unitat: crisi i transformacions a la baixa edat mitjana (s. xiv-xv)

7/30/2019 UNITAT: Crisi i transformacions a la Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV)

1/11

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

ndexUNITAT: Crisi i transformacions a la Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV).........................................................3

1. La crisi del s. XIV i les seves conseqncies....................................................................................3

1.1 Economia....................................................................................................................................3A. La crisi agrria del s. XIV........................................................................................................3

A. Factors................................................................................................................................3B. Conseqncies...................................................................................................................3

B. El comer i l'artesania.............................................................................................................3a. Comer...............................................................................................................................4

El comer interior..............................................................................................................4El comer exterior.............................................................................................................4

b. Artesania.............................................................................................................................41.2 Societat i conflictes socials (s. XIV-XV)......................................................................................4

A. Societat urbana.......................................................................................................................4B. Mn rural.................................................................................................................................4

C. Conflictes socials....................................................................................................................4A les ciutats.............................................................................................................................4Al camp...................................................................................................................................5

1.3 La poltica (s. XIV-XV)................................................................................................................52. La corona de Castella (s. XIV-XV).....................................................................................................52.1 Estructura social..............................................................................................................................5

A- El triomf de la senyoria............................................................................................................5A. Transformacions jurdiques i econmiques.............................................................................6B. La lluita pel poder poltic i el triomf de la monarquia autoritria (s. XIV XV)........................7

a. 1280 1349 (Regnat dAlfons X):.......................................................................................7b. 1349 1419 (Violncia)......................................................................................................7c. 1419 1479........................................................................................................................7

2.3 Poltica exterior de Castella........................................................................................................8A. El control de Gibraltar..............................................................................................................8B. Participaci de Castella a la guerra dels Cent anys...............................................................8C. Comproms de Casp (1412)....................................................................................................8D. Conflicte amb Portugal............................................................................................................8

3. La corona d'Arag (s. XIII-XV)...........................................................................................................83.1 Desenvolupament econmic i poltic (s. XIII-XV) selectivitat..................................................8

A. Expansi econmica...............................................................................................................8a. Factors................................................................................................................................8

B. L'imperi comercial d'Arag a la Mediterrnia selectivitat....................................................9A. Caracterstiques......................................................................................................................9

a. La ruta de la Mediterrnia Oriental.....................................................................................9b. La ruta de la Mediterrnia Occidental.................................................................................9c. La ruta Atlntica..................................................................................................................9

B. Aparell jurdic de carcter internacional..................................................................................9a. Cnsols...............................................................................................................................9b. Alfndecs (alhndigas).....................................................................................................9c. Llibre del Consolat de Mar..................................................................................................9

C. Conquesta militar....................................................................................................................9A.- DEMOGRAFIA.....................................................................................................................10B.- CRISI ECONMICA A PARTIR DE 1380.............................................................................10

3.3.- ELS CONFLICTES SOCIALS AL CAMP (S.XIV-XV) ...........................................................11A.- ELS REMENSES.................................................................................................................11B. Etapes de la lluita remensa...................................................................................................12

a.- Primera guerra remensa (1462-1472).............................................................................12

b.- Segona guerra remensa (1484-1485).............................................................................12

1/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi


2/11


c.- Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486).........................................................................12B. La revolta mallorquina dels forans (1450-1452)...................................................................12

UNITAT: Crisi i transformacions a la Baixa Edat

Mitjana (s. XIV-XV)

1. La crisi del s. XIV i les seves conseqncies

1.1 Economia

A. La crisi agrria del s. XIV

b. Factors-Reducci de la producci de cereals:

-Els senyors prefereixen dedicar-se als conreus comercialitzables (vinya i olivera).

-Es dediquen ms terres a la pastura per a la producci de llana.

-En definitiva, els senyors obtenen ms beneficis disminuint les seves terres per alconreu de cereal, tot i que no els disminueixen la renta (els provoquen gransproblemes).

-Empitjorament de les condicions climtiques (successi de males anyades): pocaproducci, dificultats per pagar la renda dels pagesos, crisis de subsistncia i fam. Com a

causa d'aix, augmenten les epidmies.

b. Conseqncies

-Reducci de la poblaci i despoblament del camp ( tamb per l'emigraci cap a laciutat).

-Reducci dels beneficis del senyor obtinguts de les rendes. Es posaren en marxa diversesmesures per aturar aix:

-Dedicar ms terres als conreus comercialitzables i a la ramaderia ms beneficis imenys necessitat de m d'obra.

-Pujar la renda. Fou contraproduent i fracass.-En lloc de pujar la renda, tamb s'intent pujar la renda als pagesos. Per exemple,se'ls don ms terres (de pagesos que havien mort o fugit) i se'ls establ una rendaestable (emfiteusi).

B. El comer i l'artesania

-En aquesta poca, el comer i l'artesania es desenvoluparen molt grcies al creixementde les ciutats la burgesia es consolid com a classe dominant urbana, en bona part grcies a la seva associaci amb els interessos monrquics.



3/11


a. Comer

El comer interior

-A Arag s molt important perqu la burgesia s molt poderosa. A ms, es dona un grandesenvolupament de l'artesania autctona i la demanda interna.

-A Castella no s tan important degut als interessos dels senyors, que n'eviten eldesenvolupament. L'nica excepci sn les ciutats del cam de Sant Jaume.

El comer exterior

-En general, experimenta un gran creixement.

-A Arag, es deu a la creaci d'un gran imperi comercial mediterrani. Es comercia amb lamediterrnia i Flandes. S'exporta vi i oli, txtils, artesania (sobretot cermica, grcies ales tcniques musulmanes de gran qualitat). Les ciutats dedicades al comer exterminador

ms importants sn: Barcelona i Valncia (grans nuclis poblacionals i histrics), i Palma(situaci estratgica.

-A Castella, el comer gaireb es limita a l'exportaci de llana i a la importaci deproductes manufacturats (interessos senyorials). Es comercia sobretot amb Flandes iFrana. Les principals ciutats dedicades al comer exterior foren les ciutats del Cam DeSant Jaume, Sevilla i les Cantbrics (Oviedo, Bilbao, Santander).

b. Artesania

-Els gremis dominen l'artesania en aquest perode tant a Castella com a Arag.

-La principal producci artesanal aragonesa se centr en: el txtil, el cuiro, la cercmica i

l'orfebreria.-A Castella, es produa cuiro, cermica (de pitjor qualitat) i orfebreria (jueus).

1.2 Societat i conflictes socials (s. XIV-XV)

A. Societat urbana

-Es fa ms important grcies al desenvolupament de les ciutats, el comer i l'artesania.

-Sorgeix una clara diferncia d'interessos entre les classes populars urbanes i l'altaburgesia. L'alta burgesia va equiparant els seus interessos als dels nobles. De fet, molt de

burgesos aconsegueixes comprar terres i ttols nobiliaris.

B. Mn rural-Es produeix la consolidaci definitiva de la senyoria els nobles adquireixen ms poder i control sobr els pagesos (ms abusos, mals usos, etc.).

C. Conflictes socials

A les ciutats

-Es produeixen enfrontaments entre les classes populars urbanes i l'alta burgesia pel



4/11


control del govern municipal. Un d'aquests conflictes fou el de La busca i la biga(Barcelona).

Al camp

-Els conflictes deriven dels abusos dels senyors. Els pagesos intenten fugir a les ciutats isorgeixen respostes violentes importants per part dels que no poden i queden sotmesosals abusos del senyors.

-Exemples de violncia:

-Crema de castells, destrucci dels arxius on es guardaven els documentsd'arrendament, assassinat del senyor i la seva famlia, repartiment illegal de les terresdel senyor entre els pagesos...

-Desprs de les revoltes hi havia durssimes repressions per part del senyor, un altresenyor o el rei. Entre aquestes revoltes, destacam el Moviment Irmandio (Galcia), laRevolta remensa (Catalunya) i la Revolta Forana (Mallorca).

1.3 La poltica (s. XIV-XV)

-Es produeix un enfrontament entre la monarquia i la noblesa. El motiu principal s elprocs iniciat pel rei per aconseguir la centralitzaci administrativa de tres maneresdiferents:

-Crear institucions niques per a tot el regne.

-Crear un cos legal nic a tot el regne (i no permetre que cada senyoria es regeixi perles seves prpies lleis).

-Establir un sistema judicial com a tot el regne.

-Reformar la hisenda per centralitzar la recaptaci d'imposts.

-La intenci ltima de totes aquestes mesures era refermar el poder de la monarquiaenfront la noblesa.

-Com a causa d'aix, es produeix un conflicte amb dues possibles solucions:

-De carcter pactista el rei consolida el seu poder comprant la fidelitat dels senyors amb terres i privilegis.

-De carcter violent es produeixen enfrontaments militars entre la monarquia i els nobles. Solia guanyar la corona grcies al suport dels burgesos.

2. La corona de Castella (s. XIV-XV)

2.1 Estructura social

A- El triomf de la senyoria

-A Castella hi havia una minoria de grans famlies nobles, que eren molt riques, teniengran autoritat i soposaren al rei. Aquesta noblesa va aprofitar el conflicte pel poder entrePere I i Enric de Trastmara, donant suport a uns o altres a canvi de terres i privilegis.

Tamb invadiren les terres de reialenc (propietat del rei) per aconseguir ms poder, o



5/11


controlaren ingressos que abans eren exclusius del rei (cobrar un impost a la Mesta).

-Per consolidar aquest poder, els nobles posaren en marxa el mayorazgo oprimogenitura: donar en herncia la propietat al fill major com a nic hereu, sense dividir-la.

-A la zona Cantbrica i a Galcia no saplicava el mayorazgo, i es dividia la propietat delsenyor entre els seus hereus. Aquesta subdivisi constant implicava una prdua de podersenyorial a la llarga. Els pagesos imitaven les formes dactuar del senyor: signaven uncontracte darrendament anomenat foro amb el senyor, i alhora subarrendaven les terresa altres pagesos (subforo). Aquesta subdivisi significava una menor producci, i pertant ms dificultats per pagar la renda.

B. Les sublevacions pageses

-Sn el reflex del descontentament dels pagesos castellans davant els abusos dels granssenyors.

-El moviment irmandio es va donar a Galcia entre 1467 i 1470. Fou protagonitzat per

la burgesia i la petita noblesa urbana, que no acceptaven lexcs de poder de la grannoblesa a les ciutats. Posteriorment shi afegiren els pagesos i radicalitzaren la revolta. Enaquest punt, la petita noblesa abandon la rebelli i don suport a la gran noblesa perpor a la reacci dels pagesos (que senfrontessin a ells). La suma de forces de les duesnobleses acab amb la revolta mitjanant una repressi.

2.2 Estructura jurdica i poltica de Castella (s XIV XV)

-Est relacionat amb el procs de centralitzaci administrativa, que implicava consolidarlautoritat monrquica en perjudici dels senyors. Aix provoc conflictes entre monarquia inobles.

A. Transformacions jurdiques i econmiques-Lany 1348 es redact lOrdenament dAlcal, que incloa la nova estructura administrativacreada per la monarquia, i les transformacions jurdiques i econmiques:

-Aconseguir la uniformitat legislativa i judicial (crear un cos legal i sistema judicial nic pertot el regne). Suposava reduir el poder dels nobles. Condicions per poder-ho dur a terme:o havia de desaparixer el Dret Consuetudinari: conjunt de costums i tradicions decarcter legal i jurdic que empraven els senyors a la seva propietat o shavia de crear lAltTribunal de Justcia (Cancelleria), que gestionava i regulava el sistema jurdic del regne,evitant la llibertat dacci dels nobles. Depenia de lautoritat reial. El consell Reial estavaintegrat per homes de confiana del rei, i era una instituci consultiva que ajudava al reiamb la tasca de govern. Reforma de la Hisenda per centralitzar la recaptaci dimposts,perqu el rei ho pugui controlar en lloc dels nobles. Es crearen a ms nous imposts comlalcabala (gravava un 10% de tots els intercanvis comercials).

-Es cre la Casa de las Cuentas, localitzat a Valladolid i que tenia com a objectiugestionar els ingressos de la monarquia i regular el bon funcionament de la recaptacidimposts.

-Creaci dun cos armat permanent, que tenia com a finalitat garantir i protegir elsinteressos de la monarquia contra els seus enemics, ja fossin interns o externs. Elmanteniment daquest exrcit era car, i per aix el rei va recrrer a nous imposts oprstecs de la burgesia.

-Creaci del crrec de regidor, que actuava a les ciutats i tenia les segents funcions:

recaptar imposts, actuar com a jutge urb, i controlar loligarquia urbana perqu fossin



6/11


fidels al rei.

-Reforma de Les Corts, que continuaren tenint un carcter consultiu per que ja noms esconvocaven en nom del rei per establir nous imposts. Per tant, Les Corts no servien perres quan hi havia un conflicte entre els nobles i el rei.

B. La lluita pel poder poltic i el triomf de la monarquia autoritria (s. XIV XV)

a. 1280 1349 (Regnat dAlfons X):

-Sinici lenfrontament entre la monarquia i els nobles, perqu Alfons X va ser el primeren intentar fer una centralitzaci administrativa, tot i que no va ser un gran xit

b. 1349 1419 (Violncia)

-Greus conflictes militars entre nobles i monarquia. Cal destacar el conflicte pel poder

entre Pere I i Enric de Trastmra, que va quedar incls en la guerra dels Cent anys(enfrontava Anglaterra i Frana). Anglaterra don suport a Pere I, i Frana a Enric deTrastmara, que fou el guanyador perqu els francesos guanyaren la guerra. Es va establirla dinastia Trastmara, que va haver de pactar amb els grans nobles Castellans per poder-la consolidar.

c. 1419 1479

-Joan II va rebre el suport poltic de lvaro de Luna , i grcies a aquest es va establir unamonarquia autoritria. Com que la gran noblesa no estava dacord, va conspirar contralvaro de Luna, i amb la seva derrota fracass la seva monarquia autoritria.

-El successor de Joan II s Enric IV, que segu les mateixes passes per canviant unaestratgia: la monarquia castellana reb el suport de:

-La petita noblesa, que rebr crrecs poltics, cosa exclusiva dels grans nobles

fins aleshores.

-La burgesia, que reb ttols nobiliaris, terres i crrecs poltics.

-Els funcionaris jueus, que sencarregaven de les finances de la monarquia.

-A canvi daquests privilegis, aquests sectors havien de ser fidels al rei contra lagrannoblesa. Enric IV doncs, tamb voldr establir una monarquia autoritria.

-La successora dEnric IV havia de ser Joana, per com que volia seguir la mateixa

poltica, els grans nobles soposaren i conspiraren contra ella dient que era filla illegtimadel rei. Aix, fou elegida com a successora Isabel, la seva germanastra, a qui els noblesdonarien suport pensant que defensaria els seus interessos. Aix per, no fou aix, perquIsabel es cas amb Ferran dArag, convertint-se en els Reis Catlics. Daquesta maneraes consolid lidea de monarquia autoritria, que desemboc en linici duna guerra civilprotagonitzada per tres bndols enfrontats: seguidors de Joana, seguidors de Isabel, igrans nobles contraris a la monarquia autoritria. Lany 1479 acab la guerra civil amb lavictria de Isabel, que va rebre suport militar de Ferran dArag.



7/11


2.3 Poltica exterior de Castella

A. El control de Gibraltar

-Lestret de Gibraltar estava en mans del musulmans de Granada, per com que erenvassalls de Castella, simposaren els interessos castellans. Aix aconseguiren el dominisobre una part del comer del Mediterrani, fet que supos un conflicte amb altrespotncies com Gnova i Valncia. Amb el suport militar dArag, Castella simposa iqualsevol vaixell que hagus de passar per lestret havia de pagar imposts.

B. Participaci de Castella a la guerra dels Cent anys-Castella don suport a Frana i a canvi va aconseguir controlar la ruta terrestre cap aFlandes quan es va acabar el conflicte.

C. Comproms de Casp (1412)-Arag es qued sense dinastia i es va haver de cercar un nou rei. Entre els diversoscandidats es va elegir Ferran dAntequera de la famlia Trastmara. El comproms de Caspva ser un pacte entre Ferran dAntequera i els nobles aragoneses, pel qual Ferran va haverde renunciar a la seva ideologia autoritria.

D. Conflicte amb Portugal

-A comenaments de s XV, Portugal es qued sense dinastia, i el rei Castell Joan I(Trastmara) va voler convertir-se en rei perqu estava casat amb una princesaportuguesa. Com que la burgesia i noblesa portuguesa no acceptaren, sinici un conflicte

militar que finalitz amb la derrota de Castella i establiment duna nova dinastiaportuguesa. A ms, tamb hi hagu un conflicte econmic a Portugal, ja que al s XVaquest havia creat un imperi comercial amb rutes fins a lfrica, per es sentirenamenaats quan Castella va consolidar la seva presncia a les Illes Canries. Com que elscastellans no volien un conflicte armat, es va establir un pacte pel qual Castella es limitavacontrolar les canries i respectava les rutes comercials de Portugal.

3. La corona d'Arag (s. XIII-XV)

3.1 Desenvolupament econmic i poltic (s. XIII-XV) selectivitat

A. Expansi econmica

a. Factors

-Etapa de bones collites ( obtenci d'un excedent comercialitzable). Gran creixement comercial ( venta de l'excedent als mercats).

-Arag disposa d'una moneda forta fruit dels beneficis del gran desenvolupamentcomercial i artesanal.

-Certa estabilitat social ( els petits conflictes no afecten greument l'economia)-



8/11


B. L'imperi comercial d'Arag a la Mediterrnia selectivitat

-La seva creaci ve motivada per la relaci d'interessos entre la monarquia i la burgesiacatalana, que volia expandir el seu mercat per obtenir ms beneficis i inst i finan lamonarquia perqu cres un imperi comercial mitjanant campanyes militars. El rei tamb

empr els doblers de la burgesia per consolidar el seu poder.

A. Caracterstiques

-Aquest imperi s'aconsegueix grcies al desenvolupament del comer exterior per tresrutes comercials.

a. La ruta de la Mediterrnia Oriental

-Incloa dos itineraris: Territoris asitics d'ultramarde Xina i sia-Alexandria-Arag i LaRomnia -Constantinoble-Arag.

b. La ruta de la Mediterrnia Occidental

-Les principals destinacions eren Sardenya, Siclia i el sud d'Itlia (Npols).

c. La ruta Atlntica

-Connectava Arag amb Flandes bordejant la Pennsula i cap al Mar del Nord.

B. Aparell jurdic de carcter internacional

-Per legislar i administrar aquest volum de comer, Arag cre diversos crrecs,

institucions i lleis.

a. Cnsols

-Eren funcionaris reials repartits pels territoris amb els qu es comercialitzava. N'hi haviaquaranta-dos. S'encarregaven de representar Arag al territori on treballaven i de regulari vigilar els intercanvis comercials en els qu participaven catalanoaragonesos; tambactuaven com a jutges en els conflictes de carcter comercial. Es crearen consolats com elConsolat de Mar (Palma).

b. Alfndecs (alhndigas)

-Eren espais arquitectnics dedicats al comer. Hi havia magatzems, botigues, hosteries,forns, banys, etc. Els contruia la corona d'Arag en territoris extrangers i cobrava pel seus. Eren exclussivament per a mercaders catalanoaragonesos.

c. Llibre del Consolat de Mar

-Recollia les normes, directrius i tradicions que regien el comer aragons, aix com lespenalitzacions en cas d'incompliment.

C. Conquesta militar

-Es va iniciar amb la conquesta de Mallorca per Jaume I l'any 1229.



9/11


-L'any 1282 es va iniciar la campanya de conquesta de lilla de Siclia per part de Pere III

el Gran. En aqueixa poca, Siclia es trobava en mans de la dinastia francesa dels Anjou iels sicilians estaven descontents amb aquesta presncia. Per aix, Pere III va aprofitaraquesta situaci per intervenir a l'illa, la qual va ser rpidament ocupada per les tropes

aragoneses.-Aquesta ocupaci va tenir conseqncies:

- El Papat, que mantenia importants contactes diplomtics amb Frana, va

excomunicar Pere III.

- Frana va intentar envair Catalunya, per va fracassar perqu les tropes aragoneses

aturaren aquesta invasi.

-Els successors de Pere III intentaren mantenir el procs d'expansi sense enfrontar- seals interessos papals, mentre al llarg del segle XIV la Corona d'Arag consolid el seudomini sobre la Mediterrnia amb la conquesta de Sardenya (1323-1324), la repoblaci de

l'Alguer i la ocupaci de Menorca (1287). En totes aquestes campanyes jug un paperfonamental l'exrcit mercenari dels almogvers, format per catalans i aragonesos.

-Els almogvers varen participar en la guerra entre l'imperi bizant i l'imperi turc donantsuport al primer. Desprs de vncer els turcs, els almogvers s'instal.laren a l'imperibizant i l'emperador, per por a perdre el seu poder, els va atacar. Aleshores, elsalmogvers demanaren ajuda a Arag i, finalment, l'emperador de Bizanci va ser derrotat.A partir d'aquest fet, es varen crear els ducats d'Atenes i Neoptria, controlats pelsalmogvers i vassalls de la

-El domini militar d'Arag assol el seu mxim desenvolupament amb:

-La reincorporaci del Regne de Mallorca i del Rossell

-La conquesta de Npols per Alfons V el Magnnim al segle XV. Aquesta conquesta vatenir una srie de problemes motivats per la competncia exercida per Frana quetamb volia ocupar aquell territori. Desprs d'una srie d'enfrontaments, Arag iFrana signaren un pacte pel qual els francesos rebien el control de Sardenya a canvide respectar els interessos aragonesos a Siclia i Npols, territoris convertits ara en elRegne de Npols. A partir d'aquest moment, Alfons V trasllad la cort a Npols i,desprs de la seva mort,repart el regne entre els seus fills, de manera que unamateixa dinastia governaria dos territoris independents entre ells: Arag i el Regne deNpols (o Regne de les Dues Siclies).

A.- DEMOGRAFIA

Catalunya pat un descens de poblaci important degut a males collites, fam, epidmies(Pesta Negra) i l'esclat de la guerra civil (1462-1472). aix va fer necessari elaborar unnou cens per establir les rendes. El mateix pass a Arag, Valncia i Mallorca on es vaperdre entre un 20% i un 50 % de la poblaci.

B.- CRISI ECONMICA A PARTIR DE 1380

-Abans d'aquesta data es va produir una etapa d'expansi poltica, de formaci decompanyies comercials, d'augment de les fortunes privades, d'important construcci navali de desenvolupament del comer exterior.

-A a partir de 1380, hi va haver males collites, a la qual cosa es va sumar la pujadadels



10/11


preus del blat, la baixada dels salaris -perqu hi havia ms pagesos fugits a les ciutatsAixva suposar la reducci dels salaris dels treballadors urbans-, l'emigraci d'artesans, laguerra entre Pere el Cerimonis i Pere I de Castella -que va suposar la runa de moltsbancs- i la crisi de la Hisenda reial. Tamb es produren guerres navals amb Gnova il'expansi turca per la Mediterrnia. Aquests darrers fets suposaren la reducci del comeri la retirada de diners per part de la burgesia, la qual prefer invertir-los en la compra deterres i de senyories.

-La crisi de 1455 va suposar la devaluaci de la moneda i va ser motivada per la guerracivil (que va significar destrucci i enormes despeses9. Aix va provocar la migracid'importants sectors de la burgesia i l'enfrontament entre els "ciutadans honrats"(comerciants i rendistes-propietaris de terres burgesos) i els menestrals.

-Al mn rural es varen aplicar ms mals usos i activitats abusives per part dels senyorsnobles i clergues.

3.3.- ELS CONFLICTES SOCIALS AL CAMP (S.XIV-XV)

A.- ELS REMENSES

-Al segle XIV els pagesos remenses representaven una quarta part de la poblaci. La sevaadscripci a la terra va ser refermada per Pere III el Gran qui, per poder lluitar contra elsseus enemics francesos (que posaven en perill l'imperi comercial d'Arag), necessitava elsuport dels nobles. Per aix, don suport a aquests nobles i consolid de manera oficial lamesura d'adscripci dels pagesos a la terra dels senyors, per a que aquests no perdessinrenda amb la seva marxa.

-Desprs de les epidmies successives de Pesta Negra i del procs d'emigraci de pagesos

cap a les ciutats, succets a mitjans del segle XIV, el camp pat un greu despoblament.-Els senyors es varen veure obligats en un principi a establir contractes d'arrendamentfavorables per als pagesos als quals, a ms, els cediren les terres despoblades(abandonades per altres pagesos).

-L'any 1380 va esclatar la crisi i els senyors intentaren augmentar les rendes, enfortintl'adscripci del pags a la terra, augmentant la redimentia i el nombre de mals usos.

-Aleshores els pagesos remenses enviaren al rei una carta on sollicitaven la llibertatpersonal i el manteniment dels contractes d'arrendament emfitutic sense variacionsperjudicials. A canvi estaven disposats a pagar una gran quantitat de diners a lamonarquia.

-Alfons V i Joan II donaren suport al moviment remensa perqu el suport econmic delspagesos era beneficis per a la seva lluita contra el poder nobiliari.

-Entre els remenses hi havia dues clares tendncies:

-Pagesos que s'havien enriquit desprs de la crisi, perqu s'havien beneficiat de

contractes d'arrendament ms estables i de l'ocupaci de terres abandonades per

altres pagesos. Volien garanties sobre la llibertat personal, la supressi dels mals

usos i la perpetutat dels contractes d'arrendament.

-Pagesos pobres, els quals volien la propietat de la terra, la supressi dels

contractes d'arrendament i acabar amb el sistema senyorial.



11/11


La monarquia va donar suport a la primera tendncia.

B. Etapes de la lluita remensa

a.- Primera guerra remensa (1462-1472)

-Coincid amb la guerra civil durant el regnat de Joan 11 i es caracteritz per la lluita deguerrilles protagonitzada pels pagesos remenses, els quals atacaven les senyories,destruint castells, cremant arxius i, fins i tot, assassinant els senyors.

-Acabada la guerra, Joan II no va solucionar el problema remensa i l'nie que va fer va serennoblir alguns lders remenses de la primera tendncia.

b.- Segona guerra remensa (1484-1485)

-Els senyors augmentaren la prctica dels mals usos i Ferran II el Catlic no es va decidir

a posar fi a aquesta problemtica. Per la seva banda, els remenses varen obtenir algunsxits rpids, per la guerra va ser breu i els lders varen ser executats.

c.- Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486)

-Ferran II el Catlic va decidir donar suport als remenses enriquits i la Sentncia Arbitralde Guadalupe reglament les relacions jurdicosocials del camp:

-Es varen abolir els mals usos, tot i que molts nobles els varen mantenir oposant-se

a la decisi del rei.

-Es va donar llibertat als pagesos per comprar i vendre les terres prpies.

-Es va obligar als pagesos endeutats a pagar les rendes endarrerides.

B. La revolta mallorquina dels forans (1450-1452)

-Es va iniciar com un enfrontament entre els municipis forans (del camp) contra el dominii l'administraci de la ciutat de Palma. La revolta pagesa va comptar amb el suport delsmenestrals urbans, la qual cosa els va permetre convertir-se en amos de la ciutat.

-Les discussions amb les autoritats senyorials i monrquiques varen ser llargues iconfuses, ja que els senyors no solien complir els pactes establerts. Des de Npols, AlfonsV envi un exrcit mercenari itali que acab amb el moviment i establ un rgim de terrorque enfons en la misria la majoria de pagesos forans.


unitat: crisi i transformacions a la baixa edat mitjana (s. xiv-xv)

Documents