Unitat 3La filosofia d' Aristòtil i les

escoles hel·lenístiques

1. Aristòtil1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ AristòtilA. Context històric: el segle IV aC

• La democràcia atenenca restaurada però sota el domini espartà (al llarg de 20 anys)• Desunió i debilitament de les principals poleis que lluiten entre si en diferents aliances• Filip II, rei de Macedònia, aprofita la situació les envaeix i conquista. En morir aquest• El seu fill, Alexandre el Gran, crea un imperi amb dos conseqüències fonamentals:

a) Es passa de la polis a l’imperi (com a unitat d’organització política)b) Gran difusió de la cultura grega

B. Dades biogràfiques• 384 neix a Estagira (macedoni i estranger –metec– a la polis atenenca)• 367 marxa a Atenes i estudia a l’Acadèmia amb Plató (20 anys)• 343 per encàrrec de Filip II s’ocupà de l’educació de Alexandre el Gran (9 anys)• 334 mor Filip i torna a Atenes on funda la seva escola: El Liceu (precedent del museu -

biblioteca d’Alexandria)• 323 mor Alexandre, acusat d’impietat, s’exilia a l’illa d’Eubea on mor als 62 anys

C. Obres• Tres períodes: A l'Acadèmia segueix la filosofia platònica, posteriorment se'n distancia

i crea la seva filosofia, en els seus darrers anys es centra en la investigació de la naturalesa

• Andrònic de Rodes classificà les seves obres en 5 grans grups segons tracten de:1. Lògica, 2. Ciències de la naturalesa (Biologia, física i psicologia), 3. Filosofia primera (Metafísica), 4. Moral i política, 5. Poètiques i tècniques

Pàg. 86

Pren-ne

nota!pàg. 87

1. Aristòtil1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ AristòtilD. Crítica a la teoria de les Idees de Plató

• Punt de partida comú amb Plató: voler explicar les coses sensibles i concretes• Plató davant el canvi continu d’aquestes postula l’existència del món de les Idees• Aristòtil considera que on hi havia un problema Plató ha creat tres:

1. Explicar el món sensible2. Explicar el món intel·ligible3. Explicar la relació entre ambdós

• Així doncs:1. Només existeix una realitat: la conformada pels individus concrets (el món sensible

platònic)2. L’essència (allò que és permanent i fa possible la ciència) existeix però és a les

coses mateixes, no fóra d’aquestes (separadament)3. Les idees no tenen més realitat que la de ser pensades (Són fruït d’una elaboració

de l' intel·lecte humà però són un reflex fidel de l’estructura de l’ésser)

• Quin ha de ser l’objectiu ara?: Descobrir l’estructura interna de la realitat individual

Pàg. 86

“Allò que existeix real i metafísicament és l’individu concret, no hi ha més realitat separada que aquesta”

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrficaA. Metafísica o filosofia primera

I. Definició

II. Objecte No s’ocupa de cap ésser en concret (com les ciències particulars) sinó d’allò que és

comú a tots els éssers (l’estructura de l’ésser) Hem de distingir entre:

a) El Ser: allò que es predica de tot els ens (éssers)b) L’ ens: és allò que és, la realitat individual

B. Teoria hilemòrfica: ontologia• Què és la realitat per Aristòtil?: La realitat és substància (l’ésser individual i concret)• Objectiu: explicar la pluralitat i la diferència entre els éssers• Idea principal: tota substància és un compost de matèria (hylé) i forma (morphé) en dos

nivells de composició.

Pàg. 87

“Ciència del Ser quant a Ésser i dels atributs que li corresponen pel sol fet de ser”

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

Pàg. 88

2n nivell

1r nivell

Forma substancial (essència)

Matèria primera

Matèria segona

Forma accidental

(accidentes)

S1

S2

Abst

racc

ió

Substància primera

(Individual)

Substància segona(Universal)

B. Teoria hilemòrfica: ontologia

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrficaI. Primer nivell de composició, és el resultat de la unió entre:

a) Matèria primera: pura indeterminació, informe, comú a tots els éssers, grau més baix de l’ésser (pròxim al no-res)

b) Forma substancial: determina: és l'essència (“Allò que fa que una cosa sigui el que és i no una altra cosa”). Proporciona a l’ens els seus caràcters essencials (el gènere i l’espècie) Mitjançant el procés d’abstracció (que consisteix en separar el que tenen en comú

els individus d’una mateixa classe, que comparteixen una mateixa essència) l’essència pot ser captada per l'intel·lecte. En fer-se intel·ligible s’anomena substància segona (és semblant a la Idea platònica però només existeix en l’objecte particular, no té existència separada)

II. Segon nivell de composició, és el resultat de la unió entre:a) Matèria segona: resultat del primer nivell de composició. Es menys determinable:

només en els aspectes individualsb) Forma accidental: aporta a l’ens el conjunt dels seus caràcters no essencials o

accidentals (els pròpiament individuals: les seves singularitats dins els individus de la mateixa espècie)

El resultat final és la substància primera o individual (ousia): l’ens complet• Per tant, es pot parlar de substància en dos sentits:

a) Substància primera: individu: ens concret: substrat i individual (exemple: Sòcrates)b) Substància segona: concepte: classe: essència i universal (exemple: cavall)

José Vidal González Barredo

Pàg. 88