unitat 5
DESCRIPTION
Unitat 5. El funcionament del mercat. L’especialització i l’intercanvi. Recordem: Intercanvi Divisió del treball Especialitza ció en tasques » Increment del producte per treballador » S’introdueixen eines específiques Més eficiència. L’especialització i l’intercanvi. Això implica que: - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Unitat 5
El funcionament del mercat
L’especialització i l’intercanvi
Recordem: Intercanvi
Divisió del treball
Especialització en tasques» Increment del producte per treballador» S’introdueixen eines específiques
Més eficiència 2
L’especialització i l’intercanvi
3
Això implica que:– Les persones no produeixen pràcticament
res del que necessiten.
– Calen uns mecanismes que afavoreixin l’intercanvi amb altres persones
– Cal algú que coordini les múltiples tasques en les quals s’han subdividit els processos de producció i distribució de béns i serveis.
L’especialització i l’intercanvi
4
Això implica que:– Les persones no produeixen
pràcticament res del que necessiten.Necessiten un mercat onintercanviar el que produeixen amb el que volen consumir.
– Calen uns mecanismes que afavoreixin l’ intercanvi amb altres persones
– Cal algú que coordini les múltiples tasques en les quals s’han subdividit els processos de producció i distribució de béns i serveis.
L’especialització i l’intercanvi
5
Això implica que:– Les persones no produeixen
pràcticament res del que necessiten.Necessiten un mercat onintercanviar el que produeixen amb el que volen consumir.
– Calen uns mecanismes que afavoreixin l’intercanvi amb altres persones
El diner.– Cal algú que coordini les múltiples tasques
en les quals s’han subdividit els processos de producció i distribució de béns i serveis.
L’especialització i l’intercanvi
6
Això implica que:– Les persones no produeixen
pràcticament res del que necessiten.Necessiten un mercat onintercanviar el que produeixen amb el que volen consumir.
– Calen uns mecanismes que afavoreixin l’ intercanvi amb altres personesEl diner.
– Cal algú que coordini les múltiples tasques en les quals s’han subdividit els processos de producció i distribució de béns i serveis.L’empresari.
El mercatDefinició:
Qualsevol lloc o mitjà a través del qual es realitza un intercanvi econòmic i, per tant, es posen en contacte un oferent i un demandant.Fins ara, hem vist dos tipus de mercats, que són:
MERCAT DE BÉNS I SERVEISVenda de béns i serveis
Pagaments de béns i serveisEMPRESES CONSUMIDORS
Factors de produccióRetribucions (salaris, ...) MERCAT DE
FACTORS
7
El mercat
8
Els elements que identifiquen un mercat són:
• Un producte• Un venedor• Un comprador
Cada mercat rep el nom del producte ques’hi intercanvia.
Actualment, hi ha milions de mercats, en
l’economia.
El diner
9
• El diner és un mitjà de pagament i d’intercanvi.
• Els diners permeten l’especialització de les persones en tasques concretes, perquè amb els diners aconseguits amb el salari poden adquirir els productes d’altres persones.
La demanda
11
Def.: La demanda és la quantitat d’un bé que el conjunt de demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat.
La taula de demanda és una expressió de les intencions de compra dels consumidors, de la seva disposició a comprar, no una formulació de compres reals. Significa només un desig.
La corba de demanda és la representació gràfica de la funció de demanda.
Factors que condicionen la demanda :1. El preu del bé en qüestió.2. El preu dels béns relacionats.3. La renda disponible.4. Els gustos i les preferències.
La demandaFunció complerta de la demanda:
12
QD=f [P,(p1,….,pn),R ,G] on:
QD = Quantitat demandada.P = Preu de venda del bé que es demanda.(p1,….,pn) = Preu dels béns relacionats.R = Renda disponible del conjunt de consumidors.G = Gustos o preferències.
Per estudiar millor aquest model econòmic, es considera que només varia un dels factors i els altres es mantenen constants. Estem treballant aplicant el criteri ceteris paribus (tota la resta queda igual).
Factors que condicionen la demanda.1. El preu del bé en qüestió.
Si preu del producte quantitat de producte estan disposats a demandar el conjunt de compradors. Tenim que: QD=f [P,(p1,p2,…pn), R, G] =>QD=f [P]
constants
D
Q
D1
D2
PP
D
Q
D1
FUNCIÓ AMB PENDENT NEGATIU: SI AUGMENTA EL PREU DISMINUEIX LA QUANTITAT DEMANADA.
13
La demanda individual.1. El preu del bé en qüestió.
EXEMPLE: a la taula es mostra la quantitat de DVD que un consumidor individual estaria disposat a comprar anualment, segons els diferents preus.
Q
FUNCIÓ AMB PENDENT NEGATIU: SI LA RESTA DE VARIABLES ES MANTÉ CONTANT, LA QUANTITAT DEMANADA D’UNBÉ
P50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
14VARIA EN SENTIT INVERS AL PREU.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
D
AB
C
D
E
FG
DEMANDA INDIVIDUAL DE DVDPreu d’un
DVD (€)Quantitat
anual demanada
A 40 10B 35 20C 30 30D 25 40E 20 50F 15 60G 10 70
2. El preu dels béns relacionats.
Podem distingir entre:Béns complementaris (en el consum): Aquells que si preu d’un d’aquests béns, la quantitat demanada d’aquest i també la que es demana de l’altre bé.Exemples: automòbil i gasolina, café i llet, sabates i cordons, …Béns substitutius: Si el preu d’un d’aquests béns fa la quantitat que es demana de l’altre, independentment del preu que tingui.Exemples: mantega i margarina, te i café, taxis i autobusos, carn de porc i de vedella, …
15
Factors que condicionen la demanda.
Factors que condicionen la demanda.3. La renda disponible.
La capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar, és a dir, condiciona la quantitat de producte que el conjunt de consumidors demana.
Podem distingir entre:a) Béns inferiors: Aquells que si la renda seva
demanda.Exemples: vi de taula, transport públic, …
la
b) Béns normals: Aquells que si la renda, quantitat demanada en la mateixa proporció. Exemples: cotxes, habitatges, …
la
c) Béns de luxe: Aquells que si la renda, la quantitat demanada en major proporció. Exemples: joies, cotxes esportius, …
16
20Q
Factors que condicionen la demanda.4. Els gustos o preferències dels consumidors.
Si preferència dels consumidors per un determinat producte (gràcies a campanyes publicitàries), aquest fet provoca que la quantitat de producte que estan disposats a demandar el conjunt de compradors.
D'
PMercat bé X
D
Factors que condicionen la demanda.
18
MOVIMENT SOBRE LA CORBA:Factors influents Augment de la
quantitat demanadaDisminució de la
quantitat demanada
Preu del bé en qüestió
DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA:Factors influents Augment de la
quantitat demanadaDisminució de la
quantitat demanada
Preu dels béns relacionats
Renda disponible
Gustos o preferències
L’oferta
19
Def.: L’oferta és la quantitat d’un bé que el conjunt de les empreses estan disposades a oferir a un preu determinat.
La taula d’oferta és una expressió de les intencions de venda dels oferents, de la seva disposició a vendre, no una formulació de vendes reals. Significa només un desig.
La corba d’oferta és la representació gràfica de la funció d’oferta.
Factors que condicionen l’oferta
1. El preu del bé en qüestió.2. Els costos dels factors de
producció.3. Les perspectives
empresarials.
L’ofertaFunció completa de l’oferta:
20
Qo=f [P,(w1,….,wn), E]
on: Qo = Quantitat d’oferta.P = Preu de venda del bé que s’ofereix.(w1,….,wn) = Cost dels factors de producció.E = Expectatives u objectius empresarials.
Per estudiar millor aquest model econòmic, també es considera que només varia un dels factors i els altres es mantenen constants. Estem treballant aplicant un altre cop el criteri ceteris paribus (tota la resta queda igual).
24
Les corbes de demanda i d’oferta.
P50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
00 45 90 135 180 225 270
Q
D
A
BC
D
EF
G
Def. La corba de demanda d’un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual mostra les diferents quantitats d’ aquest bé que el conjunt de compradors estan disposats a adquirir a un preu determinat, tenint en compte els preus dels béns relacionats, la renda disponible, i els gustos o preferències.
Def. La corba d’oferta d’un bé és la representació gràfica de la funció de l’oferta, la qual mostra les diferents quantitats d’aquest bé que el conjunt d’empreses estan disposades a produir a un preu de venda determinat, tenint en compte els costos de producció (els quals depenen dels costos dels factors productius i de la tecnologia emprada) i els objectius empresarials.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
P 45
- 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000
O
Q
B
C
D
E
F
A
FUNCIÓ AMB PENDENT POSITIU: SI LA RESTA DE VARIABLES ES MANTÉ CONSTANT, LA QUANTITAT OFERTADA D’UN BÉ 26VARIA EN EL MATEIX SENTIT AL PREU.
Factors que condicionen l’oferta.1. El preu del bé en qüestió.
EXEMPLE: a la taula es mostra la quantitat de DVD que una empresa individual estaria disposada a dur al mercat anualment, segons els diferents preus.
P 45
0-
15F
10
5
20
25
30
35
40
3.500 7.000 10.500 14.000 17.500 21.000
Q
O
B
A
C
D
E
OFERTA INDIVIDUAL DE DVDPreu d’un
DVD (€)Quantitat
anual oferidaA 35 20.500B 30 19.000C 25 17.000D 20 14.500E 15 11.000F 10 7.000
Factors que condicionen l’oferta.
2. El cost dels factorsde producció
O
Q
O1
P
O2
O'
28
En el cas que els costos de produccióaugmentin degut a un de salaris o
dels costos de la tecnologia utilitzada, els empresaris, per al mateix preu de venda del producte produït, obtindran marge de beneficis per unitat.
Així, els empresaris estaran disposats a oferir menys quantitats del producte.
La corba de l’oferta es desplaçarà cap a l’esquerra
Factors que condicionen l’oferta.
2. El cost delsfactorsde producció.
En el cas que els costos de producció, a causad’un dels salaris o bé dels impostos, o una
millora tecnològica, els empresaris, pel mateix preu de vendadel producte produït, obtindran un marge de beneficis per unitat, i enconjunt, estaran disposats a produïr una quantitat de producte. La corba d’oferta
O
Q
O1
P
O2
O'
es desplaçarà a la dreta.29
30
Factors que condicionen l’oferta.3. El objectius empresarials.
Les expectatives condicionenels objectius empresarials.
- Situacions amb fortes expectatives:
- Mercats emergents (Xina, India,Llatinoamèrica,…)- Nous productes (telecomunicacions)
- Situacions amb expectatives limitades:
- Mercats tradicionals.
En el cas del mercat d’un producte amb fortes expectatives, el conjuntd’empresaris estarà disposat a laproducció per al mateix preu de vendadel producte produït, pel fet d’obtenir un
marge de beneficisperunitat.
La corba d’oferta es desplaçarà ala dreta.
O
Q
O1
P
O2
O'
31
L’equilibri del mercat.Es pot aconseguir de dues maneres:
(P1,Q1)(P1,Q2)
D
Q
P
(PE,QE
)
Mercat bé
O
PE
P1
Q1
Q2
QE
ZONA D'ESCASSETAT
a) Excés de demanda:
Quan a un preu (P1), la quantitat de producte que els consumidors estan disposats a demanar és superior a la que ofereixen les empreses (Q1). Tenim consumidors que es queden sense producte (escassetat), i alguns estan disposats pagar un preu més alt.
Les empreses, atretes per les expectatives de beneficis, estan disposades a oferir més producte a un preu més alt.
Aquest procés ens porta al creuament de les
2 corbes en un punt d’equilibri (PE,QE), en el qual demandants i oferents estan satisfets amb el preu i la quantitat que intercavien.
L’equilibri del mercat.
Tenim empreses que no venen tot el producte (abundància), i algunes estan disposades a vendre a un preu inferior.No totes les empreses, poden o volen afrontar la baixada de preus i de beneficis, i algunes abandonen.Al baixar el preu, alguns consumidorsreaccionen i estan disposats a demanar unamajor quantitat de producte (superior a Q1). Aquest procés ens porta al creuament deles 2 corbes en un punt d’equilibri (PE,QE),en el qual demandants i oferents estan satisfets amb el preu i la quantitat que intercanvien.
D
Q
P
ZONA D'ABUNDÀNCIA(P2,Q1)
O(P2,Q2)
(P ,Q )
EE
Mercat bé
PE
P2
Q1
Q2
QE
27
Zona d’abundància
b) Excés d’oferta:
Quan a un preu (P2) la quantitat de producte que
els consumidors estan disposats a demanar (Q2) és
inferior a la que ofereixen les empreses.