unitat didàctica eso carles ribó.docx

18
Unitat didàctica d’ESO Carles Ribó Colls 1. Programació Apartat programació La meva o nostra seqüència didàctica Cicle, nivell, matèria. Tercer d’ESO, Biologia i Geologia. Unitat de la coordinació de l’organisme. Context: D’aprenentatge D’aplicació Context d’aprenentatge: L’alcohol i les drogues, efectes sobre el S.N.: - Disminució de l’alerta i de coordinació muscular (cerebel ), - Disminució de l’autocontrol. Tremolors i alucinacions (Hormones ). - Pèrdua de memòria, de capacitat de concentració i de les funcions motores (funcions del S.N.Central ) - Canvis en la visió, pèrdua d’equilibri (òrgans dels sentits ) - Danys en neurones i nervis perifèrics . - Retard dels reflexos (S.N. somàtic, medula espinal ) - Depressió (malalties del S.N. ) Context d’aplicació: Activitat al laboratori amb cicle de petites activitats d’estimular/enganyar/observar l’acció del sistema nerviós. Treball per competències Competències generals: - Autonomia i iniciativa personal: Activitats tant d'aula com de laboratori dissenyades perquè l'alumnat treballi en diferents graus d'autonomia, amb el docent com a simple espectador/conseller. Provocació constant de la participació activa a les classes durant tota la unitat. - Tractament de la informació i competència digital: Treball continu amb animacions interactives en lloc

Upload: ccrcrc

Post on 06-May-2017

224 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Unitat didàctica d’ESO Carles Ribó Colls

1. Programació

Apartat programació La meva o nostra seqüència didàctica

Cicle, nivell, matèria. Tercer d’ESO, Biologia i Geologia.Unitat de la coordinació de l’organisme.

Context: D’aprenentatge D’aplicació

Context d’aprenentatge: L’alcohol i les drogues, efectes sobre el S.N.:- Disminució de l’alerta i de coordinació muscular (cerebel), - Disminució de l’autocontrol. Tremolors i al·lucinacions (Hormones).- Pèrdua de memòria, de capacitat de concentració i de les funcions

motores (funcions del S.N.Central)- Canvis en la visió, pèrdua d’equilibri (òrgans dels sentits)- Danys en neurones i nervis perifèrics.- Retard dels reflexos (S.N. somàtic, medul·la espinal)- Depressió (malalties del S.N.)

Context d’aplicació: Activitat al laboratori amb cicle de petites activitats d’estimular/enganyar/observar l’acció del sistema nerviós.

Treball per competènciesCompetències generals:

- Autonomia i iniciativa personal: Activitats tant d'aula com de laborato-ri dissenyades perquè l'alumnat treballi en diferents graus d'autono-mia, amb el docent com a simple espectador/conseller. Provocació constant de la participació activa a les classes durant tota la unitat.

- Tractament de la informació i competència digital: Treball continu amb animacions interactives en lloc del llibre de text.

- Social i ciutadana: En debats i intercanvi d'opinions a l'aula i treballs en parelles i petits grups on es discuteixi i es treballi cooperativa-ment.

- Coneixement i interacció amb el món físic: Concretament el cos humà, el seu funcionament, i substàncies de l'entorn que l'alteren. Dissecció i observació del sistema nerviós al laboratori, i pràctica del funcionament del sistema també al laboratori.

Objectius d’aprenentatge- Establir una correcta relació amb la percepció d’estímuls del medi

(sentits, nervis) i la interpretació d’aquests (encèfal).- Reconèixer la gran importància del SNC a través de les seves

funcions.- Saber identificar l'acció dels receptors sensorials i la part del Sistema

Nerviós en diferents situacions quotidianes.- Aprendre la naturalesa de les hormones, el funcionament del sistema

endocrí, i la necessitat d’aquestes pel manteniment de l’organisme.

Page 2: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Continguts 1. El sistema nerviós- Sistema nerviós central.

- Encèfal: Cervell, cerebel i bulb raquidi. Les neurones i la sinapsi.

- Medul·la espinal.- Sistema nerviós perifèric: Nervis sensitius i nervis motors.- Sistema nerviós somàtic: Respostes musculars voluntàries i

reflexes.- Sistema nerviós vegetatiu: Simpàtic i parasimpàtic.- Malalties del SN: Parkinson, Esclerosi múltiple, Alzheimer,

depressió.2. Els òrgans dels sentits: Els receptors sensorials.

- El sentit del gust.- El sentit de l’olfacte.- El sentit de l’audició i l’equilibri.- El sentit de la vista.- El sentit del tacte, de la percepció tèrmica i del dolor.

3. El sistema endocrí:- Les hormones i glàndules.- Control de la producció hormonal.

Seqüència d’activitats Fase del cicle Descripció Gestió d’aula Atenció a la diversitat Avaluació – regulació Materials i recursos

Sessió 1:Fase del cicle: Exploració / IntroduccióDescripció: Presentació de la unitat i anàlisi d’idees prèvies de l’alumnat. Introducció de neurones i sinapsi.Gestió d’aula: Introducció dels temes a tractar. Diàleg socràtic sobre conceptes del temari dels que els alumnes hagin sentit a parlar en el seu entorn (malalties neuro-degeneratives a la marató de tv3, els adolescents i les hormones (percepció de les hormones simplement com a responsables de desig sexual), el funcionament de les neurones)(20 min).Extracció de conclusions comunes. Definició dels conceptes bàsics (neurona, hormona, nervi...).(5-10 min)Observació d’animacions sobre l’estructura de les neurones i la sinapsi (5-10 min).Treball en comú sobre els conceptes apareguts al vídeo i l’animació (15 min).Atenció a la diversitat:Avaluació-Regulació:Materials i recursos: Vídeo sobre la neurona (http://www.youtube.com/watch?v=HKt97QYaolU) i animació sobre la sinapsi (http://www.ac-nancy-metz.fr/enseign/svt/program/fichacti/fich1s/synap2/pages/synap.htm)

Sessió 2: Fase del cicle: IntroduccióDescripció: Introducció d’escenari de festa juvenil amb consum d’alcohol i diverses drogues. Treball dels efectes en el cervell (descripció del S.N. central, parts i funcions), i d’efectes en l’equilibri, percepció de la realitat, etc. (descripció de nervis sensitius i motors del S.N. perifèric).

Page 3: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Gestió d’aula: Lectura de l’escenari i resposta a preguntes referents a les idees prèvies treballades en l’anterior sessió (10-15 min).Treball en comú de diferents efectes que els joves de l’escenari veuen en el seu organisme, referents al S.N. central i al S.N. perifèric (20 min).Visualització d’animació sobre el funcionament del cervell sota l’efecte de diferents drogues, i simulació flash interactiva del S.N.C. i perifèric (per conèixer visualment els sistemes treballats) (10-20 min).Avaluació-Regulació: Entrega del full de l’escenari inicial amb les preguntes contestades.Materials i recursos: Escenari inicial, Animacions interactives per ordinador (http://www.jellinek.nl/informatie-over-alcohol-drugs/drugs/drugs-in-de-hersenen/) (http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena11/imagenes1/nervioso.swf).

Sessió 3: LaboratoriFase del cicle: Síntesi i reestructuracióDescripció: Activitat pràctica guiada de laboratori: Dissecció d'un cervell de mamífer observació i anàlisi de les diferents parts del Sistema Nerviós Central.Gestió d'aula:Repàs dels elements estudiats que haurien de veure durant la pràctica (10-15 min)Treball per parelles, amb cervells comprats pels alumnes (un per parella). A mesura que es vegin diferents parts es faran fotografies o es dibuixaran per a incloure-les a l'informe. Se'ls hi lliurarà una guia amb consells sobre els passos a seguir, però serà una activitat autònoma, tenint clars quins resultats que han d'obtenir (30 min).Neteja del material i del laboratori (10-15 min).Atenció a la diversitat: El docent supervisarà i en algunes parelles previsiblement haurà de resoldre més dubtes o exercir una guía més concreta.Avaluació-Regulació: Informe de pràctiques que lliuraran una setmana més tard.Materials i recursos: Power point visual sobre el S.N.C., fitxa de la pràctica, material de laboratori (safata, bisturí, guants, lupa).

Sessió 4:Fase del cicle: Síntesi / AplicacióDescripció:Repàs i extensió dels conceptes treballats (S.N.C., S.N.P., somàtic i autònom, simpàtic i parasimpàtic), i anàlisi de malalties associades al S.N.Gestió d’aula: Breu introducció i repàs de conceptes per part del professor. Activitat coopertiva. Individualment cada alumne ha d’anomenar en un paper 5 moviments voluntaris i 5 moviments involuntaris del cos humà. Després, en parelles, s’intercanvien els papers i cada alumne ha d’escriure al costat de cada un dels 10 moviments la part del S.N. que el provoca/gestiona. Posada en comú d’alguns moviments sortits, i entrega del paper per avaluació, amb el nom dels dos alumnes (30 min).Descripció de les 4 malalties estudiades, introduïdes com conseqüències d’abús d’alcohol i drogues. (20 min)Atenció a la diversitat: Parelles heteorgènies decidides parcialment pel professor.Avaluació-Regulació: Correcció de la classificació de moviments.

Page 4: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Materials i recursos: Context, Presentació power-point sobre malalties.

Sessió 5:Fase del cicle: IntroduccióDescripció: Treball dels receptors sensorials, dels diferents sentits i relació amb el SN.Gestió d’aula:Recuperació de l’escenari inicial amb algunes variacions (dirigit a efectes sobre els òrgans dels sentits), i identificació amb tot el grup classe dels sentits que no actuen correctament. Treball sobre els receptors sensorials repartits del cos, encarregats d’enviar impulsos nerviosos al cervell, i de com són alterats per les substàncies del context (20-25 min).Descripció amb suport audiovisual dels 5 òrgans, les seves característiques i la seva connexió amb el SNC (30-40 min). Atenció a la diversitat: Assignació de tasques com la lectura en veu alta de l'escenari o preguntes concretes en funció de la diversitat cognitiva i competencial.Avaluació-Regulació: Participació (plantejament de dubtes / resposta a altres dubtes).Materials i recursos: Escenari inicial, animació dels òrgans dels sentits (http://cienciasnaturales.es/SENTIDOS.swf)

Sessió 6: Fase del cicle: Introducció final (magistral) i reestructuracióDescripció: Introducció magistral breu sobre el sistema endocrí (glàndules i hormones), i estona de repàs i de dubtes abans de l'exercici final d'aplicació.Gestió d’aula:Explicació magistral final sobre el sistema endocrí, i relació amb els sistemes nerviós i digestiu, realitzats abans d'aquesta unitat (30 min).Repàs amb preguntes/dubtes proposades pels alumnes o en el seu defecte pel mateix professor (20 min).Atenció a la diversitat: Preguntes dirigides a alumnes distrets o que no portin bé el tema (no es provoca la participació, el docent fixa qui respon), o que necessitin pujar nota demostrant coneixements.Avaluació-Regulació: Respostes a preguntes dirigides.Materials i recursos: Animació sobre el sistema endocrí (http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imag enes1/endocrino.swf )

Sessió 7: Fase del cicle: AplicacióDescripció: Avaluació dels coneixements en un examen breu que engloba sistema nerviós, sentits, i sistema endocrí.Gestió d’aula:Separació de taules individuals, repartides en l'aula. Realització de l'examen (40 min).Amb l'estona restant disponible, retorn d'activitats realitzades anteriorment corregides justificadament, i tancament de la unitat amb breu conversa sobre els continguts, les activitats, les animacions, i l'examen (15-20 min).Avaluació-Regulació: Examen final individual.Materials i recursos: Examen final.

Sessió 8: Laboratori (2)Fase del cicle: Aplicació

Page 5: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Descripció: Sessió de laboratori: Circuit d’activitats simples i curtes sobre el S.N. i els sentits. Explicació oral sobre el procediment de manera molt general de cada activitat, que els alumnes anotaran. Autonomia dels grups en fer les activitats i extreure resultats, sota la guia del docent.Gestió d’aula: Treball en petits grups, rotant d'una activitat a una altra. El professor supervisa però no ajuda. A partir de la descripció de cada activitat, cada parella hauran de realitzar el disseny experimental (força senzill) i definir les components del mètode científic, des de l'objectiu a les conclusions.1. Efectes òptics (sistema nerviós central):(1) Sentit de gir de la ballarina: A favor o en contra de les agulles del rellotge? Depenent de la banda del cervell utilitzada, es veurà clarament a la ballarina girant en un sentit o en l’altre. En diferents observacions es veurà un sentit de gir diferent. (2) L’habitació d’Ames: Il·lusió òptica de mida en funció de on et trobis de l'habitació, que sembla perfectament quadrada però no ho és. Joc amb la perspectiva.

2. Capacitat de reacció: Un dels integrants de la parella sosté un regle verticalment, agafant-lo des de la part superior. L’altre disposa la mà oberta al voltant de la part inferior del regle, a l’alçada del número zero. El que sosté el regle el deixa anar i es mesuren els centímetres que ha baixat quan l’altre l’ha agafat. Inicialment es realitza estant els dos membres concentrats en l’acció, i després quan el que sosté el regle distregui al company i deixi anar el regle inesperadament. Es fan unes quantes rèpliques i s’inverteixen els rols, i es van anotant els resultats de cadascú. Comparació entre les dues persones i dins d’una persona entre quan ha estat atent i quan ha estat distret.

3. Reflexes: Fotomotor (dilatació i contracció de pupil·les amb canvis sobtats de llum), rotul·lià (cop suau sobre el tendó del quàdriceps amb les cames normals (penjant) i amb les cames creuades una sobre l’altra.

4. Receptors sensorials/nervis sensitius: En parelles, un membre recorrerà amb una ploma l’avantbraç completament estirat de la parella lentament i sense exercir pressió, recorrent petits cercles i acostant-se poc a poc al bíceps. L’objectiu de l’altre membre, amb els ulls tancats, és indicar quan s’ha arribat al final de l’avantbraç, a l’alçada del colze. Rèpliques i canvi de rols, indicar la distància de l’objectiu a la que la persona ha donat l’alto, que sempre serà abans de que la ploma hi arribi.

Atenció a la diversitat: Parelles definides pel professor, cognitivament heterogènies. Supervisió del docent en les parelles en diferents activitats, per assegurar que es faci la feina correctament.Avaluació - Regulació: Entrega de l'informe de la sessió individual (per a cada activitat: objectiu, hipòtesi, materials, rerefons teòric, procediment, resultat i conclusions tot definit pels alumnes).Materials i recursos:Vídeo ballarina (http://www.youtube.com/watch?v=rXXp06137bo#t=83), vídeo habitació d'Ames (http://www.youtube.com/watch?v=vhoSqSHMIAc), regle, martell, ploma, llanterna, paper i bolígraf.

Criteris generals d’atenció a - Atenció sobre la capacitat d'autonomia dels diferents alumnes de cada grup, suport als alumnes amb aquesta competència menys desenvolupada,

Page 6: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

la diversitat perquè segueixin els continguts adequadament.

Criteris generals d’avaluació

- Activitats d'avaluació continuada i informe de laboratori amb un gran pes total sobre la nota final. Resta de l'avaluació en l'examen, amb preguntes de diversa naturalesa i estructura (representacions, lectura i citacions, opinió personal, argumentació...).

Connexió amb altres matèries

- Matemàtiques: Aplicació de la combinatòria i probabilitat.- Llengua: Treball de la descripció, explicació, definició, exposició, justificació i argumentació, oralment i per escrit.- Educació visual i plàstica: Diferents models i representacions d’estructures complexes.

Material d'aula entregat en paper:

Sessió 2: Escenari inicial:

És divendres a la nit, i com cada setmana des de fa poc temps, la colla del Jaume, el Gerard i el Jordi ha quedat per sortir a divertir-se.Avui, per això, el Jordi té la “casa lliure”, i ha convidat als seus amics i a molta més gent a casa seva per fer la festa allà. Només ha posat dues condicions: Tothom que vingui s’ha de comprar tot el que vulgui per la festa, i ningú no es pot quedar a dormir.

Amb els de la colla han quedat que el Gerard compri l’alcohol pels tres, ja que coneix una botiga on mai no li demanen el DNI. A tots els hi agrada menjar i beure el mateix, de manera que s’han posat d’acord de seguida, i han quedat en pagar-ho a parts iguals: Una pizza per cadascú, una ampolla de vodka i unes quantes llaunes de “Red-Bull”.La festa resulta més animada del que s’esperaven. Després de que els tres amics hagin sopat plegats, la majoria dels companys de la classe ha anat arribant, i alguns d’ells han portat a altres amics seus.Obren l’ampolla d’alcohol i comencen a beure, mentre ballen, riuen, i juguen a diferents jocs amb la resta. A mesura que passa l’estona i van bevent, els tres es senten cada vegada més animats, amb més energia, i més sociables i desinhibits.

Page 7: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Cap a les tres de la matinada, l’escenari ha canviat molt. Alguns companys ja han marxat, n’han arribat d’altres, i els tres amics han deixat de fer pinya i cadascú va per una banda, sols o amb altres amics.

El Jaume porta una estona ballant amb una noia, o almenys intentant-ho. Ell s’ho està passant molt bé, tot i que veu clarament que no és capaç de seguir bé el ritme de la música. A dins del pis sent que fa cada vegada més calor, i de tant en tant es sent cansat i ha de seure durant un parell de minuts. Aprofita aquest temps per servir-se “cubates” de vodka amb red-bull, perquè la beguda energètica l’ajudi a aguantar ben despert fins al final de la nit. Finalment, la noia se’n cansa i marxa a casa seva, acompanyada d’un amic seu. Quan el Jaume intenta que es quedi una mica més, ella li diu que se’n vagi també a dormir, que no s’aguanta dret. El Jaume sempre ha sabut ballar bé, però aquesta nit ha fet el ridícul. Tot i que ho intenta, no és capaç de convèncer-la. Es sent marejat, i des de fa una bona estona ho veu tot borrós.El Jordi és el que pitjor s’ho està passant. La veïna ha trucat a la porta, molt enfadada perquè no la deixen dormir, i ell fa el que pot per convèncer-la de que no truqui a la policia ni es queixi als seus pares. Però parlant amb ella l’únic que aconsegueix és empitjorar la situació. No pot pronunciar correctament les paraules, i no es pot fer entendre. Mentre escolta els crits de la veïna, intenta pensar en més excuses i promeses per a calmar-la, però no se li acut res en absolut, està sense idees. Té els ulls mig aclucats, i s’ha de repenjar a la porta per a no caure.El Gerard, en veure al Jordi parlant amb la veïna, intenta fer fora als convidats, que amb prou feines l’escolten. Un singlot molt desagradable li ha aparegut des de fa una mitja hora, i res del que faci el fa aturar. Després d’uns quants intents de convèncer als convidats perquè marxin, sent la necessitat d’anar al lavabo, i quan torna al menjador és incapaç de recordar el que estava fent. Torna a veure al Jordi, es sent culpable, i es posa a recollir el pis. Mentre va ficant les escombraries en una bossa, de sobte veu un bitllet de cinquanta euros al terra. L’agafa sense dir res a ningú, se’l fica a la butxaca i segueix recollint, però el pols de la mà li tremola, i acaba tirant una ampolla de vidre a terra, embrutant més del que havia netejat.Quan la veïna se’n va, el Jordi es queda molt preocupat per les seves últimes paraules. Es dóna la volta, i veu el que ha fet el Gerard. Però, en lloc d’enfadar-se, es posa a riure. Veu al Jaume caient a terra i segueix rient. Tot i que ja queda poca gent, està decidit a seguir amb la festa.Al matí següent, en despertar-se, cap dels tres és capaç de recordar res del que ha passat.El Jaume es desperta amb un gran blau a la cintura. Quan s’aixeca descobreix que tota la cama dreta li fa molt de mal, com si hagués caigut diverses vegades.El Gerard es troba un paper de xiclet a la butxaca dels pantalons, cosa que no entén, ja que a ell mai no li ha agradat el xiclet.El Jordi també troba un paper, però amb males notícies. És una multa de la policia, que encara té pendent de pagar. La llegeix amb atenció intentant descobrir el motiu.

Page 8: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

1. Al matí després de la festa, cadascun dels tres amics es lleva i descobreix alguna cosa que no entén, perquè no la pot recordar. Escriu les possibles causes d’aquests fets.

2. Subratlla en el text qualsevol cosa que creguis que és un efecte de l’alcohol sobre cadascun dels tres amics.

3. Tenint en compte el que has subratllat, sobre quins òrgans / parts del cos creu que afecta l’alcohol?

Sessió 3: Fitxa de laboratori:

Pràctica ___: Dissecció d’un encèfal de vedella

En la següent pràctica analitzarem la morfologia i les característiques dels òrgans que formen el Sistema Nerviós Central. Per a fer-ho, necessitaràs de cert material per a no tacar-te, i per a poder observar les diferents parts de l’encèfal d’un mamífer com és la vaca.

Tingues en compte que tot i que no es tracta d’un Sistema Nerviós Central d’un ésser humà, tot el que veuràs és pràcticament idèntic al de les persones, únicament varia la mida dels components.

No oblidis que per l’informe d’aquesta activitat necessitaràs tenir imatges o dibuixos dels diferents components que observaràs, de manera que abans de manipular el material, assegura’t d’haver guardat una foto o una representació del que hagis observat en cada pas.

Procediment- Posar-se els guants i col·locar l’encèfal de vedella (conservat en fred) sobre la

safata de dissecció.- Ajudant-se amb les pinces i el bisturí, extreure si és necessari l’encèfal del

crani, amb cura de no danyar-lo.- Observar la morfologia i les components exteriors de l’encèfal, tot diferenciant

entre les parts externes a estudiar (meninges, circumvolucions, hemisferis cerebrals, cerebel, bulb raquidi, bulbs olfactius, nervis òptics, hipotàlem...).

- Separar lleugerament els hemisferis cerebrals i realitzar un tall al llarg de la cissura inter-hemisfèrica.

- Tallar completament l’encèfal en dos meitats, i observar les cavitats internes i els components interns (cos callós, substàncies blanca i grisa...).

- Si en l’encèfal hi ha una part de la medul·la espinal, realitzar un tall transversal i de nou identificar i fotografiar o dibuixar les diferents parts.

Realitza un informe de laboratori en el qual es descriguin els diferents apartats del treball pràctic científic, incloent-hi els resultats visuals que has obtingut durant l’experiència.

Page 9: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

Sessió 8: Examen final:

Nom i cognoms: Curs i grup:

Llegeix els cinc casos que es presenten a continuació, testimonis del consum de diferents substàncies alteradores del Sistema Nerviós:

Page 10: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx
Page 11: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

1. Omple la següent taula referent als testimonis del full anterior.

Testimoni

De quina/es droga/es es parla?

A quina/es part(s) del S.N. afecta? (S.N.C, S.N.P, S.N.S, S.N.V)

Quins efectes principals provoca?

1

2

3

4

5

2. D’entre els cinc casos presentats, pren els tres que parlin de drogues que creguis que són més perjudicials pel S.N. Ordena les tres dogues escollides de més a menys greu, i justifica-ho amb els teus coneixements sobre el Sistema nerviós.

Page 12: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

3. Fes un dibuix de dues neurones connectades, i assenyala-hi les parts:

4. Explica el procés de comunicació entre neurones (nom, característiques, tipus...)

5. Completa l’esquema amb els noms dels 3 lòbuls cerebrals i 3 òrgans sensorials que manquen:

Olfacte

Gust

Lòbul frontal

Solc central

Page 13: Unitat didàctica ESO Carles Ribó.docx

6. Respon les següents questions simplement anomenant:

- Com s’anomenen els components de l’organisme que capten els estímuls del medi exterior, i que formen els diferents òrgans dels sentits?

- Els estímuls del medi són reconvertits en impulsos nerviosos i enviats al SNC. Per on circulen aquests impulsos?

- Quin nom reben els impulsos provinents de l’exterior que viatgen al SNC per a ser interpretats?

- Quin és l’únic òrgan sensorial que no envia l’impuls nerviós directament a l’encèfal?

7. Escriu, per a cadascun d’aquests estímuls, el tipus de receptor sensorial i l’òrgan sensorial que els capta.

Estímuls Receptors sensorials Òrgans sensorials

Llum

Temperatura

Gasos

Elements líquids i sòlids

Vibracions

8. Indica si les següents afirmacions són certes o falses. En cas que siguin falses, reescriu-les transformant-les en correctes.

- El sistema endocrí està regulat per l’hipotàlem i la glàndula hipòfisi, i el dos es troben a dins del cervell.

- L’hipotàlem té dues funcions: una de nerviosa i una altra d’endocrina.

- La glàndula hipòfisi és la responsable d’augmentar o disminuir la quantitat d’una determinada hormona a la sang.

- El funcionament de totes les hormones és el mateix: Es sintetitzen a les glàndules, s’aboquen a la sang i circulen fins a trobar el seu òrgan diana, sobre el qual actúen.