UNITAT 8. EL TEATRE POPULAR ENTRE ELS SEGLES XVI I XVIII. EL TEATRE DEL SEGLE XIX

ÍNDEX

1. Introducció 1.1. El teatre religiós 1.2. El teatre profà

2. El teatre del segle XIX 2.1. El teatre popular 2.2. El teatre culte

3. Fonts consultades

1. Introducció•Durant els segles XVI, XVII i XVIII van ser nombroses les mostres de teatre

popular, basat en una tradició oral que té les seves arrels en l’edat mitjana i que perviu fins als nostres dies en algunes de les seves manifestacions.

•Les representacions teatrals eren un instrument propagandístic molt eficaç, a part del seu vessant educatiu i d’esbarjo. Tenint present el caràcter de les obres, aquestes representacions es classifiquen en teatre de tema religiós i teatre de tema profà.

1.1. Teatre religiós•L’Església va utilitzar les representacions teatrals amb l’objectiu de fer més

entenedores les idees que pretenia difondre als fidels; és a dir, va introduir breus representacions en la litúrgia per tal de facilitar la comprensió de textos dels evangelis. Amb el temps, però, aquestes representacions van sortir de les esglésies, es van adaptar als gustos dels espectadors i es va substituir el llatí pel català.

•El teatre de tema religiós estava lligat a la litúrgia i, més concretament, als cicles de Nadal (escenificacions relacionades amb el naixement i l’adoració de Jesús, com per exemple els Pastorets, que encara són vigents actualment en versions modernitzades), als cicles de Pasqua (escenificacions sobre la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist, vigents encara avui en poblacions com ara Esparreguera, Cervera o Olesa de Montserrat), o al cicle de la vida de la Verge Maria (el Misteri d’Elx o Festa d’Elx, per exemple, obra del segle XVI que encara es representa cada any a l’església de Santa Maria d’aquesta localitat valenciana, els dies 14 i 15 d’agost).

1.2. El teatre profà•Diverses són les manifestacions teatrals profanes i populars d’aquesta

època, entre les quals cal destacar l’entremès, el sainet, la farsa, els momos i les mascarades.

.L’entremès: Peça teatral breu ja documentada al segle XIV, escrita en llenguatge planer, amb un argument simple, destinada a un públic popular, que es representava intercalada entre les diferents parts d’una comèdia per entretenir l’espectador.

.El sainet: Peça teatral d’un sol acte que retratava amb ironia la societat. També es representava intercalada entre els actes d’una obra més llarga. A partir del segle XVIII el sainet es va convertir en un gènere amb identitat pròpia (precedent de la comèdia de costums).

.La farsa: Composició breu, de caràcter còmic o satíric, amb personatges deformats fins a la caricatura.

.Els momos i les mascarades (acompanyades de música): Dramatitzacions més senzilles que els entremesos, basades en la pantomima (gestos) i la dansa. Aquests espectacles es representaven per carnestoltes i en festes populars i cortesanes.

2. El teatre del segle XIX•En el teatre del segle XIX a Catalunya van conviure dues tendències: el

teatre culte, que seguia el model romàntic, i el teatre popular, que va afavorir la consolidació del sainet. La primera tendència defensava l’ús d’un llenguatge arcaic (proper a les posicions literàries de la Renaixença) i la segona, l’ús del català que es parlava en aquell moment.

2.1. El teatre popular•A la primera meitat del segle XIX van predominar els gèneres i els autors

populars (Josep Robrenyo i Frederic Soler.) Va ser el moment d’auge del sainet (retrat humorístic de la societat menestral i de les classes populars), que va tenir molt d’èxit al País Valencià i a les Illes Balears.

2.2. El teatre culte•En el context de la Renaixença, els autors van mostrar interès per crear

drames romàntics en llengua catalana, entre els quals cal destacar Frederic Soler i Àngel Guimerà (Maria Rosa, 1894; Terra baixa, 1897; La filla del mar, 1900: tres obres amb un triangle amorós i un final tràgic).

•La temàtica de moltes peces teatrals d’aquesta època estava lligada als fets històrics de l’època medieval i a llegendes populars (a tall d’exemple, Don Joan de Serrallonga, 1868, de Víctor Balaguer).

3. Fonts consultades

3.1. Llibres de textARMENGOL, Roser; i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona:

Castellnou, 2008.GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard. Llengua catalana i literatura 1.

Barcelona: Text-La Galera, 2006.

3.2. Webgrafiahttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera