unitat vii: els indicadors econÒmicsles variables clau o indicadors econòmics han de donar una ......
TRANSCRIPT
UNITAT VII: ELS INDICADORS ECONÒMICS
1
Economia 1r BAT Xavi Badenes
LA MACROECONOMIA
En aquesta unitat introduirem la macroeconomia que és la la part de la teoria econòmica que estudia l’economia de forma global, és a dir, dels fenòmens que afecten al conjunt de l’economia.
Les variables que es tenen en compte per saber la situació en les que es troba l’economia s’anomenen macromagnituds
Permeten saber el nivell d’activitat econòmica d’un país o un conjunt de països
2
VARIABLES CLAU
Les variables clau són una mica com un termòmetre permeten prendre la temperatura a l’economia
Aquestes han de ser objectives i han de servir per poder comparar diferents territoris i la seva evolució en el temps.
Les variables clau o indicadors econòmics han de donar una informació rellevant sobre la situació econòmica d’una regió.
3
VARIABLES CLAU DE L’ECONOMIA
Per respondre aquestes preguntes a més dels factors econòmics hem de tenir en compte:
◦ Factors Culturals: cultura de l’esforç, de l’estalvi,...
◦ Factors Geogràfics i climàtics: condicionen agricultura
◦ Religiosos: catolicisme vs. protestantisme
◦ Factors històrics: guerres, colonitzacions, divisions, imperis
◦ Factor Polítics: qui ha governat?
4
ELS INDICADORS ECONÒMICS
1. El creixement econòmic i de la producció i la renda: que l’activitat econòmica sigui cada cop més gran. (Mesurat amb el PIB)
2. L’ocupació: aconseguir que hi hagi llocs de treball per tothom, com reduir l’atur.
3. L’estabilitat del nivell de preus: preus estables per evitar incertesa i disminuir risc. (IPC i inflació)
1. La distribució equitativa de la renda ( llindar de la pobresa)
2. Els pressupostos de l’Estat (superàvit o dèficit, en què gasta els diners)
3. Relacions amb l’exterior (moneda i balança pagaments) 5
IMPORTÀNCIA DELS INDICADORS
Ens ajuden a prendre decisions econòmiques, ja que ens permeten l’anàlisi sobre la reflexió en la que es troba un país.
Ens permet comparar entre diferents economies.
6
El Flux Circular de la Renda
Per estudiar la producció o renda total d’una economia utilitzem el concepte de flux circular de la renda.
Aquest és un esquema de com flueix la renda de l’economia gràcies intercanvis que es donen entre els agents econòmics.
En el flux circular de la renda hi ha 3 agents (empreses, economies i sector públic) i 2 mercats (el de béns i serveis i el de factors productius)
7
Distingirem 2 els mercats
• Mercat de béns i serveis: A canvi d’uns béns o serveis es paguen
uns diners. – Qui produeix béns i serves? principalment les empreses (cotxes,
samarretes, viatges en avió) però també el sector públic produeix ( educació, sanitat, carreteres, defensa,...)
– Qui consumeix? les famílies o altres empreses o administracions consumeixen. Per tant els 3 agents.
• Mercat de Factors productius: és el mercat on les famílies ofereixen el seu treball a canvi d’un salari. També on es canvien diners (capital) per interessos o terres per lloguers.
8
Diners a canvi dels factors (salaris, interessos)
Béns i serveis
Factors de producció (terra, treball i capital)
Diners a canvi dels béns i serveis
Empreses Consumidors
Sector Públic
El Flux Circular de la Renda
Contracta treballadors Compra béns i serveis a les empreses
Din
ers
Salaris
9
Perquè es diu flux circular de la renda?
• Doncs perquè és els viatges que van fent els diners (o la renda) entre els diferents agents.
• Els diners van de famílies, sector públic i empreses a altres empreses quan compren béns.
• Els diners viatgen de les empreses/sector públic a les famílies quan paguen el seu treball.
• Els diners viatgen cap al sector públic en forma d’impostos que paguen empreses i famílies.
• Els diners viatgen des del sector públic cap a ciutadans quan els donen ajudes (beques)
10
Flux circular de la renda
El Flux circular de la renda es completa amb la intervenció d’un altre agent econòmic el sector exterior.
Diem que hi ha una economia oberta on es donen Exportacions (béns o serveis d’un país que es venen a un altre país) i Importacions (béns o serveis de fora que compra un país).
11
EL PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)
Per poder calcular la producció total d’una economia s’utilitzen diverses macromagnituds, entre les quals podem destacar el Producte Interior Brut (PIB).
El PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals que es produeixen a dins d’un país durant un període de temps determinat (normalment 1 any) independentment de l’origen dels propietaris dels factors productius.
12
PIB: la definició per parts
Valor monetari total: nombre d’unitats monetàries que es paguen per cada bé o servei. Volem sumar un conjunt de béns (però com sumem fruites i cotxes?)
Béns i serveis finals: en el càlcul del PIB no es compten tots els béns i serveis produïts a un país, sinó aquells que es venen a usuaris finals. Ex: barres de pa (només es compta la barra, no la farina) Si comptéssim els béns intermedis (els que s’utilitzen en el procés de producció) els comptaríem més d’una vegada.
Produïts: béns produïts. Les compres de terrenys o accions no s’inclouen ja que no es produeixen. Tampoc els productes de segona mà.
Dins d’un país: el que es produeix dins les fronteres d’Espanya, malgrat que el capital o els treballadors puguin ser d’altres països.
13
EL PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)
Aquest indicador és important perquè mesura la producció i i la riquesa.
Quan el comparem entre diferents anys també mesurem el creixement econòmic de l’economia. Per saber quant ha crescut el PIB hem d’utilitzar la fórmula de la taxa de variació.
Taxa Variació PIB (%) = [( PIB1- PIB0) / PIB0] x 100
El nombre que ens dona és l’anomenat creixement econòmic.
14
EL CREIXEMENT ECONÒMIC
Perquè és important que creixi el PIB? Que creixi el PIB implica que:
◦ Si augmenten la producció i venda de béns i serveis hi haurà més beneficis per les empreses que, suposadament, voldran contractar més gent.
◦ Si hi ha més gent contractada les economies domèstiques tenen més diners per gastar.
◦ Així mateix el Sector Públic ingressa més diners via impostos i pot invertir en la seva població i el desenvolupament.
15
EL PIB
16
En aquest gràfic es mostra el PIB en milions d’euros de cada país. Això vol dir la riquesa que ha generat durant un any
17
En canvi aquest altre gràfic mostra el PIB o la riquesa mitjana per habitant (per càpita). Divideix la riquesa total entre la població del lloc.
18
PER A NOSALTRES EL PIB SERÀ
La Producció o la Riquesa que ha aconseguit una economia durant un període determinat de temps.
L’utilitzem per comparar economies entre elles o en el temps (Xina té un PIB tants milions d’Euros).
Quan comparem el PIB de diversos anys i aquest augmenta, els economistes parlen del creixement econòmic (ja que és un increment de la producció i la riquesa)
Quan parlem del PIB x càpita, vol dir el PIB per habitant (dividim PIB/habitants) Això s’utilitza per mesurar la riquesa per habitant.
19
Càlcul del PIB
Hi ha tres maneres bàsiques de calcular el PIB.
1. Pel mètode de la producció
2. Pel mètode de les despeses
3. Pel mètode de les rendes o costos
4. https://www.youtube.com/watch?v=2DAnih7G4Ks
20
1) Càlcul pel mètode de la producció final
Consisteix en sumar el valor de tots els béns i serveis finals produïts.
Suposem un país on es produeixen dos béns
El valor de la producció final, PIB, és el resultat de la suma del valor dels béns finals produïts: 1220.
Discos Pantalons
Prim Matèries---100 Treball-------120
Cantants------------500 Disseny------100
Distribució--------100 Maquinària---300
Valor final---------700 Valor final----520
21
Mètode producció: suma de valors afegits
Per tant només tenim en compte el valor dels béns finals produïts, donat que el valor dels productes intermedis està inclòs en el valor dels productes finals.
Podem trobar-lo també amb la suma de valors afegits
Producte Valor
productiu Consum Intermedi
Valor Afegit
Blat 50 0 50-0= 50
Farina 80 50 80-50=30
Pa 100 80 100-80=20
22
Un altre exemple
Un llenyataire ven fusta a una serradora per 500€, la qual la talla i la subministra a una fàbrica de mobles per 800€. La fàbrica ven el producte per 1500 al consumidor. Encara que el valor de les transaccions ascendeix a 2800, les empreses implicades només afegeixen valor per 1500.
Lleny-fusta(500)Serradora-taulons(800)Fàbrica-moble(1500)consumidor
VA= ----500------------300---------------700-------- = 1500
23
2) Mètode de les despeses
Suposa calcular la suma de totes les despeses que realitzen tots els agents econòmics d’una economia en adquirir béns i serveis finals.
El PIB està forma per 4 elements
1. Consum Privat (C)
2. Inversió (I)
3. Despesa Pública (G o D)
4. Exportacions netes, que són exportacions menys importacions (X - M)
PIB = C + I + G + (X-M)
24
Mètode de les despeses: elements
1. Consum Privat (C): conjunt de despeses realitzades per les economies domèstiques. Les més comuns són béns duradors (cotxes, neveres), béns peribles (aliments, flors, tabac,...) i serveis no s’inclouen les accions o immobles (els habitatges es consideren
inversió privada)
2. Inversió Privada (I): despeses fetes per les empreses privades:
◦ Formació Bruta de Capital (fàbriques, màquines, edificis per a ús residencial, vehicles...)
◦ Variació d’existències (béns produïts però no venuts)
25
Mètode de les despeses: elements
3. Despesa pública (G): conjunt de despeses que fa el SPub per adquirir béns i serveis, bé siguin de consum (pissarres, cadires,) com béns de capital (carreteres, màquines de raig X...). No tot el que es gasta el Spub s’inclou en el PIB. Per exemple pensions i subvencions.
4. Exportacions Netes (X-M): Exportacions(X) menys Importacions (M).
Hi ha béns que es produeixen dins d’un país i s’exporten i altres produïts fora que s’importen. Per tant comptarem aquells que s’hagin produït a dins i restarem els que hem importat.
26
Mètode de les despeses
Diem que el PIBpm (a preus de mercat) s’obté sumant les despeses en béns i serveis adquirits pels diferents agents: economies domèstiques, empreses, sector públic i sector exterior.
Aquesta macromagnitud la coneixem com la Demanda Agregada, ja que representa la despesa total (suma de les despeses) duta a terme per tots els agents econòmics.
PIBpm = Consum + Inversió + Despesa Públic + Exportacions Netes
PIBpm = C + I +D + (X – M)
27
3) PIB mètode dels ingressos o les rendes
Un cop calculat el PIB pel mètode del valor afegit i pel mètode de les despeses (PIB a preus de mercat) passem a calcular el PIB pel mètode dels ingressos.
Quan ho calculem per aquest mètode obtenim el PIB cost de factors (perquè utilitzarem els ingressos que guanyen els diferents agents que alhora són els costos dels factors productius).
Cal tenir en compte que quan calculem el PIB d’un país, obtindrem el mateix resultat si calculem quan s’ha comprat (PIBpm x mètode de despesa), que si calculem quan s’ha venut (mètode producció o VA) que si calculem els ingressos.
28
Mètode dels ingressos o rendes
Quins són els ingressos de l’economia? Doncs hem de pensar que els ingressos de les empreses quan venen béns o serveis, serveixen per remunerar els factors de producció.
Per tant ens hem de preguntar quines són les remuneracions dels factors de producció (salaris, interessos, rendes de la terra o lloguers i beneficis).
Així si sumem tots els ingressos o rendes, podem saber la producció d’un país.
29
Remuneracions dels factors de producció
Salaris Lloguers Interessos Beneficis empresarials
Per tant per calcular el PIBcf hem de sumar totes aquestes
retribucions
Per tant el PIB d’una economia és igual a la renda generada per aquesta economia.
PIBcf= salaris + lloguers + interessos + beneficis
30
Relació PIBpm i PIBcf
Com que el sector públic intervé en l’economia el PIBpm i el PIBcf no coincideixen plenament. Perquè coincideixin hem de tenir en compte:
a) Els impostos indirectes (Ti): IVA, impostos a les importacions,...encareixen la producció
b) Les subvencions a empreses(Sb): transferències del Spub a les empreses, i per tant abarateixen la producció.
PIBpm= PIBcf + Impostos Indirectes - Subvencions
31
Però que entra en el PIB??
32
Limitacions del PIB
No hi consten les activitats no declarades. “No controla l’economia submergida”.
No mesura les activitats en les que no hi ha contraprestació econòmica. Ni feines domèstiques, treball voluntari, o activitats de bescanvi.
No informa de la qualitat de béns i serveis
No informa de les externalitats: Avenços tecnològics o contaminació.
El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants. Fins i tot si calculem el PIB per càpita. Encara que sigui alt, és possible que la distribució sigui desigual.
PIB per càpita = PIB total/nº habitants
33
Limitacions del PIB
Aquestes dues imatges corresponen a Qatar, un dels països amb major renda per càpita del món, on estan els edificis més impressionants però treballadors amb unes condicions de precarietat molt dures. És per això que existeix altres indicadors per mesurar els països.
34
Perquè mesurem el creixement econòmic?
Perquè no es mesura el benestar de la gent en comptes del creixement econòmic? Perquè no mesurem la felicitat?
https://www.youtube.com/watch?v=6XpONgU9Zh8
35
Altres indicadors alternatius
Índex de Desenvolupament Humà
PIB Verd
Indicadors “petjada”: ecològica i hídrica
Felicitat Interior Bruta
Indicador de Progrés Genuí: inclou aspectes econòmics, socials i ecològics. Contempla costos per al planeta.
Des de l’economia crítica es creu que el PIB no reflecteix moltes variables que influeixen en el benestar de la població i del planeta. Per tant es considera una mesura economicista que deixa de banda aspectes molt importants com la igualtat, l’ecologia, la protecció i felicitat de les persones...
36
L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
És un índex elaborat pel Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, que mesura el desenvolupament humà per països.
Té en compte per fer aquest índex:
◦ PIB per càpita
◦ Esperança de vida en néixer
◦ Taxa d’Alfabetització del país
37
38
La Comptabilitat nacional
Registre sistemàtic del valor monetari de totes les operacions econòmiques que es porten a terme. Conjunt d’indicadors que informen sobre les diverses activitats econòmiques a dins d’un país:
◦ Producte Nacional Brut
◦ Renda Nacional
39
El PRODUCTE NACIONAL BRUT (PNB)
Si el PIB era el valor dels béns produïts a l’interior d’un país, amb independència de la procedència dels factors...
El PNB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals que es produeixen durant un període de temps determinat (1any) amb factors productius de propietat nacional, independentment de que sigui fóra o dins del país.
40
EL PNB
La propietat nacional fa referència al El valor de la producció obtinguda pels factors productius nacionals (treballadors o capitals espanyols) tant dins com fora del país.
No és té en compte les rendes dels factors estrangers produïdes en territori nacional
PNB: és igual al PIB + les rendes dels factors nacionals a l’estranger (Rfne) – les rendes de factors estrangers dins del
territori nacional (Rfen).
PNB= PIBpm (mètode despeses) + RFNE - RFEN
41
PNB
Exemple: professora universitària de nacionalitat portuguesa, dona classes a Barcelona i dona una conferència a Berlin. Contribueix al PIB espanyol i al PIB alemany i al PNB portuguès
Exemple: fàbrica Ford de València, és propietat de companyia nord-americana. Beneficis s’inclouen al PIB espanyol, però no al PNB espanyol sinó al PNB nord-americà.
42
La Renda Nacional
Magnitud que indica la suma de les rendes pagades als factors de producció nacionals (és a dir els salaris, interessos, lloguers i beneficis que reben empreses o famílies amb una nacionalitat). Mesura quantitats brutes, abans d’impostos i Seg Social.
La renda nacional ens permet mesurar el desenvolupament econòmic d'un país doncs serveix per a:
◦ Apreciar l'aportament que realitzen els diferents factors a l'activitat econòmica.
◦ Conèixer que forma es distribueixen els ingressos
43
En aquest gràfic podem veure com el que es els salaris cada cop contribueixen menys a la Renda Nacional. Això significa que els interessos i lloguers (rendes més empresarial) pugen
44
Les Macromagnituds nominals i reals
Les macromagnituds es poden mesurar de dues maneres diferents. De manera nominal o de manera real.
◦ De manera nominal –com ho hem fet fins ara- no té en compte la variació dels preus.
◦ De manera real es descompta la pujada/baixa de preus. Normalment s’agafa un any de referència per treure-li als càlculs l’efecte de la pujada de preus.
45
Les macromagnituds nominals i reals
Perquè l’efecte dels preus no influeix en el resultat els economistes realitzen un procediment que consisteix en passar el PIB nominal al PIB real. És el que es coneix com deflactar.
Deflactar és eliminar l’efecte de la inflació en una macromagnitud o valor. I això perquè ens interessa?
Per exemple, quan comparem el PIB de dos períodes diferents pot variar: a) la quantitat produïda, b) els preus o c) totes dues variables Pot ser que un país produeixi el mateix però que a causa de la pujada de preus, el valor de la producció sigui major. Nosaltres voldrem aïllar aquest efecte de la pujada de preus.
46
Càlcul del PIB Real
Llibres Bicicletes PIB nominal
PIB real
Any Preu Q Total Preu Q Total Total Total
2000 4 100 400 20 100 2000 2400 2400
2007 5 150 750 25 200 5000 5750 4600
2015 6 160 960 30 250 7500 8460 5640
47
El càlcul del PIB Real
S’agafen els preus de l’any base (en el nostre exemple l’any 2000) i es multipliquen per les quantitats de l’any en qüestió.
◦ El PIBnominal i el PIB real seran el mateix per a l’any base.
◦ El PIB 2007= (4*150) + (20*200) = 4600
◦ El PIB 2015= (4*160) + (20*250) = 5640
Així podem comparar quin PIB ha estat major descomptant l’efecte de les pujades o baixades de preus.
48
Les Variacions del PIB
Per saber quan ha variat alguna macromagnitud es fa la fòrmula de les variacions que ja coneixem.
Així podem saber quan ha variat el PIB d’un any a un altre. Aquesta fórmula serveix sempre que vulguem comparar magnituds en el temps.
PIB real (2) – PIB real (1) *100 Variació del PIB = ___________________________ PIB real (1)
49
Exercici
Imaginem un país, Frikistan, que produeix figures the Game of Thrones per a aficionats. Produeix 2 tipus de figures (per simplificar): de John Snow i de Tyron Lannister:
Durant els anys 2013, 2014 i 2015 es van vendre 1000, 1200 i 1550 figures de Snow a 10€, 12€ i 15€. Pel que fa a les de Tyron aquests anys es van vendre 6000, 7000 i 8000 a 8, 9 i 12€.
Calcula el PIB nominal, el PIB real respecte l’any 2013 i la variació del PIB entre els anys 2014 i 2015.
50
Els Preus
En una economia els preus acostumen a variar al llarg del temps.
Tal i com vam veure quan fèiem recerca sobre els preus de diferents productes, hi ha que tenen major tendència a pujar (el cinema, per exemple) i altres a baixar (els productes tecnològics com les televisions). Altres, en canvi es mantenen força estables.
El nivell de preus i les seves variacions són importants per a un país per a que hi hagi estabilitat. Us imagineu que avui una barra de pà val 75 cèntims i demà 2 euros?
51
El Nivell General de Preus (NGP)
El Nivell General de Preus és la mesura global dels preus de tots els béns i serveis d’una economia.
El creixement generalitzat i continu del nivell de preus d’una economia s’anomena inflació.
Quan els preus baixen s’anomena deflació.
Que creixin els preus no sempre és dolent. De fet pujades suaus estimulen a les empreses a produir.
Però si els preus es disparen es produeix molta inestabilitat
52
Tipus d’Inflació
Inflació moderada: < 10%. En economies dels països occidentals inferior al 3%
Inflació galopant: >10% i <100%
Hiperinflació: >100%
Deflació: taxa d’inflació negativa
53
Alguns exemples d’hiperinflació
54
Alemanya 1922-23
55
Causes de la inflació
① Inflació per Excés de Demanda a) Creada per les empreses
b) Creada per les famílies
c) Creada pel Sector públic
② Inflació de Costos a) Per l’encariment dels recursos naturals
b) Per l’espiral de salaris-preus
c) Per l’espiral salaris-salaris
d) Pels tipus d’interès
③ Manca de competència a) Pel poder de mercat d’
b) Especuladors
④ Inflació per “impressió de diner”
56
1. Inflació de Demanda
Empreses: millora expectatives empresarials pot fer augmentar la demanda de béns de capital i que pugin els preus.
Famílies: quan estalvien menys i gasten més. Això pot passar quan els tipus d’interès per deixar diners al banc són molt baixos o quan tenen una època de major consum.
Sector Públic: augment de la despesa pública, com la millora d’infraestructures, augmentar despeses en hospitals,...
57
2. Inflació de costos
Encariment recursos naturals: increment matèries primeres es
traslladat pels empresaris al preu dels productes.
Espiral salari-preus: pels sindicats treballadors amb salaris majors als que els correspondria augment preus
Espiral salari-salari: si augment de salaris en un sector, els treballadors d’altres sectors també ho demanaran.
Tipus d’interès: si augmenten interessos, per a les empreses que han de tornar prèstecs augmenten els costos, i per tant augmentaran els preus dels productes.
58
3. Inflació per manca de competència
Competència imperfecta mercats com els oligopolistes o monopolistes hi ha empreses que tenen poder de mercat. Això fa que aquestes pugin els preus.
Especuladors: hi ha gent que es dedica a comprar i vendre béns i obtenir beneficis d’aquestes transaccions. Si els especuladors es dediquen a comprar i vendre molt, els preus poden tendir a augmentar i crear inflació (exemple: pisos en Espanya)
PREUS http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/puja-el-preu-del-cacau-per-laugment-del-consum-i-per-lespeculacio-als-mercats-de-materies-primeres/video/5033891/
59
4. Inflació per impressió de diner
Els governs i els bancs centrals imprimeixen diners i això fa que pugin els preus. Aquesta és la principal teoria del neoliberals i el banc central europeu.
La teoria diu que si hi ha més diners en circulació (és a dir els bancs disposen de més diners per prestar i les empreses i famílies per demanar préstecs) es consumeix més i augmenten els preus
http://www.youtube.com/watch?v=TnKbGm6_qi0
60
Conseqüències de la inflació (I)
Malgrat que la inflació moderada no té perquè ser dolenta (de fet si les empreses saben que pujaran els preus tenen més incentius a produir) té conseqüències econòmiques importants.
Penseu que als agents econòmics els agrada saber que els preus no variaran en excés d’un dia per l’altre i per tant que es mantindrà els seu poder adquisitiu o capacitat de compra.
Una primera conseqüència de la inflació és que amb els mateixos diners pots comprar menys coses
61
Conseqüències de la inflació
1. Sobre la renda dels individus: pèrdua de poder adquisitiu. Amb els mateixos diners pots consumir menys. Això perjudica a totes aquelles persones que cobren una renda fixa o que la seva renda augmenta menys que la inflació.
Pensionistes: actualització del sector públic < augment IPC
Treballadors: els sous no pugen quan pugen els preus
2. Sobre la competitivitat dels productes del país. Si augmenten els preus a l’interior del país els productes seran més cars en comparació amb productes d’altes països. Per això serà relativament més barat importar de fora i més car vendre a l’exterior (exportar)
62
Conseqüències de la inflació (II)
3. Sobre l’assignació de recursos d’una economia: Un producte amb un preu elevat pot ser atractiu des del punt de vista de l’oferta, de tal manera que si el preu no fos tant elevat els recursos que es destinen a aquesta activitat es destinarien a una altra.
4. Sobre els estalviadors i els deutors: la inflació beneficia el deutor i perjudica els estalviadors. Quan als estalviadors els tornen diners no podran gaudir de tants béns. En canvi per als deutors si disminueix valor dels diners, baixa valor del deute. L’estat se’n beneficia perquè sempre paga a crèdit.
5. Incertesa: si els preus canvien constantment deixen de transmetre informació a consumidors i empreses per afrontar les decisions econòmiques. Inseguretat.
63
Efectes inflació
La inflació no agrada a aquells col·lectius que tenen un sou o remuneració fixa o que tenen diners al banc (perquè els seus diners perden valors).
o Pensionistes
o Treballadores
o Estalviadors
o Empreses exportadores
En canvi beneficia a aquells qui deuen diners, a l’Estat quan paga al cap d’un temps i a les empreses que compren a fora perquè els resulta comparativament més barat.
o Deutors
o Estat: paga a al cap del temps
o Empreses importadores
64
L’ IPC (Índex de Preus al Consum)
Per mesurar la inflació s’utilitzen dues magnituds, l’IPC i el deflactor del PIB. Nosaltres estudiarem l’IPC que és la més comú.
L’IPC és un índex, que mesura de manera ponderada els preus d’un cistell de béns consumit per una economia domèstica representativa. Cal tenir en compte que un índex de preus no pot tenir en compte tot el conjunt de béns i serveis d’una economia, sinó n’agafa de significatius.
65
Càlcul de L’IPC: 3 passos
1. Es determina quins són els béns i serveis que consumeixen una família representativa d’una economia. Aquest conjunt de béns és el cistell
2. Es calcula els preus mitjans de cadascun dels béns i serveis que formen el cistell en el període que s’està estudiant. Així mateix es compara amb preus que tenien aquests béns o serveis en el període base o de referència.
3. Es selecciona un conjunt de famílies i se’ls realitza l’Enquesta de Pressupostos Familiars, amb la qual es tracta de determinar en quins béns i serveis es gasta la família la seva renda i així tenim la importància que te cada bé en el seu consum.
66
El Cistell de Béns i Serveis de l’IPC
L’IPC s’elabora amb prop de 220.000 preus de 489 artícles agrupats en 12 grups que ponderen de manera diferent segons importància.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/productes-que-entren-i-productes-que-surten-per-calcular-lipc/video/5649947/
67
Característiques i limitacions de l’IPC
Característiques
◦ Les ponderacions no es mantenen fixes (pensem que el que ara gastem en tecnologia és molt més que fa 20 anys)
◦ Els productes que formen l’IPC s’han de revisar cada 5 anys (ja no es pot incloure un disc-man)
◦ Inclou les ofertes i les rebaixes
Limitacions
◦ L’espanyol no inclou les despeses de lloguer i habitatge
◦ No té en compte les variacions en la qualitat dels béns
◦ Són representatives les famílies que s’enquesten?
68
Càlcul IPC i Taxa d’inflació
Anem a calcular l’IPC de l’any 1
Definim gn= % o proporció que es gasta en cada bé. Per exemple:
g1= importància dels aliments; g2= importància roba; g3= importància benzina....El total ha de sumar 100.
Taxa d’inflació = (IPC1-IPC0)/IPC0 *100
IPC1= g1*(PAliments1/PAliments0) + g2*(PRoba1/PRoba0) + g3*(Pbenzina1/Pbenzina0)+....
69
Càlcul taxa inflació: Exemple
IPC2011= 20 *(7/8) +15*(6/5)+10*(900/800)+55*(11/9)+10*(10/9)
IPC2011= 113,97
Creixement dels preus= 13,97%
Taxa Inflació: En el nostre exemple= (113,97 -100)/100*100
Per tant hi ha hagut una inflació del 13,97%
Preu % de despesa 2010 2011
Aliments 20 8 7
Transport 15 5 6
Habitatge 55 800 900
Roba 10 9 10
70
Inflació a la Unió Europea
71
El Mercat de Treball
És el mercat on s’ofereix i es demanda treball com a factor necessari per la producció de béns i serveis.
De la interrelació entre l’oferta (treballadores) i demanda (empresaris) de treball sorgeix un preu que s’anomena salari, que serà més o menys elevat segons la situació d’oferta i demanda.
Una empresa contractarà treballadors sempre que el valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui major que el salari
72
La Demanda de Treball
Les empreses necessiten contractar treballadores per produir més. Per això són les que realitzen la demanda de treball.
La demanda de treball és el nombre de persones (o d’hores de treball) que les empreses estan disposades a contractar per a cada nivell de salaris
73
La Demanda de Treball
De quins factors depèn que les empreses demandin més o menys treball?
1. Beneficis esperats per l’empresa
1. Salari
2. Productivitat del treball
3. Preu d’altres factors
substitutius del treball 1. Preu dels béns produïts
pels treballadors
74
La Demanda: factors condicionants 1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris
menys treballadors voldran contractar les empreses.
2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d’obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l’empresa en demandarà més.
3. Del preu d’altres factors substitutius: preu de les màquines, per exemple.
4. Preu dels béns produïts: si puja preu de l’habitatge, les empreses constructores incrementen la seva activitat, i demanden més treballadors.
5. Beneficis que pugui obtenir l’empresa amb el treball: si les empreses poden obtenir grans beneficis perquè els salaris són baixos, contractaran més treballadors.
75
L’oferta individual de treball Els individus que estan disposats a treballar i ofereixen la seva capacitat de
treball al mercat a canvi d’un salari. L’oferta de treball mostra el nombre d’hores que un individu està disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat
De que depèn?
1. De l’elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema,...
2. Del cost d’oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident que com més alta siguin els salaris més hores de treball s’oferiran. Si el salari és de 20 euros l’hora, fent una hora de lleure estàs renunciant a 20 euros que podries guanyar si treballessis.
3. Condicions i drets laborals: com millors siguin més disposats estan els individus a treballar.
4. De la necessitat personal: hi ha individus que es poden permetre, per la seva situació econòmica, no treballar.
76
L’oferta de mercat de treball
L’oferta de treball és la quantitat d’hores que estan disposades a oferir les treballadores a diferents salaris existents.
Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al mercat.
Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats laborals: a uns no els interessa el salari que els ofereixen, altres són o massa joves o massa grans... I això determinarà l’oferta de treball.
77
Oferta de treball
En gairebé totes les societats hi ha més oferta que demanda de treball, és a dir, més gent que ofereix el seu treball que gent disposada a contractar. Això el que provoca és el fenomen anomenat atur.
78
Oferta Treball Agregada: condicionants
1. Del volum de població: com més alt sigui el volum de població més gent estarà disposada a treballar.
2. Dels salaris i les condicions laborals: salaris alts, més treball
3. De la taxa d’activitat: com més taxa d’activitat (més gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més oferta de treball.
4. Les característiques de la població: formació, cultura,...
79
Oferta de treball i demografia
La població és el principal referent del mercat laboral. Per això distingim:
Població en edat de treball: a partir dels setze anys
Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen treballar però no troben feina. Dins de la població activa
◦ Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte d’altri com autònoms.
◦ Població desocupada/aturada: totes les persones en edat legal de treballar, que busquen activament feina però no la troben.
Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants, mestresses de casa, jubilats, voluntaris, gent incapacitada per treballar...
80
Oferta de treball i demografia
Població activa: majors de 16 que cerquen feina o que treballen
Població ocupada:
Població desocupada/aturada:
Població inactiva:
81
Taxes treball
Taxa d’activitat (Ta): percentatge de població activa respecte la població total major de 16 anys.
Taxa inactivitat: percentatge de gent que no cerca treball respecte la població major de 16 anys.
Taxa d’ocupació: % de la població ocupada respecte a la població activa
Taxa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a la població activa
Taxa d’Activitat = [P. Activa/ (P. Total > 16 anys)]*100
Taxa d’Inactivitat = [P. Inactiva/ (P. Total > 16 anys) ]*100
Taxa d’Ocupació = [P. Ocupada/ P. Activa] *100
Taxa d’Atur = [Població Desocupada/ P. Activa] *100 82
Interpretació taxes treball
“Els homes catalans tenen una taxa d’activitat del 67,6%”. ◦ De cada 100 homes majors de 16 anys hi ha 67,6 que són actius.
“A Catalunya la taxa d’inactivitat és del 48%”. ◦ De cada 100 persones majors de 16 anys hi ha 48 que no volen
treballar, és a dir que no estan buscant feina activament.
“La taxa d’ocupació de les dones catalanes és del 46%”
◦ De cada 100 dones catalanes actives (que volen treballar) 46 ho fan. La resta, 54, estan desocupades.
“La taxa d’atur entre els joves de 16 a 25 anys és del 55%. ◦ De cada 100 joves actius, 55 busquen feina i no la troben.
83
Interpretació taxes treball
DADES HOMES DONES TOTAL
Població >16 anys 2.938.900 ?????? 6.053.100
Població Activa 2.030.300 1.752.000 ??????
Població inactiva 908.600 1362.300 ????????
Població ocupada ???????? 1.396.800 3.006.800
Població desocupada
420.300 ??????? ??????
Taxa d’activitat ??????? ?????? ???????
Taxa d’inactivitat ??????? ??????? ???????
Taxa d’ocupació ??????? ??????? ??????
Taxa d’atur ??????? ?????? ??????
84
El Salari
El Salari és la remuneració que reben els treballadors per aportar la seva feina a una altra persona. És la principal font d’ingressos per la majoria de les persones.
Influeix tant a la demanda de treball (com menys salari més demanda) com a l’oferta (com més salari més demanda).
A Espanya hi ha un salari mínim que per a l’any 2016 (en 14 pagues) que és de 655,20 €. El problema és que existeixen importants diferències salarials entre treballadors.
85
Diferències salarials
El capital humà: més formació, més salari. Els universitaris tenen salaris molt més alts (de mitjana) que les persones que no tenen formació.
Naturalesa dels llocs de treball: feines més dures, perilloses, feixugues...poden tenir millors salaris.
Les feines més qualificades (Enginyers, metges, empresaris) estan millor remunerades.
Discriminació per sexe, raça, origen, edat: les dones cobren un 22% menys malgrat treure millors notes.
Treballadors “únics”: artistes, futbolistes
86
Equilibri Mercat de Treball
L’equilibri es troba en el punt En aquest cas oferta i demanda de treball s’igualen i per tant no hi ha atur. Qualsevol punt per sobre significa que hi ha un excés d’oferta i per tant persones aturades, però això gairebé mai es dona
Atur
87
Característiques mercat de treball El treball és un mercaderia heterogènia: cada ofici te un mercat que funciona
segons les seves característiques
Desigualtat en les condicions de participació: les empreses tenen més poder que els treballadors
Amplia regulació del mercat de treball
◦ Es regula perquè afecta a les persones i a la societat
◦ Es regulen coses com els drets dels treballadors, el SMI
◦ Com més avançat és un país, més protecció dels treballadors
Presència d’agents representatius: sindicats i patronal aquestes organitzacions actuen segons el seu poder
Relativa mobilitat laboral no hi ha tanta mobilitat com el mercat de béns i serveis. Fronteres dels països, dificultat per canviar de lloc
88
L’ atur
Diem que hi ha desequilibri en el mercat de treball quan existeix un excés d’oferta Atur: un volum de població vol treballar però no pot.
El problema de l’atur és un problema social i econòmic molt greu, donat que el salari és la principal font d’ingressos de la majoria de la població.
No totes les persones que estan a l’atur cobren el subsidi. Recordeu que per cobrar l’atur hem d’haver cotitzat un mínim de temps.
89
Causes atur
Mercat de treball és un mercat no competitiu, és a dir no funciona lliurement, sinó que les empreses tenen poder.
Existència d’atur afavoreix a les empreses, perquè així els
treballadors accepten salaris més baixos. Hi ha una certa rigidesa que impedeix que s’ajusti correctament: ◦ Els salaris no són flexibles com els preus ◦ Els empresaris no poden variar el nivell de contractació d’un dia
per l’altre ◦ Empreses i en alguns casos els treballadors tenen poder de
mercat sobre el salari ◦ El Sector Públic regula mitjançat lleis sobre seguretat,
acomiadament, salari mínim,...
90
Causes de l’atur
Des de perspectiva neoclàssica (liberals): excés dels salaris fa que les empreses no vulguin contractar.
Des de perspectiva keynesiana: la despesa és insuficient per absorbir la producció. Com es consumeix menys, les empreses contracten menys.
Des de perspectiva crítica: el capitalisme sempre genera atur.
91
1. Atur Estacional: és aquell que es dona en distintes èpoques de l’any. Empreses que durant certs períodes no demanen treball (Restaurants de platja, pistes d’esquí)
2. Atur Estructural: és aquell que es dona quan el tipus de treball que demanden les empreses és diferent del que ofereixen els treballadors. Desajustos entre l’oferta i la demanda: els empresaris busquen un perfil professional que no pot ser cobert. Sol ser de llarga durada.
3. Atur cíclic: aquell que es dona quan la demanda de les empreses és inferior a l’oferta de treballadors, ja que l’economia està en recessió.
4. Atur friccional: aquell tipus d’atur necessari per la rotació de llocs de treball i la cerca. Quan algú deixa un lloc de treball i en busca un altre. No és preocupant doncs és de curta durada.
Tipus d’atur
92
ATUR A EUROPA
93
Algunes Solucions
Estacional: diversificar l’estructura productiva, per no dependre excessivament de les activitats estacionals.(Esquí i excursions de muntanya a l’estiu)
Estructural: formació de treballadors, canvi de model productiu (molt difícil: passar d’agrícola a industrial, d'indústria pesada a indústria electrònica...) adaptació a les tecnologies, reconversió professional dels treballadors.
Cíclic: accions del govern per suavitzar les crisis, incentivar i reactivar l’economia. Gastant més diners públics (contractació de treballadors per portar a terme obres, o millors serveis socials...)
Friccional: contractes indefinits i formació contínua
94
Problemes de l’atur
No només representa un problema d’eficiència econòmica. Sobretot representa un problema per la redistribució de la renda.
Cal tenir en compte que l’atur afecta en major mesura les llars i les persones desafavorides, de classes socials més baixes i menys formades. Per tant, quan hi ha crisi, aquests col·lectius són els que senten més els efectes de l’atur i molts cauen en la pobresa.
A més malmet la cohesió social: desigualtat, exclusió i la cerca de la supervivència per qualsevol mitjà.
95
El subsidi de desocupació
És la renda que perceben aquelles persones que han cotitzat el temps suficient per poder rebre’l.
En Espanya, després de la reforma laboral, has d’haver cotitzat durant 360 dies en els 6 anys abans de perdre el treball.
El temps que una persona pot cobrar el subsidi d’atur es troba entre 4 mesos i 2 anys (màxim).
El subsidi d’atur no resol el problema de l’atur, tant sols pal·lia temporalment el problema de la manca d’ingressos de la persona que no te feina.
96
Algunes Solucions
Bàsicament les solucions es divideixen entre:
Incrementar el treball
◦ Fer créixer l’economia
◦ Millorar el mercat de treball perquè sigui més àgil
Repartir millor el treball
◦ Reduir Oferta laboral: menys hores de feina, menys població activa
◦ Repartiment més equitatiu: prohibir dobles feines, jornades parcials
97
Algunes Solucions
Reduir l’oferta de Treball 1. Reduir els anys de treball (avançar les jubilacions) 2. Incorporar-se més tard al mercat de treball 3. Acabar amb la doble ocupació 4. Reduir les hores extraordinàries 5. Reduir la jornada laboral
Millorar el mercat de treball 1. Abaratir l’acomiadament? 2. Nous tipus de contracte 3. Adaptació empresarial a les noves tecnologies 4. Formació de treballadors per que siguin polivalents 5. Incentivar la contractació de persones amb dificultats (majors de
55, discapacitats,...)
98
Es pot acabar amb l’atur?
99
Es pot acabar amb l’atur?
- Algunes persones creuen que els Governs no fan els esforços suficients. Perquè?
1. Si hi ha excés d’oferta de treball baixen salaris
2. L’atur és una poderosa arma disciplinària si hi ha atur el treballador és més dòcil
3. Si volguessin reduir l’atur no aplicarien tantes retallades Retallades => menys consum => menys producció => menys contractació = atur
- D’altres creuen que es pot fer però que avui en dia no és fa tot allò necessari per fer-ho:
1. Cal invertir més i en sectors que creïn ocupació
2. Cal repartir el treball
3. No només cal reduir l’atur, també la precarietat
100
Les desigualtats socioeconòmiques
101
Les desigualtats socioeconòmiques
Com es distribueix la renda (salaris, lloguers, interessos, dividends, etc.) en el sistema d’economia de mercat?
Qui es queda amb la major part de la riquesa material creada mitjançant la producció?
Com ja sabem el capitalisme és un sistema incapaç de resoldre les injustícies. L’afany de lucre (de les classes dominants) i benefici produeix pobresa i desigualtat.
L’economia capitalista no és equitativa a l’hora de repartir la riquesa creada.
102
Les desigualtats socioeconòmiques
Algunes dades: 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa
mundial
Els ingressos dels 100 més rics del món acabrien 4 cops amb la pobresa.
Amb la crisi la població més rica ha multiplicat la seva riquesa
103
Perfil de la desigualtat
◦ Sexe: dones més pobres que els homes
◦ Edat: persones grans i infants més pobres
◦ Classe social
◦ País d’origen: autòctons més pobres que nouvinguts
◦ Barri o població: depenent d’on neixes tens més probabilitats de ser pobre
◦ Educació: més formació, més benestar i riquesa
◦ Ètnia: persones blanques més riques
◦ Altres: discapacitats
104
Perfil de la desigualtat
105
Les desigualtats socioeconòmiques
Causes de la desigualtat:
1. Diferències salarials: principal font d’ingressos 2. Distribució desigual de riquesa i patrimoni: origen
familiar, avantatges educatius, en la informació, en els recursos...
3. Obstacles accés a educació i formació 4. Repartiment desigual del poder: influència i capacitat de
decisió política i social 5. L’aplicació de polítiques econòmiques que no tenen en
compte les classes populars. 6. Manca de voluntat política: governs que no es preocupen
per tota la població. 7. Sort, salut, incidències
106
Les desigualtats socioeconòmiques
107
Les desigualtats socioeconòmiques
108
Algunes preguntes
1. Fes un resum de 3 línies del que has vist en els 2 vídeos
2. Quin perfil tenen els protagonistes dels dos vídeos? Defineix sexe, raça, barri, educació, feina,...
3. Què opina el personatge del primer vídeo de les desigualtat?
4. A quin factor atribueix el segon vídeo el ser pobre o ric?
5. Quina és l’actitud dels dos personatges en cadascun dels vídeos.
6. Hi esteu d’acord? Perquè?
109
Desigualtats socioeconòmiques i Sector Públic
Com pot actuar el Sector Públic per pal·liar aquestes desigualtats?
Es pot fer una societat més justa i equitativa?
Hi ha un altre món possible?
Tot depèn de la voluntat política dels governants. Si prioritzen en els seus pressupostos i polítiques unes partides o unes altres. És a dir en la redistribució dels recursos i treure els privilegis a aquells que en tenen està la clau.
110
Desigualtats socioeconòmiques i Sector Públic
Desigualtat en la distribució de la renda si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats d’aquelles persones que tenen més diners.
Mitjançant els lleis, impostos i la despesa pública (allò en el que el S. Públic es gasta els diners) l’Estat treu una mica a aquells qui tenen més i dóna a aquells qui tenen menys.
L’Estat pot fer de Robin Hood 111
Desigualtats socioeconòmiques i Sector Públic
Mesures per corregir la desigualtat:
◦ Impostos: cobrar més a qui més té i menys a les classes populars.
◦ Despesa pública: depenent de com es gasti els diners l’Estat pot beneficiar o perjudicar a certs col·lectius. Per exemple si inverteix en educació pública, sanitat, habitatge social afavoreix aquells que no se la poden pagar.
◦ Transferències i subvencions: s’inclouen dins la partida de despesa pública. Són per exemple: les pensions, les beques, els subsidis d’atur o les subvencions a la gent amb majors dificultats.
◦ Lleis: garantir certs serveis bàsics universals (per tothom); fer lleis d’igualtat entre homes i dones; afavorir la contractació de gent amb discapacitat...
112
Comenta la següent vinyeta
Recorda: Explica què es veu, descrivint personatges o diàlegs. Associeu a 1 o més conceptes econòmics. Explica el significat de la vinyeta Dona la teva opinió
113
Realitat Econòmica d’un país
Mesurada per
◦ Ocupació, activitat, atur
◦ Producció: PIB i PIB x càpita
◦ Preus: IPC
◦ Desigualtat de la renda: IDH, taxes de desigualtat
Afectada per
◦ Factors externs: polítics, climàtics, legals
◦ Factors interns: Oferta i Demanda
◦ Sector Públic: quines polítiques fa
Com a resultat
◦ Més o menys benestar
◦ Més o menys igualtat
◦ Més o menys creixement econòmic 114