
3.1.13 Consultes ............................................................................................. 27
3.1.14 Digitalització de dades ........................................................................ 28
3.1.15 Registrar imatges ................................................................................ 29
3.2 Bases de dades 3D ................................................................................. 30
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
4
3.2.1 Eines 3D ............................................................................................... 31
3.2.2 Control 3D ............................................................................................ 32
3.3 Models 3D suportats .................................................................................. 33
3.3.1 CityGML ................................................................................................ 33
3.3.2 Blom3D ................................................................................................. 33
3.3.3 KML ...................................................................................................... 33
3.4 Eines d’anàlisis espacial ............................................................................ 34
3.4.1 Consultes amb filtres .......................................................................... 35
3.4.2 Consultes natives ................................................................................ 35
3.4.3 Filtres espacials ................................................................................... 35
3.4.4 Selecció d’atributs ............................................................................... 36
3.4.5 Treballar amb relacions....................................................................... 36
3.4.6 Analitzar la geometria ......................................................................... 36
3.4.7 Generar geometria base ...................................................................... 36
3.4.8 Treballar amb zones d’influència ....................................................... 36
3.4.9 Treballar amb atributs funcionals ...................................................... 37
4. Exemple pràctic ................................................................................................. 38
4.1 Bases de dades Access ............................................................................. 38
4.2 Model de dades cartogràfic base .............................................................. 39
4.3 Model de dades cartogràfic de les parcel·les de Lleida ........................... 39
4.4 Importació d’objectes 3D ........................................................................... 39
4.5 Consultes .................................................................................................... 40
5. Línies de continuació i experiència personal ................................................. 45
6. Valoració econòmica del projecte .................................................................... 46
7. Conclusions ....................................................................................................... 47
8. Bibliografia i enllaços ........................................................................................ 48
Bibliografia ................................................................................................................ 48
Enllaços ..................................................................................................................... 48
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
5
Índex d’imatges
Figura 1 : Organització de les dades a les capes ............................................................... 13
Figura 2 : Tipus de models per les dades espacials.......................................................... 14
Figura 3 : Model raster ............................................................................................................. 14
Figura 4 : Sistema de coordenades geogràfiques .............................................................. 15
Figura 5 : Escala de la projecció ............................................................................................ 16
Figura 6 : Zones UTM , bandes i fusos ................................................................................. 16
Figura 7 : Geomedia 3D .......................................................................................................... 20
Figura 8 : Creació d'un GeoWorkSpace ............................................................................... 21
Figura 9 : Definició de classes d'entitat ................................................................................. 23
Figura 10 : Definició d'atributs de la classe d'entitat ........................................................... 23
Figura 11 : Finestra de mapa i llegenda ............................................................................... 24
Figura 12 : Llegenda de GeoMedia ...................................................................................... 25
Figura 13 : Barra d’eines on modificar l’estil. ....................................................................... 25
Figura 14 : Creació d’un nou estil. ......................................................................................... 25
Figura 15 : Edició d’un estil. ................................................................................................... 26
Figura 16 : Adició d'una llegenda temàtica a un mapa ....................................................... 26
Figura 17 : Exemple d’una finestra de dades. ..................................................................... 27
Figura 18 : Resultat d’una consulta
Figura 19 : Creació i edició d’una consulta .......................................................................... 28
Figura 20 : Imatge raster digitalitzada ................................................................................... 29
Figura 21 : Imatge raster registrada ...................................................................................... 29
Figura 22 : Exemple d’objecte 3D del tipus punt ................................................................. 30
Figura 23 : Exemple d’objecte 3D del tipus línia ................................................................. 30
Figura 24 : Exemple d’objecte 3D del tipus àrea ................................................................. 31
Figura 25 : Finestra de navegació 3D ................................................................................... 31
Figura 26 : Control 3D ............................................................................................................. 32
Figura 27 : Importar objecte KMZ .......................................................................................... 34
Figura 28 : Connexió tipus Access ........................................................................................ 39
Figura 29 : Importació d’un objecte 3D ................................................................................. 40
Figura 30 : Consulta utilitzant els atributs “SUP” i “ATRIBUTO” ....................................... 40
Figura 31 : Resultat d'una consulta fent servir els atributs “SUP” i “ATRIBUTO” .......... 41
Figura 32 : Consulta ................................................................................................................. 41
Figura 33 : Resultat d'una consulta ....................................................................................... 42
Figura 34 : Consulta espacial ................................................................................................. 42
Figura 35 : Resultat d'una consulta espacial ....................................................................... 43
Figura 36 : Edició d'un estil d'una consulta espacial ........................................................... 43
Figura 37 : Ajustos 3D ............................................................................................................. 44
Figura 38 : Resultat final , combinant dues consultes d’atributs i una consulta espacial.
..................................................................................................................................................... 44
Figura 39 : Modificació del resultat inicial ............................................................................. 45
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
6
1. Introducció Aquest treball es centra en la utilització i aplicació de les tecnologies dels Sistemes d’Informació Geogràfica; en concret es realitza una pràctica sobre la ciutat de Lleida per poder veure certs edificis que compleixen una sèrie de premisses. Com es veurà en aquest Treball de Final de Carrera (TFC), els GIS formen part de la nostra vida diària des de fa molts anys. En aquest treball s’estudiarà que són i com es fan servir aquests sistemes. Com a part pràctica es desenvoluparà un GIS sobre la ciutat de Lleida i s’hi carregaran i cercaran entitats i objectes 3D. En aquest document es descriu una planificació el més acurat possible de la feina a desenvolupar durant el semestre. Aquest pla de Treball està dividit en els següents punts :
Objectius : explica quins són els objectius principals d’aquest TFC.
Estructura : indica els apartats de que constarà el TFC.
Fites : quadre resum de totes les fites a assolir durant el semestre , així com les seves corresponents tasques.
Diagrama de Gantt : també s’inclou un diagrama de Gantt realitzat en base a les tasques i fites definides al punt anterior.
Incidències i riscos : com el seu nom indica ,es un resum de les possibles incidències que podem interferir en la execució d’aquest pla de treball.
Material : recull del material necessari per a un correcte desenvolupament del TFC.
Bibliografia : recursos emprats per confeccionar aquest pla de treball.
1.1 Objectius
Els objectius principals que es volen assolir amb la realització d’aquest TFC són :
Obtenir un coneixement bàsic de com són i com funcionen els GIS.
Conèixer el funcionament del programari Geomedia Professional 6.1 amb la seva extensió 3D.
Aprendre a gestionar les dades , formats i eines d’anàlisis amb l’eina Geomedia Professional 6.1
Creació d’un Geoworkspace1 on seleccionant una ciutat es cercarà i es carregarà
informació diversa.
1 Geoworkspace : entorn en el cual es desenvolupa tot el treball de Geomedia 3d.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
7
1.2 Tasques i fites
En resum , les tasques que s’han portat a terme en el transcurs del desenvolupament del TFC
són les següents :
TASCA 1 : “Estudi d’abast”. S’analitza el TFC a desenvolupar per poder determinar quin serà el seu abast. Un cop definits aquests objectius , es planificarà el més acuradament possible les activitats a desenvolupar durant el semestre.
TASCA 2 : “Estudi del Gis”. Es documenta d’una manera introductòria un GIS2. Es
redactarà el capítol “Introducció al GIS” , on s’explicarà que són i com funcionen aquests sistemes informàtics.
TASCA 3 : “Estudi del programari”. S’estudia el programari necessari que es farà servir pel desenvolupament del TFC en aquest cas el Geomedia..Es redactarà el capítol “Aprenentatge Geomedia” , on es descriurà com s'instal·la i funciona el programa Geomedia 3d i el capítol “Aprenentatge de Geomedia” on s'explica com funciona l'aplicació , el capítol “Models 3D suportats” que parla sobre els models 3D que suporta Geomedia i el capítol “Eines d’anàlisis espacial” on s’explica aquestes eines.
TASCA 4 : “Cas pràctic”. Es el nucli del TFC. Es modela el GIS , tant la part general de cartografia base. Es triarà el model de dades a emprar i es deixarà creat , i també es redactarà on s’emmagatzemaran les dades que s’han modelat.
TASCA 5 : “Modelatge” . Es seleccionarà una ciutat a modelar , s'explicarà el procés de transformació cartogràfica i s'explicarà la cerca i càrrega d’entitats i objectes 3D.
TASCA 6 : “Acabament TFC”. Es donen els últims retocs al TFC 3: capítols de síntesis ,
integració de tot el document , etc.. També inclou el debat posterior al lliurament final del TFC.
Les tasques 1 i 2 engloben la pac 1 , les tasques 3 amb la pac 2 , les tasques 4 i 5 amb la
pac4 i la tasca 6 per la memòria de la pac.
A continuació es mostra un quadre on s’especifiquen totes les tasques i fites en què es divideix
aquest Pla de Treball. El quadre està estructurat en les següents columnes :
Activitat : Número d’activitat
Fita : Número de fita
Setmana : Data d’inici i de fi de la setmana en curs.
Data Inici : Per les activitats , correspon a la data de fi les mateixes.
Data Fi : Per les activitats , correspon a la data de fi de les mateixes.
Tasca : resum de la tasca a realitzar. Ho diferenciarem amb diferents colors.
2 GIS : Geographic Information System
3 TFC : Treball de Fi de Carrera
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
8
Tasca Duració Data d’inici Data Fi
Tasca 1 – Estudi d’abast 5 dies 28/09/2012 02/10/2012
Definir els objectius del projecte i l’abast 1 dia 28/09/2012 28/09/2012
Definir les tasques i realitzar la planificació 4 dies 29/09/2012 02/10/2012
Tasca 2 – Estudi del GIS 7 dies 03/10/2012 10/10/2012
Recopilar informació sobre el GIS 2 dies 03/10/2012 05/10/2012
Redacció del document d’anàlisis 5 dies 05/10/2012 10/10/2012
Tasca 3 – Estudi del programari 7 dies 03/10/2012 10/10/2012
Aprenentatge del software GeoMedia 2 dies 03/10/2012 05/10/2012
Instal·lació de GeoMedia Prof. i GeoMedia 3D 2 dies 05/10/2012 07/10/2012
Models 3D suportats 2 dies 07/10/2012 09/10/2012
Eines d’anàlisi espacial 2 dies 09/10/2012 11/10/2012
Tasca 4 – Cas pràctic 24 dies 11/10/2012 04/11/2012
Bases de dades Access 1 dies 11/10/2012 12/10/2012
Model de dades cartogràfic base 10 dies 12/10/2012 22/10/2012
Model de dades cartogràfic de les parcel•les de Lleida
10 dies 22/10/2012 01/11/2012
Redacció del cas pràctic 3 01/11/2012 04/11/2012
Tasca 5 – Modelatge 30 dies 04/11/2012 04/12/2012
Importació d’objectes 3D 3 dies 04/11/2012 07/11/2012
Consultes sobre el cas pràctic 12 dies 07/11/2012 19/11/2012
Redacció del capítol 15 dies 20/11/2012 04/12/2012
Tasca 6 – Acabament TFC 48 dies 04/12/2012 24/01/2012
Capítols de síntesis 15 dies 04/12/2012 19/12/2012
Repàs de la memòria 11 dies 20/12/2012 31/12/2012
Vídeo resum del projecte 5 dies 01/01/2013 06/01/2013
Debat Virtual 17 dies 07/01/2013 24/01/2031
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
9
1.3 Diagrama de Gantt
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
10
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
11
1.4 Incidències i riscos Les possibles incidències i riscos amb què hom es pot trobar en el transcurs del desenvolupament d’aquest TFC es recullen a la següent taula , incloent un possible pla de contingència :
INCIDÈNCIA PLA DE CONTINGÈNCIA
No rebre a temps el material Es començaria a desenvolupar tasques que no necessitessin del material , com per exemple les d’informació sobre el programari (navegant per internet es poden trobar recursos)
Imprevistos laborals (viatges de feina , hores extra, etc..)
S’intentaria parlar amb l’empresa per poder recuperar el temps perdut de feina del TFC. En cas negatiu, es dedicarien més hores de les previstes inicialment al TFC quan finalitzessin els imprevistos.
Arriba la data de lliurament d’alguna PAC o d’acabament del TFC i encara no està enllestit.
Es demanaria vacances els dies necessaris a la feina per poder acabar els lliuraments a temps
1.5 Material
El material necessari per a un correcte desenvolupament del TFC és el següent :
Microsoft Word , que es farà servir per redactar la memòria.
Microsoft Access 2007 : és el sistema de gestió de Bases de Dades emprat per crear la base de dades del projecte per emmagatzemar tota l`informació.
Microsoft Powerpoint 2007 : eina necessària per la presentació del projecte.
Geomedia Professional 6.1 , d’ara endavant i durant tot el TFC anomenat Geomedia , emprat per desenvolupar el GIS.
Extensió Geomedia 3d : extensió per modelar objectes 3d al programa Geomedia.
Windows 7 64 bits : sistema operatiu emprat per l’ instal·lació de Geomedia.
Camtasia Studio 8 : Postproducció del vídeo de presentació.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
12
2. Introducció al SIG
Un sistema d'informació geogràfica és un sistema informàtic capaç d'integrar, emmagatzemar,
editar, analitzar, compartir i mostrar informació amb referències geogràfiques. De forma més
genèrica, es tracta d'una eina a partir de la qual els usuaris poden fer consultes interactives
analitzar la informació espacial, i editar-ne les dades.
Qualsevol objecte d'un SIG està descrit fonamentalment per:
La seva localització absoluta sobre la superfície terrestre.
La descripció de la seva posició i forma geomètrica en dos o tres dimensions.
Informació alfanumèrica que el qualifica i classifica.
Per les relacions espacials amb els altres elements.
Els sistemes d'informació geogràfica poden utilitzar se en la ciència , la gestió de recursos , la
planificació de despeses, l’avaluació de l' impacte ambiental , els plans de desenvolupament, la
cartografia o la planificació de rutes. Per exemple, pot permetre el càlcul dels temps de
resposta en cas d'emergència a conseqüència d'un desastre natural, o bé per a detectar espais
que calgui protegir de la contaminació.
Un sistema d'informació geogràfica pot convertir informació digital, que no es troba en forma de
mapa, de manera que pugui ser tractada i visualitzada de forma integrada. Per exemple, pot
integrar imatges de satèl·lit obtingudes per teledetecció que incloguin informació sobre
poblacions o la vegetació d'una regió.
2.1 Funcionament d’un SIG
El SIG funciona com una base de dades amb informació geogràfica que es troba associada per
un identificador comú als objectes gràfics d’un mapa digital. D’aquesta forma senyalant un
objecte es coneixen els seus atributs i inversament preguntant per un registre de la base de
dades es pot saber la seva localització en la cartografia.
La raó fonamental per utilitzar un SIG es la gestió de la informació espacial. El sistema permet
separar la informació en diferents capes temàtiques i les emmagatzema independentment,
permetent treballar amb elles de manera ràpida i fàcil ,facilitant al professional la possibilitat de
relacionar la informació existent a través de la topologia dels objectes , amb el fi de generar una
nova que no podríem obtindre d’un altra forma.
Les principals qüestions que poden resoldre un SIG són :
Localització : preguntar per les característiques d’un lloc en concret.
Condició : el compliment o no d’unes d’aquestes condicions imposades al sistema.
Tendència : comparació entre situacions temporals o espacials diferents d’alguna
característica.
Rutes : càlcul de rutes optimes entre dos o més punts.
Pautes : detecció de pautes espacials.
Models : generació de models a partir de fenòmens o actuacions simulades
Degut a la seva versatilitat , el camp d’aplicació dels SIG es molt ampli , podent utilitzar se en la
majoria d’activitats amb un component espacial.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
13
2.2 Característiques i components d’un SIG
Hardware : es composa del ordinador/s de treball i els seus perifèrics , tant d’entrada
(introducció de dades) com els de sortida (plasmar les dades i anàlisis per la
presentació final). Podem parlar des de un ordinador de simples característiques fins a
grans servidors que centralitzen tota l' informació disponible.
Software : correspon als diferents programes que s’utilitzen per crear i gestionar el
sistema , no solament el programa específic de SIG , sinó tota una sèrie de programes i
aplicacions que redunden en l’eficàcia i l’operativitat del anterior (sistema operatiu ,
programes de bases de dades , editors de text , processament d’imatges, etc.).
Dades geogràfiques : les dades són la part fonamental del sistema , aquestos
s’emmagatzemen en bases de dades que es relacionen amb la cartografia digital.
L’ anàlisis , mitjançant un SIG , serà més cert i les propostes a partir d’ ell mateix més
encertades quan millor siguin les dades disponibles per a ell mateix. Per això, es té que
ser minuciós alhora de recollir l’ informació , mecanització de la mateixa i posterior
anàlisis , sent necessari per a tots aquests processos establir procediments de treball
estandaritzats i sistemàtics , que redueixin els riscos que poden produir-se al treballar
amb fonts de dades deficitàries.
Els SIG organitzen les dades amb capes (veure figura 1).
Figura 1 : Organització de les dades a les capes
Cada capa conté informació temàtica específica. Les capes poden interrelacionar se mitjançant
processos d’anàlisis més o menys complexes. El que converteix a la tecnologia SIG en única
es la seva capacitat per a integrar en una mateixa capa informació geogràfica (espacial) amb
bases de dades (dades tabulars , atributs).
a) Dades espacials : les dades espacials en un SIG poden ser representades a través de dos
formats o sistemes espacials : vectorial i raster. (Veure figura 2). Són dos formats molt
diferents, que es distingeixen per la seva manera d’emmagatzemar els objectes geogràfics , la
seva manera d’emmagatzemar els atributs d’aquests objectes i la seva aparença.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
14
Figura 2 : Tipus de models per les dades espacials.
Les dades espacials poden estar representades amb els següents models :
Vectorial L’ informació del món real es representada pels punts i línies que defineixen els seus límits o fronteres , establint un sistema de coordenades per a localitzar cada objecte.
Un punt es representat per un parell de coordenades (X,Y). Una línia es un conjunt de coordenades que corresponen als seus vèrtexs (X1Y1,X2Y2,...) Un polígon es una línia tancada i omplerta.
Cada objecte representa una unitat homogènia d’informació , amb una tipologia que defineix les relacions amb els altres objectes de la cobertura temàtica.
L’assignació dels atributs es realitza a través d’una taula d’atributs associada a la cobertura vectorial , en la que un identificador connecta l’objecte amb el seu registre de la taula.
Ràster L’espai està representat per un conjunt de cel·les adjacents anomenades píxels que representen les unitats d’informació espacial. Aquestes estableixen la seva localització per un sistema de referència en files i columnes , acompanyat per l’extensió del mapa i la mida de la cel·la.
En la cobertura de tipus ràster , cada cel·la té un valor o codi assignat (Veure Figura 3) corresponent al tipus d’informació temàtica que representa la cel·la
Figura 3 : Model raster
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
15
b) Dades tabulars : corresponen a les dades descriptives que representen atributs o un valor
semàntic dels objectes. Les dades tabulars es recol·lecten i es compilen per àrees especifiques
com províncies , ciutats i d’altres , i normalment venen empaquetades amb les dades espacials.
Les dades tubulars adequades per a l’ús del SIG d’escriptori inclouen dades freqüentment
emmagatzemades en bases de dades. Algunes d’aquestes dades contenen ubicacions
geogràfiques , com per exemple domicilis , coordenades x,y o bé llocs amb distàncies al voltant
d’un riu on es van prendre unes mostres. Aquestes ubicacions es fan servir per crear
característiques geogràfiques que poden presentar se i analitzar se juntament amb altres
dades espacials i tubulars.
Equip humà : els usuaris , com per exemple els tècnics que dissenyen i gestionen el
sistema o els destinataris finals dels serveix que aquest aporta. Són els encarregats de
desenvolupar els procediments i definir les tasques pel correcte funcionament del SIG.
Procediments : són tots aquells protocols de treball necessaris per a sistematitzar,
organitzar i unificar el treball , una tasca molt important ja que d’aquests tipus de projectes
solen dependre de molta gent.
2.3 Sistema de coordenades geogràfiques
Per a establir les posicions dels diferents elements, es fa servir un sistema de coordenades
geogràfiques, on es fan servir dos de les tres coordenades d’un sistema de coordenades
esfèriques alineades a l’eix imaginari de rotació de la terra. Aquestes coordenades s’expressen
en graus sexagesimals i inclouen:
Latitud: Mesura l’angle entre un punt i l’Equador. Les línies de latitud s’anomenen
Paral·lels. Tots els punts ubicats a un mateix paral·lel tenen la mateixa latitud. Els que
es troben al nord del equador s’anomenen Nord (N) i els que estan al sud del mateix
s’anomenen Sud (S).Els pols Nord i Sud tenen 90º N y 90º S respectivament.
Longitud: Mesura l’angle al llarg de l’equador, des de qualsevol punt de la terra.
Greenwich es considera Longitud 0. Les línies de longitud s’anomenen Meridians. Tots
els punts que es troben sobre el mateix meridià tenen la mateixa longitud. Els que es
troben a orient del meridià de Greenwich s’anomenen Est (E) i al occident de
Greenwich s’anomenen Oest (O). Es mesuren de 0 a 1802. Els pols Nord i Sud no
tenen longitud.
Qualsevol posició de la superfície terrestre es pot expressar amb aquest dos angles. D’aquesta
manera un vector dibuixat des del centre de la terra a x graus nord del equador i y graus oest
de Greenwich passarà per un punt en concret de la superfície terrestre.
Figura 4 : Sistema de coordenades geogràfiques
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
16
2.4 Sistema de coordenades UTM (Universal Transverse Mercator)
Aquest sistema, a diferència del sistema de coordenades geogràfiques, expressa les
coordenades amb metres; únicament al nivell del mar, amb referència a un el·lipsoide concret.
Es realitza una projecció cilíndrica (veure figura 5), de tal manera que els meridians es
projecten sobre el pla amb una separació proporcional al model però els paral·lels es van
separant conforme s’allunyen de l’equador. Per això només es representa la regió entre els
paral·lels 84ºN y 80ºS.
Figura 5 : Escala de la projecció
Per aquesta projecció es divideix la terra en franges de 6º de longitud anomenades Fus (veure
figura 6), i numerades del 1 al 60.
Figura 6 : Zones UTM , bandes i fusos
El primer fus està entre les longituds 180º i 174º i centrat al meridià 177º. Cada fus te assignat
un meridià central, on es situa l’origen de coordenades.
Així mateix es divideix la terra en 20 zones de 8º de latitud, denominades amb lletres de la C a
la X, excloses I i O, de tal manera queda una quadrícula conformada pels fus i les zones, i que
té per denominació el numero del fus i la lletra de la zona.
La irregularitat de la terra fa que cada país faci servir l’el·lipsoide que millor s’ajusta a la terra al
seu territori. Els diferents el·lipsoides es diferencien un d’altre pels seus paràmetres: radi major
i menor aplatament de l’episodies.
D’aquesta manera es defineix un conjunt de dades, anomenades Datum4, formades per un
el·lipsoide i un punt anomenat fonamental en que les verticals de l’el·lipsoide i la terra
coincideixen, definit per les coordenades de translació (longitud, latitud i azimut) de l’origen de
l’el·lipsoide local amb respecte al centre de masses de la Terra: ∆X, ∆Y, ∆Z.
4 Datum : es un conjunt de punts de referència en la superfície terrestre sobre la base dels quals les
mesures de la posició son presses i un model associat de la forma de la terra , per definir el sistema de coordenades geogràfic.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
17
El Datum així es defineix com el sistema de referència a partir del que s’elabora la cartografia
d’una zona de la terra.
Es així com un mapa es construeix mitjançant un tipus de projecció determinat i un datum en
particular. Això provoca que coordenades UTM d’un mateix punt geogràfic variïn depenent del
datum en que s’ha realitzat la projecció, obligant a fer conversions de datum a l’hora d’unificar
sistemes de coordenades.
Alguns datum utilitzats:
ETRS89 ( "European Terrestrial Reference System de 1989") A partir de Juny del 2007
es el datum oficial de la cartografia d’Espanya, i està previst que sigui el sistema de
referència geodèsic per a las futures actuacions cartogràfiques, geodèsiques i
deposicionament a tota Europa. Fa servir el el·lipsoide de referència GRS 80.
WGS84 (World Geodetic System 1984) Es la base per a sistemes de posicionament
global, com el GPS; fa servir com a el·lipsoide de referència el GRS 80, i com a punt
fonamental el 0,0,0.
NAD27 (“North America Datum de 1927”) fa servir l’el·lipsoide de Clarke de 1866, i
com a punt fonamental Meades Ranch.
ED50 (European Datum 1950) procedeix d’una compensació de xarxes geodèsiques
que el Coast and Geodetic Survey dels EEUU va realitzar a fi de tenir una cartografia
unificada de tots els països aliats després de la segona Guerra Mundial. Fa servir
l’el.lipsoide de Hayford de 1909 , també conegut com Internacional de 1924 i com a
punt fonamental es fa servir la Torre de Hermert a l’Observatori de Postdam.
2.5 Els SIGs versus altres sistemes semblants
A continuació es comparen els SIG amb altres sistemes semblants o relacionats, ja que això
ajudarà a tenir una major visió sobre el que un SIG engloba.
Existeix una certa dificultat a l’hora de fixar els límits dels SIGs davant d’altres eines
informàtiques, com el CAD5 (Computer Aided Design, en català ‘Disseny Assistit per
Ordinador’), la cartografia automàtica, els SGBD o els sistemes de tractament d’imatges per
satèl·lit. Tots aquests són anteriors als SIG, però atès que aquests han evolucionat a partir
d’aquells, tenen molts punts en comú, tot i que també diferències notables.
És possible d’establir una diferenciació clara entre aquestes tecnologies observant quin és el seu objectiu. Per exemple:
L’objectiu del CAD és generar la imatge d’un objecte, una casa o un esquema d’una xarxa viària.
L’objectiu de la cartografia automàtica és molt semblant al del CAD, però el seu producte final és molt més concret : Fer un mapa.
L’objectiu d’un SGBD es el tractament de dades, disposant-les en forma de taules relacionades entre elles.
L’objectiu del tractament d’imatges per satèl·lit o teledetecció és la interpretació dels valors de les radiacions emeses per la superfície terrestre i registrar-les mitjançant sensors remots.
Un SIG té com a principal objectiu la producció de nova informació a través de l’anàlisi de les dades que conté. Per a fer-ho, els SIG poden combinar la tecnologia CAD per a introduir les dades vectorials al sistema, la tecnologia cartogràfica per a obtenir els mapes que s’hi introduiran i la informació rebuda de sensors remots tant per a alimentar la base de dades d’ on el SIG obté la informació que mostra sobre els mapes.
5 CAD : ús d’un ampli rang d’eines computacionals que assisteixen a diferents professionals del disseny
en les seves respectives activitats.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
18
2.6 SIG vs CAD
Els CAD són sistemes que permeten representar al detall des de simples objectes com una
petita peça d’una màquina complexa, fins a plànols detallats d’un edifici o mapes de regions.
Originalment, els CAD van ser creats per a dissenyar i crear nous objectes. Són eines de treball
bàsiques per a dissenyadors, delineants, arquitectes o enginyers. La seva peculiaritat són les
funcionalitats gràfiques, per això es van fer servir també per a dibuixar mapes, estructurant-los
en capes temàtiques, millorant el procés de producció tant en qualitat com en cost.
Algunes diferències importants entre un SIG i un CAD són :
Distingeix un SIG de un CAD la capacitat del SIG per a integrar dades
georeferenciades així com per a realitzar certes operacions d’anàlisi com l’anàlisi de
proximitat i les superposicions de mapes.
Els CAD habitualment permeten l'enllaç amb una base de dades, però no permeten
una integració suficient com per respondre preguntes que combinin criteris
alfanumèrics i espacials. (No compten amb un llenguatge de consulta alfanumèric /
espacial, ni la possibilitat de l'anàlisi de superposició, i normalment el concepte de
topologia és molt pobre).
Un CAD separa les entitats geomètriques en capes o nivells. En un SIG tal partició
no hauria d'existir perquè complica el manteniment de les dades. En SIG apareixen
els conceptes de classe d'element geomètric i tema, que no són
correctament tractats al substituir se per capes.
Hi ha alguns tipus de dades característiques del SIG que un CAD no gestiona: dades
ràster georeferenciats i amb atributs, com els de teledetecció, o Models Digitals
del Terreny, que no es poden implementar eficaçment amb un modelador
de sòlids.
El propòsit d’un es SIG es reflectir la realitat , en canvi el CAD dissenya una cosa que
no existeix encara.
2.7 SIG vs. Cartografia Automàtica
Els sistemes de cartografia automàtica permeten generar mapes a partir de dades obtingudes
d’explorar una regió. Ofereixen grans avantatges a l’hora de realitzar cartografia d’alta qualitat.
Aquests sistemes es centren en el dibuix dels mapes, no en el seu anàlisi. La principal
diferencia amb els SIG és que els sistemes de cartografia automàtica no generen topologia,
això limita les capacitats d’anàlisi ja que els mapes són únicament dibuixos.
En sistemes de cartografia automàtica, els mapes generats es poden superposar, i s’hi veurien
per exemple entrecreuaments de carreteres, però el sistema no té coneixement d’aquests
encreuaments. D’altra banda, encara que aquests sistemes es puguin connectar a bases de
dades, aquestes ni en són una part essencial.
2.8 SIG vs. Sistema Gestor de Bases de Dades
Un SGBD és un sistema desenvolupat per emmagatzemar, tractar i consultar informació
mitjançant taules de dades organitzades en tuples que poden estar o no interrelacionades entre
elles.Pot tractar grans volums d’informació, però no té grans funcionalitats gràfiques.
2.9 SIG vs. Teledetecció
Els sistemes de teledetecció permeten obtenir dades en temps real a traves de sensors,
tractar-les, emmagatzemar-les en un SGBD i realitzar operacions amb aquestes dades, per
després poder representar-ho gràficament.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
19
Els sistemes de teledetecció són un camp cada cop més proper als SIGs, ja que es solen usar
com a font de dades per a alimentar-los. Aquests sistemes estan dissenyats per a tractar la
informació obtinguda, com podria ser a partir de sensors remots que captin algun dels tipus de
radiacions emeses per la superfície terrestre, com per exemple la temperatura. Es centren en la
classificació de aquestes dades però no en el seu anàlisi, a més, els sistema de representació
gràfica que incorporen no conté informació geogràfica.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
20
3. Geomedia
Es una eina d’examen i anàlisis que permet combinar dades geogràfiques de diferents
procedències , en formats diferents i amb projeccions de mapes diferents , tot això en un entorn
únic.
Amb aquest producte es poden realitzar consultes complexes amb dades espacials i d’atributs
de diferents procedències , així com crear nombroses vistes de mapes molt refinades en un
únic GeoWorkSpace. A demés, aquest producte permet imprimir aquestes vistes de mapes en
una sola fulla i afegir bordes , notes al marge i altres detalls d’acabat.
Com a eina de captura i manteniment de dades permet recollir i editar dades de forma més
senzilla , ràpida i intel·ligent que altres productes. Els seus ajustos integrats de vector i raster
permeten captar les dades vectorials a partir d’imatges raster, identificant automàticament els
punt d’ajust per a garantir una digitalització precisa i directa.
A demés aquest producte també es un entorn de desenvolupament de software que es pot
personalitzar amb eines de desenvolupament sota Windows com pot ser Microsoft Visual
Basic6 i Visual C++.
3.1 Aprenentatge de Geomedia
3.1.1 Instal·lació de Geomedia
Per l’ instal·lació de l’eina ens faran falta els següents paquets que instal·larem en aquest
ordre:
Instal·lar el paquet GMProSpanish06011113 que inclou l’ idioma castellà.
Instal·lar l’extensió 3D amb la versió 06.01.0100.00031
Instal·lar el parxe “GeoMedia Core Patch for GeoMedia 3D”
Un cop instal·lat el programa GeoMedia Professional i la seva extensió 3D i executem
l’aplicació tindrem un entorn com aquest on amb un sol entorn de treball tindrem el
GeoWorkSpace i podrem executar l’extensió 3D per obrir un mapa 3D i poder treballar
sobre ell d’una forma visual.
Figura 7 : Geomedia 3D
6 Microsoft Visual Basic : llenguatge de programació dirigit per esdeveniments.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
21
3.1.2 Ús de Geomedia
Per tal de poder treballar amb GeoMedia fa falta la creació d’un GeoWorkSpace per després
poder treballar amb objectes sobre l’entorn de treball per lo tant descriurem els passos pas per
pas.
3.1.3 Creació d’un GeoWorkSpace
El GeoWorkSpace es l’entorn on es realitzen totes les operacions sobre el programa
GeoMedia. Dins del seu àmbit es troben les connexions dels magatzems amb les seves dades,
les finestres de mapes i de dades , les finestres de composició , les barres d’eines , l`informació
del sistema de coordenades i les consultes que s’hagin creat.
Per crear un GeoWorkSpace es necessari obrir el programa i se’ns mostra una pantalla com
aquesta on ens permetrà obrir ne un d’existent , crear un de nou o fer ús d’una plantilla
existent.
Figura 8 : Creació d'un GeoWorkSpace
3.1.4 Interfície de GeoMedia Professional
L’entorn de treball de GeoMedia Professional té algunes característiques especials :
Es treballa amb tres tipus de finestres , finestres de mapa , finestres de dades i de
composició.
En aquesta eina hi ha alguns menús solsamènt accessibles amb el botó dret del ratolí.
Els menús del botó dret es veuen pressionant aquest botó.
Tots els controls d’aquest eina que realitzen la visualització i entrada de text de gràfics
o text d’atributs , admeten textos en múltiples idiomes (Unicode7)
Es pot moure la barra d’eines del producte de la ubicació predeterminada i aparellar en
altres ubicacions dins de la interfície.
7 Unicode : estàndard de codificació de caràcters dissenyat per facilitat el tractament informàtic ,
transmissió i visualització de textos de múltiples llenguatges i disciplines tècniques.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
22
3.1.5 Treballar amb magatzems
La geometria de les entitats i les dades de atributs es visualitzen en el GeoWorkSpace
mitjançant connexions com són els magatzems on es conserven les dades. Cada connexió de
magatzem fa servir un servidor de dades per convertir aquestos a un format que el software
permeti visualitzar. Les connexions són vincles que permeten transferir i convertir dades
d’entitats d’un tipus de magatzem a un altre.
Cada magatzem pot configurar se de tres maneres diferents :
Connexió tancada : El magatzem està definit però no es pot accedir a les dades que conté.
Connexió oberta en mode lectura : El magatzem està definit i es pot accedir a les
dades que conté però no es poden modificar ni crear-ne de noves.
Connexió oberta en mode lectura i escriptura : El magatzem està definit i es pot
accedir i modificar les dades que conté així com crear-ne de noves.
En el cas de gestors de bases de dades com ORACLE o SQL SERVER només es poden modificar les dades si l’usuari amb el qual s’ha fet la connexió té permisos d’escriptura sobre la base de dades. GEOMEDIA PROFESSIONAL no viola en cap cas els mecanismes de seguretat propis de cada base de dades.
3.1.6 Treballant amb entitats
Una entitat és un element geogràfic que es representa al mapa amb una geometria i té definits
uns atributs alfanumèrics dins el magatzem.
Podríem fer un símil d’entitat equiparant-la amb una tupla dins una taula d’una base de dades,
però això només serviria per a la part dels atributs alfanumèrics que té definits.
3.1.7 Classes d’entitats
En Geomedia Professional es poden crear una classe d’entitat a partir d’una finestra de mapa o
d’una finestra de dades activa , però solsamènt en un magatzem Access de lectura i escriptura.
Quan s’agrega una entitat a una classe d’entitats , existeix la possibilitat de col·locar la
geometria. Per a que hi hagi una entitat no es necessària una geometria , a pesar de que la
majoria d’entitats si que la tenen.
El software permet crear classe d’entitats de diferents formes :
Des de el principi
Copiant informació d’una classe d’entitat existent en una nova classe en el mateix
magatzem.
Important dades.
Traient dades a una classe d’entitat
Adjuntant una font de dades externa.
Les classes d’entitat es defineixen des de la finestra ‘Definicion de clase de entidad’ (veure Fig.
9).
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
23
Figura 9 : Definició de classes d'entitat
Figura 10 : Definició d'atributs de la classe d'entitat
D’atributs no gràfics (veure figura 10) poden definir-se els que faci falta , amb l’única limitació dels tipus de dades següents: - Byte: Enter amb longitud de 8 bits. - Integer: Enter amb longitud de 32 bits. - Long Integer: Enter amb longitud de 64 bits. - Single: Decimal amb precisió de 32 bits. - Double: Decimal amb precisió de 64 bits. - Currency: Decimal amb unitats monetàries. - Boolean: Valor booleà que només pot prendre el valor cert o fals. - Date: Data i temps.
- Text: Valor alfanumèric amb una longitud determinada a especificar quan es crea l’atribut.
- Memo: Valor alfanumèric sense longitud determinada.
- Autonumber: Camp auto numèric que s’incrementa per a cada nova entitat de la classe
d’entitat.
Es poden definir els següents tipus de geometria per a les classes d’entitat:
Punt: Un punt.
Línia: Una línia.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
24
Compost: Una regió composta: Combinació de punt, línia i àrea en sota una mateixa entitat.
Àrea: Una regió delimitada per línies.
Imatge: Una imatge.
Cap: L’entitat no podrà ser representada al mapa, útil per a crear classes d’entitat que només contenen atributs alfanumèrics.
Text: Un text com ara el nom de la capital de província.
3.1.8 Treballant amb el sistema de coordenades
GEOMEDIA PROFESSIONAL proporciona diferents sistemes de coordenades per a la visualització de les dades, el qual es pot canviar pel que millor s’adapti a les dades que es volen carregar. Es pot escollir el tipus entre: Geogràfica, Geocèntrica o Projecció. Es pot escollir la projecció entre més de 40 tipus de projeccions i definir els seus paràmetres, així com el datum i l’el·lipsoide de referència. Es poden escollir les unitats de mesura i els seus formats. S’han de configurar els sistemes de coordenades del GEOWORKSPACE i de les classes d’entitat que conté de manera que tot estigui en el mateix sistema de coordenades, en cas contrari les dades que es mostrarien no serien concloents i si imprecises.
3.1.9 Treballant amb les Finestres de Mapa i les Llegendes
Les finestres de mapa són aquelles finestres que mostren un mapa combinant els elements
que indica la llegenda que té associada.
Figura 11 : Finestra de mapa i llegenda
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
25
La llegenda és el centre de control interactiu que determina què es visualitza i com a la finestra del mapa. Mitjançant la llegenda es pot controlar quins objectes del mapa es visualitzaran i quin aspecte tindran mitjançant estils de visualització. A la llegenda poden afegir-se elements com ara: Imatges , Classes d’entitat, resultats de consultes o visualitzacions temàtiques. (Veure figura 12)
Figura 12 : Llegenda de GeoMedia
3.1.10 Estils de visualització
Es poden definir els estils de visualització de cada element de la llegenda, com per exemple: El
color, el gruix de les línies, el color de fons, si té el fons transparent o la imatge raster que
representa a cada instància de l’element al mapa.
A més de tot això es pot definir si un element de la llegenda és visible o no visible o fer que un
element únicament sigui visible si l’escala de visualització del mapa compleix uns requisits.
Els paràmetres dels estils de visualització es poden modificar des de el botó ‘Estilos’ de la barra
d’eines de l’entorn Geomedia 3D. (Veure Figura 13)
Figura 13 : Barra d’eines on modificar l’estil.
Figura 14 : Creació d’un nou estil.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
26
Figura 15 : Edició d’un estil.
3.1.11 Mapes temàtics
Un mapa temàtic fa servir colors i patrons per a mostrar característiques especials i la
distribució d’entitats a la finestra del mapa. Això s’aconsegueix fent servir els atributs
relacionats amb l’entitat que en el seu conjunt definiran les característiques de la mateixa. Els
atributs són la informació no gràfica de les classes d’entitat que s’emmagatzema juntament
amb la geometria de la mateixa.
Es pot modificar la configuració d’un mapa temàtic des de la finestra que apareix a la figura 16.
Figura 16 : Adició d'una llegenda temàtica a un mapa
Hi ha dos tipus de mapes temàtics :
Temàtics de valor únic : aquesta comanda classifica una entitat segons valors d’atributs
únics.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
27
Temàtics per rangs : per als atributs numèrics aquesta comanda es pot fer servir per
analitzar els valors i agrupar-los per classes , tenint cada classe un rang definit.
3.1.12 Finestres de dades
Les dades dels atributs es poden visualitzar com a columnes en finestres de dades, on cada
cel·la té un valor que es relaciona amb les dades d’una entitat particular. (Veure figura 17)
Figura 17 : Exemple d’una finestra de dades.
3.1.13 Consultes
Una consulta és una petició d’informació. Quan es mostra una consulta en realitat s’està
sol·licitant veure un conjunt d’entitats que compleixen certs criteris.
GEOMEDIA PROFESSIONAL permet construir consultes fent seleccions en un quadre de
diàleg sense necessitat de conèixer llenguatges especials per a l’accés a dades com ara
l’SQL8. Les consultes presenten la informació actual del magatzem. Això significa que cada cop
que es visualitza una consulta, s’obtenen les dades dels atributs per a cada entitat que
compleix els criteris especificats.
A la Figura 18 es pot veure una definició de consulta que extreu les parcel·les del tipus
“SOLAR” amb una que tenen com a restricció l’atribut Tipus SUP (superfície) amb valor més
gran que 10000.
A la Figura 19 es pot veure el resultat de la consulta a una finestra de dades.
8 SQL : es un llenguatge declaratiu d'accés a bases de dades relacionals que permet definir diversos tipus
d'operacions entre elles.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
28
Figura 18 : Resultat d’una consulta Figura 19 : Creació i edició d’una consulta
Els tipus de consultes que podem realitzar són consultes amb filtres o natives.
Consultes amb filtres : retornen un subconjunt d’entitats en una classe d’entitat o una consulta
única i tenim les següents :
Consulta de filtres d’atributs : limita la cerca a les entitats individuals els atributs dels
quals contenen valors que compleixen les condicions especificades per un operador.
Exemple : Buscar totes les parcel·les de Lleida amb un àrea de 1000m.
Consulta espacial : limita la cerca a entitats individuals la geometria de les quals té
certa relació espacial amb la d’altres classes d’entitats o consultes.
Exemple : Buscar totes les parcel·les que estiguin a 500m d’un supermercat.
Consultes combinades d’atributs i espacials : busquen entitats amb certs valors
d’atributs que compleixin determinades condicions espacials , com que estiguin
solapades o contingudes en un altra classe d’entitat o consulta.
Exemple : Buscar totes les parcel·les de Lleida amb un àrea de 1000m que es troben a
no més de 500m d’un supermercat.
Consultes natives: proporciona funcions de consulta nativa basades en el servidor, mitjançant
l'execució de consultes espacials en servidors de dades Oracle i la generació d'una
visualització desplaçada en servidors de dades MGSM. Així s'aprofiten les possibilitats
particulars de cada servidor de dades.
L'opció Consulta nativa accepta com a entrada una connexió amb un magatzem compatible
amb la funció de consulta nativa, més un conjunt d'entrades específiques d'aquest tipus de
connexió.
A continuació, la comanda afegeix la consulta a la carpeta de consultes i, opcionalment, envia
la consulta resultant a una finestra de mapa o de dades.
3.1.14 Digitalització de dades
GeoMedia Professional permet digitalitzar en format vectorial dades d’origen raster, com ara les
carreteres i vies de comunicacions que s’han hagut de vectoritzar per a la realització del
projecte.
GeoMedia Professional inclou tot un conjunt d’ajudes a la vectorització com ara: La recerca
d’interseccions, àrees, cantonades o finals de línies a les imatges raster, la qual cosa permet
crear sobre elles entitats vectorials amb força comoditat i eficàcia.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
29
Figura 20 : Imatge raster digitalitzada
3.1.15 Registrar imatges
GeoMedia Professional permet afegir imatges raster sense informació geogràfica a un
mapa,registrant les coordenades a partir de punts significatius de la imatge.
Per a fer-ho només cal indicar com a mínim 3 punts de la imatge i indicar quines coordenades
han de tenir al mapa.
La informació de registre, és a dir, a quines coordenades s’ha d’ubicar la imatge, es guarda al
magatzem, en el cas del present SIG es guarda a una base de dades ACCESS. A més es
guarda la referència al directori on està la imatge.
Figura 21 : Imatge raster registrada
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
30
3.2 Bases de dades 3D
A continuació descriurem els tipus d’objectes 3D que podem fer servir a Geomedia 3D :
Objectes del tipus Punt : aquests objectes es creen a partir d’ una entitat punt que ens
permet crear un objecte 3D a partir d`ell, Un exemple podria ser dibuixar totes les
papereres que es troben en un carrer determinat.
Figura 22 : Exemple d’objecte 3D del tipus punt
Objectes del tipus línia : es fa servir per l’atribució en paral·lel amb els estils i
propietats 3d per controlar les propietats de visualització de funcions lineals 3d i crear
mapes temàtics que es puguin comunicar amb eficàcia amb els temes , això permet als
lectors del mapa fer millors decisions i més informades. Un exemple podria ser crear un
mapa que reflecteixi la pressió relativa de cada línia de gas en una ciutat utilitzant
símbols de línies 3D.
Figura 23 : Exemple d’objecte 3D del tipus línia
Objectes del tipus àrea : aquests objectes permeten dibuixar objectes al damunt de la
superfície. Per exemple es pot fer servir per crear una area que conté àrees edificades a
partir d'una classe d'entitat d’àrea. En aquest cas pràctic tenim una consulta que mostra
els edificis amb una superfície més gran o superior a 6000m i després s’han definit
rangs de superfície compresos entre els 6000 i els 12000m i es pot observar a l’exemple
un solar que està contingut dins de l’altre.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
31
Figura 24 : Exemple d’objecte 3D del tipus àrea
En els tres tipus d’objectes dels que hem parlat es comú la representació en alçada que es pot
fer editant les propietats del estil on hi ha dues opcions importants :
Opciones del límite Extruir a : aquesta opció ens permet bé definir un valor en
concret o bé fer servir un atribut per poder fer-lo servir i representar l’objecte
seleccionat amb l’alçada esmentada.
Reemplazar con objeto tridimensional 3D : aquesta opció demana a l’usuari un objecte
3D que suporta diferents formats i converteix aquest objecte amb el nou objecte
introduït.
3.2.1 Eines 3D
Dins de la barra d’eines de GeoMedia hi ha un apartat anomenat 3D que fa referència a
l’extensió 3D i les opcions disponibles són les que es poden veure a la figura 25.
Figura 25 : Finestra de navegació 3D
Les funcionalitats d’aquestes opcions són :
Ventana de mapa 3D nueva : permet crear una nova finestra on tenir un mapa 3D o
crear –n’hi un altra de nova.
Activar o desactivar ventana 3D : permet passar un mapa en mode 3D a 2D o al revés.
Agregar Superfícies : permet afegir una superfície al mapa 3D actiu.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
32
Registrar trayectoria de vuelo : permet marcar dos punts (un origen i un destí) i el
GeoMedia 3D generarà un vídeo en format AVI amb una visió aérea d’aquests dos
punts.
Activar y desactivar modo subterráneo : habilita l’opció de poder navegar al mapa 3D
per sota de la superfície i d’aquesta forma si es fa servir algun mapa de clavegueram o
algun tipus de xarxa subterrània poder visualitzar-ho amb comoditat.
3.2.2 Control 3D
Un cop s’està treballant amb una vista amb 3D és molt important el poder moure’s dins del
mapa amb facilitat i soltesa per això GeoMedia té un controla al part dreta (veure Figura 26) ,
on trobem un “joystick” que ens permet moure’ns cap a les direccions Nord, Sud , est i Oest.
També hi ha una barra amb forma d’arc que permet modificar la visió respecte el plànol el que
ens permet poder veure el mapa com si estiguéssim enfront d’un edifici o bé des de d’alt d’ ell.
I després hi ha una barra amb les opcions “Globe , country , state , city, street , house.”
encarregada d’apropar-se o allunyar-se respecte al mapa visualitzat.
Figura 26 : Control 3D
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
33
3.3 Models 3D suportats
3.3.1 CityGML
CityGML és un model d'informació comú per a la representació de conjunts d'objectes 3D
urbans.
Es defineixen les classes i relacions dels objectes topogràfics més rellevants en ciutats i
models regionals pel que fa a les seves propietats geomètriques, topològiques, semàntiques i
aparença. S'inclouen les jerarquies de generalització entre classes temàtiques, agregacions,
les relacions entre els objectes i les propietats espacials. Aquesta informació temàtica va més
enllà de formats d'intercanvi de gràfics i permet la utilització de models virtuals de ciutats en 3D
per les tasques d'anàlisi sofisticats en els dominis d'aplicació diferents, com simulacions,
enquestes mineria de dades urbans, gestió d’instal·lacions, i temàtica.
CityGML és un model de dades obert i un format basat en XML9 per a l'emmagatzematge i
intercanvi de dades. S'implementa com un esquema d'aplicació per a la Geography Markup
Language 3 (GML3), l'estàndard internacional per a l’intercanviï extensible de dades espacials
emès per l'Open Geospatial Consortium (OGC) i la ISO TC211. CityGML està destinat a
convertir-se en un estàndard obert i per tant es pot utilitzar de forma gratuïta.
3.3.2 Blom3D
Blom posseeix la tecnologia pel que és possible generar imatges georeferenciades obliqües
que es poden processar de forma contínua durant el desenvolupament d'un gran nombre
d'aplicacions en l'enginyeria i dels serveis espacials.
Blom compta actualment amb cobertura de fotografies georeferenciades obliqües i verticals
que abasten més de 1,100 àrees urbanes d'Europa, que al seu torn es tradueix en més de
4.000 ciutats.
La tecnologia per produir models Blom3DTM
genera ciutats que són totalment texturitzades i
amb quatre diferents nivells de detall. Això permet que es puguin triar entre els diferents nivells
de detall per obtenir la millor imatge i el rendiment en cada situació específica.
Blom3D models ™ són molt lleugers de pes en comparació amb l'estàndard de formats 3D, i
per tant especialment adequat per ser servit en un entorn en línia.
Les dades (vectors 3D i textures d'imatge) està organitzat i empaquetat per a la seva publicació
fàcil. Les textures es comprimeix a diferents nivells de qualitat de manera que el volum de
dades a ser transmeses a través d'Internet es manté dins de límits acceptables.
3.3.3 KML
KML, o Keyhole Markup Language (Llenguatge de Marques de Keyhole), es una gramàtica
XML i sense Format de fitxer per la Creació de Models i el emmagatzematge de funcions
geogràfiques del tipus punt , línia , imatge , polígons i models. Amb KML es pot compartir
Llocs i Informació amb altres usuaris.
Google Earth KML processa els Arxius d'una manera similars a com ho fan els navegadors
web, processen els arxius html i xml. De la mateixa forma que els arxius HTML, els KML
compten amb una estructura basada en etiquetes amb noms i atributs .
En aquest cas hem triat fer servir un arxiu KML que hem baixat de la web de www.icc.cat i hem
importat amb la utilitat que incorpora el GeoMedia anomenada “Importar objetos 3D” , aquesta
aplicació rep com a paràmetre d’entrada el directori on estan els axius KML i com a sortida
s’indica la base de dades on es vol importar l’objecte juntament amb la clase que se li vol
assignar.
9 XML : és un llenguatge de marques desenvolupat per World Wide Web Consortium que permet definir
la gramàtica de llenguatges específics per estructurar documents grans.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
34
Figura 27 : Importar objecte KMZ
Un cop importat l’objecte el log de l’ importació ha tingut el següent format on ens indica quin
ha sigut el arxiu kmz tractat així com el nombre d’operacions que s’hi ha realitzat.
Import session started at 09/12/2012 17:00:40
Processing file C:\Users\edgar\Desktop\tfc\kmz\bt5mv20km0f252115ep0r040.kmz
Translation status – SUCCESSFUL
FME_TotalFeaturesRead = 52
FME_TotalFeaturesWritten = 21
XPL generation – SUCCESSFUL
Updating output database –– SUCCESSFUL
No. of files successfully imported - 1
No. of files failed import - 0
Import session ended at 09/12/2012 17:01:18
3.4 Eines d’anàlisis espacial
GeoMedia Professional proporciona diverses formes d'analitzar dades usant consultes. En
general, una consulta és una petició d'informació. En particular, és una petició de les entitats
que compleixen les condicions definides o una petició de determinada informació sobre les
entitats. El programari ofereix diverses formes de definir aquestes condicions.
Per trobar entitats que compleixin amb les condicions, es realitza una consulta de les classes
d'entitat i les consultes prèviament fetes en qualsevol magatzem obert de GeoWorkspace. Les
consultes s'emmagatzemen al GeoWorkspace, de manera que si un magatzem canvia, totes
les consultes s'actualitzen cada vegada que s'obren. Si es defineix un filtre espacial per a la
connexió de magatzem en el moment en què es defineix la consulta, aquesta es limita a l'àrea
geogràfica definida pel filtre espacial.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
35
A més, els filtres espacials i les classes d'entitat interactuen en tres escenaris. El primer, si no
s'ha entrat mai a una classe d'entitat al GeoWorkspace, la classe d'entitat mai ha tingut un filtre
espacial creat per a aquesta, i per tant obté el filtre espacial predeterminat. El segon, si ja s'ha
entrat a la classe d'entitat al GeoWorkspace, la classe d'entitat té el mateix filtre espacial i no
obté el filtre espacial predeterminat. El tercer, una consulta té sempre un filtre espacial propi.
El programari realitza una recerca de les entitats que compleixin les condicions en l'àrea de la
consulta i presenta els resultats en format geogràfic en una finestra de mapa o en format
tabular en una finestra de dades. S'afegeix una entrada per al resultat de la consulta, la
visualització es pot manipular mitjançant les propietats de la llegenda, com qualsevol altra
entrada de llegenda. De fet, un cop creada, es pot tractar la consulta com si fos una classe
d'entitat.
3.4.1 Consultes amb filtres
Les consultes amb filtre es diferencien principalment perquè tornen un subconjunt d'entitats en
una classe d'entitat o una consulta única. Un exemple podria ser una consulta combinada
d'atributs i espaial que busca totes les finques amb un valor estimat de 60.000€ que es troben a
més de 1000 de la costa.
3.4.2 Consultes natives
Aquestes consultes funcionen mitjançant l'execució de consultes espacials en servidors de
dades Oracle i la generació d'una visualització desplaçada en servidors de dades MGSM. Així
s'aprofiten les possibilitats particulars de cada servidor de dades.
Aquesta consulta accepta com a entrada una connexió amb un magatzem compatible amb la
funció de consulta nativa, més un conjunt d'entrades específiques d'aquest tipus de connexió. A
continuació, la comanda afegeix la consulta a la carpeta de consultes i, opcionalment, envia la
consulta resultant a una finestra de dades o mapa. L'usuari pot ajustar l'estil per aconseguir una
visualització òptima a la finestra de mapa.
3.4.3 Filtres espacials
Per limitar l'àrea geogràfica i, per tant, el nombre d'entitats que poden aparèixer a la finestra de
mapa, es pot definir un filtre espacial al GeoWorkspace i aplicar-lo a dades del GeoWorkspace
amb la comanda Filtre espacial. Segons la mida del conjunt de dades, els filtres espacials
poden estalviar molt de temps de procés.
Els filtres espacials juguen dues funcions importants en el sistema de GeoMedia, sovint amb
dos patrons d'ús diferents:
Es fan servir per limitar les dades a carregar, millorant així el rendiment i la escalabilitat.
Per això s'utilitzaria generalment un operador espacial aproximat i una geometria de filtre
espacial tosca, per exemple, un rectangle.
Es fan servir per identificar àrees d'interès o d'estudi per a propòsits d'anàlisi centrat.
Per això faria servir generalment un operador espacial més refinat, per exemple, dins, i
una geometria de filtre espacial més complexa, per exemple, una entitat d'àrea real tal
com un estat polític o una zona de recursos naturals.
Aquesta comanda executa el filtrat espacial en el nivell del GeoWorkspace establint el filtre
espacial i operador en totes les entitats i consultes, fins i tot consultes de geocodificació al
GeoWorkspace.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
36
3.4.4 Selecció d’atributs
Amb aquesta comanda es pot treure un subconjunt de camps d'atributs d'entrada d'una classe
d'entitat o consulta. A més, pot canviar els noms dels camps i reordenar. Per tant, pot adaptar
el processament de manera que els resultats no continguin dades d'atributs innecessaris.
3.4.5 Treballar amb relacions
La consulta de relació combina consultes que comparteixen valors d'atributs o dades de dues
classes d'entitats . Per exemple, una relació tornaria tots els atributs de finques de la classe
d'entitat finques , al costat de la informació relativa al administrador procedent d'una altra taula,
partint d'un ID de finca comú, encara que aquesta última taula es troba en un magatzem
diferent.
La comanda Relació permet especificar les classes d'entitats o consultes a relacionar juntament
amb els atributs dins d'aquests tipus de entitats o consultes a relacionar i el tipus d'operació de
relació a realitzar. Per crear una relació que contingui les entitats adequades de cada classe
d'entitat, s'ha de seleccionar l'atribut de cada classe d'entitat que contingui el valor coincident.
Els parells d'atributs no han de tenir el mateix nom, però sí han de contenir el mateix tipus de
dades. Només cal que coincideixin els valors de cada atribut.
3.4.6 Analitzar la geometria
Aquest opció calcula les estadístiques geomètriques de cada ocurrència d'entitat d'una classe
d'entitats seleccionada o consulta i visualitza la sortida com una consulta, la qual es pot mostrar
en una finestra de mapa o de dades.
Els valors estadístics disponibles són els següents:
Entitats d'àrea: àrea, perímetre, àrea/perímetro2
Entitats lineals: longitud, azimut, direcció
Entitat composta: àrea, longitud, àrea/perímetro2, longitud, azimut, adreça, coordenada
geogràfica, coordenada de projecció, alçada.
Entitats de punt: coordenades geogràfiques, coordenades de projecció, alçada
Entitats de text gràfiques: coordenades geogràfiques, coordenades de projecció, alçada
Entitats raster: cap
A més, es pot utilitzar aquest mètode com a eina analítica per buscar determinades condicions
especificades. Per exemple, per localitzar totes les àrees de les finques d'una certa grandària o
per elaborar un mapa temàtic.
3.4.7 Generar geometria base
Aquesta comanda genera una geometria de base topològica (vores, cares i nodes) per classes
d'entitat de punt, lineals, d'àrea i compostes. Descompon aquestes entitats en parts
topològiques. Per exemple, poder introduir contorns d'àrea que representin països i generar
bordes que són línies (a diferència d'àrees).
3.4.8 Treballar amb zones d’influència
S'anomena zona d'influència a una regió situada al voltant d'una o diverses entitats o dins
d'elles, utilitzada en general per anàlisi espacial o com a mitjà d'entrada de consultes espacials.
Quan es fa servir aquest mètode, s'està creant una consulta que està associada amb classes
de dades existents. Aquestes zones d'influència s'insereixen com entitats d'àrea. Es poden
definir zones d'influència al voltant de classes d'entitat de punts, lineals, d'àrea i compostes (no
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
37
textos gràfics, raster o entitats no gràfiques), o al voltant de resultats de consultes. Les zones
d'influència funcionen millor quan els sistemes de coordenades del GeoWorkspace i el
magatzem coincideixen i estan definits en una projecció d'àrees iguals.
3.4.9 Treballar amb atributs funcionals
Aquesta comanda permet crear nous atributs basats en consultes.
Aquesta comanda admet càlculs sobre la marxa, atributs dinàmics segons mesures de
geometria i valors d'atributs per a una taules de base de dades al mateix temps. La comanda
retorna tots els atributs originals a més de qualsevol atribut nou definit en el quadre de diàleg
Atributs funcionals com una nova consulta.
Es pot utilitzar aquesta comanda en dades de només lectura així com en dades de lectura i
escriptura. Els atributs de sortida calculats poden també fer se servir com a entrada per a
futures anàlisis dins la mateixa consulta funcional
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
38
4. Exemple pràctic
L’exemple que es veurà a continuació consisteix en el modelatge de la ciutat de Lleida on es
carregaran en una base de dades Access les parcel·les de Lleida descarregades prèviament
de la web de la paeria de Lleida i on s’insereix una imatge georeferenciada obtinguda de la web
de ICC ; mitjançant el resultat de dues consultes d’atributs , on una retorna totes les parcel·les
del tipus "Solar" i amb una superfície igual o superior a 6000m i l’altra consulta que retorna
aquelles parcel·les del tipus solar amb una superfície igual o superior a 4000m i que a demés
siguin un camp de fútbol , es combinaran en una consulta espacial per obtenir aquelles
parcel·les de fútbol de més de 4000m que estiguin a 300m d’un solar amb una superfície més
gran o superior a 6000m.
La construcció d'aquest SIG contempla diverses fases. En primer lloc es dissenya el model de
dades del SIG, d'aquesta manera es concreten les dades necessàries per a la seva
construcció. Realitzat el disseny s'inicia la recerca de les dades estimades, aquesta fase és
summament complexa i pot influir en el redisseny del SIG, ja que no sempre s'obté la
informació necessària en el termini i amb el pressupost estipulat.
Quan es tenen les dades seleccionades en el format adequat seran importats des GeoMedia a
la base de dades Access que s'utilitzarà com a magatzem de dades del SIG.
Les dades que s’han fet servir han sigut :
a) ICC10
: Institut Català de Cartografia. En aquest portal es pot trobar cartografia de la
base topogràfica de Catalunya organitzada en fulls segons una reixeta que cobreix tot
el territori a escala 1:5.000, 1:10.000, 1:25.000, 1:50.000, ortofotos11
de Catalunya en
fulls a escala 1 : 5.000 i 1:25.000, la base municipal de Catalunya a escala 1:1.000.000,
etc. La base topogràfica i les ortofotos es poden trobar en format raster MrSid i en
diversos formats vectorials (shp, dxf, dgn), la base municipal de Catalunya, només es
troba en format vectorial.
b) b) Web de la paeria de Lleida12
: Disposa de molta informació vectorial i alguna
informació raster , en format shape que es farà servir en aquest projecte.
4.1 Bases de dades Access
El magatzem de bases de dades emprat en aquest SIG es Access per això es fa una breu
introducció del producte.
Microsoft Access és un sistema de gestió de Bases de Dades desenvolupat per Microsoft , per
a ús personal o de petites comunitats i empreses en les que el nombre d’usuaris , que accedeix
simultàniament a la base de dades , no tindria que superar la desena aproximadament.
A més , és l’únic tipus de magatzem que es possible crear i en el que es pot escriure mitjançant
GeoMedia. Cal a dir que GeoMedia també permet escriure en magatzems d’Oracle i SQL
Server, però aquestos magatzems han de ser creats fora de entorn de GeoMedia.
Microsoft Access base el seu funcionament en un motor de base de dades anomenat Microsoft
Jet i permet el desenvolupament de petites aplicacions autònomes formades per formularis
Windows i VBA (Visual Basic per Aplicacions). Un altra possibilitat de Microsoft Access es crear
fiters amb bases de dades que poden ser consultades per altres aplicacions.
Entre les principals funcionalitats que fan que s’hagi fet servir Microsoft Access com el gestor
de dades per aquest TFC són :
Crear taules de dades indexades.
Modificar taules de dades.
10
Web de ICC : www.icc.cat 11
Ortofoto : és un producte cartogràfic generat a partir de aerofotografies verticals obtingues amb una càmera mètrica. 12
Web de la paeria de Lleida : http://cartolleida.paeria.es/cartolleida/Default.aspx
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
39
Crear base de dades relacionals.
Creació de consultes.
Consultes d’acció (insert,delete i update)
Interacció amb altres aplicacions que facin servir VBA.
4.2 Model de dades cartogràfic base
En aquest SIG les dades cartogràfiques Base, són els utilitzats per delimitar l'àmbit del SIG i
dotar-lo de topografia i toponímia. En aquest cas hem fet servir el mapa topogràfic amb format
SID i sistema de coordenades etrs89 descarregat de la pàgina de icc (institut cartogràfic de
Catalunya). Per fer –ho s’han descarregat els fitxers corresponents i s’han importat en una
base de dades Access per després crear una connexió del tipus “Access lectura i escriptura”
dins de Geomedia Professional (veure figura 28)
Figura 28 : Connexió tipus Access
4.3 Model de dades cartogràfic de les parcel·les de Lleida
En la fase de disseny d'aquest SIG es van definir les dades necessàries per a la seva
construcció i el paper que tindrien dins del SIG.
S’han descarregat les dades de la web de la paeria de Lleida13
amb format SHP14
i s’han
importar a la BD principal anomenada anteriorment.
4.4 Importació d’objectes 3D
Per donar relleu al mapa en 2D s’ha importat un objecte en format kmz per donar relleu a l’àrea
sobre la que s’està treballant. El procediment ha sigut descarregar l’arxiu de la pàgina de
www.icc.cat per després importar lo amb l’eina d’importació d’objectes 3D que incorpora
GeoMedia , tal com es veu a la figura 29.
13
Paeria de Lleida : http://cartolleida.paeria.es/lleidaoberta/ 14
SHP : és un format d'arxiu informàtic propietari de dades espacials desenvolupat per la companyia ESRI, que crea i comercialitza programari per a Sistemes d'Informació Geogràfica com ArcInfo o ArcGIS.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
40
Figura 29 : Importació d’un objecte 3D
4.5 Consultes
El primer pas serà fer una consulta fent servir el atribut “Atributo” del tipus “SOLAR” i l’atribut
“SUP” (Superfície) amb uns valors iguals o superiors a 6000, d’aquesta forma podrem
visualitzar aquells elements del tipus solar amb una superfície igual o superior a 6000m. (Veure
figures 30 i 31)
Figura 30 : Consulta utilitzant els atributs “SUP” i “ATRIBUTO”
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
41
Figura 31 : Resultat d'una consulta fent servir els atributs “SUP” i “ATRIBUTO”
El segon pas serà fer una consulta fent servir el atribut “Atributo” del tipus “FUT” i l’atribut “SUP”
amb uns valors iguals o superiors a 4000 , d’aquesta forma podrem visualitzar aquells elements
del tipus “camp de fútbol” amb una superfície igual o superior a 4000m. (Veure figures 32 i 33)
Figura 32 : Consulta
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
42
Figura 33 : Resultat d'una consulta
L’ últim pas serà fer una consulta del tipus espacial on combinarem els resultats de la primera
amb els de la segona consulta perquè es busca els registres de la consulta 1 que estan a una
distancia de 300m de la segona consulta , per lo tant es busca aquelles parcel·les de fútbol de
més de 4000m que estiguin a 300m d’un solar amb una superfície més gran o superior a
6000m. (Veure figures 32 i 33)
Figura 34 : Consulta espacial
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
43
Figura 35 : Resultat d'una consulta espacial
En aquest punt es procedeix a establir una textura al objecte 3D per tal de que prengui alçada i
fondària per això es selecciona la consulta espacial i amb el botó dret a la llegenda es desplega
el menú “Propiedades de Estilo” on s’obrirà una finestra com la figura 34 i es podrà assignar un
atribut per a que l’objecti prengui l’ alçada , en aquest cas l’atribut “altura” que es un camp de la
base de dades que pren valors compresos entre 60 y 100m d’alçada , tal com es veu a la figura
35 , i després es pot indicar una imatge com a “textura de lado” per a que renderitzi l’objecte 3D
amb aquella imatge o bé assignar un color sòlid.
Figura 36 : Edició d'un estil d'una consulta espacial
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
44
Figura 37 : Ajustos 3D
Llavors l’escenari final (veure Figura 38) ha quedat amb dues consultes de selecció d’atributs
anomenades “Parcel·les Futbol amb Sup. >= 4000” i “Parcel·les tipus solar amb Sup. >= 6000”
que es fan servir a la consulta anomenada “Consulta espacial 1”
Figura 38 : Resultat final , combinant dues consultes d’atributs i una consulta espacial.
Per finalitzar es procedirà a modificar les consultes inicials modificants els paràmetres d’entrada
en comptes de buscar les parcel·les de tipus solar amb una superfície més gran o igual a
6000m es modificarà per un valor de 12000m i a la segona consulta es buscarà aquells camps
de fútbol amb una superfície superior a 6000m en compte dels 4000m inicials , d’aquesta forma
es podrà comprovar que el resultat de les dues consultes i de la pròpia consulta espacial es
modifica obtenint aquests valors.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
45
Figura 39 : Modificació del resultat inicial
5. Línies de continuació i experiència personal
Una possible continuació del projecte podria ser ampliar o refer les consultes inicials per tal de
obtindre noves dades per poder analitzar i poder plasmar en un plànol 3D , es podria fer servir
per buscar aquelles parcel·les de la ciutat de Lleida que no compleixen l’alçada reglamentaria o
bé aquells espais d’oci nocturn que estan més a prop de la ciutat per tal de poder fer un informe
i poder presentar lo a les autoritats per a que traslladessin aquestes activitats fora de la ciutat.
Tots els conceptes desenvolupats en el TFC m'han semblat molt interessants i amb moltes
possibilitats. Els SIG tenen aplicacions en molts àmbits i més ara que la geolocalització està
molt de moda , gairebé tots els vehicles i dispositius mòbils, fins i tot a nivell d'usuari,
incorporen, cada vegada més, dispositius GPS.
Cal esmentar també que les tecnologies web permeten una gran difusió de les dades
geogràfics, subministrades per diferents organismes, organitzacions no governamentals,
universitats, etc.
Pel que fa a l'eina GeoMedia, destacar la seva potència i facilitat d'ús. permet realitzar
operacions espacials de manera intuïtiva i pràctica, a més de permetre la personalització
mitjançant ordres, per incloure funcionalitats que l'usuari necessiti.
Seria interessant comparar-la amb altres eines de programari lliure (si existeixen) per veure si
compensa el desemborsament econòmic necessari per adquirir una llicència de GeoMedia
Professional 6.1 o surt més a compte adquirir un producte gratuït i fer un gran
desenvolupament en ell.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
46
6. Valoració econòmica del projecte
En aquest capítol es tracta d’una forma genèrica i es mencionen solsamènt les despeses més
importants del desenvolupament d’aquest SIG , la valoració econòmica és la següent :
Despesa Import
Hardware Estació de treball 800€
Software Llicencia de Geomedia Professional 6.1 12000€
Llicencia de Microsoft Access 2007 240€
Equip humà Mà d’obra (1 programador treballant 30 dies) 1800€
Altres Lloguer d’oficina 800€
Despeses de subministrament 200€
Total 15840€
A priori es un desenvolupament car degut al alt cost de la llicència de GeoMedia Professional
per la qual cosa faria falta desenvolupar d’altres projectes per tal d’amortitzar el cost de la
llicència.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
47
7. Conclusions
En aquest apartat es realitzen les conclusions derivades de la realització del treball de fi de
carrera.
Començarem per la valoració del desenvolupament del treball, considero que s’han complert
els objectius marcats al començament de la realització del TFC. No obstant han sorgit més
problemes dels esperats degut a que es van caducar les llicències de Geomedia Professional i
es va tenir que esperar la resposta de part d`Intergraph i va ser una mica crispant l’espera però
al final tot es va arreglar. Un altra decisió que no va ser molt encertada va ser instal·lar l’entorn
en un portàtil amb 4 anys d’antiguitat a pesar de tenir instal·lat un disc dur sòlid enfront d’un
ordinador de sobretaula de característiques superiors, es va triar el portàtil degut a que porta
instal·lat un disc dur sòlid i l’accés al disc dur es molt més ràpid però el fet de tenir una targeta
gràfica integrada i un processador menys potent que l’ordinador de sobretaula ha penalitzar
molt l’entorn alhora de fer servir l’extensió Geomedia 3D.
L’extens camp de la informàtica avarca la tecnologia dels SIG gràcies a la seva relació amb les
BBDD i a la possibilitat d’algun programari SIG com GeoMedia d’ampliar les seves
funcionalitats desenvolupant aplicacions que permetin adaptar-los a les necessitats de l’usuari.
Els coneixements teòrics adquirits durant el desenvolupament del TFC es consideren bastant
complets, proporcionat una visió general, molt completa, d'aquest tipus de sistemes i els
conceptes més importants amb els quals es relacionen.
L'exemple desenvolupat per aquest TFC no és molt complex, però és adequat per fer una
primera immersió en el món dels SIG.
Tot això es degut a que GeoMedia proporciona un entorn fàcil d'usar i potent al mateix temps
amb capacitat d'importació de dades d'altres aplicacions i una experiència d'usuari molt bona,
amb la més que interessant possibilitat d'implementar la funcionalitat concreta que vulguis.
L'únic desavantatge es el cost de la llicència, però depenent de les necessitats que tingués el
SIG que es vol desenvolupar, pot deixar de ser un desavantatge i compensar econòmicament
amb escreix la inversió efectuada.
Fent menció a l’extensió 3D per GeoMedia cal a dir que es una eina molt potent i a efectes
pràctics ha permès analitzar un problema no solsamènt des d’una visió numèrica analitzant
unes dades d’una base de dades sinó modelant una ciutat amb 3D i aplicar consultes en un
mapa 2D per poder visualitzar les en 3D.
Es pot concloure dues gran fites , els SIG són sistemes molt útils per a la presa de
decisions,detectar situacions on s’hauria d’actuar urgentment que permeten estalviar molt de
temps, riscos i problemes. I també és una eina a tenir molt en compte , i més encara després
de descobrir que té diferents versions per desenvolupar amb tecnologies web.
TFC : Anàlisi de l’aplicació GeoMedia 3D
48
8. Bibliografia i enllaços
Bibliografia
Intergraph. (2011) Manual del Usuario de GeoMedia Professional. Intergraph Corporation, Huntsville , Alabama 35813-001
Integraph (2011) Instrucciones de instalación de GeoMedia Professional. . Intergraph Corporation, Huntsville , Alabama 35813-001
UOC (2008) Gestió i desenvolupament de projectes. Conceptes i suggeriments. Alfons bataller Díaz.
UOC (2008) Redacció de textos cientificotècnics. Nita Sáenz Higueras i Rut Vidal Oltra.
UOC (2008) Presentació de documents i elaboració de presentacions. Roser Beneito Montagut.
Enllaços
Pàgina principal de Geomedia : http://www.intergraph.com/global/es/
Wikipedia : wikipedia
Grass GIS : http://grass.fbk.eu/ GvSIG : http://www.gvsig.org/web/
Esri : http://www.esri.com/what-is-gis/overview#top_five_panel
Kml : http://support.google.com/earth/bin/answer.py?hl=es&answer=148118
Sigfam : http://www.sigfam.com.ar/dmdocuments/GeomediaPro.pdf Web de Gabriel Ortiz : http://www.gabrielortiz.com/
Institut cartogràfic de Catalunya : http://www.icc.cat/
Cartografia de la Paeria de Lleida : http://cartolleida.paeria.es/lleidaoberta/