1TRADUCCI I INTERPRETACILLENGUA CATALANA PER A LA TRADUCCI I

Prof. Joan M. Perujo MelgarCURS 2011-2012

UNITAT 3.2 LA FLEXI NOMINAL

3.2.1 La noci de morfema. Tipus de morfemes

Dins l'anomenat cicle nominal, se solen distingirdues categories no sempre fcils de destriar: el nomsubstantiu i el nom adjectiu. Tot i que, en general, elsubstantiu i l'adjectiu exerceixen funcions diferents dinsl'oraci gramatical, com sn la de subjecte (el substantiu)i la d'atribut (l'adjectiu), en moltes ocasions s'hi produeixeninterferncies.

Com sabem, hi ha noms que poden funcionar coma substantius i com a adjectius (amic, expert), hi ha tambsubstantius que poden convertir-se en adjectius (clau) i,finalment, hi ha adjectius que es poden substantivar(millor, responsable).

Una altra prova de l'afinitat i la interfernciad'aquestes dues categories nominals s el fet que, a granstrets, els procediments per a obtenir en cada cas les formes marcades (el femen i el plural) snels mateixos per al substantiu i per a l'adjectiu.

En una paraula podem distingir dos tipus d'unitats significatives: el morfema lxic(lexema), que cont la significaci primria d'un mot, i el morfema flexional o gramatical, quehi aporta les categories de gnere i nombre (en el substantiu) i de temps, persona i nombre (en elverb).

Els morfemes flexius o categoritzadors poden convertir els morfemes lexemtics enparaules d'una classe determinada. Aquests morfemes expressen els accidents gramaticals del ciclenominal (en el substantiu i en l'adjectiu): el gnere (amb l'afegit del morfema -a, que s la marcadel gnere femen) i el nombre (amb l'afegit del morfema -s, que s la marca del nombre plural).

3.2.2 El gnere en el cicle nominal

Pel que fa al gnere, en catal distingim entre mascul i femen. Tot i que es pot parlar d'ungnere neutre (substantius abstractes, noms de qualitats, etc.), formalment la formulaci d'aquestgnere coincideix amb el mascul. El mascul s, doncs, el gnere no marcat, en contraposici alfemen, que pren la marca -a.

2En la formaci del femen, tant per al substantiu com per a l'adjectiu, podem distingirbsicament quatre mecanismes, segons el tractament que rep el mascul.

3.2.2.1 Addici de la marca -a

3.2.2.1.1 Simple addici de la marca (aquest mecanisme funciona sobretot en els noms acabatsen consonant o grups consonntics).

fill filladol dolacompany companyabotiguer botigueraxiquet xiquetafosc fosca

De vegades, per, l'addici de la marca comporta algunes modificacions ortogrfiques.

ventrloc ventrloquanul nullagal gallatranquil tranquilla

3.2.2.1.2 Els masculins acabats en -i o en -u tones precedides de consonant fan el femen afegint-hi una -a.

aeri ariaauri uriaferri frriaindividu indivduapromiscu promscuavacu vcua

3.2.2.1.3 En el cas del masculins acabats en -e o en -o tones, l'addici de la marca es fa desprsd'haver suprimit la vocal final del mascul.

sogre sograalumne alumnaministre ministrapediatre pediatrapsiquiatre psiquiatramonjo monjamestre mestrapobre pobra

33.2.2.1.4 En els noms acabats en diftong decreixent podem distingir els casos segents.

! Els mots acabats en -i semivoclica formen el femen afegint una -a al mascul.

noi noiamalai malaiaxai xaiaPer: reina, herona

! Els acabats en -au canvien aquesta terminaci per -ava en el femen.

esclau esclavablau blavaeslau eslava

! Els acabats en -eu canvien aquesta terminaci per -ea en el femen.

europeu europeapigmeu pigmeagalileu galileaPer: jueu jueva, romeu romeva, du dea/deessa.

! Els acabats en -iu (no diminutiu) fan el femen en -iva.

administratiu administrativaexecutiu executivafugitiu fugitivaesquiu esquivaPer: geliu geliua, joliu joliua, soliu soliua.

! Els acabats en -ou fan el femen en -ova.

nou novatou tova

3.2.2.2 Incorporaci de sons subjacents

De vegades, quan es produeix l'addici de la marca en la formaci del femen, s'hiincorporen alguns altres sons subjacents )presents tamb en altres formes del mateix nom com arael plural o els derivats) o es modifica la consonant final del mascul.

La immensa majoria dels masculins acabats en vocal tnica (sense -r final) prenen el so[n] en la formaci del femen (tamb en el plural).

germ germanalle lleona

4cos cosinaser serenapla planaameric americanaTamb: reina, rfena

Per: hind (invariable)

En catal oriental, podem considerar tamb com a sons subjacents que reapareixen en elfemen les consonants -r i -t (mudes en la posici final del mascul).

3.2.2.3 Modificacions per l'adopci de la marca

En el moment del canvi de gnere, es poden produir canvis de la consonant final delmascul. Aquest fenomen afecta els noms acabats en oclusiva sorda (fonemes /p/, /t/, /k/) o en unasibilant tamb sorda (/f/, /s/, /t/) i s'explica perqu aquests fonemes, de vegades, sn el resultatde la neutralitzaci d'un fonema sonor (sord en posici final), que recupera la sonoritat en posiciinterior.

3.2.2.3.1 Masculins acabats en /p/

a) Es fa el fonema /p/xop xopaesquerp esquerpa

b) Es fa el fonema /b/llop llobaorb orba

3.2.2.3.2 Masculins acabats en /t/

a) Es fa el fonema /t/petit petitaestret estreta

b) Es fa el fonema /d/nebot nebodabuit buida

3.2.2.3.3 Masculins acabats en /k/

a) Es fa el fonema /k/ric ricapoc poca

5b) Es fa el fonema /g/amic amigagroc groga

3.2.2.3.4 Masculins acabats en /f/

a) Es fa el fonema /f/mecangraf mecangrafa

b) Es fa el fonema /v/serf serva

3.2.2.3.5 Masculins acabats en /s/

a) Es fa el fonema /s/ gos gossaesps espessagras grassa

b) Es fa el fonema /z/esps esposaprecs precisafrancs francesa

3.2.2.3.6 Els masculins acabats en consonant palatal sorda

a) Acabats en -ixbaix baixacoix coixafluix fluixa

b) Acabats en el so /t/gavatx gavatxalleig lletjamig mitjaboig bojaroig roja

3.2.2.4 Abstracci de la marca -a

A ms de l'addici de la marca -a en el femen, el gnere dels substantius es pot obtenirtamb per altres procediments.

1 Aquest sufix no s'ha de confondre amb la terminaci -esa de paraules com marquesa, burgesa, pagesa, etc.(resultat d'afegir -a als masculins acabats en -s). Recordeu tamb que el femen de prncep s princesa (antigamenthi havia la forma principessa).

6

3.2.2.4.1 Criteri lexicogrfic

De vegades, els substantius femenins tenen una arrel distinta de la del mascul: home /dona, oncle / tia, cavall / egua, ase / somera, boc/ cabra, gendre / nora, marit / muller, pare /mare, porc / truja, etc.

Altres vegades noms hi ha una denominaci amb la qual designem indistintament elmascle o la femella de certs animals: rossinyol, oreneta. Si n'hem d'especificar el gnere, per tant,cal afegir-hi els mots mascle o femella.

3.2.2.4.2 Criteri de sufixaci

! En alguns casos, el femen es forma amb uns sufixos especfics.

-Sufix -essa1abat abadessajutge jutgessametge metgessasastre sastressa

-Sufix -iuemperador emperadriuactor actriuinstitutor institutriu

-Sufix -inarei reinaheroi heronagall gallinatsar tsarina

-Sufix -leg -logabileg bilogafilleg fillogaantropleg antroplogaanleg anlogahomleg homloga

2 Vegeu altres casos, amb exemples, en Lacreu (1996), p. 68-70.

7

! En altres casos, es crea el mascul a partir del femen.

bruixa bruixotabella abellotperdiu perdigotdida didot

! Finalment, hi ha certes paraules aparellades (mascul i femen), per el canvi de gnerecomporta tamb l'afegiment d'un mats de significat.

ganivet/ganivetaparell/parellacuc/cucabta/botforca/forcmolla/mollprat/pradacistell/cistella

3.2.2.4.3 Criteri de determinaci per l'article

L'article interv en dues ocasions per a especificar el gnere del substantiu.

a) Quan es tracta d'un nom que val per als dos sexes: el testimoni / la testimoni, el cnjuge/la cnjuge, el jove / la jove, el noble / la noble, etc. Aquest procediment s imprescindible ambels sufixos invariables: -aire, -ista, -cida.

el captaire la captaireel colombaire la colombaireel drapaire la drapaireel colleccionista la colleccionistael taxista la taxistael parricida la parricidael sucida la sucida

b) Quan es tracta de destriar el sentit de paraules que tenen significat diferent segons ques'usen com a masculines o com a femenines.

el son / la sonel llum / la llumel fi / la fiel clera / la clerael salut / la salut2

3 Sobre aquest aspecte, vegeu les remarques de Lacreu (1996), p. 67-68.

4 Vegeu altres casos de canvi de gnere, normalment per influncia del castell, en Lacreu (1996), p. 71-76.

5 Altres casos en Lacreu (1996), p. 77-79.

8

3.2.2.5 Remarques sobre el gnere dels noms

Recordeu que hi ha alguns noms que admeten qualsevol dels gneres amb la mateixasignificaci: mar, art, fantasma, sarment, etc.3

Recordeu tamb que la majoria de noms abstractes acabats en -or eren femenins en catalantic, per actualment sn masculins: amor, ardor, clamor, color, dolor, fervor, honor, rumor,valor, etc. Recordeu, per, que calor i olor sn femenins.

Cal anar alerta amb la interferncia del castell en el gnere d'alguns substantius.Recordem, per exemple, que sn masculins: afores, avantatge, compte, corrent, costum, deute,dot, dubte, estratagema, front, pendent, senyal, etc. Sn femenins, en canvi: anlisi, aroma, dent,postres, resta, calor, claror, esplendor, olor, suor, etc.4

Pel que fa als adjectius, hi ha tamb la tendncia, per interferncia del castell, a reduir auna sola terminaci (la masculina) adjectius que tenen dues terminacions en catal. Recordem,doncs, que sn adjectius de dues terminacions: com/comuna, autodidacte/autodidacta,calent/calenta, corts/cortesa, covard/covarda, estudiant/estudianta, gris/grisa,imparell/imparella, pobre/pobra, verd/verda, etc.5

3.2.3 El nombre en el cicle nominal

En la formaci del plural del nom, tant del substantiu com de l'adjectiu, hi ha bsicamenttres mecanismes.

3.2.3.1 Addici de la marca -s

El plural (forma marcada) es fa amb l'addici directa de la -s al nom singular, quan aquestt una de les tres terminacions segents:

a) Vocal inaccentuada

febre febresamable amablescrisi crisisflonjo flonjostribu tribus

Hi ha una srie de noms, provinents de paraules esdrixoles del llat, que en catal clssic

9conservaven regularment la n etimolgica en el plural (hmens). Aquests plurals sn habitualsencara en algunes zones del domini lingstic (parlars occidentals). Actualment, per, enl'estndard escrit s'ha generalitzat la desaparici d'aquesta n en el plural: orfes, marges, imatges,joves, homes, ases, etc.

En el cas dels noms acabats en -a, es produeix tamb un canvi de la a per la e davant la-s del plural

taula taulesblava blavesidea ideesdia diesartista artistes

Aquest canvi, de vegades, comporta tamb algunes modificacions en l'ortografia de lesconsonants que precedeixen la a.

taca taques poca poquessoga sogues poruga poruguesplaa places dola dolcestija tiges lletja lletgespasqua pasqes iniqua iniqesaigua aiges ambigua ambiges

b) Diftong tnic

remei remeisdesmai desmaisrei reis (no reixos)gripau gripausbreu breuspou pous

c) Consonant o grup consonntic (tret de les sibilants)

tap tapsparet paretsfred fredslloc llocspal palscristall cristallsseny senysprofund profunds

10

3.2.3.2 Incorporaci de sons subjacents

a) La major part dels noms acabats en vocal tnica formen el plural afegint al singular el grupconsonntic -ns.

pa pans pla plansfre frens ser serensb bns red redonscam camins oport oportunsso sons balc balcons

Excepcions: els noms de les lletres, els noms de les notes musicals, les partcules gramaticalsusades com a substantius (els perqus, els ss, els pers, els nos) i altres mots com merc, sof,caf, te, fe, clix, bistur, bamb, men, etc.

Excepcions: els adjectius cru i nu.

b) El noms acabats en -r final (pronunciat amb vocal tnica final en cat. oriental)

cavaller cavallers clar clarscampanar campanars entenedor entenedorscolor colors segur segurs

3.2.3.3 Tractament per intervenci de les sibilants

1. Noms que acaben en un so [s] que s'escriu .

a) Plural dels substantius acabats en -.

bra braosllu lluosesfor esforosPer els femenins: les cals, les fals, les fas

b) Plural dels adjectius acabats en -.

Mascul Femenauda audaos audacesfeli felios felicesfero feroos ferocesdol dolos dolces

2. Noms de forma nica per al singular i per al plural.

a) Els femenins: la pols les pols

11

b) Alguns mots plans: llapis (eviteu la forma llpissos), cactus, mnibus, bceps, atles,etc.

c) El nom dels dies de la setmana acabats en -s. Cal evitar les formes populars dillunsos,dimarsos, etc.

d) Altres noms: temps, fons, pus, tos, urbs, etc.

3. Noms monosllabs i polisllabs aguts acabats en -s.

a) Noms substantius que mantenen la sorda en el plural.

Sn la majoria dels que acaben en

-s matals matalassoscomps compassos

-s ingrs ingressossuccs successos

-s verns vernissospedrs pedrissos

-s terrs terrossoscols colossos

-s embs embussosbarns barnussos

Una srie de monosllabs: pas passos, gos gossos, os ossos, cos cossos, tros trossos, etc.

b) Noms substantius que sonoritzen la sibilant en el plural.

Sn tota uns srie d'excepcions als casos anteriors: avs, gimns, comproms, encs, pas,parads, abs, reps, etc.

Un bon nombre de monosllabs: gas, mas, mes, bes, pis, s, nus, cas, pes, etc.

c) Adjectius que acaben en -s en mascul singular

No sonoritzen la [s]: gras, esps, masss, rus, ros, etc.Sonoritzen la [s]: gris, ras, corts, etc.

4. Noms acabats en -x

influx influxoscrucifix crucifixosreflex reflexos

12

Normalment, els que no sn aguts segueixen el model general: esfinxs, hlixs, apndixs, ndexs,etc. I tamb: duxs, linxs.

5. Noms acabats en -ix

calaix calaixospeix peixosbaix baixos

6. Noms acabats en -tx

cartutx cartutxosdespatx despatxos

7. Podem seguir els dos models els noms acabats en:

-sc casc cascos cascsbosc boscos boscsfresc frescos frescs

-st gest gestos gestsimpost impostos impostsjust justos justs

Per els femenins: les forests, les hosts.

-xt text textos textsmixt mixtos mixts

8. Els noms acabats en -ig admeten tamb dues formes.

raig raigs rajospasseig passeigs passejosdesig desigs desitjoslleig lleigs lletjosmig migs mitjosroig roigs rojos

3.2.4 Remarques sobre el gnere i el nombre

1. Adjectius d'una sola terminaci i adjectius de dues terminacions

Com sabem, l'adjectiu se supedita al substantiu, de manera que s el substantiu el queimposa el gnere i el nombre a l'adjectiu. De vegades, per, els adjectius tenen una solaterminaci, que es mant invariable, independentment del substantiu que acompanyen: cordial,greu, etc.

13

! Sn adjectius d'una sola terminaci:

-Els acabats en -a: hipcrita, homicida, indgena, sucida, etc.

-La major part dels acabats en -e tona: agradable, feble, noble, sensible, alegre, celeste,indemne, jove, lliure, salvatge, verge, unnime, etc.

-Els acabats en -al, -el, -il: cordial, final, fidel, difcil, etc. Per tenen dues terminacions:mal, parallel, tranquil, els acabats en -vol (pagesvol / pagesvola), etc.

-Els acabats en -ar: angular, escolar, vulgar. Per amb dues terminacions: car, clar, avar,rar.

-Els acabats en -or: superior, ulterior, millor, pitjor, major, unicolor. Per amb duesterminacions: sonor, trador, etc.

-Els acabats en -ant i -ent: constant, pedant, semblant, evident, etc. Per tenen duesterminacions: els acabats en -lent (corpulent, truculent, violent) i altres com ara atent,calent, content, cruent, dolent, lent, sant, valent.

-Altres adjectius: af, greu, breu, lleu, suau, sublim, gran, partcip, mrtir, pber, atzur,rab, etc.

! Alguns adjectius de dues terminacions en el singular, passen a ser adjectius d'una solaterminaci en el plural

agre/agra agresample/ampla amplesdestre/destra destresesquerre/esquerra esquerrespobre/pobra pobressinistre/sinistra sinistrestendre/tendra tendresvague/vaga vagues

Per tenen dues terminacions tamb en el plural els acabats en:

Mascul Femen-s falsos falses- dolos dolces-x convexos convexes-ix baixos baixes-tx gavatxos gavatxes

6 Vegeu altres casos, tamb en locucions, en Lacreu (1996), p. 91-97.

14

! Els acabats en -a, -i, -o: loqua, feli, velo. Tenen dues terminacions en el plural:homes audaos / dones audaces.

2. Plurals lexicalitzats

Hi ha una srie de paraules que es fan servir sempre en singular o sempre en plural. Lainterferncia del castell, per, fa alterar de vegades l's genu del catal en aquests casos.

Aix, en catal, s'usen en singular: bon dia, bona nit, bona vesprada, paraigua,Blancaneu, parabrisa, gratacel, etc.

En canvi, s'usen en plural: afores, cosquerelles (o cuscanelles), escacs, diners, noces,pantalons, postres, tisores, etc.6

3.2.5 La collocaci de l'adjectiu

En catal hi ha normalment un ordre progressiu, s a dir, apareix en primer lloc l'entitatper qualificar i desprs la determinaci adjectival: la casa blanca, els ulls verds, la taula neta, etc.Sobretot si hi ha ms d'un qualificatiu: un treball pesat i dur, una conferncia llarga, avorridai intranscendent. El catal, doncs, en comparaci amb el castell per exemple, prefereix sobretotla posposici de l'adjectiu.

Normalment, quan l'adjectiu t valor determinatiu (especifica, limita l'abast del nom, enresta significat) va desprs del substantiu. En canvi, si t un valor predicatiu (afirma o nega algunaqualitat del nom, suma contingut al significat del substantiu), sol ocupar la posici abans delsubstantiu.

Tanmateix, hi ha alguns casos en qu l'adjectiu precedeix el substantiu.

a) Quan el substantiu ja duu un o ms adjectius determinatius o locucions equivalents.

Va dur a terme una frentica activitat diplomtica per evitar l'enfrontament armat.s palesa en l'obra una mplia llibertat de recerca i discussi.

b) Quan l'adjectiu denota una valoraci subjectiva, moral, o b una qualitat bvia,acostumada, sense relleu (s molt freqent en poesia): llunyanes terres, dola companyia, llargaespera, etc.

c) Quan l'adjectiu s de cortesia: benvolgut senyor, distingida amiga, amable lector, etc.

d) Quan l'adjectiu s un eptet, destinat a embellir literriament: la blanca neu, les ridesestepes, la vetusta Girona, etc.

7 Sobre aquest aspecte vegeu Ruaix (1994), p. 105-109.

15

e) En determinats usos estereotipats (en alguns casos la posposici comporta un canvi designificat): un pobre home, una simple pregunta, una gran persona, un llarg etctera, un reialdecret, una falsa alarma, en legtima defensa, etc.7

3.2.6 La concordana de l'adjectiu

Recordem que l'adjectiu ha de concordar en gnere i nombre amb el nom que acompanya:home prudent, dona valenta, programa correcte, frase correcta, etc.

Si l'adjectiu fa referncia a ms d'un substantiu, ha d'anar en plural: t una brusa i unafaldilla verdes. En aquest cas, si un dels substantius s mascul, l'adjectiu ha d'anar en mascul:un llibre amb dibuixos i fotografies molt aconseguits. Per si es tracta de conceptes afins, n'hiha prou de concordar l'adjectiu amb el nom ms prxim: fstic i repulsi instintiva.

3.2.7 Els diminutius i els augmentatius

Com sabem, amb una srie de terminacions afegides als noms, podem expressar judicissubjectius de grandesa o petitesa, simpatia o menyspreu, etc. De vegades, per, aquestaconnotaci s objectiva, s a dir, es tracta de mots morfolgicament derivats, per amb unsignificat diferent dels primitius respectius.

a) Diminutius

-et/-eta: homenet, mocadoret, foradet, boqueta, etc. Amb significat propi: bombeta,careta, camioneta, papereta, etc.

-/-ona (diminutius de to familiar i afectiu): fill, Felip, casona, Guillemona, etc. Ambsignificat propi: carrer, cord, finestr, gla, butxac, etc.

-/-ina (amb significat propi): tambor, llagost, barretina. Per: rajol, Rosina, etc.

-iu/-iua: xicotiua, etc. Amb significat propi: geliu.

-ell/-ella: pradell, fontanella. Amb significat propi: taulell, botella.

-ic/-ica: ocellic, Manelic, carica. Amb significat propi: bossic.

-ol/-ola: estanyol, ventijol, bestiola. Amb significat propi: llenol, fullola.

-ill/-illa (amb significat propi): cordill, pastilla.

-im ('cosa fina'): polsim, ventim, plugim, crostim, etc.

16

-oi/-oia: (to familiar i afectiu): caminoi, ninoia, Margaridoia.

-ul/-ula, -ol/-ola (en cultismes): glbul, grnul, cpsula, nuclol, aurola, etc.

Diminutius de diminutius: ratolinet, bestioleta, reiet, ramellet, camarrineta, etc.

b) Augmentatius i pejoratius

-s/-assa: peus, donassa, vidassa. Amb significat propi: canems, barcassa, gallinassa,pinassa, cuirassa.

-arro/-arra (to familiar o vulgar): peixarro, cotxarro, veuarra. Amb significat propi:panarra.

-ot/-ota (pejoratiu-augmentatiu): cavallot, homenot, jovenot, llibrot, canyota, herbota.Amb significat propi: carnot, unglot, barracot, garrot. Antigament tenia significatdiminutiu: Joanot, Perot, illot, lladregot.

-astre/-astra (pejoratiu aplicat a professions liberals): poetastre, politicastre, medicastre.Amb significat propi: fillastre, germanastre, padrastre, madrastra.

-s/-ussa (pejoratiu): carnussa, gentussa, menjussa, etc.

-ssim/-ssima (superlatiu): altssim, facilssima, bonssim, etc.

-rrim/-rrima (superlatiu, en mots cultes): pauprrim, celebrrima, misrrim, acrrim,ubrrim, etc.

Amb doble sufix: camarrassa, donarrassa, caparrot, etc.

17

EXERCICIS

Canvieu de gnere els elements nominals de les frases segents.

! El director s l'avi de la meua amiga monja.

! L'abat i el prior eren molt amics de l'apotecari, que era cantaire al local d'ngel, elboletaire.

! La seua promesa era decoradora i filla d'una bacallanera, cosina del padr del forner.

! El meu fillol, el cos del batle, cria vedelles i cabrides.

! Aquest excursionista bosni treballava com un esclau a casa del terrissaire marroqu.

! El jutge va declarar la serventa del marqus rea d'homicidi per haver coms parricidicontra l'advocat.

Traduu al catal les oracions segents.

! Me voy a los valles de Andorra para olvidar que este mundo es un valle de lgrimas.

! Copiarse en un examen tiene muchas ventajas pero tambin algunas desventajas.

! Ha abierto una libreta de ahorros para pagar la instalacin de la corriente elctrica.

! Los caballeros de la orden de Santiago seguan un riguroso orden y acataban todas lasrdenes.

! El fin que se haba propuesto era llegar hasta el fin.

! Su novio tiene dotes de orador y una buena dote ingresada en su cuenta corriente.

! Tiene la intencin de hacer un anlisis sobre el esplendor de la corte de Enrique VIII.

! En el calor de la discusin lleg incluso a clavarle los incisivos a su psiquiatra y, a pesarde todo, amigo.

En les frases segents hi ha alguns errors en el nombre dels noms. Reemplaceu-los perla forma correcta.

! El metge li ha receptat bafos calents.

! Han comprat dos sofans per a la sala.

18

! Van caar dos porcs senglans.

! T un rellotges de vint-i-dos robs.

! Els marroqus es gronxaven en els balancs.

! Els prefixes i els sufixes s'utilitzen en la composici deparaules.

! Evitava els reflexes del sol i els complexes tursticos.

! Va perdre el sentit en caure de l'armari.

! Tenien cambres comuns a l'hotel de Cller.

! Sempre t alguns pretextes per a no redactar ms textes.

! Els senyors Borges sn amics dels jugadors blau-granes.

! Els homes granotes van baixar fins a l'escull artificial.