unitat didàctica 3 - iesallusser.es · per a solucionar açò veurem que és necessari fer...

Ciències Naturals

La Biosfera 1r ESO 1

Unitat Didàctica 3

LA TERRA I ELS ÉSSERS VIUS: LA BIOSFERA

BIODIVERSITAT

En esta unitat didàctica anem a estudiar als sers vius i les primeres preguntes

que ens poden sorgir són:

Activitat 1 Què és un ser viu?

Quines característiques tenen en comú tots els sers vius?

L'observació dels sers vius ens permet adonar-nos que hi ha molts i molt

diferents. Si hi ha tants sers vius distints... com podríem estudiar tantes

característiques diverses?

Per a solucionar açò veurem que és necessari fer agrupacions de sers amb alguna

característica comuna, però com es fan estes classificacions?, per a fer-les

hem de triar una característica comuna que siga molt important. Veurem per

tant com es classifiquen els sers vius i els criteris més generals de classificació.

Al llarg d'este tema s'intentarà respondre a estes preguntes usant el següent

ÍNDEX com a possible estratègia per a la resolució del problema:

1. Quines característiques tenen en comú tots els sers vius?

2. Necessitem classificar els sers vius?

3. Com es classifiquen els sers vius?

4. Els grans grups de classificació dels sers vius: els REGNES

4.1 Com són els organismes del regne Monera?

4.2 Com són els organismes del regne Protoctista?

4.3 Com són els organismes del regne Vegetal?

4.4 Com són els organismes del regne Fongs?

4.5 Com són els organismes del regne Animal?

5. Pot modificar el ser humà la biodiversitat? I mantindre-la?

Ciències Naturals


1. Quines característiques tenen en comú tots els sers vius? Activitat 2

Escriu en què s'assemblen tots els sers vius

La primera cosa que destaquem en els sers vius i que no trobem en els objectes

inerts és que els primers realitzen gran quantitat d'activitats al llarg de la seua

existència i, amb una observació més detallada, podem saber que tenen una

composició química pareguda i que tots estan formats per unes estructures

semblants que s'anomenen cèl·lules.

1.1. Tots tenen una composició semblant

Un ser viu, qualsevol ser viu, té una estructura complexa. Els organismes vius

estan formats per àtoms que s'agrupen formant molècules.

Els sers vius tenen molècules inorgàniques, xicotetes i simples, com l'aigua i les

sals minerals i altres molt més grans i complexes, les molècules orgàniques.

La major part del nostre cos està formada per aigua. Als quinze anys, més del

70% del cos humà és aigua. Dissoltes en aigua, i també formant part d'altres

components del cos, hi ha sals. L’aigua i les sals dels éssers vius no són diferents

de les que contenen rius i mars. No és açò el que ens distingeix dels éssers

inerts. L'aigua i les sals minerals s6n substàncies inorgàniques, no són

exclusives dels organismes vius.

Ciències Naturals


Hi ha un grup de substàncies que contenen carboni i reben el nom de

substàncies orgàniques. Són substàncies complexes, molt organitzades, i que es

poden classificar en quatre grans grups: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Activitat 3

Classifica els següents objectes per les substàncies que els forma en orgànics i inorgànics:

poma, cadira de fusta, camiseta de cotó, sucre, sal, cadira de plàstic, anell i cafè

Ciències Naturals


Nucli

Membrana cel·lular

Citoplasma (amb orgànuls)

Biología y Geología.. 1º ESO. Ed. Santillana

Biología y Geología.. 1º ESO. Ed. Santillana

1.2. Tots els sers vius estan organitzats i formats per cèl·lules

Una de les característiques més importants que tenen tots els sers vius en comú

és que tots estan formats per cèl·lules.

La cèl·lula és la unitat més senzilla que forma els sers vius. Cada cèl·lula és capaç

d'alimentar-se i reproduir-se ella soles.

L’estructura típica de una cèl·lula és la següent:

Segons el nombre de cèl·lules que tinguen, els sers vius es classifiquen en dos

grups: unicel·lulars i pluricel·lulars.

Els sers vius unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula. Els

bacteris i els protozous

són sers vius unicel·lulars.

Els sers vius pluricel·lulars estan formats per més d'una cèl·lula, des

d'unes quantes a molts

milions. Les plantes i els

animals, incloses les

persones, són sers vius

pluricel·lulars.

Ciències Naturals


Hi ha agrupacions de cèl·lules en què cada una d'elles conserva la seua autonomia

i és capaç de realitzar totes les funcions vitals. Estes agrupacions s'anomenen

colònies i no es consideren organismes pluricel·lulars.

En els sers vius pluricel·lulars, com en el ser humà, hi ha una gran diversitat de

cèl·lules. Hi ha diversos tipus de cèl·lules i cada un es dedica a realitzar una

funció. Les cèl·lules especialitzades a realitzar una funció s'agrupen formant

teixits.

Diversos teixits, que realitzen unes funcions relacionades, es poden agrupar

formant un òrgan.

Els òrgans, que actuen coordinadament per a realitzar una funció complexa,

s'agrupen formant sistemes.

En alguns casos, distints sistemes que tenen funcions relacionades s'agrupen

formant un aparell.

Per exemple:

Ciències Naturals


1.3. Tots realitzen les “funcions vitals”

Totes les activitats que realitzen els sers vius poden resumir-se en tres

funcions bàsiques : RELACIÓ, NUTRICIÓ i REPRODUCCIÓ

1) Són capaços de relacionar-se amb tot el que els rodeja, detecten les

circumstàncies de l'ambient i reaccionen segons els seus interessos. Esta relació

pot ser molt variada: els animals poden reaccionar, movent-se, davant de

diversos estímuls com la recerca d'aliment i protecció, la fugida si hi ha perill, la

calor, etc; els vegetals, i també els protozous, poden reaccionar creixent cap a la

llum o dirigint les seues arrels a la recerca de l'aigua del sòl i fins i tot els

minúsculs bacteris actuen de distint mode segons el medi ambient en què es

troben.

2) Han d'alimentar-se del medi en què es troben. Dels aliments obtenen els

nutrients que proporciona la matèria per a poder créixer i energia per a les

seues activitats vitals.

Si els organismes prenen del medi únicament matèria inorgànica i amb ella

formen la seua matèria orgànica, es diu que tenen nutrició autòtrofa.

Si necessiten prendre la matèria orgànica ja formada, es diu que tenen nutrició

heteròtrofa.

3) Poden reproduir-se i tindre descendents semblants a ells.

Tots els sers vius i només ells

realitzen les tres funcions vitals ,

Fins i tot els unicel.lulares com per exemple

l’ameba (és un protozou unicel.lular)

Naturaleza 1º ESO. Ed. Santillana

Ciències Naturals


Hem estudiat les característiques comunes a tots els sers vius, però són tots tan

iguals?

Activitat 4

Pensa i escriu en quines coses creus que es diferencien uns sers vius d’altres.

2. Necessitem classificar els sers vius?

L'enorme diversitat dels sers vius fa necessari que ens plantegem una forma de

agrupar-los que ens facilite el seu estudi i identificació.

Activitat 5

Fes una llista de sers vius diferents.

Classifica els organismes de la teua llista en diversos grups, indicant quins criteris has

utilitzat per fer-los.

Ciències Naturals


Per a agrupar (classificar) sers vius cal prestar atenció a les seues

característiques, fixant-nos en les seues semblances generals, en les seues

característiques particulars i en les seues diferències.

Ja hem dit que per a realitzar la classificació dels sers

vius és necessari utilitzar uns criteris que ens

permeten agrupar-los i ordenar-los de la millor manera

possible. Al llarg del temps han anat variant els criteris

elegits en funció de l'avanç dels coneixements que

sobre els sers vius s'anaven adquirint.

Els sers vius s'agrupen atenent als caràcters que tenen

en comú. Alguns d'estos caràcters són importants però

molt generals, i per tant comuns a un nombre elevat de

sers; tots estos constituïxen un grup. Entre els

components d'un mateix grup és possible continuar

classificant, però per això hem de considerar

caràcters que els diferencien; d'esta forma dins del

grup fem subgrups. Si seguim considerant diferències i semblances entre els

sers vius d'un mateix subgrup podrem considerar xicotets grups dins d'estos

subgrups i així successivament fins a arribar a un xicotet conjunt de sers vius

que tenen tantes característiques en comú que pot ser difícil diferenciar-los.

Encara que ens puga parèixer senzill, fer grups amb els sers vius en realitat és

una tasca difícil, ja que moltes vegades precisar les semblances o les diferències

entre ells requerix estudis complexos, com per exemple: les anàlisis bioquímics

que s'estan aplicant actualment i que, en ocasions, fan variar els components

dels grups ja establerts.

Però, encara que generalment comencem fixant-nos en característiques

externes... NO hem de fiar-nos de les aparences! Un exemple clàssic és el del

dofí. Encara que té tota l'aparença d'un peix (cos allargat, aletes ... ) i viu com un

peix (en l'aigua), si es fan estudis detallats es comprova que no ho és. Així per

exemple, quan s'analitzen l'esquelet d'un peix i d'un dofí, es comprova que les

seues extremitats no s'assemblen entre si, l'esquelet de les aletes d'un dofí és

semblant al braç d'un mamífer. També té altres característiques internes dels

mamífers, per tant, el dofí és un mamífer i no un peix, encara que ho semble!!!

3. Com es classifiquen els sers vius?

Per a classificar els sers vius tenim que agrupar-los, reunint en el mateix grup a

aquells que tenen característiques comunes. Així, s'establixen diversos nivells de

classificació.

Ciències Naturals


El primer nivell de classificació és l'espècie. Una espècie és un conjunt de

sers vius que s'assemblen físicament, poden reproduir-se entre ells i donen

una descendència que també pot reproduir-se.

Per exemple, els cavalls formen una espècie i els ases formen una altra

espècie distinta. Si un cavall i un ase s'encreuen, els seus fills s'anomenen

mules. Però les mules són estèrils, és a dir, no poden reproduir-se. Per això

diem que els cavalls i els ases pertanyen a espècies distintes.

Científicament, cada espècie rep un nom compost per dos paraules en llatí.

Per exemple, el cavall s'anomena Equus caballus i el ase, Equus asinus.

Les espècies s'agrupen en gèneres. El cavall i el ase pertanyen al mateix

gènere, el anomenat gènere Equus.

Els gèneres s'agrupen en famílies, les famílies en ordes, els ordes en classes

i les classes en tipus. El cavall i el ase pertanyen a la família èquids, a l'orde

ungulats, a la classe mamífers i al tipus cordats.

Finalment, els tipus s'agrupen en regnes. Només hi ha cinc regnes: animals, vegetals, fongs, protoctistes i moneres.

A continuació analitzem la classificació d'un animal, el llop.

Espècie Llop (Canis lupus)

Gènere Canis: llops i gossos

Família Cànids: llops, gossos, raboses

Orde Carnívors: llops, gossos, raboses, lleons, tigres, gats

Classe Mamífers: llops, gossos, raboses, lleons, tigres, gats, goril·les, cérvols, rinoceronts...

Tipus Cordats: tunicats, peixos, amfibis rèptils, aus i mamífers

Regne Animal: tots els animals, tant vertebrats com invertebrats

Activitat 6

Ordena els següents nivells de classificació pel nombre de sers vius que agrupen, de major a

menor: Família, Orde, Espècie, Gènere, Classe, Tipus, Regne.

Ciències Naturals


En l'actualitat, la immensa majoria de plantes i animals estan ja classificats i

organitzats de tal manera que podem reconèixer i classificar qualsevol organisme

que ens trobem. Només necessitarem les claus d'identificació en què, a través

de preguntes i respostes, anirem seleccionant les característiques del nostre

organisme problema i així, cada vegada que rebutgem alguna, anem acostant-nos

més al gènere i a l'espècie que busquem. El final del nostre recorregut seran dos

termes científics: el gènere i l'espècie, i així haurem arribat a classificar i

identificar.

A continuació utilitzaràs una clau, però en ella arribaràs a identificar a alguns

dels organismes que viuen en el sòl pel seu nom vulgar, no pel científic.

Activitat de classificar

Usa les claus i posa el nom dels organismes que tens en els fulls.

ANIMALS

QUE VIUEN

AL SÒL

Ciències Naturals


CLAU PER IDENTIFICAR ANIMALS QUE VIUEN AL SÒL

1. Cos segmentat 2

Cos no segmentat 12

2. Cos sense potes 3

Cos amb potes 4

3. Pell suau, de color marró rosat Cuc de terra

Pell dura, color marró clar Larva de típula

4. Cos dividit en dos segments distints, quatre parells de potes 5

Cos dividit en mes de dos segments 7

5. Cos d'uns 0.5 mm de llarg Àcar

Cos més llarg de 0.5 mm 6

6. Proveïdes de dos pinces Pseudoescorpí

Sense pinces Aranyes

7. Cos amb tres parells de potes 8

Cos amb més de tres parells de potes 10

8. Pinces» al final de l'abdomen Tisoreta

No «pinces» al final de l'abdomen 9

9. Cos d'1 mm de llarg. i ixent en forma de forqueta al final de l'abdomen Peixet d’argent

Cos de més d'1 cm. amb coberta dura Escarabat

10. Cos ovalat Cotxinilla

Cos allargat 11

11. Un parell de potes per segment Centcames

Dos parells de potes per segment Cardador

12. Cos diminut amb aspecte filamentós Nematodo

Cos esvarós, de color gris o negre 13

13. Té closca Caragol

No té closca Bavosa

Ciències Naturals


TEXT

El nom dels animals i les plantes (Ciències de la Naturalesa. 1er ESO. Ed. ECIR)

L'altre dia vaig anar a casa del meu amic Joan per a vore com es trobava. Estava

en el llit ple de magolaments i queixant-se.

Jo: Què t'ha ocorregut? -li vaig preguntar

Joan: Ai! açò m'ha passat en les festes del poble, en les vaquetes.

Jo: Però, com? has caigut de la barrera?

Joan: No, pitjor. Estava ajupit, lligant-me els cordons de les sabates, quan la vaqueta va

vindre per darrere i ¡zas! em va donar una rebolcada. Ai, que dolor!

Jo: De veres t'ha agarrat una vaqueta! Ja, ja, ja. I no et van avisar! -vaig encertar a dir

entre carcallades-.

Joan: Sí, un francés que estava prop em va dir: la vache! la vache! però com jo no sabia

el que deia, doncs... A més, açò no va ser el pitjor.

Jo: No? Hi ha més?

Joan: Després de la rebolcada la vaca se'n va anar. Jo em vaig alçar i mentres

m'espolsava, la vaca va donar la volta, va vindre per darrere i ¡hala! una altra rebolcada!

Jo: Ja, ja, ja, -la meua rialla anava en augment- I no et van avisar?

Joan: Sí, un company del francés, que és anglés, va cridar: the cow! the cow! però com

tampoc el vaig entendre, doncs...

Jo: Ja, ja, ja..., quasi em mor de la rialla!

Pensant en el que li va succeir a Juan, em vaig preguntar com se les arreglen els

biòlegs de distints països per a entendre's entre ells quan es referixen a un

determinat animal o planta. L'endemà li ho vaig preguntar a la professora de

Ciències Naturals.

Professora: Este problema el va resoldre Linneo en el segle XVIII. Va establir una

forma única d'anomenar als animals i a les plantes, que és la mateixa per als científics

de tot el món. Consisteix en posar-les un nom que consta de dos paraules. La primera, en

majúscula, fa referència al grup d'organismes a què pertany (el gènere) i la segona, en

minúscula, indica l'espècie. Ho entens?

Jo: Si, ho tinc clar, però en quin idioma es designen estes paraules?

Professora: Perquè totes les persones de qualsevol part del món sàpiguen de quin animal

o planta es tracta quan es referixen pel seu nom, s'utilitza un únic idioma per a tots, el

llatí. Així el nom científic de qualsevol espècie consta de dos paraules escrites en llatí o

llatinitzades, i eixe nom és el mateix en tots els idiomes.

Jo: Llavors com s'anomena, per exemple, al gos, al gat, a la vaca i a l'espècie humana?

Professora: El gos s'anomena Canis familiaris, el gat, Felis catus, el bou Bos taurus, i el

nom de la nostra espècie és Homo sapiens.

Ciències Naturals


Activitat 7

Justifica per què els científics usen el llatí com a idioma per a denominar les espècies de sers

vius.

Activitat de classificació

Classifica estos sers extraterrestres i dóna’ls noms científics. Després fes una clau per

identificar-los i assegurat de que “funciona” demanant-li a qualsevol company que la utilitze.

Ciències Naturals


4. Els grans grups de classificació dels sers vius: els REGNES

Quins criteris utilitzarem per a saber a quin Regne pertany un determinat ser

viu?

En primer lloc, és necessari considerar el nombre de cèl·lules que posseïx dit

ser; segons este criteri distingirem dos grans grups:

- Sers unicel·lulars, que pertanyen al Regne Monera o al Regne Protista.

- Sers pluricel·lulars, que s'inclouen en un dels altres tres Regnes: Regne

Animal, Regne Vegetal i Regne Fungi (Regne dels Fongs).

Per a saber si un ser unicel·lular pertany al Regne Monera o al Regne Protista, és

necessari considerar un nou criteri: l'estructura de la cèl·lula. Si la cèl·lula és

procariota (cèl·lula més simple), el ser pertany al Regne Monera i si és eucariota

(cèl·lula més complexa), al Regne Protista.

Este criteri no és vàlid per als sers pluricel·lulars, ja que només les cèl·lules

eucariotes poden associar-se, formant organismes pluricel·lulars. Açò ens porta a

buscar un altre criteri que serà la font d'alimentació.

Les característiques dels cinc regnes dels sers vius se resumixen en el

següent quadre:

Regnes Tipus de

cèl·lules

Agrupació de les

cèl·lules

Alimentació

Moneres Procariotes (cèl·lules molt

simples)

Són sers unicel·lulars. En

alguns, les cèl·lules formen

filaments

Variada. Alguns són

autòtrofs i altres

heteròtrofs.

Protoctistes Eucariotes (cèl·lules

complexes)

Alguns són unicel·lulars.

Altres són pluricel·lulars,

però no tenen teixits .

Variada. Alguns són

autòtrofs i altres

heteròtrofs.

Fongs Eucariotes (cèl·lules

complexes)

La gran majoria són

pluricel·lulars. Les seues

cèl·lules formen filaments,

però no teixits.

Són sers heteròtrofs..

Vegetals Eucariotes (cèl·lules

complexes)

Tenen teixits. Són autòtrofs.

Animals Eucariotes (cèl·lules

complexes)

Tenen teixits. Són heteròtrofs.

Ciències Naturals


Activitat 8

Imagina que una missió tripulada al planeta Mart ha realitzat una gran troballa: un ser viu.

Des de Mart, els científics que l'estudien envien la seua descripció. Es tracta d'un ser

microscòpic i pluricel·lular.

Encara que les cèl·lules formen alguna cosa semblant a un teixit, no estan especialitzades i

totes realitzen les tres funcions vitals.

L'extraterrestre fabrica els seus propis aliments utilitzant l'energia solar, com fan les plantes.

a) En quin regne podríem classificar el nostre extraterrestre? Per què?

b) Si, investigant més, es descobrix que les seues cèl·lules sí que formen teixits, en quin regne

podríem classificar-lo?

Ciències Naturals


4.1 Com són els organismes del Regne Monera?

S'han agrupat en el Regne dels Moneres als sers vius més diminuts.

Entre els Moneras es troben els bacteris, el tamany dels quals oscil·la entre la

mil·lèsima i la centèsima de mil·límetre. Els bacteris es poden observar amb un

microscopi que aconseguisca almenys uns 600 augments.

Els bacteris poden presentar formes variades. En la figura es poden apreciar els

tipus més comuns, que són els següents:

Cocos, de forma esfèrica, que poden

aparèixer aïllats, o en parelles (diplococos), o

en files (estreptococs) o en masses

irregulars (estafilococs).

Bacils, de forma allargada.

Vibrios, en forma de coma.

Espirilos, de forma més o menys helicoïdal.

A més, moltes espècies de bacteris presenten uns

pèl anomenats flagells que els servixen per a desplaçar-se com si foren rems o

hèlices.

Viuen en llocs molt variats: dins d’altres organismes, en l’aigua, en el sòl i fins i

tot poden estar a l’aire.

Com influïxen els bacteris en les nostres vides:

Hi ha bacteris beneficiosos per a l'home i altres que són perjudicials.

Activitat 9

Pensa i escriu alguns casos en els quals els bacteris siguen beneficiosos pel ser humà.

Ciències Naturals


Entre els bacteris beneficiosos podem fer tres grups:

Bacteris que produïxen fermentacions, com les que produïxen iogurt a

partir de la llet, o les que fermenten el vi per a fer el vinagre.

Bacteris que viuen en el sòl, descomponent els cadàvers i convertint-los

en substàncies que poden aprofitar les plantes per a la seua nutrició.

Bacteris que viuen en els intestins de molts animals, com en l'espècie

humana, on digerixen el que l'animal no pot digerir i a més el defenen de la

invasió dels bacteris perjudicials.

Amb els bacteris perjudicials podem fer dos grups:

Bacteris que espatlen els aliments, podrint-los o fermentant-los. En el

fons pertanyen al mateix grup que les que hem considerat abans

beneficioses per produir fermentacions i per descompondre cadàvers,

però en este cas, la seua activitat resulta perjudicial per als interessos de

les persones.

Bacteris que produïxen malalties, en plantes, en animals, o en sers

humans. Per exemple, el carboncle de les ovelles, la tuberculosi, el tifus, el

còlera, la pulmonia, la meningitis i moltes més pròpies dels sers humans,

són malalties produïdes per bacteris

Un mateix bacteri pot ser beneficiosa o perjudicial segons les condicions en què

creixca. Per exemple, el bacteri Escherichia coli és uns dels bacteris

beneficiosos del nostre intestí, perquè produïx moltes vitamines de què ens

aprofitem i ens defèn de la invasió de bacteris productors de malalties. Però en

ocasions, després d'una intervenció quirúrgica, l'organisme es queda amb menys

defenses orgàniques, i este bacteri pot invadir la sang del pacient, produint una

malaltia anomenada septicèmia, que en molts casos pot arribar a ser mortal.

Activitat 10

Imagina't que en un pastís de nata apareix per accident un bacteri, i el pastís no es guarda en

la nevera sinó que es manté en un lloc a 25 ºC, que pot considerar-se una temperatura

favorable per al creixement del bacteri.

Quins efectes produirà el bacteri en el pastís de nata?

La podrem considerar com a bacteri beneficiós, o com a bacteri perjudicial?

Ciències Naturals


Uns sers atípics: els virus

Els virus són sers més simples encara que els bacteris, perquè ni tan sols tenen

estructura de cèl·lula.

Els virus van romandre invisibles fins que en 1935 es van obtindre imatges d'ells

en rajos X, i poc després en microscopis electrònics. Són tan senzills que ni tan

sols tenen una estructura cel·lular de tipus bacterià, i per a poder reproduir-se,

ho han de fer dins d'altres cèl·lules, produint malalties a vegetals i animals i fins

i tot als bacteris. Els virus són sempre paràsits d’altres cèl·lules.

En la figura pots observar diversos tipus de virus, i comparar-los gràficament

amb el tamany de les cèl·lules que han d'invadir per a poder sobreviure.

Hi ha malalties produïdes per virus que són poc importants, com les berrugues o

els refredats, però altres són molt preocupants, com la grip, l'herpes, la ràbia i

l'hepatitis. A diferència dels bacteris, no s'ha descobert cap substància

totalment eficaç per a combatre als virus, així que cal previndre la seua infecció

amb vacunes, com en el cas de la poliomielitis, la tosferina, la rubèola, però en

altres casos, com en el virus de la SIDA, encara no s'ha aconseguit una vacuna

eficaç.

1nm = 1 milió de vegades més xicotet que 1 cm.

Ciències Naturals


4.2 Com són els organismes del Regne Protoctista?

S'agrupen en este regne organismes amb cèl·lules eucariotes d'organització

unicel·lular i pluricel·lular.

Podem fer diversos grups:

1. Els protozous són sers unicel·lulars que viuen lliurement en l'aigua dolça o

en el mar; no fan la fotosíntesi, sinó que es mouen buscant el seu aliment,

constituït per altres microbis o restes

d'animals o plantes en descomposició, que

ingerixen i digerixen en el seu interior

(heteròtrofs). Alguns aconseguixen

moure's perquè deformen el seu cos,

altres en canvi tenen cilis, o siga, pèls

curts que usen com a rems, o tenen

flagells. Hi ha moltes espècies que

produïxen malalties, com la leismaniosis

dels gossos i el paludisme.

2. Les algues unicel·lulars contenen el pigment

verd anomenat clorofil·la amb què realitzen la

fotosíntesi (autòtrofs) que els permeten elaborar els

seus propis aliments a partir de l'aigua i del diòxid

de carboni de l'aire i amb l'ajuda de la llum solar.

Algunes tenen colors diferents del verd, com el

daurat o el terrós, perquè contenen també altres

pigments. Viuen en la superfície dels tolls, dels llacs i

del mar; gràcies a la fotosíntesi produïxen oxigen

que necessiten els sers vius, i constituïxen la base de

l'alimentació de molts animals aquàtics.

3. Les algues pluricel·lulars posseïxen nombroses cèl·lules, però atès que

estes no estan prou organitzades com per a considerar al seu conjunt un

ser pluricel·lular, hui en dia no s'inclouen en el Regne Vegetal, sinó en el

Regne Protoctista. Estes algues estan formades per moltes cèl·lules que no

s'organitzen formant vertaders teixits i, per tant, no tenen ni òrgans ni

aparells. A esta estructura tan senzilla

s’anomena tal·lus. No obstant això la

seua gran simplicitat, en moltes algues,

al llarg de l'evolució, s'han arribat a

diferenciar algunes de les seues

1nm=1 millón de veces más pequeño que 1 cm

DICTIOTA DICHOTOMA

CODIUM VERMILARA

Ciències Naturals


cèl·lules, especialitzant-se en la reproducció. El tal·lus, per tant, no

presenta ni arrels, ni tija ni fulles vertaders. Però esta organització tan

senzilla no suposa un problema, perquè les algues viuen majoritàriament en

el medi aquàtic i l'aigua les serveix de suport, evita la dessecació i

proporciona els nutrients necessaris que són absorbits per totes les seues

cèl·lules.

Activitat 11

Fes un mapa conceptual amb els següents conceptes:

Regne Protoctista, algues, pluricel·lular, unicel·lular, protozous, autòtrofa, heteròtrofa,

nutrició.

Com a nexes podries utilitzar, per exemple:

Poden ser, es divideixen, amb, que són, tenen, ...

Ciències Naturals


4.4. Com són els organismes del Regne Fongs?

Els fongs són organismes unicel·lulars (com els rents) o pluricel·lulars (com els

xampinyons) que viuen en llocs humits i que s'alimenten de matèria orgànica

obtinguda al descompondre a altres organismes, és a dir, són heteròtrofs. Quan

descomponen estes restes, formen substàncies més senzilles que poden ser

utilitzades pels vegetals.

El cos del fong està format per cèl·lules que formen filaments (miceli), no forma

vertaders teixits. En determinades èpoques de l'any, alguns fongs formen una

part reproductora molt visible que és el que anomenem bolet. Este produïx

espores (cèl·lules recobertes de capes protectores) que al caure a terra, si les

condicions d'humitat, temperatura i aliment són adequades, germinen i formen

un nou miceli.

Els fongs poden resultar beneficiosos, per exemple el Penicillium que és el

productor de la penicil·lina, o els rents que produïxen fermentacions necessàries

per a formar el vi, la cervesa o el pa. Però també poden resultar perjudicials i

produir malalties.

Alguns grups de fongs viuen associats a alguns tipus d'algues, es diu que són

simbionts perquè els dos tipus d'organismes es beneficien de viure junts. L'alga,

com pot fer fotosíntesi, li proporciona aliment al fong i este li dóna protecció i

humitat a l'alga. A estos “nous organismes” se'ls anomena líquens i segur que els

has vist recobrint les pedres i els troncs dels arbres.

Ciències Naturals


Activitat 12

En un liquen quins beneficis proporciona l'alga al fong? i quins beneficis obté l'alga?

4.4. Com són els organismes del Regne Vegetal?

Activitat 13

Què tenen en comú tots els vegetals? (Contesta a esta pregunta tenint en compte el tipus de

cèl·lula, l'alimentació, l'organització cel·lular etc...)

Ciències Naturals


El regne dels vegetals comprén els sers vius que tenen les tres característiques

següents.

Tenen cèl·lules eucariotes, és a dir, cèl·lules amb nucli.

Les seues cèl·lules s’especialitzen i estan organitzades en teixits. Cada

teixit té una funció diferent: el creixement, la protecció, el transport de

substàncies, etc. Al seu torn, els teixits formen òrgans, per exemple, els

fulles.

Són sers autòtrofs.

D'acord amb esta definició, queden fora del regne dels vegetals les algues i els

fongs. Encara que se solen considerar organismes vegetals, ni les algues ni els

fongs tenen autèntics teixits i a més els fongs són heteròtrofs i per tant, no són

vegetals!.

A més de les característiques anteriors, que definixen el regne dels vegetals,

tots ells tenen uns caràcters externs en comú que els diferencien dels animals i

dels altres sers vius: les seues parts, el color verd i la seua incapacitat de

desplaçament.

Tots els vegetals tenen arrel, tija i fulles, encara que estes parts poden

ser molt diferents en les distintes espècies.

El color verd dels vegetals es deu a una substància, la clorofil·la, que es

troba en les fulles i en les tiges que no són llenyoses. Esta substància

intervé en la formació de nutrients dels vegetals.

Els vegetals no poden desplaçar-se, ja que estan fixos amb les seues

arrels en un lloc concret. Però sí que poden realitzar moviments. Per

exemple, les flors del gira-sol seguixen el moviment del Sol en el cel, i els

fulles de la mimosa es tanquen quan quelcom les frega.

Els vegetals poden diferenciar-se per moltes altres característiques: per

exemple, la presència o absència de flors, la tija dura o blana, i la forma i

disposició dels fulles.

Els vegetals són molt diversos. En tot el

món hi ha unes 200.000 espècies diferents.

Per a classificar els vegetals

científicament s'apliquen tres criteris.

· La presència o absència de vasos conductors en la

tija. Estos vasos transporten substàncies per

l'interior dels vegetals.

· La presència o absència de flors.

· La presència o absència de fruits.

Biología y Geología. 1er ciclo ESO. Ed. Santillana

Ciències Naturals


Amb estos tres criteris es poden diferenciar quatre grans grups de plantes:

els briòfits o molses, els pteridòfits o falgueres, les gimnospermes i les

angiospermes.

ELS GRUPS VEGETALS Briòfits

Són les anomenades molses i

hepàtiques. Són plantes

xicotetes, que no tenen flors, ni

fruits ni vasos conductors.

Viuen en llocs molt humits.

Pteridófitos Són les falgueres. Són plantes

de grandària mitjana, que tenen

vasos conductors, però no

tenen flors ni fruits. També

viuen en llocs humits.

Gimnnospermes Tenen vasos conductors i flors,

però no tenen fruits (tenen

l'òvul protegit per les fulles de

les pinyes). La majoria són

arbres o arbustos, com el pi, el

ginebre, el cedre, l'avet i la

savina.

Angiospermes Tenen vasos conductors, flors

i fruits (tenen l'òvul protegit

per un ovari que quan és

fecundat forma el fruit). Són

herbes, arbustos i arbres. Són

exemples la rosella, el roser,

l'alzina i el roure. Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana

Activitat 14

Agrupa els tipus de vegetals que hi ha a la figura anterior com en el exemple de l’apartat a)

a) Tenen vasos conductors? SI: Pteridófits, Gimnospermes, Angiospermes

NO: Briòfits

b) Tenen flors? SI:

NO:

c) Tenen fruits? SI:

NO:

Ciències Naturals


Activitat 15

Contesta:

a) Què característica diferencia les angiospermes de les gimnospermes?

b) On estan les llavors en les angiospermes? I en les gimnospermes?

c) Per què les molses i les falgueres no són tan abundants en la naturalesa com les

angiospermes i gimnospermes?

4.5 Com són els organismes del Regne Animal? Activitat 16

Pensa i escriu les característiques que tenen en comú tots els animals.

Ciències Naturals


Podem classificar als animals de moltes maneres, però es sol utilitzar el criteri

de tindre o no esquelet amb columna vertebral, d'esta forma els dividim en

vertebrats i invertebrats

A) Invertebrats: Són animals invertebrats tots aquells que no tenen un esquelet

intern amb columna vertebral.

El grup dels invertebrats es dividix en molts grups més xicotets. Els més

importants són els porífers, els cnidaris, els cucs, els artròpodes, els mol·luscos i

els equinoderms.

Porífers

Són les esponges marines. Tenen el cos bla, amb nombrosos

porus que el travessen.

Cnidaris

Són les meduses, els corals i les actínies. El seu cos és bla i

translúcid.

Cucs

Són animals allargats, amb el cos format per anells. Formen

un grup molt variat. Un exemple és el llambric.

Artròpodes

Insectes, aranyes, carrancs i centcames. Tenen closca,

potes i antenes. Alguns tenen ales.

Mol·luscos

Són els caragols, cloïssa, musclo, polps i calamars. El seu cos

és bla, però alguns tenen closca.

Equinoderms

Eriçons i estrelles de mar entre altres. Tenen nombroses

pues i plaques que formen una closca.

Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana

Ciències Naturals


B) Vertebrats: Són animals vertebrats tots els que tenen un esquelet intern

amb columna vertebral.

El grup dels vertebrats es dividix en cinc grups més xicotets: són els

peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers.

Peixos

Són vertebrats adaptats a viure en l'aigua. Tenen

escates, aletes i cua. Són ovípars. Respiren per

brànquies.

Amfibis

Són les granotes i salamandres. Són ovípars. En la

seua etapa infantil són aquàtics i respiren per

brànquies. Els adults respiren per pulmons.

Rèptils

Són les serps, els fardatxos, les tortugues i els

cocodrils. La majoria són terrestres. Tenen escates i

són ovíparos. Respiren per pulmons.

Aus

Són terrestres. Tenen el cos cobert de plomes. Les

seues ales els permeten desplaçar-se volant. Són

ovípars. Respiren per pulmons.

Mamífers

La majoria són terrestres i tenen pèl, encara que

alguns són aquàtics i la seua pell està despullada. Són

vivípars. Respiren per pulmons.

Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana

Ciències Naturals


Activitat 17

En alguns cefalòpodes, com la sèpia i el calamar, hi ha una peça dura que es troba en

l'interior del seu cos i li dóna forma. En la sèpia, és tan dura que pareix un os. Es tracta d'un

esquelet intern. Es podria classificar a estos animals en el grup dels vertebrats? Per què?

Activitat 18

Pensa en els animals xicotets que a vegades trobes en ta casa i respon. Quins són els grups

d'animals invertebrats que viuen en les nostres cases? A quin grup pertanyen els més

abundants?

Ciències Naturals


Activitat 19

Fes un mapa conceptual amb la classificació del Regne Animal

Ciències Naturals


La biodiversitat en xifres En el segle XVIII, Carl von Linneo va publicar Systema Naturae. Va anomenar i va descriure 9.000 espècies de plantes i animals. Des de llavors s'han afegit més noms a esta llista. El nombre d'espècies existents es considera, tant a nivell local com a nivell global, un bon indicador de la biodiversitat. El 85 % de les espècies registrades viu en el mitjà terrestre. Els científics creuen que en el mar i en la selva tropical és on hi ha més espècies encara per descobrir. La riquesa biològica de la Terra és difícil de quantificar. S'estima que el nombre total d'espècies que existeixen varia entre cinc i més de trenta milions. Actualment, segons els càlculs més fiables, només coneixem al voltant de dos milions d'espècies. El desenvolupament científic i els nous mètodes permeten descriure prop de 100 espècies noves cada any. La major part de les espècies que es coneixen corresponen a invertebrats, només insectes s'han descrit més de 850.000 espècies. Al regne de les plantes li corresponen unes 250.000 espècies, la majoria són plantes amb flor (angiospermes). Els microorganismes només suposen el 5% de les espècies vives descrites. Les modernes tècniques de biologia molecular evidencien que la diversitat observada és molt major que la coneguda. Els organismes més coneguts són aquells que pel seu grandària no passen inadvertits. Tots compleixen el seu paper en el manteniment de la biodiversitat.

5. Pot modificar el ser humà la Biodiversitat?

Per a veure si açò ocorre estudiarem el cas dels animals, però el mateix podríem

dir de la resta de sers vius.

Els nostres animals en perill.

En el món hi ha moltes espècies d'animals que es troben en perill d'extinció, és a

dir, que corren risc de desaparèixer. En alguns casos, el perill és imminent. En

altres, es tracta d'una amenaça a mig o llarg termini. Nombroses organitzacions

s'encarreguen d'elaborar llistes sobre l'estat de les poblacions d'estos animals,

amb l'objectiu de conscienciar a l'opinió pública i als governs sobre la necessitat

de protegir-los i assegurar la seua conservació.

El nostre país és únic a Europa pel que respecta a la diversitat dels ecosistemes.

En el nostre territori hi ha exemples de nombrosos tipus d'ecosistemes que

resumixen, en certa manera, la natura europea: boscos temperats d'arbres

caducifolis, extensos pinars, boscos i matolls mediterranis, ecosistemes de

muntanya, zones semiàrides... A més, la natura de determinades zones del nostre

país, com les illes Canàries, és única en el món.

Però la nostra fauna està en perill. Són moltes les espècies amenaçades

d'extinció, i algunes estan a la vora de la desaparició en el nostre territori. És la

nostra responsabilitat canviar esta situació i intentar conservar les espècies

d'animals que viuen en els nostres ecosistemes.

Ciències Naturals


Activitat 20

Elegeix una espècie protegida d’animal i fes un treball descrivint com és, les zones on es

troben i l’estat de conservació de la espècie.

Ciències Naturals


En perill

d'extinció

Sensible a l'alteració

del seu hàbitat

Vulnerable

D'interés

especial

TOTAL

Flora 117 5 4 6 132

Invertebrats 16 6 8 10 40

Peixos 2 1 5 8

Amfibis 1 1 20 22

Rèptils 4 3 1 42 50

Aus 16 3 8 257 284

Mamífers 5 1 13 40 59

TOTAL 161 18 36 380 595

Font: Ministeri de Medi Ambient.

www.mma.es/portal/secciones/biodiversitat/especies_amenazadas/catalogo_especies/catalogo_especies.htm

També alguns invertebrats corren perill

Els invertebrats són molt menys coneguts i és quasi impossible controlar el seu

nombre, per la qual cosa no és fàcil reconèixer les espècies que estan en perill.

Però sí que coneixem alguns que són cada vegada més escassos. Dos d'ells són la

papallona isabelina i l'escarabat rosalía. La papallona isabelina es localitza només

en la serra de Guadarrama, en la Comunitat de Madrid. L'escarabat rosalía es

troba en el Pirineu.

Què es pot fer

En l'actualitat, s'estan realitzant una sèrie d'actuacions per a evitar l'extinció

de les espècies més amenaçades. Les solucions més comunes se resumixen en el

quadro següent.

Problema Solució Exemple Alteració de

l'hàbitat

Establir reserves i altres espais

protegits.

Evitar alterar els hàbitats naturals

Un dels principals objectius de

la Reserva Biològica de Doñana

és protegir al linx ibèric

Caça Controls de la caça legal.

Mesures per a evitar la caça

furtiva

Prohibició del comerç amb les

espècies amenaçades.

La prohibició del comerç de

marfil.

Enverinament Desenvolupament de productes

menys agressius per al medi

ambient.

Control de l'ús d'insecticides,

herbicides, ...

Control d'abocaments.

La prohibició de l'ús del DDT,

un insecticida que s'acumulava

en l'organisme de molts animals

(entrava amb la menjar) i

provocava la seua mort

Aïllament Construccions preparades per a

permetre el lliure pas dels animals.

Baix les vies de l'AVE hi ha

túnels que eviten que la via

fèrria siga una barrera per als

animals.

Ciències Naturals


La conservació també produïx problemes si no existeix control

Des que es va prohibir el comerç del marfil i es va evitar la caça furtiva

d'elefants, s'ha observat que les poblacions d'estos animals s'estan recuperant

a poc a poc en tot el continent africà. Però, en alguns llocs, els elefants han

proliferat massa. El problema és que els elefants acaben prompte amb el past

disponible i comencen a arrancar arbres per a menjar els seus fulles. Seria

necessari que es mantingueren en equilibri les poblacions d’elefants.

El conveni CITES

La necessitat de protegir les espècies amenaçades d'animals ha fet que

nombrosos països subscriguen el conveni CITES. Este conveni regula el comerç i

l'exportació d'estos animals i de les seues parts (pells, banyes, petxines, etc.).

Aplicant el conveni CITES, les autoritats de les duanes confisquen tots aquells

animals i plantes protegits, vius o morts, que hagen sigut trets del seu país sense

permís oficial. Així, en molts aeroports s'ha format un museu-magatzem

d'animals dissecats, de parts d'animals i d'objectes (botes, cinturons, bosses de

mà, cendrers ... ) fabricats amb les seues pells, les seues banyes, les seues

petxines, les seues peüngles o les seues plomes.

Activitat 21

Discutiu en classe sobre el conveni CITES. Entre tots, tracteu d'establir què s'hauria de fer

amb els animals vius confiscats en les duanes i amb totes les restes d'animals que s'acumulen

en els aeroports.

Periódico Información, 6-8-2001

Ciències Naturals


Activitat 22

A la vista de la informació anterior, respon a les següents preguntes:

a) Quines poden ser els motius de la comercialització d’estes espècies exòtiques.

b) Creus que estan justificats estos motius? Creus que és una cosa necessaria?

c) Has col·laborat tu en este comerci?

La biodiversitat biològica a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana presenta una gran diversitat en el seu clima i en la seua

geografia. Gran part del seu territori és muntanyós (les serralades Bètiques al

sud i sud-est i la Ibèrica al nord-oest) i es troba a vores del mediterrani.

El seu clima és mediterrani, però presenta característiques diferents segons les

zones. En les zones muntanyoses de l'interior la temperatura mitja anual és de

11é ºC, mentres que en el litoral és de 17é ºC. Hi ha zones en què la pluviositat

anual és de més de 1000 l/m2, com en la zona de Xàbia, i zones com en el sud

d'Alacant que la té menor de 400 l/m2

Com a conseqüència de tot açò també hi ha una gran diversitat biològica. Per

exemple, respecte a la vegetació, a la Comunitat Valenciana hi ha unes 3000

espècies distintes, mentres que a Anglaterra hi ha unes 1500.

A més, entre elles hi ha unes 60 endèmiques (són les que apareixen en àrees

molt restringides). Respecte als animals també hi ha endemismes, com és el cas

de dos peixos, el fartet i el samaruc, que viuen en zones d'aigua dolça amb poc

corrent.

Part d'esta abundant biodiversitat es troba en els importants aigüerols que

existixen en la nostra Comunitat, com les llacunes de La Mata i Torrevieja, el

Fondo d'Elx o l'Albufera de València.

Ciències Naturals


AIGÜEROLS

Però, enfront d'esta riquesa, no hem d'oblidar que estos espais estan en perill a

causa de l'activitat humana que provoca incendis, desforestació, erosió del sòl,

ocupació del terreny per construccions, ...

Seria necessari que tots nosaltres ens prenguérem seriosament la seua

conservació.

Actividad 23

Fes un esquema-resum del tema, utilitzant el següent esquema com a model:

a) Quin era el problema d'aquest tema? Què preteníem dependre?

Hem estudiat el tema perquè volíem saber ...

b) Quins passos hem seguit per a fer-ho? (índex)

Per resoldre el problema hem estudiat en primer lloc ... (posa l’ìndex)

c) Els coneixements més importants que hem après són:

d) Conclusions

e) Aspectes que no s'han entès bé o presenten dubtes

f) Altres aspectes que t'interessaria conèixer

unitat didàctica 3 - iesallusser.es · per a solucionar açò veurem que és necessari fer...

Documents