unitat didàctica: el golf · pdf file... educació física batxillerat

U.D. El Golf Educació Física Batxillerat

Document elaborat per Pedro Zierof - IES Baltasar Porcel

Bloc de continguts: Activitat física, esport i lleure.

Unitat Didàctica: EL GOLF

1.- BREU HISTÒRIA. Alguns historiadors sostenen que el golf prové dels Païssos Baixos on al S. XIV es jugava a kolf (la paraula “kolf” significa pal), però les característiques del kolf es pareixen més a les de l’actual hoquei. També es tenen evidències de què els romans practicaven un joc similar al golf, el pagànica, on s’utilitzava un pal corvat i una bolla de cuir amb plumes a dins. El que està molt clar és que a Escòcia al S. XV, el rei James II va haver de prohibir la pràctica d’un joc que s’estava popularitzant molt entre la plebe i la classe noble, el golf. La popularitat del golf va ser tan gran, que els arquers del govern escocés descuidaven la seva preparació militar dedicant menys temps a la pràctica del tir amb arc. Per aquest motiu al 1457 es prohibeix la pràctica del golf. Inclús amb aquesta prohibició la gent continuava jugant a golf fins que a l’any 1501 el govern escocés va decidir llevar aquesta prohibició. Pot ser una de les dades més importants en la història del golf, és l’any 1603, quan el rei Jacob VI d’Escòcia es va convertir en el rei Jacob I d’Anglaterra. Aquest canvi de residència del rei, va fer que el golf traspasés les fronteres escoceses i que s’estengués ràpidament entre la noblesa anglesa. El govern anglès va haver d’enviar els practicants al camp perquè la seva pràctica a la ciutat provocava grans desperfectes mobiliaris i problemes de seguretat pels vianants. Les regles del golf no comencen a fixar-se per escrit fins l’any 1897, any en què el Royal & Ancient Club de St. Andrews va recollir una sèrie de normes comunes a tots els clubs. La creació de clubs de golf comença a ser una constant des del S. XVIII, així trobam la creació dels següents clubs a Anglaterra: l’Honourable Company of Edinburg Golfers (1744), la St. Andrews Society of Golfers (1754), el Royal Blackheath Golf Club (1766); i d’altres clubs fora d’Anglaterra: Calcutta Golf Club of East India (1829), el Royal Bombay Club (1842) i el Canada’s Royal Montreal Golf Club (1873). A Espanya el primer club de golf va ser el Reial Club de Golf de Las Palmas l’any 1891. Actualment a EEUU hi ha més de 12.400 camps de golf per més de 20 milions de jugadors que el practiquen almenys un cop a l’any. A més dels EEUU i de Gran Bretanya, el golf també és molt popular als païssos d’Europa Occidental, Canadà, Sudàfrica, Austràlia i Japó.

SABIES QUÈ... La Federació Espanyola de Golf (RFEG) es va crear l’any 1932 i que aquesta compta amb una especialitat de golf adaptat per discapacitats des de l’any 2007.



2.- OBJECTIU DEL JOC. L’objectiu del joc es ficar la bolla utilitzada en els devuits forats que componen un camp de golf amb el menor nombre possible de cops. Una vegada s’acaba el recorregut, el jugador ha de sumar tots els cops de cada forat per sebre el nombre de cops total del recorregut. Si els jugadors tenen el mateix handicap, guanya aquell jugador amb menys cops totals. 3.- RECORREGUT. Un camp de golf es divideix en 18 forats on podem diferenciar una sèrie de zones comunes a tots els forats. Aquestes zones són les següents: sortida, carrer, green i forat. A part d’aquestes zones, també podem trobar obstacles que dificulten el recorregut, són els obstacles d’aigua, els bunkers i les zones d’arbres que rodetjen el carrer i on l’herba sol ser un poc més llarga (rough). 3.1.- Zones comunes. LA SORTIDA.

Des d’aquest costat es fa el cop de sortida, concretament des del tee, que es troba a una superfície petita horitzontal i amb l’herba molt curta (fairway). En cas que després de la sortida la pilota surti de fora dels límits, el segon cop es torna a fer des del tee. El tee és un pal petit que es clava al terra en la zona abans comentada, per poder facilitar una bona sortida i recòrrer el major nombre de metres. La sortida és diferent en funció del teu sexe, edat i nivell. Així trobam les diferents sortides que estan assenyalades per barres de diferents colors:

- Barres vermelles: dones i nins. - Barres grogues: homes. - Barres blaves: dones professionals. - Barres blanques: homes professionals. A la zona de sortida l’alçada de l’herba sol ser de 5 a 10 mm. Els greenkeepers s’encarreguen de canviar periòdicament la posició de les barres

perquè la superfície de sortida no s’estropei sempre en el mateix lloc. Això implica que la distància entre la sortida i el forat pot variar uns metres.



EL CARRER. És el recorregut que hi ha entre el tee de sortida i el forat. L’herba del carrer pot ser de dos tipus: curta (fairway) i més llarga (rough). L’herba curta sol tenir entre 8 i 12 mm i l’herba llarga és simplement herba natural que està poc cuidada. A més, aquest recorregut entre la sortida i el forat pot ser en línia recta o amb una curva (dodleg).

Normalment els jugadors intenten que la seva bolla no vagi cap a la zona d’herba llarga, així el següent cop serà més fàcil de fer. En ocasions els jugadors copejen l’herba quan intentin ferir la bolla, després d’això el jugador ha de tornar a col.locar els trossos d’herba en el seu lloc.

Al carrer trobam els obstacles que intenten dificultar el recorregut de la bolla per arribar al forat. Dintre dels obstacles trobam els forats de terra (bunker), d’herba i d’aigua. A vegades el camp de joc d’un carrer està delimitat a certs punts, en aquest cas la línia de fora de límits es marca amb estaques blanques. La dificultat d’un forat (nombre de cops estipulats = par), està determinada pel nombre i varietat d’obstacles, la col.locació dels arbres, la pendent, la distància entre la sortida i el forat, la dificultat de l’herba alta (rough), la proporció entre superfície de carrer i superfície d’herba alta, etc. Un par 5 vol dir que un jugador professional hauria de fer el forat en cinc cops. GREEN. El green és la zona que té el forat i que requereix d’un major manteniment de l’herba degut a que aquesta ha de tenir una alçada uniforme. En aquest terreny l’herba és fina i molt curta (entre 2,5 i 3,2 mm). Això és degut a què la bolla normalment va rodant pel terra durant tot el tir. A més, aquesta zona sol tenir ondulacions per dificultar la trajectòria de la bolla quan aquesta es dirigeix al forat.

Les ondulacions són conegudes com breaks amb anglès i a vegades són molt difícils de percebre. EL FORAT.

El forat té un diàmetre de 108 mm i una profunditat d’almenys 100 mm. La posició del forat dintre del green pot variar. Per poder apreciar la situació del forat, aquest duu una bandera amb l’asta fina, que medeix aproximadament 2 m d’alçada.



3.2.- Obstacles. Els dissenyadors dels camps col.loquen obstacles (sobretot al costat dels greens), amb l’objectiu de dificultar el joc i fer-ho més motivant. Els obstacles més comuns són els forats de terra (bunker), herba i aigua. FORAT DE TERRA (BUNKER).

La profunditat dels bunkers és molt variable i solen ser els obstacles més utilitzats. Al costat del green sempre hi solem trobar un o dos bunkers. Quan la bolla queda endinsada al terra el backswing ha de ser més vertical que si no ho està. OBSTACLES D’AIGUA.

Els obstacles d’aigua (water hazard en anglès), poden presentar diferents formes. S’enten per obstacle d’aigua qualsevol superfície d’aigua ja sigui natural o construïda per l’home. Així la mar, els rius, els llacs, els estancs, etc., poden formar part del carrer d’un camp de golf. Al costat d’aquests obstacles trobam les àrees de dropeig per començar el joc després de que una bolla s’hagi caigut a l’aigua. ZONES D’ARBRES.

Actualment els dissenyadors dels camps de golf utilitzen obstacles naturals com els arbres col.locats estratègicament al llarg del carrer. Moltes vegades aquests arbres poden trobar-se enmig del carrer per dificultar encara més el recorregut.

4.- TIPUS DE PALS I COPS. Al golf podem trobar tres tipus de pals: les fustes, els ferros i el putter. A més, dintre dels ferros trobam el PW (pitching wedge) i el SW (sand wedge). Cada pal s’utilitza per una situació en concret com podem veure a continuació.

Les fustes (driver en anglés) són els pals que s’utilitzen per forats amb molta distància. Així en un par 4 o 5 utilitzarem normalment la fusta 1 per sortir. Es prioritza la força (més distància) sobre el control. A part de la fusta 1, podem trobar la fusta 3 i 5 que s’utilitzen al carrer per aconseguir més distància. La fusta de sortida (fusta 1) requereix d’un gran domini tècnic.



Els ferros es composen de 9 pals (de l’1 al 9), més els dos ferros especials

abans comentats, el pitching wedge (PW) i el sand wedge (SW). Normalment a la bossa dels pals els ferros 1 i 2 no solen ser perquè són poc utilitzats. Del ferro 3 al ferro 9 podem veure que l’angle del punt de contacte amb la bolla va augmentant. Per tant si cercam més distància utilitzarem els ferros 3 o 4 i si volem més precisió en cops d’aproximació utilitzarem ferros més elevats. Quan la bolla es troba en situacions difícils, trampes de terra o al pitch, podem utilitzar uns pals especials que tenen molta cunya: el PW (joc al pitch) i el SW (joc al bunker). Si el forat que es juga es un par curt (2 o 3), moltes vegades la sortida es fa amb un ferro curt en lloc de la fusta.

En darrer lloc trobam el putter que és el pal que s’utilitza al putt. És molt parescut als ferros però aquest no presenta cap angle a la zona de contacte. La zona de contacte és totalment recta. Hem de destacar que el joc al putt és molt important i que és on es guanyen les partides.

TIPUS DE PALS COPS ON S’UTILITZEN

FUSTES - 1 (driver).

- 3 i 5.

- Sortides pars llargs (4 i 5)

- Sortides pars curts (3) i al carrer quan el forat

està lluny.

FERROS

- 3, 4, 5 (ferros llargs).

- 6, 7 i 8 (ferros mitjos).

- 9 (ferro curt).

- PW.

- SW.

- Sortides pars curts (2 i 3).

- Aproximacions al carrer de més distància.

- Aproximacions al carrer de menys distància.

- Pitch.

- Trampa de terra (bunker).

PUTTER - Putter. - Al putt.

5.- ELS COPS DE SORTIDA. 5.1.- El grip.

Per agafar correctament el pal de golf tenim tres opcions diferents com podem veure a la imatge de l’esquerra. La primera s’anomena ten finger grip, la segona interlock grip i la tercera varden overlap grip. El que hem de tenir clar és que el pal no s’ha d’agafar ni massa fort (la tensió no afavoreix la transmissió d’energia) ni massa fluix (el pal sortiria volant).

Taula 1. Relació de l’ús dels pals en funció del tipus de cop que volem realitzar.



5.2.- El swing. Quan realitzam un swing de golf s’activen més de 100 músculs, per la qual cosa sempre realitzarem un bon escalfament abans de començar a jugar a golf.

Per poder entendre millor com es fa el swing de golf dividerem aquest en una sèrie de fases: Posició inicial: el jugador ha de situar-se amb l’esquena recta però relaxada respecte de la bolla, que està situada en un punt central respecte dels dos peus. Les espatlles estan paraleles respecte de la direcció del cop. Els ulls miren fixament la part posterior de la bolla. La màs esquerra subjecta el pal i la dreta es troba davall de l’altre, per la qual cosa l’espatlla dreta es sitúa per davall de l’esquerra. Backswing: aquest swing cap enrera comença girant poc a poc el cos cap a la dreta (per dretans) i duent l’espatlla dreta cap enrera de forma que el pal pugui pujar fins estar paralel al terra (o una mica més alt). La cama esquerra es flexiona lleugerament i es pot alçar una mica el taló. El 60% del pes del cos descansa sobre el peu dret. Downswing: una vegada hem pujat el pal fins adalt, el cos comença el gir invers cap abaix estirant els braços i els canells per davant del pit. El pal quan davalla va agafant velocitat fins impactar amb la bolla. Impacte: en aquest punt el taló esquerra torna a recolçar-se en terra i es transfereix el pes cap a aquesta cama. El cap es mantèn sobre la bolla. Acompanyament: després de l’impacte l’espatlla dreta obliga al cos a girar cap a l’esquerra i acompanyar el moviment posterior a l’impacte. El cos gira fins que la cara del jugador veu l’objectiu del cop. Mantenir l’equilibri és molt important. Finish: en aquesta fase el peu dret es recolça sobre la punta dels dits i el pal segueix el moviment natural del gir fins que es recolci suament sobre l’espatlla esquerra.



6.- COMPETICIONS.

Dintre d’aquest apartat hem de destacar el circuit profesional de la PGA (Profesional Golf Association). En aquest circuit hi ha molts de torneigs que es juguen durant tot l’any. En funció dels premis en dòlars del torneig, aquest otorga més o menys punts per la classificació general de la PGA. Hem de destacar quatre torneigs dintre del circuit de la PGA: el Màsters d’Augusta (on el guanyador s’enfunda “la xaqueta verda”), l’Open USA, l’Obert Britànic de golf i el Campionat de la PGA.

Per un altre costat trobam la Ryder Cup que és la competició de golf per equips més important del món. La juguen els millors golfistes americans contra els millors golfistes europeus. Es una competició bianual i es juga cada vegada en un continent diferent.

Per finalitzar amb aquest apartat hem de mencionar personatges ilustres del món del golf que han afavorit en la seva expansió arreu del món. Així destacarem una sèrie de golfistes nacionals i estrangers que per un motiu o un altre han estat o són molt rellevants en la història del golf: Jugadors estrangers: - Jack Nicklaus (imatge de la dreta): conegut com “l’os daurat”. Considerat per molts golfistes i periodistes esportius el millor golfista de la història. És el golfista que ha guanyat més majors (18). - Ben Hogan: va ser tan popular que rodaren una pel.lícula de la seva vida: “Follow the sun”. - Arnold Palmer: va ser l’estrella més coneguda del món del golf als anys 50. El torneig Arnold Palmer Invitational duu el nom d’aquest esportista. - Greg Norman: conegut com “el tauró blanc”. Ha acabat 7 vegades com el primer classificat del rànquing de la PGA. - Tiger Woods: eljugador més jove que ha guanyat el Masters d’Augusta (21 anys). Ha guanyat els quatre majors en anys diferents. És el segon jugador amb més majors al seu palmarés (14).



Jugadors espanyols: - Severiano Ballesteros (imatge de la dreta): ha estat un dels difusors del golf a Espanya. Ha guanyat cinc majors i ha estat capità de l’equip europeu de la Ryder Cup. - José María Olazàbal: ha guanyat dues vegades el Masters d’Augusta. És el jugador europeu amb millor percentatge de puntuació en les seves participacions a la Ryder Cup. - Miguel Ángel Jiménez: ha guanyat tres vegades la Ryder Cup. - Sergio García: ha tingut participacions molt destacades en la Ryder Cup. L’any 2008 va guanyar el “cinquè major” (The Players Championships). 7.- VOCABULARI BÀSIC. Birdie: un cop menys que el par del forat. Bogey: un cop per damunt del par del forat. Bolla provisional: segona jugada des del mateix lloc quan la primera es creu perduda o fora del límit. Chip: és un tir d’aproximació baix i curt. La bolla roda fins al forat. Doble bogey: dos cops per damunt del par del forat. Doble eagle: tres cops menys que el par del forat. Draw: tir que es desvia lleugerament cap a l’esquerra (dretans). Drop: es quan es reposa la bolla que surt fora dels límits. La reposició s’ha de fer en el terreny marcat per dropejar. El dropeig es fa deixant caure la bolla des de l’alçada de l’espatlla. Eagle: dos cops menys que el par del forat. Fade: tir que es desvia lleugerament cap a la dreta (dretans). Fair-play: fa referència al joc net i l’absència de trampes entre jugadors. Fora del límit: es quan la bolla surt fora del límit del camp. Hole in one (ace): quan es fa un forat en només un cop. Gross score: el total dels cops fets en el recorregut abans de llevar-li el handicap. Handicap: avantatge certificada d’un jugador sobre una altra. És el número de cops que es descompten al jugador al final del recorregut. Quan més nivell tens (menys handicap), menys cops te resten. Hook: efecte que agafa la pilota en l’aire cap a l’esquerra. Mulligan: es un segon tir que es fa des del tee, sense contar el primer.



Score neto: score total després de llevar el handicap. Match play: és una forma de competició que consisteix en jugar pel número de forats guanyats. Medal play: és una forma de competició que consisteix en jugar per mitjà del gross score, el que faci menys score guanya. Slice: és l’efecte que agafa la pilota en l’aire cap a la dreta. 8.- MATERIAL UTILITZAT PER L’ELABORACIÓ D’AQUESTS APUNTS. 8.1.- Bibliografia: Alemany, J.M. (2010): El golf a l’escola. UD no publicada. IES Baltasar Porcel. Echarri, I. (2011): El golf en Educación Física. Aula y docentes. Tech Training. Madrid. 8.2.- Webgrafia: http://www.golfmagazine.com.mx/Golf_Historia.htm http://www.lawebdegolf.com/material/hierros.php http://www.revistadini.com/noticia/40/historia-del-golf.html

unitat didàctica: el golf · pdf file... educació física batxillerat

Documents